Curs 2013-2014 - Revista 15 by IES Damià Huguet

IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 15

Pàgines uep!

curs 2013-2014

Els alumnes de 2n de Batxillerat anaren de viatge d’estudis a Cantàbria, pàg. 6 Gori Camps, a l’Olimpíada de Biologia a Saragossa, pàg. 7 Esther Casado, finalista al concurs de cuina de El Corte Inglés pàg. 41 Fogueró de Sant Antoni, pàg. 23 Viatge d’estudis de 2n d’ESO a Barcelona pàg. 40 Els treballs premiats al Concurs literari de Sant Jordi, pàg. 35

Viatge de 1r d’ESO a Eivissa, pàg. 18

PRESENTACIÓ / OPINIÓ

PÀGINES UEP

EDITORIAL

PÀGINES UEP! IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 971 16 00 85. Fax 971 16 00 85 Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló i Margalida Mayol Maquetació: Jaume Lladó. Fotografia: Agustina Sánchez Col·laboradors: Mercè Adrover, Clàudia Aguiló, Sebastiana Alcinas, Angélica Alsívar, Alumnes de música de 4t B, Alumnes de 1r de Batx., Laura Andreu, Elisabet Ballester, Nicole Borer,Miquel Bujosa, Fca. Maria Burguera, Esther Casado, CNL, Helen Cordero, Maria Cruz, Lubo Dimitrov, Isabel M. Fernández, Camila González, Tatiana Hurtado, Hasnae Laaraj, Aurora Lerma, Aina Maria Lladó, Biel Lladó, Marc lladó, Miquel Lladó, Àngels Margenats, Molly Martínez, Isabel Martorell, Saskia Meyer, Amanda Miralles, Deva Miró, Maria A. Molina, Alba Moreno, Maria Orell, Kaouthar Rahaoui, Roxana Raileanu, Roman Rodríguez, Toni J. Rosselló, Maria Salvà, Noemí Tomàs, Joana Vall, Aina M. Verdera, Maria del Mar Vidal Dipòsit legal: PM. 1653-2010l PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.

Cap al plurilingüisme Les Illes Balears, mallorca, ses Salines i Campos fa anys que han deixat de ser bilingües, i encara en fa més que abandonaren el monolingüisme dels nostres repadrins. La societat va molt més envant que el trilingüisme artificial que ens volen imposar des de la Conselleria d’Educació. A la nostra societat es parlen més de vuitanta llengües. L’escola no pot restar aliena a aquest fenomen i cal que tengui en compte la diversitat idiomàtica que ens envolta i no només una eina de comunicació, és també una porta a una cultura. Cada vegada que aprenem un idioma,

BIBLIOFÀGIA

Una defensa de la lectura Llegeixo tant com puc i he viscut sempre entre papers impresos. Diaris, revistes, àlbums, llibretes, llibres i llibrets, enciclopèdies, diccionaris, novel·les, toms, totxos, volums de volumetria diversa. Llegir és una acció lliure que admet molts suports. I el meu és total. Un suport total que es basa en el plaer, el goig, el gaudi, no exempt del dolor ni de l'esforç ni de la fiblada que algunes lectures provoquen. La millor manera que tinc de sortir en defensa de la lectura és escrivint un text que demani ser llegit. I per fer-ho, intentaré reproduir el mateix que em passa quan llegeixo: que deixo de ser jo per ser-ho més encara. El lector en què em transformo és tan voraç que devora tots els textos que li cauen a les mans.. Aquest lector de qui escric no és ni bibliòman i bibliòfil ni bibliòfug. És bibliòfag, perquè practica la bibliofàgia. Se'ls cruspeix, els llibres, com qui es for un plat de mongetes amb pernil. Amb delit. És un

CURS 2013-2014

lletraferit salvatge que comença, de menut, llegint quaderns escolars i frases fetes amb guixos de colors a la pissarra de l'aula. Quan els ha llegit tots demana canviar de classe, i així successivament fins que devora tots els llibres de la seva escola. Salta de cicle en cicle amb una rapidesa insòlita. La qüestió és continuar llegint. Després assalta l'institut. Allà aprèn a suspendre el temps vital per poder acabar-se tots els llibres que l'envolten. La vida del nostre bibliòfag transcorre feliç. Llegeix a qualsevol lloc i en qualsevol posició. Un dia entra en una llibreria del seu barri i ja no en surt fins a la setmana següent, quan s'ha llegit tots els volums de fons que ha trobat a les prestatgeries. Durant aquells dies febrils el llibreter obre i tanca normalment el seu negoci, però el lector voraç roman a l'interior, nit i dia, devorant els llibres que no paren d'arribar en paquets de volum creixent perquè s'acosta Sant Jordi. Durant setmanes va

aprenem també a entendre millor el món i, especialment, la gent que el parla. Ja fa massa anys que l’escola no sap aprofitar el luxe que suposa disposar dins l’aula d’alumnes que coneixen tants i tants d’idiomes per millorar la competència lingüísitca dels altres. Ha arribat l’hora de deixondir-nos i treballar perquè els nostres estudiants siguin cada cop més plurilingües, sense deixar de banda, lògicament, la imprescindible cohesió social i la intercomprensió entre tots, un paper que correspon, naturalment, a la llengua pròpia del nostre país: el català

de llibreria en llibreria. Fins que, just abans de Sant Joan, constata que ja s'ha llegit tots els llibres disponibles a les distribuïdores i surt, satisfet, a passejar pels carrers de la seva infància. Com que pertot troba noves lectures que l'absorbeixen camina sense fixar-s'hi gaire i xoca amb una antiga companya de classe. Ella somriu, afalagada, i el convida a visitar-la. Viu al barri del costat. Mitja hora més tard el lector bibliòfag puja il·lusionat al pis de la vella amiga. No en sortirà fins a set mesos després, el temps just que trigarà a cruspir-se tots els llibres que l'avi de la noia li ha deixat en herència. Seran set mesos inoblidables, en una biblioteca plena de clàssics universals. Llibres dels d'abans. La nit que tanca l'última pàgina del tercer volumet del Pickwick de Dickens traduït per Josep Carner i publicat per Proa l'any 1931 a 10,50 PTA.abandona el pis per sempre. Necessita nous horitzons. El salt d'una prestatgeria a l'altra en què aviat es transforma la seva vida sentimental s'alenteix la tarda que s'enamora d'una bibliotecària. Aquest cop trigarà set anys a devorar tots els llibres de la noia. Com que és una dona

perspicaç aviat sospita alguna cosa. Per si de cas, cada pocs dies porta alguns llibres que treu de la feina i els afegeix discretament a la prestatgeria de casa. Axò allarga la relació, però el lector bibliòfag no en té mai prou. El convidaríeu a instal·larse a la Biblioteca Nacional i no en sortiria fins que no s'ho hagués llegit tot. Absolutament tot. Ara fa poc que l'han trucat del diari ARA per demanar-li que participi en una edició extraordinària pel dia de Sant Jordi. Li han demanat que, en la seva condició de lector bibliòfag, escrigui una defensa de la lectura en quatre mil cinc-cents caràcters. Mentre parla amb l'Ignasi Aragay per telèfon fulleja una reedició dels contes de Cortázar. Quan arriba al que l'argentí va titular Continuidad en los parques entén que ha d'accedir a escriure una defensa de la lectura que es faci llegir. Llegeixo tan com puc, addueix abans d'acomiadar-se. Després penja i es posa a escriure la primera frase d'aquesta defensa. Màrius Serra és autor de “Plans de Futur” ( Proa) Premi Sant Jordi 2013

CURS 2013-2014

CRÒNICA

PÀGINES UEP!

Activitat extraescolar

Excursió a peu de segon d’ESO a l’oratori de Sant Blai Els alumnes de 2n ESO, aquells que no vàrem anar al viatge d’estudis, dimarts 15 d’abril, vàrem anar d’excursió a Sant Blai. Vàrem anar caminant des de l’institut fins a Sant Blai. Quan hi vàrem arribar i, la primera cosa que férem fou anar a l’església; seguidament entràrem al jardí que hi havia. Vàrem berenar allà, en el jardí. El jardí, que és molt gran, hi ha bancs i molts d’arbres. Després d’una estona de passar-nos-ho bé, vàrem entrar a l’església, que és petita i d’art gòtic. Vaig saber que és d’art gòtic, per les característiques principals: és d’arc ogival o apuntat, es tracta d’un arc en forma de fletxa que, El 20 de març d'enguany es varen celebrar les proves Cangur a Manacor amb l'assistència de diferents centres de Mallorca, entre els quals l'institut IES Damià Huguet, amb més de 600 participants i sense oblidar els professors acompanyants. Després de col·locar-se cada grup al seu lloc corresponent, es va donar una petita presentació i seguidament es repartiren les proves Cangur individual. Aquestes proves consistien en un seguit de preguntes, exactament trenta, que segons el curs de cada alumne, li corresponia un nivell o un altre. La seva durada va ser d'una hora i mitja, però un cop passats els primers trenta minuts es podia entregar l'examen. Una vegada acabada la prova individual, els alumnes tingueren un descans i pogueren berenar per preparar-se per a la gincana, prova col·lectiva per cada centre. En aquesta prova es feren petits grups. Uns s'encarregaren de la part artística en la qual havien de fer un dibuix relacionat amb

per la seva estructura vertical, permetia elevar l’alçada de l’edifici. Per la volta de creueria, volta formada en creuar-se diversos arcs ogivals. Per la rossasa, finestra circular decorada amb vidrieres… Després hem estat un poc dins l’església, i la mestra Margalida Mayol ens ha explicat tot un seguit de coses com ara: la història, la construcció, la rehabilitació, les característiques arquitectòniques…Per acabar ha vengut na Margalida Martorell, que pertany a l’associació d’amics de Sant Blai, i ens ha acabat d’arrodonir l’explicació. No podíem marxar d’allà sense una foto, que ens hem fet tots plegats a l’entrada. Després hem tornat caminat per la carretera, ha estat molt divertit, tot i el sol i la calor que va fer. Khaouthar Rahaoui, 2n ESO D

Els alumnes i professors a l’entrada de l’església de Sant Blai

Proves Cangur

Els alumnes de l’institut vàrem tornar a participar al concurs matemàtic

Els participants a les proves Cangur amb el pòster que varen elaborar per a la gincana

les branques de les matemàtiques. Uns altres, es dedicaren a solucionar problemes curts i finalment, hi havia el problema llarg, que s'havia d'entregar un cop acabada la gimcana.

El que diferencia aquest any dels altres anys és que hem disposat d'una ''camerawoman'' que ha anat gravant durant la realització de les proves. Després va fer un muntatge i realitzà un

vídeo que podeu veure al bloc del nostre institut. Va ser un dia fàntastic i vàrem gaudir de les matemàtiques d'una manera diferent. Hasnae Laaraj, 1r Batx. A

PÀGINES UEP

“No saps el que tens fins que ho perds” Segurament, no has pensat mai que mentre camines pel passadís de l’institut tens una campiona al teu voltant. Deva Miró i Ledesma, campiona de Taekwondo d’Espanya i Europa, el passat 31 d’octubre va viure noves experiències. L’esforç i el treball realitzat durant tots aquests anys va tenir la seva recompensa: participar al Campionat Mundial de taekwondo - Abans d’anar al campionat, vas notar canvis en els entrenaments? Durant l’estiu vaig començar a entrenar més dur per tal de seguir fent feina i no perdre les condicions físiques ni l’elasticitat. No vaig poder entrenar cada dia, perquè també volia quedar amb els amics, però a partir de setembre m’hi vaig posar de valent i el mes anterior del campionat, fins i tot, vaig deixar les classes d’educació física per entrenar cada dimecres de 7 a 9 del matí. Aquests tipus d’entrenaments són molt durs i valen la pena, igual que vaig fer al campionat d’Europa. Així i tot, al del món m’he esforçat igual i encara que no he obtingut medalla, els resultats han estat igual de bons per a mi - Quan et van dir que aniries al campionat del món, què vares sentir? La meva sensació va ser d’incredulitat , és a dir, no em veia en un campionat mundial, amb els millors del món. Entrenava a l’estiu d’una manera normal , ja que creia que no tenia cap possibilitat d’aconseguir res al campionat del món. Així com anaven passant els dies, la gent m’anava animant i desitjantme sort. Aquí vaig començar a creure-m’ho i em vaig posar les piles, perquè al cap i a la fi és una oportunitat única que potser no podré viure mai més. - Quants de dies va durar el campionat? Vares conèixer molta gent? Conta’ns alguna anècdota. Va durar 4 dies, del 31 d’octubre al 3 de novembre, allà varen aparèixer entrenadors, alumnes i jutges de totes les nacionalitats del món. Entre aquestes

ESPORTS

CURS 2013-2014

Deva Miró, campiona d’Europa de taekwondo

“No em podia creure que aniria al campionat del món”

Na Deva Miró i dos companys al campionat del món de taekwondo

nacionalitats cal destacar els de la selecció d’Iran: l’al·lota de la meva categoria va quedar medalla d’or, són molt bona gent, són molt amables i saben molt d’anglès, cosa que em va sorprendre bastant; la selecció de Turquia: la nina que competia amb mi va tenir més bona qualificació, però al campionat europeu jo vaig quedar per damunt d’ella; la selecció d’Alemanya, en la qual hi havia un campió amb el qual em volia fer una foto, hi vaig anar i li vaig demanar en alemany, per això, tothom es va posar a aplaudir i em va fer molta vergonya. La selecció francesa, que cada dia em demanaven com m’havia anat, jo no els coneixia, però ells em coneixien del campionat d’Europa; la selecció de l’Índia, els quals venien per fer només exhibició, no havien de competir seriosament. Un dia el mestre de l’Índia em va fer preguntes: si jo era de l’Índia, si mon pare i ma mare també ho eren, etc. També em va regalar una polsera, em va desitjar molta sort i durant el campionat ens anàvem saludant. Tot i això, em vaig fer més amb els al·lots d’Espanya de la meva edat. Per cert, no hi ha res millor que després de passar molta calor, després de menjar a fora

i espantar-te per la forma que condueix la gent; tirar-te dins la piscina. A més, m’hi varen tirar amb roba, però tanta sort que no duia el mòbil perquè si no no haurien tornat a Catalunya, ha ha ha! - Què vares sentir durant la competició? La nit abans del campionat, he de dir que no estava tan nerviosa com als altres campionats, desitjant sortir a pista per mostrar tot el treball fet durant mesos. Al matí, em van pintar, em van pentinar i tothom em demanava si estava nerviosa, però no ho estava. A les 8 vaig anar al pavelló per estirar i començar a encalentir. Més tard, al vestuari, em vaig vestir amb el vestit de competició i aquí sí que em vaig posar nerviosa, competia a les deu!!! Aquí va ser quan vaig adonar-me que competia amb gent de molt de nivell. Les altres competidores de la meva categoria van començar a entrenar seriosament i jo només estirava, cosa que em va fer dubtar si entrenar jo també o seguir estirant. Finalment vaig sortir a competir, però per sort a la primera ronda no estava nerviosa i anava molt animada per demostrar a tot el món qui sóc i del que sóc capaç. Allà és com a les pel·lícules perquè ve

una voluntària d’Indonèsia amb un cartellet amb el nom del teu país, després tu vas darrere ella juntament amb el teu “coach”, que va ser la meva entrenadora Patricia Camino, la qual et treu a pista. Camino va ser la tercera del món l’any que el campionat es va fer a Turquia. Gràcies a ella vaig sortir bé a pista, em va saber controlar els nervis a defora la pista i els vaig “transmetre” a ella, em va dir paraules perquè m’animés. Ella ja sap quines són les que m’ajuden més. A la primera ronda em vaig classificar la 5 de 13, era bastant difícil perquè al campionat del món si som més de 25 participats, ens separen en dos grups i a cada pista hi ha d’haver el mateix nombre de participants. A la meva pista hi havia les d’Iran, Corea, Turquia, etc., i només sabent que jo estava entre les millors de la meva pista ja va ser gratificant. Quan va arribar la segona ronda jo estava ben tranquil·la i quan vaig sortir a pista em vaig posar molt nerviosa, per això em vaig desequilibrar un parell de pics, així i tot vaig notar que ho vaig fer bé. En sortir de la pista i mirar les puntuacions, vaig veure que no podia passar a la final. Però només d’haver passat una ronda ja estic més que contenta, perquè encara que hagués fet tot el que hagués pogut, hauria estat molt difícil ja que competia amb les millors. A més, m’han dit que el campionat del món de la meva categoria ha augmentat moltíssim de nivell comparant amb els altres anys. - Has notat diferència entre el tatami d’Espanya i el d’Indonèsia? Puc dir que més que una diferència física entre els dos tatamis, és una diferència

CURS 2013-2014 emocional, perquè a Espanya fins ara han estat campionats nacionals, on ho he de donar tot i era el més complicat del món per mi, ja que la gent està millorant molt i cada vegada hi ha més nivell. Sortir a un tatami del campionat del món et dóna una descàrrega d’adrenalina increïble. El primer dia que vaig arribar, el primer que vaig fer va ser anar a tocar el tatami i tenir un calfred per tot el cos. A més, vaig veure banderes de totes les nacionalitats, pantalles grosses on et veies competir, etc. - Què et va parèixer Indonèsia? Indonèsia és molt diferent d’Espanya, el clima, la gent, la cultura...; és a dir, en general. Pel que fa al clima, hi ha molta humitat. És increïble, aquí ens queixam a l’estiu, però no és res comparat amb la d’allà. Després també hi ha l’altre extrem, si plou, plou molt. Un dia va començar a ploure, per sort estàvem dins l’hotel i dormint, però la roba que estava estesa va quedar ben remulla. I, tornant al tema de la humitat, si et vols dutxar millor eixuga’t els cabells tot d’una perquè si no et creixen un metre d’envergadura. Referent a la cultura, per tots els negocis hi havia tres potets amb flors i animalons morts que eren ofrenes als Déus (en tenen més d’un). També quan tu anaves per una carretera convencional del poble, veies a

Un equip de jugadores de l’institut guanya un torneig de bàsquet El passat Nadal, els dies dos, tres i quatre de gener, l'equip Infantil Femení – Motos Ferrer (CAMPOS) vam participar al primer Torneig de Reis organitzat pel Club Bàsquet Molinar. El format del torneig va ésser una lliga amb quatre equips en una única volta. En aquests tres partits nosaltres

CRÒNICA

PÀGINES UEP

Na Deva Miró exhibeix el seu art a Indonèsia

la gent conduint com a bojos al teu voltant; hi podia haver 10 motos perfectament amb 5 cinc persones damunt cada una i, a més, havies d’anar molt alerta a no trepitjar cap vianant. Tot era molt pobre, les cases estaven fetes d’uralita i les motos darrere duien carros amb botelles de plàstic, talment com les fotografies d’Internet. Ningú du casc. Hi ha haver una temporada que molts turistes anaven a Bali i així es va enriquir molt. Van construir hotels i ara és una de les zones més turístiques. Pots veure hotels molt luxosos d’on surten motos, cotxes...; aquests hotels són el millor que he vist mai, ja que els han construït sense destruir la natura perquè li donen molta importància. Però devora, a les cases fetes d’uralita hi havia gent que demanava almoina, gent molt pobra, que intentava vendre botelles d’aigua per guanyar-se la vida. Allà un euro són 15000 rupies. Quan anava a comprar a vàrem mostrar una molt bona actitud, la qual cosa va permetre uns molt bons resultats. Cal destacar la bona actitud en defensa de totes les jugadores (es va aconseguir arribar al descans de tots els partits amb menys de deu punts rebuts). També es va veure la feina que s'havia fet durant el que duim de la temporada, s'havien defensat bastant bé les ajudes i s'havia tallat i creuat cap a cistella. Per acabar, s'hauria d'intentar corregir la falta de concentració que vam tenir en moments determinats dels partits, la qual cosa demostra que encara ens queda molta feina per fer. Tot i així, cal donar-nos l'enhorabona

qualque “souvenir” o sopar em deien: “això costa 70000 o 100000 rupies” i jo acostumada a anar amb euros, ho vaig trobar molt estrany, però resulta que 70000 rupies no arriben a 4 euros i allà tot és molt barat. Per cert, el menjar és molt picant, tanta sort que la llet no era picant. Quant a la gent, són molt hospitalaris, encara que sempre n’hi ha qualcun que és més antipàtic, però la majoria són molt amables. Et donen tot el que poden perquè tu estiguis bé. Per acabar, el campionat, més que competir, ha estat viatjar a un altre país, veure la seva forma de viure i conèixer gent d’altres nacionalitats per així poder valorar el que nosaltres tenim. - Quins són els teus projectes d’aquí al futur? D’aquí poc torna a ser el campionat d’Espanya i esper tornar a guanyar perquè ara ja sóc més coneguda. Després vendrà el campionat del món

una altre vegada que serà a Mèxic. No serà més fàcil de nivell, però els jutges puntuaran més alt la gent de nacionalitat espanyola ja que al d’Indonèsia han estat els asiàtics els que han arribat a medalla. I esper poder-ho tornar a viure amb la meva entrenadora. M’agradaria donar les gràcies a tota la selecció espanyola i als meus entrenadors (Andreu Durán i Patricia Camino) ja que sense ells res d’això hauria estat possible i gràcies a ells m’he sentit molt acompanyada i amb suport. Moltes gràcies a les alumnes Margalida Adrover, Maria Mascaró i Hassna Laaraj , gràcies pel vostre suport, tant a vosaltres com a l’altre gent. També vull donar les gràcies a la meva família per tot el seu suport durant tot aquest temps d’entrenament, suport tant emocional com econòmic. També a Pedro Campillo que ha estat, des que era molt petita, el meu mestre i va ser subcampió del món i esper seguir el seu exemple. Podeu trobar el vídeo de quan competeixo a: www.dartfish.com imatges i vídeos sobre vuitè campionat del món, under 17, Spain. També podeu veure el vídeo d’aquesta l’entrevista al canal de televisió de l’institut: tv@iesdamiahuguet.net. Signatura de text

L’equip Infantil Femení del Club Bàsquet Campos

per haver guanyat aquest torneig i felicitar el Club Bàsquet Molinar per organitzar una competició tan ben rebuda.

Agraïm al Club Bàsquet Campos tot el que ha fet per nosaltres. Maria Salvà Font, 1r ESO E

CRÒNICA

PÀGINES UEP

CURS 2013-2014

Viatge d’estudis de 2n de Batxillerat

Convivència, cultura, esports i aventura amb els amics a Cantàbria Els alumnes s’ho varen passar d’allò més bé, practicant esports d’aventura i gaudint de la convivència amb els amics i companys

Els Reis ens varen dur als alumnes de segon de Batxillerat un viatge d'aventures a Cantàbria. El viatge va durar quatre dies plens de diversió i anècdotes, i vàrem visitar llocs emblemàtics com ''Los Picos de Europa'' i el museu de Bilbao ''Guggenheim''.

Les activitats que varen marcar aquest viatge varen ser la visita al museu d'AltaMira on cada un de nosaltres es ficà dins la pell dels nostres avantpassats i vàrem descobrir les tècniques de pintura per pintar el sostre de les coves, i la visita al zoo va ser com tornar 10 anys enrere perquè gaudírem

com al·lots petits de veure tota aquella diversitat d'animals: girafes, lleons, estruços, elefants, goril·les... Una altra cova que vàrem visitar va ser ''El Soplao'', una cova antigament minera on hi ha ''espelotemes'', uns cristalls brillants a les parets que formen una làmpada aranya gegant.

Aquest viatge no hauria estat d'aventures sense haver practicat piragua en el riu Duero; cada un de nosaltres es posà el neoprè i el salvavides i en parelles de dues o tres persones pujàrem a les piragües, gràcies als monitors podem dir que en ple gener vàrem nedar... Tampoc hi van faltar les visites a poblets rurals, les compres a la ciutat de Santander i la nit de festa a Torredelavega on vàrem fer noves amistats. Una de les anècdotes va ser que a les darreres nits a l'hotel Gornazo ens reunírem a una habitació per passar l'estona contant històries i, fins i tot, el darrer vespre vàrem desmuntar les habitacions per agafar els matalassos i dormir tots junts. També es pot dir que tenim un reportatge de cada un de nosaltres dormint a l'autobús o a l'avió. En definitiva, aquest viatge ha estat molt especial i ple de companyonia que ens ha servit a tots per allargar les vacances de Nadal i agafar amb més força el segon trimestre. Bel M. Fernández, 2n Batx. A

Solidaritat

Comerç just a l’institut El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del nord (els consumidors) i els països empobrits del sud (productors). Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG cooperatives, empreses, artesans..., i es basa en les normes següents: - Assegurar als treballadors un salari digne. - No acceptar mà d'obra infantil. - Igualtat entre homes i dones. - Afavorir la realització de

projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat. - Ser respectuosos amb el medi ambient . - No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població. - Estructures democràtiques. - Ha de ser totalment voluntari. - S'ha d'informar els consumidors sobre l'origen del producte. Per exemple: per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu d’1,95 euros, el seu productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims.

Paradeta amb productes de comerç just a l’entrada de l’isntitut

Des de fa uns anys vénen a l'IES Damià Huguet uns representants d'aquesta associació. Fan unes xerrades informatives a tot un seguit de grups i els donen a conèixer la seva filosofia a fi de concienciar els alumnes d'aquestes desigualtats. Seguidament munten unes

paradetes perquè tota la comunitat educativa pugui veure una mostra dels productes i comprar-los si va bé. Fca Maria Burguera, Maria Orell i Aina M. Verdera, 2n ESO C

CURS 2013-2014 Gori Camps, un alumne que cursa 2n de Batxillerat, va ser un dels triomfadors a la fase balear de les Olimpíades de Biologia i va aconseguir classificar-se per a la fase estatal. Per això hem decidit de fer-li aquesta entrevista. - Què et va motivar per fer les proves de l'Olimpíada de Biologia? Ja des de l'any passat sabíem de l'existència d'aquest tipus de proves, així que ja en teníem ganes des de feia una bona temporada. Quan va començar el curs ja no hi pensàvem, però quan na Isabel Roca ens va informar que les proves s'havien convocat, vam decidir participar-hi. A més, s'ha de dir que l'assignatura de Biologia és una de les que més m'agraden i, per tant, no em va suposar cap esforç pegar una miradeta als apunts de l'any passat. Per altra banda, com ja ens va dir en Montserrat Alcaraz fa un parell de dies, “el no ja el teniu”, així que mai està de més comparar els teus coneixements amb altres estudiants de diferents centres. - Què ens pots dir sobre les proves? Et vas posar nerviós? Les proves s'organitzen en dues fases diferents, una de teòrica i una de pràctica. Pel que fa a la part teòrica, convé dir que consta de unes vuitanta preguntes relacionades amb la matèria de l'assignatura de Biologia de primer i segon de Batxillerat (Bioquímica, Citologia, Histologia i altres noms per l'estil). Per altra banda, la part pràctica consta d'una trentena de fotografies a identificar (ja siguin molècules, éssers vius, material de

Camponat de Balears d’escacs El dia 23 de maig es va realitzar a Santa Ponça el campioant de les Balears Sub-14 d'escacs amb la participació de dos alumnes del nostre institut: Guillem Horrach i Miquel Bujosa. Els dos es varen classificar al campionat de Mallorca Escolar Sub-14 que es va realitzar al Palma Arena.

ENTREVISTA / CRÒNICA

PÀGINES UEP

Olimpíades de Biologia

“Fer un examen tranquil és molt millor que fer-lo sotmès a pressió” laboratori, etc.). Personalment, i encara que tal vegada no ho hauria de dir, no vaig preparar-les com ho hauria d'haver fet, ja que no tenia cap intenció de formar part de la competició de forma seriosa. Dit això, no fa falta dir que no hem vaig posar gens nerviós, quin sentit tendria si no hi tens res a perdre? Ja que hi som, podria dir que la sensació de fer un examen sense la pressió dels resultats és molt millor que fer-lo sotmès a aquesta pressió. - Com vas reaccionar quan saberes que havies quedat classificat per a la fase nacional? No ho sabria dir amb tota seguretat, perquè no me'n record amb exactitud. Sí que puc dir que vaig reaccionar amb certa incredulitat: no m'ho acabava de creure, sobretot pel fet que vaig sortir de la sala d'examen amb la sensació d'haver comés moltes errades. Després d'aquesta primera incredulitat, va venir, com és lògic, la fase d'alegria i satisfacció. - Què vas pensar o què va ser el primer que et va venir al cap quan vas sortir de fer l'examen? Com ja he dit abans tenia la sensació d'haver-me equivocat en un parell llocs, cosa que va ser confirmada quan ens van mostrar les solucions. De fet, vaig decidir deixar de mirar els resultats ben El torneig es va dur a terme durant tres dies, es varen jugar 5 partides d'1 hora de temps per a cada jugador amb increment de 30 segons per jugada. En Miquel Bujosa que hi participava per segona vegada va fer 2 punts i mig: dues victòries i un empat. I en Guillem Horrach que hi participava per primera vegada va fer 1 punt i mig: 1 victòria i un empat. CNL

Gori Camps, classificat per l’Olimpíada estatal de Biologia

aviat. Per tant, un bon consell és no fiar-se de les primeres impressions posteriors a un examen, és a dir, no capficar-s'hi un cop acabat. - En què consisteix l'Olimpíada Estatal? Les proves conssiteixen, com és habitual, en una part teòrica i una de pràctica. Així la prova teòrica consta de dues parts, una enfocada a la biologia de 2n de Batxillerat i una segona més centrada en la Biologia de primer. Amb tot, la part més interessant és la pràctica. Les activitats inclouen la dissecció d’un cor d’ovella, l’observació de cèl·lules de leucèmia humana al microspoci i la seva posterior “destrucció” utilitzant alcohol, etc.

- Com et va anar? La fasse nacional de l’Olimpíada es va celebrar a Saragossa entre els dies 26 i 29 de març. Pel que fa al resultat final, només s’anuncien, per ordre alfabètic, els vuit primers classificats que participaran a les fases internacionals, de manera que no es pot saber la puntuació exacta de cada participant (potser millor sigui així ...) Finalment, cal destacar que l’experiència fou genial i em va brindar l’oportunitat no tan sols de fer alguns experiments, sinó també de conèixer gent molt interessant. CNL

SOCIETAT

PÀGINES UEP

CURS 2013-2014

Naixaments a l’institut

Dues professores i un professor han augmentat la seva família, una de les quals per partida doble

En Fèlix, el fill de na Glòria Ràfols

Na Glòria Ràfols, la professora d'alemany, va tenir el seu primer fill dia vint-i-nou d'agost. Nom Fèlix i ha omplert d'alegria la llar familiar. Com podeu comprovar a la foto, és un nin preciós i dormidet fa cara de ser molt bon al·lot. Des d'aquestes pàgines i en nom de tota la comunitat educativa, els volem donar l'enhorabona. Per una altra banda, na Maria Teresa Mora, professora de Ciències Naturals, va augmentar la seva família per partida doble. Dia tretze d'agost, una mica abans del previst, varen néixer na Núria i na Maria. En Salva de tecnologia, el padrí jove d'una de les nines, diu que les distingeix gràcies que duen arracades diferents, perquè són dues gotes

Na Núria i na Maria, les filles de na Maria Teresa Mora

d'aigua, com podeu comprovar a la foto. La seva germana Sofia i els seus pares estan molt contents i molt enfeinats, com podeu imaginar. Enhorabona per partida doble! Dia sis d’abril va néixer la primera filla del professor de religió, en Tomeu Estarelles, i la seva dona. Li han posat de nom Llucia. Després d’un part llarg, de més de trenta hores, va néixer una nina preciosa que ha omplert d’alegria la llar dels estrenats pares, que n’estan encantats. Des d'aquestes pàgines els volem fer arribar l'enhorabona a tots.

Na llucia, la filla d’en Tomeu Estarelles, ha estat la darrera incorporació, ja que va néixer el mes d’abril

CNL

Cultura

L’Institut d’Estudis Baleàrics va estrenar web per Sant Jordi L'Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi, va estrenar la nova plana WEB del seu Centre de

Publicacions, a través de la qual es poden adquirir en línia, o senzillament consultar, una àmplia selecció dels diferents

titols que formen el seu fons bibliogràfic, que aplega prop de 9.500 obres.

La web es pot vivitar a l'enllaç http://ieb.caib.es/publicacions. El fons del centre està format per les edicions pròpies de l'EIB i de la Conselleria de Cultura, Educació i Universitats, les publicacions subvencionades per l'IEB i d'altres d'editades pels diferents departaments del Govern de les Illes Balears. CNL

CURS 2013-2014

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

PÀGINES UEP

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció? 4. Quines sortides professionals tendràs? A què t’agradaria dedicar-te? 1. Boníssims, record que el primer any a l'IES Damià Huguet em sentia petita al costat dels més grans i quan vaig cursar 2n d'ESO ja volia sortir de l'IES i estudiar el que m'agradava, llavors vaig fer 4t, ja veia el final d'aquesta meravellosa etapa, només deia que no me'n volia anar de l'IES Damià Huguet i que si me n'anava no coneixeria ningú a l'altre institut i estaria tota sola, ha ha ha! És graciós com amb el pas dels anys canvien tant les teves idees i les teves preocupacions. 2. Actualment estic cursant un Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Activitats Comercials. En aquest grau mitjà estudies bastant de màrqueting i moltes altres coses que mai no m'hauria pensat estudiar, coses que a simple vista pareixen tan simples i quan les veus i les estudies no ho són tant. 3. Doncs no ho sé, potser va ser perquè no em veia amb coratge de cursar un Batxillerat i vaig mirar tots els graus mitjans i

Joana Gost:”El que és segur és que tard o d’hora em dedicaré al comerç” aquest em va cridar l'atenció. A més molts d'anys he vist la meva mare fent de dependenta i a mi també m'agrada molt i vaig dir doncs aquest, em feia molta il·lusió cursar aquest grau mitjà i encara no l'he perduda, m'agrada molt el que actualment estic fent i no em queix. 4. Sortides professionals doncs: de dependenta, tele-operadora, ser cap de magatzem, cap d'un petit negoci, etc. M'agradaria dedicar-me a moltes coses, primer m'agradaria fer feina d'això, però vull seguir estudiant, cada dia canvii d'opinió sobre què seguiré estudiant però sé que ho faré, també m'agradaria tenir el meu propi negoci o rellevar el de la meva mare. El que sé segur és

Na Joana fa un Cicle Formatiu d’Activitats Comercials

que em dedicaré al comerç tard o d'hora.

CNL

Cinto Vidal: “Si puc faré Enginyeria Mecànica” 1. Records en tenc moltíssims de bons i de dolents . Però el que sé és que he estat molt de temps a l’IES Damià Huguet. Podria dir que ha estat com una segona casa i, sobretot compartir 7 anys en un mateix lloc fa que tenguis moltes anècdotes i records. 2. Actualment estudii un Grau Superior d’ Automoció a l'IES Juniper Serra (Son Cladera).Aquests estudis et preparen per poder reparar màquines tant industrials, com cotxes , vaixells, fer pressupostos, logística de reparació i peritatge. Però la seva finalitat és preparar-nos per ser cap de taller i ser un bon tècnic . 3. Hi ha moltes raons per la qual estudii Automoció. La primera

va ser perquè vaig suspendre selectivitat i ja no tenia quasi opció d'anar a estudiar a Girona Enginyeria Mecànica, que era el que volia fer. Vaig decidir apuntar-m’hi perquè no sabia si hi aniria al setembre i per no perdre un any. També em va ajudar saber que després podria convalidar algunes assignatures i aixi no perdria tant de temps. A més a més el meu pare té un taller i des dels 14 anys els estius i els dissabtes l’he anat a ajudar i vulguis o no sempre arribes a adquirir un poc d'experiència. I sobretot el més important, és un tema que m’agrada. 4. La sortida profesional més evident és cap de taller , però també puc fer de mecànic ,

En Cinto estudia un Grau Superior d’Automoció a l’institut Juníper Serra de Palma

xapista i peritatge. Si puc estudiaré Enginyeria Mecànica i, si no trobés res relacionat amb aquest tema , sempre podré anar a treballar a

un taller qualsevol o al del meu pare. CNL

PÀGINES UEP

En tenc molts, i de bons. Només vaig passar a l'IES els dos anys de Batxillerat, però retenc molt bones sensacions dels companys, d'unes classes amb uns professors molt propers i d'un ambient general d'interès i de "voler fer". Crec que ens van tractar bé i que van saber escoltar-nos. A l'institut sempre hi havia alguna cosa en marxa: xerrades, treballs en grup, projectes... 2. Aquest és el meu segon any de Grau Superior de Música, en l'especialitat d'Interpretació del saxòfon. Forma part d'un cicle de quatre anys (equivalents als de les carreres universitàries) que és la continuació d'uns altres deu anys que ja he deixat enrere. Estudii al Conservatorio Superior de Música de Aragón (CSMA), i visc a Saragossa, en un pis, amb tres companys més. Els estudis de música són una cosa molt especial. El centre, els companys i les classes constitueixen gran part del nostre dia i, quan han passat uns mesos, ja els sents com la part central de la teva vida. Crec que no som més de trescents alumnes al conservatori: ens coneixem tots, ens veim cada dia, treballam junts, vivim junts. També tenim una relació propera amb gran part dels professors. La dinàmica de les classes tampoc és la mateixa que l'estàndard universitari: mai no som més de quinze alumnes a les classes col·lectives, i moltes altres són individuals, així que la formació que rebem és molt personal i adequada a les nostres necessitats i als nostres interessos. La figura que tenim del professor no és la d'una autoritat que sap més que tu i que et dóna coneixements, és la d'un altre artista que té més experiència, que ha provat molts camins que t'ha de mostrar, que t'aconsella i et suggereix i que reconeix que a la classe aprenen alumne i professor. El conservatori, doncs, es converteix essencialment en un espai d'intercanvi on, a través no només de les classes

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

CURS 2013-2014

Joan Jordi Oliver: “A vegades, tornar enrera és una forma d’avançar” sinó també dels projectes que s'organitzen i de la mateixa vida que s'hi fa, els músics ens reunim per compartir coneixements i per fer música i art com una gran família. Estudiar música és molt dur i significa firmar un contracte de compromís i de sacrifici permanents. El joc ja no consisteix en l'esquema "vaig a classe - estudii - he d'aprovar els exàmens". Els exàmens i els expedients hi són presents, però no són més que el pont formal que ens lliga al sistema educatiu. Ens importen ben poc, en realitat. Estudies per millorar i sempre pots millorar. És a dir, estudies sempre. Ja no has de complir amb cap temari, ni amb ningú més que amb tu mateix: tu ara vés fent i arriba tan lluny com vulguis i puguis. Vius i estimes el que fas, i el treball ja no es distingeix del plaer. Això pot exposar-te diàriament a una sensació de fracàs molt dura, però també a la satisfacció més gran de totes quan descobreixes que el sacrifici mereix la pena.Tot això pot semblar molt obsessiu (ho és) i molt freak (també ho és). Però us puc assegurar que no hi pot haver una sort més gran que la nostra ni una vida més passional: fas el que vols i vius el que fas, et sents especial i realitzat i saps que tot el que tens ho has triat tu i que mai no ho canviaries per res del món. -Va ser difícil compaginar els estudis al conservatori amb el batxillerat? Hi va haver moments molt difícils. A segon, sobretot. La dinàmica del curs era ben diferent a l'actual: recordo que els dilluns, per exemple, passava a l'institut des de les vuit del matí fins a les tres del migdia; havia de dinar en mitja hora per ésser puntual a les quatre a Palma. I, al conservatori, hi passava fins a

En Joan Jordi estudia saxofon al conservatori de Saragossa

les vuit i mitja fent classe. Tornava a casa i normalment a les nou i mitja ja havia sopat i podia posar-me a estudiar. Això durant tot el curs. Per sort, del batxillerat l'únic que em calia era el títol; no necessitava una nota alta, ni la Selectivitat, així que vaig poder concentrar-me en els meus estudis al conservatori. I, quan va arribar juny, les coses varen sortir bé i vaig superar la Selectivitat i la prova d'accés als conservatoris on em vaig presentar. Aquell any, no el tornaria a repetir mai més... de fet, segurament ara no seria capaç de fer-ho. Més que res, perquè el curs es va convertir en un exercici de resistència: deu o onze hores de classe diàries. De les quals, en realitat, no vaig aprendre molt... de fet, més de la meitat de les hores que vaig anar classe no les vaig poder aprofitar bé, i del temari de segon de Batxillerat, tres de quatre parts dels coneixements m'han resultat inútils per a la meva formació i els he oblidat completament. I, sincerament, tem que això els passarà a gran part dels

alumnes, i no és culpa nostra ni vostra, sinó del mateix sistema d'estudis, que carrega els alumnes d'assignatures poc o gens relacionades amb la seva carrera i el tanca hores i hores dins les aules. Massa hores... crec no es pot esperar que un estudiant tancat en un recinte durant sis o set hores tengui un bon rendiment i mantengui l'atenció i la concentració. Tampoc no és gaire útil fer la mateixa assignatura una hora cada dia durant tres dies seguits. A dia d'avui, els dilluns només tenc una classe de quatre i mitja a cinc i quart de l'horabaixa. De fet, en tota una setmana mai no tenc més de quinze hores de classe, que és el que els estudiants de Batxillerat fan just en dos dies. He de dir que és precisament ara quan estic aprenent més que mai: tenc temps per estudiar, per fer les coses bé, per aprofundir-les més, per preparar-me millor (tots els exàmens de Batxillerat varen ser el vòmit d'una “empollada” de la nit anterior), i també temps per fer la casa, per llegir, per fer el que vull, per viure. En canvi,

CURS 2013-2014 el meu darrer any d'institut el vaig passar fent les coses el més ràpid possible per poder fer-les totes, perquè hi havia tantes assignatures i tantes coses per fer que era impossible concentrar-me en cap. Vaig complir, però en realitat no en vaig aprendre molt. Aquest és un molt mal gust que m'ha quedat del Batxillerat. especialment de Segon; l'única finalitat que tenia era preparar-nos per fer Selectivitat i convertir-nos en estudiants vomitants automatitzats. Avui, he de fer les coses per mi mateix, he d'aprendre a organitzar-me, a estudiar, a investigar... i tenc temps per fer-ho, i crec que això és molt més útil i real que allò que es fa fins que es comença la carrera. Crec que és molt més pràctic i satisfactori per als alumnes i els ensenyarà molt més. Està comprovat, moltes vegades menys és més. 3 Vaig tenir molt clar des del principi que m'havia de dedicar a la música. Des que vaig començar al conservatori de Palma, just quan també començava l'ESO, ja tenia les idees orientades cap a fer uns estudis superiors de saxòfon i dedicar-m'hi de per vida. Crec que això ha estat positiu

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES? perquè m'ha empès a seguir endavant amb força, però una gran part de la meva decisió la fonamentava el desconeixment d'altres opcions. No va ser fins al meu darrer curs a l’institut que vaig descobrir que assignatures com Literatura Universal o Fonaments de la Composició em despertaven molt d'interès, potser tant com el meu instrument. Però com que anava tan propulsat no vaig plantejar-me si en realitat podia elegir altres camins i, com que no era un curs per dubtar, vaig seguir amb el propòsit inicial. És ara, quan vaig descobrint que en realitat tenc molts més interessos i que necessit altres coses a part del saxòfon, a les quals fins i tot podria pensar de dedicarme, que van sorgint els dubtes. En un primer moment em vaig espantar quan vaig dubtar si realment podria dedicar tota la vida a l'estudi de l'instrument o si les passes fins aquí estaven equivocades. Però vaig resoldre que de moment sí podia, que era el que volia fer, i que tot el camí que havia fet fins ara, acabés on acabés, em seria profitós. I és ara que estic començant a estimar més el que faig, perquè sent que realment ho

Margalida Artigues: “Tornaria a repetir els anys de l’institut” Els records que tenc de l’institut no podrien ser millors, ja que per a mi, el pas no va significar només un aprenentatge acadèmic, sinó també m’ha aportat moltes experiències a l'àmbit personal. A més, mai vaig tenir cap problema amb professors ni alumnes, cosa que em va facilitar el meu dia a dia d’estudiant. Sense cap dubte tornaria a repetir aquests sis anys viscuts a l’IES Damià Huguet. 2. Actualment estic estudiant a la Universitat de les Illes Balears el grau d’Infermeria. Aquest grau té la finalitat d’aprendre a proporcionar cures, no només a aquelles persones malaltes, sinó

també a aquelles que estan sanes promocionant la salut, sempre des d’un caire professional i científic. Les assignatures que cursam van més enllà de l’estudi d’àrees relacionades amb el cos humà, ja que també estudiam quins son els factors socials i psicològics que influeixen en la salut i la malaltia. 3. La veritat és que no només va ser una raó, sinó que va ser un decisió basada en diversos aspectes: en primer lloc volia una carrera que es pogués estudiar a Mallorca, en segon lloc que estàs relacionada amb el batxillerat que havia cursat a l’institut, que en aquest cas era el científic, i en

he triat entre moltes altres coses, i, alhora, sent que tenc totes les portes del món obertes i que, sense cap pressa, puc anar guaitant-les totes per descobrir-me completament. M'agradaria encoratjar aquells alumnes de segon que encara no han decidit què els espera després d'aquest curs, i dir-los que són a temps de fer tot el que vulguin, de provar i de fer passes en fals fins a trobar allò que realment els ompli. Perquè al cap i a la fi, a vegades tornar enrere o començar de nou és també una forma d'avançar. 5. De moment és massa prest. Em queden dos anys de carrera i esper poder fer un màster a l'estranger. Tampoc descartaria fer una altra carrera. Les sortides que tenc amb els meus estudis actuals són bastant restringides, però fàcilment accessibles i ben remunerades. Per com ha tractat la història el meu instrument no puc pensar a dedicar-me només al treball en una orquestra (potser sí en una banda) o fent una carrera de solista. La millor opció de tots els saxofonistes és la de docen. Em podré dedicar, amb el meu títol, a ensenyar música als instituts i escoles, i

PÀGINES UEP

el meu instrument als conservatoris (aquesta darrera opció és la que més m'agradaria). Un professor d'instrument ben situat gaudeix d'una vida bastant còmoda: no més de vint hores semanals, un sou alt i una feina no molt dura (dependent, clar, de la implicació a les classes) que et deixa temps per seguir estudiant i et permet mantenir la teva vida artística i personal. Igualment, confii a tenir la suficient llibertat per poder dedicar-me a seguir fent música. La dimensió pràctica i finalment real de la música és la seva interpretació, viva, en comunicació amb un públic: és allà on canalitza tot el sistema educatiu musical i la finalitat de tots els que estudiam interpretació, la més important i la més sacrificada i satisfactòria. M'agradaria aprofitar per enviar-vos records a tots els alumnes i professors de l'IES Damià Huguet. El centre m'ha donat coses molt bones. Molts d'ànims a tots (especialment als alumnes de segon de Batxillerat) i una forta abraçada! CNL

darrer lloc, el fet que la meva mare fos infermera va ser el detonant de la meva elecció. Abans de començar no tenia molt clar si la meva decisió era la correcta, però a dia d’avui puc dir que estic molt contenta i que de cada dia m’agrada més. 4. Les sortides professionals d’infermeria són bastant àmplies: treballar a hospitals, a centres de salut, al servei d’urgències (061), a centres geriàtrics, fer docència i finalment, també dedicar-me a la investigació. En aquests moments encara no tenc clar quina és la meva preferència ja que em queda molt de camí i cada dia vaig coneixent aspectes nous que m’ajudaran a saber què és el que més m’agrada. CNL Na Margalida Artigues

PÀGINES UEP

ANUARI

CURS 2013-2014

Departament de Castellà

Departament de Català

Departament d’Educació Física

Departament de Matemàtiques

Departament d’Educació Plàstica

Departament de Música

ANUARI

CURS 2013-2014

PÀGINES UEP

Departament de Física i Química

Departament de Llengües Estrangeres

Departament de Ciències Socials

Departament de Ciències Naturals

Llengües Clàssiques

Fisioterapeuta

PÀGINES UEP

ANUARI

CURS 2013-2014

Departament d’Orientació

Departament de Tecnologia

1r Batxillerat A

1r Batxillerat B

2n Batxillerat A

2n Batxillerat B

ANUARI

CURS 2013-2014

PÀGINES UEP

1r ESO A

1r ESO B

1r ESO C

1r ESO D

1r ESO E

1r ESO F

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2013-2014

2n ESO A

2n ESO B

2n ESO C

2n ESO D

3r ESO A

3r ESO B

ANUARI

CURS 2013-2014

PÀGINES UEP

3r ESO C

3r ESO D

3r ESO E

4t ESO A

4t ESO B

4t ESO C

ANUARI / CRÒNICA

PÀGINES UEP

4t ESO D

CURS 2013-2014

PQPI

Viatge de Primer d’ESO

Visita a Eivissa, Patrimoni de la Humanitat Eren les sis del matí del divendres 16 de maig quan un grup d'alumnes de 1r d'ESO partírem cap a Palma amb autobús. Encara que era prest, tots estàvem ben desperts. Devers les set arribàrem al port i una hora més tard embarcàrem. El viatge d'anada fou tranquil i divertit. Sobre les onze ja érem a Eivissa, visitàrem Sant Antoni de Portmany,Santa Eulària des Riu i Dalt Vila, nom popular amb què és coneguda la part alta del nucli

històric de la capital de l'illa i Patrimoni de la Humanitat. També tenguérem una estona per passejar pels mercats hippies. Sobre les nou del vespre embarcàrem, la tornada no fou tan tranquil·la com l'anada, ja que el vaixell es movia molt i bastants persones es marejaren i vomitaren. A les dotze ja érem a Mallorca. En resum, puc dir que el viatge va ser molt divertit.

Mòduls Voluntaris

Toni Joan Rosselló, 1r ESO E

Els professors vigilaren, però també menjaren gelat

Fou un dia per gaudir de l’excursió i la de la convivència amb els amics

CURS 2013-2014 Manuel Pascual Pérez: Enginyer Industrial. Actualment cap d'obra a una empresa d'obres públiques i serveis de Mallorca. - Què vares estudiar i a què et dediques ara? Des que vaig acabar l'EGB tenia clar que volia ser Enginyer Industrial, em vaig marcar un objectiu i el vaig aconseguir. En l'actualitat sóc cap d'obra a PAVIMENTOS Y HORMIGONES CARRERAS, una empresa d'obres públiques i serveis de Mallorca. Em dedique a executar obres públiques i privades, en poques paraules, la meva feina és gestionar-les tècnica i econòmicament. Entre les obres més emblemàtiques que he estat cap d'obra destaque la “Rehabilitació i restauració de les murades en Es Baluard del Príncep de Palma”, “Execució de la ronda de circumvalació de Santanyí” i “Construcció de la depuradora de Cas Concos”. - Per què et dediques a això i no al que vares estudiar? La meva primera feina com a Enginyer Industrial va ser a una empresa de construccions metàl.liques, amb un contracte de pràctiques al llarg d'un any. Després vaig estar quatre anys com a cap de manteniment mecànic a una empresa de producció de paper reciclat. Aquí és quan vaig decidir canviar la meva trajectòria professional i dedicar-me a l'obra civil, ja duc més de deu anys fent aquest tipus de feina. Es tracta d'una feina en què la gent pot gaudir d'allò que tu fas. - Quines diferències veus entre l'ensenyament d'ara i el de abans? Quan jo estudiava hi havia molt de respecte per als mestres, a les persones adultes i a l'entorn més directe. L'educació més bàsica ja es portava apresa de casa i a l'escola anaves a aprendre els coneixements i matèries corresponents al teu curs. En l'actualitat, la majoria de nins i nines tenen aquesta mancança d'educació, per la qual cosa els professors han de formar a l'alumne en comportament i valors i, a més

EL RACÓ DELS PARES

PÀGINES UEP

Manuel Pascual Pérez, Enginyer Industrial

“Hi ha una gran crisi de valors i no podem deixaR que continue” a més, en el contingut curricular del curs. Quant als deures escolars, no existien els ordinadors personals i havies d’anar a la biblioteca a fer consultes en enciclopèdies i llibres, demanar al bibliotecari el que necessitaves i llegir allò que et feia falta per poder fer els deures. Actualment els nins tenen moltes eines per poder accedir a qualsevol tipus d'informació, però generalment les utilitzen per fer ús de xarxes socials i jocs, i no per augmentar la seva formació i coneixaments. - Què penses de les retallades que el govern duu a terme en l'educació? Estic totalment en contra de qualsevol retallada que estiga relacionada amb l'educació, cultura, sanitat, afers socials …, i per tant en contra de qualsevol govern o persona que ho duga a terme. Lluitaré i col.laboraré perquè no es facen retallades en aquests àmbits. L'educació dels nostres fills és el futur del nostre país i de la nostra societat. Invertir en educació és invertir a llarg termini, en el futur de les properes generacions, i és una obligació que ha de tenir la societat actual amb el seu futur. Un nin/a amb una educació correcta és i serà un adult capaç de conviure i desenvolupar-se en la societat on viu, així mateix serà capaç de transmetre a les generacions futures els valors necessaris. No hem de caure en l'errada de descuidar l'educació dels nostres fills, ja que ens trobarem amb una societat futura desvirtuada i sense un bon fonament. - Com veus el futur dels joves? Hem de ser realistes, el futur dels joves d'avui en dia està fotut. En l'actualitat, els joves surten

Manuel Pascual treballa a al construcció

molt ben preparats de les escoles, encara que hi ha un alt percentatge de fracàs escolar. La meva opinió és que falten joves ben preparats per treballar en els oficis bàsics: fuster, ferrer, llanterner, mecànic, electricista …, és a dir, el que en la meva època es deia Formació Professional. Hem de potenciar aquest tipus de formació en els joves per a poder tenir bons professionals. Per als joves que decideixen estudiar carreres universitàries, a les Illes Balears i a Espanya hi ha universitats molt ben preparades, però les ajudes estatals de cada vegada són menors. Crec que els joves han de fixarse un objectiu i lluitar per aconseguir-lo, la vida al final és una carrera d'obstacles i un ha de saber esquivar-los per arribar al destí. Si la cosa no surt bé a la primera, has de corregir per continuar la cursa, però mai abaixar els braços i conformar-te en allò que tens, lluita pel teu objectiu

en la vida !!! - Com a Enginyer Industrial, com veus la situació de l'atur actual? Hem passat una època de crisi profunda en la qual no hi havia feina per a tothom, però les males èpoques no duren una eternitat i ara pareix que l'engranatge comença a moure's. Com hi ha una àmplia oferta de professionals, les empreses cerquen persones ben formades, amb experiència i amb un currículum excepcional. Per això mateix, hi haurà persones que mai no podran trobar feina a causa del seu nivell d'estudis i experiència professional, altres no en trobaran per l'edat que tenen. Crec que en la situació en que ens trobem, tornarà l'emigració per treball a altres països europeus, ja que la infraestructura industrial a Espanya ha quedat destruïda amb aquesta crisi mundial. CNL

PÀGINES UEP

ENQUESTA

CURS 2013-2014

Una de les novetats de la nova llei d’Educació, la LOMQE, és que la religió passa a comptar per a l’expedient dels alumnes. Per això hem volgut dedicar-hi l’enquest i hem demanat: 1. Ets creient? De quina religió? 2. Ets practicant? 3. Consideres adequat que s’impartesquin classe de religió als centres educatius? 4. Et sembla correcte que amb la LOMQE la nota de religió compti a l’hora de fer la mitjana?

Tothom està en contra que la religió compti per a la mitjana

Magdalena Sbert, 2n Batx. B 1 .Sí, som creient. L’any passat em vaig confirmar i som catequista a l’Església de Campos 2. Sí, vaig a missa tots els diumenges que puc i també a la missa que feim per als nins que venen a catequesi 3. No, perquè consider que si vols fer religió ho pots fer, com en el meu cas, fora de l’horari lectiu. 4. No, perquè per entrar a la universitat no es pot valorar el que tu creus..

Joan Puigserver, 4t ESO C 1. No ho som, encara que estic batejat i he fet la comunió 2. No.. 3. Sí són optatitus sí 4. No, trob que la religió no té res a veure amb el tema acadèmic.

Maria Salvà, 1r ESO E 1.No som creient, tot i que estic batejada i he fet la comunió. A més, quan arribi el moment, em confirmaré i em casaré per l’Església 2. No, només vaig a missa el dia de Pasqua, de Nadal i qualque diumenge. 3. A Primària, sí, a l’institut, no, perquè és millor aprofitat l’hora per fer estudi assisitit. 4. No, no fa falta.

Miquel Macià, PQPI 1. Som ateu, tot i que em varen batejar. 2. No. 3. Sí, em pareix bé per als que són creients. 4. No, és injust per als que no creuen i no fan religió.

Xisco Llompart, Departament de Plàstica 1. No som creient, però els meus pares em van batejar. 2 No. 3 No, s’hauria d’impartir filosofia de la religió o alguna assignatura que tracti aquests continguts de manera imparcial. 4. Em pareix un disarat evident que una assignatura que no és obligatòria per a l’alumnat i que no té una alternativa que també puntuï, compti a l’hora de fer mitjana.

Joan Miquel Vanrell, 2n ESO C 1. Sí, de la religió cristiana. 2. No. 3. No. Trob que és un doi, quan es fa la primera comunió ja no importa seguir fent religió. 4. No.

Sara Leimbancher, 2n Batx. A 1. No, no form part de cap religió però això no vol dir que no pugui recórrer a algunes creences en determinades situacions. 2. No. 3. No, no ho consider adequat perquè es restringeix a la religió catòlica, i s'hauria d'impartir en un sentit més ampli. 4. No, perquè és la religió catòlica, i tots sabem que no tothom és catòlic i que, per tant, no es pot partir d'una religió d'uns quants per decidir sobre la vida acadèmica de tots.

Pilar Agudo, ATE 1. Sí, som creient, i som catòlica. 2. Quan me'n record... 3. En els centres públics trob que no ha de ser una assignatura obligatòria, en els religiosos... "con la Iglesia hemos topado". 4. No, perquè depèn molt de la feina que s'avaluï a religió, si només miren pel·lícules i poca cosa més, posar una nota alta desafavoreix els alumnes que no fan aquesta assignatura.

CURS 2013-2014

Miquel Lladó, 2n ESO C 1. No. 2. No. 3. Sí, però que sigui opcional. 4. No, perquè trob que la gent que no practica la religió tendrà una nota mitjana més baixa

ENQUESTA

Hasnae Laaraj, 1r Batx. A 1. Sí, de l'Islam. 2. No és qüestió de ser practicant, l'Islam és una forma de vida i l'Alcorà és una guia que tracta sobre aspectes de la vida quotidiana, aspectes morals, ètics, científics, etc. 3. Si vivim en un estat laic, només hi veig tres opcions: o no s'hauria de fer una religió obligatòria, o s'hauria de donar a elegir entre distintes religions o s'hauria de fer una assignatura d'Història de les religions. 4. No, no crec que la religió s'hagi de puntuar com les altres matèries perquè és una opció molt personal.

Miquel Bauzà, 4t ESO B 1. No som creient, però estic batejat i he fet la comunió. Això sí, no faig comptes confirmarme. 2. No som practicant. 3. Si és optativa, sí. 4. No, no em pareix bé. No és una assignatura important.

Gabriel Lladó, 1r ESO E 1. No, de cap. Ni tan sols estic batejat. 2. Evidentment, no. 3. No, perquè ho veig una pèrdua de temps. 4-No.

Samira Laamine, 1r Batx. B 1. Sí, som musulmana. 2. Sí, ser practicant és resar cinc vegades al dia, donar almoina, fer dijuni un mes a l'any i creure en un únic Déu. Jo tot això ho faig, i em falta la darrera cosa que ha de fer un musulmà: anar a la Meca. 3. No, perquè a l'Estat Espanyol no hi ha legalment cap religió, però per raons culturals i tradició la catòlica hi té més pes. 4. No, perquè la religió forma part de les creences d'una persona i no s'hauria d'avaluar com a matèria. És massa subjectiu.

Pep Lluís Buades, 4t ESO A 1. No som creient, però em varen batejar i vaig plorar (ho interpret com a símbol de protesta quan encara no sabia parlar). 2. No. 3. M'és indiferent. 4. No, perquè així només s'afavoreix els que han fet religió catòlica.

Zakia Aanzar, 1r Batx. B 1. Sí, som musulmana. 2. Sí, som practicant però de vegades no en tot el que caldria. 3. No, perquè la religió no té res a veure amb els estudis que véns a fer a l'institut. Es pot fer, en tot cas, catequesi als horabaixes. 4. No, perquè la religió és un tema individual i el que tu creus no ha de comptar a l'hora de fer mitjana.

PÀGINES UEP

Vanessa Meyer, 2n Batx. B 1. Sí, som testimoni de Jehovà. 2. Sí, som practicant, els testimonis de Jehovà no anam a missa, sinó que ens reunim dos pics a la setmana. 3. Sí, però que no sigui obligatori. 4. No, perquè la gent que no ha fet religió no tendrà aquesta nota i en sortirà perjudicada.

Estefania Vives, 4t ESO B 1. Sí i no, perquè crec en algunes coses de la religió cristiana i en altres no. 2. No, gens. Des de la comunió no he anat a missa. 3. Sí, perquè hi ha gent que és practicant i li agrada fer classe de religió. 4. No, perquè pot afectar negativament la mitjana dels que volen entrar a la universitat i que no hagin cursat religió. Toni Martin, 4t ESO A 1. No som creient, però estic batejat. La comunió ja no la vaig fer. 2. No. 3. Religió catòlica no, perquè hi ha alumnes d'altres religions i ho consider una falta de respecte. 4. No, perquè així tenen la mitjana més alta és alumnes que han fet religió i els altres en surten perjudicats.

CANVI RADICAL

CURS 2013-2014

Esta repariga éche lista como un alho. Un abric i uns mitjons de l’època ...

Era petita i ja la tenien aviciada. Mirau la tortada, és més grossa que ella!

Esta xiqueta conserva la mateixa rialla que quan era xicoteta!

Només espera que li donin el sus per posar-se a ballar una jota marinera! Sabeu qui és

Això sí que és un look! Heu vist quina jaqueta i quin pentinat! Va aconseguir el 2n premi d’imitadors de Jim Morrison. Ja fa un grapat d’anys d’això!

D’esquerra a dreta i de damunt a avall:Ana Fernández, Apol·lònia

PÀGINES UEP

Bonet, Maria Reyes Agulló, Bartomeu Estarelles i Joan Esteve

CURS 2013-2014 Eren les set de l’horabaixa i tothom ja estava enfeinat, i no tan sols els encarregats d’encendre el foc, que havien de ésser allà a les sis i mitja. Tots els que eren presents al centre, tant professors com alumnes, tenien alguna cosa a fer: uns paraven les taules, altres duien botelles de vi i aigua d’aquí cap allà, uns quants preparaven els tassons... i mentrestant no aturava d’arribar més i més gent (alguns acompanyats per deliciosos dolços de tota mena). Al pavelló, l’escenari i l’equip de música estaven a punt per posarse en marxa. Com cada any ens acompanyava l’agrupació folklòrica Brot de taperera, que duen ni més ni menys que trenta anys representant la seva música i els seus balls, no tan sols a Mallorca i les Illes Balears, sinó per tota Espanya. També hi havia amb nosaltres Pinyol Vermell, una agrupació més jove però que ja ha viatjat fins i tot a fora d’Espanya per compartir el seu talent. A les vuit,la carn i el pa ja eren al seu lloc, les torradores estaven preparades (tant per torrar com per llevar el fred a més d’un) i al pati de l’institut hi havia un munt de gent, llesta per passar-s’ho bé. Poc després la Batucada de ses Salines va fer la seva entrada triomfal, percudint a tot volum acompanyats pels dimonis, que ballaven i jugaven amb foc (literalment) i acompliren perfectament la seva feina de treure’ns un somriure i un crit a qualcun. La Batucada seguia tocant i els dimonis fent de les seves mentre la gent ja començava a prepararse el sopar. Les torradores eren plenes, tant per alumnes com per pares, que, a més de torrar la carn o esperar el seu torn per fer-ho, aprofitaven per escalfar-se un poc en aquella nit tan freda. A les nou i vint, quan ja molta gent estava asseguda sopant i els dimonis i la Batucada havien marxat, la música de Pinyol Vermell començà a omplir el pavelló i la gent no sabia si sopar o aplaudir. Més tard, Brot de taperera els substituí mentre Pinyol Vermell anava a tocar també per la gent que s’havia quedat a fora. Mentrestant, els encarregats de

CRÒNICA

Torrada 2014

Sis-centes persones varen acudir a la cita anual amb el foc i el fum

La Batucada va encetar una llarga llista d’actuacions i va donar el sus per començar a torrar

El fogueró no volia prendre de cap manera

les postres no podien pus de gent que hi anava. No passaven de molt de es deu i ja quasi no quedava res de tot el que havien portat al principi de la vetllada! Els que anaren a sopar un poc tard per sort no es quedaren sense l’àpat complet. La música hagué d’aturar un moment i el valents que s’havien atrevit a sortir en front de tothom a ballar ball de bot varen tornar a seure per poder donar lloc a la rifa. Hi havia un poc de tot entre els premis: des de generoses donacions de diferents

Els alumnes treballaren de valent

establiments fins a objectes portats pels propis alumnes. Malgrat que alguns nombres van quedar sense premi, la recaptació final va ser de 400 euros, més o menys, una xifra que no es pot menysprear. La festa es va perllongar fins passades les onze del vespre, quan tota la gent que quedava al centre va col•laborar per aplegarho tot. Com a conclusió tan sols es pot dir que, tot i que es van vendre menys tiquets i l’assistència va ésser menor que els altres anys,

la torrada de Sant Antoni d’aquest any no té res a envejar a les altres que s’han portat a terme al nostre centre. Les rialles, els somriures, la cooperació de la gent són sempre iguals, immillorables. Va ésser un vespre genial, una ocasió per oblidar-nos de tot i passar-nos-ho bé amb els nostres amics i familiars. Un vespre per recordar, com cada any. Isabel Martorell, 3r ESO C

PÀGINES UEP

CREACIONS DELS ALUMNES

La meva habitació La meva habitació és un caos ordenat, és a dir: és un caos però jo sé on es troben les coses. Tinc caramulls de papers i llibres però sé exactament on hi ha cada cosa. A ma mare no li fa gens de gràcia. Quan entres el primer que veus és l'estanteria i el sofà, que són a l'esquerra de la porta. L'estanderia és marró i està plena de gom a gom de llibres de lectura, quaderns i capses. El sofà en realitat és un matalàs qualsevol amb una funda de color i coixins alineats recolzats a la paret. És molt còmode. Al damunt s'hi troba la finestra. No s'hi veu gran cosa, a part de la casa del davant, ni tampoc les estrelles perquè tenim la farola a devora. Però hi ha dies en què entra una claror vermellosa i ja es comença a veure la lluna i el cel és preciós. Al tros de paret que hi ha lliure, al cantó hi tenc aferrats uns adhesius grossos en forma de tulipa. Just a devora del sofà, però ja a l'altra paret hi tenc la taula. És blanca i simple i té dos metres de llargària, i la tenc organitzada de la següent manera: a la part de més a prop del sofà hi ha papers i libres de text, a la d'enmig hi ha un plàstic per no ratllar la taula i una làmpara platejada que m'encanta. És només una placa amb leds. A l'altra banda hi ha l'ordinador, els altaveus i un gerro amb tulipes. A la paret hi tenc aferrats adhesius en forma de moixos. A dalt hi ha un calendari. A l'altra

banda de la taula, a l'altra paret hi ha l'armari. És gran i de fusta bona, amb decoració massa carregada per al meu gust. No m'agrada, però aquesta casa era de la meva padrina i va triar els mobles ella. A més, no tenim altre lloc per ficar-lo. A devora hi ha la tauleta de nit, del mateix estil que l'armari. A damunt hi ha un mirall simple d'aquests d'IKEA, que he decorat amb flors de paper. A damunt hi ha una carpeta organitzadora d'aquestes que van clavades a la paret. Al costat hi ha el llit, del mateix estil que l'armari, només que deu vegades més carregat. Només la capçalera es troba en aquesta paret. A damunt hi ha estrelles que brillen a l'obscuritat. Als peus del llit hi ha un penjador simple d'alumini blanc. Les parets són blau fluix, excepte la que hi ha l'armari, que és blau fort. La làmpada és horrible: té pinta de bolla de Nadal de porcellana tallada per la meitat amb un ferro daurat que envolta la part de baix. El ferro té un cercle de ferro daurat incrustat en què hi tenc penjat un trasto d'aquests que fan voltes. Els meus pares ho odien: sempre hi fereixen amb el cap i es mou tota la làmpada. També passava quan venien les meves amigues, així que vaig decidir fer un parell de voltes al ferro daurat. Hi segueixen ferint, però no el llevaré. Elisabet Ballester, 2n ESO D

l’institut i l’escola El que més em va cridar l'atenció la primera vegada que vaig entrar a l'institut era la quantitat d'aules que hi havia: laboratoris, aula de plàstica, biblioteca, aula de musica, sala d'actes, departaments... Això sense tenir en compte les respectives aules de cada curs. Durant el matí, ens mouen molt d'aula. Gràcies a la taquilla, puc deixar algunes coses allà dintre i no he de carregar amb elles tot el dia. Això no ho

tenia a l'escola de primària, però podíem deixar les coses dins la nostra aula. Una altra diferència que vaig notar va ser a l'esplai. A l'escola, durant aquest temps, jugàvem molt, però a l'institut el pati està buit. La gent seu, parla, està pendent del mòbil o bé va a la cafeteria per a berenar. A les aules tots els mestres volen la feina d'una manera diferent: uns ho volen amb l'enunciat,

CURS 2013-2014

Què passa quan es mor un ésser estimat? Dia 10 de febrer del 2013 va morir un noi de tres anys, ofegat en una piscina. És molt trist el que li ha passat a aquesta família. La germana d’aquest noi és molt bona persona, era una noia a la qual li agradava riure, divertir-se i era una bona estudiant; però amb la pèrdua del seu germà, ara ja no riu i ha hagut de repetir curs perquè en els exàmens es queda en blanc, està trista, no té ganes de fer res … La mare era una dona forta i ara ho porta molt malament. No té il.·usió de fer res, no té ganes de tirar cap endavant, està molt trista, no vol riure, va al cementiri diverses vegades al dia… La padrina i el padrí tenen el mateix problema, han perdut l’alegria, ja res els fa il.lusió…, només tenen ganes de plorar. Cap d’ells vol l’ajuda d’un expert, troben que no hi ha cap solució a aquesta desgràcia, ja que ningú no pot tornar-los el seu petit. La tristor se’ls menja. Hi ha gent com ma mare que els vol ajudar perquè seguesquin endavant, no tenen una màquina del temps per canviar-ho tot, però no tiren la tovallola i els fan costat, perquè volen que en surtin, d’aquesta. Jo esper que amb el pas del temps vulguin fer alguna cosa per recuperar l’alegria i la il.lusió de viure. La germana va escriure al Facebook una carta per al seu

germà, dient-li que l’estimava i tot el que sentia, on aconsellava als altres nois que han de tractar bé els seus germans, familiars, amics…; perquè no ens adonam quan estimam una persona i de la falta que ens fa fins que la perdem, i això és veritat, té tota la raó del món. Jo us volia dir una cosa, i és que ningú no sap què és passar per això si no ho ha viscut. En escriure aquesta història, a mi m’han caigut algunes llàgrimes, això no vol dir que jo sigui friqui, sinó que m’arriba al cor perque és molt fort. Jo conec la seva família i estan passant per un mal moment, es troben dins un pou negre, tot això és molt trist. Jo el dia de Halloween em volia vestir de bebè, vaig decidir vestir-me de bebè boig i no de bebè mort, perquè vaig pensar en el que els havia passat a ells, i això em fa molt de respecte. Pensau què faríeu si us passàs a vosaltres, pensau com actuaríeu, pensau en el resum que vos he fet de la carta de la seva germana, pensau-ho tot…

d’altres sense...A part que hi ha més assignatures, l'horari és diferent. Has de dur molt de menjar ( o doblers per poder comprar-ne més) i així aguantar les set hores. Si t'hi fixes bé hi ha cèntims per tot arreu. El meu amic i jo ens divertim molt cercant "tresors" que la gent va perdent. Quan acaba l'esplai, hi ha una gran quantitat de gent que circula pel passadís. Ara ja no són petits, són més grans que nosaltres. Aquí tenim la següent diferència: abans érem els grans, ara som els petits ( i en el meu cas, un dels

més petits, per la meva baixa alçada). Una altra diferència important és la procedència dels meus nous amics. Ara ja no només són de Campos i de sa Ràpita. Ara també n'hi ha que són de ses Salines i de sa Colònia de Sant Jordi. Vénen amb autocar, que els deixa just abans de començar i els ve a recollir quan acabam. L'únic avantatge que té viure a Campos és que pots dormir una estoneta més.

P.D.: Esper que no vos passi a vosaltres mai, és una mala experiència…, és molt trist. Laura Andreu Ferrer, 2n ESO D

Miquel Bujosa, 1r ESO D

CURS 2013-2014 Camín lentament, arrossegant els peus i sense alçar el cap intent recordar què vaig fer ahir, però un núvol càlid i fosc m’impedeix saber-ho. Passo la mà a poc a poc entre la petita escletxa de la porta mig oberta del bany, tot cercant la clau de llum per donar color a la foscor d’aquell matí. La trobo, i avanço desconcertada per rentar-me la cara amb aigua freda per tal de gelar-me el cervell i guardar els records del passat sense tenir-los present. Col·loco la mà suada damunt l’aixeta rovellada i plena de calç, deixant anar l’aigua damunt ambdues mans per llençar-me-la amb força cap a la cara embullada per la son. Sento regalimar cada gota, baixant a poc a poc, humitejant cada centímetre. Alço el cap de sobte per buscar-me al mirall mig trencat, però hi veig algú que sóc incapaç de reconèixer. Suposadament sóc jo, és el meu reflex, el d’una adolescent d’idees clares, ulls marrons que ho transmeten tot, llavis trencats pel fred i maquillatge del vespre anterior. Però no em reconec, i si no ho faig jo, qui ho farà? No sóc algú concret, sóc molta gent, no sóc ningú. I ara què? Torno a començar? Torno a néixer? Llavors m’hauria rendit, i això no es típic meu. Bé, ben mirat ja no sé el que es típic meu i el que no. Quina és la sortida? Deixar passar el temps? Madurar? Potser sí o potser no. Potser seré sempre així, una persona indefinida, bipolar, canviant, indecisa. Potser no tendré mai estabilitat i viuré a partir dels pensaments volàtils i estacionals. Llavors, quin serà el meu destí? Bé, puc no tenir destí, o tenir un destí diferent cada dia. Doncs, ja no seria destí. M’aturo de pensar i plantejar-me el futur. Sóc massa egocèntrica. Estic farta de viure, Na Sara té els cabells rossos com un anell banyat d'or. Són molts llargs i duu una coeta fermada amb una veta de color lila. El seu nas és petitó, amb un pírcing molt atractiu. Els seus ulls són blaus, com el mar i duu molt de rímel. Té els llavis molt tallats del fred però plens de pintallavis. Duu una camiseta on hi ha escrit

CREACIONS DELS ALUMNES

Desconcert de viure sense viure, de ser jo. En un atac de ràbia i desesperació agaf el pot de pastilles per al mal de cap que té guardades la meva mare al calaix de medicines del bany. Tenc les mans suades i em tremolen pel pensament que ocupa i fa vessar el meu cervell, que aquells poden ser els meus darrers segons de vida. Despenjo del tauler d’anuncis de la meva habitació la meva fotografia preferida, una del meu germà i jo de petits amb una rialla d’orella a orella. I amb la malenconia de la meva passada felicitat, estrenyo la foto amb el puny, m’omplo la mà de les pastilles que em duran al descans, els meus ulls ploren escampant el maquillatge que queda d’ahir, i me les fico a la boca sense pensar en res. Fosca, silenci. Un soroll curt i continu m’interromp el son. Intento obrir els ulls, però no puc; intento xerrar, però no puc moure la boca, no em surten els sons. El soroll s’accelera i sento molta gent xerrar, fins i tot cridar. Llavors el soroll torna al ritme normal, són les meves pulsacions, perquè ja m’he tranquil·litzat. No em dec haver ficat les pastilles suficients, i ara sóc a l’hospital, i estic en coma. Una veu que em resulta familiar omple l’habitació amb paraules de tristesa que tenyeixen les parets blanques i pures en grises i amargues que em fan sentir culpable. Pobreta, la meva mare. Ho deu estar passant malament. Si com a mínim sabés el perquè de tot això… Fosca, silenci. M’agradaria saber quant temps fa que estic així, però no sé com saber-ho. Se’m fa llarg, sentir la

veu de tota la gent que em ve a veure, notar la calidesa de la seva mirada, escoltar els seus sentiments més profunds a través de paraules massa fortes i emotives. Perdo el compte de les visites, de les vegades que m’he adormit, de les vegades que he tengut ganes de despertar-me i plorar, riure, besar. Tant de bo pogués tornar enrere, ara que és massa tard, ara que ja està fet, ara que ja estic massa lluny; lluny dels meus, lluny de viure, lluny de la gent que estimo i m’estima. M’encanta que ell m’hagi desplegat les seves emocions més sinceres, que m’hagi agafat de la mà, i m’hagi banyat amb un grapat de llàgrimes silencioses la galta que m’ha besat delicadament i amb por. Només espero despertar-me i viure al màxim el temps que he perdut, dir-li que jo també sento el mateix i agrair-li que cada nit em posi aquella preciosa cançó dels pets que tant m’agrada: “Vine aquí, sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits; deixa’m abraçar-te tendrament i calla que és molt tard i ha arribat l’hora de dormir…”. Fins llavors, la nostra relació era estranya, canviant; no sentíem el mateix l’un per l’altre. Jo el vaig estimar des del primer dia que el vaig veure, tan ben vestit, amb una camisa blau cel i els pantalons i l’americana de vestir. Semblava tot un home, i els seus cabells rossos el feien encara més atractiu. El que em va seduir, però, van ser els seus ulls blaus; mirar-los era com ofegar-se en un mar silenciós i enamoradís. Ara també m’estima. Ell m’ha tornat les ganes de viure, i si desperto, serà

Descripció de na Sara la marca “MANGO” amb unes lletres vermelles molt cridaneres. A damunt hi duu una jaqueta blanca banyada amb una cremallera on hi ha escrit amb ferro una gran “S”, la inicial del seu nom

Porta uns pantalons estrets o “pitillos” també vermells, molt cridaners. D'una de les seves butxaques s'hi veu una cartera, on posa repetidament “NOVA YORK”. Al'altra butxaca hi sobresurt un envoltori d'un

25 per ell, perquè no puc deixar escapar l’oportunitat d’estar amb la persona que estimo. Avui deu ser dissabte, o deu ser festa, o potser són vacances; hi ha un munt de gent a l’habitació. Diria que m’acabo de despertar, però segueixo en coma. Tot i això, sóc feliç. Sento la veu del meu estimat germà, ma mare, mon pare, els meus avis, cosins, concos… També sento una veu dolça, és n’Ona; també hi ha na Carla, que no parla però sé que hi eéperquè sento l’olor de la seva colònia, i na Mariona que m’acaricia els cabells i cantusseja la nostra cançó, que solíem cantar quan anàvem de festa l’estiu passat. Les enyoro tant; ho donaria tot per viure un dia més, per fer un últim desastre, per anar a una darrera festa, per riure un cop més i besar com mai ho he fet. Deu ser Nadal, perquè la gent comenta que té fred i diuen que l’ensaïmada ha estat molt bona. Fa mesos, doncs, que estic així, quieta, mig morta i perdent-me la dolça adolescència. Aviat serà cap d’any; quan em desperti faré una festa per celebrar-ho encara que ja sigui estiu. Fosca, silenci. Avui faig setze anys i tot segueix igual; els dies passen, la gent em visita i les parets van tornant fosques així com es va perdent l’esperança que em torni a despertar; cauen llàgrimes al terra i desapareixen perquè no duen enlloc. Els silencis es fan eterns en un desig meu de córrer per fugir, fugir de la mort que se m’aproxima i m’atrapa avui, deixant enrere una vida plena de records que moriran amb mi, mentre a poc a poc aquests mesos passats s’aniran esborrant fins que tot es quedi en un desconcert. Fosca, silenci etern. Mercè Adrover, 4t ESO B

paquet de xiclets de menta que posen 1€. Na Sara porta una bossa de pell que pareix cara, de la qual cada dos per tres en treu el mòbil i xerra amb les seves amigues per “WhatsApp”. Miquel Lladó Tomàs, 2n ESO C

CREACIONS DELS ALUMNES

PÀGINES UEP

Experimentant amb la llengua Enguany a català hem llegit i comentat el poema "El pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera, i se'ns ha ocorregut fer-ne una versió. Aquest n'és el resultat: El pi de matemàtiques Mon cor estima un vuit! Més jove que el nou, més poderós que el set i més negre que el sis. Conserva de sa forma l'eterna vida i lluita amb els altres membres que l'assalten com un gegant guerrer. No guaita pels seus rotles el set enamorat, no va el cinc ses ombres a besar, mes Déu ungí de tinta negra ses corbes temptadores i li donà per terra els llibres escolars, per font l'immens món dels nombres. Amunt infinit vuit! Traspassa els teus cercles i arrela dins el llibre de mates com en Jaume Lladó, veuràs caure a tes corbes la mar del món de mates i tes passions per les funcions sortiran a l'examen com els monstres de la classe.

CURS 2013-2014

Tot torna Fa molt de temps, hi havia un nin anomenat Josep “el molesteta”. Tots els dies agafava moixos del carrer per molestar-los, els ficava dins gàbies i els tirava petards devora només per riure, era un un nin que sempre voltava pel carrer. Una nit, cansat d'haver fet tants desastres, se'n va anar a dormir... L'endemà es va despertar i es trobava molt estrany, quina sorpresa quan es va mirar al mirall! Va veure unes orelles en

punta, molt de pèl i uns ulls daurats que el miraven fixament... S'havia convertit en un moix!!! Va sortir al carrer per una finestra oberta i allà l'esperaven els seus amics, quina por! El van agafar i li van fer de tot i més. Va poder fugir i se'n va anar a casa a descansar. Quan es va despertar tornava a ser un nin, però un nin amb la lliçó ben apresa. Biel Lladó, 1r ESO E

Projecte de tecnologia

Saskia Meyer i Nicole Borer, 4t ESO B

Versió de Cuéntame Els alumnes de música de 4t d'ESO B hem fet una versió de la coneguda cançó "Cuéntame". Ens n'anam, el fi de curs ja ha arribat i l'estiu ja ha començat. Partirem amb un somriure i un munt de moments que ja mai oblidarem. Abans érem uns desconeguts i ara som quasi germans. L'institut a la fi acaba i els professors ens han ensenyat molt. Quedarà cada paraula cada rialla i mil i un records. Professors ens heu ajudat na Margalida i na Maria del Mar. N'hi ha hagut molts en Toni Comes

i en Montserrat i ara tot ja ha acabat. Aquest any ha estat entretingut però l'estiu ja ha arribat. L'institut a la fi acaba a la fi acaba i els professors ens han ensenyat molt. Quedarà ... Aprenem amb alguns d'ells en Joan Esteve també na Maria Vicens. Ens ensenyau alguns més que altres, però en conjunt no ho feu pas malament. Massa exàmens hem tengut enguany i alguns d'ells hem aprovat. L'institut a la fi acaba i els professors ens han ensenyat molt. Quedarà... Alumnes de Música de 4t d'ESO B

Així va quedar l’edifici acabat

Aquest treball ens ha ajudat molt a aprendre noves parts de la tecnologia i hem ampliat més el món dels coneixements pràctics tecnològics. La majoria de nosaltres no sabíem utilitzar algunes eines com per exemple la premsa o la serra elèctrica, ja que anteriorment no havíem tengut l'oportunitat d'emprar-les. Aquesta part anterior ens ha agradat molt, ara bé ha estat més avorrit posar en pràctica les acotacions exactes sobre el plànol. Tot i que de bon començament ens paregués avorrit, li hem anat trobant el punt i finalment hem gaudit de plasmar la nostra imaginació sobre el paper. Començàrem tallant la fusta, i els primers problemes sorgiren en haver-la d'aferrar, ja que les

pistoles de cola es torbaven molt a encalentir-se, però el mestre troba la solució al problema i amb unes noves pistoles tot va anar molt millor. El darrer pas va ser pintar-la i finalment decoràrem tot allò que havia de ser el jardí. El temps que li hem dedicat ha tengut una recompensa positiva quant a puntuació. També ens ho hem passat bé realitzant el treball, perquè ha estat divertit. Per acabar volem assenyalar que la implicació de tot el grup i la companyonia han estat uns factors claus per al bon desenvolupament del treball. Maria Antònia Molina, Aurora Lerma, Amanda Miralles, Roxana Raileanu, Tati Hurtado i Alba Moreno, 3r ESO E

RAMÓN RODRÍGUEZ AMADOR, PQPI

CURS 2013-2014

CÒMIC

PÀGINES UEP

CÒMIC

CURS 2013-2014

CÒMIC

PÀGINES UEP

CÒMIC

CURS 2013-2014

CÒMIC

PÀGINES UEP

CÒMIC

CURS 2013-2014

RAMÓN RODRÍGUEZ AMADOR, PQPI

CURS 2013-2014

CÒMIC

PÀGINES UEP

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI

CURS 2013-2014

La Comissió de Normalització Lingüística de l'institut ha tornat a convocar els premis de Sant Jordi. El tema triat era "Si jo fos...". Les categories eren Primer Cicle d'ESO, Segon Cicle d'ESO i PQPI i Batxillerat. Els guanyadors del Primer Cicle han estat n'Elisabet Ballester, na Clàudia Aguiló i en Miquel Lladó. Na Noemi Tomàs ha estat guardonada amb un accèssit. Els guanyadors de Segon Cicle han estat na Molly Martínez, na Joana Vall i en Marc Lladó, i un accèssit per a n'Àngels Margenats. El premi de Batxillerat ha quedat desert. El premi ha consistit en un val de 20 euros per al primer classificat de cada categoria, i un de 10 euros per a la resta. A més, tots han rebut un lot de material escolar, llibres, CD's, camisetes, xancletes... Aquí teniu totes les redaccions guanyadores. Esperem que gaudiu en llegir-les, perquè són d'un qualitat excel·lent. CNL Joana Vall, Molly Martínez, Clàudia Aguiló, Noemi Tomàs, Marc Lladó, Miquel Lladó i Elisabet Ballester

Qualitat i originalitat en el concurs literari de Sant Jordi

Estava ajaguda damunt l'herba del camp. Sentia els raigs de sol acaronant-me la pell. Amb un sospir em vaig seure i vaig obrir els ulls. Les darreres flors de la primavera sorgien de terra i tenyien el paisatge de mil colors. La meva mirada es va dirigir cap a les muntanyes de l'horitzó. M'agradaria tant arribar-hi... Em vaig girar i vaig veure casa meva. Era una gran casa rural perduda en el no res. Només el camp ens envoltava. I a l'horitzó, les muntanyes llunyanes eren l'únic que es veia. Un estol d'orenetes va passar per damunt meu. Les vaig contemplar amb admiració. M'agradaria tant ser un ocell... Volar lliurement. Sentir l'aire fregant-me les plomes. Sense problemes. Sense preocupacions. Entendria moltíssimes coses que mai he aconseguit entendre, però també les faria: correria darrere noies atractives, les intentaria estimar i m'acabaria rendint i canviant de xicota com de mes, com a mínim; o, millor dit, intentaria no enamorar-me, així és, esquivaria l'amor. Tractaria

1r premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ... Veure el món des de dalt, molt amunt. I poder veure més enllà de l'horitzó. Més enllà de les muntanyes. Més enllà, més enllà... Si jo fos un ocell... Però la crua realitat em bombardejava. La meva vida no estava tan malament. La sobreprotecció dels pares, la pau de la casa. Però jo no volia pau. Jo volia llibertat. Una ràfega de vent d'estiu va moure els meus cabells daurats. Mirant cap a l'horitzó vaig descobrir que realment no volia ser un ocell. Volia ser lliure. Anar on em dugués el vent.

Viure aventures arreu del món. Agafar un tren qualsevol, sense cap destí concret. Sense pensar en res. I poder anar fins a les muntanyes, i més enllà. Si jo fos lliure... Lliure. La paraula semblava treta d'un somni. Un somni que mai es compliria. Entre l'herba, hi vaig trobar una dent de lleó. La vaig agafar amb cautela i vaig tancar els ulls. Vull ser lliure. En bufar, els plomalls de la planta se'n van anar, amb el vent, cap a les muntanyes. Vaig aixecar-me a poc a poc. El vent em venia de darrere. Els meus cabells volaven

2n premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ... les noies molt dolçament, les dedicaria cançons boniques i romàntiques, però de tant en tant

les faria banyudes. Les seduiria amb fotografies atractives que em faria amb els meus amics, a

i m'emmarcaven la cara. El meu vestit de seda voletejava al meu voltant. Anar on em dugués el vent. Vaig començar a caminar, en direcció a les muntanyes. I llavors un poc més aviat. I un poc més. I un poc més... Corria lliurement. Sentia l'aire entre els cabells. El vent a la cara, a les mans. Els peus descalços semblaven no fregar l'herba del camp. Era un ocell. Aviat podria veure més enllà de l'horitzó. Més enllà de les muntanyes. Més enllà. Més enllà. Anava amb el vent. Sense problemes. Sense preocupacions. Era lliure. Elisabet Ballester, 2n ESO D

la platja sense camiseta, amb postures de captivador. Entendria què és deixar anar una persona que m'ha ofert tot d'ella, quin sentiment és el què se sent en aquest moment. Beuria cerveses al bar amb els altres de la colla i ens ho passaríem bé tots junts. Jugaria a córrer darrere

CURS 2013-2014 una pilota per introduir-la en una porteria i no faria el millor possible per impressionar tots els espectadors situats a les grades durant el partit. Imaginaria que bastants noies parlen de mi, i que molts dels rumors que es passegen per la vila despullats també ho fan. Em beuria cada gota de modèstia en contra de l'orgull que aconseguís entrar en el meu cos, i ho faria juntament amb les llàgrimes que em sorgissin davant un gran públic. Un dia, fa uns quants dies, vaig tenir un somni una mica raret. Era un somni molt especial i estrany. Vaig somiar que era invisible. Primer de tot, jo no sabia que fos invisible. Per això, en aixecarme, vaig fer el mateix que feia cada matí. Vaig preparar-me un tassó de llet amb Cola-cao i galetes Digestive. Aviat em vaig tèmer que passava qualque cosa rara. No em veia les mans, però sentia el tacte del tassó. No entenia res. Al final vaig anar fins al mirall del bany, que cada dia aprofitava per pentinar-me, però no m'hi veia!. No m’ho podia creure, era invisible!Me’n vaig anar corrent cap al carrer disposat a aprofitar la meva invisibilitat. Per divertir-me vaig començar a fer carusses i jutipiris a tothom que passava pel meu Si jo fos un roser, esperaria amb ansietat l’ arribada de la primavera, com un infant enyora el seu regal de Nadal. Amb cada raig de sol, despertaria les meves fulles a poc a poc, una per una, cada una s’ il·luminaria. Quan el meu fullatge es tornaria dens, i les gelades haurien desaparegut definitivament, trauria tímidament els meus primers capolls, aquests que per dins amaguen tot el meu color i esplendor. Alguns familiars meus tenen la facilitat d’enfilar-se per les façanes de les cases, apropant-se a les carícies del sol, girant els seus caps i seguint-li el rastre durant el dia. Quan un dia no es voldria mostrar, i el cel es tenyiria de gris, seguiria esperant amb la mateixa alegria d'un dia assolellat cada gota que poguessin deixar anar els núvols

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI

regularitat al gimnàs amb la finalitat d’apoderar-me d'un bon físic musculós i presumir-ne, especialment entre les al·lotes. Jo també fumaria amb els meus amics i em faria les típiques fotografies amb el fum davant la cara i les compartiria a les xarxes socials amb frases boniques. Ploraria d'amagat quan em sentís frustrat, angoixat, malament amb mi mateix... però mai en públic, mai, només en casos extrems. Jo també portaria els desodorants de

marca axe i colònies d'olors cridaneres. Probablement només seria jo mateix amb els meus amics de tota la vida, quan estiguéssim sols. Si jo fos un al·lot... entendria moltíssimes coses que mai he aconseguit entendre, però també les faria.

Tendria durant tota la meva vida una part de la meva ànima que ha quedat a la infància, encara que intentaria ocultar-la davant els fitxatges femenins; així i tot i de tant en tant, faria barbaritats infantils amb els meus amics, i riuríem, riuríem plenament fins quedar secs. Jo també em vestiria cada matí amb uns calçons estrets i baixos i portaria calçotets de marca. Compraria a les botigues de moda juvenil més conegudes. Assistiria amb

3r premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos invisible costat. Ningú no reaccionava. Això em va confirmar que efectivament era invisible. Vaig pensar un munté de coses per fer. Però com que no em decidia per cap, vaig pensar que aniria caminant i ja se m'ocorreria qualque cosa interessant.Vaig caminar sense rumb fix, un poc cap aquí, un poc cap allà. Només pensava en si algú s'havia adonat que no hi era, o si m'estaven cercant. Caminant, caminant vaig arribar a la parada del bus. Com que ningú no em podia veure, vaig pujar-hi sense pagar. El conductor no es va adonar de res. Em vaig asseure en un seient buit

i a contemplar el paisatge. De cop i volta vaig pensar que ni tan sols sabia on anava aquest bus. Estava tan emocionat amb la meva invisibilitat que no hi havia pensat. Però, mentre cavil·lava tot això no em vaig adonar que pujava a l'autobús una dona molt grassa i alta, que devia pesar més de cent vint quilos. Com que jo era invisible, no em va veure ni va saber que el seient ja estava ocupat, així que, sense més preambul es va acostar cap a mi i literalment es va tirar sobre el seient que jo, l'invisible, ocupava. Quin maler. No havia patit un

Accèsit del Primer Cicle d’ESO

Si jo fos un roser i em aportarien nutrients per créixer encara més vigorosament. Sigui com sigui el meu color, sempre els alegraria la vista als que passen al meu costat. El vermell seria el color més apassionant, elegit per tots els enamorats. Segons alguns sóc la flor dels Déus, nascuda d’ una gota de sang, el que em faria sentir important. M’acompanyaria una aroma singular, difícil de descriure, i no nomes atrauria a les abelles, també els nassos d’altres éssers vius (tant de quatre potes, com de dues). Aquesta aroma meva seria apreciat en molts de perfums.

Claudia Aguiló, 2n ESO C

mal així amb la meva vida. Vaig pegar un crit que crec que el degueren sentir de Sineu. I com que jo era invisible, però no mut, tothom el va sentir. Aquella dona es va aixecar amb una velocitat que semblava impossible amb tot el pes que arrosegava. Va mirar com si no s'ho cregués i després va cridar: “fantasmes, fantasmes,... “ Tothom va envestir a córrer i va abandonar el bus espantat. Aleshores va sonar el despertador i vaig veure que tot havia estat un somni, que no era real, però ja vaig tenir una petita idea de com podria ser un dia de la meva vida si jo fos invisible. Miquel Lladó Tomàs, 2n ESO C

Amb l'arribada de l'estiu arribarien els dies de sofriment ja que la sequedat m'esperaria amb tota la seva duresa: ara dependria de les cures d'una persona afectuosa i del seu reg. De tant en tant un poc d’adobament no em vendria malament, i així la floració s'allargaria i m'ompliria d'una nova generació en forma de gavarrons. La caiguda de les meves fulles seria un clar senyal que la tardor s’aproparia, deixaria de créixer i de florir. Així és tancaria el cicle, hauria d’acabar, ja seria l’hora de podar. L’ hivern ja ve, hi no tindria res més a fer. Em tocaria descansar, acumularia forces per a un nou començament. Noemi Tomas Läser, 1r ESO F

PÀGINES UEP

“Si jo fos”, tres paraules que potser et donin milions de coses per imaginar . Tres simples paraules fan pensar aquell lloc que mai empres del cervell. Com s'anomenava? Alguns diuen que imaginació, altres immaduresa, però jo pens que s'anomena virtut, aquella virtut que quan la comences a emprar és molt difícil aturar-la. Anem idò a no tenir control, a sorprendre'ns nosaltres mateixos, a donar ús a aquella part del cervell marginada.. Si jo fos un conte, em llegiries? Si jo fos una cançó, em cantaries? Si jo fos un mirall, et voldries reflectir en mi? Si jo fos la mar, t'agradaria nedar en mi? Si jo fos menjar, em menjaries? Si jo fos un llapis, escriuries amb mi? Si jo fos el teu llit, dormiries en mi? Si jo fos rialla, em deixaries estar als teus llavis? Si jo fos una jaqueta, deixaries que et llevàs el fred? Si jo fos una pregunta, em respondries? Infinitat de preguntes et puc demanar, i la por sempre estarà en la resposta. Com que pot ser que mai em responguis, ho faré jo. Si fossis conte et llegiria fins a saber les paraules de memòria, per ser l'única persona que et conegui a la perfecció, per conèixer les teves virtuts i valorar els teus defectes. Si fossis conte et llegiria mil dues-centes vegades. Si fossis cançó et cantaria cinc vegades al dia. Quan em despertàs, perquè fossis el primer

Si jo fos un punt final, crearia silencis. Seria decidit, segur i determinant. Si jo fos un punt final, no revelaria res més. Faria que no existís un més enllà i arrossegaria amb mi tota l'esperança o la tristesa. Podria ser plorosament suplicat o tan indesitjat... Si jo fos un punt final, mataria qualsevol interrogant: ho deixaria tot ben clar. Envairia pàgines i ofegaria dubtes. Tendria un gust amarg. O dolcíssim. Tendria tot el poder; seria meravellós! No permetria més paraules. Si jo fos un punt final, veuria cares de decepció. Cares amb ganes de més històries. De més

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI

1r premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos ... pensament del dia. A classe, quan m'adonés que l'arrel quadrada d'un nombre negatiu és matemàticament impossible dins els nombres reals. Quan em llevàs les sabates i veiés que dur els calcetins diferents és una bona tècnica d'atreure la felicitat. Quan em rentàs les dents. (Qui canta quan es renta les dents? Dons jo, m'agrada ser diferent!) I finalment, abans d'anar a dormir, perquè fossis el meu darrer record. També t'escoltaria, com dolça melodia que ets. Si fossis mirall, potser no sortiria de davant teu perquè poguessis veure que instants tan petits com mirar com et queda una camiseta poden formar una part important a la teva vida ja que algú et pot dir “Eh, m'agrada la teva camiseta.” i si ets intel·ligent t'adonaràs que “la teva camiseta” és subjecte i “m'agrada” predicat, però no hi ha millor subjecte que la segona persona del singular. Bé, si ho penses millor sí, la primera persona del plural. Si fossis mar no sols nedaria en tu. Agafaria un vaixell i me n'aniria lluny de tot per poder estar amb tu, mar estimada. Estar amb tu i totes aquelles coses insignificants que algun dia aprengueres, com que la Posidònia és una alga autòctona,

que les tortugues poden viure més de 150 anys, o bé, que sempre hi ha alguna cosa que molesta el teu hàbitat, com la teva absència. Si fossis menjar, no em cansaria de tastar-te i veure que si hi ha alguna cosa dolça en aquest món, són els teus llavis. Si fossis xocolata et menjaria perquè fossis la meva oxitocina. Si fossis llapis t'agafaria per escriure una història interminable. Seríem una història eterna, infinita. Seríem una gota, que s'evapora, es transforma en núvol i després cau en forma de pluja i es torna a convertir en gota. Seríem el cicle de l'aigua, inacabable, infinit, inesgotable, com la felicitat que em produïa agafar un llapis de color groc i pintar un sol al cantó del meu dibuix quan era petita. Una felicitat estranya, però sincera. Si fossis llit no voldria dormir en tu, sinó amb tu. Sentir la teva presència, sentir la teva aroma, la teva respiració, la teva pell. Veure aquell pijama blau de quadres, que potser sigui el més lleig de tot el món, però es el millor pijama ja que és teu. Si fossis rialla no sols series a la meva boca, sinó que series als meus ulls, a les meves mans, als meus peus, series jo. Una rialla de metre cinquanta-vuit. Una

2n premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos ... lletres. De més accents. Encara que, m'agradaria veure'n de satisfetes. D'alleujades. D'agraïdes perquè he posat fi al seu patiment. Tendria tant poder... Manaria. Tothom dependria de mi. Si jo fos un punt final, en alguna ocasió, seria un sospir. "Punt final" rima amb "nit", amb acabament. Així com "món" rima amb "muntanya russa". Un final és important. Determina

si cal tancar el llibre. Si jo fos un punt final, escursaria els contes per tal de premiar-los tots amb un final feliç. Faria que tothom notés la meva presència deixantlos amb ganes de més. Si jo fos un punt final, sense dubte, estimaria l'ordre. La precisió. No gosaria pas començar alguna cosa sense haver-ne acabat una altra. Seria pulcre i escrupulós. Elegant. Sense mi, res no tendria sentit. Jo

CURS 2013-2014

rialla que fos aferradissa, que fos aguda, divertida. Una rialla poc típica. Una rialla que només tu poguessis fer riure. La nostra rialla. Si fossis jaqueta no et llevaria de damunt. Estaries sempre posada, per llevar-me el fred i la nostàlgia. Per tenir-te a prop per més que fossis en l'absurda distància. Per poder estar amb tu fora estar-hi. Per poder rompre aquelles barreres que s'interposen entre nosaltres. Per tenir-te devora. Si fossis pregunta, series una pregunta incerta, inadequada, difícil, potser una mica complicada, però encertada. Una pregunta que un “sí” com a resposta seria molt típic, i un “no” seria la resposta incorrecta. Hi ha preguntes la millor resposta de les quals és un petó. Doncs series la meva resposta preferida, la pregunta que respondria mil dos pics, la qual respondria a cada estrella, a cada ona, a cada flor, a cada bombolla. Aquella pregunta que només seria teva, que sols seria meva, que tan sols la podrien respondre dues persones, tu i jo, nosaltres. Una pregunta molt nostra. Però... si jo fos amor, m'estimaries? Si jo fos somni, em somniaries? Si jo fos eternitat, em viuries? Si jo fos segona oportunitat.. em tornaries a triar? Molly Martínez, 4t ESO B

faria que qualsevol escrit, per dolent que fos, prengués una mica de forma. De volum. En definitiva, no m'agradaria ser un punt final. Determinar l'estat d'ànim d'algú o, fins i tot, fer-lo plorar. No voldria haver de decidir a quina pàgina s'acaba una història, un document, una carta, un món. D'apostar. Haver d'apostar per un desenllaç idoni. Per l'escriptor que guanya premis i pel que, si no m'hi hagués interposat jo, també hauria guanyat. De vegades, arribaria massa d'hora. De vegades, massa tard. És que, de vegades, passaria totalment desapercebut. Tampoc

CURS 2013-2014 seria una feina tan dura. Posar un acabament en aquesta història determinaria si ha estat massa Orgull. Orgull per tot el que no faig i el que, així i tot, aconsegueixo. Tot dient les cèlebres frases com “jo sóc intel·ligent, quan em posi a estudiar trauré bones notes” o també la molt repetida “sense estudiar he tret un tres (qui diu un tres, diu un u, un dos,o fins i tot un cinc), imagina’t el que trauria si ho fes”, vaig a veure qui té problemes per arribar al cinc perquè la naturalesa no ha estat generosa amb ell, i me’n ric perquè ell ha d’estudiar hores i dies, i fins i tot setmanes per aprovar amb un cinc i jo, sense fer res, he tret un dos i tres quarts. Que orgullós em sento! Però la veritat, per dins, no estic segur de ser tan bo. Després de dinar, a la tarda, ni em plantejo fer els deures perquè sóc tan bo que no ho necessito, o si tot i ser d’aquesta casta no em veig tan bo, em redueixo a fer el que fa la trista societat. Em limitaré a anar a jugar a futbol amb els amics, i en cas de jugar en un equip i practicar-lo “de manera seriosa”, procuraré vendre’m com el millor jugador del món mundial, i si hi ha vida extraterrestre, també d’aquesta. El meu lema serà “si guanyam és perquè som tècnicament molt bons i precisos, tenim una resistència física impròpia d’un equip de la divisió en què juguem i el “feeling” entre nosaltres és tan bo que ens emportem tot el que passa pel davant”. Malauradament, en cas de perdre no tinc una millor màxima que “l’àrbitre ens va pitar una falta que no era” o Si jo fos la terra, ja hauria dit prou. Si jo fos la terra, no podria suportar més el mal que li estem fent. Si jo fos la terra, estaria morint per tot el que estem fent. Si jo fos la terra i tingués sentiments, ja faria temps que hauria caigut en una greu depressió. Jo sóc la terra i m'esteu ofegant talant els arbres que són els meus

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI curta, si m'hauria precipitat o bé si hauria arribat al moment òptim. Si hagués arribat tard, ho

Joana Vall, 4t ESO A

sento. Havia d'acudir a molts llocs abans que en aquest.

3r premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos poc original en la vida i tingués unes quantes neurones útils similar. A més, en cas que l’equip rendeixi bé però a mi no em vagi com vull, diré que estic lesionat o que és culpa de l’altre que no em passa la pilota perquè es un “chupón”. Ell marca gols i l’adoren, però callau i escoltaume a mi, que jo sóc el més bo. La meva vida d’estudiant ja ha acabat: he trobat feina i segueixo rient-me dels companys que han optat per seguir estudiant o bé fer qualsevol cosa que els suposi un objectiu. Ara més que mai, gaudeixo anant de festa i pensant en els “pringats” que no poden venir perquè estan perseguint un dels objectius en la vida que tenen. Jo no en tenc, d’objectiu, però estic orgullós de ser més bo que els altres. Encara que la meva carrera esportiva prometia i anava en camí de convertir-me en el millor jugador del món (si encara no m’ho considerava), vaig deixarho perquè les molesties que tenia el dia després del partit no em deixaven viure. Us ho diré en castellà perquè ho entengueu, al·lots, eren “agujetas”, però preferia dir que tenia una microrrotura de fibres musculars o una acumulació d’àcid làctic cristal·litzat, perquè la inculta societat no ho entenia i creia que era una cosa molt greu. Per conseqüent, em canonitzava. Ja major de d’edat (i no em

refereixo als 18 anys) i gran (i no dic ni adult, ni psicològicament estable), visc el dia a dia amargat i no suporto la política, que m’amarga encara més. He deixat les meves màximes futbolístiques per altres com “la política no serveix per res”, “tot és una merda”, “estàvem millor amb en Franco, almenys no l’haviem de votar” o “puta Joserra”. Però a les pròximes eleccions, tot i el “puta Joserra”, el torn a votar, i si fa falta, ho faré un altre cop. És clar, així sí que la política no serveix de res: anam concedint majories absolutes a madrilenys disfressats d’illencs exemplars i, si les coses no van, diem que la culpa és seva, encara que sigui jo qui l’he votat. Ajudo aquest tipus de persones a viure feliçment fent que cada vegada que hi ha unes eleccions ells només hagin de limitar-se a moure la fitxa “de oca a oca y tiro porque me toca” i així anar avançant per la vida sense fer res. Durant aquest període de la meva vida, també seguiré un dels manaments de la “societat de la vida feliç i ignorant” que és el de criticar l’educació i en especial, els professors. Així, si no sé què és el TIL i es fa una vaga de professorat en contra d’aquest, seguiré religiosament l’esmentat manament. Si el cas és que

Accèsit del Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ... pulmons.Jo sóc la vostra vida i m'esteu desaprofitant. Jo sóc qui us ha donat la vida i no esteu fent res per salvar-me.Jo sóc qui us proporciona l'aigua i les pluges i només feu que embrutar-la i

malgastar-la com si fos infinita.Jo sóc la terra i veig com em mateu lentament amb la vostra ignorància.Jo sóc qui us proporciona tot el necessari per sobreviure però només em

m’expliquen de què va el TIL i la meva opinió és propera a la del col·lectiu docent, em mossegaré la llengua i intentaré que no es noti per ser com els meus ignorants i feliços amics. Així, pensant que la política no serveix de res, m’hauré passat tota la principal o més llarga etapa de la vida (adulta o no), practicant-la. Ja passats uns anys, quan el cervell té més poca quantitat de neurones és quan desperto i veig totes les equivocacions que he patit durant la vida. M’adono dels errors, en reflexion i intent rectificar les vides més joves i properes a mi que van per aquest mal i poc original camí i encara són a temps de salvar-se. Però tornant a les neurones, no és casual que això passi quan en tenim menys: el que passa és que les que han sobreviscut han estat les més intel·ligents però per molt intel·ligents que hagin estat durant la seva llarga vida, en ser minoria no han pogut imposar les seves il·lustres idees en una trista societat, però és clar, democràtica. Tristesa. Tristesa per tot el que no vaig fer i el que, així i tot, podria haver aconseguit. Si jo fos poc original en la vida i tingués unes quantes neurones útils, aquesta seria la meva història. Marc Lladó Durán, 4t ESO A

destruiu i mireu per vosaltres mateixos.Si jo fos nosaltres, cuidaria la terra.Si jo fos nosaltres, no malgastaria l'aigua que tant ens fa falta.Si jo fos nosaltres, no em dedicaria a desforestar els boscos que ens netegen l'aire només per fer uns mobles de IKEA.Si jo fos vosaltres, no destruiria l'habitatge dels animals per després haver de pagar per anar a veure'ls al zoo.Si

PÀGINES UEP

jo fos nosaltres, començaria a ser conscient de tot el que estem fent, del mal que li fem a la natura i a la terra i deixaria la ignorància a part per intentar millorar.Si jo fos tots nosaltres, m'adonaria que el camí a seguir és qüestió de tots i no només El passat 20 de maig el dissenyador de moda Curiablanquer Sebastià Pons va venir a visitar-nos a l'IES i a fer una xerradeta amb els alumnes de 1r de Batx. En Sebastià, amb una àmplia carrera professional a països com Anglaterra i els EUA es va saber adaptar molt bé a la dinàmica d'un centre de secundària i aviat es va posar els alumnes dins la butxaca, contant d'una manera engrescadora la seva trajectòria, tant personal com professional. Des dels seus humils orígens fins a arribar a les passarel·les de Nova York, el dissenyador va fer un repàs a la seva biografia intercalant anècdotes vivides amb models i artistes famosos que fan fer les delícies del seu jove auditori. El doble objectiu de la xerrada era : 1. com és de necessari de vegades sortir a l'estranger per fer realitat els teus somnis i sobretot per aprendre a valorar millor el que tenim de bo aquí a la nostra illa. 2. com és d'important fer el que realment un desitja a la vida, tenir una motivació que et faci aixecar cada dia del llit. Aquesta activitat es va promoure des del departament de Llengües Estrangeres. És per aquest motiu que es va dur a terme completament en llengua anglesa. Una vegada acabada la conferència, els alumnes van tenir temps de fer-li una petita entrevista que en Sebastià no va tenir cap problema a contestar i que també podeu llegir a la pàgina web del centre:www.iesdamiahuguet Last Tuesday 20th May, fashion designer Sebastian Pons came to our high school to give us a speech about his life and professional career. It was very interesting as he told us a lot of interesting things about the world of fashion as well as some good advice about life motivation and

ENTREVISTA d'un. Si jo fos...Deixem d'imaginar d'una vegada.La gent necessita obrir els ulls i veure el desastre que estem fent. Ens preocupa més anar al cel que no deixar un planeta habitable per als nostres descendents, som uns egoistes.

Pensem que nosaltres som el millor que hi ha... Però us n'adoneu? Tots estem contribuint a l'assassinat de la terra.I quina pena que no paguem la condemna directament nosaltres, l'hauran de pagar els nostres fills i descendents per l'egoisme que

Treball d’anglès

Interview with fashion designer Sebastià Pons

about doing what one really wants to do. Sebastian was born in Alqueria Blanca in June 1972. He was not very good as a student, so at the age of 16 he decided to study design at the Palma Academy. While doing his military service in the mornings and studying in the evenings, one of his teachers told him to try and apply for a grant from the government. He was given the grant and moved to London Saint Martin school to study fashion design, where he met and became classmates with Stella Mcartney. Before finishing his studies with very good marks, he met the famous fashion designer Alexander Mcqueen and started to work for him, both in London and Paris. He made good friends with important models from that time, such as Kate Moss, who is still a good friend, Naomi Campbell and Linda Evangelista. Incredibly, Sebastian designed the dress Kate Winslet wore at the Oscar ceremony when she was nominated for the film Titanic in 1997. After working with Alexander Mcqueen for eight years, he moved to New York to work with another famous designer

from Mallorca, Miquel Adrover, from Calonge. They were there with their families when the terrorist attacks of 11th September 2001 happened. After a few years with Adrover he decided to establish on his own and moved back to Mallorca where he has his studio now. After the talk we had time to ask him some questions and here you have his answers: - Do you wear clothes designed by yourself? No, not many. When I was younger I used to make my own clothes because I didn't have enough money. - Do you have a personal style or do you have influences in your designs? I have a Mediterranean style because I'm from Mallorca. I use colours such as blue and white in my designs. I'm also influenced by the sea and the sun. Today I'm wearing a black shirt, designed by me, but I don't usually use this colour in my designs. I have also been influenced by Alexander Mcqueen as I worked with him for many years. Also the places where you live have an influence on you.

CURS 2013-2014 tenim tots nosaltres.Ens estem destruint, estem destruint un planeta que com la vida de tots nosaltres té fi. Àngels Margenats, 4t ESO C

- Do you design only for women? Sebastià: No, for men as well. I like unisex clothes. - What's your favourite brand? It used to be Mcqueen but now I like a Japanese designer who owns a company called “Comme des Garçons”. - What can you tell us about famous models? You can see everything, it's crazy. Nowadays models are very young about 15-16 years old as their career has a very limited period of time. They are very skinny, they eat awfully. I sometimes felt very sorry about them. Nowadays most of them come from Russia and Brazil. - What do you find sexy in a model? I like women with curves and waves. I like long dresses and skirts which move when they walk. -What can you tell us about fame? Fame and money is a bad combination. I don't want to be famous because of the pressure. I just want people to recognise my work and give it its' own importance . The fashion world is a very difficult one: you can work on a collection for months and then everything depends on a 20 minute catwalk. Fame can eat you up. Look at Alexander Mcqueen, he ended up by committing suicide! - Finally, what would be your piece of advice for us? Do the things you would really like to do not to become famous. Money is not important. The important thing in life is to have the motivation to get up every morning and never lose your roots. 1st Batxillerat Students

CURS 2013-2014

DIBUIX

PÀGINES UEP

El viatge d’estudis era unes de les coses més esperades de segon d’ESO. Nosaltres no vàrem poder fer quasi res a primer així que aquest el desitjvàvem molt. Vàrem partir de Campos prop de les deu amb bus i amb les maletes direcció cap al port de Palma on agafarem el vaixell. Allà coneguérem els nostres monitors, en Jordi i en Jaume. Només començar el trajecte ens feren una xerrada sobre ecologia, una mica avorrida però amb algunes coses interessants, i ens dugueren a la sala de comandament on vérem les màquines, dofins, balenes i peixos lluna. Quan arribàrem a Barcelona ja era de nit i vàrem haver d’agafar el metro i el tren fins al Masnou que era on hi havia l’alberg. Allà tot era diferent, hi havia molta més gent a la qual estàvem acostumats i tot era molt gran. En arribar a l’alberg estàvem molt cansats, ja que per arribar allà havíem de pujar un gran pendent. Sopàrem i acte seguit els monitors ens proposaren un joc que consistia a matar gent fent petons però sense que els altres se n’adonessin a la zona de la cara i el coll, excepte els llavis. Ens varen reunir a la part de davant del menjador i ens presentàrem tots. Després ens donaren les claus de les

CRÒNICA

Viatge d’estudis de 2n d’ESO

Un viatge ben aprofitat

Els alumnes s’ho passaren d’allò més bé a Barcelona

habitacions i anàrem a “dormir”. Al dia següent berenàrem a l’alberg i marxàrem a visitar el centre de Barcelona. El primer que vàrem fer va ser visitar la Sagrada Família on passarem la major part del matí fent un tour per dintre. Més tard, en acabar, vàrem dinar de pícnic (algunes persones varen decidir menjar una altra cosa) i marxàrem a caminar pel centre. Visitàrem els carrers principals del centre de la ciutat, la Pedrera i la Plaça

Catalunya; on ens deixaren dues hores lliures per poder fer un parell de compres si ho desitjàvem. També férem el barri antic caminant. En començar a caure la tarda tornàrem a l’alberg on sopàrem i més tard els monitors ens muntaren una discoteca al soterrani. El darrer dia va ser intens i molt cansat. Al matí coneguérem el Masnou, el seu museu, la seva història i la seva platja. Allà férem jocs divertits en grups i

Concurs de redacció

Sis alumnes de l’institut participaren al concurs de redacció de la Coca-cola A la fi va arribar el 29 de març que tant esperàvem nosaltres: N'Elisabet Ballester, na Catalina Cancino, na Catalina Maria Julià, na Clàudia Aguiló, na Mireia Márquez i en Miquel Lladó. Dins els nostres cossos dúiem una recepta formada pels ingredients d' il·lusió, esperança i nervis, ja que era el dia en què posaríem a prova la nostra capacitat literària. Havíem estat prèviament seleccionats per la nostra mestra Margalida Mayol, qui va dipositar les seves esperances en nosaltres i en uns altres dos

CURS 2013-2014 ens ho passàrem molt bé. Després tornàrem a l’alberg on dinàrem i férem les maletes per tornar a casa. Una vegada fetes les maletes anàrem al port on no ens deixaren abandonar l’equipatge. Per aquest motiu varem perdre molt de temps aturats sense poder passejar per les Rambles i la Boqueria. Però després d’aquests contratemps férem un petit passeig per la rambles i el Maremàgnum. El Maremàgnum és un centre comercial on ens deixaren dues hores per comprar coses per a nosaltres, família i amics. Embarcàrem al vaixell de nit. Aquest no sortia d’allà fins a les onze de la nit. Després de sopar tothom se’n va anar a la seva cambra. Molta gent es va marejar i molts vomitaren o varen sortir que els pegàs un poc l’aire per evitar-ho. Al dia següent, desembarcàrem a les set i tornàrem cap a casa. Va ser una experiència molt bona, varem poder fer coses sense que els pares ens diguessin res però va ser molt curta i ens hauria agradat a tots haver estat més temps per Barcelona i conèixer i fer moltes més coses de les que vàrem fer. Helene Cordero, Maria Cruz, 2n ESO D

companys que malauradament no van poder assistir al concurs, en Juan de Codina i n'Alba Galan. Les esperades proves es van realitzar al Ramon Llull, on ens varen organitzar en diferents aules. Damunt la taula, hi havia un misteriós sobre on hi trobàrem una bella fotografia d'un far, a fi d'escriure una història que hi estigués relacionada. També hi vam trobar fulls per escriure i una coca cola. Vam disposar de dues hores per deixar una petjada de la literatura que duim dins nosaltres. Ens van donar uns obsequis per agrair la nostra participació: una camiseta de Coca-cola, un berenar i una Coca-cola d'edició especial. Els alumnes participants de segon d'ESO

Els alumnes davant l’institut Ramon Llull

CRÒNICA

CURS 2013-2014

Alumna guardonada

Esther Casado, finalista d’un concurs de receptes de cuina

N’Esther, finalista amb la seva recepta de Granada d’albergínies

Tot va començar quan la professora de català, Maria del Mar Barceló, ens va dir que hi havia un concurs de receptes saludables i amb ingredients mallorquins organitzat per Diario de Mallorca i El Corte Inglés. Va dir que si hi participàvem ens apujaria un poc la nota, doncs, vaig decidir apuntar-m’hi, a part que m’agrada participar en tot el que pugui. Vaig fer una recepta molt antiga que em va donar la meva tia, “Granada d’albergínies”. Un dia la professora em va dir que havia quedat finalista i que havia de cuinar la recepta i dur-la al Corte Inglés el passat dia vint-i-vuit de maig, em va sorprendre perquè de cent quaranta participants, només dotze persones havien estat elegides i jo era una d’elles. Quina alegria ! Dimecres dia vint-i-vuit de maig dur el plat al Corte Inglés de les Avingudes i el vaig exposar devora els altres, perquè també havíem de parar taula. N’hi havia de molt bonics i sobretot de molt bons. Vaig mostrar el plat al

jurat, un membre del qual era el prestigiós cuiner solleric Antoni Pinya. No vaig guanyar, però vaig quedar finalista, i he de reconèixer que sense l’ajuda de la meva tia no ho hauria aconseguit, per la qual cosa li estic molt agraïda. Ara només em queda gaudir dels nombrosos premis que em van donar: dues entrades per al Palma Aquàrium, dues entrades per anar a l’Aqualand, Western Park o Marineland, quatre passatges de Baleària per anar a Barcelona, València, Menorca o Eivissa i 50 € per gastar a qualsevol dels centres comercials del Corte Inglés. N’estic ben contenta. La veritat és que no m’esperava arribar a tant! Esther Casado, 1r ESO E

Literatura

Xerrada amb l’escriptor campaner Pep Toni Bauçà Els alumnes de 4t A i 4t C van gaudir entre rialles i frases de reflexió de la vida, de la visita de Pep Toni Bauçà, escriptor de llibres com El destí il·luminat o L'ombra de l'abisme. Pep Toni va poder dedicar unes paraules sobre el llibre i la vida d'un escriptor principiant i la seva dificultat per voler viure de l'escriptura. Després d'una petita introducció sobre si mateix i del seu llibre, els alumnes de 4t de Monserrat Alcaraz li van demanar les qüestions que van quedar sense resoldre després de llegir el llibre i els dubtes amb la

seva vida privada relacionats amb el llibre. Pep Toni Bauçà va respondre encantat a cadascuna de les preguntes, també va donar a conèixer que la història era vertadera, encara que mostra en ella la seva tendència pels successos paranormals, igual que el suspens i el drama. Per finalitzar el professor Montserrat i Pep Toni Bauçà ens van complaure amb reflexions sobre la importància de gaudir de la lectura, encara que estiguem en temps de crisi i ens sigui díficil triar entre un bon llibre o coses més importants com un dinar.

Pep Toni parlà de la seva darrera novel·la als alumnes de 4t d’ESO

Hem de llegir, perquè la lectura és l'únic plaer que està a l'abast de qualsevol i per aquest motiu us recoman el llibre El destí

il·luminat. Camila González San Martín, 4t ESO C

PÀGINES UEP

Fa unes setmanes , quatre alumnes de l'IES Damià Huguet vàrem entrevistar en Climent Cànaves, el nostre professor d'informàtica, que va decidir modernitzar una mica el nostre institut crenat un canal de televisió exclusiu d'aquest centre. - Quins estudis tens? A què et dediques? Som llicenciat en Matemàtiques i posteriorment em vaig titular en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. Actualment exercesc de profesor en aquest centre de Matemàtiques i d'Informàtica i també som el coordinador de TIC. - Com va sorgir la idea de fer un canal de TV a l'institut? En CEP de Palma oferia un curs per aprendre com fer un canal de televisió; m'hi vaig apuntar per aprofitar l'ocasio, em va agradar i ho he aplicat aquí. - En què consisteix? Consisteix en un pàgina web on s'emeten els vídeos que tenim (entre 10 i 15) publicats les 24 h. Actualment disposam de pocs vídeos i sobretot esperam - Quina carrera vares estudiar. Vaig estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Sevilla. - Si tens oposicions, quan les vares treure? De quina especialitat? Vaig aprovar les oposicions l'any 2000 (crec), de l'especialitat de Llatí i Cultura Clàssica. - T'has continuat formant d'ençà que et dediques a la docència? M'he continuat formant en la mesura de les possibilitats que tenc com a treballadora. Tot el matí a la feina, els horabaixes s'han de preparar classes, corregir exàmens, estar amb la família si en tens, anar al dentista, comprar roba als nens perquè creixen... I des de la Conselleria nostra no ens ho posen gaire fàcil per formarnos. En canvi, paguen euros a gent que deixa la feina per anar a corregir exàmens a una altra banda, i no deixen temps

ENTREVISTA

CURS 2013-2014

Climent Cànaves, coordinador TIC

“He creat la televisió de l’institut amb la intenció que funcioni i agradi”

En Climent és el creador del canal de televisió de l’institut

prosperar en directe. La pàgina web és: http: //www.livestream.com/iesdami ahuguet - Creus que tendrà èxit? Aquestes coses mai se saben,

però he creat aquesta pàgina amb la inteció que funcioni i qua a més, agradi a tothom, és a dir, el temps ho dirà, però crec que tendrà èxit. - Què és el que més t'agrada de la

teva feina? El que més m'agrada és la relació que mantenc amb els alumnes. - Trobes que se substituirà el paper per les pantalles? Consider que a curt termini això no passarà. A més els adolescents d'ara encara prefereixen llegir en paper i escriure en bolígraf. Però per la comoditat que això suposarà, a llarg termini sí. - I per acabar , tens planejat fer algun altre canvi informàtic a l'institut? Les noves tecnologies avancen ràpidament i segons la meva opinió no ens podem quedar enrere. Mercè Adrover, Sebastiana Alcinas, Aina M. Lladó i Joana Vall, 4t ESO C

Aina Adrover, professora de Llatí i Cultura Clàssica

“Des de la Conselleria no ens ho posen gaire fàcil per formar-nos” per formar-se en horari lectiu. No anam bé, però així i tot, llevam temps de lleure per seguir formant-nos. - A quins centres has fet feina? He estat a molts de centres, i no només de Mallorca. Sa Blanca Dona, a Eivissa, IES Pere de son Gall, IES Llucmajor, IES Xarc, també a Eivissa, IES Pau Casesnoves, a Inca, IES Santanyí, IES Mossèn Alcover i IES Damià Huguet. Crec que no me'n deix cap. CNL N’Aina Adrover també és Cap d’Estudis

LUBO DIMITROV, 2N ESO B

CURS 2013-2014

DIBUIX

PÀGINES UEP

El matí del dimarts 7 de gener partírem amb vaixell cap a Barcelona. Començava el nostre viatge d'estudis! Vàrem conèixer els monitors, que ens varen mostrar la part de dalt del vaixell. Allà hi vàrem veure el capità fent la seva feina. Després de set hores i mitja tancats, per amunt i per avall sense aturar, vàrem veure els llums de la ciutat: arribàvem a Barcelona! Tot i això, encara ens quedaven dues hores d'autobús per arribar a Queralbs. Encara que estiguéssim cansats, les ganes de festa es feien notar dins l'autobús. En arribar a l'alberg vàrem sopar i tot seguit ens assignaren les habitacions. Dormírem poc, tot i que estàvem esgotats. Al dia següent ens esperava un matí de senderisme pels camins de la vora del riu, fins al famós Salt del Grill. Després de visitarlo havíem de tornar a l'alberg per dinar. A la tarda ens tocava una gimcana pel poble; per grups havíem d'anar fent fotografies dels llocs més simbòlics. Després d'un sopar calentet vàrem fer una festa de disfresses, i vàrem jugar a jocs de por per tot l'alberg. L'endemà era el dia que més esperàvem: havíem d'anar a esquiar. Vàrem agafar un tren cremallera, que se'ns va fer un poc pesat perquè se'ns tapaven les orelles. Després d'un llarg dia de caigudes i rialles, vam tornar al poble. Al vespre ens van

REPORTATGE

CURS 2013-2014

Viatge d’Estudis de 4t d’ESO a la Vall de Núria

Una experiència inoblidable en un entorn de fred i natura

Els alumnes feren nombroses excursions per un entorn idíl·lic

preparar una "discoteca", en la qual tots varèm gaudir ballant i cantant com a bojos. Arribava l'hora d'acomiadar-nos d'aquell poble. El darrer dia vàrem voltar per Barcelona, va ser el dia que millor ens ho vàrem passar: vàrem anar de compres,

passejàrem pels carrers de la Ciutat Comtal i tenguérem temps d'anar al cinema. Quan va arribar l'hora de partir, ens vàrem reunir tots on havíem deixat les maletes i embarcàrem. Aquest vespre, que era el darrer que passàvem junts, va ser inoblidable: ningú no va dormir i voltàrem pel

vaixell fins a la matinada. Arribàrem dissabte, molt cansats, però molt contents, perquè aquest viatge ens ha servit per fer molt bones amistats. No en podríem haver gaudit més! Maria del Mar Vidal i Sandra Almendros, 4t ESO C

El dia que anaren a esquiar fou un dels més divertits de tot. Per a alguns va ser la seva primera experiència en aquest esport