Revista de Sant Jordi 2022
Escola Ferran Sunyer
Ed. Infantil 3A- els sols
Ed. Infantil 3B- les llunes UN CAVALLER AMB ESPASA I ESCUT LI PLANTA CARA
AL DRAC TOSSUT
Ed. Infantil 4A- estrelles
Ed. Infantil 4B-arc de sant martí
Ed. Infantil 5A-astronautes
Ed. Infantil 5B
Ed. Infantil 5B-coets
Ed. Infantil 5C- llamps
1r A Ed. Primària
1r B Ed. Primària
1r C Ed. Primària
2nA Ed. Primària
2nB Ed. Primària
3rA Ed. Primària
3rB Ed. Primària
4tA Ed. Primària
4tB Ed. Primària
5èA Ed. Primària Un altre món de roses i llibres Cavallers, prínceps, dracs i princeses. Els herois coneguts a totes les infanteses. Els que han tirat cap endavant, Saltant, ballant i cantant. Molts anys enrere Han lluitat contra els dracs, follets i nans encantats. Salvant princeses i donzelles, Les més maques, les més belles. Però jo hi penso diferent. Per què no pot ser diferent aquest món tan ple de gent? Per què les princeses no ajuden als dracs? Per què els prínceps no poden tenir por? Per què els dracs sempre han de ser dolents? Jo somio d’un món on les princeses poden casar-se amb dracs i on els prínceps només juguen a escacs. Els cavallers ja no regalen roses, hi han princeses, de les mandroses! En canvi regalem llibres i flors, de tots els colors! El que més m’agrada es l’amor, El que regalem amb dolçor.
La Princesa de la Nit Hi havia una vegada, en un poblat molt petit hi vivia una princesa, la princesa de la nit. Es passava la nit cantant i ballant, però, desesperada del regne, del que li passaria si ella fos la que ho regnaria. El dia de la coronació va arribar, la princesa un preciós vestit es va posar, unes sabates de tacó que hi havia en un racó i per recollir-se els cabells, una diadema d'anells. Va començar la festa i el rei es va emportar una bona sorpresa: va veure la seva filla més bonica que mai i va dir: "Carai!" La princesa tenia una bellesa espectacular i qualsevol príncep es podria enamorar. I el rei va dir; "Au, anem a gaudir!" La princesa amargada, en va tenir prou; "Ja en tinc prou d'aquest enrenou!". Se'n va anar al jardí, pensant en el Jordi, un pagès que va conèixer, però de sobte, va desaparèixer. Llavors va decidir: "Això no pot seguir així!". Va planejar, escapar-se del poblat per poder cantant i ballant. Va arribar la nit i com planejat, ella s'havia escapat. Quan va venir el rei ja era massa tard: la princesa ja estava molt lluny d'allà. El poblat va exclamar: "Sense princesa que farem oh altesa?" El rei els va tranquil·litzar, però la princesa ja se'n va anar. Però ella va viure feliç en una caseta molt petita en una muntanya molt gran on mai la trobaran .
Fi
5èB Ed. Primària L`astronauta perdut Hi havia una vegada un noi que es deia Pol. En Pol des de petit li havia encantat l`espai. Quan tenia vint anys va començar a treballar a la NASA. Un dia el seu cap li va dir que potser faria un viatge a l`espai. El Pol es va posa molt content. Després d`una setmana li van donar la data. Ho faria el 7 de juny. Encara quedava un mes, però igualment estava molt content. El 12 de maig va celebrar el seu aniversari, complia vint-i-quatre anys. Ho va celebrar amb els seus pares, la seva tieta, els seus avis i uns quants amics. Li van regalar moltes coses i una d`aquelles coses va ser una nau espacial de LEGO. Va ser el seu regal preferit. Per fi va arribar el dia! S`estaven preparant per marxar i just abans de començar el seu viatge, li van dir que el viatge seria més llarg del que pensaven i duraria tretze mesos. Estava molt nerviós, seria el seu primer viatge en nau espacial. Va començar el compte enrere i l’avió es va enlairar. Van passar un parell de mesos i es va donar de que s`havien desviat de la ruta inicial. No s`havien on estaven. El Pol no va saber què fer i va començar a tocar els botons i ho va empitjorar tot, però al final, un dels seus companys de viatge ho va arreglar. Tot i que seguien perduts. Després d`uns mesos, al final van poder arribar al planeta on volien arribar. Van quedar-se un temps per explorar el planeta. En Pol, es va emportar una flor de color blau i lila molt bonica de record.
Durant la tornada va haver una pluja d`asteroides i la nau gairebé es trenca. Al final, van arribar a la Terra i quan van aterrar tothom els hi va donar una abraçada. Li va regalar la flor a la seva mare i es va posar molt contenta. Paca
6èA Ed. Primària El ball de les estacions De l’any són les reines, cadascuna amb les seves peculiaritats. Unes són càlides, unes són fredes i lideren uns dies comptats. Tenim a l’hivern, que és fred i glaçat, no es porta bé amb les altres estacions perquè el deixen de costat. Quan està trist plora, i les seves llàgrimes es fan neu, amb la que gaudim nosaltres jugant amb el trineu.
Després tenim la primavera, que és alegre i floral, amb el seu perfum de roses il·lumina el festival. Els animals i les flors li segueixen el compàs, omplint de color i música allà on donen pas. Ara arriba l’estiu, radiant i calorós, és el moment perfecte per posar-se a fer el gos. És hora d’anar a la platja a nedar i a la família tots junts visitar.
I finalment arriba la tardor les fulles dels arbres cauen, torna el fred i els dies de festa s’acaben. Els dies s'escurcen, i de cop i volta es fa de nit, fas un salt i ja ets al llit.
Aquestes són les quatre estacions, tan diferents, tan especials, segur que en totes les nacions no hi ha coses iguals.
6èB Ed. Primària Poesia de Sant Jordi: El drac Els contes i les llegendes em deixen malament, dient que em menjo a princeses i a tota mena de gent. Jo soc una bona bèstia, m’agrada moltíssim llegir, passejar per la muntanya , i sobretot dormir. Si trobeu a Sant Jordi us demano si us plau digueu-li que soc pacífic i no tinc res de babau, que vull viure relaxat i amb molta pau . Els cavallers em fan mal expressament m'ataquen amb fletxes i marxen rient. Espero que així ja sabeu que el drac que us imagineu no es pas veritat, i aquest poema ja s’ha acabat . El salvador 49
Cicle inicial- 1r
Cicle inicial- 2n
Cicle mitjà- 3r
Cicle mitjà- 4t
Cicle superior- 5è El Bosc Fa molts anys en un bosc molt gran hi havia uns joves que havien anat de vacances amb el seu cotxe. Es van quedar sense combustible i no podien sortir del bosc. Era a l’estiu de l’any 1950 i feia molta calor. Començava a fer-se fosc ... Els cinc amics: en Pol, la Mireia, la Paula, la Maria i l’Adrià van començar a espantar-se perquè hi havia animals ferotges, tenien molta por que se’ls mengessin. Van tancar les finestres del cotxe i van començar a cridar. Els animals van anar apropant-se al cotxe però al cap d’una estona van marxar cansats i avorrits. Els cinc amics van decidir dormir en el cotxe, doncs era el lloc més segur, tot i que portaven tenda de campanya i sacs de dormir; d’aquesta manera si els animals tornaven estarien salvats. Poc a poc començà a sortir el sol ... es van anar despertant. Van esmorzar i van decidir fer una excursió pel bosc. Van veure molts arbres, de molts color i de molts tipus, el terra era ple d’un catifa de fulles multicolors, caminant... caminant van arribar a un preciós riu d’aigua cristal·lina. Al veure aquell riu els va entrar moltes ganes de banyar-se. Dit i fet, tots van començar a córrer i a posar-se dins l’aigua. Sense saber d’on va sortir, va aparèixer un cocodril afamat que se’ls volia menjar.. El cinc amics van sortir ràpidament de l’aigua i tornaren a fer el camí cap el cotxe però no sabien on estaven i començava de nou a fer-se fosc. Desesperats i morts de gana van veure una masia davant d’un gran prat. Estaven salvats!!! El masover els va ajudar, els va preparar un bon sopar i unes bones lliteres. Així els nostres bons amics van poder tornar a casa !!!
Préssec
La dansa La dansa és expressar amb tot el cos les ganes de viure movent cada os. Una bona tarda de dansa compensa un dia que cansa. Dóna igual si és en un escenari o amb un vestuari estrafolari. Fas el teu ball i disfrutes com mai. I, en acabat, deixes el públic bocabadat. Això és el millor, així que… Vinga, sense por! La pinya
La Porta Màgica Hi havia una vegada un nen que estava passejant pel bosc encantat .Quan portava 30 minuts ,va trobar porta, va entrar per la porta, i quan va entrar hi havia un Castell encantat i va veure al damunt del Castell dos dracs i la reina del castell .Va mirar una mica pels voltants i va trobar en un arbust un cactus que tenia mans, cames i boca,però no podia parlar també va trobar un arbre que era petit però mòlt bell. Així que van estar parlant una mica i li van dir, que abans vivien moltes persones,però ara gairebé no quedava ningú. Van anar al Castell i havien dos soldats així que l’arbre els va distreure,i va disparar amb les seves pomes i va llançar-los del pont. Així que van obrir la porta i van pujar les escales,van trobar dos dracs un rosa i un altre verd ,i van. El cactus va lluitar amb el rosa i l’arbre amb el verd. L’arbre va perdre i el nen el va curar, però no podia lluitar i el cactus va guanyar. Es va enfocar contra el verd i el cactus i va perdre. També el curar. De sobte, va caure una nau i en ella anava el coronel Rufs. Ell va disparar al drac verd, el van guanyar i van anar per la reina.. Van pujar les escales i van aprofitar que la reina estava d’esquenes i el cactus va disparar espines, l’arbre pomes i el coronel Rufs amb la pistola el van matar. Van alliberar a tots i van agafar el tresor, van començar a destruir el Castell, van passar dos mesos i van acabar. El rei de la porta Màgica va donar les gràcies per ajudar-los. Li va donar la seva recompensa que eren 100.000.000.000.000 d’euros. El nen es va acomiadar amb la condició que tornaria. El Coronel
Sinaí i Max a França Hi havia una vegada un nen i una nena que estaven en el bosc atrapats des de feia 3 anys,però sobrevivien
perquè tenien molts diners i un dia van sortir d’aquell bosc i van
comprar un bitllet per viatjar i van anar en avió. Van marxar el 3 de novembre i van anar cap a França, però eren tan petits que no els van deixar entrar. La Sinaí tenia19 anys i el Max 18 anys però no els van creure i els van ensenyar el DNI i els van deixar entrar. Van estar a França com 30 dies i van tornar el 2 de desembre. Estaven tristos perquè no estaven els pares de la Sinaí i en Max. Volien trucar-los però no tenien wifi. Casualment, van trobar-los i es van posar molt contents. Va passar un cotxe i li van preguntar si els podia portar a casa i els hi va dir que sí. Els hi va preguntar moltes coses estranyes i no li van contestar perquè els podia segrestar. Els va mirar amb cara d’enfadat i van baixar a la següent parada tremolant i van entrar a casa. La Sinaí i en Max van córrer per tota la casa perquè els agradaven la casa. Va dir la Sinaí que ja no hauria de dormir en branques mai més i estaven súper contents. Finalment, el seu pare els va apuntar a una escola molt a prop de la casa on s’havien instal·lat i van viure feliços per sempre. . Noa
Cicle superior- 6è La flor de Sant Jordi Hola em dic Margarina, sóc una rosa molt amistosa, sóc vermella com una rosella. M’agrada molt menjar i també caminar, però avui és dimarts i he de menjat molt sa per poder-me aprimar.
Ahir estava molt tranquil·leta al terra, i de sobte un home que es deia Andreu em va agafar, perquè es pensava que jo era el seu menjar, a més a més, em va portar caminant perquè volia anar a Alacant, amb un gos que es deia Afinar.
No entenc per què no es vol adonar de que el món està desorientat i que amb ell no podem parlar.
Ara estic descansant i també pensant, en que tampoc està tan malament, perquè em tracta genial i em dona l’esmorzar a l’hora de menjar. El meu amic Andreu i jo us diem adéu.
Tarongeta
Les cinc llegendes culturals Vet aquí que una vegada hi havia cinc nenes que es dirigien cap a Barcelona en vaixell, aquestes noies eren orfes i van escapar de les guerres dels seus països, per això venen cap a Barcelona. Hi havia cinc nenes cada una d'un lloc diferent. La més gran es diu Amal, té dotze anys i ve del Yemen. La Rose, té onze anys i ve de la República Democràtica del Congo. La següent és la Lera que té deu anys i ve d'Ucraïna. També està la Fàtima que té nou anys i ve de Síria. Per últim, la Sasha que té vuit anys i ve d'Afganistan. Totes van arribar a Barcelona el dia 18 d'abril de 2022, justament cinc dies abans de Sant Jordi.
El dia d'arribada: quan van arribar les van refugiar en unes cabanes molt grans, i els hi va tocar una per a totes cinc. Primer tenien molta vergonya i cap parlava, però l'Amal va ser valenta i va dir: - Jugarem al joc de les presentacions. Jo em dic Amal, tinc dotze anys i vinc del Yemen.
I així seguidament fins a arribar a la Sasha. Es van adonar que tenien moltes coses en comú, com per exemple: que totes venien de països que estaven en guerra, que feien escala per edat, que eren orfes, que havien arribat el mateix dia a Barcelona...
Dos dies abans de Sant Jordi van decidir que serien les millors amigues, i van passar tot el dia juntes. Un dia abans de Sant Jordi van fer un Tour per Barcelona, van veure molts monuments. L'endemà van dir totes : - avui és el dia, avui és Sant Jordi. Hauríem de celebrarho, diuen que és un dia molt important aquí a Barcelona. I la Lera va dir: - ja ho sé, ens regalarem roses i llibres entre totes.
Feliç Sant Jordi!!!
(teriyaki)
Sant Jordi Ja arriba la Diada amb un llibre a cada parada. Una rosa per a cada nen i una abraçada molt estimada. Sant Jordi el cavaller amb una llança i un cavallet, van tots dos a matar al drac perquè així puguin celebrar. Amb l’escut es defendran i a la princesa salvaran. Gaudiran i gaudiran i tots junts cantaran Sant Jordi veurà la sang i la rosa agafarà, li donarà a la princesa i els dos gaudiran. El poble es posarà content i molt alegre estarà la gent.
Marshall
Perquè els convé Fa poc va esclatar una guerra contra Ucraïna. Des del primer dia tots els països es van posar a ajudar a Ucraïna, i portar militars al seu país per a ajudar-los, armament, poder entrar sense papers a Espanya o a un altre país, amb allotjament gratuït, etc. Però aquesta guerra tapa a les demès, presidents, reis... Ajuden a Ucraïna perquè es un país europeu i els convé fer-ho, però als demès països d' Àfrica, per exemple, per què no els ajuden? Els refugiats d' Àfrica arriben tots sols mentre se'ls mor la família pel camí o cauen a l’aigua i no saben nadar. Els pocs que arriben o acaben a la presó, salten valles increïbles,(fins i tot nens molt petits). Quan aconsegueixin arribar, o han de viure al carrer, sense papers (així que ja tenen una excusa per fer-los fora del país), o troben feina venent al carrer en condicions molt dolentes.
NO VOL DIR QUE NO VULGUI QUE AJUDIN A UCRANIA, PERÒ TAMBÉ AJUDAR A PAISOS QUE TENEN MOLTS MENYS RECURSOS ESTARIA MOLT MILLOR!
MATRIX72