Curs 2011-12 - Revista 12 by IES Damià Huguet

IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 12

Pàgines uep!

curs 2011-2012

Alumnes, pares i professors romanen a l’institut en protesta per les retallades, pàg. 22 Les fotos de tots els grups i departaments, pàg. 12 Rutes literàries al País Basc pàg. 8 Acampada de 1r d’ESO, pàg. 10 Us semblen bé les retallades en educació i sanitat?, pàg. 20 Què fan els nostres exalumnes? pàg. 10 Relats per llegir aquest estiu, pàg. 3 Els de 2n d’ESO fan vela a sa Ràpita, pàg. 9

PRESENTACIÓ / OPINIÓ

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

PÀGINES UEP!

EDITORIAL

IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85

Mal temps per a l’ensenyament

Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló, Magdalena Juan i Margalida Mayol Maquetació: Jaume Lladó. Fotografia: Climent Cànaves, Agustina Sánchez Col·laboradors: Tomeu Adrover, Assemblea de Professors de l’IES Damià Huguet, Josep-Lluís Buades, Gori Camps, Llorenç Carrió, Aina Chaves, CNL, Llucia Coll, Antoni Fernández, Antoni Heinrichs, Aina Maria Lladó, Antònia Lladonet, Maria del Mar Mas, Enric MixMòdul Voluntari, Plàstica 4t B i C, Aina Morant, Marina Munar, Mar Oliver, Colau Portell, Apol·lònia Maria Puigserver, Catalina Servera, Joana Vall Dipòsit legal: PM. 1653-2010l PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.

L’obsessió de la Unió Europea i els governs, tant el de l’estat com el de les Illes Balears, pel control del dèficit públic, juntament amb la minva dels ingressos de les administracions central i autonòmica per mor de la ralentització de l’economia causada per la crisi econòmica que patim, ha provocat una espiral de retallades en els comptes públics que afecten, cada vegada més, la prestació dels serveis bàsics als ciutadans. L’enquesta que hem fet aquest número demostra que la immensa majoria dels alumnes i professors i, probablement també de la societat en general, troba que les retallades no haurien d’afectar ni l’educació ni la sanitat, perquè són els dos pilars bàsics de l’estat del benestar i una garantia de la igualtat d’oportunitats per a tothom. Malgrat tot, es veu que el govern no opina el mateix i a tot el que ja ens

TEMPS DE CRISI I RETALLADES

Ha arribat la crisi Ha arribat la crisi. No deixen de sortir informacions pels telenotícies que la gent cada vegada està més desesperada perquè no pot arribar a final de mes. Els desdonaments estan a l'ordre del dia i els menjadors socials cada dia estan més plens. Com hem arribat a això? El govern endeutat ha decidit estalviar doblers a costa de l'educació i de la sanitat. Com pot ser? Aquesta és la solució? No es pot acceptar que retallin professors i les aules es massifiquin, així com tampoc no es pot acceptar que retallin en la sanitat pública perquè els ciutadants en depenen molt , d'aquesta sanitat. El pitjor de tot és que pens que

havia retallat aquest curs, ja ha previst el tancament d’alguns hospitals i una reducció dràstica dels recursos dedicats a l’ensenyament de cara al curs que ve. Això significarà deixar al carrer la majoria dels professors interins, massificar les classes i obligar els professors fixos a fer més hores de feina i en més males condicions, la qual cosa, de rebot, perjudicarà la qualitat de l’ensenyament que reben els nostres alumnes. Davant aquest panorama, no podem garantir el futur de Pàgines Uep! Fer una revista comporta moltes hores de feina i si el curs que ve els qui feim possible la confecció, correcció i impressió de la revista hem de dedicar més hores a la docència i a la correcció, tal vegada no puguem assumir la tasca de treure tres números anuals. Per ventura només podran ser un o dos, o fins i tot cap.

Interrogants i desigs Quant de temps haurem d'esperar perquè es desvetllin els nostres somnis, estits d'una felicitat cobejada amarats d’una dolça relació casolana? Quant de temps haurem d'esperar per deixar de veure pensaments vexats, llibertats anihilades, indecències disfressades, aviors ignorades i dignitats exterminades?

això acaba de començar i la gent es posa molt nerviosa. S'hauria de trobar una solució, però aquesta solució no és, ni molt manco, enfonsar l'educació i la sanitat públiques. La solució seria que els rics i poderosos fossin més humils i començassin a abaixar-se el sou. Aina Chaves, Mòdul voluntari

Quant de temps haurem d'esperar perquè ens deixin ser qui som, i no haver de viure en un món inventat pels que manen, amb el cor estressat?. Quant de temps haurem d'esperar per sentir la nostra terra lliure, amb el rostoll sec i la fruita humida, on es puguin recollir las llavors de la vida?. Quant de temps hem d'esperar, perquè no ens tornin a humiliar? Antònia Lladonet

CURS 2011-2012

RELATS

PÀGINES UEP!

Quan arriba l’estiu tenim més temps per llegir. Perquè comenceu a obrir boca hem seleccionat alguns relats de ficció escrits per alumnes del nostre centre. Dos d’ells varen ser els guanyadors del concurs literari de Sant Jordi organitzat per la Comissió de Normalització Lingüística, en les categories de primer cicle d’ESO i segon cicle d’ESO

Oliver i els mitjons perduts Vaig sentir un soroll que venia des de la cuina, "deu ser la cafetera", vaig pensar. Vaig obrir un ull i com cada matí, em sentia com un extraterrestre que acabava d'aterrar a la Terra, que no sap on és, quin dia és, què ha de fer o simplement, qui és. Era un dissabte d'aquells que et passes el dia estirat al sofà amb el pijama posat. Em vaig fregar els ulls i tot seguit, vaig deixar anar un sospir d'alleujament. La manta que em tapava era molt gruixada, pesava molt. Me la vaig treure del damunt fent una força sobrehumana, ja que encara tenia els braços adormits. El color blau de la paret de la meva habitació em va sorprendre després d'haver somiat en un prat Era Setmana Santa, concretament dimecres. Els nins i joves estaven molt contents perquè començaven les vacances de Pasqua. Hi havia gent que marxava de viatge, altres desitjaven que arribàs la processó i els dinars familiars de les festes, alguns es van posar a fer panades i rubiols.... En Joan i en Biel eren dos germans molt aventurers, estaven cansats que cada any per Pasqua es fes el mateix, era massa avorrit! - Vull fer alguna cosa diferent, més divertida i original –va dir en Joan. - Jo també, estic cansat de fer cada any el mateix! -exclamà en Biel. - Hem de pensar en alguna cosa diferent. –van dir tots dos. Van pensar durant tot el dimecres horabaixa i a en Joan se li va acudir una idea: - I si anam a passar les vacacions a la muntanya? – va dir tot decidit, en Biel. - És una gran idea! Anam a preparar el que necessitam per

immens ben verd i florit. Quan vaig posar els peus al terra, un calfred es va apoderar de mi. No portava mitjons, i que jo recordés, abans d'anar a dormir me n'havia posat uns, amb uns dibuixets de pingüins. Vaig ficar el cap dins els llençols, intentant trobar-los. Allà dins era tot fosc, però tot i així obria els ulls com plats, com si d'aquella manera hi pogués veure més. Em guiava pel tacte, tocava peluixos suaus, aspres, fins i tot peluts. Dins el meu llit hi havia una mà de sensacions que em feien adormir un altre cop. Amb les plantes dels peus tocava el coixí, vaig posar cara de fàstic, i em deia a mi mateixa que en

acabar amb la meva aventura de buscar els mitjons, els posaria per rentar. A la fi la meva mà va tocar una tela petita, gruixada i suau. Era un mitjó, però encara faltava l'altre. Vaig treure el cap a fora per agafar aire, allà dins n'hi havia poc. Quan tenia la intenció de tornar a entrar dintre aquell cau de mantes tan calent, un peu

L’aventura pasqual al viatge. –respongué, en Joan. - Espera…,hi anam tots sols? No els diem res, als pares? – preguntà, en Biel. - Vaja, no hi pensava! Crec

que el millor és que ens escapem –va afirmar, en Joan. I així ho varen fer, agafaren una motxilla amb material, roba, jocs…, per poder passar una setmana aproximadament a la muntanya. En bon Dijous Sant a les sis i mitja del matí els dos germans

van començar a caminar muntanya amunt. En arribar allà muntaren la tenda de campanya i tot el campament. Quan ho varen tenir tot preparat- per estar allà tranquils- va succeir alguna cosa molt estranya, uns renous aguts que venien de molt a prop, se sentien: - Què és aquest soroll Biel? – preguntà, en Joan tremolant - No ho sé, però pareix terrorífic. –va dir, en Biel - Anem a investigar-ho potser serà l’aventura pasqual perfecta. –va dir, en Joan més tranquil. - Bona idea! Començam! – va exclamar, en Biel emocionat. Varen seguir el renou, caminaren i caminaren fins a arribar a una casa, varen guaitar per la finestra i varen quedar horroritzats, hi havia una seixantena de bebès a dins aquella barraca abandonats.

se'm va enganxar als llençols i vaig caure del llit. De cop, la meva mare va entrar a l'habitació, escandalitzada, pensant-se que m'havia fet mal de veritat. Just quan vaig obrir els ulls, amb el cap mirant sota el llit, vaig veure l'altre mitjó perdut. No sabia com havia arribat allà baix, però no volia pensar-hi, tenia massa gana. -Oliver! Que estàs bé? Què ha passat? Va, vine a esmorzar.- Va dir la meva mare. Sense dir res i deixant anar una riallada de satisfacció, vaig córrer, avançant la meva mare, fins a arribar a la cuina, on m'esperava un suc de taronja, magdalenes i xocolata. Joana Vall, 2n ESO D

En Biel i en Joan no s’ho varen pensar ni un segon entraren a dins la casa a veure els infants. Mentre en Biel els tranquil·litzava, en Joan va anar a trobar un lloc, allà on hi hagués cobertura, per poder telefonar a la seva mare i explicar-li-ho tot. Li va dir que s’havien escapat, però que només era per fer alguna cosa diferent llavors havien sentit crits i éren uns seixanta bebès que estaven abandonats dins una casa. La seva mare va dir que telefonaria a la policia i que aniria cap allà amb ells. Una hora més tard la zona estava envoltada de policies que agafaren els infants i els posaren dins una furgoneta, els durien a un orfenat i després investigarien els seus orígens. Gràcies a l’aventura dels dos germans s’havien salvat moltíssimes vides! Aina Maria Lladó, 2n ESO D

RELATS

PÀGINES UEP

Treu la llengua Hi havia una vegada un regne enmig del mar, que a causa de la seva posició geogràfica sempre va ser el punt de mira de tota civilització que es volia estendre pels territoris que l’envoltaven. Aquest regne era petit, pobre i humil. Possiblement és per això que de cada comunitat que hi passava n’absorbia el millor. Tantes foren les que deixaren la seva empremta que la cultura que en sortí d’allí era una barreja de quasi tot allò que l’envoltava. Durant una època la gent del regne va viure tranquil·lament, modestament. Però un dia, va arribar l’esplendor econòmica a aquesta terra de la mà de gent Són les vuit del matí, i com cada dia, na Maria s'aixeca per anar a l'escola: pren una tassa de llet, es raspatlla les dents, es pentina i cap a l'escola s'ha dit! Quan surt de l'escola, ha tingut un mal dia, i decideix anar a airejar-se pel poble. Tota encuriosida s'atura davant un aparador d'una botiga allà on es fan pírcings. Es queda mirant una estona i decideix que se'n vol fer un, però no sense el permís dels seus pares. Quan arriba a casa, els demana, als seus pares, si es pot fer un pírcing,i els seus pares li diuen

entranya. La forma de vida va canviar, com havia fet tantes i tantes vegades. Gent nova va començar a interessar-se pel regne. Van començar a entrar-hi i sortir-ne. Alguns s’hi quedaven, d’altres només el visitaven i molts hi veien l’avarícia

reflectida entre els seus paisatges. De mica en mica van anar destruint el regne. Van canviar els boscs d’arbres i d’animals pels de formigó i asfalt. Allà on hi havia una llengua n’hi van instaurar dues, i després tres, i quatre; fins que les més poderoses del territori es van enfrontar. El poder de les dues llengües trontollava, fins al punt que el regne es va dividir en dos. Les revoltes van esdevenir corrents per als habitants, ja que els governants no feien més que empitjorar el panorama i desocupar-se d’altres problemes de gran importància per al regne. Així que l’època d’esplendor econòmica es fa esfumar tan de pressa com havia arribat. Conta la llegenda que al cap de molt de temps de guerres,

Treu la llengua que faci el que vulgui, però que se'n penedirà. L'endemà quan surt de l'escola se'n va molt convençuda cap aquella mateixa botiga on s'havia aturat ahir. Asseguda a la butaca, la persona que li ha de fer el pírcing li demana on vol que li faci, i ella li respon: a la llengua. Quan li acaba de posar, se'n recorda de

les paraules dels seus pares: <<Te'n penediràs >>. Se sent molt estranya i molt incòmoda, li batega la boca. Arriba a casa seva, i se'n va directa cap a l'habitació perquè no vol xerrar amb ningú. L'endemà, a la classe de socials, la mestra li diu que llegeixi. Quan llegeix fa les “zopes” i tothom se'n riu d'ella. La mestra

Treu la llengua i ... esprinta! Un matí d'estiu al poble de Petra, els meus companys de l'equip ciclista i jo ens disposàvem a anar a fer una carrera que passava pels pobles del centre de l'illa. Estàvem parlant de com organitzar la tàctica de la carrera, però els nostres rivals ja coneixien tots els nostres trucs il'entrenador ens va confessar que ja no sabia què fer per sorprendre els contraris. Mentre encalentíem se'm va acudir una idea senzilla, però que realitzada amb precisió podria

ser infal·lible. Es tracta d'establir un sistema de comunicació fent servir la llengua-. Vaig dir. Com és això?, va preguntar en Miquel que sempre pareix que bada. Molt senzill, en lloc de parlarnos ens farem senyes amb la llengua, d'aquesta manera els rivals no entendran res. I quines han de ser aquestes senyes? , va voler saber en Biel. Si treim la llengua per amunt, com si volguéssim tocar-nos el nas, significarà que hem d'augmentar el ritme per anar

eliminant els més dèbils; si la treim cap a l'esquerra voldrà dir que un de nosaltres ha d'atacar; cap a la dreta significarà “fes el cap viu” que un contrincant s'està preparant per atacar, i finalment, si qualcú de nosaltres treu la llengua cap avall, voldrà dir que no pot pus”. Així doncs decidírem seguir aquesta tàctica. Una vegada que la carrera ja va haver començat, en Biel tragué la llengua per amunt i, tots plegats vàrem augmentar la marxa deixant enrere un bon grapat de

CURS 2011-2012 revoltes, fam i patiment un dels bàndols va vèncer l’altre i, assaborint el poder que feia tant de temps que no tenia, no va saber perdonar i va desterrar els membres del bàndol contrari. Aquesta història té una part certa. Evitem que desterrin el nostre mitjà de comunicació. Evitem que ens prohibeixin expressarnos lliurement. Treu la llengua per defensar els teus drets lingüístics i no permetis mai que et convencin per no fer-ho. Antoni Fernández Canyelles, 3r ESO C

no entén res i li demana que tregui la llengua, ella ho nega, però al final l'acaba traient. Ara tothom ho entén, però ella segueix estant enfadada amb ella mateixa. De camí cap a casa seva pensa i troba que s'ha comportat com una nena malcriada, s'atura a una cantonada, es lleva el pírcing i el tira al clavegueram. Na Maria ara és na Maria! Colau Portell Atienza 2n ESO D

corredors. Al cap de tres voltes en Colau tragué la llengua cap a la dreta perquè va sospitar que en Josep, de “Bicicletes Big Als” , es disposava a atacar. En Miquel, despistat, quasi va quedar despenjat. A la darrera volta vaig treure la llengua cap a l'esquerra i vàrem iniciar un llarg esprint que ens va fer arribar a la meta en les tres primeres posicions. Josep-Lluís Buades Clar, 2n ESO D

CULTURA

CURS 2011-2012

PÀGINES UEP

L’alumnat del mòdul voluntari (2n de PQPI) ha treballat tot l’any en l’elaboració d’un poemari dirigit per la tutora, Antònia Lladonet i amb la col·laboració de la poetessa Carolina Ibac.El resultat ha estat tot un conjunt de poemes de temàtiques ben diverses que tenen en comú que tots ells han estat producte de la feina conjunta entre els alumnes, la tutora i la poetessa. Aquí us presentam el que serà el pròleg del poemari i, a més, un poema escrit conjuntament per tots els alumnes en agraïment a Carolina Ibac per la seva ajuda.

Pròleg del poemari Sota el mateix estel

Paraules per regalar Poema per a na Carolina Ibac dels pqpins

L'experiència viscuda amb la poetessa Carolina Ibac i la nostra tutora ha estat molt gratificant. Han aconseguit que no ens avorríssim a classe i que cada dia fos una nova aventura. Quan al començament de curs la nostra tutora ens va comentar que treballaríem d’aquesta manera, no teníem clar si ens agradaria, a més, teníem por de no estar a l'altura. Però tot d'una ens vàrem adonar que sí que hi estàvem i que la cosa no era tan complicada. Vàrem començar triant els temes que volíem veure convertits en poemes. Na Carolina va endevinar les paraules que volíem sentir i això ens motivava cada dia un poc més envers la poesia. Per a nosaltres era una intriga, perquè havíem d'endevinar la persona que havia triat el tema, com una espècie de joc. És important tenir en compte que a cap de nosaltres no se'ns hagués passat pel cap llegir poesia, entendre-la o escriure'n. Avui podem dir que sí. Això ens ha ajudat molt a créixer com a persones. Hem après molt de vocabulari també i, sobretot, a veure més enllà de l'horitzó, més enllà de les paraules, a la vegada que augmentava la nostra imaginació i millorava la nostra expressivitat. Hem analitzat els seus poemes i d'altres. Poemes que tractaven temes actuals i sobre els problemes que patim. Uns eren polítics, altres sobre el

maltractament, sobre l'educació, sobre la convivència, sobre el respecte, sobre l'amor, sobre el desamor... Aquest projecte també ha ajudat a conèixer-nos millor entre els companys i companyes de classe. Hem compartit rialles, sentiments, emocions, imatges, comentaris... Ha estat molt divertit, ja que hem posat tots i totes de la nostra part tot el que hem pogut i sabut. Ens ha motivat molt el fet de treballar en equip. Hem de donar les gràcies a la nostra tutora, Antònia Lladonet, perquè ha estat qui ens ha guiat al llarg del curs, ens ha donat idees, ens ha acostat a la poesia i ens ha fet sentir útils. Ha aconseguit motivar-nos amb aquest nou sistema de fer feina i això ho valoram molt. A na Carolina li hem d'agrair la seva dedicació i constància. Ens ha ensenyat a estimar la poesia i saber comunicar-nos a través de la mateixa. El que ens ha agradat més han estat els poemes dedicats a cada un de nosaltres, on quedam ben reflectits. Els guardarem com un gran record. A mode de cloenda, hem de dir que ens ha entusiasmat participar en aquest projecte poètic, aquest any podem dir que hem après moltíssimes de coses. Gràcies

Ara que aquest curs ja s'acaba et regalam unes paraules per totes les que ens has enviat. Les teves paraules han estat: Unes paraules que ens han obert els ulls, les orelles i la capseta del pensar. Unes paraules que ens han fet passar un curs ple de sorpreses màgiques per recordar. Unes paraules formoses, daurades i amb tots els colors que han estat la llum de les nostres matinades. Per tot això, Carolina, et volem regalar: Unes paraules d'agraiment per tot el temps que ens has dedicat. Això, evidentment, molt ens ha ajudat. Unes paraules que has d'escoltar, blanes, suaus i amb pell de xot perquè mai no les puguis oblidar. Unes paraules somniadores que arribin a la lluna, sota el mateix estel i omplin el fosc cel. Ara que aquest curs ja s'acaba et regalam unes paraules per totes les que ens has enviat. Mòdul Voluntari 2012

Alumnat Mòdul Voluntari

Bon estiu a tothom!

PÀGINES UEP

CULTURA

CURS 2011-2012

Mallorca d’un temps

Investigació històrica

Esteve Mascaró feu una xerrada als alumnes de primer de batxillerat

Presentat el Diccionari de Partits Polítics de les Illes Balears

Els alumnes de primer de batxillerat A vàrem tenir el privilegi de rebre una injecció de disciplina de la mà dels relats d'Esteve Mascaró Obrador nascut el 1921. Un personatge que fou convidat pel seu valor biogràfic. La seva història es remunta a mitjan segle XX, quan va decidir dur a terme el que poca gent s'atrevia a fer: abandonar la seva terra natal per optar a un millor futur. El fet de veure que els seus fills passaven jornades inhumanes sota els ametllers, en lloc de gaudir d'una educació, va ser l'empenta definitiva. Així, va rompre amb el conformisme propi de l'època i inicià la seva aventura cap a les amèriques, sol i amb poc més de 200 pessetes dins la butxaca, per preparar el terreny a la seva família que hi arribaria al cap d'un temps. Durant dos mesos va afrontar difícils situacions, però tot i així se'n va sortir i no sols trobà feina de perruquer sinó que, amb el temps, va arribar a ser patró d'una fàbrica de sabates. Tot i que en primer lloc va instal·lar-se al Brasil va acabar per traslladarse a l’Uruguai, aconsellat per dos amics mallorquins, ja que les condicions eren més favorables. Durant la seva estància al país sud-americà va realitzar diversos viatges a Mallorca però el 1991, per qüestions personals, va arribar a Campos per quedar-s'hi definitivament. Actualment resideix al nostre poble juntament amb la seva dona. La conclusió que podem extreure després d'aquesta breu xerrada amb el nostre protagonista és que la seva vida ha estat molt més difícil del que ens podem imaginar. Tot i la seva aparença tranquil·la i despreocupada, la gent major ha passat per moments realment dramàtics i incerts. Actualment la situació no és gens favorable; però, així i tot, no és comparable a la dels nostres padrins o repadrins. El segle passat va estar marcat per

Esteve Mascaró va emigrar al Brasil i a l’Uruguai

Els alumnes seguiren les seves explicacions amb interès

una pobresa generalitzada, unes condicions que ara fregarien el tercermundisme, unes limitacions inimaginables als nostres dies... Sense cap dubte tenen merescut el descans i l'estabilitat actuals. La nostra generació gaudeix d'uns avanços que semblaven impossibles per a ells. Tot ha canviat radicalment, la comoditat domina la societat actual, gràcies al desenvolupament tecnològic. Els joves contemporanis ens queixam amb molta facilitat: si el telèfon mòbil perd la cobertura, si la televisió no es veu correctament, si el senyal d'Internet és dolent..., coses que abans no existien ni eren necessàries per viure, ara s'han convertit en primera necessitat. Ens queixam per costum, ens ho han de donar tot fet, no podem esforçar-nos per fer-ho nosaltres mateixos. Quan

abans era totalment el contrari, no hi havia res que facilités el treball i les condicions, a més, eren pèssimes. La vida actual és molt més còmoda i senzilla..., i la gent encara es queixa. Passar per una crisi no és fàcil, però no té res a veure amb passar dues guerres i una dictadura; on, a més de l'economia, perilla la salut i la vida. Ells han passat tot això, per molt increïble que sembli i no els ho reconeixem abastament. Ells són els més savis, com diu la dita: “Sap més el dimoni per vell que per dimoni”. I així és, l'experiència fa madurar i créixer les persones, tenim moltes coses per aprendre d'ells. No sols fets històrics, sinó també valors. Apol·ònia Maria Puigserver Alou i Catalina Servera Sorell. 1rBatxA

Es tracta d’una obra conjunta del Grup d'Estudis de la Societat, la Cultura i la Política al Món Contemporani de la UIB, que va ser presentada el dijous dia 7 de juny a les 19 hores en el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma. Com més avançam en el present, més són les formes de participació democràtica que trobam i més diversos, en conseqüència els partits polítics que ens representen. En aquesta direcció, el nostre grup de recerca ha intentat fer una panoràmica general de tots els partits en un sentit ampli de la paraula que han existit a les Illes Balears durant el segle XX i els inicis del XXI. D'aquesta manera, hem anat recercant tots i cada un dels partits, coalicions, candidatures, federacions i altres tipus de formacions que hi ha hagut fins a obtenir un autèntic cens que posam ara a l'abast de tots els interessants. Un cens, per cert, ben ampli i abundant, amb formacions històriques i altres actuals. A més, aquest llibre conté diversos apèndixs per tal de contextualitzar tota aquesta informació per veure com han evolucionat electoralment les nostres illes durant aquest període, així com una gran selecció de fotografies de moltes d'aquestes organitzacions. Finalment, cal esmentar que tot plegat ha estat possible gràcies al suport rebut del Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez. Així, esperem que aquesta obra, en l’elaboració de la qual he particpat, permeti entendre millor la nostra història. Llorenç Carrió Crespí, Professor de Ciències Socials a l'IES Damià Huguet i doctor en Història

CURS 2011-2012

CULTURA

PÀGINES UEP

Educació Plàsticai Visual

Anamorfisme de la figura de Damià Huguet

L’anamorfisme consisteix en la deformació controlada d’una figura que vista des d’un angle es veu sense deformar, però des d’un altre angle es veu deformada. Els alumnes de Plàstica de 4t ESO B i C hem construït aquest anamorfisme

PÀGINES UEP

Varen ser seleccionats 24 alumnes pel Departament de Castellà, gràcies al seu interès i la seva actitud cap a l’assignatura de Llengua Castellana. El viatge comprenia els dies 22-23-24-2526-27-28 d’abril d’aquest mateix any. Dos dels objectius més importants foren conviure amb alumnes d’una altra comunitat autònoma (Andalusia, de Jaén, concretament) i aprendre més sobre la cultura i literatura del País Basc. Un dels requisits d'aquest viatge era que havíem de portar un regal de la nostra comunitat, una postal per alumne i un ball. El primer dia quan arribàrem a l’alberg, coneguérem els nostres companys. Ens assignaren les habitacions, deixàrem les maletes i començàrem la convivència. Després del sopar tenguérem una reunió i ens digueren que cada dia a les vuit del matí havíem de ser al menjador. El primer dia de ruta, és a dir, el segon dia d’estada al País Basc, anàrem a Vitoria-Gasteiz. Férem un passeig literari i visitàrem diferents escultures, llocs i paisatges relacionats amb personatges com Ignacio Aldecoa, Ken Follet i visitàrem la catedral que estava en reforma, la qual acabarà enguany. Transcorregut l’horabaixa anàrem a una demostració de jocs rurals bascs. Allà férem una competició entre els dos instituts. Individualment ens guanyaven, però a l'hora de fer equips, guanyàrem nosaltres. Al vespre,

CRÒNICA / OPINIÓ

CURS 2011-2012

Sortida cultural

Rutes literàries al País Basc Els alumnes del nostre institut a Donosti

després del sopar, estàvem rebentats i férem una presentació de les comunitats autònomes. El segon dia de ruta, vàrem anar a la Rioja Alavesa, allà férem una volta per Laguardia i vistàrem una bodega, a la qual ens ensenyaren les passes a seguir per produir vi. Quan haguérem dinat vàrem anar al “Busto de Samaniego”, a llegir faules. Al vespre, quan haguérem sopat, anàrem a la nostra sala de cada dia a reunir-nos, perquè venien dos senyors a fer-nos una demostració d’un instrument autòcton oblidat per la gent i prohibit a la guerra anomenat “Txalaparta”. Consistia en quatre fustes juntes i una barra de ferro, les quals havies de colpejar amb unes masses de fusta. El tercer dia, després de moltes

hores d’autocar, arribàrem a Bermeo-Gernika. Quan érem allà ens comunicaren que, a causa del temps, no podíem visitar el “Ballenero”. Era un vaixell en el qual hi anava el doble de la seva tripulació habitual perquè anaven a l’Oceà Pacífic a pescar balenes. Es perdia molta tripulació pel pes que feia la balena. Amb la panxa plena, vàrem anar a la casa de juntes a veure l’arbre de Gernika, situat al lloc on antigament es reunia el consistori de la ciutat. Al vespre teníem una sorpresa, una discoteca, ningú no sospitava res. Ballàrem tots, amb alegria, fins a les dotze, al monestir on estàvem allotjats. El quart dia vàrem anar a Bilbo (Bilbao), i vàrem fer una volta per la ciutat. Vàrem anar al Guggenheim i allà férem dos

Un dels personatges de la foto de l’esquerra és un professor d’aquest institut. Saps quin professor és ? A veure si ho esbrines.

Joan Carles Sánchez

grups: un va anar a aprendre sobre l'arquitectura i uns altres a visitar una exposició temporal sobre retrats. Cada un tenia un significat diferent. Una de les coses que més ens agradà fou en Poppy (una gran escultura amb forma de ca, feta per flors) i l'aranya, que si et posaves a baix, pareixia com si t'estàs abraçant. Quan haguérem dinat, anàrem al pont penjant, el qual dia 13 de juliol, fou declarat patrimoni de la humanitat per la unesco. Havíem de pujar vuit persones dins un ascensor fins a cinquanta metres d'altura, llavors havíem de passar a l'altra vorera de la ria, caminar més de 100 metres i tornar a descendir amb ascensor. Per sota nostre hi viatjaven els cotxes i altres vehicles. A baix ens esperava la barca “Euskal herria” per anar fins al casc antic fent un gran passeig. Al vespre ens havíem de donar les postals duites (el primer dia a la reunió ens donaren un paperet amb el nom d'un alumne de l'altre institut, al qual havíem d'escriure la postal). Les entregàrem un per un i repartírem els regals característics de cada comunitat. Nosaltres els donàrem un siurell i un paquet de “queli merienda” i ells ens dugueren una botella d'oli típic d'allà, un tassonet firmat per l'Institut (IES Oretània) i unes quantes guies de la comunitat. El darrer dia de ruta vàrem anar a visitar el casc antic de Donosti i, just després, anàrem a dinar al museu “Eureka”. Al museu ens mostraren els diferents tipus d'electricitat que hi podia haver. I férem una volta pels experiments que hi havia. Al vespre vàrem mostrar els balls muntats per cada institut. Nosaltres els vàrem ballar Corr- Anegats i ells a nosaltres: “Che che re re che”Gusttavo Lima. El darrer dia d'estada al País Basc, al matí, després de berenar, els nostres companys de Jaén partien, no ens podíem desferrar d'ells, tot eren cares tristes i gent plorant; els havíem agafat tanta confiança i estima que ja eren de la família. Ha estat una experiència inoblidable i donam les gràcies a les professores que ens han elegit i us animam que aneu a visitar-ho. Gràcies. Marina Munar i Mar Oliver, 3r ESO D

CRÒNICA

CURS 2011-2012 El passat trimestre els alumnes de quart d’ESO vam realitzar una sortida per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’àmbit de la trigonometria. La sortida fou un clar exemple de la utilitat que poden tenir les matemàtiques en les nostres vides quotidianes. L'excursió va fer possible que la nostra percepció de les aplicacions matemàtiques canviàs de manera que ara, el nostre grup, és més conscient de la rellevància de la trigonometria i de les matemàtiques en general. Per poder dur a terme aquesta activitat, prèviament vam haver de fabricar dos instruments (el Bàcul de Jacob i el goniòmetre). Així doncs, l’activitat va tenir dues parts, una duta a terme en el centre, en el taller, i l’altra, la sortida pròpiament dita, pel poble. Al taller vam construir els instruments necessaris; encara que aquests ens van dur a obtenir dades equivocades a causa de la seva poca precisió, va ser interessant poder-los construir nosaltres mateixos i veure que materials molt senzills poden convertir-se en aparells molt útils. La part de taller va ser la part essencial per poder realitzar correctament el treball posterior, encara que si ho tornàssim a fer, aniríem més amb compte amb les

Trigonometria per Campos

La utilitat de les matemàtiques a la vida quotidiana

Els alumnes construïren els seus propis instruments de mesura

mesures, per així obtenir instruments més precisos. Una vegada arribat el dia vam agafar els estris i vam partir cap a l’església de Campos. En arribarhi ens vam repartir les feines i iniciàrem les mesures que els professors acompanyants, Climent Cànaves, Antònia Obrador i Jaume Monreal ens

indicaren. Una gran part dels alumnes ens vam posar a mesurar distàncies i resoldre sinus i cosinus com a bojos, així vam poder calcular l’altura de l’Església de Campos fins a Sant Julià o el radi de la rosassa. Cal esmentar que el treball realitzat al taller fou una gran oportunitat per a demostrar que

Excursió amb bicicleta

Els alumnes de 2n d'ESO vam anar a sa Ràpita a fer vela i a examinar-nos d'educació física

Els alumnes s’ho passaren d’allò més bé amb els velers

Els alumnes de 2n d'ESO vam anar d'excursió a sa Ràpita els dies 22, 23 i 24 de maig, per examinar-nos d'educació física, de pales; a més, vàrem gaudir de l'estiu fent vela i nedant. Els alumnes de 2n C i E hi havien anat dimarts 22 de maig, però no varen poder nedar ni fer vela perquè feia mal temps, però també s'ho passaren bé mentre jugaven amb l'arena i estaven a la platja. Dimecres dia 23 de maig hi vam anar els de 2n D. Amb tres quarts d'hora ja érem a sa Ràpita, i en arribar, vam berenar i ens vam

PÀGINES UEP

les matemàtiques van més enllà dels quaderns i dels llibres: també serveixen per a la vida real i, per altra banda, també ens va ajudar a aprendre a treballar en grup, que moltes vegades no és gens fàcil. Així mateix, l’experiència del treball en grup va anar molt més enllà del taller de tecnologia: ens vàrem haver d’organitzar per a, com ja hem comentat, calcular diferents mesures de la “catedral” de Campos. Els aparells utilitzats foren un goniòmetre i un bàcul de Jacob, que tot i no ser del tot precisos van ser molt útils, ja que amb les dades obtingudes vam poder realitzar posteriorment els càlculs pertinents. Igualment, cal mencionar que el càlcul de l’altura a què es troba Sant Julià, del rellotge, etc., fou possible gràcies a l’ajut dels professors acompanyants. Per acabar, ens agradaria dir que l’excursió fou una experiència de la qual podem treure moltes conclusions positives, no tan sols a nivell individual i de grup, sinó també a nivell de coneixements matemàtics. En conclusió, l’excursió es pot repetir en voler! Aina Morant, Maria del Mar Mas, Gori Camps, Antoni Enric Heinrichs, 4t ESO A

posar a fer l'examen de pales. I seguidament, vam agafar les motxilles i vam anar cap a la vela, on ens hi esperaven els monitors i després d'explicar-nos les normes vam pujar a les barques. N'hi havia dues, i ens vam repartir. Els professors se'n van anar amb el llaüt d’en Toni Noguera. Cada un va conduir el timó una estona i quan ja feia un temps que navegàvem ens vàrem poder tirar a dins la mar i nedar, però vam sortir aviat perquè l'aigua estava congelada. I quan vam tornar al port vàrem agafar les bicicletes i tornàrem cap a Campos. Els alumnes de 2n A i B varen fer l'excursió el mateix dia, dia 24 de maig, i van trobar un bon dia i van poder nedar i fer vela. Llucia Coll Estelrich i Aina Maria Lladó Tomàs, 2n ESO D

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció?

Joan Oliver: “Els meus millors records de l’institut són les amistats que vaig fer-hi” 1. Els millors records que tenc del meu antic institut són les amistats que vaig fer-hi i encara tenc la possibilitat de mantenir. Moltes de vegades em vénen a la memòria moltes anèdotes que vaig passar, els tornejos de bàsquet, algun disbarat entre canvis de classe, etc. A part de les amistats amb els amics i amigues, també guard bon records d’alguns professors com són en Joan Esteva, na Cati Vidal, na Maria Monserrat, en Xavi Monparler, n’Antònia Maria Mir, etc. Amb tots ells i molts més vaig tenir l’oportunitat que m’ensenyessin i jo d’aprendre molt. 2. Actualment tenc l’oportunitat d’estudiar el que

més m’agrada, que en aquest cas és l’automobilisme. Estic cursant un cicle formatiu de grau mitjà d’Electromecànica i manteniment de vehicles. Entre moltes possibilitats vaig triar l’opció de fer-lo a l’IES Manacor, per a més comoditat. 3. El cicle formatiu d’Electromecànica i manteniment de vehicles consisteix a tenir un millor coneixement del món de l’automòbil, i sobretot en cas d’avaria saber on i què pots tocar i canviar per tal que torni a marxar. Aquest mòdul està dividit en grau mitjà i grau superior. En el meu cas, el grau mitjà té una durada de dos anys, en els qual hi ha

inclòs en el segon any els tres mesos de pràctiques per finalitzar el curs. 4. La principal raó per la qual vaig canviar d’estudis de batxillerat a un mòdul va ser perquè m’interessava més la part pràctica que la teòrica, encara que en els mòduls també hi ha teoria. També hi ha la part que, una vegada acabats els dos anys, tens la possibilitat de, a través de les pràctiques, trobar feina o seguir estudiant un grau superior. Des del meu punt de vista vaig triar una bona opció, encara que fins d’aquí uns quants anys no sabré si realment vaig encertar o no. En Joan Oliver estudia un cicle formatiu a Manacor

CNL

Acampada a la Victòria

Els alumnes de primer d’ESO s’ho passaren d’allò més bé

A la platja Al menjador

Els dies 10 i 11 de maig, els al·lumnes de primer d’ESO anàrem de campament. Entre els dos dies férem moltes activitats: rocòdrom (una espècie d’escalada), piragua, tir amb arc,

jocs d’orientació. Feia molt de sol i molta calor, cosa que va fer que trobàssim l’aigua de la cala més bona que mai, encara que fos gelada. Caminàrem per la muntanya i

gaudírem de la natura. Els monitors de La Victòria eren molt enrotllats i molt divertits. El menjar no era com el de ca nostra, però es va poder menjar.

Van ser uns dies molt divertits. Esper algun dia tornar-ho a repetir! Tomeu Adrover, 1r ESO C

CURS 2011-2012

RACÓ DELS PARES

PÀGINES UEP

Elisabet Oliver Frauca

“El desenvolupament d’un poble depèn del seu nivell educatiu i cultural” - A què et dediques i què vares estudiar? Actualment, em dedico a tirar endavant un projecte cultural, per tal de donar a conèixer la importància de les salines de la Colònia de Sant Jordi, a través de l'associació LASAL. Vaig estudiar Història Econòmica a la UAB. - Per què triares aquest camí? Dubtava entre estudiar filologia catalana o ciències socials. Finalment, vaig escollir les ciències socials perquè m'encantava la història i sobretot la geografia. - On anares a l'escola? Vaig anar a una escola catalana que es deia Joanot Elisanda, a Sabadell. Recordo que els primers anys, durant el franquisme, estava en la clandestinitat. Després vaig anar a l'Institut Pau Vila. - Fins a quants d'anys vares estudiar? Fins als trenta, quan vaig acabar el doctorat en història econòmica. - Estudies o has estudiat de major? Sí. He fet alguns cursos de formació de personal docent, m'he tret el títol de monitora de natació i he fet dos cursos d'alemany. - Quines diferències trobes que hi ha entre l'estudi d'ara i el d'abans? Crec que ha canviat moltíssim la metodologia i el contingut. Jo, que també he estat professora, quatre anys

de pràctiques a la universitat com a becària, i un any a secundària en un institut de Mallorca, crec que abans es treballava la matèria amb més profunditat i hi havia una relació professor-alumne més constant i duradora. - Què penses de les retallades que es duen a terme a l'educació? Demostren el baix nivell intel·lectual dels nostres polítics perquè el desenvolupament d'un poble depèn del seu nivell educatiu i cultural. - Com veus el futur dels joves? Com a historiadora, em sap molt, molt de greu, perquè deixem als joves un món pitjor del que hem trobat. - Pots recomanar-nos un llibre, una cançó i una pel·lícula? És molt difícil triar-ne només un. Com a llibre, Les memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar. Ara com a pel·lícula, Lawrence of Arabia, de David Lean. I de cançó, Veles e vents, de Raimon. - Tens alguna anècdota per contar-nos? A la universitat, tenia un professor d'Història Medieval, en Miquel Barceló, que sempre em deia que investigués els meus orígens perquè possiblement eren mallorquins. I mira per on, no sé si els meus orígens són mallorquins o no, però el meu destí sí que m'ha fet

arribar a Mallorca. - Per acabar, què t'agrada fer en el teu temps lliure? Fins ara, m'agradava anar al cine Renoir a veure pel·lícules en versió original. Era una finestra al món. Però després del seu

tancament, m'hauré de buscar una altra afició. També m'agrada molt ballar dansa contemporània i la natació.

Una nova eina, el Diccionari de dubtes del català oral

El passat dia 6 de juny a les 20 h. al centre cultural de la Misericòrdia de Palma es va presentar el "Diccionari de dubtes del català oral" (DDCOR) de Jordi Bruguera. Un diccionari que intenta aclarir més de 3.650 dubtes o dificultats

del català amb indicacions pràctiques i molts d'exemples il·lustratius: matisar o matitzar, consegüent o conseqüent? A baix o avall? Espònsor o patrocinador? Alçada, alçària o altitud? El succeí o li succeí? Una eina bàsica tant per a

l'aprenent de català com per al professional de la llengua o qualsevol persona que vol expressar-se amb correcció i sense faltes.

N’Elisabeth fa uns quants d’anys, amb els seus fills, na Joana i en Toni

Joana Vall Oliver, 2n ESO D

CNL

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

Departament de Castellà

Departament de Català

Departament d’Educació Física

Secretaria i Comissió d’Extraescolars

Bar

Neteja

ANUARI

CURS 2011-2012

PÀGINES UEP

Departament de Física i Química

Departament de Llengües Estrangeres

Departament de Matemàtiques

Departament de Ciències Naturals

Departament de Música

Filosofia

PÀGINES UEP

ANUARI

CURS 2011-2012

Departament d’Orientació

Departament de Tecnologia

Departament d’Educació Plàstica

Departament de Ciències Socials

Llengües Clàssiques

Fisioterapeuta

ANUARI

CURS 2011-2012

PĂ&#x20AC;GINES UEP

Equip directiu

1r Batxillerat A

1r Batxillerat B

1r Batxillerat C

2n Batxillerat A

1r ESO A

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

1r ESO B

1r ESO C

1r ESO D

1r ESO E

2n ESO A

2n ESO B

ANUARI

CURS 2011-2012

PÀGINES UEP

2n ESO C

2n ESO D

2n ESO E

3r ESO A

3r ESO B

3r ESO C

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

3r ESO D

3r ESO E

4t ESO A

4t ESO B

4t ESO C

4t ESO D

ANUARI / CRÒNICA

CURS 2011-2012

PQPI 1

PÀGINES UEP

PQPI 2

Els alumnes de primer d’ESO construeixen els seus propis instruments musicals

Una generació d’artistes ha envaït l’institut. Magnífics lutiers ens han volgut mostrar tota la seva habilitat. Segur que la música que surti d’aquests instrumens amansarà les feres.

PÀGINES UEP

ENQUESTA

CURS 2011-2012

Vista l’allau de retallades que patim la comunitat educativa, aquest trimestre hem pensat de dedicar l’enquesta a aquest tema. Hem plantejat les preguntes següents: 1. Trobes que el fet d'augmentar el nombre d'alumnes per aula afectarà el rendiment acadèmic dels estudiants? 2. Què llevaries abans: alternativa, religió o alguna optativa? 3. Si tu poguessis decidir, quines partides retallaries?

Gairebé tothom està en contra de les retallades que fa el govern en educació i sanitat

Samira Laamine, 4t ESO. B 1. Sí, perquè com més alumnes hi ha dins una aula pot afectar a l'hora de fer exàmens i a l'hora que el professor els presti més atenció. 2. Alternativa, perquè no feim res. 3. Jo retallaria altres coses que no ens afectin tant com sanitat i educació, com els doblers que donen a l'Església o les pagues vitalícies dels polítics.

Edu Torres, departament de Castellà 1. No és l'únic factor que en determina el rendiment, però inevitablement perjudicarà aquells que necessiten una atenció més individualitzada. 2-Religió, els centres públics haurien de ser laics. 3-No en retallaria cap ni una que afectàs educació ni sanitat.

Cinto Vidal, 1r Batx C 1. Sí, perquè els professors no podran dedicar-se als alumnes que ho necessitin individualment. 2. Com diria Bakunin, religió. 3. Jo retallaria el sou dels polítics. De tota manera, pens que no hi hauria d'haver ni polítics ni estats perquè som anarcosindicalista.

Sebastià Jaume Coves, 4t ESO A 1. Sí, rotundament. Ja basta bé així. 2. Religió, perquè hi ha moltes altres alternatives millors, com educació per a la ciutadania o ètica, per conscienciar els alumnes del que ens espera. 3. Retallaria Defensa, la Guàrdia civil i les pagues vitalícies dels polítics.

Joan Toni Ferrer,4t ESO. B 1. No, perquè si un estudia o té ganes d'estudiar aprovarà i això no l'hauria d'afectar. 2. Religió, perquè si un en vol aprendre que vagi a catequesi. 3. Si és necessari retallar, un poc de tot: els viatges del Rei, l'exèrcit...

Llucia Garcies 1r Batx. B 1. El problema serà per als professors que hauran de canviar la manera de fer classe.Un professor que sempre ha tengut 20 alumnes s'haurà d'adaptar a tenir-ne 30. 2. Religió, perquè trob que a nivell acadèmic no aporta res. 3. No retallaria ni educació ni sanitat, sinó que retallaria l'exèrcit i els polítics sobretot.

Fàtima Vera, 2n Batx. B 1. Sí, com que hi haurà més alumnes, serà més difícil el control de l'aula. 2. Religió, clarament. 3. Baixaria el sou dels polítics, reduiria el pressupost de la monarquia, no privatitzaria escoles ni hospitals i no nacionalitzaria bancs, sinó a l'inrevés.

Ismael Díaz, 4t ESO C 1.Sí, perquè si als mestres els costa dur la classe amb vint alumnes, el curs que ve si són trenta serà més difícil. 2.Religió, a part que és inncessari, amb el que hem estudiat per fer la Comunió i la Confirmació basta. 3. Mai educació i sanitat, perquè és el més important. Retallaria el sou als polítics, a l'Església i apujaria els imposts als més rics.

CURS 2011-2012

ENQUESTA

PÀGINES UEP

Monserrat Alcaraz, Departament de Filosofia, 1. Sí, perquè sobretot a cursos d'ESO és necessària l'atenció individualitzada tenint en compte les mancances que puguin tenir els alumnes.. Hi ha una dita que diu: "Cadascú és cadasqual i té la seva cadascunada". Això vol dir que els alumnes, per la mateixa naturalesa de la persona, de les seves capacitats, de la situació socioeconòmica... són únics. Per tant, sense fer injustícies, hem d'intentar donar igualtat d'accés a l'aprenentatge i per fer això es necessiten grups més petits. 2. Crec que no s'ha de llevar res. Així i tot, crec que el lloc idoni per divulgar la religió són la parròquia i els seminaris. I ho dic amb tot el respecte. 3. No es qüestionen les despeses militars ni els doblers dedicats a protocol, família reial... Hi ha moltes coses abans de la sanitat i l'educació. Aquesta involució que estam vivint tendrà conseqüències molt negatives per fer una societat més justa i equilibrada.

Antoni Martiáñez, Consergeria 1.Crec que sí perquè evitarà que tenguin una atenció més individualitzada. L'educació i la sanitat són dos pilars bàsics de l'estat del benestar que mai no s'haurien de retallar. L'educació és una inversió. Els països menys afectats per la crisi són els que inverteixen més en I+D. 2. Religió. Se suposa que l'Estat espanyol és aconfessional i, per tant, no hi ha d'haver cap religió oficial. Si qualcú vol classes de religió, que les pagui. L'Església ja té prou privilegis; per exemple, no paga IBI. 3. Per començar, denunciaria l'espoliació fiscal a què sotmet les Illes Balears l'Estat espanyol. L'any passat se'n dugueren 3.500 € a Madrid que no tornaren. Amb aquests doblers no hauríem de tancar cap hospital ni hauríem de fer retallades inhumanes a l'educaió i a la sanitat. Retallaria de l'exèrcit i de la monarquia, i combatria el frau fiscal.

Begoña Martínez, 1r BATX A 1. Sí, perquè com més alumnes hi hagi dins una aula, més disminuirà l'atenció del professor en cadascun d'ells. 2. Religió, assignatures relacionades amb ideologies o dogmes no s'haurien d’impartir en un centre escolar ja que aquestes conviccions es formen a casa i, a més, als centres, totes les assignatures s'han d'impartir amb neutralitat. Una altra cosa seria Història de les religions, vista des d'un focus general i no partidista. 3. S'han relacionat les retallades en educació i sanitat als partits de dreta, però a França, de tradició conservadora, aquests sectors són els que es toquen en darrer terme arran de la influència de la Revolució francesa. S'hauria de retallar l'exèrcit, ja que per sortir de la crisi s'han de potenciar més les infraestructures públiques i la gran quantitat de doblers dedicada al Ministeri de defensa es podria invertir en la millora de la cultura, base del desenvolupament i progrés.

Antoni Janer, Llengües Clàssiques 1. En la majoria d'assignatures potser sí, sobretot als cursos d'ESO on els alumnes necessiten una atenció més personalitzada. Els actuals dirigents polítics diuen que quan eren estudiants les seves classes estaven massificades i que això no els va ocasionar cap problema. S'obliden, però, que en aquells temps l'alumnat no era tan divers com l'actual. 2. Religió. El que s'hauria de fer és història de les religions dins ciències socials. L'assignatura de religió és un privilegi que té l'Església en l'àmbit educatiu, heretat d'uns temps en què tenia un gran poder adoctrinador. 3. Exèrcit i faria que l'Església pagàs l'IBI. També, en lloc d'injectar doblers als bancs, n'injectaria a aquells ciutadans no poden pagar la hipoteca. D'aquesta manera, salvariem persones i de retruc podríem sanejar els bancs una mica.

Isabel Amor, Mòdul voluntari 1. Sí, perquè els professors no podran donar a l'abast. 2. Religió, perquè hi ha pocs nins que hi vulguin anar. 3. Retallaria el sou dels polítics i la monarquia.

Margalida Sacarés, 2n Batx. B 1. Sí, perquè hi haurà menys ambient d'estudi i més fracàs escolar. 2. Religió! 3. Llevaria pagues vitalícies als polítics i eliminaria el senat.

Kevin Guarachi, 2n ESO B 1.Serà pitjor perquè hi haurà més desordre del que ja hi ha . 2. Religió. 3. Sanitat i educació no.

Jesús Estévez, 3r ESO B 1.Sí, ja que els alumnes estaran més distrets. 2. Religió. 3. Els sous dels polítics. CNL

CRÒNICA

PÀGINES UEP

CURS 2011-2012

Protestes ciutadanes

Alumnes, pares i professors es tanquen a l’institut com a protesta per les retallades en educació Al voltant d’un centenar d’alumnes, pares i professors varen quedar a dormir al centre el passat dijous dia 14 de juny com a protesta per les retallades que la Conselleria d’Educació preveu pel proper curs i que significaran l’acomiadament de molts de professors i l’augment del nombre d’alumnes per aula, amb la minva de qualitat de l’ensenyament que tot això comportarà. Els actes començaren a les cinc de l’horabaixa, amb una sèrie de tallers reivindicatius que tengueren molta participació. A les vuit el professor de Ciències Socials Llorenç Carrió, va llegir

el manifest, que va ser molt aplaudit pels assistents. Seguidament es procedí a una lectura de poemes al voltant d’un

Manifest Aquest manifest el signam els professors de l’ Institut Damià Huguet per tal de donar a conèixer la situació actual i la que tendrem el proper curs al nostre centre. No pretenem fer un plany, sabem que som sols un altre col•lectiu més afectat per l’actual situació socioeconòmica. Allò que pretenem avui és fer un clam de defensa en favor de l’educació pública i de qualitat que amb les mesures del Govern es troba en perill. A més, a dia d’avui, consideram que no només és l’Educació que es troba greument ferida, el que en realitat està en joc és tot l’estat del benestar que havíem aconseguit entre tots, després d’anys d’esforç. D’aquesta manera, ja no podem parlar d’una crisi passatgera que es resoldrà, sinó de tot un canvi de sistema en el qual l’Educació passa a ser considerada com a una despesa incòmoda i no com una autèntica inversió de futur.

En aquest escenari, els professors ens sentim calumniats pels governants, titllats de privilegiats i volem dir que no ho som. No disposam d’avantatges, sinó que som treballadores i treballadors que intentam fer la nostra feina el millor i més honestament possible. En realitat, avui, aquí, ens mostram com un col•lectiu ampli i heterogeni a qui tan sols uneix la voluntat de treballar per una educació pública i de qualitat. Per tots aquests motius volem fer conèixer a la resta de la comunitat educativa i a la societat en general, quines seran les accions que vol emprendre o ja ha emprès aquest govern i que ens suposaran: • Pèrdua d’entre 600 i 1.000 professors que quedaran sense feina, professionals que ara en tenen. A més, es tanquen les portes de la docència a educadors preparats que no podran dedicar-se mai a l’ensenyament públic com

cercle d’espelmes que representava la llum de l’educació. Un sopar dels queviures que

tampoc els estudiants que es troben a les facultats preparant-se. Així, a tall d’exemple, en el nostre centre passarem de 62 professors amb 490 alumnes a 53 amb 503 alumnes. • Augment de tasques i responsabilitats per al professorat sense tenir en compte si és possible o no. • Increment de les ràtios d’alumnes per classe, més alumnes en el mateix espai. • Retallada de beques per als alumnes. • Pujada de les taxes universitàries. • Reducció econòmica als pressuposts dels centres, amb una reducció d’un 30% de l’assignació econòmica en el 2013. • Disminució dels salaris del professorat. • Eliminació fàctica de l’atenció a la diversitat a partir també de la supressió de plans i programes, com per exemple el programa PROA, que ja s’ha duit a terme i que donava suport a alumnes fora de l’horari lectiu. • Utilització de postures partidistes i demagògiques en

havien aportat els participants va cloure l’acte. En haver sopat, alguns se n’anaren cap a casa seva, però a prop de cent persones varen quedar a romandre a l’institut. L’endemà la notícia sortí als principals diaris i a l’informatiu balear. Podeu visualitzar el vídeo de la tancada al web de l’institut i al bloc de la biblioteca: http://enxarxatalabe.blogspot.com També es pot compartir a la pàgina del facebook de la biblioteca. Assemblea de professors de l’IES Damià Huguet

relació amb l’ús de la llengua catalana. Encara més, volem afegir que la manca de diàleg per part de la Conselleria d’Educació ens dol profundament i suposa el trencament del consens que havia costat molt de guanyar. Així, doncs, totes aquestes actuacions suposaran un gran desconcert a l’inici del proper curs pel fet de no conèixer encara les optatives que tendran els alumnes, les assignatures que hauran de fer els professors i, en definitiva, no saber tan sols quines circumstàncies ens esperen. Cal dir, també, que totes aquestes mesures afecten l’ànim i la il•lusió dels que hi treballam dia a dia, i tot plegat acabarà afectant també les famílies i els alumnes, que en darrer terme són els més perjudicats. Finalment, volem fer extensiva una pregunta: Quina classe de poble seríem si no som capaços de fer un esforç per tal de tenir la millor educació possible per als nostres infants? Assemblea de professors de l’IES Damià Huguet

ENRIC MIX, 2N ESO A

CURS 2011-2012

DIBUIX

REPORTATGE

PÀGINES UEP

Els dies 25, 26 i 27 d'abril els alumnes de 2 ESO vàrem realitzar un viatge a Madrid. Erem uns quaranta alumnes i tres professores, na Lourdes Garrido, na Maria Montserrat Adrover i n'Elena Carbajales. El dimecres ens vàrem haver d'aixecar ben dematí, ja que el vol partia a les vuit del dematí i l'autobús va anar fent l'itinerari (Sa Colònia-Ses SalinesCampos) per anar cap a l'aeroport. En arribar a Madrid vam agafar un altre autobús que ens va dur al ''Museo del Prado'', allà vàrem veure diferents quadres i escultures importants. En acabar la visita vam anar a l'hotel Príncipe Pío a deixar les maletes, a instal·lar-nos i a dinar. Després de dinar, vam anar a passetjar un poc pel centre de Madrid , on vam veure La Puerta d'Alcalà, La Puerta del Sol, El Palau Reial, etc. I fins i tot, vam poder anar de compres mentre veiem les places i els carrers animats de gent animant el Bayed de Munich o el Reial Madrid, ja que, aquell vespre es disputava un partit de la Champions. Vam anar a sopar prest, a un restaurant del centre de Madrid, i seguidament, vam anar al Musical del Rei León, que ens va impresionar molt, sobretot els decorats i la manera original de representar els personatges. En sortir del musical, vam passar per una cafeteria i ens vam aturar a mirar el final del partit i tornarem devers les 11:30 on després, com és normal vam fer un poc de trull i renou.

CURS 2011-2012

Destinació: Madrid

Viatge d’estudis de segon d’ESO L'endemà al matí, ens vam aixecar sobre les 9, vam berenar i ens vam anar tot el matí al Parc del Retiro, però com que va ploure , nos ho vam passar del tot bé. Després ens vam ditigir a un restaurant per dinar mentre realitzàvem un passeig vegent més monuments i edificis emblemàtics. Després de dinar ens vàrem separar en dos grups: uns visitaren El Santiago Bernabeu mentres els altres vam anar a visitar el museu Reina Sofia i quan anàvem cap allà ens vam trobar un famós de Física o Química i ens vàrem fer una fotografia amb ell. En acabar de visitar el museu , ens van deixar una horeta o dues per anar de compres i fer una volta pel centre de Madrid. Seguidament, vàrem agafar el metro per trobar-nos amb la resta del grup i l'autocar ens va dur a l'hotel mentre passàvem per les torres Kio. A l'hotel vam anar a sopar, i llavors vam passsetjar pel centre comercial Príncipe Pio una estona, i a continuació vam tornar a l'hotel a dormir . El divendres dematí vàrem fer les maletes i les vam posar a dins el bus. El darrer dia va esser el millor dia per a la majoria de gent. Vam anar al Parc d'atraccions Warner Bross de Madrid , i hi vam estar tot el dia fins a les sis de l'horabaixa. Al parc hi havia moltes atraccions igual que tendes, restaurants,

De visita a la Plaça d’Espanya

Alumnes al Retiro

Els alumnes de segon a l’entrada de la Warner

espectacles... i vàrem gaudir d'una gran estona allà. A les sis agafàrem l'autobús que ens va dur fins a l'aeroport Barajas i després de facturar, passar pels controls, descansar una estona i comprar vàrem tornar cap a

Mallorca. Va ser un viatge inolvidable i tothom s'ho va passar molt bé! Llucia Coll, Aina Maria Lladó, Processos de Comunicació, 2n d’ESO