Revista dels Jocs Florals – Sant Jordi 2017 Escola Ferran Sunyer Barcelona www.xtec.cat/escferransunyer
Sant Jordi cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia però la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc, explica el folklorista Joan Amades a la seva obra ,el Costumari Català. Tant se val on va succeir, el que si es important es que la tradició es manté ben viva, la llegenda l' anem recordant any rere any , a l'escola ens empeny a posar en avís les muses de la creativitat , davant d'un paper en blanc deixar anar l' imaginació i poder escriure quelcom, que ens surt de dintre. Des dels més petits fins als mes grans tots hi deixem la nostra empremta literària , per gaudir-ne tots plegats, de l'escriptura, de la lectura i del compartir una vegada més ,la llegenda, la paredeta de llibres ,la revista i els jocs florals.
Bona diada!!!
Premis Jocs Florals 2017 Curs/Premi Gènere Títol Nom (Àlies) 3rA Poesia Què és el millor del Tomás Alòs (TAC) 1r premi món? 3rA Prosa El drac vergonyós Massi Nora Fama 2n premi (Star) 3rB 1r premi 3rB 2n premi 3rC 1r premi 3rC 2n premi
Prosa
La rosa d’amor
Poesia
El drac
Prosa
El nan de la felicitat
Poesia
La muntanya
Ada Menezo (Estela) Sanda Manguera (Adnas) Sofia Crevatin (Eva) Lucia Ena (La bruixa)
4tA 1r premi 4tA 2n premi
Poesia Capvespre a l’Índia Prosa
El meu arbre
4tB 1r premi 4tB 2n premi
Prosa
La desaparició dels regals El mar tropical
Gemma Sauch (Marinettee) Judit Sánchez (Happy Flower)
La importància de la vida
Ricard Domínguez (Tres caps)
5èA 1r premi
Poesia
Prosa
Xavier Borrell (Vermell) Ada Cuesta (Kuki)
5èA 2n premi
Poesia
El drac
Meherun Rahman (Mahia)
5èB 1r premi 5èB 2n premi
Poesia
El drac trist
Bernat Vidal (Lladruc) Martina Martorell (1048)
6èA 1r premi 6èA 2n premi
Prosa
Vida
Amat Mira (Corb)
Poesia
El meu Sant Jordi
Naiara Gómez (Kri)
Prosa
El meu secret
Poesia
La vida de l’Ada
Marc Vicente (Marvi11) Noehila Nassir (Abbi)
6èB 1r premi 6èB 2n premi
Prosa
El conte de Sant Jordi: la versió del drac
A les classes d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària, no es lliuren premis individuals, perquè els treballs es realitzen a classe en un treball col·lectiu. Cada grup ha elaborat un conte, endevinalles, rodolins, etc. Cada classe ha estat premiada amb un lot de llibres, una rosa i un diploma per la seva participació als Jocs Florals.
P3
P4A
P4B
P5A
P5B HI HAVIA UNA VEGADA UN REI QUE ES DEIA JORDI. EL REI JORDI ESTAVA ENAMORAT DE LA PRINCESA PEPI. LA PRINCESA PEPI, PERÒ, ERA UN ESQUELET!!! A LA PEPI LI AGRADAVEN MOLT ELS NENS I PER AIXÒ ERA MESTRA DE P-5 I VIVIA A L‟ESCOLA, NO LI AGRADAVEN ELS CASTELLS ROSES NI ELS PRÍNCEPS BLAUS. ELS NENS I LES NENES DE P-5 VAN ANAR DE COLÒNIES AL CASTELL DEL REI JORDI. ALLÀ HI HAVIA MOLTS TIPUS DE CASES: TIPIS, CABANES MASAIS,GRATACELS, IGLÚS… A LA PEPI LI VA AGRADAR TANT L‟ IGLÚ QUE ES VA QUEDAR
DORMIDA DINS. A LA NIT, ELS NENS LA VAREN BUSCAR I NO LA TROBAVEN. LI VAN DIR AL REI JORDI I TOTS JUNTS VVAREN ANAR A BUSCAR-LA PER TOTES LES CASES I FINALMENT LA VAN TROBAR CONGELADA A L‟ IGLÚ. DE SEGUIDA VAREN PORTAR-LA AL CASTELL DAVANT LA LLAR DE FOC I LI VAN DONAR DE MENJAR. QUAN LA PEPI ES VA TROBAR BÉ ES VA CASAR AMB EL REI JORDI I HO VAN CELEBRAR TOTS JUNTS AMB UNA GRAN FESTA AL CASTELL.
1rA
HI HAVIA UNA VEGADA UN CASTELL EN UNA ILLA MOLT LLUNYANA. AQUESTA ILLA TENIA UN VOLCÀ I SOTA D‟AQUEST UNA COVA.
VIVIA UN DRAC VERD, VERMELL I ROSA. EL DRAC ESCOPIA PER LA BOCA UN FOC DE COLOR TORONJA I QUE FEIA MOLTA CALOR. EL DRAC ES DEIA “TIGER”.
LA FEINA DEL DRAC ERA SALVAR A LA GENT DEL POBLE, PERQUÈ HI HAVIA UN REI MALVAT I UNA REINA MALVADA.
EL REI ERA “SUPER MANAIRE”, LI AGRADAVA MOLESTAR A TOTHOM I FER MALIFETES. PERÒ EL DRAC ERA UN SUPER HEROI I AJUDAVA A TOTHOM.
EL REI ES VA ENFADAR AMB EL DRAC, I VA DEMANAR A UN CAVALLER QUE EL ATRAPES.
EL CAVALLER VA ANAR A LA COVA DEL VOLCÀ, I VA CRIDAR:
- AL ATAC!!!!!! – CORRENT CAP AL DRAC, TOT AIXECANT LA ESPASA.
EL DRAC ESTAVA CANSAT DE TANT AJUDAR A LA GENT DEL POBLE DURANT TOT EL DIA, PER AIXÒ, ESTAVA DORMINT I RONCANT. EL CAVALLER VA APROFITAR I ELL VA ATRAPAR.
A LA PRESÓ DEL CASTELL ESTAVA EL DRAC. PERÒ EL DRAC TENIA UNA AMIGA, LA PRINCESA. QUAN ES VA ASSABENTAR, LA PRINCESA, VA ENTRAR PER LA FINESTRA DE LA PRESÓ I VA SALVAR EL DRAC.
DESPRÉS VA ANAR A PARLAR AMB ELS SEUS PAPIS I ELS VA EXPLICAR QUE EL DRAC ERA BONA GENT, QUE NOMÉS VOLIA AJUDAR.
EL DRAC ESTAVA TANT CONTENT AMB LA SEVA HEROÏNA, QUE LI VA REGALAR UNA ROSA I LI VA CONTAR UNA CANÇÓ. LA LA LA LA.
I VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE S‟HA ACABAT.
1rB XUNGUA HI HAVIA UNA VEGADA UN POBLE MOLT LLUNYÀ ANOMENAT XUNGUA. ALLÀ VIVIEN TRANQUILAMENT UN POBLE AMB UN CASTELL AMB EL SEU REI, REINA I LA SEVA FILLA PRINCESSA SOFIA.
UN DIA VA ARRIBAR UN ALIENIGENA ANOMENAT COCO DE Lâ€&#x;ESPAI EXTERIOR. AQUEST VA DISPARAR RAJOS X A TOTA LA GENT. VA APARCAR EL SEU PLAT VOLADOR I VA ANAR CAP AL CASTELL.
UN COP ALLÀ VA INTENTAR ENDUR-SE LA PRINCESA, ELS ARQUERS VAN DISPARAR-LI FLETXES I VAN FERIR-LO EN UN BRAÇ. PERO EL COCO ES VA ENDUR A LA PRINCESA FINS AL SEU PLANETA ANOMENAT MART.
EL POBLE VA QUEDAR MOLT TRIST, I EL REI VA DECIDIR CONSTRUIR UNA NAU ESPACIAL PER ALLIBERAR LA SEVA FILLA SOFIA. UN COP VA ARRIBAR EL REI I LA REINA AL PLANETA VAN PARLAR AMB EL COCO. AQUEST VA DIR QUE S‟HAVIA ENAMORAT I VA FER UN PETÓ A LA PRINCESA. AQUESTA VA RESPONDRE: -UI! QUIN FÀSTIC! I VA DONAR UNA PATADA A L‟ALIENÍGENA QUE EL VA ENVIAR AL SOL. I AQUEST ES VA CREMAR EL CUL, I NO SE‟N VA TORNAR A SABER MAI MÉS RES.
LA PRINCESA, EL REI I LA REINA VAN TORNAR A LA TERRA I MAI MÉS VAN SER MOLESTATS PER CAP ALIENÍGENA. DES D‟AQUELL DIA NO HAN TORNAT A VENIR MAI MÉS EXTRATERRESTRES AL PLANETA TERRA.
ARA JA SABEU LA VERITABLE HISTÒRIA, DE PERQUÈ ELS NOSTRES ESTIMATS VEÏNS DE L‟ESPAI EXTERIOR NO ENS VENEN A VEURE.
FI
2nA AVENTURA A LA SELVA Hi havia una vegada un astronauta que es deia Clar Rollal. Era molt prim i alt i tenia els ulls de color blau. Portava sempre una corona i era molt valent. Vivia al planeta Terra, a la part del desert, dins una cova. Un dia havien arribat uns extraterrestres amb un aviĂł i volien entrar al planeta i ho van fer justament per la cova dâ€&#x;en Clash Rollal. El Clash Royal els va deixar passar perquè van veure que eren bones persones. Finalment, es van fer bons amics.
Meritxell, Oliver i Naiyer.
UNA CASA ENCANTADA Hi havia una vegada un nen que es deia Tom. D‟alçada no era gaire alt ni tampoc baixet. Tenia els ulls blaus i la pell blanqueta. El seu cabell era castany i curt. Vivia a una casa encantada que era molt gran. Aquesta casa estava al bosc encantat. Al costat de la casa hi havia un arbre màgic. Vivia amb la Clara, la seva germana, i la Taca, una lleoparda amb ales i taques liles. Un dia va sortir un fantasma de les finestres de les golfes i va agafar al Tom i la Clara i se‟ls va emportar a una presó. Llavors el Tom va xiular molt fort i la Taca va venir volant i els va rescatar pujant-los al seu llom. Finalment, van tornar tots tres volant a l‟arbre màgic i van ser feliços. Yvanna, Olaf, Brisa i Pau
EL CEL Hi havia una vegada, una papallona que es deia Lili. Era gran i acolorida i també molt maca. Tenia uns símbols a les ales que transmetien poder: dos cors i dues flors. Era molt bona i educada. Vivia en un castell de núvols que envoltava el sol. Eren rectangulars com els maons. Totes les vistes eren molt maques des del seu castell. I hi havia un arc de sant Martí amb molts colors. Una aranya va picar a un àngel del cel i aquest àngel es va tornar dolent i volia segrestar a la fada. Com tothom sabia que la Lili tenia poders, la van anar a buscar per demanar-li ajuda. La papallona va anar a buscar a la fada per ajudar-la. Es van posar a sobre d‟un arbre i va llençar una flor màgica a l‟àngel per alliberar-lo. Així, tot el cel va viure feliç i tranquil. Carlota, Mireia, Suhayla i Hugo
INCENDI A LA SELVA Hi havia una vegada un elefant que es deia Trompita. Era l‟elefant més gran del món. Era grassonet i gris. La seva pell era molt dura. Tenia els ulls molt brillants i dues boques perquè era un príncep. Tenia les orelles molt grans. Portava una corona de príncep. Era molt bo i molt mono. Patia per salvar la selva. Vivia a la selva d‟Àfrica on hi havia molts elefants. Era una selva molt verda on l‟herba era molt alta i els animals no podien veure de tants arbres com hi havia. També hi havia cascades i molts cocos. Un dia van arribar els xinesos, que volien destruir la selva, i van declarar la guerra als toros i als elefants. Però els toros i els elefants no estaven d‟acord en el que demanaven els xinesos i van lluitar contra ells. Van fer que fugissin fent un foc a la selva amb un encenedor i es va incendiar la selva.
Yasmina, Allyson, Ariani i Ilan
PERDUTS AL DESERT Hi havia una vegada un nen que es deia Lucas. Era d‟estatura normal i prim. Tenia els ulls blaus i el cabell ros. Era molt alegre i somrient. El Lucas vivia al desert del Sahara envoltat de cactus i amb un sol espatarrant. Vivia en una cabana de fusta gran i bonica. Un dia, el Lucas i la seva germana, la Vanessa, van sortir al desert i van veure dos fantasmes i es van espantar. Van començar a córrer, però una duna de sorra va arrossegar al Lucas i a la Vanessa un cap a un costat i l‟altra cap a l‟altre costat. Els fantasmes es van quedar sorpresos perquè ells no sabien que feien por. La Vanessa es va quedar ensorrada sota la sorra, mentre que el Lucas seguia corrents fins que va trepitjar a la Vanessa. Els fantasmes van trobar el Lucas molt trist i van ajudar-lo a rescatar a la Vanessa. El Lucas i la Vanessa estaven molt agraïts perquè els fantasmes els havien ajudat i tots quatre es van fer molt amics. Lucas, Ella i Nataly.
EL CASTELL DEL TERROR Hi havia una vegada un mico que es deia Aranyós. Era de la raça mico aranya. Era de color marró i tenia una aranya a la galta. Tenia els ulls de color blau marí. Era baixet i prim. Era nerviós i llest. Vivia al castell del terror. El castell era terrorífic. Tenia les finestres trencades i un mar amb taurons. Tenia una torre plena de punxes. També tenia una teranyina i molta pols perquè era molt vell. En aquest castell vivia el vampir Tom, el fantasma Luc i el mico Aranyós. Un dia, el vampir, que era el cap, va obligar al mico a matar al fantasma. Però el mico no volia matar al fantasma perquè era molt amic seu. Llavors, van perseguir al vampir Tom, però com el fantasma Luc anava tan ràpid el va atrapar i, mentrestant, el mico Aranyós va agafar uns quants ganivets del magatzem i...el va matar!! I els dos plegats van dir: Visca!! Finalment, el fantasma i el mico Aranyós van ser feliços per sempre. Anna, Marc i Christopher
AVENTURA POL NORD
AL
Hi havia una vegada, uns pingüins que es deien Pinki i Pingüí. Eren petits, gordets i molt bonics. Eren dolços, carinyosos i simpàtics, valents i molt hàbils. Vivien al Pol Nord, dins un iglú que era molt, molt gran i super guai. Semblava un hotel. Tenia sofàs, pantalla de televisor i moltes coses més. Un dia va venir una orca que volia menjar-se‟ls. Però hi havia tres ossos polars que eren els seus amics i van preparar una trampa per la orca. Llavors, els ossos polars van dir als pingüins que els ajudarien, només heu de fer el que nosaltres us diem, van dir. Els pingüins van fer cas als seus amics els ossos polars i tot va sortir bé i l‟orca es va quedar amb un pam de nas. Keith, Melak i Rita
2nB
El vampir de la cova
Hi havia una vegada dues nenes que es deien Laura i Maria que eren germanes bessones. La Laura i la Maria eren molt divertides i simpĂ tiques. La Maria, tenia el cabell ros i llarg i els ulls blaus i grans. Les dues eren morenes de pell i tenien un gos Bulldog. Vivien en una cova molt gran que estava al Tibidabo i tenia dos dormitoris. La cova era molt fosca i tenia un dispensador dâ€&#x; aigua. Tenia molts peluixos i dues llampares a cada dormitori. Un dia, va entrar a la cova un vampir!!! El vampir va espantar molt a la Laura i la Maria. Llavors, va aparèixer un fantasma i va intentar salvar a la Laura i a la Maria i espantar al vampir. Finalment, el fantasma va espantar al vampir i va salvar a les nenes i les va portar a una casa segura que no tenia vampirs. Adison, Cristina
Pau,
Omar,
Nil,
LA CASA ENCANTADA Hi havia una vegada dos nens que es deien Max i Fredi. En Max, tenia el cabell marró. Era fort i simpàtic. El Fredi, era guapo i fort. En Max i en Fredi eren germans i s‟ estimaven molt però a vegades es barallaven. Vivien a una casa molt gran. La casa era de color marró i el sostre de color vermell. Tenien tres finestres: Dues grans i una petita i també un jardí molt gran i moltes plantes. La casa també tenia una piscina molt gran. Un dia van obrir una porta i van sortir calaveres, zombis, fantàsmes, cripers i un pacman i van lluitar tots junts. Llavors, el Fredi i en Max tenien molta por i cridaven molt. Les calaveres van voler ajudar-los i van protegir al Fredi i en Max i van tancar als altres a un armari. Finalment, Les calaveres, van salvar als nens i es van posar molt contents i no van tenir por mai més. Gael, Caleb, Ídir
LA DISFRESSA DE LA MÒMIA Hi havia una vegada dos nens que es deien Pau i Nil. En Pau i en Nil, eren molt simpàtics i una mica entremaliats i divertits. En Pau i en Nil, eren germans. A en Pau li agradava molt disfressar-se i anava disfressat de mòmia. La disfressa era de color blanc amb ratlles de sang i un cinturó de diamants. Els nens, vivien a Egipte a una casa de mida mitjana i bonica amb l‟ habitació d‟ ells amb forma de piràmide. L‟ habitació tenia dues lliteres blaves i estava decorada amb pòsters de Fútbol perquè els hi agradava molt. Un dissabte per la tarda que feia molt de sol.. El germà gran disfressat de mòmia va espantar al seu germà petit i el seu pare es va enfadar molt i el va castigar sense jugar a la play ni mirar el televisor. En pau va anar a demanar perdó al seu pare i germà petit i es van perdonar i tots junts van tornar a jugar. Raider, Ashlee, Andrés.
Aventura a Port Aventura!! Hi havia una vegada dues nenes que es deien Clara i Ana i eren germanes. L‟ Ana, era guapa i alta i tenia el cabell de color negre. Li agradava molt saltar i era molt intel·ligent. Tenia dotze anys i era molt divertida i li agradava molt dibuixar. La Clara era la germana petita i tenia dos anys i a l‟ Ana li agradava molt jugar amb ella. La Clara, tenia molts amics i amigues a l‟ escola bressol i l‟ Ana treballava al circ. La Clara i l‟ Ana eren molt bones germanes i tenien una família fantàstica. Un dia, van anar a Port Aventura, ja que elles hi vivien molt a prop, i els hi agradava perquè que tenia trenta tobogans que eren molt divertits. S‟ ho passaven bomba sempre que hi anaven. Un dia, les dues nenes es van caure a l‟aigua i la Clara no sabia nadar. Va aparèixer un dofí alegre i simpàtic que es va esforçar molt i les va intentar salvar . Finalment ho va aconseguir i tothom va aplaudir. Mar, Ana, Ceci, Matilde.
La festa trista Hi havia una vegada un grup de nens i nenes d´una escola que es deia Ferran Sunyer. El grup era molt gran i tenia dotze nens i tretze nenes. Els hi agradava molt saltar a corda, dibuixar, pintar , patinar , escriure cartes i jugar a futbol i basquet. Un dia, els nens i nenes de la classe, van fer una festa molt divertida amb molta música i menjar. Van jugar al joc de les cadires i a l‟ stop. Posaven música i ballaven i quan paraven la música feien una estàtua. De cop i volta, la música es va parar i tots els nens i nenes, van deixar de jugar i es van començar a avorrir. La festa era trista i ningú s‟ ho passava bé. Llavors, va venir una fada amb un vestit de color blau i una vareta i va fer màgia i va posar música. Finalment, tots els nens i nenes es van posar a ballar molt contents. Elizabeth i Maria
El tigre i el guacamai Hi havia una vegada un guacamai i un tigre que es deien Colorins i Jack. En Jack era un tigre amb ratlles blanques, negres i taronges. El tigre feia salts immensos i el guacamai tenia colors com el blau, verd, taronja i no tenia ni marró, ni blanc ni negre. Vivien en una selva molt llunyana amb milions d‟ arbres que eren palmeres. En Colorins, vivia en una palmera molt llarga i en Jack vivia al seu territori amb molt aliment. Un dia el Jack, es va trobar a en Colorins se´ l volia menjar i el va començar a perseguir. Llavors, va aparèixer un caçador amb la seva escopeta i va matar al Jack. Finalment la selva va estar amb pau per tota la vida. Marcel, Gavin, Qkean.
L’OCELL DEL BOSC Hi havia una vegada dues nenes i un ocell. Les nenes es deien Laura i Elena. La Laura i l‟ Elena eren cosines i eren molt bones i tranquil·les. Els hi agradava molt curar i ajudar i jugar amb els animals. La Laura era guapa i alta i sempre portava una trena i tenia el cabell ros. L‟ Elena era molt blanqueta de pell i tenia el cabell marró fort i sempre portava una cua. Vivien en un càmping al cor del bosc on hi havia molts arbres i moltes flors, herba, naturalesa i animals. Al cor del bosc, hi havia moltes cabanes de totes formes i de tots colors. Les nenes, com volien ser veterinàries, es van comprar una disfressa de metge a una botiga. Un dia, un ocell es va fer mal a l‟ ala. Llavors, l‟ Elena va preparar les coses per curar-lo. Finalment la Laura i l‟ Elena van poder curar l‟ ocell i va poder tornar a volar. Enqi, Lara, Natàlia
3rA QUÈ ÉS EL MILLOR DEL MÓN? Per alguns és tenir cotxe, per altres que els toqui La Grossa, per molts estar a la Garrotxa, fins i tot tenir una fosa.
Pels pobres tenir casa, per molts ser famós, per mi tenir mare, i també tenir gos.
Tomás Alòs T.A.C.
EL DRAC VERGONYÓS Fa molt i molt de temps, hi havia un drac que era molt vergonyós. La seva mare estava molt preocupada perquè mai deia res, estava callat i tancat a la seva habitació. Sempre llegia un llibre d‟aventures que era del seu rebesavi. Un bon dia, la seva mare, el va portar a un lloc extraordinari! Era la quarta dimensió! No es podia creure el que veia. Era un món ple de llibres! El drac es va posar com un boig a llegir tots aquells libres d‟aventures. Des d‟aquell dia, tothom el va dir: EL DRAC DELS LLIBRES.
Massi Nora Fama Star
3rB LA ROSA D’AMOR
Mai s‟ha sabut que en un bosc molt llunyà, rere un arbust hi ha una rosa que només creix a la primavera, una rosa que té el seu nom propi i a la vegada té el seu nom comú. I sabeu com és diu? Es diu La Rosa d’Amor perquè qui l‟agafa es queda enamorat o enamorada de la primera persona que passa per allí. És per això que només apareix a les llegendes i els encanteris que passen a la ciutat màgica. Segurament us creieu que somio massa, però qui es perd entre la màgia pot arribar a saber on està la rosa. Sabeu qui va aconseguir arribar fins a ella? Us sorprendrà... Era un xicot que sempre estava tan content com un gínjol, era un xicot com els d‟aquí, i era tant llest que es sabia totes les llegendes. Un dia li va explicar a un amic que estava enamorat d‟una noia i va decidir anar a provar sort al bosc encantat. Va estar dies i dies remenant i buscant per tot el bosc i quan ja es volia donar per vençut, la va trobar. Estava darrera d‟un arbust i feia una petita llum de color vermell. Ràpidament la va collir, i li va dur a la seva estimada. Un cop la va agafar es va enamorar a l‟instant. Van decidir tornar a deixar la rosa on el xicot l‟havia trobat i el seu amor va anar creixent amb el temps, igual que la rosa creixia al bosc.
I conte contat ja s’ha acabat ... Ada Menezo Estela
EL DRAC Al drac li agraden les flors de colors, Balla i canta en alegria quan té flors, Tan gran i petit, amb un cos ben llarg Arriba a casa després d‟un dia amarg.
Ell no balla ni canta com l‟alegria, amb el piano fa PLOM-PLOM però no balla ni canta ja que al seu llit ja descansa.
Sanda Manguera Adnas
3rC EL NAN DE LA FELICITAT Hi havia una vegada un nan que es deia Roger però li deien el Nan de la Felicitat. Aquest nan vivia en una població de nans i es clar amb més nans! Però resulta que aquesta població estava dins d‟un arbre. L‟ arbre era gros i allargat i no podien sortir, hi vivien dins d‟ell. Però el nan Roger era un nan especial, tenia un barret de punta vermella i molta barba grisa i una armilla blava, a ell li encantava l‟aventura i aquesta és la seva història: “Com ja sabeu vivia en un arbre tancat, doncs estava fent un forat l‟arbre per poder sortir i ..... per fi el va acabar i va sortir de l‟arbre! Va fer molts amics fora de l‟arbre, saltava, jugava, corria, reia i li va encantar el mon exterior . Sofia Crevatin Eva
LA MUNTANYA Que bonica és la muntanya, jo hi escalo com una aranya! Un llac jo he trobat, fins i tot l‟esquirol queda mullat!
Segurament escoltaré el mussol, quan del tot se n‟hagi anat el sol!
I no t‟oblidis la cantimplora, si no vols escoltar un nen que plora!
Lucia Ena La bruixa
4tA Capvespre a l’Índia
A l‟Índia el sol és del color del foc i comencen a sortir les ombres poc a poc.
El riu és ample, majestuós, i les seves aigües són d‟un color meravellós.
Al fons unes muntanyes que es veuen molt llunyanes.
Al riu tres ànecs petits que semblen molt divertits.
Xavier Borrell Vermell
El meu arbre
Hola, em dic Samira, però gairebé tothom em diu Sami o Sam, i tinc dotze anys. Quan faci tretze anys, em faran princesa de la meva ciutat. No és que m‟agradi, és que m‟ho passo molt bé, i ara falten dos dies per fer-los. Ahir la meva mare em va dir que podia triar el meu regal d‟aniversari. Quan va marxar, vaig començar a escriure el que volia: -Mare, he decidit que vull un arbre màgic! Me‟n vaig anar a dormir. Quan em vaig despertar, em vaig vestir i li vaig donar la carta a la mare. Vaig anar a buscar aigua per al meu arbre, però no vaig trobar-ne. Mirava el terra trista. Llavors vaig veure una llavor que brillava, la vaig agafar i vaig anar cap a casa. Quan ja era de nit, la vaig plantar. Al dia següent, quan em vaig despertar, tota la família em va dir: -Felicitats! Jo li vaig dir a la mare: -I el meu arbre? La mare em contestà: -El teu arbre és màgic Samira, perquè dóna aigua a tots els habitants de la ciutat! Vaig obrir la finestra i em vaig trobar un arbre gegant que donava aigua a tothom!
Ada Cuesta Kuki
4tB LA DESAPARICIÓ DELS REGALS
La nit del cinc de gener, el dia de la cavalcada de Reis, tothom estava content, fins i tot el nostre personatge que es diu Ainhoa. Té el cabell blavós i unes pigues a la cara. Va dir: -
Quina cavalcada més bonica!!!
La seva mare li va contestar : -
És veritat. No l‟havien fet mai tan bonica Ja, hi ha una carrossa nova , que és la que ve ara, és vermella!
El dia següent, teòricament, haurien d‟haver arribat els regals, però havien desaparegut. -
Mare, què ha passat amb els regals de Reis? No ho se. Busca‟ls. Que potser tenien ganes de jugar! Ja ho he fet i no els he trobat! Doncs no se què ha pogut passar, perquè passar de nosaltres no crec que ho hagin fet. Ja, però...
(Plora l‟Ainhoa) -
No ploris, que els trobarem! No. No els trobarem!
Al mateix moment es va sentir ( Ring Ring ) . Era el tiet David que portava els regals de Reis. -
Hola tiet! Hola! I els regals?
-
Doncs no els trobem! És impossible que no els trobeu! Doncs sí, no els trobem.
L‟Ainhoa va afegir : -
Sí, és veritat!
Van sortir a donar una volta, van agafar un camí que les va portar fins una casa plena de caramels. Van trucar i una senyora va dir : -
Que m‟esteu buscant? Sí. És vostè l‟ama de la casa? Sí, sóc jo. És que no trobem els regals de Reis i hem pensat que vostè els podria fer aparèixer. Per això haureu d‟anar a la muntanya Takae i trobareu al mag Joan. On és aquesta muntanya Taka? Takae Com es digui. No discutiu. Hem de trobar els regals. Doncs anem-hi mare! D‟acord anem-hi!
Van començar a caminar i caminar. De sobte es van trobar un ós panda robot que va llençar un malefici. Les va convertir en granotes. -
Si voleu tornar a la normalitat, haureu d‟endevinar la següent endevinalla. “Què és petit, va molt lent i té dues banyes?” Jo ho sé, jo ho sé. El cargol! Això. Com ho saps? D‟internet. Int què? És igual. Torna‟ns persones d‟una vegada, robot estrany!!! D‟acord. Bé. Mira mare som persones!!! Sí, és veritat! Adéu!
Van continuar el camí i l‟Ainhoa va dir: -
Mira mare, una casa. Sembla la del mag Joan. Sí, és casa seva. A veure si ens pot fer aparèixer els regals.
Van seguir caminant fins que hi van arribar.
-
Hola, gran mestre Joan!!! OOOh quina “xulada” de casa! A veure. Anem al gra. Què us passa? Doncs que els regals de Reis han desaparegut Voleu que faci aparèixer els regals de Reis? Sí, sisplau!!! “ABRACADABRA” !!! OOOh, ets més que un mag!!!
Va xiuxiuejar... -
Ell és un dels tres reis de l‟orient? Sí. És veritat!!! TU ETS UN DELS REIS MAGS D‟ORIENT? SÍ, PERÒ M‟HAN JUBILAT!
Així va ser com el secret d‟en Melcior es va descobrir i tot va tornar a la normalitat.
Gemma Sauch Marinettee
EL MAR TROPICAL La Clàudia és la meva millor amiga i així quedem cada dia. Amb els ocells passant pel davant, m‟he quedat amb un pam de nas. Mira, mira la posta de Sol! Que brilla tot sol! Amb els raigs i els sorolls he cantat una cançó. Ens posem els banyadors i ... Patapam!!! Fem un salt de campió. L‟aigua salada, l‟aigua congelada, em recorda a mi quan jugava sense fi. La Clàudia i jo al mar ens hem ficat on sempre hi ha festivals. He quedat molt cansada i amb una mica de gana. Una bona fruita et recomanaré i si vols un batut també. Amb un batut tropical acabaré de recitar. Ja sé que tot no ha rimat però espero que us hagi agradat.
Judit Sánzhez Happy Flower
5èA LA IMPORTÀNCIA DE LA VIDA En una gran ciutat plena de cotxes i edificis molt alts vivia la Maria, una noia de vuit anys, alegre, divertida i entusiasta de totes les coses que feia. Un dia els seus pares van veure que tenia el cos ple de blaus, ella no li va donar cap importància però ells van decidir portar-la al metge perquè es preocupaven de que li passés alguna cosa estranya. Van encertar, tenia les plaquetes molt baixes i la van haver d‟ingressar a l‟hospital. Després d‟uns mesos la van traslladar a un altre centre, perque no trobaven una medicació que li anés prou bé. Els seus amics l‟anaven a veure, li feien dibuixos i li escrivien cartes. Es trobaven a faltar moltíssim. La Maria estava trista perquè no podia anar a l‟escola ni veure als seus amics, aquesta era la part dolenta, però tenia una professora particular i podia seguir aprenent, aquesta era la part bona. Alguna vegada podia fer una activitat tranquil·la com anar al teatre amb els seus companys, aquell dia era espacial per a ella. Va acabar el curs amb bones notes però sense poder anar a l‟escola. Se sentia bé i malament al mateix temps. A l‟estiu, la Maria es va estabilitzar i al setembre va tornar a l‟escola molt contenta perquè podia estar de nou amb els seus amics i podia fer les mateixes coses que feia abans tot i que amb algunes limitacions, no feia esport, no podia córrer i havia de vigilar de no rebre cops i no caure. Els companys la cuidaven molt. Havia d‟anar
cada deu dies a l‟hospital i els dies que hi anava no podia assistir a classe. Durant els dos següents anys cada cop anava menys a l‟hospital, cada quinze dies, després cada divuit... fins arribar a un cop al mes! La medicació cada cop li anava millor i el més important era que el seu cos anava reconeixent les seves plaquetes. Un dia va tornar a l‟hospital a fer-se anàlisis i quan li van donar els resultats... hi havia escrit el que tan havia somiat... S‟havia curat! Si creus que és possible amb paciència tot arriba, mica en mica s‟omple la pica.
Ricard Domínguez Tres caps
EL DRAC En un palau ben bonic un drac venia sovint, la princesa es va enfadar perquè venia sense preguntar. Va trucar a Sant Jordi i quan va arribar el drac espantat seâ€&#x;n va anar i una rosa va tirar. Sant Jordi la va agafar i a la princesa li va regalar. Ella vermella es va posar a Sant Jordi un llibre li va donar i tots un feliç dia van celebrar.
Meherun Rahman MAHIA
EL DRAC TRIST
5èB N
Hi havia una vegada, no gaire lluny d’aquí hi havia un dragolí que es banyava cada matí.
I l’any que no va ploure, L’aigua es va assecar, I el dragolí es va enfadar, I es va posar a plorar.
Va plorar el dragolí, Que es banyava cada mati, I un bon dia es va adonar, Que es podia tornar a banyar.
Perquè el dragolí, de tant plorar, Un nou llac havia format, Però era un llac estrany, perquè tothom li deia Llac Salat.
BERNAT VIDAL OLMEDA Lladruc
EL CONTE DE SANT JORDI: LA VERSIÓ DEL DRAC
Hi havia una vegada un drac molt normal i corrent, que estava tot el dia a la seva cova menjant el que trobava. Un dia el drac va voler sortir de la seva cova i anar a fer un volt i es va trobar amb uns animals que eren roses amb una cua en forma d‟espiral, com que el drac només havia menjat rates i ratpenats que havia trobat a la cova, va voler tastar aquell ésser estrany. Quan se‟l va acabar va pensar que estava boníssim i va anar a buscar més. Va arribar a un lloc ben estrany. Estava ple de murs i a dins hi havia molts humans minúsculs. El millor era que també hi havia més animals roses i uns altres animals que també estaven molt bons. Els humans des de lluny semblaven molt enfadats i alguns preocupats i no paraven de tirar-li coses, el drac (ja fart dels humans) se‟n va anar a la cova amb la panxa plena. De cop un dia al drac li van començar a arribar humans a la cova, i com no sabia què fer amb ells se‟ls va anar menjant d‟un en un i així tota l‟estona. L‟endemà pel matí, va venir una humana amb un vestit blau marí i un barret violeta, just quan el drac se l‟anava a menjar, va aparèixer un senyor amb armadura i un cavall blanc.
El cavaller va ajudar la princesa i drac i cavaller van lluitar amb totes les seves forces però ningú va vèncer el contrari. Al cap d‟una hora, es van cansar i es van rendir. Com eren igual de forts i els dos havien aguantat igual, es van fer amics. El cavaller li va donar una rosa de la cova a la princesa i la va portar al castell (que era on ella vivia) i després va tornar a la cova. Van parlar, escoltar música, etc. Ara el cavaller (que es diu Sant Jordi) i el drac viuen junts i són molt feliços. FI
Martina Martorell 1048
6èA N L‟Erik era alt, amb el cabell negre, els ulls marrons i petits. Tenia 17 anys i li agradava una noia que anava al mateix curs que ell, es deia Sara, era pèl roja no tan alta i tenia també els ulls marrons, era la noia dels seus somnis! Eren amics i s‟ho passaven molt bé junts fins que un dia la Sara també es va enamorar de l‟Erik. S‟agradaven però cap dels dos s‟atrevia a dir-li a l‟altre. En el dia més inesperat per l‟Erik, a la sortida de l „institut quan anava a dir-li adéu a la Sara com sempre , ella li va confessar el que sentia per ell, l‟Erik es va quedar molt parat sense saber que dir. L‟únic que va fer va ser donar-li un petó i se‟n va anar. A partir d‟aquell dia es trobaven a la sortida de l‟ institut confessar-se com s‟estimaven.
per
Eren molt feliços junts . De cop i volta, la Sara va estar una temporada sense anar a l‟ institut, i l‟Erik es va preocupar molt. Va preguntar a tothom si sabien alguna cosa però ningú no sabia res . Aquell mateix dia per les notícies es va assabentar de que la Sara havia mort en un accident de tràfic. A partir d‟aquell dia estava molt trist i deprimit; no podia veure el costat bo de les coses. El seus amics i la seva família el van intentar ajudar però ell no podia, estava trist i es va adonar de que sense la Sara no era feliç.
Va passar un mes i va prendre una decisió molt important per ell, s‟aniria amb la Sara. Aquell dia que va decidir anar-se‟n amb la Sara no va anar a l‟institut , es va quedar a casa, va agafar la pistola del seu pare (que era policia) i se‟n va anar a la sortida de l‟ institut on sempre quedaven la Sara i ell. Va agafar la pistola , se la va posar sota la barbeta i va dir mentre li queien moltes llàgrimes: -Si ella no pot estar amb mi, jo estaré amb ella. L‟Erik va pensar que ara estarien junts i molt feliços de ser l‟un al costat de l‟altre. Això és amor, és amor fins a la mort. S‟anava a disparar... quan just en aquell moment va escoltar una cançó que a ell li agradava molt perquè sempre l‟escoltava amb els seus pares, i els hi agradava a tots tres. Va pensar en totes aquelles persones que l‟estimaven. Ho anava a fer malament. Ell s‟havia adonat que és més important gaudir de la vida i que s‟ha d‟intentar veure el costat bo i sobretot somriure en els moments més difícils. Ell i la Sara sempre estarien units encara que fos molt el que els separés.
Amat Mira Corb...
EL MEU SANT JORDI PEL MATÍ DE SANT JORDI SEMPRE VAIG PEL PARAL·LEL QUE ÉS PLE DE PARADETES DIFERENTS. AMB ROSES BLANQUES, VERDES I VERMELLES SEMPRE TOTES LES MÉS BELLES. EL DIA DE SANT JORDI PER MI ÉS MOLT ESPECIAL ENTRO A CASA I SEMPRE HI HA UN REGAL. UNA ROSA BEN VERMELLA AMB UNA POSTAL QUE POSA T‟ESTIMO FINS L‟INFINIT I MÉS ENLLÀ.
Naiara Gómez KRI
6èB N Hola, em dic Joana i tinc 12 anys, tinc gustos especials. De petita, demanava als Reis Mags cotxes i pilotes i em portaven cuinetes i nines, amb vestits horrorosos. Jo volia portar el cabell curt, però els meus pares em feien trenes i em posaven diademes. Recordo un carnestoltes que em feia molta il·lusió disfressar-me de pirata, però vaig acabar amb un barret de tub, una faldilla rosa, unes sabates amb un llaç i una vareta a la mà. Era una fada i em sentia horrible! Actualment m’encanta jugar a futbol i vestir ample, porto gorra i bambes esportives, és amb el que vaig més còmoda. A l’escola tothom juga a donar-se petons, però jo no vull jugar, perquè no li vull donar un petó a cap nen, jo li donaria a la Martina. És la nena més maca que he vist a la meva vida. La setmana passada va venir a dormir a casa i quan estàvem al llit amb les llums apagades vaig estar a punt de donar-li el petó de la seva vida, però al final no li vaig donar perquè tenia por de que deixés de ser la meva amiga i s’espantés o que li expliqués a tothom i es burlessin de mi. L’estiu és l’ època de l’any que més m’agrada, perquè s’acaba l’escola i anem a la platja, jo no vull anar amb biquini com van totes les nenes de la meva edat, jo només vull anar amb la part de sota del biquini, però el meus pares es neguen perquè diuen que començo a tenir pits. Sóc diferent, ho sé. Però jo sóc així. Per molt que m’esforço m’agrada el que m’agrada i sóc com sóc. No sé si quan sigui més gran canviaré però ho dubto. Des de que jo recordo, m’agrada tot el que li agrada als nois. Mai he parlat amb ningú dels meus sentiments, encara que m’agradaria poder cridar-ho als quatre vents i sobre tot a la Martina. A casa no sé si s’han adonat de que sóc diferent a la resta de les nenes. Algun dia no molt llunyà seré valenta i expressaré tot el que sento i em diré Joan. Aquest és el meu petit secret i el meu gran desig, ser en Joan.
Marc Vicente Marvi11
LA VIDA DE L’ADA Hi havia una vegada Una nena que es deia Ada
Ella era molt atrevida I tenia molta vida
Quan feia una cosa malament La seva mare li treia una dent
Una vegada es va enamorar d’un nen que es deia Pascual
Era un noi molt primaveral I sempre anaven a passejar
Durant molt temps junts van estar I al cap dels anys , Per culpa del drac, ho van deixar. Noehila Nassir ABBI
Les roses que decoren la portada i la contraportada d’aquesta revista han estat creades amb l’ordinador pels alumnes de tercer.