Escola Ferran Sunyer Curs 2020-2021
Educació Infantil
P3 A
P3 B
LA CLASSE DEL SOL, HEM PREPARAT AQUESTES ENDEVINALLES
P4 A
A la classe de les Llunes
P4 B
els nens i nenes han preparat tres endevinalles relacionades amb el fons del mar, que és el projecte que estem treballant ara. Aquí les teniu per si no s’entén la lletra:
ENDEVINALLA 1: Sóc un animal molt gran, que viu al fons del mar. Amb una boca ample menjo krill i sóc de color blau amb taques. Qui sóc?
ENDEVINALLA 2: Sóc un animal amb la cua en forma d’espiral. Visc a l’aigua salada i puc tenir moltes cries. Qui sóc?
ENDEVINALLA 3: Tinc una cua amb escates de peix, però tinc el cabell llarg i de colors. Visc al mar i sé cantar molt bé. Qui sóc?
Respostes: Tauró balena. Cavallet de Mar. Sirena/Tritó
ENDEVINALLES
P4 C
P4 D A
P5 A
VET AQUÍ UNA VEGADA, UNS SUPERHEROIS JUGAVEN UN PARTIT DE FUTBOL. DE COP I VOLTA SUPERMAN VA XUTAR LA PILOTA I VA ANAR A PARAR A L'ESPAI.
UN ASTRONAUTA QUE VOLTAVA PER ALLÀ VA AGAFAR LA PILOTA, VA MIRAR CAP A BAIX I LA VA TORNAR A LLENÇAR.
LA PILOTA BAIXAVA EN FORMA DE METEORIT.
ELS SUPERHEROIS EN VEURE QUE LA PILOTA METEORIT BAIXAVA AMB TANTA VELOCITAT, VAREN POSAR UNA MATALÀS AL MIG DEL CAMP PERQUÈ NO ES TRENQUES.
AL FINAL VAN PODER FER EL PARTIT DE FUTBOL. VAN VENIR A VEUREL POLICIES, BOMBERS, POLLETS I FINS I TOT UNES PRINCESES DEL POBLE DEL COSTAT. CATACRIC-CATACRAC PARTIT DE FUTBOL I CONTE ACABAT.
P5 B
HI HAVIA UNA VEGADA, UN GOS I UNA GATA QUE ES DEIEN COQUI I LLUNA I EREN MOLT AMICS. UN DIA JUGANT A CASA ES VAN TROBAR UN LLIBRE MÀGIC QUE PARLAVA D’UN PLANETA ESPECIAL FET DE DIAMANTS: EL PLANETA DIAMANT. EXPLICAVA COM ERA I COM ARRIBAR-HI.
SEGUINT LES INSTRUCCIONS DEL LLIBRE MÀGIC CONSTRUEIXENUN COET MOLT XULO I GEGANT. DESPRÉS DE 17 DIES L’ACABEN I ES PREPAREN PER VIATGAR AL PLANETA DIAMANT.
3, 2, 1…ENLAIRAMENT!!! SURTEN DISPARATS DE LA TERRA CAP AL PLANETA DIAMANT. ESTAN MOLT CONTENTS DE VIATJAR PER L’ESPAI I VEURE LES ESTRELLES, EL SOL, LA LLUNA, JÚPITER, SATURN,…
QUAN ARRIBEN AL PLANETA DIAMANT ES QUEDEN QUIETS I AMB CARA DE SORPRESA, PERQUÈ ÉS MOLT GRAN I BRILLANT…I SOBRETOT PERQUÈ DESCOBREIXEN QUE ELS SEUS HABITANTS SON LES LLETRES I ELS NÚMEROS.
QUAN ES CONEIXEN JUGUEN JUNTS. ELS NÚMEROS I LES LLETRES ELS ENSENYEN EL SEU PLANETA I EL DIAMANT GEGANT, I ELS DEMANEN SI ELS PODEN PORTAR A VEURE LA TERRA.
E
ELS NÚMEROS I LES LLETRES REGALEN UNS QUANTS DIAMANTS A LA LLUNA I AL COQUI, I TOTS JUNTS SE’N VAN DE VIATGE A LA TERRA AMB EL COET GEGANT. CONTE CONTAT, CONTE ACABAT
P5 C
P5D
Cicle Inicial
1r A HI SURTEN ESPASES LÀSER I PERSONATGES MOLT VALENTS. NO SÓC UN DIBUIX ANIMAT I QUASI TOT EM PASSA A L´ESPAI. A VEGADES EM VEUEN A CASA I D´ALTRES EM VEUEN AL CINEMA. QUI SÓC?
Ainhoa Rodríguez Rocha
1r B És
“algu” que va pel terra
i no es veu. Jo porto mascareta, i és molt dolent. Què és?
(El virus)
Arlet Seguí 1rB
1r C
Óscar Vázquez Mena
2n A EL PEATGE
Quan per l’autopista anem un peatge ens trobem. Allà hem de pagar per poder passar.
Podem pagar amb targeta, bitllets o monedes. Només passarem si el semàfor està verd i només no
passarem
si el semàfor és
vermell. Marc Borrell2n A
2nB
ANIVERSARI És el meu aniversari i hi ha un horari. Primer fem el pastís amb els meus amics. Inflo el globus mentre em poso el gorro. Després ballem i molt bé ens ho passarem. Vaig fer 8 anys i ja soc una nena gran. Les espelmes vaig bufar i el globus es va desinflar
GALÀXIA
La galàxia és interessant, me l'estic imaginant. Estels volant, meteorits xocant.
Quan a la galàxia he anat, un forat negre m'ha menjat, i a Mart he arribat.
Un satèl•lit blanc i negre, ha sortit de la terra. Amb el sol s’ha trobat, i es cremarà per despistat.
2nC
Cicle Mitjà
FUGINT
3rA
L’Alisha era una nena que vivia amb la seva família en una vall als afores de la ciutat de Nova Delhi. La seva família era molt pobra. Un dia, però, quan l’Alisha es va despertar es va trobar que tota la natura que l’envoltava havia desaparegut. El paisatge era gris i trist, no hi havia ni un bri d’herba i estava tot ple de fum. A l’Alisha això no li feia cap il·lusió. Estava desorientada i no sabia què fer. Al cap d’una setmana la seva família se’n va anar a Mumbai. Però allà les coses no havien canviat gaire. Tothom deia a l’Alisha que si era una noia s’havia de quedar a casa amb la seva mare. Però l’Alisha no es rendia. Fugien de la pobresa i de la por, però també de la guerra. Estava frustrada i trobava a faltar la seva estimada vall. Al cap d’un mes van tornar cap a Nova Delhi i van demostrar a tothom que el més important del món és la pau. Ara l’Alisha, que ja és gran, es dedica a ajudar a les famílies que pateixen tant com ho va fer ella. Laia Vidal Olmeda
LES DUES GERMANES
3rB
Hi havia una vegada dues germanes, la Behula i l’Ayushi, vivien amb el seu pare que es deia Bahuman, la seva mare l’Uma i el seu germà que l’estimaven molt, el Baber. A les dues germanes els hi agradava molt viatjar amb tren per les muntanyes com Agastyamalai, Kalsubai o Kabku, són molt boniques i tenen molins de vent. A la Behula i a l’Ayushi els hi agrada molt la natura però, des de fa un temps les dues germanes estan molt tristes i enfadades perquè la gent està contaminant molt els boscos, les platges i les muntanyes. Un dia, des del tren, les dues germanes van veure un nen i una nena plorant amb alguna cosa a les mans. Van baixar a la parada més propera i els hi van preguntar com es deien i perquè ploraven. El nen va respondre mig plorant: -
Jo em dic Aakil i ella és la meva germana l’Anjay.
Després la nena va respondre: -
Fa estona han passat uns cotxes i han aixafat una família de granotes.
Llavors la Behula i l’Ayushi van pensar que havien de pensar un pla i ràpid. Llavors els hi van explicar a l’Aakil i a l’Anjay que els hi semblava fer un pla i van estar-hi d’acord i entre tots van idear el següent: anirien a parlar amb el president de l’Índia, en Ram NathKovind i li dirien que això no pot seguir així. Al dia següent van posar en marxa al seu pla. Quan van acabar d’esmorzar van agafar les bicis, aigua i menjar. Van arribar molt ràpid i quan van picar a la porta en Ram NathKovind els hi va preguntar: -
Què voleu?-va dir el president. Hem vingut perquè la gent està contaminant tot- va dir l’Anjay. Ahir un¡s cotxes van aixafar una família de granotes- va seguir l’Aakil.
En Ram NathKovind els va escoltar atentament, després va posar un nova llei que deia que no es podia fer malbé la natura. A partir d’aleshores les persones van canviar el seu estil de vida i van poder recuperar un país sense contaminació. La Behula, l’Ayushi, l’Aakil i l’Anjay van ser feliços per sempre.
MEDEA Daia 3rB
Maicas
L’escola de l’Índia 3r C
3rC
Hi havia una vegada un poble de l’India on hi havia cases i escoles on els nens i nenes del poble anaven a estudiar allà. En aquell poble hi havia moltes flors, arbres amb fruita i ocells. També hi havia herba i molins de vent. Hi havia una nena que es deia Alisha i li agradava molt estudiar i estar amb els seus amics. L’Alisha tenia una cabra petita que es deia Gina. Un dia a l’escola la mestra els va dir que el proper dia podien de portar a la seva mascota. L’Alisha estava molt emocionada! Al dia següent l’Alisha va portar la seva cabra Gina. Van passar un dia genial! Quan va terminar l’escola els pares de l’Alisha van anar a buscar-la. L’Alisha va tornar a casa, va sopar i se’n va anar al llit a dormir molt feliç per el dia tan genial que havia passat! Blue
4t A
L´amor
L’amor és quan se t’obre el cor. L’amor és el que et fa sentir feliç. L’amor és el millor! És com si et fessin un petó. L’amor és un desig, és un desig sense por, demanat pel cor. És com un remolí en plena nit. Tot comença poc a poc, sense paraules ni amor, el cel s’ajunta. Visca l’amor!
Sam Rodríguez
FLORS
4t B
Les flors estan contentes, es nota l’alegria. Quan plou s’entristeixen i aviat es panseixen. De cop surt el sol i totes floreixen. Més tard, amb confiança, expliquen la història de la seva infantesa, del dol sota terra. Una flor blava, plena de tristesa. Una groga, plena d’alegria. Una vermella, plena d’ira. I l’última, rosa, plena d’amor. Maria Laguna
Poema dels colors El blau del mar, l’alegria, la tristesa. El verd de les plantes i la tranquil·litat. El taronja, la fruita i la felicitat.
El lila de l’optimisme i la relaxació. El groc del Sol i l’esperança. El vermell de la ràbia i de l’amor.
El blanc té llibertat i nerviosisme. El negre, soledat i por. El rosa, la flor de Sant Jordi. Daniel Souza Barbosa
4t C
Cicle Superior
La Lulú i la rosa espacial
5è A
Estimat diari, ja saps que fa poc ens vam traslladar a EE.UU. amb l’objectiu de complir el meu somni. Ser una astronauta professional. T’ho imagines?, seria la Lulú espacial.
- Jaa,ja,ja, seria genial – va dir la Lulú. I per això vull anar a la NASA, per pujar-me a un coet i sortir volant. Aquell dia pot arribar en qualsevol moment,i per això m’estic llegint una tonelada de llibres que t’expliquen com pilotar un coet de la NASA. M’agrada estar preparada per el que vingui en un futur, no vull perdre l’oportunitat de ser una astronauta i viatjar ala Lluna. Demà començaré a anar al “nou” insti, en veritat per a mi és nou. Faré amics nous, perquè crec que no estaria agust sense amics tot el curs. Quan faci amics els hi explicaré el meu somni perquè em puguin ajudar a que es faci realitat. A més a més fer amics és de les millors coses que et poden passar, oi que si? L’endemà la Lulú es va despertar, es va preparar per anar-se’n a l’insti i va sortir de casa seva. -Adéu mama, que tinguis un bon dia!- va dir la Lulú –Adéu filla, igualment – va contestar la mare Quan va arribar a l’insti,la Lulú va anar fins la sevaguixeta per guardar les seves coses, (el director li havia dit quina era la seva guixeta, i la seva aula) es va dirigir a classe, va picar a la porta i va entrar. Quan va entrar a classe la professora es va dirigir a ella i li va dir: -Hola, tu deus ser la Lulú ? – va preguntar la professora. –Si, soc la Lulú ¿on em puc seure?- va contestar. –Allà mateix- va respondre la professora assenyalant una taula que hi era a primera fila. Quan la Lulú estava apunt de seure la professora li va dir: –No, espera que abans de començar la classe a tots ens agradaria que et presentessis per conèixer-te millor.¿Voldries?– si, si és clar !!! La Lulú es va posar d’esquenes a la pissarra i observant als seus companys i companyes nous va començar a explicar mini parts de la seva vida. –Hola soc la Lulú, em vaig traslladar aquí fa poc per complir el meu somni, que és ser astronauta – Perdona Lulú no vull interrompre el teu discurset eh?, però, el teu somni?, el teu somni mai es complirà!!!- va interrompre un dels seus companys amb veu grossera. Tots van començar a riure quan l’amic del company va dir seguint-li el rotllo: –Ja,ja,ja que vol ser astronauta, ha dit? En quina historia vius?-
De seguida la Lulú va començar a plorar i se’n va anar corrents d’allà. Se’n va anar a casa seva i va estar plorant durant més o menys una hora, aquell va ser el pitjor primer dia de classes de la seva vida. L’endemà la Lulú es va despertar molt d’hora i va idear un pla per a la tarda. El va estar pensant un milió de vegades fins que va arribar la tarda. Corrents,la Lulú es va vestir, va preparar la seva motxilla de provisions i va sortir de casa. Es va dirigir a la base de la NASA, es va colar a la part on estava l’últim coet que es va construir, es va posar el vestit, va pujar, va tancar la porta iii ..... nerviosa la Lulú es va dir a si mateixa. –Lulú, aquesta és la teva oportunitat de complir el teu somni i fer veure als altres que no hi ha res impossible que no puguis fer. Si els altres no accepten el teu futur no els hi facis cas, passa d’ells i fes el que t’agrada i el que vols fer, no et deixis manar per ningú. Segons desprès, la Lulú va comptar fins a cinc respirant fons va deixar anar la nerviositat i va enlairar-se. -Siiiiiiiiii!!!!!!!! Per fi compliré el meu somni, viatjar a la l’espai !!!Quan la Lulú va arribar a la Lluna, va aterrar i va baixar del coet. De seguida va veure la bandera dels EE.UU plantada i va afanyar-se per veure-la d’aprop. Quan va donar la primera passa va començar a dir: – Un petit pas per la Lulú, però un gran salt per la humanitatLluna!!!-
Siiii, per fi he arribat a la
Poca estona després, la Lulú va arribar a on es situava la bandera i va veure una cosa vermella darrere d'ella. Era una rosa!!! Es veia molt vermellosa i bonica. Al costat de la rosa hi havia un paperet en el que deia:”Per la Lulú, la noia que ha complert el seu somni”.La Lulú va agafar el paperet juntament amb la rosa i va cridar – Feliç SANT JORDIFI
BillieEilish
SALVATGE: Quan el fred d’hivern s’acaba. Quan creix el blat i la fava, Quan la terra ja és verda, Hi ha una criatura amb la pell del color de la cera. És una dona jove. Trista amb res per fer. La seva mare és la reina, El pare Sant Jordi, el valent cavaller.
Un dia un home, vell i amargat Va arribar al castell molt espantat. Deia: -Hi ha un altre drac! Més fort i més malvat!El rei Jordi es va aixecar. -Jo tinc experiència amb els dracs. Aniré... -va dir – i el mataré.-Però pare,- va dir la princesa Hailo.- I si el drac és bo?El rei es riu, dient que totes les bèsties tenen el cor de carbó. I doncs va anar. Però no va tornar. Tot el poble va sospirar. Ara segur que el drac li anava a atacar.
Però necessitaven un rei. I la princesa s’haurà de casar. -No vull, no vull! No l’estimo, mama.deia la pobre Hailo, mentre començava a plorar. -Aquesta és l'única opció, filla meva,
5è B
- deia la reina amb cara de ploranera-. És una cosa que no pots entendre.
La lluna plena va brillar aquella nit. Ningú va notar que la princesa s'aixecava del llit. Va agafar una llança. El seu pare necessitava venjança. Del castell va sortir Ignorant les seves ganes de dormir.
-Jo derrotaré a aquest drac -va dir mentre passava un llacEnsenyaré a tots que no necessito casar-me -va dir mentre passava unes cabanes-. Finalment, a la cova del drac, que tenia forma d’una vella amargada l'Heilo va esperar a l'entrada amb l’arma alçada. La bèstia va decidir sortir. -si et mato- diu la princesa – el meu poble ja no haurà de patir.Però de sobte, va sortir un cavaller, dient:- No et preocupis, bonica, que jo et salvaré!Li envia un petó, però la princesa no fa res. -Però què penses que fas?! -Creus que jo no sóc capaç?! -crida ella, empipada Jo no sóc la meva mare, un Home no em donarà res! -Estarà boja- diu ellMira que fràgil és.
El drac obre la boca i el jove s'encén. El cavall, espantat pel foc, se'n va corrents. L' Hailo, horroritzada, Veu que el drac és una dragona. Però també se n’adona, que la pobre sí que era bona. Només estava sola. a ningú volia aterrir -Si jo t’he ajudat a tu,- diu la dragona. -tu m’ajudaràs a mi?La princesa somriu, veient l’oportunitat i diu que sí. Ara el drac no està sol, però la princesa encara, haurà de ser la dona d’una persona que no li agrada... La nit abans de la boda, Està amb la dragona una estona, la bèstia li deixa que l’Hailo pugi sobre ella. Quina enhorabona! Quina meravella! I doncs així la princesa va tenir una idea. Va tornar al castell amb suor a la cella. I la seva amiga enorme, darrere d’ella. Tots van cridar, tots van fugir. Aquella nit ningú del poble va poder dormir. L’Hailo va agafar les seves coses, Sobretot moltes llibres i roses Amb la dragona se’n va anar. Del poble va escapar. Va viure salvatge per sempre. I aquest poema ja s’acabat. Autora: atenea
La primavera
5è C
Tots cantem i ballem, Perquè la primavera ja veiem.
La primavera ha arribat, Tots els arbres han brotat.
Tots els animals amb llibertat, Com s’hi no hagués malaltia.
En aquesta etapa tan floral, Vull què aquest 2021 sigui normal.
Amb l'alegria de les papallones i abelles, tenim les flors obertes.
Reunint totes les flors, obtenim en el món olors i colors.
I amb tot això de la primavera, pot ser al COVID s'aniria!!
Elashow
6è A En un regne llunyà... hi vivia un rei que es deia Ren. Estava a punt de complir seixanta-nou anys. El pobre rei estava patint una greu malaltia després de la mort de la reina. El rei no tenia fill o filla que pogués heretar el seu tron. Sense el rei, el regne va caure en greus condicions mai més no va tornar a la seva normalitat. El rei tenia la missió d'alegrar el dia a la gent amb el seu bastó. Les notícies van córrer per tot el regne. Escoltant aquestes notícies, la gent del regne va començar a col·laborar i a fer el que estava a les seves mans per curar al rei. Malauradament, la gent del poble no va poder curar al rei Ren, ni tampoc van aconseguir-ho els metges. No hi havia solució. Necessitaven algú que pogués curar-lo. Al cap d’uns dies, els soldats van dir: “El rei cada vegada es troba pitjor. No sabem quan de temps li queda. Qui sigui capaç de curar-lo, rebrà un premi de cinc centes monedes de plata”. En aquella època, les monedes de plata tenien molt de valor. El Kuro i el Kiro (germans i protagonistes de la història) es van quedar bocabadats i van pensar que amb cinc centes monedes de plata podrien viure una vida sense complicacions i de més benestar. Aquests dos eren molt pobres, a tots dos els agradaven les aventures i en buscaven noves a llocs llunyans del regne. Buscaven riqueses com gemes, or... però mai tenien sort. Des de petits van viure en pobres condicions. Ells volien salvar el rei, i també volien que millorar la seva qualitat de vida fins el dia de la seva mort. Seria bo intentar-ho oi? Tots dos van anar-se’n del regne amb els seus cavalls. Però... si volien curar el rei, on anirien? No sabien on estava la cura i tampoc quin tipus de malaltia tenia el rei. El Kuro va tenir la idea d’apropar-se a la bruixa del bosc. Aquella bruixa no era una bruixa molt “maligna”, sinó que ell sabia molt bé que aquesta bruixa podia donar-li
la solució ja que tenia el remei per a totes les malalties (excepte aquesta que té el rei perquè no saben com s’anomena). Al arribar a la caseta de la bruixa, ells dos van explicar-li la situació. Aquells símptomes eren molt comuns. Però alguns d’ells no eren normals. Desprès d’experimentar durant unes hores, va dir la bruixa que el rei tenia un tipus de virus. Ella necessitava una mostra de la saliva del rei així podria veure les debilitats del virus. Desprès de tornar del regne a agafar una mostra de saliva per a la bruixa, la bruixa va dir que necessitava uns ingredients, i així ja podria fer la cura del rei. Necessitaven: Saliva de la persona amb la malaltia, babes de cargol, pell de monstre i aigua del pantà espantós. Amb aquests ingredients ja tindrien el remei pel rei. Desprès d’agafar la majoria d’ingredients, els faltava aigua del pantà espantós. Però ningú no podia agafar aigua d’allà per causa dels olors terribles de l’aigua, els animals salvatges i els insectes perillosos. El Kiro va agafar una mica d’aigua del pantà i ho va posar en un recipient. Ja tenien els ingredients suficients. Però, ells dos es van despistar i de sobte, es van adonar que tenien una manada de llops i una plaga d’insectes darrere d’ells. Gràcies a Déu, van poder lliurar-se dels llops i de la plaga fent distraccions, i fent que la plaga, i la manada tornessin amb els seus habitants. Finalment ells dos van poder arribar a temps a casa de la bruixa, i van poder curar el rei! Gràcies a ells dos i a la bruixa, els tres van guanyar cinc centes monedes de plata. El Kuro i el Kiro, van compartir el premi amb la gent pobre del regne. I ells dos van viure una bona vida. A més, el rei va poder a tornar a la normalitat, i per tant el regne no va caure en greus condicions. Conte contat, conte acabat.
6è B
Un poema ben pensat per aquest Sant Jordi tant complicat: El drac maligne a un poble va arribar, i la cavallera Jordina se’n va assabentar. El drac el poble estava a punt de cremar, però la Jordina just a temps el va matar. De la sang del drac una bandera LGTBI va sortir i tots la boca van obrir. La cavallera Jordina a la princesa va besar, i ella es va enamorar. El rei no estava d’acord amb el matrimoni, així que va marxar amb el dimoni de Sant Antoni. La reina a la princesa va abraçar, i al seu costat va estar. La gent al principi es va negar , però quan el rei va rectificar, tothom es va tranquil·litzar. La Jordina amb la princesa es va casar, i tots feliços van regnar. Amb aquest poema nens i nenes us vull explicar, que vosaltres a qui vulgueu podeu estimar.
Nit i dia
6è C
SANT JORDI El dia de Sant Jordi ja ha arribat. El dia més esperat: Roses i Llibres has regalat.
Una tradició catalana s’ha iniciat Nens i Nenes, el conte ja ha començat. I la història de Sant Jordi us vinc a explicar.
Aquesta història comença en un petit poblat. On un cavaller que ha lluitat hi ha casa seva s’ha quedat. I per un missatger s’ha assabentat que la princesa segrestada s’ha quedat. Ja que un drac se l’ha emportat
Així dons, decideix tornar a batallar i a la princesa rescatar. El cavaller tot decidit a la cova ha anat I al drac ha matat. De la sang, una rosa ha sortit I l’amor de la princesa ha aconseguit.
Pseudònim : gigante