IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 3
curs 2008-2009
Pàgines uep! Bones vacances!
Dues alumnes, premiades a un concurs d’anglès pàg. 6
L’IES Damià Huguet, triomfador de la festa de les matemàtiques pàg. 7
2
PRESENTACIÓ
PÀGINES UEP
EDITORIAL
PÀGINES UEP!
Bon estiu a tothom!
IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85
Correcció lingüística: Magdalena Juan i Margalida Mayol Maquetació: Jaume Lladó.
Fotografia de portada: Cecília Ribas, 4t ESO B Col·laboradors:
Alexandre, Jaume Adrover, Maria M. Álvarez, Maria Artigues, Margalida Artigues, Aina Barceló, Apol·lònia Barceló, Sílvia Barrera, Marta Bonet, Nicole Bukowska, Gori Camps, Flavius N. Ciorgorean, Comissió d’Ecocentre, Comissó de Normalització Lingüística, Comissió de Pàgina Web, Ismael Díaz, M. del Carme Domenge, Aina Ferrer, Joan Frau, Maria Fuster, Anna K. Garicano, Magdalena Ginard, Toni Heincich, Miriam Herz, Heidi A. Köllner, Maria O. Leimbacher, Dulce Martín, Begoña Martínez, Daniel Mena, Valentina Modino, Guillem Molina, Maria Nicolau, Yasmin Núñez, Cati Puig, Cecília Ribas, Miquel Roig, Maria M. Rubio, Agustina Sánchez, Andreu Serra, Teresa Skible, Sion Vadell, Darlean Van der Linden, Noelia Verde, Andrea Vormicu, Joana M. Zuzama, 1r ESO B PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.
El curs ja s’ha acabat i ara toca fer vacances. Per alguns serà un descans merescut. Altres, emperò, aquest estiu hauran de fer el que no han fet durant l’hivern. Per aquests darrers, la principal novetat és que enlloc d’haver-se’n de dur un feix de fotocòpies, des de ca seva podran davallar-se la feina que, prèviament, els professors hauran penjat al web de l’institut, fent ús de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Unes tecnologies que molts d’alumnes associen més al temps de lleure que no al seu procés d’aprenentatge, però que ofereixen immenses possibilitats per a la formació i per l’autoformació. Tammateix, per altres, l’estiu significa la possibilitat de fer quatre doblerets i poder fer un poc de calaix de cara a l’hivern. Enguany, emperò, la cosa no pinta bé. La crisi econòmica ha
RACÓ DE POESIA
El salm dels desheretats Pare nostre, de tots nosaltres dels pobres, de tots els que no tenen casa, dels marginats i dels desprotegits, dels desheretats i dels que viuen en la misèria. Dels que et segueixen i dels que en tu, ja no creuen. Baixa del cel, ja que aquí hi ha l’infern baixa del teu tron, ja que aquí hi ha guerres, fam, injustícies... No falta que siguis un i esplèndid amb un de sol que vulgui ajudar, ens bastaria. Quin és el teu regne? El Vaticà? La “Banca”? L’alta política? El nostre regne és Nigèria, Etiòpia, Colòmbia i Hiroxima... El pla nostre de cada dia són les violacions, La violència de gènere, la pederàstia,
CURS 2008-2009
provocat que no hi hagi tantes feina com altres anys i, és probable, que més d’un no en trobi. En aquest cas, una de les alternatives és aprofitar l’avinentesa per invertir temps en la nostra educació. Estudiar idiomes, fer un curset d’informàtica, o d’algun altre tema del nostre interès, sempre va bé. El que és ben segur és que no ens dedicarem a una de les activitats més habituals dels estius campaners de no fa gaires anys. La majoria dels nostres pares i professors campaners, quan tenien la nostra edat dedicaven una bona part de l’estiu a collir tàperes. Avui en dia, això ha passat a la història. Les tàperes es perden a la taparera i es converteixen en flors. I si qualcú en vol collir ha de ser per l’autoconsum, perquè ningú ja no les compra. Faceu el que faceu, és important que renoveu forces per al proper curs. Bon estiu!
Les dictadures, el canvi climàtic...
En la temptació caic a diari no hi ha matí que no estigui temptat a crear un Déu humil, just, un Déu que estigui dins la terra, dins les valls, dins els rius... Un Déu que vengui amb la pluja, que viatgi a través del vent i toqui la nostra ànima. Un Déu dels trists, dels homosexuals, un Déu més humà. Un Déu que no castigui, que ensenyi, Un Déu que no amenaci, que protegeixi, que si caic, m’ aixequi que si em perdo, em doni la mà. Un Déu que si m ‘equivoc no em culpi, I que si dubto m’entengui, ja que per això em va donar intel·ligència... Per dubtar de tot... Pare nostre, de tots nosaltres Per què ens has oblidat? Pare nostre, cec, sord i desocupat Per què ens has abandonat?
Cati Puig 4t ESO B
CURS 2008-2009
OPINIÓ
Estimada ànima bessona,
En circumstàncies normals, et diria el següent directament, però em veig obligat a escriure’t aquesta carta. Sé que si t’ho digués cara a cara, no permetries que ho fes, així que d’aquesta manera compliré la meva última voluntat. No ho suporto més, fa molt temps que ja no puc més, que m’he rendit, que deixo de lluitar i de seguir endavant. El que tinc, com ja saps, no és una simple depressió de tristesa, de pessimisme o de preocupació, que un diu que ja passarà, no; aquesta és una malaltia que em deixa dèbil, sense ganes de fer res amb la qual veig que per culpa meva, l’altra gent pateix i perd el seu temps intentant ajudar-me, i sembla que només els faig nosa. Digues a tothom que m’acomiado, que dic adéu a tothom: a la família, als amics, als coneguts i sobretot a tu. Gràcies a vosaltres encara sóc aquí i he pogut viure aquests darrers mesos amb la vostra
CARTA
El final companyia perquè m’heu ajudat, m’heu recolzat i m’heu animat. Però, en el fons, jo no tinc ganes de continuar, perquè el meu futur és negre, com el fons d’un profund pou i sense sortida com un laberint en els quals sempre patiré i dels que mai podré escaparme. He comprovat que aquesta vida no està feta per a mi, o potser he estat jo el que no he aconseguit adaptar-me a ella i no hi encaixo de cap manera. Sigui com sigui, he rumiat molt, durant dies i nits, i he decidit acabar definitivament amb ella d’una vegada per totes. Me’n vaig per sempre d’aquí. Mai més em podreu tornar a veure perquè no marxo ni de casa, ni de la ciutat, ni del país; me’n vaig d’aquest món. Tan sols podreu recordar els
moments que hem compartit junts, els que, a mesura que passi el temps, es convertiran en records del passat. No penso sofrir, no sentiré dolor perquè he patit més del que podia suportar. Moriré somiant en el món on aniré a continuació. Pensaré en tots vosaltres fins que deixi de respirar per la pressió de la corda que envoltarà en meu coll, tot i que no la notaré perquè estaré sota els efectes d’un somnífer. Segurament voldreu saber on és el meu cos. Doncs és entre un dels arbres que circumden el llac, balancejant-se penjant d’una corda. No ho puc assegurar, però si a la cara hi tinc un somriure, serà perquè finalment m’hauré alliberat d’aquest malson. Entre totes les persones que he conegut, tu, la meva ànima
REFLEXIONS PACIFISTES
Tercera era de Mart, el guerrer “Si la Tercera Guerra Mundial es fa a cops de bombes atòmiques, els exèrcits de la Quarta Guerra Mundial combatran amb malls”. Albert Einstein
“La meitat moriran abans de trobar un refugi i la matança rebrà per nom Tercera Era de Mart el Guerrer. Sorgiran les torxes amb què encendre la conflagració. És l’era del Foc, i el seu final és la fam”. Nostradamus Un tema a debat, no necessàriament recent, és la manera com es desenvoluparà la Tercera Guerra Mundial. És una guerra imminent ? Davant les condicions i els conflictes que coneixem, es podria dir que ja ha començat. Les guerres de l’Edat Moderna, han estat infinitament més destructives
que les de l’Edat Mitjana, però es limiten només a un únic factor: el poder i el control sobre tot allò que sigui sinònim de DOBLERS. Antany, les guerres eren cos a cos, una qüestió d’honor, enaltiment i glòria on l’ambició i la cobdícia existien, però eren relativament secundàries.
La cita d’Einstein es pot dividir en dos punts de vista: el destructiu, ja que si la Tercera Guerra Mundial és prou devastadora i massiva, no quedaria res, i el decadent, ja que la nostra societat seguiria retrocedint a una velocitat vertiginosa fins arribar a una menalitat, sense
PÀGINES UEP!
3
bessona, has estat la persona m’ha ajudat més en tota la meva vida. Això no significa que els altres m’estimin menys o que no s’hi esforcen tant, però la teva ajuda és la que m’ha fet més efecte, i per això aquesta carta està destinada a tu i no a un altre. Segurament, si t’hagués conegut abans, molt abans, això no hauria passat, perquè ara ja és massa tard per començar de nou. No falta gaire perquè exhali el darrer alè, però no vull, de cap manera, que ni tu ni ningú se senti culpable d’aquest fet, ja que ha estat una decisió pròpia. Per acabar aquesta carta, voldria deixar clar que és important ajudar a la gent amb problemes perquè es puguin evitar aquest tipus d’accidents i que no tornin a passar mai més, ja que quan algú estimat se’n va, deixa un buit difícil d’omplir. Gràcies a tots,
Alexandre
exagerar, paleolítica. Pot ser també que Nostradamus encerti una altra vegada, com amb moltes de les seves altres profecies, amb l’arribada del caos a l’anomenat 2012, tot i que anuncia, finalment, un llarg període de pau. Si la Tercera Mundial ha de ser tan atroç i perniciosa, i, a més, tan adjacent a la nostra era, l’única manera d’evitar aquest tràngol fou no haver començat la Segona Guerra Mundial. Begoña Martínez, 2n ESO E
Mart, el guerrer, déu de la guerra segons els romans
4
PÀGINES UEP!
1. Faci una massa amb els ingredients bàsics: les persones. Fiqui’ls dins un bol seguint un ordre jeràrquic. Doni’ls un sou, recordi que la reialesa, els ministres i els expresidents tenen sous vitalicis. Afegeixi
una
mica
GASTRONOMIA SOCIAL
Recepta per simular la societat actual
CURS 2008-2009 a bons amics, no com a bons pares. Que confonguin llibertat amb llibertinatge. 10. Inventi un conflicte bèl·lic o una discussió amb una societat més gran que la seva, evidentment evitable, 11. Fiqui tot el que ha produït en un motlle i condemni el món que amb tanta cura ha era
JOHANNES HICKEL
2.
OPINIÓ
El vertader problema és al darrera
d’hipocresia, si ho prefereix pot emprar cinisme perquè la seva societat sigui encara més dolça. 3. Augmenti els impostos, innecessaris, de manera considerable.
4. Fregeixi intensament el postmodernisme i el racionalisme fins a extreure el suc irracional.
5. Eliminai els valors restants fins que entri en decadència. 6. Comercialitzi la frivolitat.
7. Farceixi els joves amb indiferència i complexos.
8. Amansi els tendres infants amb exemples idíl·lics, com ara, les pel·lícules de Disney. Demostri’ls que sempre
guanyen els bons i que tots els somnis s’acompleixen. Seria recomanable que els afegeixi al bol quan siguin adults, es civilitzin mínimament, s’independitzin als 35 anys i s’aferrin una nata amb la crua realitat. 9. Agiti els pares amb enormes compromisos laborals i faci que ensenyin (no eduquin) als seus fills com
un motlle i condemni el món que, anmb tanta cura, ha preparat ficant-lo al forn.
ALTERNATIVA: Fiqui tot el que ha produït dins el congelador i, d’aquesta manera, evitarà una enorme catàstrofe. Begoña Martínez, 2n ESO E
CURS 2008-2009 Tots sabem que actualment en la nostra societat, és fàcil accedir al món de les drogues, però.. estan els joves assabentats dels seus efectes i del risc que corren quan en consumeixen? Per què consumeixen? Quines són les drogues més freqüents? Algunes d’elles són:
OPINIÓ
PÀGINES UEP
TOXICOMANIA
Què en saben realment els joves de les drogues? càncer pulmonar,emfisema i bronquitis crònica, avortament espontani, nens que neixen pesant poc.
- Alcohol. És un tipus de droga depressiva que cada vint-i-cinc per cent dels estudiants en vuitè grau admeten haver-s’hi intoxicat almenys una vegada. Addicció (alcoholisme), marejos, nàusees, vòmits, ressaques, dificultat d’expressió, somni interromput, problemes motors, conducta agressiva, problemes a l’embaràs, depressió respiratòria i mort (en dosis altes) etc.
- Tabac: És una de les drogues més consumides pels joves, de fet, de cada 5 estudiants en el
dotzè grau, en fuma diàriament. En el seu, pot provocar: Addicció, problemes amb el cor, la laringe, l’esòfag, la bufeta, el pàncrees, el ronyó i la boca,
- Marihuana: Com el tabac, és tal volta la droga més consumida, ja que, en terme mitjà, la primera vegada que els adolescents la proven és als 14 anys. Les seves conseqüències solen ser: ulls vermells, boca seca, ús de raó limitat o afectat, raó del temps alterat, les habilitats que requereixen concentració o
coordinació són afectades, paranoia, atacs d' ansietat intensificats, percepció alterada. Es dificulta l'assimilació d’informació nova, problemes amb l'aprenentatge, la memòria, la percepció i el criteri, problemes amb la parla, amb escoltar, pensar, atenció d'informació i resolució de problemes. - Amfetamines: És un tipus de droga estimulant, que el seu ús crònic pot causar psicosi amb símptomes d’esquizofrènia. També es coneguda com: Speed, uppers, ups, hearts, black beauties, pep pills, capilots, bumble bees, Benzedrine, dexadrine, footballs, biphetamine. Pot provocar: Addicció,
irritabilitat, ansietat, pressió alta, paranoia, psicosi, depressió, agressió, convulsions, pupil•les dilatades, marejos, falta de somni, falta de fam, malnutrició, alts riscos al VIH, hepatitis i altres malalties contagioses si és injectat. Anem a la qüestió de per què els joves consumeixen aquestes sustàncies. Alguns joves creuen que les drogues els ajudaran a pensar millor, a
5
ser més populars, més “guais” (diuen alguns), a mantenir-se més actius , a ser millors atletes etc. D' altres simplement senten curiositat i creuen que provar-les no els farà mal. D' altres volen encaixar en un grup. Per l’altra banda, hi ha els joves que consumeixen drogues per “guanyar-se” l'atenció dels seus pares o perquè creuen que les drogues els ajudaran a escapar dels seus problemes, i fugir de la realitat durant una estona. Uns pensen que les drogues et poden fer feliç, que si ets capaç d’encaixar en un grup, ja ho tens tot, encara que d’altres pensen tot el contrari; que si encaixes en un grup és pel que ets, i no pel que fas. Alguns pensen que les drogues no solucionen res, que les drogues et poden destrossar la vida, que les drogues no solucionen els problemes, tan sols els amaguen i quan els efectes d’aquestes desapareixen, els problemes encara hi són, i fins i tot poden empitjorar, altres pensen que les drogues són un tipus de vida diferent, que si les consumeixes tot es soluciona i tot és millor. TOT depèn des del punt de vista que ho mirem. I tu, què en penses? … Cecília Ribas, 4t ESO B
POEMA
Sant metrònom Sant metrònom que estàs al cel santificats siguin els teus temps vingui a nosaltres el solfeig es facin realitat els teus temps així en les anacruses com en el contratemps dóna’ns avui el nostre estudi de cada dia i perdona els nostres errors així com nosaltres perdonam els teus silencis no ens deixis caure en el playback allibera’ns del director Amén Dulce Martín García, 4t ESO B
6
PÀGINES UEP
El passat dissabte vint-i-cinc d’abril dues alumnes de tercer i quart d’ESO del nostre institut vàrem aparticipar a la fase final del concurs d’anglès FONIX per a estudiants de les Illes Balears. Aquesta prova es realitzà a l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears, igual que la fase territorial, on hi vàrem assistir prèviament dia set de març un alumne de cada curs de l’institut. Hi havia set finalistes de cada nivell. La fase final estava composta d’una prova oral i una d’escrita. Primer de tot es va dur a terme la prova oral, on vaig passar més nervis, potser perquè vaig ser la primera a entrar, juntament amb una altra noia del meu nivell, ja que la prova es realitzava en parelles o de tres en tres. A la prova vàrem haver de parlar sobre nosaltres mateixos, i també vàrem descriure algunes imatges. També vàrem interactuar amb el nostre company, concretament vàrem haver de parlar sobre diferents pel·lícules. Hi havia dues professores, una que parlava amb nosaltres i una altra que, mentrestant, avaluava els participants. Després de la prova oral vàrem entrar a l’aula tots els finalistes de tercer i quart d’ESO i una de primer i segon de Batxillerat per fer la prova escrita. Aquesta prova constava d’un exercici de completar, un altre d’ordenar oracions i algun altre de vocabulari. Finalment, havíem d’escriure una carta en anglès parlant sobre nosaltres, la nostra família, com ens agrada passar el temps lliure, etc. En acabar l’examen, si encara no s’havia acabat el temps, ens donaven sopes de lletres sobre diferents temes. L’examen escrit va durar devers quaranta-cinc minuts. Vàrem haver d’esperar fins dia onze de maig per poder veure els resultats. Na Darlean van der Linden va haver guanyat el segon premi de quart d’ESO! Aquest premi consisteix en una estada de
CRÒNICA
CURS 2008-2009
Concurs Fonix 2009
Dues alumnes del nostre centre, premiades pel seu nivell d’anglès dues setmanes a un English Summer Camp de Catalunya. És a dir, un campament d’estiu per aprendre anglès. Jo vaig quedar sisena de la meva categoria (tercer d’ESO) i em varen regalar un bon lot de material i llibres en anglès per poder llegir aquest estiu i així practicar aquest idioma. Dia vint-i-nou vàrem assistir al lliurament de premis. El mestre de cerimònies va ser l’actor Lluís Colom, que ens va fer riure amb les seves bromes. També vàrem poder gaudir de la presència del futbolista Miquel Àngel Moyà. En conclusió, crec que participar en aquest concurs ha estat una experiència enriquidora. Esper que l’any que ve se’n faci una segona edició i el concurs segueixi durant els pròxims anys, ja que és una bona oportunitat per als alumnes de tots els centres de les Illes Balears. Apol·lonia Barceló, 3r ESO C
Les dues finalistes amb el diploma acreditatiu del premi
D’esquerra a dreta: Antònia Obrador, Apol·lònia Barceló, Miquel Àngel Moyà i Darlean van der Linden
CURS 2008-2009 La nostra història es remunta al mes de gener, en el qual vam fer un treball molt llarg i carregat de dades, repartides en tres problemes. El primer problema tractava de la “matemàgia”, l’altre del nombre auri i el darrer, i el més llarg, del fems que es generen anualment a totes les Illes Balears. Aquest treball va ser seleccionat entre tots els del nostre institut Així, quatre alumnes que ja del nostre institut vam emprendre el camí cap a la “festa de les matemàtiques”, aquest any celebrada els dies 8 i 9de maig a Alcúdia. El nostre cartell va quedar quart entre més de cinc-cents! Per practicar ens van donar unes proves anomenades ”cangur” que eren de tercer d’ESO. Jaume Serra ens va ajudar a resoldre-les. Així que ben nerviosos però preparats, vam anar amb taxi a Alcúdia. Allà ens reuniríem amb Immaculada Colmena, una professora de matemàtiques que vam conèixer tres dies abans. A l’entrada ens van donar carpetes, un bolígraf, i una camiseta. Després d’ explicar-nos que faríem, vam fer una prova que no tenia res a veure amb els exàmens de Margalida Vicens, la nostra professora de matemàtiques, ja que eren de lògica. Els problemes que ens van plantejar eren sobre l’estalvi d’aigua. En acabar les proves, tots ben nerviosos, ens van donar “Quely merienda” i seguidament va començar l’espectacle de matemàgia, a càrrec d’un professor de matemàtiques que, a més a més, és la veu de diferents personatges d’IB3. El millor truc va ser el d’una espiral aferrada a un berbiqui i quan l’espiral girava el cap del mag es feia més gran o més petit. El dia següent.El dia següent ens vam reunir a la plaça de Carles V i vam fer una gimcana, relacionada, òbviament, amb les matemàtiques. Ens van donar una pista que havíem de desxifrar. Vam haver de
CRÒNICA
PÀGINES UEP
7
Classificats per a la fase estatal
Alumnes de primer d’ESO, premiats a la Festa de les Matemàtiques
L’equip de joves matemàtics amb la professora Immaculada Colmena
resoldre sis problemes, repartits per tota la murada d’Alcúdia, i ajudats, únicament per un plànol. Quan pensàvem que havíem acabat i érem els primers, ens vàrem botar una prova i després vam haver de fer la distància més llarga, allà vam haver calcular l’àrea de la porta roja, un amfiteatre romà. Després de la gimcana ens van donar “quely merienda” i ametlles de Mallorca. Seguidament, vam anar a l’auditori allà van anunciar els guanyadors del concurs fotogràfic i van fer un sorteig de calculadores. A l’ IES Damià Huguet ,que es van fartà de dir el nom, li van tocar 23 calculadores i a tots un llibre: L’4ss4ss1n4t d3el prof3ssor d3 m4t3m4tqu3s de Jordi Sierra. Els premis foren per a tres alumnes de segon, els quals representaran les Illes Balears
a l’olimpíada estatal de matemàtiques). I per a sis alumnes de primer d’ESO. Quan va arribar l’hora de proclamar els guanyadors les estadístiques: tres grups davant nosaltres dels quals la meitat, com a mínim, són bons ocupen les sis places vacants. Però quan van dir com a sisè Gori Camps ens vam quedar de pedra i vam pensar que si en Gori havia quedat sisè els altres no quedàvem classificats, diuen el cinquè, quart, Jaume Adrover,, diuen el tercer, diuen el segon, Antoni Enric , em va pegar un atac, però, mental ja que vaig pujar a l’escenari amb normalitat i el primer que era superdotat la qual cosa trobo injusta ja que haurien de fer concursos per a gent normal i per a superdotats a part. El més graciós de tot va ser que a l’escenari vaig cridar: 60€. Enhorabona a Toni Heinrichs,
Jaume Adrover, Gori Camps, i a Bruno Peixoto, que han deixat en molt bon lloc l’institut de Campos. Enhorabona, també, a Jaume Serra, Margalida Vicens, Immaculada Colmena, a tots els professors del departament de matemàtiques i a les professores del departament de català, que ens van animar a escriure aquest article I així acaba un altre capítol del llibre de l’institut i una nova experiència fora les aules de la classe. A mi la festa de les matemàtiques em va parèixer una experiència que no té res a veure amb els exàmens de matemàtiques, encara que hem vist que un examen de matemàtiques pot arribar a ser tan fàcil com un joc, però alhora, tan complicat com fer volar un coet. Gori Camps, Jaume Adrover, Toni Heinrich, 1r ESO E
8
PÀGINES UEP
REPORTATGE
CURS 2008-2009
El grup de turistes de segon d’ESO i les professores acompanyants davant el monument que Madrid ha dedicat al pintor Francisco Goya
Viatge d’estudis a Madrid dels alumnes de segon d’ESO
Convivència, emocions, rialles, cultura, diversió i famosos Tot va començar la bona i calorosa matinada del 20 de maig. Tots anàvem amb una rialla a la cara, encara que ens esperava un viatge cansat, però a la vegada emocionant. A les 5.30 del matí tots ja estàvem dins l'autocar, nervioses i a punt de començar l'aventura. A les sis ja érem a l'aeroport i, després de facturar les maletes, vam partir cap a Madrid. Després, amb autocar, vam fer una visita guiada amb la nostra guia personal, na Bàrbara que ens anava indicant tot el que vèiem, encara que ho fes amb l'ajuda del conductor.
Quan vam acabar, vam anar cap a l'esperat hotel Florida Norte i seguidament vam dinar, però, la veritat, el menjar no va ser gaire cosa. Després d'agafar les maletes i pujar-les a les habitacions, agafàrem altra vegada l'autocar i anàrem cap al Museu de les Ciències, està clar que no ens agraden molt els museus a la nostra edat, però entre els objectes i la companyia que teníem ens ho vàrem aconseguir passar d’allò més bé. Quan acabàrem de fer totes les visites, les mestres ens deixaren un temps lliure i tot seguit vam anar cap al musical
d'en Nacho Cano “A”, on vam gaudir com uns nins petits, sobretot amb la inesperada visita de na Nena Daconte. En arribar a l'hotel ens tocava dormir pel cansament que duiem, o això és el que tocaríem haver fet... El segon dia ens tocava anar al Warner Bross Park i, sense cap dubte, va ser el millor dia del viatge. Quan arribàrem a l'hotel, estàvem rebentats, però pareixia que les mestres no hi estaven tant, així que a les 1015 ens van fer anar a menjar un gelat. El tercer i darrer dia va ser un dels pitjors, pel cansament i
perquè ja ens tocava partir cap a Mallorca. El dematí vam anar al museu del Prado, on el que vàrem veure varen ser quadres, quadres i més quadres. Més tard anàrem a l'IMAX (un cinema en tres dimensions) resumint, va ser una cosa diferent del que hi ha per aquí. Quan acabàrem de veure la pel·lícula ja ens tocava anar a l'areoport. L'avió de tornada es mogué un poc, però així i tot vam arribar sans i estalvis, recollírem les maletes, i, cap als nostres estimats pobles. Va ser un viatge ple d'emocions i rialles, i, per cert, vam veure molts de famosos com na Raquel de Fama, na María Castro de Sin tetas no hay paraiso... definitivament el millor viatge que hem fet! Margalida Artigues, Marta Bonet, Magdalena Ginard, 2n ESO E
LITERATURA
CURS 2008-2009
PÀGINES UEP
9
En motiu del dia de Sant Jordi, els alumnes de quart d’ESO A i B que fan seccions europees varen escriure una sèrie de poemes acrònims en anglès, els quals havien de formar la paraula ARTn o la frase ART IS POETRY, el tema central de la diada d’enguany. Un altre dia varen provar de fer poemes ràpids amb un vers repetitiu. La cosa no va naar gaire malament. Aquí en teniu una mostra.
English poems
A journey is flying over the stars Riding over the lines and the curves To feel what you can’t see
Yasmin Núñez, 4t ESO A
An artist is not a normal person Remember the feelings and emotions Try to do that, and you’ll win!
Above the wide, wide horizon Radiant sun is shining and, Three gulls are flying over a person. Teresa Skibbe, 4t ESO A
A stands for age, with his movements so smooth R stands for rabbit, with his kind and romantic words T stands for tiger, with strength in his claws ART stands for all this things which I keep in my heart Darlean van der Linden, 4t ESO B
Guillem Molina, 4t ESO A
Anything makes me cry, Really I never cry To you? I don’t cry Say my name again Please, excuse me, and I will say Oh, good bye! and you can say Eii, I need to speak. And you will Try to convince me Really try to convince me. And I will say Yesterday I was free. Joana Maria Zuzama, 4t ESO A
A line of letters on my mind Results to be the poem of my life This is art!
When I am alone I forget the time When I am alone I don’t want to see anything When I am alone I only want to share the present When I am alone, I don’t want to be alone again. Sadness seeing people lying Sadness seeing people crying Sadness seeing people dyeing Seeing homelessness too much time seeing sadness is a crime
Maria Fuster, 4t ESO A
Heidi Adeline Kölner, 4t ESO B
When I am alone I start the flashback of my life. When I am alone I remember who I was. When I am alone I think about who I am, who will I be. When I am alone I cry because you aren’t here Silvia Barrera, 4t ESO B
Anna Kerstin Garicano, 4t ESO A
Asking me why, why are you so far Reading the last poem you sent me Teaching my emotions to see who you really are. I must learn, learn from my stupid errors Spend another second thinking about all. Please make it easier to be with you Or simply easier to be with you Emotions that you can’t control, love or hate? Truth that hurts, but a lie is worse Right! it’s impossible, love and hate one person? You have to think clear, which is the right way. Miriam Herz, 4t ESO A
Sadness in front of the TV Sadness in the cinema Sadness with my photo camera Seeing images, Seeing sadness. Maria Olivia Leimbacher, 4t ESO A
When I am alone I want the stars When I am alone I search your eyes When I am alone I want your eyes When I am alone you are so lovely Melcior Vadell, 4t ESO A
Bon estiu a tothom!
10
PÀGINES UEP
ENTREVISTA
Dona de primera mà
Entrevista, entre línies, a Magdalena Ballester, dona de Damià Huguet
- Com vares conèixer en Damià? A unes matances. Abans a les matances ballaven i a més no érem gaire balladors cap dels dos, però finalment ho vàrem fer i va anar bé. Quan tornava cap a casa amb la meva mare, li vaig dir que havia ballat amb la persona que volia. A partir d’aquí, ens vàrem fer amics, ens trobàvem amb assiduïtat els diumenges i començàrem a sortir junts. Record que la meva mare deia que en Damià tenia les cames tortes, però jo li contestava, que això per a mi era insignificant, que era un jove molt interessant.
El 1970 es casa amb Magdalena Ballester. Del matrimoni naixeran tres fills: en Biel, na Margalida i na Maria Magdalena.
- Què senties quan llegies un poema, què era per a tu? Una sensació de felicitat. A més me’ls llegia ell mateix, que en sabia molt més que jo. Li agradava llegir-me’ls. El més important de la poesia és saber-ho llegir entre línies i comprendre el vertader significat de les paraules. Jo no en sabia i va ser una de les coses que sempre he trobat que va quedar pendent que m’ensenyés. El 1969 obté el premi Blanquerna (Manacor) amb el seu primer poemari, Home de primera mà.
- Com era un dia quotidià de la vostra vida? Ens aixecàvem al mateix temps i un feia el cafè i l’altra preparava la llet. Ell llegia el Diario de Mallorca i després ens n’anàvem a la feina. Devers les 9:30 ell
CURS 2008-2009 -Quin dels països o llocs que vares visitar amb ell t’agradà més? Tots, però sobretot París. Anar al cinema, exposicions, llibreries...També Roma i Sicília. El 1987 és finalista del premi Carles Riba amb l’obra L’ull dels Clapers. -En el temps lliure, què t’agrada fer? Escoltar música i anar a foravila. El 1990 és finalista als premis Ciutat de Palma de pintura.
Magdalena Ballester i Damià Huguet
comprava un panet francès a Can Lluís i després el diari Avui. A migdia dinàvem plegats i l’horabaixa anàvem junts al cafè amb els amics a fer un poc de tertúlia, i llegia un poc més el diari Última Hora. En Damià era una persona molt senzilla, propera i humana. Damià Huguet: Poeta essencial de la nostra literatura, va emprendre aventures culturals ben diverses al llarg de la seva vida. Fou escriptor, periodista, crític cinematogràfic, editor, fotògraf, artista plàstic, apassionat cinèfil, activista cultural i lingüístic.
- Tenia necessitat d’escriure cada dia? No, perquè no sempre tenia ganes d’escriure. Un dia llegia, a temporades pintava... Segons. Damià Huguet: home de call vermell i Damià de sang que vessa. El 1972 obté el premi Miquel
Socias (Campanet). Una fotografia realitzada per Damià Huguet al camp de futbol de Campos apareix en portada a la revista internacional Paris Match.
- Què li agradava més per menjar? Li agradava molt sa greixonera que es fa abans de la quaresma: peus de porc, carn... També la greixonera amb faves tendres, ous bullits, xítxeros... Però li agradaven moltes coses. El 1973 premi les Illes d’Or per Cinc minuts amb tu. El 1974 és finalista del premi Vicent Andrés Estellés (València) amb Carn de Vas. -Què senties quan guanyava un premi? Per descomptat, estava molt contenta, encantada. El 1975 Premi Ciutat de Manacor amb l’obra Esquena de ganivet i finalista del premi Ciutat de Palma amb Ofici de Sords.
- Què destacaries de la teva convivència amb en Damià? Que sempre ens va anar molt bé, molt bona. Amb això vaig tenir molta sort i vaig viure molt bé amb ell. Abans de casar-nos Blai Bonet em va dedicar un llibre i va escriure: “I a la nostra Magdalena, que a més de ser preciosa i riallera té la sort d’estar amb en Damià”. I és veritat que vaig tenir molta sort! L’Univers vital i artístic de Damià Huguet: Campos.
- Carrer Ferrocarril, 40 de Campos, què significa per a tu? Ca nostra, sempre. Damià mor a Campos, al carrer Ferrocarril núm. 40, el dia 19 de juliol de 1996. - En aquests moments a Campos està oberta l’exposició DAMIÀ HUGUET DE PRIMERA MÀ, què en destacaries d’aquesta exposició? L’he trobada preciosa. I a Campos encara més entranyable que quan la vaig veure a Ciutat. “Jo som un munt de pols banyat de mar i garrigues. Cada paraula meva és una pedrada llançada en viu contra el silenci dels homes”. Amor. Cinc minuts amb tu, 1973. - Les obres completes d’en
CURS 2008-2009 Damià varen ser presentades a Campos el passat mes de gener. Estàs satisfeta que a la fi les obres estiguin en dos volums? Clar, molt satisfeta. A més ho han fet molt bé i m’agrada molt. “Perquè l’home Damià, que té mans per callar i ulls per combatre,és una fera que s’escriu sobre l’oberta pàgina - Hem sabut que tu ets la coordinadora de la Comissió de Normalització Lingüística de l’IES Damià Huguet. Ens podries explicar què feis, quins projectes teniu, quan us reuniu? Sí, des que som al Centre, form part, d’una manera o una altra d’aquesta Comissió. Som un grup de professors que ens reunim una vegada per setmana i algunes de les nostres funcions bàsiques són vetllar per l’ús normal del català a l’Institut i per l’aplicació del Projecte Lingüístic que tots els centres han de tenir obligatòriament. A part d’això, informam de les activitats que es fan en relació a la llengua i la cultura catalanes (Acampallengua, concerts, trobades, colònies lingüístiques, …), promovem algunes activitats culturals i/o hi participam, com el fogueró de Sant Antoni, la festa de Sant Jordi, etc… i, enguany, com a novetat, aquesta comissió s’encarrega d’elaborar la Revista del Centre (Pàgines Uep), amb la col.laboració de diferents membres de la comunitat educativa. - Magdalena, com valores la participació de l’alumnat d’aquest Centre en les tasques que duis a terme? La situació lingüística al nostre Centre no és, òbviament, de les pitjors; per això, la majoria de les activitats que es realitzen en aquest aspecte són lúdiques, com les que hem esmentat abans, i crec que podem dir que la participació de
ENTREVISTA on un escrit sempre fa olor de terra solquejada”. Terra d’aquí. Esquena de ganivet, 1976.
- He llegit que durant l’entrega dels Premis Cavall Verd d’enguany, març 2009, de l’Associació d’Escriptors en LlenguaCcatalana, va fer un homenatge a Damià Huguet. Què en trobes? Està molt bé. Cavall Verd, era
una llibreria que hi havia a Palma i en Damià hi anava molt. Coincidia amb molts aspectes culturals amb el propietari. “Caliu: Terra al roquissar, arena dins les mates. Paradís. D’es Trenc al cel només hi ha dues passes, un reganyol perdut, una gavina blanca...” Els calls del manobre, 1984. -Per acabar, estàs contenta que
PÀGINES UEP
11
l’institut de Campos dugui el nom de Damià Huguet? Molt, estic molt satisfeta que l’institut dugui el nom d’en Damià, és un record per sempre i un homenatge. L’institut Damià Huguet de Campos fou inaugurat l’any 2000 Maria Nicolau i Lladó, 3r ESO C
Magdalena Juan, coordinadora de la Comissió de Normalització Lingüística
“Cal facilitar l’aprenentatge de la llengua a la gent que arriba de fora” Magdalena Juan, coordinadora de la comissió de normalització lingüística del nostre institut
l’alumnat és prou bona. L’alumnat sol respondre bé i participa. Potser en les activitats que només publicitam i que són externes al Centre no podríem dir el mateix, però ens donam per satisfets. - Quants anys fa que formes part d’aquesta Comissió? Com he dit abans, des que som al Centre en form part; deu fer vuit anys. - Què faries perquè els alumnes parlessin més el català entre ells? Be, això ja és més complicat. És bàsic que els que som d’aquí tenguem consciència de poble, és a dir, que ens sentim orgullosos de les nostres arrels i tenguem
ganes de conservar la nostra llengua i la nostra cultura. Davant les circumstàncies actuals això es fa imprescindible. D’aquesta manera, si parlam la nostra llengua, facilitarem la integració de la gent que arribi de fora. Facilitar-los les coses no és traduir-los-ho tot, sinó donar-los l’oportunitat que coneguin la nostra llengua pròpia. Avui en dia, ningú dubta que saber quants més idiomes millor obre moltes portes, per això em sembla increible que siguem capaços d’aprendre’n tres de diferents i entre elles no hi hagi la pròpia d’on vivim. - Vols afegir alguna altra
qüestió que jo no t’hagi demanat? Sí, que una de les nostres funcions que no he esmentat abans és l’assessorament lingüístic als membres de la comunitat educativa. Si necessitau ajuda per redactar un document, corregir algun text, etc… nosaltres hi som, al costat dels vostres professors de català. Finalment, informarvos que hem posat a la disposició de tots una adreça de correu electrònic (paginesuep@gmail.com) per facilitar-vos la participació a la Revista. Gràcies Magdalena, molta sort. Joan Frau
12
PÀGINES UEP
CANVI RADICAL De petit eres més seriós, però els anys t’han fet somriure!
Quina expressió tan dolça i simpàtica que no has perdut amb els anys!
Amb el pas dels anys l’estètica canvia, però a millor!
De ben petitona ja t’agradava ésser com eres!
D’una nina emtremeliada ha esdevingut una dona simpàtica i, a més a més, eficient!
CURS 2008-2009
CURS 2008-2009
CANVI RADICAL
PÀGINES UEP
13
14
PÀGINES UEP
El curs 2007-2008 gaudírem del viatge d’estudis a Madrid. Fou un viatge cultural i d’oci, que no oblidarem fàcilment, per a tot una sèrie de motius que són ben evidents. Aquesta experiència no va aparèixer, en el seu moment, ni a la revista ni a l’anuari, ni tan sols a la pàgina web del nostre IES; per això, ara, volem que tots vosaltres conegueu l’experiència que visquérem fa un any, uns dies de primavera de l’any 2008, essent nosaltres alumnes de segon curs. El dia 14 de maig ens aixecàrem ben prest per arreglar-nos i trobar-nos, tots, a la plaça de l’Estació de Campos. L’autocar havia passat abans, com sempre, primer a cercar els alumnes de la Colònia de Sant Jordi (eren les 5:00 h de la matinada), després es dirigí cap a Ses Salines (era una mica més tard de l’hora prevista, ja que l’autocar es va retrassar) i per acabar, ens trobàrem a la plaça, tots nosaltres, juntament amb els professors: Antònia Sitjar, Honorat Bauçà, Joan Mateu i Margalida Vicenç. Arribàrem a l’aeroport, i quan estàvem a punt d’embarcar ens informaren que l’avió tenia una avaria, però una avaria de les grosses... Ens vàrem haver de canviar de companyia aèria per la qual cosa haguérem de tornar a facturar les maletes. Quan a la fi arribàrem a Madrid, unes tres hores més tard del que s’havia previst, anàrem a deixar les maletes a les habitacions de l’hotel, seguidament, anàrem a dinar al restaurant, teníem molta gana. L’horabaixa de tard, arribà el moment més esperat del dia, el musical Hoy no me puedo levantar, un espectacle que ens va transmetre moltíssimes emocions. Una vegada acabat, anàrem a sopar i, suposadament, a dormir? El dia següent (15 de maig), ens aixecàrem prest per anar al restaurant a esmorzar, quan arribà l’hora, partírem amb l’autocar cap al parc d’atracions WARNER BROS,
REPORTATGE
CURS 2008-2009
Viatge a Madrid dels alumnes de segon d’ESO (curs 2008-2009)
Un viatge impressionant, molt difícil de superar
Els alumnes que el curs passat feien segon d’ESO al viatge d’estudis a Madrid
on passàrem tot el dia, ple de rialles i felicitat. El tercer i darrer dia, va ser el més tranquil, ja que portàvem dos dies complets d’activitats fantàstiques. Així i tot, férem una visita cultural, anàrem al Museu de les Ciències, al Museo del Prado i després passejàrem pel Parc del Retiro. Per acabar, ens n’anàrem cap a l’aeroport, on sopàrem i agafàrem l’avió que ens portaria cap a Mallorca. En definitiva, un viatge impressionant, difícil de superar que recordarem tota la vidaMaria Magdalena Álvarez, Aina Ferrer, Maria Artigues, M. del Carme Domenge, Maria Magdalena Rubio, 3r ESO B i C
Antònia Sitjar i Honorat Bauçà vestits per anar a la Warner
CURS 2008-2009 - Lourdes, tu coordines una Comissió molt important en aquest institut, què ens podries explicar d’això? Efectivament, jo som la coordinadora i aquesta Comissió està formada , a més a més, per les següents persones: la directora, l’orientadora, una de les dues caps d’estudis, una representant dels pares i una representant dels alumnes. També són elements importants en aquesta Comissió els col•laboradors següents: Elena Carbajales, Teresa Loureiro i Miquel Monroig. La Comissió de Convivència és l’encarregada de proposar un Pla per tal de millorar la convivència al centre, també per esmenar les relacions entre els alumnes i els professors, o entre els mateixos alumnes, que comparteixen el dia a dia en aquest edifici. - És difícil decidir les sancions que s’han de posar als alumnes? Quin criteris seguiu? No, perquè ja estan disposades en el Reglament del centre, i en la seva redacció hi han participat
ENTREVISTA
15
Lourdes Clar, coordinadora de la Comissió de Convivència
“M’agradaria que els alumnes i els professors fóssim més amables”
Loourdes Clar, coordinadora de convivència
tots els representants de la comunitat educativa. Segons la conducta que s’ha de corregir existeixen diferents tipus de sancions. - Millora la disciplina i el respecte amb les vostres intervencions? Us ho reconeixen els professors?
“M’interessen els ordinadors des que vaig fer els deu anys”
- Climent, hem sabut que coordines les TIC en aquest institut. En què consisteix la teva feina? Tenc cura que els ordinadors vagin bé i, a més a més, intento solucionar gairebé tots els problemes informàtics que sorgeixen al centre. - Quants anys fa que t'hi dediques? Aquí, a l'intitut, fa sis anys, però ja ho vaig ser en un altre centre i abans havia estat administrador d'una aula d'informàtica a la Universitat de les Illes Balears. - Quina titulació tens per poder dur a terme aquesta
PÀGINES UEP
La disciplina i el respecte milloren quan existeix un veritable diàleg i una bona comunicació entre tots. Quan es reflexiona sobre les formes d’actuar de cada part i s’entén quines són les petites, però fermes passes que s’han de donar per
poder anar canviant. Així també es valora allò que no és adequat per conviure en pau. Sí, una bona convivència sempre és molt gratificant. - Com són les vostres relacions amb els pares dels alumnes amonestats? Molt bones perquè sempre procuram seguir el mateix camí per aconseguir un bon resultat. - Lourdes, voldries afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat? Sí, m’agradaria que tots els alumnes i els professors fóssim més amables del que som sovint. Que estiguéssim més tranquils i més alegres que allunyéssim les baralles...i sobretot que no cridéssim tant i ens ajudéssim més entre tots. Moltes gràcies, Lourdes, i molta sort. 1r ESO B
tasca? Cap en concret. Som llicenciat en matemàtiques, però sempre m'han agradat molt els ordinadors. - Des de quan t'interessen els ordinadors? Des que a la meva germana li varen regalar un Spectrunm ZX plus, quan jo tenia 10 anys. A partir d'aquell moment va ser una dèria per a mi. - Creus que introduir els ordinadors a l'aula afavorirà l'aprenentatge de l'alumnat ? Si s'utilitzen bé, sí. No en tinc cap dubte. Magdalena Ginard i Miquel Roig, 2n ESO E
Climent Cànaves, coordinador de TIC
16
ANUARI
PÀGINES UEP
CURS 2008-2009
Departament de Castellà
Departament de Català
Departament d’Educació Física
Equip directiu
Bar
Consergeria
ANUARI
Curs 2008-2009
PÀGINES UEP
Departament de Física i Química
Departament de Llengües Estrangeres
Departament de Matemàtiques
Departament de Ciències Naturals
Departament de Música
Neteja
17
18
ANUARI
PÀGINES UEP
CURS 2008-2009
Departament d’Orientació
Departament de Tecnologia
Departament d’Educació Plàstica
Departament de Ciències Socials
Secretaria
Religió, Llengües Clàssiques i Filosofia
ANUARI
Curs 2008-2009
1r Batxillerat A
PĂ€GINES UEP
1r Batxillerat B
2n Batxillerat A
2n Batxillerat B
1r ESO A
1r ESO B
19
20
ANUARI
PÀGINES UEP
CURS 2008-2009
1r ESO C
1r ESO D
1r ESO E
2n ESO A
2n ESO B
2n ESO C
ANUARI
Curs 2008-2009
PÀGINES UEP
2n ESO D
2n ESO E
3r ESO A
3r ESO B
3r ESO C
3r ESO D
21
22
ANUARI
PÀGINES UEP
CURS 2007-2008
4t ESO A
4t ESO B
4t ESO C
4t ESO D
PQPI
Alemany
CULTURA
Curs 2008-2009
PÀGINES UEP
23
Recensió i crítica
L’obra de teatre Mort de Dama
El dia deu de març amb els alumnes de 4t d’ESO i de PQPI anàrem a veure la representació teatral de l’obra de Llorenç Villalonga: Mort de Dama al Teatre Principal de Palma. La sortida fou organitzada pel Departament de Català. La representació va ser d’allò més divertida i entretinguda i ens va passar volant. Aquí tenim la crítica que n’ha fet l’alumna de 4t Andrea Vormicu: Director: Rafel Duran Text: Llorenç Villalonga (adaptació teatral de Marc Rosich Rabel Duran )
Sinopsi: Mort de Dama va ser la primera novel·la de Llorenç Villalonga i suposà la seva entrada per la porta gran al món literari. Escrita l’any 1931, funciona com una sàtira esplèndida de la societat burgesa mallorquina i repassa la història, la cultura i la societat de l’illa, mentre retrata amb una cruesa despietada l’Escola Mallorquina. Dona Obdúlia Montcada, una dama de l’alta aristocràcia mallorquina, està a punt de morir. Darrere la seva agonia s’amaga l’agonia d’una Mallorca regionalista, que Villalonga parodia d’una
El concurs Aula Ecològica, una eina per millorar la neteja i l’ordre
Durant aquest curs 08/09 hem començat al nostre centre l’experiència educativa “Concurs Aula Ecològica” on es valoraven els següents
manera brillantíssima en un seguit de personatges arquetípics que es disputen l’herència de la dama :dona Maria Antònia, Baronessa de Bearn, na Remei Huguet, n’Aina Cohen, poetessa folklòrica i rural, ambiciosa i sàfica, autora del cèlebre poema “La camperola” una composició plena de gràcia ingènua. Un magnífic repàs a la història i a la cultura mallorquines, escrit amb una mestria i un sarcasme que una part de l’illa no li va perdonar mai.
Crítica: 2009: Mort de Dama és una obra de teatre que pertany al gènere literari de la tragicomèdia. És una comèdia àcida i satírica que, en paraules de Sergi Belbel, director artístic del TNC “serveix de mirall deformat de la nostra societat”, tot i retratar la societat mallorquina de fa més de vuitanta anys. Marc Rosich, responsable de l’adaptació teatral explica: “Els seus personatges són de gran universalitat”, juntament amb Rafel Duran, perquè Mort de Dama en guanya en aquests inicis del segle XXI. L’obra està coproduïda pel TNC i el Teatre Principal de Palma. La col·laboració també es veu
dalt de l’escenari, compartit per actrius catalanes com Mercè Arànega i Margarida Minguillón (Dona Maria Antònia de Bearn), i també mallorquines com Llum Barrera (Violeta de Palma) i Eva Barceló (Remei Huguet). Mort de Dama és una obra molt coneguda i respectada a Mallorca és per això que els autors d’aquesta adaptació han
volgut ser fidels a la realitat, i han escrit un text que manté les característiques pròpies del català de l’illa. En definitiva, 2009, Mort de Dama és una obra mestra del seu gènere, imprescindible per a qualsevol afeccionat al teatre.
eixos: - Estalvi d’energia : llums encesos o apagats, finestres ofertes… - Us adient de les diverses papereres segons el residu. - L’ús del paper reciclat. - La neteja i l’ordre dins la classe. - L’ambientalització de l’aula mitjançant plantes, anuncis referits al medi ambient… Els primers premis es repartiren abans de Pasqua i a
final de curs tenen com a premi la gratuïtat de l’excursió de fi de curs per a tot l’alumnat. La classificació ha resultat: 1r E 88 PREMI 2n B 61 1rC 80 2nA 52 1rB 69 2nD 49 1rD 33 2nE 46 1rA 32 2nC 43 3rD 81 PREMI 4tC 67 3rC 43 4tB 44 3rA 39
4tA 4tD
Andrea Vormicu, 4t ESO A
39 31
3rB PQPI
31 67
La Comissió vol felicitar els guanyadors juntament amb les seves tutores, però també a tots els altres que amb un petit esforç s’ha notat molt, desitjant que el proper curs encara millorem més pel bé de tot el Centre. Bon estiu i A RECICLAR S’HA DIT !!! Comissió d’Ecocentre
24
PÀGINES UEP
CULTURA
CURS 2008-2009
Relats inspirats en fotografies
Vivències de França
Quan era petit, i d’això me’n record molt poc, em pensava que la vida seria tan divertida com en aquells temps, però ara, amb quinze anys, pens que la meva vida no és tan divertida com la que em pensava. Ara, quan ets gran, desitges ser petit una altra vegada, la vida està plena d’obstacles que et fan canviar de camí tot el temps. Ara, escrivint això he trobat una fotografia de quan era petit, quins records que em vénen al cap en aquests moments! Una d’elles és quan el meu pare em va dir que agafés les dues botellas de vi que hi havia a la cuina i les dugués a casa dels meus avis perquè feien una festa, en tot aquell camí em van passar
moltes coses. Primer, els pantalons es varen rompre, vaig anar a una botiga i me’ls van arreglar. L’altra cosa que em va passar és que, com que tota la gent del poble coneixia el meu avi em deien: ― Que vas a veure el teu avi? Dóna –li records de part meva. I encara em passà una cosa més; i és que la policia em va aturar, jo tot espantat em pensava que em durien a la presó, però no va ser així, em varen donar una altra botella de vi per al meu avi. Seguiria contant i contant les històries de quan era petit però sé que sempre quedaran dins el meu cor. Andreu Serra, 2n ESO A
Això era una vegada un home que nomia Jack. En Jack va néixer l’any 1920 a París (França). En Jack era fill únic i vivia amb la seva mare perquè els seus pares es varen separar. En Jack passava una setmana amb la seva mare i una altra amb el seu pare. En Jack era molt bo amb els estudis i estudiava en una de les escoles més importants de França. En aquells temps hi havia moltes guerres, assassinats, robatoris, etc. Un dia va anar a casa del seu pare, i mentres es dutxava, va escoltar un renou com si haguessin llançat una pedra i haguessin romput un vidre. En Jack va baixar corrents i va veure al seu pare estès a terra i amb una ferida de bala al pit. En Jack va cridar a la seva mare i li va explicar el que
havia passat. Quan la mare va arribar a casa del seu pare varen cridar a la policia i a l’ambulància. Quan la policia i l’ambulància varen arribar ja era massa tard, el seu pare ja era mort. Quan en Jack va acabar l’escola, va començar a estudiar per fer-se policia i trobar als assassins del seu pare i vengar la seva mort. En Jack un dia anava al metro llegint el diari on sortia la notícia de quan varen matar al seu pare i on sortia la foto de l’assassí. Va aixecar el cap i va veure a l’assassí, allà, assegut, en Jack es va tirar damunt d’ell i el va arrestar. L’assassí del seu pare va complir condemna per assassinat. Ismael Díaz, 2n ESO A
CURS 2008-2009
CULTURA Aquell dia va ser increïble. El meu germà i jo anàvem per les carreteres de França, volíem anar a fer qualsevol bogeria. Tot va començar el 15 de maig de 1903. La meva mare, Catherine Gaultier ens cridava perquè anéssim a menjar. Era al pati jugant amb el meu germà i vàrem sentir que el meu pare, Jean Pierre, ens duia un cotxe, en aquella època era el vehicle més car. Només veure’l, hi vàrem pujar per anar a fer una volta. Per la carretera anàvem quasi volant, la gent ens mirava sopresa. Feia molt de temps que al meu poble, Carcassone, no se’n veien, d’aquells. Després de la guerra varen desaparèixer com si s’haguessin extingit. Un dia que jo era a ca meva, un home cridà a la porta, demanant pel meu pare. Pareixia un home de negocis o qualque cosa important. Jo li vaig dir que el meu pare no hi era, que tornés un altre dia, em demanà si jo era el seu fill i jo li vaig dir que sí. Quan varen arribar els meus pares els vaig contar que un home l’havia vengut a cercar. El meu pare es posà nerviós, caminava de la sala d’estar fins a la cuina, una i dues vegades. De sobte,
PÀGINES UEP
25
vaig sentir que el meu pare li deia a la meva mare que si ja l’havien deixat en pau, per a què el seguien cercant. Jo no vaig entendre res, vaig pujar a l’habitació dels meus pares a veure la televisió. Vaig trobar una capseta damunt un moble que tenia la meva mare. La capsa pareixia molt vella i un poc rompuda. A dins hi havia unes fotografies d’un home jove amb un cotxe de carreres. Vaig córrer fins a la sala i li vaig demanar al meu pare què significava a aquella fotografia. Em varen asseure al sofà i em digué que corria a carreres il•legals d’ençà de feia molts anys enrere. El que ells no sabien és que el meu germà també estava implicat en aquelles carreres en què hi havia per enmig molt de doblers. El meu avi sempre em deia que a la vida no era tot color de rosa ni tot seria feliç. El meu germà no sabia on s’estava ficant. Cada vegada les coses eren més difícils, fins que un dia un home amb uniforme duia una bandera de França doblegada i al damunt la fotografia del meu germà. Havia estat cercat per la policia i el varen matar. Valentina Modino, 2n ESO B
En Jack a l’any 1846 es va quedar orfe perquè els seus pares varen morir a la II Guerra Mundial. En Jack vivia al carrer fins que un nin, també orfe, el va trobar. S’anomenava Jean Pierre. Tots dos varen fer una casa molt desproporcionada, no tenien doblers ni menjar, robaven tot el que podien i demanaven llimosna a tothom. Un dia, en Jack va conèixer una parella de joves a qui havien matat el seu fill anomenat Paul. La parella volia adoptar en Jack però aquest va dir que no perquè no volia deixar al seu amic tirat. Finalment, la parella va dir que els adoptarien a tots dos, varen acceptar i tots feliços. Daniel Mena 2n ESO B
26
PÀGINES UEP
CRÒNICA/CÒMIC
Torneig d’escacs dels jocs de pati
Óscar Garicano es proclama campió d’escacs del nostre institut
CURS 2008-2009 Que es preparin els millors jugadors d’escacs del món, perquè en el torneig del nostre institut hi ha hagut molta competència en els partits que s’han organitzat. El torneig ha estat un èxit total, perquè va estar ple d’alumnes i també de professorat. Hi ha hagut moltes victòries, uns quants empats i unes quantes derrotes. A les eliminatòries només van passar el tretze millors: Xisco Ferrer, Oscar Garicano, Jesús Cabezas, Jimmy Fontanella, Mercè Bauzà, Toni Bennàssar, Dennis Goëhr, Toni Segura, Biel Perelló, Jaume Adrover, Xisco, Miquel Àngel Mas i Flavius Ciorgovean.
A la final van quedar els dos millors, Oscar Garicano i Miquel Àngel Mas que es van enfrontar en cinc partits. Va guanyar n’Oscar que s’endu el premi de ser el millor jugador d’escacs del centre.
AINA BARCELÓ, 4T ESO B
NICOLE BUKOWSKA, 3R ESO A
Els dos finalistes, Óscar Garicano i Miquel Àngel Mas
Flavius Nicolae Ciorgovean, 1r ESO B
CATI PUIG, 4T ESO B
CURS 2008-2009
CÒMIC
27
28
REPORTATGE
PÀGINES UEP
Dijous 21 de Maig devers les nou i poc, vàrem partir amb l’autocar cap a Porto Cristo, Hipocampo. Sortírem cantant i arribàrem contents. Quan vàrem arribar jugàrem a jocs de pilota i vàrem berenar. Després varen arribar els monitors, na Chopi, na Nek i en Nus, planificaren el dia i anàrem a la platja. Cap a les dotze vàrem tornar a la casa per dinar. En acabar de dinar ens varen repartir les habitacions per grups que havíem fet els alumnes. En tenir tothom la seva habitació vàrem estar una hora i un poc per tot fins que ens varen cridar per anar a nedar a una gran piscina que tenia la casa. Després d’estar una bona hora i mitja nedant vàrem començar amb les pel·lícules. A les nou i un poc vàrem anar a sopar. Per cert, aquells dos dies no només érem els de l’IES Damià Huguet, sinó que també hi havia alumnes un poc més petits. Després de sopar, els monitors ens tenien preparada una festa amb música i llums de colors. Quan ja estàvem cansats de ballar ens vàrem dir tots bona nit. La veritat és que pocs,
CURS 2008-2009
Acampada de primer d’ESO
Dos dies de pel·lícules, ball, natació, diversió i la nit en blanc
Un dels moments més divertits fou l’hora del ball
molts pocs, vàrem dormir a la nit... Anàvem i tornàvem d’habitació en habitació. Hi hagué crits i més d’un dormí
Els monitors també jugaren de valent
en cambres de càstig!! Durant el matí vàrem tornar a nedar per darrera vegada. I a les dotze i mitja l’autocar ens
va venir a cercar per tornar a la rutina i amb molta de son!! Noelia Verde, 1r ESO C
No hi ha res més refrescant que un bon capfico