ELS LLIBRES ENS HAN D’ACOMPANYAR L'essència de l'exercici per a l'animació a la lectura és aconseguir que el nen estigui motivat, de manera que llegir es converteixi per a ell en un esdeveniment divertit, entretingut, un joc en el que ell se senti feliç i segur. És convenient presentar el llibre com un objectiu divertit, al capdavall llegir és descobrir, conèixer. En els primers anys d'educació primària és on cobren més protagonisme les estratègies lectores i els jocs que animen a llegir. Es fa, doncs, necessari mostrar als alumnes el llibre mitjançant jocs, activitats lúdiques i didàctiques i alhora, programades a l'escola perquè ajudin a potenciar futurs lectors. És important assegurar-se que el joc, el conte, els embarbussaments, les endevinalles, les poesies no caiguin en l'oblit a l'hora de formar bons lectors, ja que, són un fabulós camí per arribar a la nostra meta. No podem oblidar que hem de comptar amb uns competidors molt especials: televisió, videojocs, ordinador. Resumint, sabem que en general al nen no li fascina llegir però creiem necessària la tasca docent i la tasca de la pròpia família, utilitzant estratègies lúdiques, per motivar i crear hàbits de lectura. Propostes: Quan el nen està aprenent a llegir és convenient acompanyar-lo i comentar amb ell la lectura. Fer activitats lúdiques (jocs i activitats). No comparar les habilitats lectores del nen amb els altres. La lectura ha de ser vista com una festa, mai com un càstig. Podem premiar els nens amb llibres o amb una estoneta de lectura. Llegir-los contes, poesies en veu alta, i des que són molt petits. Anar amb els nens i nenes a visitar biblioteques o llibreries. En seleccionar un llibre per al nen o nena recordem que el principal criteri ha de ser que gaudeixi del llibre i del moment de lectura, com un espai on pugui crear noves aventures en la seva imaginació.
I recordeu... LLEGIR ENS FA LLIURES!
Premis Jocs Florals 2019 Curs/Premi Gènere
Títol
Pseudònim/Nom
1rA 1r premi
endevinalla
La Girafa
Aaron de Wit
1rA 2n premi
endevinalla
El Pingüí
Laila el Bahja
1rB 1r premi
endevinalla
L’Altaveu
Laia Vidal
1rB 2n premi
endevinalla
El ratolí
Candela Blengino
2nA 1r premi
poesia
Els Pirates
Fionn Murphy
2nA 2n premi
poesia
El Marroc
Malak Abouhrait
2nB 1r premi
poesia
Art
Rihana Duval
2nB 2n premi
poesia
Escola
Yaseen Muhammad
3rA 1r premi
prosa
Netegem l’Índia
2019
3rA 2n premi
poesia
Llibres i roses
3rB 1r premi
poesia
La Nit
prosa
Lluís el drac de colors
3rB 2n premi
(Nirvana Absan) Universe (Júlia Tineo)
Estel (Adama Boiro) Vegeta (David Tomás)
poesia
Sant Jordi ha arribat
prosa
Tigre blanc a l’Índia
4tB 1r premi
poesia
La lluna a l’Índia
4tB 2n premi
prosa
La Blanca
5èA 1r premi
Prosa
Un drac que riu
4tA 1r premi
4tA 2n premi
5èA 2n premi
Poesia
El drac dolent
5èB 1r premi
Prosa
Una llegenda diferent
5èB 2n premi
Poesia
Ha arribat Sant Jordi
5èC 1r premi
Prosa
Un dia diferent
5èC 2n premi
Poesia
Un conte ben català
Ariela (Enqi Lu) Síndria (Carlota Torrents)
Drac (Olaf De Ramon) Lila (Mar Fernández)
Neko (Massi Fama) El llibre màgic (Laia Viza)
Kalo (Sofia Crevatin) Sant Jordi (Bertran Pérez)
Riky (Mariona Serret) Tabú 19 (Ismael Boiro)
Nextfuture2019
6èA 1r premi
Poesia
Un món millor
6èA 2n premi
Prosa
Tornar-te a veure
Llàgrima negra
6èB 1r premi
Prosa
La base militar
Tom Stanley
Poesia
Tot és possible
6èB 2n premi
(Sara Abad)
(Najwa Pérez)
(Alex Touza) Ailen Ros (Nelia Naydenkova)
A les classes d’Educació Infantil no es lliuren premis individuals perquè els treballs que han realitzat han estat col·lectius. Cada grup ha elaborat un conte, endevinalles, rodolins... Cada classe ha estat premiada amb un llibre, una rosa i un diploma per la seva participació.
Aquest ĂŠs el conte que han creat, entre tots, els nens i nenes de P5B.
UNA VEGADA HI HAVIA UNA PRINCESA I UN CAVALLER QUE VAN ANAR DE VIATGE A L’ÍNDIA. HI VAN ANAR AMB ELS SEUS CAVALLS PERQUÈ EN AQUELL TEMPS NO HI HAVIA COTXES.
MENTRE DORMIEN AL SEU CASTELL, A L’ÍNDIA, VAN SENTIR MOLT SOROLL. VAN MIRAR PER LA FINESTRA I VAN VEURE TOT DE DINOSAURES I TAMBÉ MOLTS RATPENATS QUE VOLIEN ENTRAR AL CASTELL TRENCANT LA PORTA. A FORA TAMBÉ HI HAVIA UN MUSSOL QUE S’HO MIRAVA TOT DES DEL SEU ARBRE, MOLT QUIET
DINS DEL CASTELL TOT ESTAVA A LES FOSQUES. ELS DINOSAURES I ELS RATPENATS ESTAVEN NERVIOSOS I HO VAN TIRAR I TRENCAR TOT. LA PRINCESA, EN BAIXAR, VA CAURE AL TERRA.
ALESHORES LA PRINCESA ES VA AIXECAR I VA ENCENDRE UNA TORXA. EL FOC DE LA TORXA VA ESPANTAR ELS ANIMALS I VAN QUEDAR TOTS MOLT QUIETS.
- QUÈ PASSA AQUÍ? VA DIR EL CAVALLER ALESHORES EL REX I EL TRICERATOPS VAN EXPLICAR EL QUE ELS HAVIA PASSAT.
AL NOSTRE BOSC HI VA HAVER UNA TEMPESTA TERRIBLE. VAN CAURE LLAMPS I TAMBÉ VAN COMENÇAR A TREURE FOC ELS VOLCANS. EL BOSC ES VA INCENDIAR I LA COVA DELS RATPENATS VA QUEDAR DESTROSSADA. VAM FUGIR EN LA NIT I VAM TROBAR EL VOSTRE CASTELL.
EN AQUELL MOMENT VA ENTRAR EL MUSSOL QUE TOT HO MIRAVA I TOT HO SABIA. - TINC UNA IDEA- VA DIR EL MUSSOL. - JO CONEC UN BOSC ON PODEU VIURE I UNA COVA ON PODEU ESTAR ELS RATPENATS. - QUAN ES FACI DE DIA US GUIARÉ FINS ALLÀ.
I AIXÍ VAN VIURE MOLT FELIÇOS. I LA PRINCESA I EL CAVALLER ES VAN QUEDAR A L’ÍNDIA I VAN TENIR UN BEBÉ I ES VAN COMPRAR UNA GOSSETA.
FI
Aaron de Wit
Laila el Bahja
Candela Blengino
Laia Vidal
EL MARROC El Marroc m’agrada si vaig amb la mare. Allà em pintaran de henna les mans. El cuscús m’agrada i el menjo amb pastanaga, verdures hi posem i pollastre també. La meva mare duu calor i quan se’l posa té calor.
Malak Abouhrait
ELS PIRATES Els pirates m’agraden Perquè sempre es barallen Canten cançons I disparen canons. La pólvora explota I se’ls trenca la pota Tenen un pegat I un garfi en lloc de mà. Tenen un vaixell de color vermell I busquen tresors Per tot el món.
Fionn Murphy
ESCOLA M’agrada l’escola perquè fem hoquei i patins. Vaig a l’escola cada matí, a mi el pati em mola. I tinc una amiga que es diu Lola. M’agrada treballar perquè després podem jugar i fer feines per acabar. Anem a fer el Dansa Ara i ens venen a veure els pares i mares. Serà molt divertit I a la nit aniré al llit.
Yaseen Munhammad
ART M’agrada pintar i la música em fa pensar. Hi ha un pintor genial que viu al pis de dalt. Un dia el vaig visitar i vaig veure el seu art. I amb l’art m’he adonat que vull aprendre a dibuixar.
Rihana Duval
Netegem l’Índia Hi havia una vegada l’Índia una família pobra que no tenia diners. El nen es deia Narayan i era alt i prim. Era molt amable i molt i molt intel·ligent. A l’escola el que més li agradava era dibuixar. També li agradava molt la natura. Li agradava ajudar al seu pare al camp i anar amb la seva mare a buscar aigua. La família d’en Narayan no malgastava mai l’aigua, perquè no en tenien suficient. Un dia l’aigua es va acabar i van anar a buscar-ne més. Quan van arribar a la font, van veure que no funcionava. La mare estava plorant, però van anar a casa i van trobar una gerra plena d’aigua. En Narayan havia anat al riu amb els seus amics i pel camí havien trobat un llac que estava molt net i van fer vaixells de paper. Però van veure que la meitat del riu estava contaminat. Així que van decidir començar una campanya per netejar-lo. També van començar a netejar la natura i els llacs. I així, poc a poc i amb l’ajuda de tothom, van començar a netejar l’Índia. 2019 - Nirvara Absan
Llibres i roses Ja arriba Sant Jordi, per recordar el dia que el cavaller va matar al drac. Vaig per els carrers, tot ple de parades on l’únic que es ben son roses tallades. M’han regalat un llibre molt interessant sobre Sant Jordi i el drac. Vull que aquest Sant Jordi sigui especial per que arriba el primaveral.
Universe Júlia Tineo
Lluis el drac de colors
Hi havia una vegada, en una cova de la muntanya , una família de dracs de color verd. Tots eren verds menys en Lluís, que era un drac de colors. Era molt bonic però com que era tant diferent tos els caçadors el volien caçar i li costava molt d’amagar. El seu foc era màgic i les coses en or podria tornar, a més també deien que la seva saliva et podia donar la vida eterna. Ell tenia molta por però la seva família mai el va deixar sol i junts es van salvar.
VEGETA David Tomás Coll
LA NIT Jo miro cap al mar I un vaixell veig passar Els ocells estan volant Les flors atentes estan.
El mar és tan bonic... Igual que aquesta nit Aquest dia m’ha encantat Perquè un ocell ha cantat.
ESTEL Adama Boiro
Tigre blanc a l’Índia Hi havia una vegada una família que vivia a l’Índia, en una casa de camp a Anantapur. Els pares es deien Nisha i Amit. I tenien dos fills: la Shivani i en Ravi. Els fills anaven sols a l’escola. Havien de travessar un camí molt llarg i perillós. I el cas és que anaven a escoles diferents. Un dia, quan la Shivani va deixar el seu germà a l’escola i anava cap a la seva, es va trobar un cadell de tigre blanc. Tenia una pota ferida. La Shivani va agafar el tigre blanc i se´l va ficar a la motxilla. Va anar cap a casa, va explicar als pares què li havia passat, i entre tots el van curar i li van donar una mica de llet. Al cap d’uns dies, quan el tigre estava millor, la Shivani va dir als pares que se´l volia quedar. Ella estimava molt aquell cadell, i en Ravi també. Els pares van dir que només se’l podrien quedar un temps més, fins que fos una mica més gran. Després l’haurien de tornar al seu hàbitat. Li van posar de nom Coda. Van passar un parell de mesos i en Coda s’havia fet massa gran. S’havia arribat a menjar una vaca, que era sagrada!!! Molt tristos, la família va anar a deixar en Coda allà on la Shivani l’havia trobat. I des de llavors la Shivani i en Ravi van començar a treballar en una idea que havien tingut. I al cap de deu anys...els dos germans havien treballat molt per aconseguir construir una granja per ajudar als animals ferits o malalts. Havia quedat preciosa!! I van fer una festa per celebrar-ho. Estaven molt contents!
Síndria
Carlota Torrents
Sant Jordi ha arribat Sant Jordi ha arribat i el dia ha començat. El drac ha vingut per escopir foc i fum.
Mireu la bella princesa, el príncep se n’enamora. Tots dos fan una parella bonica i encisadora.
El rei i la reina feliços estan, perquè els dos enamorats aviat es casaran.
Ariela Enqi Lu
LA BLANCA Fa molt de temps va néixer una nena a l'Índia amb uns pares fabulosos. Es deia Ahana que vol dir vida, quan va complir els 6 anys per celebrar-ho van anarse'n d'excursió al bosc més gran del món, van caminar una estona i van arribar a un lloc ple de palmeres i un riu molt gran, allà van trobar una cria de lleó. - Que fa aquí sol?- diu l’Ahana. - S’haurà perdut i no troba els seus pares - diu la seva mare. - Doncs mentrestant no troba els seus pares jo la cuidaré - va dir l’Ahana molt il·lusionada. Van arribar a casa i com que no tenien aigua, l’Ahana va anar a buscar-la. Tenien un jardí molt gran i la cria cansada va estirar-se a descansar.
L’Ahana abans de
marxar li va dir: Et diré Blanca. Desprès d'una estona la Blanca va començar a sentir una olor familiar i va començar a seguirla. Quan l’ Ahana va tornar
la Blanca no
estava, va anar corrents a buscar-la, quan la troba veu que la Blanca havia trobat els seus pares, totes dues es van acomiadar però es trobarien a faltar. La Ahana encara seguia trista, els seus pares li van dir que se’n anés a passejar amb la seva vaca sagrada, així s’animaria una mica. Quan va tornar de passejar la vaca, els seus pares li van dir que havia vingut la mare de la Blanca i portava una carta per a ella, l’havia fet la Blanca en una fulla amb la seva petjada, l’Ahana es va posar molt contenta i se la va penjar a la seva habitació i així la recordaria. I així les dues van ser felices per sempre. Lila - Mar Fernández
La lluna a l'Índia Allà a l'Índia tot preciós es tot de colors. L'esperit de la nit ha sortit perquè s’ha acabat el matí. Les muntanyes acompanyades per les estrelles tan belles . La lluna plena tan brillant com el sol cantant. El riu sembla de cristall cantant i fent un ball. La gent que viu allà ja tornaven de treballar. Aquest poema s’ha acabat i a un gos de l'Índia li ha agradat. Drac Olaf de Ramon
EL DRAC DOLENT Soc un drac dolent que espanto a la gent Sempre tinc molta gana amb menjo a les ovelles amb llana Soc un drac dolent, Els dies que estic content em menjo a qui em sent. De mi una rosa va sortir Quan Sant Jordi em va ferir La princesa es va salvar I el poble ho va celebrar. El rei es va ficar molt content I a Sant Jordi li va agrair eternament Sant Jordi la va salvar I el drac no se la va poder menjar. I des d’aquell dia ho celebrem i una rosa regalem! Soc un drac dolent que espanto a la gent sempre tinc molta gana i em menjo a les ovelles amb llana Sant Jordi em va guanyar I a la princesa va salvar però d’aquesta me`n vaig sortir i aquest poema ha arribat al seu fi AUTORA: “EL LLIBRE MÀGIC” Laia Viza
Un drac que riu?
Hola nens i nenes, potser que us resulti una mica estrany, però soc un drac. La majoria de la gent pensa que els dracs són ferotges i besties perilloses, però no tots som així. La meva història és molt curiosa: jo vivia tranquil a la meva cova a dalt d’una muntanya, a prop d’un poble que es deia Montblanc. La gent del poble estava una mica espantada perquè jo , de tant en tant feia uns sorolls una mica forts i com que sóc un drac, tothom al poble pensava que jo els voldria menjar. La meva vida és molt tranquil·la, com la teva, segurament. M’aixeco, esmorzo, passejo per la muntanya per fer una mica d’esport, torno a casa i dino, començo a llegir fins que tinc gana i és hora de sopar, i vaig a dormir. Tinc llibres de moltes classes: d’aventures, de misteri, de riure, còmics... M’agrada molt llegir! Com que sóc un animal fantàstic trec els meus llibres d’una biblioteca màgica i secreta, però no li dieu a ningú. Estava llegint un llibre molt divertit i reia molt. Al dia següent quan ja havia acabat el llibre i em feia mal la panxa de tant riure, vaig veure a gent del poble que pujava a la meva cova portant pals i torxes. Em vaig espantar una mica perquè no entenia el que estava passant. Els vaig aturar i els vaig preguntar que passava. Ells em van dir: el rei ens ha dit que ens vols menjar i que hem de fer-te fora d’aquí abans de que ho facis. - Jo els vaig preguntar: que us he fet a vosaltres? - Ells em van dir que tenien molta por perquè sentien uns sorolls molt forts. - Sorolls? Si jo sóc un drac molt tranquil: m’aixeco, esmorzo, passejo per la muntanya per fer una mica d’esport, torno a casa i dino, començo a llegir fins que
tinc gana i és hora de sopar, i vaig a dormir. Ara mateix estic llegint un llibre tan graciós que no puc parar de riure. - Riure? Un drac que riu? - Si, que us penseu, els dracs també podem riure. I els vaig demostrar com podia riure. Es van quedar amb la boca oberta. Els sorolls tan forts que sentien eren el riure del drac! Els vaig dir que no tinguessin por. Mai no els faria mal. Els vaig ensenyar la meva cova i la meva gran col·lecció de llibres. Els vaig demanar si podia anar al poble i parlar amb el rei per explicar-li que jo sóc un drac molt pacífic, i em van dir que m’acompanyarien. Al dia següent vaig baixar al poble carregat amb llibres i em van acompanyar a veure al rei. Menys mal que quan li vaig explicar el que passava, que jo reia i m’ho passava molt bé llegint, ho va entendre. Li vaig explicar que jo tenia molts llibres i que els havia llegit tots i que volia que la gent del poble i jo ens anéssim intercanviant els llibres per llegir noves històries. El rei va acceptar la meva proposta i va tenir una idea molt bona: com que jo vivia dalt de la muntanya, van construir una tirolina per llibres des del poble fins a la meva cova. A partir d’aquell dia vam ser molt amics i alguns dies, a més de pujar llibres, em posaven mores i pinyons, que sempre m’han agradat molt. Aquesta ha sigut la meva història. Espero que us hagi agradat i que us animeu a compartir llibres amb els amics i familiars. Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat.
Neko Massi Nora Fama
Ha arribat Sant Jordi Sant Jordi ha arribat i llibres i flors hem comprat .
Un llibre pel noi comprarem I a la noia una flor regalarem.
Sant Jordi és un dia bonic per demostrar quant estimes als teus amics.
Sant Jordi al drac va guanyar i a la princesa va salvar.
La gent del poble va estar molt agraïda i gràcies a Sant Jordi va retornar l’alegria. Per això celebrem aquest dia tant especial perquè per nosaltres és un dia genial.
Avui sobretot ens oblidem d’enfadar-nos d’estressar-nos, per això estem aquí per fer un dia més bonic.
El drac ha matat i aquest poema s’ha acabat. Sant Jordi Bertrán Pérez
Una llegenda diferent Em dic Luna. Un dia vaig trobar un llibre a la casa de la meva àvia. Resulta que era el seu diari de quan era petita, i em vaig posar a llegir. 01/01/1954 És any nou, i m’han regalat aquest diari, estic molt contenta ja que ho volia molt. Ets com un amic al que li puc contar tot el que me passa. Són les 2:30h del matí i he d’ anar a dormir, bona nit. 04/01/1954 Acabo de tornar a casa i el professor diu que no puc anar a l’escola, perquè sóc una noia. M ’he enfadat i li he dit al pare i a la mare que parlessin amb ell i no et pots creure que m’han dit: -Ets una noia i no pots anar a l’escola perquè bla bla bla... M’he enfadat molt i m’he posat a escoltar la ràdio que sempre em calma. Resulta que han tirat una bomba al carrer Sant Jordi 94, de la meva ciutat, i m’ha donat molta curiositat i he decidit anar a mirar. La mare em va castigar llavors em vaig escapar. Vaig agafar la motxilla i vaig sortir per la finestra. Com em conec tota la ciutat em va anar molt bé. En el camí van començar a disparar, així que vaig obrir la porta d’una botiga militar, amb un , i vaig agafar un casc i un escut i vaig sortir fins al carrer Sant Jordi 946. A l’arribar no et vas creure el que vaig veure... Era la princesa en las mans d’un drac apunt de morir. Va venir el famós Sant Jordi galopant amb un preciós cavall blanc. Anava a matar al drac! Abans de que mati al drac, vaig corre fins arribar, i vaig aturar la llança. Em vaig fer mal, és clar, però em va fer gràcia que el valent Sant Jordi estava molt confós, però em va donar igual. Vaig començar a parlar amb el drac, i al poc temps vam arribar a un acord...Si deixava a la princesa, jo li donaria una granja...Així vam quedar. La princesa li va donar una granja plena d’animals. La princesa, per donar-me les gràcies em volia donar diners. Jo no volia diners, jo volia que les noies anessin a l'escola, i és clar, la princesa em va dir que si. En canvi el drac em va donar una preciosa rosa i un llibre, la veritat molt interessant. Vaig anar a casa, la princesa al palau, i el drac a la seva nova granja... Kalo -
Sophia Crevatin
Un conte ben català A Catalunya un conte hi ha On cavallers i princeses són difícils de trobar. Un drac que a totes les dones vol raptar. Potser un cavaller les pot salvar Encara que per molt raonar, més de dues princeses va menjar, Una ferotge batalla va començar I fins que al drac li sortís una flor al ventre no va acabar Amb la flor el seu amor va declarar. I així tot el poble amb ell va celebrar.
Tabú19 Ismael Boiro
UN DIA DIFERENT Cada dia al matí, m’aixeco amb temps per anar a l’escola, però no sé com, sempre arribo just a l’hora. Ahir va ser tot súper diferent, vam sortir amb molt de temps, perquè havíem de passar pel punt verd per deixar coses. Després la meva mare i jo vam agafar el camí de l’escola, però al girar el carrer vaig veure que ja estaven tancant la porta, vaig mirar el rellotge, i com sempre anava justa, vaig córrer i vaig aconseguir entrar. Un cop a dins, em vaig donar compte que no tenia la meva motxilla. Vaig començar a cridar per si la meva mare encara m’escoltava, per dir-li que me la portés. De sobte darrere meu sento una veu que em diu: -No cridis. Espantada em vaig donar la volta i un home bastant alt amb rostre seriós em va tornar a dir: -Nena no cridis. Vaig pensar que era el conserge de l’escola, però no ho era. Angoixada vaig començar a córrer cap a la classe, vaig passar pel pati, però ell també, no em perdia de vista, vaig creuar el pati del mig i ell també. M’observava amb atenció cada cop mes a prop. A l’escola semblava que no hi hagués ningú. Em faltava el aire, l’home em cridava: -Nena, espera! , i jo seguia corrents. Vaig pujar un pis i ell també. Dos pisos i ell també. Vaig poder amagar-me al lavabo, el vaig escoltar passar, una estona mes tard vaig mirar i vaig sortir. Vaig pensar d’anar cap a classe on segur que hi serien els meus companys. Aterrada vaig tornar a sentir els seus passos darrere meu i... Una altra vegada corrents. Ja quedava poc per arribar a classe, vaig entrar i intentar tancar la porta amb clau, però el mànec es va trencar. A la classe tampoc hi havia ningú, vaig agafar el telèfon perquè volia trucar a consergeria perquè truquessin a la policia, però els cables estaven tallats. Finalment va entrar a la classe - AAAAAh! - vaig cridar. Ell va dir una altra vegada: - Nena no cridis i té la teva motxilla. - Ostres!!! Lluny, vaig sentir la veu de la meva mare que em deia; desperta que arribarem tard a escola. Vaig obrir els ulls i vaig descobrir que tot havia sigut un malson. Vinga, Riky, espavila que avui, abans d’anar a l’escola hem de passar pel punt verd....va cridar la meva mare.
Torno a dormir? BONA NIT.
Riky Mariona Serret
Tornar-te a veure Hola, em dic Rebeca, i avui vull explicar la història de com vaig perdre la meva germana, el que més estimo en aquest món. Érem una família qualsevol , a algun poblet d’Irlanda. Des de petita tenia clar que la meva germana Zoe era el millor que m’havia passat. Sempre estàvem juntes. Un dia, deuria tenir uns onze anys, el nostre pare ens va demanar per parlar sèriament, jo, estranyada, vaig accedir-hi, i la meva germana també. Als pocs minuts d’aquella conversa, ja estava impactada, no m’esperava rés del que del que m’estava dient, aquelles paraules horroroses sobre la meva mare. Dient que havia fet coses que mai havia fet, tot allò em va deixar amb el cor trencat. Quan vam sortir d’allà, la Zoe, amb els ulls plorosos em va dir: -Tu creus que és veritat? -No ho sé, però sé que la mare mai faria això. Aquella mateixa nit, em vaig despertar amb uns crits procedents del menjador, vaig despertar a la Zoe i vam treure el cap pel marc de la porta. Quan vaig escoltar el que el meu pare li deia a la meva mare, no m’ho vaig creure: -Estic fart de tu! Faré que et penedeixis, m’emportaré a les nenes i et quedaràs sola! -Però, però... No pots fer això - va dir la meva mare plorant. -Si ho puc fer perquè jo ho dic! Després, el que va fer, va ser una cosa imperdonable, havia pegat a la meva mare. Ja no podia més, una llàgrima va caure per la meva galta , després una altra i una altra, fins que no va parar. Vaig tornar corrents a l’habitació, on la meva germana ja estava plorant com boja. Vaig intentar dormir, però aquella escena rondava pel meu cap, però al final la son em va vèncer. Al dia següent , em vaig despertar i vaig anar al menjador, vaig trobar-me amb el meu pare, i, abans de dir-li tot el que pensava em va dir: -Ens anem, fes les maletes perquè ens anem . -Que?! -T’he dit que ens anem!
-Ho he vist tot! -Fes les maletes o si no tu també et quedaràs com la teva mare! El que va passar després és difícil d’explicar, però crec que ja ho podeu suposar. Molts crits, llàgrimes, paraules que ferien, i una separació. Una separació. Una separació que mai podré oblidar, la meva germana. La persona amb la que estava més unida se’n va anar, i el meu pare em portava lluny d’ ella, a un lloc desconegut, on no sabria que fer. La ràbia no podia més amb mi, tot el món estava gris per als meus ulls. I sense que em donés compte ja estava en un vaixell de camí a l’illa de Man. Van passar els dies fins que vam arribar. Ens vam mudar a una casa ni molt gran ni molt petita, però per als meus ulls, era horrorosa sense la meva germana. Va arribar el dia de començar l’escola, i vaig pensar, el que em faltava. Però m’ho vaig pensar dues vegades, no estava gens malament. Amb els amics que faci podríem traçar un pla per poder tornar a Irlanda i tornar a casa. I així va ser, van passar els anys i vaig fer bastants amics, i entre tots vam poder pagar-me un vaixell per tornar a casa. Va arribar el dia de partir, em vaig escapar silenciosament de casa, vaig arribar al port, em vaig acomiadar dels meus amics, i per fi, vaig pujar al vaixell, tenia tantes ganes de tornar a veure a la Zoe. Després d’uns quants dies, vaig arribar, i just quan vaig baixar del vaixell, vaig córrer cap a la direcció de la meva casa. Vaig arribar i vaig pujar les escales, vaig obrir la porta i me la vaig trobar. Em va veure i es va quedar paralitzada, vaig córrer cap a ella i la vaig abraçar com mai, i a les dues se’ns van omplir els ulls de llàgrimes i vam plorar per un a estona interminable. La vaig mirar a la cara i les dues vam dir: -Per fi puc tornar-te a veure.
Llàgrima negra Najwa Pérez
Un món millor Un món molt bonic ple de flors i colors però ara venen els plors. Un món així ja no queda en lloc, a la terra se li cau el moc.
Un món hem d’arreglar, per poder parlar. La terra s’està contaminant, perquè nosaltres els humans, l’estem explotant.
Rius més curts, per l’aigua que hem volgut. Muntanyes degradades, molta gent està afectada.
Extincions d’animals per aquí i per allà, tard o d’hora amb tot s’acabarà. L’ egoisme reina al món, perquè ho volem tenir tot.
Guerres construïm, i la pau destruïm. Un planeta millor podem fer, i això acabarà bé.
NEXTFUTURE2019 - Sara Abad
Si veus una rosa agafa-la ja. Així vindrà Sant Jordi i et salvarà. Pot ser serà molt guay, venir amb un cavall. Serà veritat que el drac és un mimat? Serà mentida que la princesa estigui ben vestida? Tot pot ser... Encara que... No t’imaginis els contes mal explicats, els contes de fades, els poemes d’amor... Lo important és somriure! No et creguis les mentides, dels llibres amagats,
que diguin el que diguin, els dracs no poden volar! Sigues forta, i obre la porta. Sigues valenta, segueix els teus somnis. Mai et rendeixis, per molt difícil que sigui, no et posis un límit. Encara que la rosa sigui vermella, encara que el drac sigui un trapella, encara que el príncep sigui valent... No tinguis por! Tot és possible! AILEN ROS Nèlia Naydenkova
Per Tom Stanley
La Base Militar Pròleg EL RELLOTGE MARCAVA les tres de la tarda. En Tom Stanley encara no havia dinat, però no importava. Almenys no li importava al seu cap, en George Nottingham. Quina feina podria impedir una cosa tan bàsica com menjar? Això passa quan ets a una base militar d'Estats Units el 23 d'abril del 2123 i hi ha una màquina que... -Ja heu solucionat el problema? -Era en George. En Tom es va girar. -No, senyor Nottingham -va respondre en Tom. -Senyor Stanley, vostè sap el que està en joc, oi? -va dir en George. I ara va xiuxiuejar-li:- A part de la seva vida, és clar -I ara va parlar en to normal-. La vida de 8,9 milions de persones. No només els estadeounidencs, Tom, tot el... -Vostè l'únic que vol són guerres, tan internacionals com interplanetàries. On es pensa que està? A la Guerra de les Galàxies? -Com coi ho sap això? -M'he infiltrat a les dades secretes de l'exèrcit. I no penso col·laborar. -Doncs ho haurà de fer vulgui o no. O se les carregarà... El necessitem. En Tom va ser segrestat per les forces especials d'Estats Units, per tal que l'ajudessin amb la màquina. Com ja heu vist, era una qüestió de vida o mort. No tenia cap altra opció. I a més, en George era el primer presidiari del país. -Demà la vull preparada per la reprogramació.
Primer capítol S'HA ACABAT. Volia fugir. Però què es pot fer quan estàs reclòs a la BMSA C-3 (Base Militar Subterrània d'Aïllament)? Tan sols dormia cinc hores i li donaven poc menjar. Però no es podia queixar, perquè les presons del 2123 eren encara pitjors. La distòpia regna aquesta història.
LA MÀQUINA ES va fer el 2103 amb l'objectiu de curar les pitjors malalties de l'ésser humà: fibrosis quística, càncers de tot tipus... Però algú, va reprogramar la màquina perquè, enlloc de curar, propagués la malaltia més odiada: el càncer. Ja ha mort un terç de la població mundial. Aquest grup de persones, van amagar la màquina a un lloc subterrani. I aquestes persones, eren el govern i l'exèrcit. Ara que la malaltia estava propagada, volien utilitzar-la per a fer guerres,
com heu sentit. Però l'home que programava va morir pel càncer, perquè no es va protegir. Per això necessiten en Tom.
Segon capítol LA SALA ON estava la màquina era petita. Hi estava també en Tom i en George. Aquest últim es dirigeix a la màquina. Té a la mà alguna cosa. En Tom no aconsegueix veure-la. Havia d'impedir que el cap arribés a la màquina per reprogramar-la. Va córrer i es va llançar a sobre d'en George. Però ell el va immobilitzar posant-li les esposes i amb algunes tècniques de Judo. -No m’ho impedirà, senyor Stanley! –digué en George amb malícia-. Vull la màquina! Quan semblava que tot estava perdut, van sentir trets de pistoles fora de la sala.
-A TOTES LES UNITATS! –cridava un-. Tenim una intrusa al Sector B2! -Tenim cinc ferits! La intrusa és molt perillosa! -Cridava un altre. -Es dirigeix a la Sala 37-A5! “La sala i sector on estem nosaltres...”, pensà en Tom. Aleshores es deixaren de sentir trets. Ara, eren cops a la porta de la sala. Algú intentava obrir-la. Ja que estava blindada i tancada amb clau. La intrusa va deixar de fer cops. I aleshores, el pany de la porta va desaparèixer. I, molt lentament, la porta, finalment, es va obrir. I va aparèixer una dona de pell fosca, molt alta però no gaire prima, amb cara rodona i uns ulls blaus que reflectien la mirada inquieta, perplexa i desconcertada d’en Tom Sandley, un noi baix i rabassut, amb uns ulls verds. Estava suant. I de sobte en George Nottingham va murmurar alguna cosa. Aleshores, quan menys s’ho esperava, es va llançar sobre d’ell i la dona va dir: -S’ha acabat, pare. -Noooo! -No penso deixar que utilitzis la màquina per la guerra! Mentre en George continuava suplicant que el deixés, la dona es va dirigir a la màquina i hi va introduir un connector de dades (el que a la nostra època seria un Pen Drive). A la pantalla de la màquina va aparèixer això: Autodestrucció en 4 minuts
Tercer capítol La dona va agafar en Tom i li va treure les esposes amb un cop de pistola. -Em dic Somàlia i hem de sortir d’aquí.
En Tom no es podia moure. Aquella situació l’estava tornant boig. -Va! Mou-te! -cridà na Somàlia. Quan en Tom finalment va reaccionar, van sortir per la porta. Pel camí, es van trobar amb cossos morts de militars. En Tom es va parar. -Els has matat tu, oi? -Era necessari –respongué fredament la Somàlia. Va continuar el camí. -No hi havia una forma diplomàtica de solucionar-ho? -Diplomàtica? –I va riure-. Ha, ha, ha! Els hi han rentat el cervell, literalment, no s’hi podia fer res. Per sort a tu no t’ho van fer. Encara no sé perquè... Ara els dos continuaren el camí, i es van trobar de nou una porta blindada. Aquesta tenia un pany electrònic, que es podia desbloquejar teclejant un codi al panell de la dreta. Mentrestant, la màquina continuava el seu compte enrere... 10 La Somàlia va connectar al circuit electrònic del panell un aparell estrany. 9 Estava trobant el codi. 8. Encara no ha acabat... 7. Per fi! L’aparell va trobar el codi. 6. Es va obrir la porta. 5. Van pujar unes escales de cargol. 4. Es van trobar a l’exterior. 3. Van córrer tot el que podien per allunyar-se de l’explosió. 2. I van mirar enrere. No hi havia res. La base era subterrània. 1. La presó on durant tant de temps ha estat reclòs en Tom. La base militar on hi havia una màquina que... 0. I van sentir la forta explosió. L’únic que va quedar va ser un cràter amb les seves restes de diferents materials. I finalment, en Tom era lliure.
FI.
Àlex Touza