Benvolgudes famílies, Un curs més us fem arribar la Revista de Sant Jordi, en format digital, amb el recull dels textos guanyadors dels Jocs Florals d'enguany. Tothom, des dels diferents àmbits de la Comunitat Educativa, ha participat amb il·lusió per fer d'aquesta diada un moment especial de reconeixement de la importància de treballar el gust per la literatura. La Setmana Cultural d'aquest curs ha estat dedicada al Cinema, i la Biblioteca de l'escola ha dedicat una secció especial a la relació entre el cinema i la literatura. Hem pogut veure i remenar llibres dels quals s'ha fet la pel·lícula i n'hem trobat un bon grapat.... Ha estat una setmana intensa i tothom, gran i petits, hem après moltes coses noves i interessants. Volem aprofitar aquest espai per agrair la participació de totes les persones que han col·laborat , tant a la Setmana Cultural com el dia de Sant Jordi, des dels diferents sectors de la Comunitat Educativa. Finalment, ara que ja s'acosta el final de curs, també volem dedicar unes línies d'aquesta presentació de la Revista per desitjar un bon camí als nois i noies dels grups de 6è, que aviat començaran una nova etapa de la seva vida, i amb els que hem compartit amb il·lusió els primers anys d'aprenentatges i descobertes. Esperem que gaudiu d'aquest recull de textos en família. Bona lectura !!! Escola Ferran Sunyer
Premis Jocs Florals 2014
Curs/Premi
Gènere
Títol
Nom
3rA 1r premi
Poesia
Primavera
Jan Rodríguez
3rA 2n premi
Prosa
La guerra contra la foscor
Laura Álvarez
3rB 1r premi
Prosa
A la recerca de la poció màgica
Marcel Esteve
3rB 2n premi
Prosa
El peix salsitxa
Ferran Caneda
4tA 1r premi
Prosa
El calendari i el termòmetre del temps
Félix Ahenkorah
4tA 2n premi
Poesia
La pau
Eva López
4tB 1r premi
Poesia
No sé on ets
Nina Fre
4tB 2n premi
Poesia
La primavera
Nicole Piña
5èA 1r
Poesia
La gota que no queia
Camila Reyes
premi 5èA 2n premi
Prosa
La flor musical
Yasmin Gaón
5èB 1r premi
Prosa
La meva vida: normal?
Cèlia Acosta
5èB 2n premi
Prosa
L'avi
Ferran Díaz
6èA 1r premi
Poesia
Sant Jordi
Martina Cerdà
6èA 2n premi
Poesia
El pas del temps
Lluc Badia
6èB 1r premi
Poesia
Les coses que he desaprès
Diego Moreno
6èB 2n premi
Poesia
La llegenda de Sant Jordi
Núria Martínez
A les classes d’Educació Infantil i Cicle Inicial no s’han lliurat premis individuals perquè els treballs que han realitzat han estat col·lectius. Cada grup ha elaborat un conte, endevinalles, rodolins... Cada classe ha estat premiada amb un llibre, una rosa i un diploma per la seva participació.
Aquest any, els P3 també han gravat les endevinalles en vídeo, aquí teniu els enllaços a youtube, per poder veure’ls:
CLASSE DE LES GALLINES http://youtu.be/V8qBV2odp2A
http://youtu.be/3Xx3aOsSGDg
http://youtu.be/1lsNplDGl9I
http://youtu.be/dQwKJfaMQCA
CLASSE DE LES VAQUES http://youtu.be/qbEsGlxExxQ
http://youtu.be/ZILyMsfRorM
http://youtu.be/iYJ1YtqQL10
http://youtu.be/tgiuLOUSk4I
P4A HEM FET RODOLINS SOBRE LA PRIMAVERA:
LA MARIETA MIRA LA FLORETA
L’ARANYA PUJA LA MUNTANYA
L’ABELLA M’HA PICA L’ORELLA
LA PAPALLONA VOLA I L’OCELL LI DIU HOLA
ELS RODOLINS DE P4B
HA SORTIT EL SOL JA NO EM QUEDARÉ MAI SOL
VOL VOLAR LA MARIETA COM L’ORENETA
LA PAPALLONA TÉ MOLTS COLORS I SENTO LES OLORS
A LA PRIMAVERA TOT ÉS VERD COM EL JULIBERT
CLASSE P5 A, EL NOSTRE CONTE ES DIU:
I així vam fer el conte
I aquí teniu el resultat final en vídeo. http://youtu.be/58u9vus0gSk
CONTE DE SANT JORDI CLASSE DEL MAR P-5 B ABRIL 2014
I aquí teniu el resultat final en vídeo. http://youtu.be/P1VSLZJvb3w
DECIDIM ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE CONTE
PER TAULES DECÍDIM QUE DIBUIXAREM A CADA ESCENA
CONTE: L’ ESQUIROL I L’ ÀLIGA DE CAP BLANC 1.-VET AQUÍ UN ESQUIROL QUE VIU DINS EL TRONC D’ UN PI. ÉS PRIMAVERA I EL BOSC ESTÀ PLE DE FLORS, MARIETES I PAPALLONES. L’ ESQUIROL ESTÀ CONTENT PERQUÈ POT SORTIR A JUGAR AMB ELS SEUS AMICS: LA GUINEU, EL CONILL, L’ ERIÇÓ, EL PORC SENGLAR, EL CÈRVOL....
2.-UN DIA JUGANT, JUGANT L’ ESQUIROL VA CAURE DINS DEL RIU ON HI HAVIA UN SALT D’ AIGUA MOLT ALT. EL POBRE ESQUIROL NO SABIA NEDAR I TOT ELL TREMOLANT DE POR VA DEMANAR AJUDA ALS ANIMALS DEL RIU: - LLÚDRIGA AJUDA’M!!! - CASTOR AJUDA’M!!! PERÒ ESTAVEN TANT ENFEINATS QUE NO EL VAN SENTIR. 3.-I VET AQUÍ QUE PER ALLÀ VOLAVA UNA ÀLIGA DE CAP BLANC, QUE EN VEURE L’ ESQUIROL EN PERILL
S’ HI VA ACOSTAR, EL VA AGAFAR AMB LES SEVES URPES I EL VA TREURE FORA DEL RIU.
4.-L’ ÀLIGA VA PORTAR L’ ESQUIROL FINS AL SEU CAU DEL PI. L’ ESQUIROL MOLT AGRAÏT LI VA DONAR LES GRÀCIES I EL VA CONVIDAR A BERENAR: - MOLTES GRÀCIES ÀLIGA SINÓ ARRIBA A SER PER TÚ M’ HAGUÉS OFEGAT!!! I A PARTIR D’ AQUELL DIA L’ ÀLIGA I L’ ESQUIROL VAN SER AMICS PER SEMPRE, FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS.
I CONTE CONTAT AQUEST CONTE S’ HA ACABAT.
Nens i nenes de la Classe dels Arbres. P5-C
DIBUIXEM I PINTEM
I aquest és el resultat final en vídeo. http://youtu.be/J0RgZqA6ywM
Hi havia una vegada una família formada per quatre persones: el Ricard que era el pare, la mare es deia Judit, la Núria era la filla gran i en Pau el fill petit. Van decidir anar de vacances a un castell que estava al poble de Cacauet. Van arribar a les dotze de la nit, justament quan tocaven les campanes del campanar de l’església. Van entrar al castell i en Pau i la Núria es van mirar perquè notaven com si algú els mirés i una porta es va moure sola.
Tots dos van pensar que el castell estava encantat i ple de fantasmes. Van escoltar un soroll que venia de la biblioteca que estava a la segona planta. No van fer gaire cas, però en seure al sofà van trobar-se amb una aranya peluda i gegant que va picar a en Pau al braç i li va sortir sang. La Núria va acompanyar en Pau al metge. Es deia doctor Zombie i feia moltíssima por perquè tenia a la seva consulta unes injeccions del tamany d’un elefant. El doctor Zombie li volia posar a en Pau una injecció quan va veure la picada, però els dos nens se’n van anar corrent cap a casa. Quan van arribar a casa, els pares es van
despertar i li van posar una tireta a en Pau dient-li que tot eren imaginacions seves perquè en realitat al sofà no hi havia una aranya, sinó un pollet negre que li havia picat amb el bec. Li van ensenyar perquè el tenien guardat en una capseta de cartró com si fos la seva caseta. Es van anar a dormir tots més tranquils. Al dia següent, van sortir al jardí a jugar a pilota i de cop la pilota es va desinflar sola. Van veure que hi havia un altre pollet que amb el bec l’havia desinflat. Aquest pollet era groc. Això sí que era un misteri!! Apareixien pollets per tot arreu i sorolls i portes que es tancaven!! Què estava passant? Van anar fins la caseta de fusta on guardaven els estris del jardí i van obrir la porta i van veure que estava tot ple de pollets grocs i negres!! Ooooh!! Que xulo!!
A la família els va agradar tant veure tots aquells pollets que van decidir quedar-se a viurehi i muntar una granja de pollets i li van posar de nom “La granja misteriosa” i venia molta gent d’arreu del món a visitar-la.
FI Fet per les nenes i els nens de 1r A.
Hi havia una vegada una bruixa guapa i bona que era molt simpàtica. Es deia Mandrina i tenia un problema: se li havia espatllat la vareta màgica i no li sortia bé cap encanteri. Si feia un encanteri perquè li surtis cabell a algú, es quedava calb; si demanava un gelat, li sortien granotes; si volia fer més gran un senyor, l’encongia encara més. I així tots els encanteris que provava. Llavors se li va acudir la idea d’anar a la botiga “La casa de la vareta màgica”, on arreglaven tot tipus de varetes. L’encarregat de la botiga, que era un bruixot molt bromista, va fer veure que li arreglava la vareta, però encara la
va espatllar més: convertia la gent en gripaus, quan volia eixugar la colada, omplia tota la seva casa d’aigua i sortien tot tipus d’encanteris sense voler, un enrenou!! L’encarregat de la botiga li va explicar: - Hi ha una llegenda que diu que la vareta més poderosa del món està amagada a una cova dalt d’un volcà que es diu “La muntanya dels cinc focs”. Si vols, t’acompanyo a buscar-la. La bruixa Mandrina va agafar el seu gat que es deia Tom Negret i van emprendre el camí. Quan van arribar al peu de la muntanya van trobar un drac gegantí que llençava foc pels queixals. Li van tirar pedres, li van llençar boles de neu, punxes verinoses, espases afilades, fletxes, pastanagues... Li van llençar de tot,
però no hi havia manera de vèncer el drac. Fins que la bruixa Mandrina va tenir una idea. - Senyor Drac, si us plau, que tindria la bondat de deixar-nos passar – li va dir. - I tant que sí, encantadora bruixeta.- Li va contestar el drac ben educat i els va deixar passar. Van seguir el seu camí fins que van trobar un gran riu de lava que baixava de la muntanya. Hi havia unes pedres que travessaven el riu i cada pedra sonava amb una nota diferent. Per travessar aquest pont de pedres calia conèixer la melodia d’una cançó que es diu “La cançó de la vareta”, però ni la Mandrina ni el bruixot se la sabien. El gat va començar a saltar de pedra en pedra cantant do, re, do, re, mi ... I van aconseguir travessar el riu de lava.
Van pujar fins dalt de la muntanya i van trobar una cova negra i fosca. Van entrar a la cova i van caminar fins al fons. Allà van veure una taula llarga i estreta, feta de pedra i plata. A sobre van trobar la vareta màgica. Van tornar a casa, volant amb les seves escombres màgiques i des de llavors la bruixa Mandrina es va convertir en la millor bruixa del món i sabia fer els encanteris més difícils i guapos. I conte contat, aquest conte s’ha acabat!!!
Fet per les nenes i els nens de 1r B.
LA PRINCESA QUE NO SABIA MULTIPLICAR Hi havia una vegada una princesa, que es deia Laia que vivia en un castell. Ella volia anar a l’escola perquè allà li havien dit que els nens i les nenes s’ho passaven molt bé i aprenien de tot. La Laia tenia una amiga fada que la visitava cada tarda i de vegades la portava a volar per veure des del cel el seu preciós país de xocolata. Xocolàndia era un lloc molt bonic i dolç. Els nens i les nenes sempre menjaven xocolata, pastís de xocolata, pa amb crema de xocolata i altres postres fetes amb xocolata. L’escola tenia unes classes especials per ensenyar als alumnes a cuidar les seves dents perquè alguns tenien càries i això era terrible. La Laia no volia fer cas ni dels pares ni de la fada i començava a tenir les dents picades. La seva amiga fada la va ajudar a anar a l’escola i allí va aprendre de tot una mica, però no hi havia manera
de multiplicar. Li costava recordar les taules encara que s’esforçava molt. Calia trobar la manera d’estudiar i tenir memòria. La fada va pensar en un robot molt curiós que tot ho multiplicava. El va conèixer quan ella era petita. Era el robot multiplicador més famós del món. On seria ara? El va buscar amb un localitzador per moltes escoles de Catalunya i el va trobar a la classe de segon de l’escola Ferran Sunyer de Barcelona. La Laia estava molt contenta perquè havia trobat el robot multiplicador. Aleshores, la fada va tenir una idea: portaria volant a la Laia per anar a buscar el robot. La princesa es va preparar una motxilla amb aigua i menjar pel viatge que havien de fer.
Quan van arribar a l’escola van saber de seguida quina era la classe
de segon perquè se sentia la cançó “El rap de multiplicar”. La fada i la princesa van demanar al robot que si els podria fer classes per aprendre a multiplicar. El robot va dir que ho faria encantat. Tots junts van tornar volant a Xocolàndia. La Laia estava sorpresa perquè amb el robot aprenia ràpid, era més fàcil del que es pensava. A més li feia molta companyia al castell. Multiplicava la felicitat de tots els habitants de Xocolàndia. Fins i tot va multiplicar la higiene dels nens i les nenes i van deixar de tenir les dents picades de càries. La princesa i tots els seus amics van celebrar-ho amb una festa plena de multiplicacions. Hi havia números, garlandes, focs artificials i molta música. Tots ballaven i cantaven el rap per aprendre a multiplicar. 2n A
AVENTURES EN FAMÍLIA Hi havia una vegada una gran ciutat, on vivia moltíssima gent en enormes gratacels, semblava que volien tocar el cel. Al pis quaranta-vuit, d’un bonic gratacel vivia una família, que tenia una nena de 7 anys, anomenada Nora i un nen de 4 anys que es deia Marc. Feia poc temps que s’havien mudat a aquesta casa. Els pares deien, que des de la terrassa tenien unes vistes panoràmiques meravelloses. Un dia a la tarda, mentre berenaven a la cuina, van veure com una poma els picava l’ullet.
Quina sorpresa! La poma va començar a parlar. La Nora, va quedar tan impressionada, que va decidir que seria la seva mascota i l’acompanyaria a tot arreu. En aquella casa passaven coses estranyes. Se sentien sorolls a totes hores, desapareixien coses: llapis, vestits… Els nens estaven espantats. Es van adonar que hi havia fantasmes i la casa estava encantada. Van sortir disparats i se’n van anar a un hotel. Van pensar, que el millor que podien fer, era un llarg viatge a la selva de l’Amazones, per oblidar se’n dels fantasmes.
Després d’un llarg viatge van aterrar a la selva. Al dia següent, es varen trobar un drac d’escates vermelles i el cos verd. Els hi va dir, que sempre estava sol perquè tothom li tenia por. El fantasma, sense que ells se n’adonessin, els va seguir fins a la selva. El drac, que en realitat era bo, els va dir que amb els seus ulls especials, podia veure el fantasma, el tenien darrere seu. - Per què has vingut amb nosaltres?- va preguntar la poma xerraire.
- Perquè m’avorria en aquest gratacel, i jo també volia viure una mica
d’aventura. – va contestar el fantasma. Van caminar i caminar durant molta estona. Allà, van trobar serps verinoses d’un color groc intens, que esgarrifaven. Una d’elles va pujar a les cames d’en Marc. El fantasma, que era bo i només volia passar aventures, va espantar a la serp. Molt a prop, es van trobar una colla de micos
que els van guiar per la selva, fins portar-los a un temple que estava ple de menjar. Els hi va agradar molt el lloc i van decidir dormir allĂ .
A l’endemà, després d’esmorzar, i omplir les seves motxilles de provisions, van caminar dos dies i es varen trobar finalment al mar.
Van gaudir al mar. Estaven molts relaxats i contents. Quina colla més estranya; Un Drac, un Fantasma, una Poma Xerraire i una família.
Finalment, com els hi agradava tant el lloc, es varen construir una cabana
amb fusta i fulles de palmera. El drac, que era enorme, va veure que hi havia una illa deserta i van decidir, que pujarien tots sobre el llom del drac per arribar-hi. Pesaven molt i una de les ales va tocar l’ aigua i va caure al mar. Aleshores, es van repartir en dos vols. De tant en tant anaven a l’illa, que estava plena de plantes comestibles,
però ells vivien tots a la cabana que s’havien construït a prop del mar. Cada dia vivien una nova aventura. Va passar el temps i es van quedar allà per sempre. Si us animeu i ens voleu fer una visita aquí us esperem.
2n B
PRIMAVERA
Primavera, surten flors totes plenes de colors.
El sol brilla tot el dia.
I la ciutat s’omple de felicitat.
La primavera ha arribat i Sant Jordi ha cavalcat.
La princesa al seu costat i el drac mort i espantat.
Joan Josep Jan Rodriguez
3rA
LA GUERRA CONTRA LA FOSCOR
Hi havia una vegada un rei que vivia en un poble. El rei es deia Joan i la seva dona Maria. En Joan i la Maria tenien dos fills, un es deia Max i l’altre es deia Pau. I tenien un gos guardià que es deia Rex. La família vivia molt bé i s’ho passaven molt bé tots junts. Un dia, va arribar una persona molt curiosa. Anava vestida amb un barret de punxa blau fosc, unes sabates amb punta cargolada, un vestit blau fosc amb estrelles grogues i un bigoti i una barba blanca i llarga. La persona s’acostava poc a poc al castell. Era el Mag de la Llum, que s’apropava lentament al castell. Va trucar a la porta i va entrar. -Però què fas aquí Mag de la Llum?- va dir el rei. -A la meva bola màgica he vist una amenaça mortal... una tenebra ha envaït el regne.– va dir el mag. -Qui és?- va preguntar el rei. -Doncs és el Mag de les Tenebres amb tot el seu exèrcit de la foscor.- va contestar el mag. El rei va dir a tot el seu exèrcit que lluitessin fins a la fi. Van trobar-se a la torre. A les 5.30 h. van començar a lluitar. Entre cops i més cops van aconseguir guanyar a la foscor. Els exèrcits es van retirar i el poble ho va celebrar amb una gran festassa. I van viure feliços.
Nerea Laura Alvarez
3r A
A la recerca de la poció màgica Hi havia una vegada uns nens que es deien Oscar i Jordi, s’estaven banyant al llac i quan van sortir de l’aigua els seus pares eren fantasmes i estaven atrapats a casa seva. -Per què esteu atrapats aquí? -Van preguntar ells dos.-Perquè una bruixa que es diu Niki ens ha fet un encanteri i no podem sortir. Després l’Oscar i el Jordi van anar camí cap el bosc, allà es van trobar amb un trol que els va preguntar –On aneu?- A buscar la bruixa Niki, saps on està?-.-Si –A on?Van preguntar els nens –Viu en una cabana que està a dalt de la muntanya inescalable, però abans haureu de creuar el desert dels morts i el riu increuable. Ells es van dirigir cap el desert dels morts. Quan van arribar allà es van trobar amb un noi que es deia Alex, i els va dir –Si voleu passar haureu de superar una prova – Quina?- Van preguntar. –Farem una cursa, si guanyeu vosaltres us deixo passar, si guanyo jo sereu esclaus meus per tota la vida. –Va començar la cursa –Preparats... Llestos...JA!- Van córrer i córrer i córrer fins que es va acabar la cursa i va guanyar el Jordi. L’Alex els va deixar passar. Van caminar, caminar i caminar fins arribar al riu increuable, ells dos van construir un “Tira-xines” per creuar el riu però no va funcionar perquè hi havia un camp de força, i van provar amb un equip de bussejador. I va funcionar. Quan van estar a l’altra banda es van trobar amb un noi que es deia Pau i va dir: -Si d’aquí voleu passar una endevinalla haureu d’endevinar-.-Quina?- van preguntar. Imagineu que aneu a caçar i, quan sortiu de la vostra cabana en plena natura, perseguiu un ós durant cinc quilòmetres en línia recta, fireu cap a la dreta i a l’esquerra 5 quilòmetres més i arribeu a la vostra cabana un altre cop sense haver caçat res, de quin color és l’ós? Tots dos es van quedar de pedra, com podrien respondre? Van rumiar i rumiar fins que a l’Òscar va dir la resposta que creia que estava bé:-L’ós és blanc-.-Molt bé- va dir el Pau, us deixaré passar. Aquesta vegada ja s’estava fent de nit i van refugiar-se en una cova. Tota la nit va estar plovent. L’endemà al matí van seguir caminant, però ara era més difícil perquè el terra estava mullat. Quan van arribar a la muntanya inescalable van construir uns vestits amb ventoses per escalar la muntanya. Van trigar 1 hora per escalar-la tota fins arribar a dalt de tot. La Niki no estava i van agafar la poció per als seus pares i de pas van agafar una altra que si se la bevien tornarien a casa màgicament i hi van tornar. Se la van beure i tot va tornar a la normalitat.
EL PEIX SALSITXA Hi havia una vegada un riu en el que vivia un peix salsitxa que tenia molta gana i es menjava tot el que es movia però no tenia amics. L’únic que tenia era gana, cap animalet s’acostava a ell perquè tenien por. Un dia va passar pel costat una sargantana. La sargantana va anar al riu a veure’s per saber si estava ben pentinada. Mentre, el peix salsitxa se l’estava mirant per intentar menjar-se’l. La sargantana es va donar conta i va marxar corrents. El peix salsitxa es va posar a plorar perquè tenia molta gana i sempre estava sol. Plorant i plorant es va quedar adormit. Al dia següent va tornar la sargantana i li va dir:- Jo seré la teva amiga però tu no intentaràs menjar-me, ni a mi ni als altres animalets del riu i no estaràs sol, menjarem cada dia tots junts. Menjarem les plantes que trobem al riu. Cada dia tots els animalons s’acostaven a veure al peix, ell ja no es trobava sol. Al cap d’un temps van venir altres peixos perquè ja no li tenien por i van viure tots molt feliços. El peix va tenir una gran família de peixos salsitxa, van tenir peixets de color blau, vermell i també grocs. Fi.
Hi havia una vegada un nen que estava a un banc pensant que li agradaria tenir per al seu aniversari.El seu aniversari es el 24 d'agost.Nomes quedava una setmana pero ho celebren el 26 d'agost perque era l'unic dia que podria vindre el seu avi. El nen ja portava 20 minuts al banc i se li va acudir tornar a casa per preguntarli a la mare quines coses estaria disposada a comprar-li.Li va contestar que no gaires coses perque en aquella epoca no es podien comprar les coses que a la gent li vingues de gust,per la falta de diners.Despres li va començar a explicare que quan ella era petita el seu millor regal d'aniversari era reunirse amb tota la familia i sopar tots junts, per ella era un regal enorme,que mai s'havia cumplit perque en aquella epoca el restaurants nomes es podien fer servir per les bodes,imaginat el restaurant mes gran de tot el poble tenia:4 taules i 10 cadires.Mira,et podriem regalar un termometre per medir el graus aixi el podries portar al col·legi. RRRIIING desperta Toni-Ai nomes estava somiant,quin susto.Va obrir la porta de la seva habitacio i...Felicitats Toni i alla em vaig trobar amb un esmorzar enorme hi havia llet amb cacao,gofres,magdalenes,galetes i al costat 4 llibres i 10 regals-Oh quina casualitat els mateixos llibres que les taules del restaurant i els mateixos regals que cadires del restaurant.Despres va obrir la porta del lavaboper rentar-se les dents i quan va sortir es va trobar el seu avi al damunt del sofa,-Quina sorpresa,AIXO SI QUE ES UN REGAL!!! FI
CHERVOLET CAMARO ZL1 .FÉLIX AHENKORAH.4TA
La pau mundial volem I tots junts l’aconseguirem.
Res d’insults ni baralles Canviem-ho per Petons i abraçades
Fem-nos tots amics I deixem-nos d’enemics
Canviem els camps de concentració Per centres d’educació
Siguem intel·ligents, Estudiem, treballem, Compartim el que tenim I no ens barallem.
Fen shui. Eva López Brallans 4tA
NO SÉ ON ETS
Jo miro a dalt, jo miro a baix, i ja no et veig.
Jo miro cap al davant i jo miro enrere i ja no et veig.
No sé on ets, però siguis on siguis, sé que ara i sempre estaràs dins del meu cor.
Em cuidaves molt, ja no em cuides per culpa de la vida...
(Nina Omara Fre 4tB)
LA PRIMAVERA
La primavera és aquí! Ha cantat una cançó, i ha florit el teu balcó. Fuig hivern, vés a dormir, La primavera és aquí! Vés al teu palau de glaç, Que ja som al mes de març.
Nicole Piña 4tB
Una petita goteta, que penjada a la finestra, volia caure, però no queia.
Només pensava: “Com seria la caiguda?” “Sonaria greu?” “O sonaria aguda?”
“Potser no tindria so només seria dolor.” “Potser seria agradable.” Intentava imaginar-se.
Quan va decidir-se a caure, es va deixar anar i tot regalimant, va trobar una altra finestra.
I aquella petita goteta, penjada d’una altra finestra, volia caure, però no queia. Kanga Carebas Camila Reyes
Aquí va començar tot després de sortir de l’escola. La Clara va anar a casa seva, va arribar al seu jardí on hi havia un arbre i unes quantes flors al voltant. Una nit, des de la seva habitació va veure que una de les flors del voltant de l’arbre feia música (era una flor musical ). Va anar corrents al jardí i li va preguntar a la flor: -Perquè ets una flor musical? -Perquè sinó les altres flors no poden créixer ni florir. -Ah! Per això són tan boniques les flors dels jardins! -Sí. -Ets la única flor musical del món? -No, hi ha més pel món. -Ahhhhhh... -Demà es Sant Jordi. Les roses que són vermelles floriran? -Sí, i també de més colors perquè demà és un dia molt especial! Després de parlar una estona amb la flor musical, la Clara va tenir una pregunta més: -Cada flor té un mes per florir? -Sí. La flor li va dir a la Clara que cada flor te un mes per florir, i que en aquest mes floririen les roses perquè es abril i el dia 23 es sant Jordi. Aquest dia floririen més d’un bilió flors a tot el món. La Clara, desprès de parlar va tenir una miqueta de son i la flor musical li va cantar una cançó per a que anés a dormir perquè l’endemà seria un gran dia! La Clara se’n va anar a dormir escoltant aquella cançó tan bonica que cantava la flor musical! I conte contat conte acabat! FI Yasmin Gaón
Estrella2003
5è A
LA MEVA VIDA : NORMAL?
R
iiiiing! No ara no, sisplau que estic nomes a la meitat del somni! Riiiiing! –va a tornar a sonar el despertador. Buf! Hola soc la Clara perdó per no haver-me presentat abans, però es que aquest maleït despertador no em deixa mai en pau! Tornant al tema,us presentaré a la meva extravagant però estimada família. El meu pare és anglés i és que no para mai amb les tassetes de te o com ell diu, de “tea”. I la meva mare, uf! que no sé ni per on començar, la meva mare és que sempre passa de tot! Per exemple: -Mama,mama he tret un excel·lent !!! -A doncs...molt bé filla.-ella em respon amb una cara que sembla que hagués tret un suficient. El meu germà petit és del que no hi ha. Quan sóc a la meva habitació mirant el mòbil o llegint un llibre, ell es posa a fer de pirata o a tocar els tambors. Bé, la meva família és bàsicament tot el que us acabo d’explicar. La meva vida és tot lo contrari a la vostra i si no us ho creieu, ara us l´explicaré: -Hi havia una vegada dos enamorats que...millor que aquesta part me la salti. Aniré directament els meus moments mes humiliants. Als tres anys el meu pare va tenir la seva època “gòtica” tota la roba que em comprava era de color negra i amb alguna calavera. La meva mare es va anant relacionant amb les altres mares, al principi la idea em va encantar perquè així podia anar a casa de les meves noves amigues, fins que va ficar la pota fins al fons, va dir-li a una de les mares que si la seva filla portava bolquers per les nits,l’altre mare se’n va anar sense dir ni piu i la meva mare des d’aquell moment em ve a buscar sempre amb cotxe. Als cinc anys vaig aprendre a utilitzar el vàter, i va ser horrible. Jo no volia i els meus pares m’estaven empenyent al final vaig caure directe a dins la tassa. Van ser els pitjors anys de la meva vida,i mira que m’han passat coses horribles! Als set anys la mare va tenir el meu germanet (que no em va agradar gens
perquè ja ningú em va fer cas). A l’escola tots érem amics, però com que ens dividien en grups, els de l´A i els del B mai es relacionaven en aquestes circumstancies només ens dèiem hola i adéu. Als deu anys vaig tenir molts exàmens i algunes vegades no podia anar a extrascolars perquè les del dimecres eren fins a les vuit i mitja, les del dimarts igual i les del dilluns fins a les sis. Això amb tenia de pena! Ara són els millors anys de la meva vida (de moment) i m’agradaria fer moltes coses amb la família,i els amics. I això es el que m’agradaria fer però de moment, nomes puc anar a Londres o la muntanya i ja sabeu a la que m’avorreix mes, no? Doncs la que m’avorreix mes és la de Londres, perquè la casa dels avis anglesos es súper avorrida nomes hi ha discos de l’edat de pedra!!! I també tasses medievals!! En canvi la casa de la mama es súper divertida perquè te un balneari, una sala de jocs i un pati amb un mini parc d’atraccions. Doncs ja esteu veient perquè prefereixo la casa de muntanya que l’anglesa. A mi de petita em donava por l’aigua però ho vaig superar amb l’ajut de la família. Fins aquí he arribat perquè encara em falta un tros ven llarg.
Noa (Cèlia Acosta) 5è B
L’avi En un dia ennuvolat, es troben dos avis a l’hospital, s’assenten en un banc parlant de com han canviat els temps: -AII! Com ha canviat tot des de que nosaltres érem petits.- deia un dels avis.- El meu nebot no deixa aquell quadrat amb botons ni per dinar! -És veritat, ja no juguen amb les baldufes ni amb la corda.- es queixava l’àvia.- Han renunciat a la diversió! En aquell moment, ve una altra àvia i es fa lloc al banc amb els altres. -De què parleu?.- Pregunta -Parlem de com han canviat els nens d’ara.-deia l’avi.-Si pogués tornar a ser jove... I quan estava a punt d’adormir-se el seu net el desperta i de l’ensurt tira el banc enrere! No es broma, es desperta normal però una mica enfadat i el seu net li pregunta: -Em pots explicar les aventures que vas passar tu de petit. -No, ara estic una mica cansat.-diu l’avi dissimulant que no estava enfadat.Vinga ves a jugar al parc amb els teus amics. Les altres àvies també estaven cansades per això se’n van anar: -Doncs nosaltres ens anem a prendre la medicina i la gelatina que ens toca.diu una de les àvies. L’avi es va quedar tot sol al banc i com que no podia explicar ni fer res a ningú es va quedar adormit. Va somiar que el seu avi li explicava com era ell de jove: -Jo, quan era jove anava amb els meus
amics a jugar pels carrers a pilota i quan venia un carro ens apartàvem. Una vegada se’ns va quedar la pilota al carrer i quan va passar un carro la pilota es va desinflar. El carro va fer un vot i se li van caure tres pollastres. Aquell dia vam menjar pollastre rostit, va ser un menjar BONÍSSIM. (Boníssim amb majúscules perquè va estar més que bo) -deia l’avi.- Ja, una mica més gran vaig anar a la “MILI” però jo no volia. Allà, vaig fer molts amics i ens ho vam passar molt bé... I en aquell moment es va despertar i es va adonar que s’ho passava molt bé amb el seu avi. L’avi es va aixecar i va anar al parc a explicar-li les aventures que avia viscut.
Màximus
(Ferran Diaz )
23 d’abril, dia de sant Jordi a casa, a l’escola, al carrer ho celebro amb molt de plaer.
Llibres i roses a totes hores, princeses i dracs però no llimacs! Cavalls i cavallers juganers i tafaners! Música, ball i molt terrabastall!
A la classe recordo la llegenda i dibuixo una tenda, plena de gent que compra i ven.
Penjo la senyera al balcó davant la plaça major que fan una rotllana per ballar una sardana.
Després felicito a en Jordi tot donant-li un regalet d’un vers que concordi.
Sant Jordi és la festa catalana que a petits i grans més ens agrada!
Martina Cerdà 6èA
EL PAS DEL TEMPS Tothom es fa les mateixes preguntes que mai es podran saber exactament. Us imagineu el món de fa 300 anys ?
EL PASSAT
El passat, com era ? L’aigua sobrava o hi havia sequera ? Petites preguntes ens farem. Amb respostes que mai sabrem. Sabien sumar ? Sabien restar ? Això ja us ho puc assegurar. Tres-cents anys han passat, què hi haura ?
Us imagineu el món d’aquí 300 anys ?
EL FUTUR El futur , com serà ? Lleig , negre o bestial ? Farem servir mòbils ? o “Ipads” flotants? Una pregunta que tothom es fa : Tu, que creus que hi haurà? Una cosa que us puc dir, Res no es pot predir. Lluc Badia Estopà 6èA
Com la primària s’ acaba explicaré a tots vostès les coses que he desaprès mentre a l’ escola estudiava.
La Terra és un gran quadrat fet de pernil i formatge, i en torn, amb alta voltatge, gira un sol descontrolat.
A l’ àrea dels pentàgons juguen els verbs al futbol i els nens ballen rock-n-roll en la punta dels hexàgons. Va descobrir un tal Guardiola l’ equació de la patata, els àtoms de xocolata i els caramels de Ricola.
L’ astuta preposició tot seguit del nom s’ amaga. Amb subjecte i pastanaga es prepara una oració.
Fa molt de va arribar a un Ara discuteix tothom on va néixer l’ocellet. Fa molt de temps, un colom, va arribar a un continent. Ara discuteix tothom on va néixer l’ocellet. El resultat, tot plegat, és que ara sé moltes coses i aquestes rimes penoses sens dubte ho han demostrat.
aquilimportaelmeupseudonim (Diego Moreno)
La llegenda de Sant Jordi és molt original, encara que sigui molt antiga, divertida sempre serà!
Ens l’expliquen de petits, l’expliquem de grans i una bona estona sempre ens la fa passar!
Disfresses de cavallers, matant el drac; disfresses de princesa el drac se l’està menjant!
La història no acaba aquí, però el meu poema sí. Espero que us hagi agradat aquesta mini història del drac!
Núria Martínez