Informatiu Alforja núm. 86

Núm. 86. Segona època juliol-setembre 2014 Alforja (Baix Camp)

INFORMATIU d’alforja

Hem arribat! ballem…?

INFORMATIU D’ALFORJA EDITA: ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUES I CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58 ADREÇA ELECTRÒNICA: informatiu@informatiualforja.cat www.informatiualforja.cat Direcció: Antoni Pujals Rebull Adjunt de Direcció: Gonçal Evole Hurtado Col·laboradors: Teresa Àvila Grau, Benet Sadurní Soy, Octavi Fullat Genís, Joan Àguila, Georgina Marin Garcia, Miquel Taverna Balcells, Josep Sànchez Moragues, Salvador Porqueras Sarobé, Josep Poca Gaya, Maria Rodríguez Mariné, Rogelio Portal Tejo, Isabel Llopis Llort Col·laborador tècnic: Oriol Saludes Rodríguez Col·laboradors Fotogràfics: Montserrat Vilella, Rogelio Portal Portada: Rogelio Portal Tirada: 300 exemplars Dipòsit Legal: T-1307/07 Preu d’aquest exemplar: 2,50 euros Preu subscriptors: 2,00€

Sumari

Editorial Entrevista a l’Alcalde Adéu a la llei Correllengua 2014 Crònica d’estiu Europa a la cruïlla Episodis de la Història de Catalunya Pujol estafador Collita del 49 Albert Manent Aque(s)ta llengua nostra Pioners del nostre ce Dites i veritats del temps El conte de cada nit La Veu de la Parròquia Conclusions de la Fira del Pataco Cuina casolana Sudoku

2 3 8 9 10 17 18 20 21 22 23 24 25 25 26 26 27 27

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col· laboradors expressen en llurs articles.

2

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

Editorial El 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, la ciutadania del nostre país va quedar en estat de “sock”.

La confessió de l’ex-president Jordi Pujol, amb tota la seva càrrega emocional, ens ha provocat un sotrac, una patacada a l’estómac. L’home que predicava valors ètics, els de tota la vida, amb llicència absoluta per renyar-nos i guiar-nos pel bon camí, en el que havíem cregut a ulls clucs com a persona i polític d’una integritat sense fissures, ens assabenta que ens havia entabanat durant la seva dilatada presidència adduint l’excusa d’una pretesa herència oculta del seu pare. De sobte, com si fos un encanteri, l’oasi somiat en el que ens havien fet creure s’ensorrava com un castell de naips, convertit en un miratge. Els voltors de la caverna mediàtica ho han aprofitat per clavar els seus ullals sense un bri de compassió i hem hagut de sentir autèntiques aberracions. Però què esperaven els nostres prohoms...? que ara volen girar la truita argumentant que potser, la sorprenent confessió amaga la cobertura de l’actuació dels fills de l’ex-president que no han estat precisament exemplars. Tan de bo fos així i quan les aigües baixin asserenades rebem les explicacions que calguin i que la ciutadania espera. En aquest parèntesi d’incertesa, volem deixar constància del nostre desconcert i desig de conèixer la veritat, sense ambigüitats.

Passant al món local hem de fer referència a un estiu ple d’activitats lúdico-festives, entre elles cal destacar la festa dels vint anys dels nostres estimats gegants: Almira i Saurina i també la festa de la 1a. Fira del Pataco, amb un èxit apoteòsic, tant a nivell local com en l’àmbit intercomarcal.

Avui en el moment d’escriure aquestes notes, hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya, al matí s’ha fet una ofrena floral a la plaça de la Riba, amb les autoritats i diferents entitats locals, finalitzant amb el cant d’Els Segadors. A la tarda s’han desplaçat quatre autocars a Barcelona per poder participar a la gran manifestació de la V de la victòria.

En aquest exemplar us recomanem la lectura de l’entrevista al nostre alcalde Juanjo Garcia, per poder assabentar-vos d’algunes iniciatives del nostre ajuntament.

Esperem que hagueu passat un bon estiu i que gaudiu d’una bona Festa Major de Sant Miquel.

Consell de Redacció

Entrevista Joan Josep Garcia Rodríguez Alcalde d’Alforja

L’alcalde al seu despatx. (Rogelio Portal)

Enfilem els últims mesos de l’actual legislatura municipal i hem cregut oportú sol·licitar una trobada amb el nostre alcalde per fer balanç d’aquests tres anys de l’equip de govern municipal i copsar l’esdevenidor del poble i el seu futur personal.

- Fa tres anys, gairebé coincidint el mateix dia –primer diumenge d’agost -, ens asseiem per primera vegada en aquest despatx i jo tenia la sensació de trobar-me davant d’un jove inexpert amb un cabdell inextricable de dubtes al cap, sense entendre en quin vesper s’havia ficat. Ho recordes Juanjo...? i ja han passat tres anys. Quin és el teu estat d’ànim, després d’aquesta experiència...?

- Evidentment, com tu dius, quan em vaig presentar com a candidat a l’alcaldia, no tenia cap experiència.

No obstant això, s’imposava un sentiment de servei al meu poble que m’estimo amb bogeria i, després de tres anys i escaig tinc la sensació de viure una experiència molt positiva. Estic convençut que per ser alcalde, no és necessari un títol universitari, però si que cal tenir

consciència d’enfrontar-se a unes situacions determinades aplicant el sentit comú. Com em sento? Doncs t’ho diré amb sinceritat: molt positiu, més del que jo mai hagués arribat a imaginar.

T’explico: treballar pel teu municipi, per la gent del teu poble, per la gent que quan jo era un adolescent ja són grans, fins i tot avis, els nadons, els més petits, els joves, els que ens han deixat per sempre que havien estat un referent en la nostra vida col·lectiva, la gent gran que pateix, la gent que és feliç, aquesta situació emocional et porta a un punt neuràlgic de responsabilitat que, com alcalde, és únic, inexplicable i la sensació que tinc després d’aquests quaranta mesos al capdavant de la corporació municipal és d’una satisfacció que m’omple d’orgull. A mesura que ha anat passant el temps crec que, a nivell personal, ho vaig encertar en la meva decisió. Políticament, el fet que hàgim fet les coses bé, regular o menys bé, això ens hem de sotmetre al judici dels vilatans i assumeixo tota la responsabilitat. Crec que deus estar assabentat que quan nosaltres vàrem prendre possessió de l’alcaldia, no tan sols nosaltres, cal incloure tot el país, els ajuntaments arrossegaven un deute econòmic que s’havia anat acumulant i el problema principal era fer front a aquest deute. Així de clar.

Jo tinc el convenciment que el tema econòmic es podia haver gestionat millor però la situació esdevenia irreversible i avui en dia, no cal embolicar la troca. Però em vaig trobar que, al deute financer, calia afegir el que jo anomeno “el deute de sentiments”, la d’un poble trencat. Per ser més explícit: com si Alforja visqués en una divisió sentimental permanent regida per dos caps contraposats. Això per a nosaltres era més important que el deute financer. Perquè, al cap i a la fi, aquest deute, aplicant una gestió de sentit comú, d’ingressar més diners demanant a tots els vilatans la seva col·laboració i esforç per capgirar una situació angoixant i fer-los-hi entendre que els seus impostos són la nostra única font

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

3

d’ingressos i, per altra banda, reduir dràsticament despeses innecessàries, la qual cosa ens ha portat a reduir el deute pràcticament a zero. Això era realment el més fàcil d’aconseguir. L’altra qüestió, el deute que jo vull qualificar de sentiments, per deixar-ho clar, la vessant social, nosaltres l’ hem treballat a fons des del primer dia i hem dedicat esforços que no et pots imaginar, amb el tinent d’alcalde el Casi que hem consta hi ha posat els cinc sentits per intentar unificar criteris a fi de bé del nostre municipi. Però ha resultat una dicotomia insalvable. Això ens porta a la conclusió desoladora d’una solució difícil, d’un recorregut feixuc i molt llarg.

No t’ho sabria definir. Potser la paraula adequada seria que patim un trastorn bipolar. T’ho diré sense embuts: dues entitats, dos grups definits que es manifesten per sistema l’un en contra de l’altre.

- Però això Juanjo ve de lluny, molt lluny...

A l’altra banda de la taula, l’alcalde es remou inquiet abans d’etzibar-me: - D’acord que, com tu dius, ve de lluny, però la darrera finalitat és saber qui li posa el cascavell al gat. Tots ho sabem que tenim un problema, però en el cas de renunciar a cercar una solució, no li trobo sentit al perquè de tot plegat. Si l’equip de govern actual de l’ajuntament no ens veiem amb capacitat suficient de prendre decisions, i posicionar-nos positivament, potser la solució fora plegar i buscar una altra persona amb l’autoritat i

4

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

el carisma suficient per resoldre definitivament aquest problema enquistat en la nostra convivència. T’ho repeteixo: la finalitat és una qüestió de prendre decisions, així de clar i cal reconèixer, per experiències viscudes, que el recorregut és molt llarg.

- El deute del que m’has parlat abastament, recordo que va ser un dels temes en el que hi vas posar més èmfasi en la primera trobada que vam tenir fa tres anys; el deute i la ineludible pujada d’impostos, la qual cosa ja em varen plantejar els teus antecessors en el càrrec: uns impostos desfasats. El teu equip li ha posat fil a l’agulla i es detecta un rum-rum de disconformitat. Ras i curt Juanjo: calia aquesta pujada brutal d’impostos...?

- Et parlaré clar: quan nosaltres ens vàrem fer càrrec del govern municipal, ens trobem amb un deute de tresoreria, preferentment el que deu l’Ajuntament a proveïdors de gairebé 600.000 euros (100 milions de les antigues pessetes) sense comptar les subvencions, conseqüència d’una gestió equivocada i que incidia en el deute i any rera any, s’anava acumulant per conceptes diversos: projectes que es van fer de l’aigua que després varen quedar oblidats, un cost de la llar d’infants que assolia 100.000 euros a l’any. Aclareixo: quan dic “pagar” em refereixo al cost que li suposava a l’Ajuntament, el personal de serveis estava fora de lloc que incidia en uns salaris elevats i altres projectes pendents que vàrem posar en marxa.

Aleshores, què passa? Doncs que l’Ajuntament no rebia l’ingrés d’uns impostos ajustats a les necessitats reals per compensar les despeses. Llavors s’inflaven els pressupostos d’una forma fictícia i això permet gastar més sense preveure que els diners dels ingressos no arriben.

Aquesta política és la que va portar a l’Ajuntament a una situació crítica que és la que ens vàrem trobar i que demanava una solució urgent. Imagina’t: l’equip de govern actual va prendre possessió a mitjant juny del 2011 i ensopeguem amb la caixa buida, sense un euro. Què vam fer? Demanar una derrama...

- Voldràs dir una moratòria...

- No és això precisament. M’adreço a BASE demanantlos-hi que ens avancin els diners que ens han d’ingressar en concepte d’impostos per poder abonar als treballadors els salaris i la paga doble de l’estiu, qüestió que vaig considerar primordial. Quan nosaltres pugem els impostos, una mesura impopular, va associada a

un control ferri de la despesa i et posaria un seguit d’exemples d’on es van aplicar aquests controls, perquè la conclusió definitiva és que, tot i augmentant els impostos per generar ingressos, sense reduir despeses innecessàries, et trobaràs sempre en la situació del peix que es mossega la cua. Aquesta simbiosi de pujada d’impostos, ingressos que això genera i el control de la despesa, ens ha permès pagar el deute acumulat i, en aquests moments el nostre Ajuntament no deu res a ningú.

- Algú t’ha vingut de cara per retreure’t aquesta pujada d’impostos...?

- Doncs si, més d’un vilatà m’ha demanat explicacions.

Pensa que la porta del meu despatx resta oberta per rebre al ciutadà, i em troben sempre disposat als aclariments corresponents que els repeteixo quan calgui i on calgui: El nostre municipi només pot comptar amb tres fonts d’ingressos: una activitat econòmica molt minsa que, degut a la situació de la construcció pràcticament aturada, ha quedat reduïda a tres empreses, el més important l’IBI i l’Impost de Circulació de vehicles.

No disposem de res més i, si volem mantenir els serveis bàsics del poble, necessitem la col·laboració econòmica dels vilatans. No hi ha cap altra solució. No obstant el que exposo, voldria aclarir-te que entenc la posició dels alcaldes anteriors. No és el mateix governar en coalició que amb majoria absoluta. Fer-ho en coalició significa que s’han de posar d’acord els diferents grups de l’Ajuntament, discussions interminables que acaben sense acord i els problemes s’eternitzen, la qual cosa és difícil i jo, com alcalde, aquest entrebanc enutjós no el tinc. Em consta que una pujada d’impostos no agrada a ningú, sense excepcions perquè el que provoca més sensibilitat és escurar la butxaca de la gent. Però quan expliques amb claredat el perquè de la mesura, puc assegurar-te que ho entenen, fins i tot m’han arribat a dir: “ara ja sé on han anat els diners dels meus impostos”. Afegiré quelcom més: aquest deute que hem eixugat no s’ha aconseguit amb retallades de serveis bàsics i continuem disposant d’una ludoteca, s’han incrementat les partides de serveis socials aportant-hi diners, tenim assignat un ajut a Càritas, col·laborem amb el Casal dels Avis, a l’AMPA hem triplicat el pressupost de col·laboració econòmica . Tot això s’ha aconseguit amb el sacrifici i l’esforç de tots els vilatans i el control pressupostari.

- Tinc entès que s’ha fet la prospecció dos pous nous que solucionarien el problema de l’aigua de consum al poble i que la mesura ha creat una certa polèmica. Quina és la posició de l’Ajuntament...?

- No tinc cap inconvenient d’explicar-te que quan vaig prendre possessió de l’alcaldia em vaig trobar amb una situació difícil que ja havia patit el poble en altres ocasions, sense anar més lluny l’any 2007 que es van haver de llogar camions - cuba per bastir-nos d’aigua potable i vam recórrer als pous de l’Urbanització Portugal, un recurs a l’abast de l’Ajuntament perquè aquest aigua pertany al poble per uns “acords de recepció” signats amb els promotors d’aquesta urbanització i dels que parlarem abastament si se’ns presenta l’ocasió d’una altra xerrada i ho creiem oportú ja que el tema de les urbanitzacions mereix capítol apart. Tenim una climatologia complexa que comporta uns mesos de sequera evident, el període comprés entre primers de juny i finals de setembre. Si a més s’hi afegeix un maig sense pluges importants, el problema de subministrament se’ns presenta puntualment. El municipi d’Alforja no pertany a la Confederació d’Aigües de l’Ebre i temps enrera es va parlar d’un projecte de canalització de l’aigua del Ebre travessant el terme de les Borges del Camp, però allò només va quedar en un projecte faraònic, econòmicament inviable i per tant l’única via de subministrament és la dels Fontanals, situada damunt de l’obaga de Sant Antoni. Érem conscients que disposàvem de l’aigua de pous situats a la part esquerra de la carretera de Vilaplana a la partida dels Hort d’en Serra, però es dona la circumstància que aquesta aigua està contaminada pels purins que si han abocat.

Per tant, repeteixo, només es disposava de l’aigua dels Fontanals que, quan la sequera es perllonga, minva molt i tenim problemes seriosos de subministrament amb l’afegit que no s’ha fet cap inversió per la millora de les conduccions i les vàlvules de regulació i, en el cas de fuita, poder tancar l’aigua al moment. Recordo una fuita que vàrem tenir, vessant aigua de forma ininterrompuda i que vam estar gairebé vint hores sense aigua al poble per solucionar-ho, amb les conseqüències negatives pels petits negocis. Resumint: aquest era un dels problemes principals a resoldre. Vàrem engegar unes prospeccions per tal de trobar una solució, estudiant el terme d’una forma exhaustiva. L’Ajuntament és propietari d’altres pous però amb l’inconvenient de

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

5

que estan contaminats. Aquesta vegada no es tracta de purins però si l’excés de nitrats. Amb aquesta aigua pots regar i rentar-te però no es aconsellable per l’ús de boca. Fem gestions d’unes mines que l’Ajuntament podria contractar i comprar el subministrament unes hores determinades, amb resultat negatiu. Vull deixar molt clar, per tancar polèmiques, que l’aigua per “ús de boca” és de prioritat absoluta, una llei inamovible.

Nosaltres volíem trobar una solució que fos definitiva o, al menys de llarg recorregut i vam decidir prospeccions per trobar nous pous recorrent a dos veïns del poble que son dos experts saurins reconeguts, el Miquel Taverna i el Joan Batista, amb experiència en la investiga-

ció de vetes d’aigua, als qui voldria donar públicament les gràcies pel servei que han donat al poble i em consta que no han rebut un tracte gaire amable –per dir-ho amb suavitat- , per haver senyalitzat amb precisió els dos pous. Pel damunt d’interessos particulars, ells han prioritzat el servei al poble i vull deixar clar que el responsable d’aquest encàrrec soc jo com alcalde a la recerca de solucionar un problema greu pel nostre poble.

Nosaltres buscàvem un lloc diferent als Fontanals i que fos el més a prop possible del dipòsit de l’aigua situat al polígon Les Sorts i que ens permetés no vascular com fins ara passava, de traspassar l’aigua dels Fontanals al dipòsit esmentat. Ells ens van assenyalar diferents llocs i, ves per on, els dos coincideixen en marcar un punt tot just a tocar el dipòsit, una veta que perforant a uns 85 metres pot subministrar uns 5000 a 6000 litres d’aigua per hora. Cal reconèixer que la normativa et marca que s’ha de respectar una distància determinada calculada en 100 metres entre dos pous i que, evidentment, no s’acomplia aquest requisit. Calia doncs, raonar amb el veïns que es pugin sentir afectats per aquest pou, que nosaltres no volem l’aigua per regar; ho hem fet per disposar d’aigua per beure, una necessitat peremptòria, la qual cosa és molt diferent. Fins i tot hem ofert a la persona afectada que en cas d’observar que la seva mina té minva d’aigua, pot disposar d’aquest pou unes hores sense que això li signifiqui cap despesa.

A més es dona la circumstància que aquesta veta d’aigua la tenim a 10 metres del dipòsit el que ens permet tan sols endollar la manguera o construir una conducció amb un cost mínim per omplir l’esmentat dipòsit.

Això ens permet disposar de dos dipòsits a ple rendiment: el de Fontanals i aquest del polígon, la qual cosa comportarà un subministrament de dos llocs diferents i conseqüentment, sovintejar la comprovació de la qualitat i puresa de l’aigua.

- Això significa la solució definitiva a l’aigua per beure, un problema crònic...?

- La solució definitiva fora el transvasament de l’Ebre, un projecte llunyà i utòpic. Continuem depenent de la climatologia. Un any de pluja normal, ho tenim solucionat. Una sequera tossuda i continuada de molts mesos que no ens cau una gota d’aigua podrien tenir problemes, en aquest cas ni molt menys tan greus com abans, perquè ara ja podem recórrer a la solució de donar-li descans a un dipòsit, permetre la recuperació

CAL MAURO BAR-RESTAURANT Tel. 977 816 375 Av. Catalunya, 25 Alforja 6

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

de l’aqüífer propi mentre funciona l’altre.

- Un altre maldecap que pot tenir l’equip de govern, és l’existència de dos casalots al bell mig del poble, en un estat que frega la ruïna absoluta: Ca l’Aleu i l’antic Sindicat...

- L’edifici de Ca l’Aleu, pertany a l’Arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament ho té declarat com “zona en perill de ruïna”. Nosaltres hem negociat per activa i per passiva i puc assegurar-te que mossèn Joan, el capellà actual ens dona recolzament, enviant informes documentats de la situació de ruïna, afegint que l’edifici s’hauria de cedir a l’Ajuntament, donat que la parròquia no té capacitat econòmica pel seu enderrocament i posterior reforma. En les darreres reunions amb l’Arquebisbat, ens sorprenen manifestant-nos que ens fan la cessió gratuïta. Aquest canvi d’actitud s’ha d’interpretar com un parany, una bomba de rellotgeria ja que l’edifici és una ruïna sense pal·liatius. Durant molts anys, tinc constància que s’ha negociat amb fermesa aquesta cessió amb la negativa rotunda de l’Arquebisbat al·legant que l’edifici era un actiu de la parròquia, però sense invertir un sol euro en la seva conservació fins arribar a la situació actual. L’Ajuntament accepta la cessió condicionada a la seguretat que no s’enfonsarà, perquè l’enderrocament controlat significa una despesa de molts milers d’euros. Això vol dir que l’enderrocament hauria d’anar a càrrec de l’actual propietari, en aquest cas l’Arquebisbat. La única solució a l’abast de l’Ajuntament ha estat catalogar-lo com edifici en perill de ruïna i comunicarlos-hi cada dos mesos, per escrit a l’Arquebisbat que són propietaris d’un edifici declarat ruïnós i en cas de succeir una desgràcia irreparable, la responsabilitat és de l’Arquebisbat, mai de l’Ajuntament. No hi podem fer res més. En el cas del casalot del Sindicat, pertany a una empresa privada que el va adquirir fa uns anys que no ens consta oficialment quina destinació li volen donar. L’ajuntament s’ha relacionat amb aquesta empresa per deixar testimoniatge de l’estat lamentable de l’edifici, però en aquest cas, ens escolten i tenim notícia de que fan millores interiors per apuntalar-lo i evitar l’ensorrament. Com alcalde puc assegurar-te que em sap molt greu el deteriorament evident d’aquest casalot emblemàtic del poble que s’hauria d’enderrocar i tirar endavant el projecte inicial de fer un edifici nou, un bloc d’apartaments turístics o pisos. La solució resta en mans de l’empresa propietària.

- Amb la remodelació de les caixes d’estalvi, desapareix Catalunya Caixa absorbida pel BBVA. Es quedarà Alforja sense cap sucursal bancària?

- No desapareix, la mateixa delegació continuarà operant com BBVA en el mateix lloc a la Plaça de Dalt.

- Resten deu mesos per les properes eleccions municipals. Malgrat les dificultats i problemes, tens intenció de tornar a repetir candidatura...?

- Això depèn de l’Agrupació de Convergència a Alforja, de la militància del partit. Si ells accepten la meva gestió i em proposen per encapçalar la llista, aleshores serà el moment de decidir. Aquesta reunió se celebrarà en el moment que la presidència local ho consideri oportú. Deixem doncs, que el procés segueixi el seu full de ruta. Malgrat tot, voldria fer una puntualització: En cas de repetir candidatura, si els vilatans ens renoven la confiança, desitjaria de tot cor que no fos pel partit que representem si no pel recolzament incondicional de la tasca desenvolupada pel meu equip de govern, això seria el millor senyal que estem en el bon camí i que les persones estem pel damunt d’unes sigles determinades.

- Estem a tocar les vigílies de la nostra Festa Major.

Vols aprofitar l’ocasió per transmetre un missatge especial als vilatans d’Alforja..?

- T’ho volia demanar: la meva petició als alforgencs en aquesta Festa Major és que sapiguem gaudir-la al màxim, recolzant-la amb la nostra presència. La regidoria de Cultura té preparats un seguit d’actes perquè esdevingui una gran Festa pel gaudi de petits i grans, farcida d’actes populars que omplin els carrers de gatzara.

Voldria però afegir quelcom més: Cal mirar endavant i saber el que deixem al darrere: venim –i encara l’estem vivint- d’una crisi brutal. Però ens en sortirem. Voleu saber perquè? Perquè som catalans! Ens proposem fer coses i ho fem! Amb l’esforç col·lectiu i individual, hem de continuar treballant per ser creatius i emprenedors a fi de bé del nostre poble.

Gonçal Évole

FORN MÒNICA ESPECIALITATS EN COQUES DE RECAPTE PA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18 ALFORJA TEL. 652642796 Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

7

Adéu a la Llei Extret del “Diari personal” d’Octavi Fullat Avui la pluja s’ha encapritxat del meu poble. Ha estat una plujeta fina, suau com una carícia amatent. El dia s’ha presentat silenciós, invitant al retraïment i a la meditació. Quan sóc a Barcelona, fa temps que em dedico a reflexionar sobre per què els escrits de Pau de Tars han trasbalsat els convenciments estereotipats que els anys han dipositat en el meu esperit.

A Alforja disposo només de la Bíblia catalana interconfessional. En canvi, a Barcelona puc treballar amb textos bilingües ¬grec i francés, o bé grec i italià preferentment; en contades ocasions recorro al grec i alemany.

Després de l’esmorzar, minso per cert, llegeixo la Carta als gàlates de sant Pau ¬el qual ho redactà tot en grec¬: Mentre érem menors d’edat…, érem esclaus dels poders que dominen aquest món…

Però, Déu envià el seu Fill… perquè rescatés els que vivíem sota la Llei…

Per tant ja no sou esclaus (4, 3-7).

Renoi!, he exclamat. Això ens ve a tomb als catalans amb la Llei que sempre té a la boca el senyor Rajoy. A Pau de Tars li va tocar viure sota el despotisme de la Llei del sacerdots jueus durant anys. Insoportable. Per fi el

Fill de Déu l’allibera de jou tan cruel i feixuc, existeixi, o no, el Fill de Déu. Pau, de fet, es va sentir lliure. Sigui, o no, posible Catalunya, els catalans ens sentirem lliures si ens treiem de sobre la pesada càrrega que Castella i els seus assimilats ens imposen des de 1714. ¡Tan se val el que vingui després! La història fàctica no té en compte les nostres opinions; l’escrita sí. Però, en la història escrita hi ha més càrrega ideològica que cúmul de dades. No confonc Historie i Geschichte.

Saltant a la Carta als Romans, que va escriure Pau durant l’hivern del 57 al 58 a la ciutat de Corint on va residir un temps, he llegit amb goig aquesta idea: Ara hem estat deslligats de la Llei i ens hem alliberat d’allò que ens tenia presoners… Ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei (7, 6).

Rajoy: ¡adéu!. ¡Tant de bo poguéssim dir-te realment adéu, adieu, hasta más ver!

En fer-se fosc la pluja s’ha acomiadat amb certa fúria per espai d’una hora llarga.

Octavi Fullat i Genís

La funerària de sempre del Baix Camp Els nostres tanatoris i sales de vetlla:

24 hores

977 360 281 Truqui directament

Alforja

Riudoms

Carrer Darrera de l’Església, 4

Passeig dels Germans Nebot, 116

Cambrils

Vandellòs - L’Hospitalet

Políg. Balianes Carrer Fusteries, nau X Ctra. Montbrió, Km 1

Carrer Martí i Franquès, 3 Políg. Les Tàpies

Miami Platja

Prestem els serveis des de qualsevol residència i hospital del Baix Camp

8

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

Mont-roig del Camp

email: funerariapedrola@gmail.com

Correllengua 2014

Penjada per el correllengua.

(Rogelio Portal)

Un altre estiu i un altre Correllengua. I ja en van tres.

Tres anys que dediquem al parlar d’Alforja. Els dos primers anys, vam recollir entrades lèxiques que ens diferenciaven de la parla a la qual per entorn, pertanyem ( el català oriental), o que ens acostaven als trets distintius de la parla del Camp de Tarragona – una variant significativa dins d’aquest parlar oriental-, o que ens singularitzaven de manera especial en paraules que no referien a altres pobles veïns.

Als PPCC, des de l’any 1995, el Correllengua esdevé la iniciativa que agrupa més entitats d’arreu dels Països Catalans que treballen en favor de la promoció de la nostra llengua i cultura.

Transversalitat, cohesió social, compromís i reivindicació són alguns adjectius que defineixen el Correllengua, una manera de viure i fer arribar la catalanitat, sense complexos i des d’una òptica lúdica i festiva.

Al Principat, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) és l’entitat que impulsa el Correllengua. A Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua i al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià en són les entitats promotores.

Un territori, una llengua.

Enguany a Alforja, hem encetat un nou camí: volem fixar, no solament lingüísticament, sinó també amb fotografies i audio, les eines i les feines de pagès que han estat i, encara són, la base de la vida al poble.

Eines úniques que encara reposen a moltes casetes i estables, que encara es fan servir habitualment i, també, eines noves, fabricades en sèrie.

Feines amb seqüències concretes que cal guardar a la memòria quan els temps les han bandejat ja del camp.

Volem deixar-ne tanta constància com sigui possible: amb arxius fotogràfics, audiovisuals, diccionaris d’eines i de feines... com una mena d’arxiu etnogràfic molt a les beceroles que haurà d’anar-se bastint a poc a poc.

Ens hem ben assessorat (en llengua i en etnografia) però, malgrat tot sempre hi haurà errades que caldrà esmenar en reculls posteriors. Confiem en vosaltres, també per això.

I, és clar, cada eina i cada feina té un nom que la representa. Quan les perdem, quan l’objecte deixa de ser pràctic, quan el gest no es repeteix, no només el perdem a ell, sinó que en perdem el nom, la paraula, la referència, un trosset de llengua. D’aquí el Correllengua d’enguany i, si ens en sortim, d’anys venidors. La llengua s’ho mereix.

Aquesta tasca és llarga i requereix temps i paciència : per part dels enquestadors i dels enquestats. Tardes i vespres repassant paraules, tardes i vespres cercant eines a la caseta del tros, a casa. Tardes i vespres retratant-les, organitzant-les, explicant-les.

Però la predisposició de tothom ha estat formidable: pagesos, fotògrafs, pintors, dibuixants, voluntaris... només ha calgut demanar-ho un cop, i a la feina!

Gràcies doncs a tots i totes, i a vosaltres, que cada any ens feu costat i col.laboreu econòmicament en les despeses. Enguany, adquirint reculls i cartells de les paraules i números de la rifa dels quadres i dibuixos cedits pels artistes del poble.

Ens plau també de fer-vos saber que enguany, per primer cop, des de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) , s’ha creat un nou espai de recerca lingüística, l’ EMPENTALLENGUA, adreçat a tots els pobles dels Països Catalans per tal que s’animin a portar a terme la mateixa tasca de recollir el parlar local, prenent com a model i com mètode el del Correllengua d’Alforja.

Estem molt orgullosos d’haver-hi pogut col.laborar. No passarà gaire temps que us tornarem a demanar que ens expliqueu, que ens reproduïu, que ens deixeu filmar o retratar les feines del tros que ara potser ja no es fan de la mateixa manera però que també tenen anomenada. Perquè, és clar, no ens podem encantar, i el correllengua 2015 ja està en marxa.

Isabel Llopis

VISQUI LA TERRA. VISQUI EL CORRELLENGUA. Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

9

D’un temps, d’un poble…

Crònica d'un estiu Introducció: L’arribada de la Flama del Canigó la vesprada màgica del 23 de juny que encendrà les fogueres que simbolitzen el solstici d’estiu, esdevé en el tret de sortida d’un seguit d’actes que omplen els nostres carrers i places d’activitats diverses que donen un alè de vida col·lectiu als nostres pobles, donant compliment a la tradició de buidar les ciutats a la recerca d’arrels mai oblidades. Les anirem enregistrant en el nostre dietari particular per deixar constància del desenvolupament d’un altre estiu que promet emocions i retrobaments intensos.

Fent puntes de coixí. (Rogelio Portal)

4 de juliol - Organitzada per l’Associació de Joves d’Alforja, s’ha celebrat a l’ermita de Sant Antoni la Festa Hawaiana, amb música de disco, joc de llums, fanalets, la consumició del “mojito” que s’ha fet molt popular.

La gran assistència de joves parelles amb la canalleta, ha contribuït a que l’ambient esdevingués força familiar i s’ha perllongat fins ben entrada la matinada del dissabte.

5 de juliol - Vint anys de “Melodia de boixets”!! Vint anys de la tradicional trobada de puntaires que, com totes les coses grans, amb timidesa, van posar en marxa un grup de puntaires que havia format Teresa Pellisa, el

10

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

nom de la qual simbolitza l’aplegament a la tarda del primer dissabte de juliol, d’una nombrosa representació de puntaires arribades arreu del nostre país per mostrar-nos l’exquisidesa de les seves labors artesanals. La plaça del Mercadal presentava un aspecte immillorable amb la presència de gairebé 300 puntaires que van viure amb emoció continguda l’homenatge a la fundadora amb motiu d’aquests primers esplendorosos vint anys.

Enhorabona i des d’aquestes pàgines us encoratgem a una continuïtat joiosa.

5 i 6 de juliol - A partir de les 5 de la tarda del dissabte 5 de juliol i fins el diumenge 6 a les 20 hores, en el recinte del Pavelló Esportiu s’han celebrat les 24 hores de Futbol Sala en les que han participat 12 equips. El guanyador de la competició ha estat l’equip local: Alforja F.S., el Salou, segon classificat i el tercer l’equip Bar la Bàscula. El lliurament dels trofeus i final de festa l’han amenitzat els Dj’s locals Ruben Espadas i Joan Saumell.

13 de juliol - A les 12 del migdia s’ha iniciat a la Piscina Municipal d’Alforja, l’acte solidari “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”. A les 14’30 hores, degustació d’una paella popular en la que hi han col·laborat a la seva elaboració la Penya Blaugrana i el Ball de Diables d’Alforja, amb l’assistència de 350 comensals.

19 de juliol - A les 5 de la tarda tocades, els carrers i places del poble s’han vist envaïdes per un eixordador toc de timbals. Se celebrava el II Concurs de toc de Tabals en el que han participat 12 colles: els timbalers del Ball de Diables de Reus, Ball de Diables dels Pallaresos, Timbalers de la Colla Infantil de Diables de la Selva del Camp, Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa, Timbalers del Ball de Diables de Valls, Tabalers dels Bous de Foc de Reus, Timbalers del Ball de Diables “Els set pecats capitals” de la Pobla de Mafumet, Ball de Diables de Torredembarra, Colla de Tabalers de l’Hospitalet de l’Infant, Timbalers dels Diables de Granollers, Diables de la Canonja, a les que s’ha afegit la colla amfitriona del Ball de Diables d’Alforja. El sorollós cercavila ha començat al Parc, fent un recorregut pel poble i acabant amb una actuació individual a la Plaça de les Monges on s’ha fet el repartiment de guardons. Després d’un recés, a les 10 de la nit i amb la col·laboració dels Joves d’Alforja s’ha acomiadat la festa amb un sopar popular a l’esmentada plaça.

20 de juliol - Com ja és tradicional, el tercer diumenge de juliol la plaça de l’ermita de Sant Antoni ha donat acolliment al 38è Aplec de la Sardana amenitzat per la Cobla Mirantfont. Sorprenentment la sessió matinal s’ha vist força animada el que feia preveure una assistència massiva a l’audició de la tarda la qual circumstància s’ha complert amb escreix. S’han esdevingut moments emotius amb la col·laboració de l’Agrupació Local de l’Assemblea Nacional Catalana que, al so de “La Santa Espina” corejada pel nombrós públic assistent, han enlairat una estelada gegantina. A continuació l’Antoni Flautes ens ha recitat el poema de Martí Pol “Aquesta remor que se sent...” escrit fa més de trenta anys i que, donats els moments d’incertesa que ens toca viure, esdevé de plena actualitat. Tot seguit els organitzadors de l’Aplec han volgut retre un sentit homenatge a dos

grans sardanistes locals que ens han deixat en el decurs de l’any: l’Agustí Mariné i el Salvi Vilella, amb la interpretació per la Cobla de la sardana “Remembrança” del mestre Joaquim Serra que ha estat ballada i seguida en un silenci respectuós i emocionant per tots els presents.

D’uns anys ençà el nostre aplec ens ofereix el testimoniatge del retrobament de dues generacions d’alumnes de l’inoblidable mestre senyor Josep Taverna fill il·lustre del nostre poble: els de Calella on ell va exercir la seva docència i els d’Alforja i creiem encertat reviure el seu record amb la sardana de Vicens Bou: “Record de Calella” per estrènyer els lligams d’unes aules que romanen en el nostre imaginari col·lectiu. A les nou tocades del vespre, amb la sardana “Tossa Bonica”, acomiadàvem el 38è aplec amb el desig de retrobar-nos l’any que ve si Déu vol.

trat una nombrosa munió de gent a la que s’han afegit uns convidats d’excepció que el passat 24 de juliol varen celebrar els seus primers 20 anys de convivència: el nostres gegants L’Almira i la Saurina donaren relleu a l’esdeveniment fent el seu segon romiatge al Santuari.

Efectivament: aquesta parella ja fa vint anys que varen unir els seus destins. El cas és que, acompanyats de la seva parelleta de nans i d’un seguici nombrós van emprendre el romiatge al Santuari venerat pels alforgencs des de temps immemorials. A tres quarts de set es posava en marxa la comitiva que havia previst un recorregut de dues hores i mitja amb una parada breu per recuperar forces a la Creu de Formatge, que va ser superat amb escreix i, quan mancaven 10 minuts per les nou, ja feien la primera ballada a l’explanada de l’ermita. Tot va transcórrer com s’havia previst i la presència dels nos-

Ballant sardanes. (Rogelio Portal)

25-26-27 juliol – Organitzada per l’Associació de Veïns de la Urbanització Portugal, s’han celebrat les Festes Populars amb un seguit d’actes que han començat amb una traca espectacular, acrobàcies acústiques, jocs per la canalla, festa de l’escuma, ball per els joves i adults, vermut popular i la degustació d’una gran paella. La nit del diumenge 27, els diables d’Alforja van fer acte de presència amb el seu correfoc infernal i van acomiadar la festa com s’havia començat: amb una eixordadora traca.

Aquest mateix cap de setmana, amb la col·laboració dels Excursionistes d’Alforja s’ha fet la tradicional sortida “els 3000 de l’estiu”. Enguany s’ha escollit el repte de l’ascensió al pic Bardamina (3079 m) 3 d’agost – A les 6 de la matinada el repic de les campanes ha despertat el poble. Aquest primer diumenge d’agost se celebra la Festivitat de Mare de Déu de Puigcerver. A la plaça de Dalt, a trenc d’alba ja s’ha concen-

tres gegants al Santuari va ser l’eix principal de la festa.

En el decurs de la Missa la colla gegantera, grallers i tabalers van fer una ofrena floral a la nostra venerada Patrona, amb motiu d’aquests vint anys, la qual cosa esdevingué en un dels moments més emotius d’aquesta matinal festiva al Santuari que va sorprendre als pelegrins amb unes millores evidents: Un grup de voluntaris havien pintat acuradament les parets de la capella inclòs l’envernissat dels bancs i el Patronat havia tingut cura d l’arranjament de les cel·les disposant-les amb encert per l’allotjament de qui vulgui cercar uns dies gaudint la pau de la natura i el silenci. La simbiosi espiritual de Pugicerver amb els alforgencs continua essent un misteri.

8 d’agost - L’Associació de Joves d’Alforja ha assolit els primers cinc anys de la seva fundació. Per commemorar l’esdeveniment han organitzat un sopar popular celebrat a la Plaça de les Monges previst per les 10 de la nit i que ha aplegat un nombrós públic amb ganes de gauInformatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

11

Anant pel camí de Puigcerver. (Rogelio Portal)

dir de l’àpat i una nit a la fresca. La festa ha continuat fins a la matinada del dissabte amb el ball amenitzat pel conjunt de Pep Bové.

9 d’agost - A dos quarts de vuit de la tarda al Teatret de l’Ateneu s’ha fet la presentació d’un projecte engrescador seleccionat per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Segon va explicar el seu guionista i director en Marc Barceló, es tracta d’un curtmetratge titulat “Mater Salvatoris” localitzat en un principi al poble de Farrera (Pallars Sobirà). El pressupost inicial es finançarà amb el mecenatge popular d’aportacions voluntàries.

9 i 10 d’agost – El Grup de Puntaires Teresa Pellissa ha organitzat la 10a edició de les 24 hores de puntes de coixí sota el lema “Una puntaire, una hora de punta” per tal de confeccionar una lligacama amb la que serà obsequiada la primera núvia que es casi en el decurs de l’any. Les primeres agulles s’han començat a fixar en el coixí a les 3 de la tarda del dissabte i a quarts de 3 de la tarda de diumenge es donaven les darreres puntades a la petita i exquisida obra d’artesania. Quina serà l’afortunada...?

10 d’agost: Organitzada pels Excursionistes d’Alforja, quan passaven 10 minuts de les 8 del vespre d’aquest diumenge, s’ha donat la senyal de partença a la 9a.

Marxa seminocturna al Mirador a l’empara de la Lluna d’agost que enguany ha resultat un espectacle de la natura de difícil descripció. La lluna ha fet la seva aparició puntual, resplendent, espectacular. Feia anys que no veiem una lluna tan a prop nostre il·luminant els cingles que envolten la nostra vall com si fos la llum de l’albada al que ha contribuït un cel ras sense un núvol en l’horitzó. Amb sortida i arribada a l’Ateneu, més de 100 participants han fet el recorregut fins al Mirador (916 m.) màxima elevació d’Alforja amb 19’5 km. de marxa i 550 m. de desnivell i 4 hores de caminada que s’han desenvolupat sense cap incident. A l’arribada s’ha servit un sopar fred a tots els participants.

12 d’agost - A les 12 h. del matí, a la sala d’actes de la Casa de Cultura, s’ha fet la presentació als mitjans

12

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

de comunicació de la “Fira del Pataco”, que està previst celebrar el 30 i 31 coincidint amb el darrer cap de setmana d’agost. La presentació ha finalitzat amb una documentada conferència a càrrec de la Dra. Mª Angeles Pérez Samper que ha dissertat sobre “La cuina del 1714: cortesana, monàstica i popular”.

12 d’agost - En el local de l’Ateneu Cultural i presentat per l’Antoni Cisteró, s’ha projectat el film inèdit “Lèxode d’un poble” realitzat per Louis Llerch i Louis Isambert de l’Institut Jean Vigo (Filmoteca de Perpinyà) que recull el pas de la frontera dels exiliats republicans que fugien de la barbàrie franquista vista des del costat francès.

15 d’agost - Quan passaven pocs minuts de les 11 de la nit d’aquest divendres, s’obrien les portes del Parc on s’havia previst celebrar la V Festa de la Cervesa la més multitudinària de l’estiu. Organitzada per l’Associació de Joves d’Alforja, cal felicitar-los per l’ordre establert –amb servei professional de seguretat inclòs- i un desenvolupament cívic exemplar. S’hi van aplegar més de 1400 joves arribats de totes les contrades properes, amb ganes de gresca i gaudir d’una nit d’estiu amb la música dels conjunts “Brams”, “La Gossa Sorda”, “A Tok”, coordinats pel DJ Eric G. La festa és va perllongar fins la matinada del dissabte, sense notícies de cap incident remarcable.

17 d’agost - Aquest diumenge s’ha celebrat la 32a.

Festa dels Avis la diada dedicada a homenatjar a les nostres persones grans que ens han llegat les seves vivències, la seva saviesa i experiències de tota una vida.

A les 11 del matí, ofici solemne de l’Eucaristia a l’església de Sant Miquel que ha coincidit amb el bateig d’un nen al que han posat el nom de Manuel. Un ventijol de tendresa ha envaït tot el recinte parroquial pel simbolisme que significava donar la benvinguda a un nadó envoltat de la gent gran com molt encertadament va

zar la vesprada amb una cantada d’havaneres i d’altres composicions que havien inclòs en el seu repertori rebut amb complaença pel públic que omplia la plaça. Tot seguit, quan el sol ja s’havia post, es va servir un tast de xocolata i coca per tots els presents acomiadant aquesta diada entranyable.

23 d’agost - Al migdia d’aquest dissabte ha arribat a la plaça de Dalt la flama el Correllengua 2014. Des del 15 d’agost al carrer de la Font pengen les banderoles amb els noms d’antigues eines de pagès que han estat el motiu principal d’aquesta celebració que assoleix el tercer any consecutiu present en els actes lúdics de l’estiu. El 23 és donava la benvinguda a la flama i s’ha llegit el manifest “d’aquesta llengua que ens acosta tamLluna d’agost. (Montserrat Vilella)

glossar en el seu parlament Mossèn Joan. D’uns anys ençà s’ha tingut l’encert de repartir els obsequis - record a la mateixa església per evitar la calorada de la plaça de Dalt. Tot seguit el Grup de Cant del Casal dels Avis ens ha ofert cinc cançons del seu repertori que han estat acollides amb grans aplaudiments. A la 1 del migdia, la Plaça de les Monges donava acolliment a una ballada de sardanes i vermut popular per a tothom. Tot seguit els avis homenatjats han estat convidats a un dinar de germanor a la mateixa plaça coberta prèviament per un tendal que protegia de la solellada. A les 6 de la tarda el components de “Les Veus de Reus” van amenitBanderoles del correllengua. (Montserrat Vilella)

Festa de la cervesa en plena actuació. (Rogelio Portal)

Pla Nabril, 35 Tel. 977 81 62 59

bé al futur, en la mesura que la sabem preservar, emprar i reinventar. La llengua –la nostra, la de cadascú- ens porta a casa, ens fa ser de casa”. Podeu llegir el manifest en altres pàgines de l’INFORMATIU. A continuació s’ha inaugurat una exposició d’eines del camp acuradament presentada i tots els que hem acudit a visitar-la hem tingut la sensació de fer un viatge en el temps, identificant-nos amb la nostra història. A les 8 del vespre, a la sala d’actes de la Casa de Cultura, atapeïda d’un públic expectant, s’ha celebrat una conferència- xerrada que ha desenvolupat, amb el seu mestratge habitual, en Pep Riera d’Unió de Pagesos i s’ha tancat l’acte amb el sorteig de les pintures cedides pels artistes del poble.

22 d’agost - A les 8 del vespre d’aquest divendres, la

43365 ALFORJA

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

13

Imatges a a la Casa ia del Pep Rier

Conferènc

lla)

onserrat Vile

de Cultura (M

Preparant les amanides

de la paella Penya bla

ugrana (Montserrat Vil

ella)

elio Portal)

l Pataco (Rog

de la Fira de Els pregoners

Catifa d’ence

nalls pels artis

14

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

tes locals (Rog

elio Portal)

d'un estiu Eines del camp (I i II)

(Montserrat Vilella)

ni (Rogelio Portal)

Un aspecte de l’Aplec de Sant Anto

Ofrena floral a la

Mare de Déu de

Puigcerver de la

colla gegantera

(Rogelio Portal)

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

15

popular, organitzant la 1ª Fira del Pataco per honorar el plat típic de la nostra pagesia. Han estat dos dies en que els carrers del poble han recuperat un esclat de vida com feia temps no havíem vist. En la fira gastronòmica han col·laborat totes les entitats que han donat tot el suport necessari perquè abastés la rellevància que s’ha aconseguit amb escreix. Al cercavila de tabals, ball de gegants i grallers d’Alforja, va prendre el testimoni la presentació de la fira a càrrec del nostre alcalde Juanjo Garcia i la senyora Mercè Dalmau alcaldessa de Cambrils. Tot seguit un acurat concert de la Mª Elena Taverna i el Roger Hortoneda. Ja vespre-nit esdevingué la celebració dels cent anys de l’empresa Bondrià embotits d’Alforja, atorgant als seus representants una placa commemorativa de l’efemèride. Per repostar forces un sopar fred amb degustació de productes elaborats al nostre poble. El ball de diables va encendre les seves carretilles infernals i la nit va acabar amb ball amenitzat pels conjunts “Versió.cat” i “Rumb al bar”.

A l’endemà diumenge els carrers del poble es van guar-

primer lloc Lourdes Cayetano del Club Borges Trail AAEET de Valls El primer classificat d’Alforja ha estat Jordà Franquet Martínez Cursa caminants: La guanyadora ha estat Cori Rodriguez Sánchez de Reus i en segon lloc s’ha classificat Albert Odena Torres d’Alforja Aquest mateix diumenge, a les 19 hores al Parc, organitzat per l’Ajuntament s’ha celebrat el III Festival Internacional de Música d’Estiu, amenitzat per “Panebianco trio”, format per Alfredo Panebianco a la guitarra, Roger Blavia a la bateria i percusió i Bernat Guardià, baix elèctric que ens han ofert unes interpretacions acollides amb grans aplaudiments pels assistents que han gaudit d’una vesprada musical molt agradosa que sens ha fet curta - una hora justa de duració- ja que el conjunt tenia un altre compromís. Cal recordar que estem en la plenitud de l’agost i sovintegen festes majors arreu.

30 i 31 d’agost - A aquesta crònica li mancava “la cirereta” i aquesta s’ha posat al pastís al darrer cap de setmana d’agost, amb la 1ª Fira del Pataco d’Alforja. La nostra vila s’ha volgut afegir a l’estol de pobles que han sabut combinar la gastronomia ancestral amb la festa

nir de festa: activitats per a nens, catifa d’encenalls de colors, ofert pels artistes locals, màgia, balls de saló i un pregó gastronòmic a càrrec de la senyora Pepa Aymamí presidenta de la Cuina Popular Catalana, glossant el nostre plat típic el pataco, la dita popular ho atribueix com “un plat fet de qualsevol manera” afegint tot seguit que per qualificar-lo “d’una cosa mal feta el plat esdevé d’un gust extraordinari per fer-se un lloc honorífic en aquesta cultura culinària tan nostrada. La prova la teniu en aquesta gran festa que heu tingut la capacitat de muntar al seu entorn”. El plat preparat exquisidament durant aquests dos dies va ser l’al·licient principal del dinar celebrat al Parc per a vuit-cents comensals, culminació de l’èxit rotund, inqüestionable, d’aquesta fira que ha combinat acuradament amb la inestimable col·laboració de tot el teixit social, oci, gastronomia, visites turístiques guiades pels llocs més emblemàtics de la nostra vila, oficis antics, artesania, tallers i un llarg etcètera per a la promoció del nostre poble. Tot un repte superat amb escreix.

Presentació de la Fira del Pataco. (Montserrat Vilella)

Sala d’Exposicions “l’Arcada” de l’Ateneu donava acolliment a la inauguració de la ja tradicional “Àgora de les Arts”, inclosa en les activitats de “L’estiu Garbí”, aquest any dedicada al tema “Sabates” com a motiu central.

24 d’agost - A les 8 del matí s’ha donat sortida a la VI Cursa Pujada a Puigecerver- Memorial Josep Viñas. En aquest recorregut, no exempt de dificultats, hi ha participat 300 atletes vinguts d’arreu de l’Estat. L’organització ha estat modèlica tant en el control com els punts d’avituallament i ens ha facilitat les següents classificacions per categories: Cursa llarga: El guanyador ha estat Javier Heras Hernández del Centre Exursionista Serrer del Mestral En la categoria femenina s’ha classificat en primer lloc Alba Font Bruch del Club Fisioteràpia Alba Font El primer classificat d’Alforja ha estat Ferran Borrell Micola i el segon David Harrison.

Cursa Curta: El guanyador ha estat Angel Garcia Quintal de Lleida. En la categoria femenina s’ha classificat en

16

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

Consell de Redacció

Europa a la cruïlla Els últims esdeveniments que han tingut lloc a Ucraïna ens posen de nou davant del fet ja sabut, que Europa és un gegant econòmic i un nan polític, és una qüestió sabuda de temps però mai agafada seriosament pels estats de la unió, l’egoisme polític i econòmic ha comportat sempre la impossibilitat d’una resposta unitària, que fa palès la inferioritat de condicions a l’hora de negociar amb altres actors internacionals, des de la impunitat de les multinacionals a l`hora de pagar impostos, el descontrol dels paradisos fiscals, el control de medi ambient i dels gasos hivernacle i la dependència dels productes energètics.

Fa uns anys a la guerra dels Balcans, un conflicte genuïnament europeu, es va prolongar molt de temps per la indecisió dels diferents criteris dels països europeus, Alemanya donant suport a Eslovènia i Croàcia i França donant suport més o menys vergonyant a Servia i el seu imperialisme balcànic en companyia de Rússia tradicionalment aliada de Servia, el resultat va ser que com altres vegades els Estats Units d’Amèrica van haver de corre a auxiliar a Europa i acabar amb quinze dies de bombardejos amb la guerra que els propis països europeus havien estat incapaços d’aturar. Si parlem del que està passant a l’orient mitjà queda clar que el paper d’Europa és el de pagar per reconstruir el que altres han anat destruint sense que això serveixi perquè el prestigi o la influència d’Europa millori en absolut, el mateix que està passant amb els esforços de tota la societat europea per comprendre la multiculturalitat de la immigració que s’ha vist pagada en el cas de l’Islam per l’augment de l’extremisme musulmà que està greixant amb homes i diners europeus totes les faccions de la jiha. Les altres fonts que finançament del extremisme són els països del golf que estan asseguts sobre un llac de petroli que ens venen a bon preu i els nostres diners serveixen per predicar i actuar contra la nostra cultura i la nostra economia, Europa continua sense fer res, ni tant sols ha diversificat intel·ligentment les seves fons d’energia, però en coses de simples drets humans Europa falla fins i tot en les declaracions, plenes de referència als nens de Gaza i ni una referència als milers de nens cristians o d’altres confessions que són assassinats sistemàticament pels musulmans extremistes a totes les zones en conflicte.

Ara tenim una altra oportunitat per comprovar si seguim en les mateixes condicions de sempre, Rússia desitja recuperar l’imperi, Putin és dels que pensa que la caiguda de la Unió Soviètica va ser un error històric i farà tot el que estigui a la seva ma per aconseguir que la dignitat de Rússia i els russos, va començar a Txetxènia i va continuar per tots els Balcans, Putin no volia conflicte amb l’OTAN però l’entrada a l’OTAN de tants antics aliats havia de acabar, la idea russa de tenir un coixí que allunyés l’OTAN de les seves fronteres implicava la neutralització de Bie-

lorússia i Ucraïna, amb una influència activa i inclusió de ambdós països a la seva política, Putin utilitza uns arguments molt perillosos que prèviament ja havia fet servir Hitler en el cas dels Sudets i Milosèvic en el cas dels Servis, que on hi ha russos és Rússia.

Europa no va donar pràcticament resposta a la annexió prèvia ocupació de Crimea, com a disculpa es podria fer servir el fet de que Crimea va ser un regal de Kruschev a Ucraïna, en temps de la Unió Soviètica i en aquells moments territorialment no tenia cap importància, la base naval de Sebastopol continuava en territori nacional, la destrucció de la Unió Soviètica va canviar les coses de soca rel i des d’aquell moment per Putin, Crimea era una prioritat.

El fet però, és que Europa va respondre tímidament i també els Estats Units, la debilitat d’Europa és una mostra més de la desunió, els països de l’est voldrien que la tolerància amb Rússia fos zero, però França té un contracte per construir fragates per a la marina russa i Alemanya depèn molt del gas rus i el mercat rus és molt important per a la indústria germànica No hi ha dubte que el cas d’Ucraïna no és no més un cas més conflicte de segona, penso que pot arribar a ser un conflicte en el qual Europa no podrà continuar fent veure que no és un afer seu, la situació és similar a la que es va produir als anys 38-39, del segle XX Hitler va envair Txecoslovàquia per la qüestió dels Sudets, després es va annexionar Àustria ,fins aquí la política de França i Anglaterra va ser la de calmar al dictador fent-li concessions, no va servir de res, finalment quan Hitler va reclamar el corredor de Dancing (Gdansk) i va atacar Polònia Anglaterra i França van declarar la guerra a Alemanya i va començar la carnisseria mes gran de la història, que com a conseqüència va fer perdre per sempre a Europa el lloc de preeminència, que havia tingut al llarg de la història.

La cruïlla d’Europa és en aquest moment extremadament complicada i perillosa, i no sembla que Putin renunciï als seus plans i podria ser que les sancions econòmiques, no fossin suficients, esta clar que un problema específicament europeu, ha d’implicar també els Estats Units, la coordinació de la resposta serà clau per a la progressió dels esdeveniments, estem jugant una partida molt perillosa, amb un estat, el Rus que tradicionalment ha demostrat molt poc apreci per la vida humana i una societat civil incapaç de plantar cara a la política de Putin, ni amb la força suficient per fer canviar els seus objectius. En contrapartida, ni Europa ni les societats europees volen una guerra, però la política de fets consumats de Putin i els compromisos de l’OTAN amb els seus membres, unit a la oferta de facilitar l’entrada d’Ucraïna a l’organització, fan que la meva visió de tot plegat no és optimista, tan de bo que estigui equivocat.

Benet Sadurní Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

17

Episodis transcendentals en la història de Catalunya INTRODUCCIÓ: Dels 300 anys anteriors a l´11 de Setembre del 1714 En l’últim article sobre la Naixença de Catalunya, deixàvem la línea succesòria de la dinastia catalana –començada pel comte Guifré, el Pelós- esmentant Jaume I, el Conqueridor, rei de Catalunya i Aragó (1208- 1276).

El rei en Jaume ( com també se’l coneix) dirigí la seva expansió vers terres musulmanes: Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), comptant amb l’ajut de la nova burgesia catalana. Aquelles conquestes significaven la constitució de nous reialmes amb estructures pròpies, però amb la llengua i religió comunes. El seu fill i successor al tron de C. i A. ( d’aquí en endavant per referir-nos a Catalunya i Aragó), Pere II, el Gran, conquerí Menorca (1289). En el segle següent (XIV), la Pesta Negra promogué una profunda crisi al país, agreujada per les successives epidèmies amb les subsegüents minves demogràfiques. Fou una centúria de lluites internes i externes que culminà amb una pèrdua financera i de confiança a la fi del regnat de Joan I (1396). La mort del fill d’aquest, Martí I, l’Humà (1410), deixà Catalunya i Aragó sense hereu i motivà el Compromís de Casp, que és on comencem.

COMPROMÍS DE CASP (1412) Resolució pels parlaments català i aragonès d’elegir nou compromissaris ( tres per regne, inclòs el de València) per tal que declaressin qui era l’hereu de Martí I. Entre Jaume II, comte d’Urgell (el parent més pròxim al rei difunt per la línea masculina –malvist, però, per la noblesa aragonesa-; Lluís d’Anjou ( nét de Joan I de C. i A.; i Ferran d’Antequera ( dinastia de Trastàmara). Aquest reforçà els seus anhels amb la presència de tropes. Els compromissaris, fortament influïts per Vicenç Ferrer –clergue valencià- i amb el suport del papa Benet XIII –aragonès-, elegiren el castellà. La sentència no tingué en compte els drets del d’Urgell i Ferran d’Antequera hi fou proclamat nou rei de C. i A., amb el títol de Ferran I. Jaume d’Urgell s’hi revoltà (1413), però vençut, va ser condemnat a presó perpètua. Aquesta resolució, s’és vista com una

18

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

claudicació catalana davant Aragó i l’inici d’un procés de desnacionalització. Ferran I de C. i A. Regnà de 1412 a 1416.

ELS TRASTÀMARA (1412-1516) Dinastia reial de Castella, una branca de la qual regnà a C. i A. Des del Compromís de Casp (Ferran I), i closa amb Ferran II, el Catòlic (1479-1516). En els seus mandats, evolucionaren cap a una monarquia autoritària i continuaren l’expansió per la Mediterrània. Temps convulsos en què hi hagué guerres internes, desherataments, governances dures, conquestes de nous territoris... Enfrontaments dels fidels de Carles d’Aragó contra els de Joan II. Les lluites internes entre adversaris i l’habilitat política de Joan II, causaren la victòria dels realistes, i començà la decadència de Catalunya a l’inici de l’edat moderna.

ELS REIS CATÒLICS (1470-1516) Ferran II de C. i A., fill de Joan II, es casà amb Isabel de Castella el 1469.

La parella monàrquica aconseguí un gran poder. A més de reis de C. i A., reis de Castella (1474-1504), Sicília (1486-1516), Nàpols (1504-16). Conquesta de Granada (1481-92), apadrinament del descobriment d’Amèrica (1492). Esborrada la presència àrab a la Península, conquesta de diverses places nord-africanes. Reforcen la Inquisició castellana i la imposen als seus dominis. Són reconeguts amb el sobrenom de “Catòlics”. El regne catalano-aragonès es vincula definitivament a la corona de Castella durant el regnat del seu nét Carles I (151656). La nominació dels sobirans, en la mateixa persona, passa a un ordre diferent a partir del regnat del seu fill: Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó.

ELS ÀUSTRIES Amb el regnat de Carles V, emperador romano-germànic, arxiduc d’Àustria i rei de Castella i C. i A., amb el nom de Carles I (1516-56), i que va renunciar a favor del seu fill Felip II de Castella i I de C. i A. el qual regnà (1556-98), comença la dinastia dels Àustries, Ja des de 1516, Catalunya i Aragó restaren marginades econòmicament. El comerç amb les Amèriques es feia

des del port de Sevilla; la política naval i financera de la Mediterrània, centrada al port de Gènova (1526) i, encara més, la progressiva designació de nobles castellans cap a la corona catalano-aragonesa, causaren un procés de provincialització del Principat. Anys a venir, pel 1572, el pas de l’or americà destinat a Gènova –passant pel port de Barcelona- i la represa del comerç marítim, milloraren l’economia catalana. Però, a partir del 1559, les exigències militars dels castellans: allotjaments de la tropa, imposicions castrenses per a mobilitzar soldats, impostos abusius.... portaren a iniciar el segle XVII amb un gran malestar de les classes populars que conduïren, en el 1640, als fets violents del Corpus de Sang.

GUERRA DELS SEGADORS (1640-1652) La violència del Corpus de Sang origina la Guerra dels Segadors.

Regnava Felip IV de Castella i III de C. i A. (1621-1665).

Casat amb Isabel de Borbó –nissaga francesa-, enviudà sense fills. La segona muller, Mariana d’Àustria era filla de l’emperador austríac Ferran III. El rei castellà volia que els catalans participessin a la Guerra dels Trena Anys (1618-1648), conflicte europeu en què participava son sogre. La negativa catalana i el descontentament popular portaren l’enfrontament. Pau Clarís, conseller en cap de Barcelona es comprometé en denunciar els abusos soferts per l’exèrcit de Castella. Esclatada la guerra, Catalunya cercà l’ajut de França i proclamà la República Catalana (1641). Pau Clarís morí sobtadament aquell mateix any. La guerra s’allargà pels resultats alternatius.

Una terrible pesta i la caiguda de Barcelona assetjada (1651-1652), van ser la causa de tornar a la obediència del rei d’Espanya. Seguien manant els austríacs. Felip IV mor el 1666. El succeeix Carles II de Castella i I de C. i A., únic fill que sobrevisqué dels dos matrimonis. El de Marianna d’Àustria, per tant, sang austríaca de pare i mare. La reina mare actuà de regent fins que el fill va complir 18 anys. Carles II es casà. Home malaltís, no deixà descendència. Morí jove (1700). Tot i que havia mostrat preferència per diversos candidats, i que la seva mare –austríaca- li havia fet de regent, ja moribund, va nomenar hereu un nét del rei de França: el Borbó Felip d’Anjou, que així es convertí en Felip V de Castella i IV de C. i A. amb la disconformitat dels Àustries, que aspiraven al tron per a l’arxiduc Carles, fill del seu emperador Leopold I (1640-1705).

ELS BORBONS Nom de diverses monarquies espanyoles sorgides del ducat francès de Borbó. Donà reis al regne de Navarra. De la casa borbónica francesa, sorgí la

dinastia espanyola començada per Felip V (1700-1740) que aconseguí el tron en un context històric estrany, ja que a la corona de Castella, fins aleshores (1700), no hi havia sang borbónica. Sí, dels Àustries. Però Carles II d’Espanya, tot i ser dels Àustries nomenà hereu un Borbó: Felip V, el qual unificà l’administració dels estats espanyols de l’època centralitzant-la a Castella, un cop victoriós a la Guerra de Successió i en el seu regnat de 40 anys.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (opció catalano-aragonesa), Anglaterra, Holanda i Portugal; i a favor de Felip de Borbó (opció castellana), Lluís XIV rei de França i avi d’aquest. Pel 1705 la contesa s’embolica encara més: Carles d’Àustria ve a Barcelona i és nomenat rei de C. i A. amb el títol de Carles III i, a la vegada, Felip de Castella destronat del reialme catalano-aragonès. El castellà s’indigna i derrota les tropes enemigues en la batalla d’Almansa (1707). Aquesta victòria obrí les portes del País Valencià als filipistes i València, capital, caigué vençuda abans d’un mes. Segueixen els enfrontaments amb resultats en pro i en contra entre ambdues opcions. L’any 1710: el rei catalano-aragonès esdevé emperador d’Àustria per mort del seu germà. Amb el nom de Carles IV, emprèn les regnes d’aquell país i es desentén de Catalunya, que abandonada dels seus aliats, resta sola enfront dels exèrcits castellans. Aquests, pel 1710 ocupen Aragó i, després de guanyar diverses places catalanes el 1713 inicien el setge de Barcelona. Els aliats europeus cerquen pel seu compte de fer la pau amb Castella, i l’aconsegueixen al tractat d’Utrech (1713) amb mútues renúncies i concessions per ambdues parts. Felip V hi és proclamat de bell nou rei de Castella, Catalunya i Aragó. En, lluita desigual, cau Barcelona l’11 de setembre de 1714. Mallorca aguanta fins a 1715. La derrota deix Catalunya sotmesa a Castella amb pèrdua de la independència. L’abolició de les constitucions de Catalunya, Aragó, València i Mallorca mitjançant el decret de Nova Planta (1716), permeté a Felip V de governar com a rei absolut de tota Espanya. Felip V, no va ser magnànim, actuà amb ressentiment fent ús i abús del seu poder sobre pobles vençuts. Així es va consolidar “el problema catalán” vist des del centre peninsular, o el “problema castellà”, vist des de Catalunya. Fa més de 300 anys i –per ara- encara dura!

Josep Sànchez i Moragues

Donem bona impressió des de 1963 Av. de Reus, 18 T. 977 83 02 08 F. 977 83 05 92 43730 FALSET

St. Joan, 2 3r 2a T. 977 33 23 50 43201 REUS info@agoctavi.com

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

19

Jordi Pujol, estafador Extret del “Diari personal” d’Octavi Fullat Encara està per veure el desenllaç de l’afer, però el vull abordar, ja. Estafador? d’hisenda i, per conseqüent, ha expoliat el bé comú. Epítet groller, el d’estafador? no és hora de fineses.

Ens ho passem bé quan un dels de dalt ensopega i cau del pedestal, ja sigui un polític, un jerarca eclesiàstic, un banquer, un militar d’alta graduació, un cap sindical etern, un tecnocientífic intocable, un individu d’altes finances, un magnat dels mass-media; és a dir, quan es tracta d’algú que ens oprimeix o ens trepitja. ¿Per què passa això? perquè ens sentim venjats encara que sigui de manera migrada i minúscula. Llavors arriba l’hora de les compensacions venjatives. Nietzsche ens podria donar un cop de mà en aquest afer.

Si el cas del “clan Pujol” fos excepcional en l’espai geogràfic i en el temps històric, només podríem parlar d’anècdota o succés particular. Però això no és així. Pujol, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, és una dada més que confirma la regla. ¿Quina regla?

Ja sé que la gent té per costum no superar el nivell de les anècdotes; és a dir, del llenguatge concret, el que avança enganxat a sensacions i percepcions i a imatges.

Es tracta de llenguatge col.loquial, el qual s’afronta al llenguatge abstracte. En tal ha travessat a tota pastilla la plaça del poble amb la seva moto, no té res a veure amb la fórmula de velocitat que un professor de física escriu a la pissarra d’una escola. El primer enunciat pertany a la parla quotidiana de tothom; el segon exemple, en canvi, és cosa d’uns quants que dominen el llenguatge especialitzat abstracte. En aquesta situació no valen ni sensacions, ni percepcions ni tampoc imatges. Només conceptes.

El cas del senyor Pujol, i de tutti quanti ¿són només anècdotes o bé es converteixen en signes d’una categoria antropològica? ¿es tracta de fets suprimibles o, potser, ens trobem davant de la realitat mateixa de l’ésser humà?

Formulat d’una altra manera: l’home ¿és naturalment bo ¬Rousseau¬ o, al contrari, és bèstia intrínsecament perversa ¬Hobbes? En aquest segon supòsit, tampoc no podem tolerar que la maldat triomfi. Se li ha de fer front per tots els mitjans que el mateix éser humà, espantat de si mateix, ha creat: lleis, judicis, presons, multes. Instàn-

Tel./Fax: 977 317 545 - mòbil: 660 425 430 e-mail:lucenailucena@construnet.net www.construnet.net/empresa/lucenailucena

20

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

cies que, per cert, també arroseguen en elles mateixes la maldat natural humana. L’home és poca cosa; passió inútil de fer-se Déu, ha sentenciat Sartre. És a dir, una merda presumida. Així, per exemple, cada polític es creu ser perfecte alhora que considera que la imperfecció és cosa dels seus enemics. Pocavergonyes, uns i altres.

L’evolució de les espècies ha portat el cervell humà, tan hipertrofiat que podem assegurar que es tracta d’un cervell malalt, morbós. Aquest cervell, igual pot produir el Teorema de Pitàgores, com les guerres entre ciutats gregues. Desequilibri del sistema neuronal de l’home.

Ja en els inicis del que hem qualificat de grup zoològic més evolucionat, els individus de Cro-Magnon van acabar amb els de Neandertal. I tot just, l’home començava a donar els primers passos; tot un presagi d’esdevenidor de la nova espècie zoològica.

Un relat mític, literari, del Gènesi bíblic, ¬un apunt veritable d’antropologia filosòfica¬ conta que:

El Senyor-Déu digué a Caín:

¬El pecat aguaita a la porta;

ell et desitja, però tu l’has de dominar.

Caín va dir al seu germà Abel:

¬Sortim al camp.

Un cop al camp, Caín es va llançar

sobre el seu germà Abel i el va matar (Gènesi, 4, 7-8).

No li va sortir molt bé, que diguéssim, l’artilugi humà al Creador. Caín i Abel eren fills d’Adam i Eva segons la mateixa faula metafòrica. Cro-Magnon matà Neandertal, si ens fiem de dades prehistòriques.

Karl Marx i Friedrich Engels, el 1848, van assegurar en el Manifest del Partit Comunista: Tota la història de la humanitat no és altra cosa que la lluita de classes socials.

La història dels homes es resumeix en la violència entre dominadors i dominats. Quan els segons es rebel.len, i guanyen, es converteixen en els nous dominadors: Lenin, Stalin, Mao, Pol Pot, Fidel Castro. Roda infernal.

Bé, però: ¿què fem amb Jordi Pujol? El mateix que hauríem de fer amb els altres pocavergonyes: aplicar la llei, jutjar-los i punir-los. És clar, sempre hi haurà els més poderosos que se’n riuen de tots i de tot.

Francament, no li va sortir gaire bé el producte humà a Yahvè-Déu.

La collita del 49

Dinar de la quinta

Jubilar, del llatí “iubilare”, Sembla que el mot va rebre influència del vocable hebreu “yobel” passat al grec “iobalaios” on llavors “iubilare” va adquirir el sentit de llençar crits d’alegria i goig. Però el mot “iobalaios” ens dona pròpiament jubileu, celebració cristiana en que l’església o el papa concedien indulgència plenària per tots els pecats, basada en una festa jueva que es celebrava cada 50 anys. Sol dir-se que eren els anys necessaris de servei per poder jubilar-se del treball. Suposant que un jove es poses a treballar als quinze anys, als cinquanta de treball coincidiria mes o menys amb l’edat de jubilació actual.

Pensareu que potser tinc el cap fet un garbuix i que les paraules se’n van per on no els i toca, però resulta que enguany els qui varem néixer l’any 1949 ens ha arribat el moment de “iubilare” i ens agradi o no, ens toca replantejar-nos el “modus vivendi” a que estàvem acostumats.

Salvant algunes excepcions, tots els de la quinta ens anirem jubilant durant aquest any, (n’hi ha un que no ho farà fins el 31 de desembre). Cal dir també que del reguitzell de modalitats de jubilar-se com poden ser l’ordinària, la parcial, l’anticipada i la flexible o especial,

cadascun de nosaltres s’acollirà (si pot) a la que mes li beneficií segons les circumstàncies personals i/o familiars.

La primera trobada de la quinta fou el 1999 coincidint amb els cinquanta anys, cal dir que i érem tots i que van tirar coets al castell per sopar desprès a cal Rixixiu. La segona el 2009 quan queien els seixanta ens desplaçarem a st. Miquel del Fai per passarhi un dia d’esbarjo. Ara ens toca la dels seixanta cinc. Ens fem grans i no sabem el que la vida ens te reservat, es per això que cal recordar aquells que s’han quedat pel camí deixant-nos quan encara no tocava, el Teodoro Gómez i el Josep Viñas.

De fa dies que anem preparant tot un seguit d’actes per celebrar aquesta efemèrides. Algunes reunions preparatòries, diferents propostes, una paella al bar del Joan el passat 10 d’agost i en preparació una sortida per visitar Figueres, el museu Dalí i Empúries.

La força disminueix amb els anys, no pas l’empenta i les ganes d’organitzar tot tipus de celebracions. Alforja és una mostra ben evident, la vitalitat de la seva gent serveix de model a seguir per pobles i ciutats de Catalunya.

Es fa difícil de trobar-ne un altre de característiques semblants amb el reguitzell d’associacions, entitats i celebracions de tota mena que durant tot l’any si celebren.

Diem que els números son sols això, números, però quan aquets representen anys de vida, la cosa canvia i les tasques esdevenen mes feixugues, no pas les ganes i la il·lusió de viure, aprofitant qualsevol ocasió per celebrar-la. Tal vegada recordant l’inscripció d’alguns rellotges de pèndol on podem llegir “tempus fugit” .

Bon any pels de la quinta i per tots; esperançats i orgullosos de pertànyer a una comunitat lluitadora i compromesos amb l’esdevenir d’un poble que estima i avança donant-se les mans.

Salvador Porqueras Sarobé

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

21

Albert Manent, el gran conspirador

Josep Poca i Albert Manent amb les respectives esposes.

Em sembla que va ser quan era vicari d’Alforja que vaig sentir parlar, per primera vegada, d’Albert Manent, amic de Josep Fusté i còmplice dels primers promotors dels Aplecs i Concursos de la Nova Cançó. Des de Mas Segimon de l’Aleixar, on passava bona part de l’estiu, visitava de tant en tant els amics alforgencs. Per això, m’ha semblat oportú fer-vos conèixer el text que vaig escriure amb motiu del seu traspàs.

Precisament el 14 d’abril, dia de la proclamació de la República, va néixer Josep Benet i ens ha deixat l’Albert Manent, dos personatges clau de la nostra història recent. Homes treballadors, tenaços i conspiradors, sense els quals no hauríem arribat on som. Si avui tenim un camí obert cap al dret a decidir, en molt bona part els ho devem a ells. En Benet ni ho somiava, malgrat haver-hi lluitat tant, que aquest camí fos tan proper. En Manent, encara que fins fa poc no el veia possible, ha albirat aquest horitzó.

Vaig estar al costat de Benet fins al final dels seus dies, ara ha fet sis anys. Vaig col·laborar amb ell quan redactava les seves memòries, que no van poder arribar a bon port, després de veure la llum el primer volum.

Vaig completar aquells textos sobre Joan Peiró i sobre Manuel Carrasco i Formiguera, que no acabava d’enllestir perquè mancava una darrera data a comprovar (així de meticulós era!). Darrerament, he editat dos volums de la seva obra dispersa, textos que haurien de ser llibres de capçalera per als qui treballen per tirar endavant aquest país. Treballador infatigable i conspi-

22

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

rador sense treva, i un instigador dels novells historiadors que rebia al Centre d’Història Contemporània de Catalunya per tal que aprofundissin en l’evolució sociopolítica del país. “Conèixer la història és fonamental per poder-la interpretar i fer avançar”, deia.

L’Albert Manent –que el considerava el seu mestre– sempre fou al seu costat.

Els dos –de conviccions religioses profundes– comprometeren l’abat Escarré en la denúncia d’un règim que no respectava ni els drets de les persones ni dels pobles. Lluitaren a l’uníson per a la defensa de la llengua i cultura del nostre poble. Amb tarannàs diferents, però amb la mateixa convicció i fermesa.

També jo he estat proper, en els darrers temps, al senyor Albert Manent (no li agradava gens ser tutejat). Vaig arribar a la conclusió que era “el conspirador que ha enredat més patriotes dels Països Catalans”.

Jo, entre ells. ¿Qui dels patriotes d’arreu del país no va rebre una carta seva o una trucada telefònica per organitzar al seu poble un festival de la Nova Cançó, una presa de posició en defensa dels bisbes catalans, un compromís en mil i una actuacions en pro dels nostres drets identitaris, o fins i tot una informació sobre les “coses aparentment intranscendents”? Home de tan àmplia cultura, que ha escrit biografies sobre els nostres literats i memòries sobre el seu pas per la política, i sobre tants temes importants, fins fa ben poc encara em va fer recórrer pobles de les comarques tarragonines a la recerca de pagesos que poguessin informar-me sobre “els noms dels vents i dels núvols”. També em va enredar a posar en ordre i en solfa aquell immens material que havia acumulat durant un munt d’anys i que s’ha convertit en el Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració, que, si bé figuro també jo com a autor perquè va considerar prou important la meva aportació (cosa que, sincerament, em va fer feliç), a ell es deu la contribució principal.

La seva mort –malgrat la precarietat dels darrers temps– m’ha colpit en gran manera. I crec sincerament que hem perdut un dels nostres referents i dels nostres “savis”, que tant han contribuït en el renaixement del poble de Catalunya. Si arribem on, finalment, aspirem a arribar, a ells els deurem bona part del camí recorregut.

Josep Poca

Aque(s)ta llengua nostra De polvoritzadores de motxilla i altres invents Els trossos es van convertint en bosc, els pagesos cada cop escassegen més i, de retruc, el seu vocabulari també va desapareixent. Bé, sortosament no tant com sembla. A mitjans d’agost, gràcies a la feina dels voluntaris del Correllengua, el poble es va vestir amb les eines del camp, i joves i grans van poder (re)descobrir paraules que sovint només suraven en el nostre inconscient. O, almenys, és el que em va passar a mi. “Tu encara ets molt tendra”, em deia mentre miràvem l’exposició algun dels molts que hi han col· laborat deixant-los eines. “No en deus haver fet servir mai cap, d’aquests”. Sí, és veritat. Jo no he fet servir mai un sepelín (sí que he plegat avellanes i he collit olives, que consti), però sé què és, a casa encara en tenim algun, tot i que no sabria com escriure-ho. Al Diccionari català-valencià-balear, ni rastre. Als diccionaris convencionals, no cal dir que tampoc. Però sí que està recollit en algun lloc: al magnífic Estudi del vocabulari de les eines agrícoles de la comarca del Baix Camp, de Núria Vilà. Hi descobreixo engrescada que –com havia sentit a dir alguna vegada a casa sense fer-ne gaire cas– és una eina genuïnament alforgenca: “Aquesta és una eina força moderna, que apareix a Alforja no fa massa anys [el llibre és del 1991], creada pel ferrer de la localitat i que és una mena de rascle però que en lloc de pues té una pala de ferro molt ampla. Té el tall llis o amb unes lleugeres ondulacions i es fa servir per arreplanar els avellaners abans de la collita de les avellanes, perquè el terreny quedi llis i net.” Vilà va fer una enquesta per diferents pobles de la comarca entre pagesos de diverses generacions i el resultat és certament interessant. Sembla que la forma sepelí sí que ha arribat a Colldejou (on també en diuen riscle) i a Prades (on també en diuen xaupa i rascle), a l’Argentera és un rascle, a la Selva una rasqueta, una capelina, una planeta i una xapelina, i a Cambrils una xapolina. Déu me’n guard de ficar-me en un vesper, perquè no em veig capaç d’explicar bé les diferències entre una xapolina, un rascle, una rasqueta... I amb el problema/repte afegit que a cada poble segurament

són coses diferents! Molts ja ho devíeu comprovar a les fantàstiques mostres de fotos i eines del Correllengua.

De tot el recull, també em va cridar l’atenció el mot xàpol. Jo sempre havia sentit a dir xapo, i, de fet, segons comprovo en diversos diccionaris, l’entrada principal és sense la ela final, però sembla que per ultracorrecció (les paraules acabades en -o àtona sempre han sigut sospitoses de castellanisme) es va formar xàpol. A l’estudi de Vilà, una de les poques eines que es diuen igual a tots els pobles sense excepció és precisament aquest xapo, sense ela final.

Una altra de les paraules que m’ha encantat del recull és màquina de txing-txeng. Aquesta sí que ni Vilà la té recollida. Jo l’hauria escrit ging-geng, perquè faria el so inicial sonor i no sord; com joc i no com xoc, per entendre’ns. (Tinguem present que aquests sons inicials nosaltres sempre els fem africats, sempre sonen dg i tx.) Però no hi posaria la mà al foc. El que sí que sembla clar és que és d’origen onomatopeic (i per això ens feia tanta gràcia quan érem petits): aquestes màquines antigament eren de llauna i a algun pagès se li devia acudir aquest nom un dia ensofatant... Com a mínim sembla més pràctic i poètic que el terme polvoritzadora de motxilla, que és el que proposa el Termcat (el centre de terminologia de la llengua catalana).

I fixeu-vos que mentre definíem algunes d’aquestes paraules ja n’hem trobat dues més per al Correllengua de l’any vinent: arreplanar i ensofatar. Perquè si aquest 2014 han recollit eines del camp, el 2015 serà el torn de les feines del camp. I a Alforja, com en altres pobles de la zona, de tornar a aplanar la terra perquè després es pugui plegar millor el fruit en diem arreplanar, i d’aplicar preparats a les plantes per combatre malalties en diem ensofatar. Cap de les dues surt a cap diccionari (només replanar i ensulfatar), però, com diu l’avantítol del tercer recull del Correllengua, formen part de la llengua viva. Així doncs, ara que ja heu preparat les eines toquen les feines!

Maria Rodríguez Mariné

Camí de Porrera a Alforja, s/n Alforja • Tel. 630982747 . Fax. 977236396 • pep@masdelboto.cat www.masdelboto.cat

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

23

Pioners del nostre cel En un estudi calmós i relaxat de la història de Catalunya hi podem trobar incomptables exemples d’actituds personals, d’activitats en que el nostre país ha destacat pels nombrosos pioners o persones d’una humanitat immensa, avançades en qüestions culturals, artístiques o científiques i voldria centrar-me en la branca que recull la meteorologia en tots els seus vessants. Seguint un índex cronològic d’aquest interessant apartat de la història, tenim dades que es remunten al segle XVII on ja es van fer estudis seriosos, en la seva majoria com una afecció no exempta de passió. Uns anys més tard, concretament el 1780, el doctor Francesc Salvà Campillo es va instal·lar un observatori al carrer Petritxol de Barcelona on estudiava tota mena de fenòmens meteorològics i la seva possible relació amb les plagues i la salut. Totes aquestes dades, fins la mort del doctor Salvà Campillo, esdevinguda l’any 1828, constitueixen l’estudi més antic i rigorós de tot l’Estat Espanyol i un del més antics i prestigiosos d’Europa, doncs es té constància que els primers estudis meteorològics moderns no varen sorgir fins a l’any 1854 encarregats per Napoleó III a l’astrònom Le Warrier. La reobertura de la Universitat de Barcelona a l’any 1845, que fou abolida l’any 1714 per Felip V, va significar un impuls científic formidable aquí a Catalunya en tots els camps, incloent-hi, amb tota lògica la meteorologia , creant-se fins i tot l’Observatori de Sant Gironi de Montserrat a l’any 1879.

A primers del segle XX, la meteorologia catalana va viure una gran expansió, recolzada pel que seria pioner i líder inqüestionable Eduard Fontseré, rehabilitant i donant una gran rellevància a l’observatori que anys abans havia creat Josep Leanderer i sota l’impuls del mateix senyor Fontseré, es va crear una Granja –Escola Agrícola per relacionar el temps i l’agricultura a la que seguiria la creació d’una xarxa d’observatoris meteorològics amb la col·laboració valuosa i directa del Centre Excursionista de Catalunya regit per E. Gorria. Fontseré i Gorria varen presentar un estudi acurat i minuciós de les tempestes en el congrés celebrat a

BARCELONA: Pol. CIM Vallès Nau 7 Mod. 4 08130–STA.PERPETUA

GIRONA: Pol. CIM La Selva Parc. 3 Nau 3.7 17547-RIUDELLOTS LA SELVA

París l’any 1900 i van rebre una acollida calorosa a nivell internacional, malgrat no poder continuar amb el projecte per la suspensió de les subvencions que els atorgava la Diputació de Barcelona. Aleshores va ser quan va aparèixer l’empresari i mecenes Rafael Patxot que, amb les seves aportacions generoses va impulsar diverses fundacions institucionals com l’Observatori Fabra, creant en aquella època el doctor Fontseré un diccionari i vocabulari meteorològic recuperant molts noms que havien caigut en l’oblit i que, actualment, continuen en plena vigència. Entre els molts i diversos col·laboradors del senyor Fontseré i trobem a Ramon Jardí, inventor del pluviògraf utilitzat a escala mundial, el fotògraf Josep Pons que amb les seves instantànies del cel i dels núvols, varen tenir un protagonisme important en la confecció de l’Atlas Internacional; Cal destacar també les primeres prediccions meteorològiques del senyor Gabriel Campos realitzades en català l’any 1929. Tot això va ser l’embrió del Servei Meteorològic de Catalunya (S.M.C.). Fontseré va formar part molt activa de l’Organització Meteorològica Mundial (O.M.M.) i de l’esmentat S.M.C que va aparèixer en nombroses ocasions com una organització pionera i de referència en la premsa internacional. Tot aquest somni científic tan acuradament conreat es va convertir en foc d’encenalls quan el dia 29 de gener de l’any 1939, un cap militar i dos soldats de l’anomenat “Ejército de Salvación”, per ordre directa del general Franco –Caudillo por la gracia de Dios-, varen prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya, arrabassant tot el que trobaven al seu pas, davant del mateix Eduard Fontseré, destrossant a cops de culata, sense un bri de compassió, gran part de les seves instal·lacions confiscant els seus valuosos arxius que varen ser retornats l’any 1983. Actualment funcionen paral·lelament el S.M.C. i l’Agència Estatal de Meteorologia amb una convivència que podríem qualificar de “relativa”.

Miquel Taverna Balcells

TARRAGONA: Pol. Constantí C/ França 11-13-15 43120-CONSTANTÍ

TARRAGONA: Ctra. Cambrils km 3,6 43206–REUS

VALÈNCIA: Pol. Zamarra C/Braç del Forn 1 46950–XIRIVELLA

NACEX REUS (Agencia 4305) C/Manresa, 7 baixos 43204 – Reus (Tarragona) Telf.: 902 02 12 14

24

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

Dites i veritats del temps És ben cert que no existeixen veritat absolutes i menys encara en el tema de la meteorologia sigui a l’hora de fer sentències, afirmacions o pronòstics, la qual cosa abasta el referent als refranys, però ens cal afegir que l’experiència ens demostra que gairebé la totalitat dels refranys poden ser una guia excel·lent, però mai un axioma. Si observem el comportament d’aquest estiu, almenys fins al moment d’escriure aquestes ratlles, el podem qualificar de “normalet”, amb empentes de calor no massa exagerades i potser amb menys hores de sol del que ve sent habitual, amb algunes pluges els primers dies de juliol que s’han prodigat de forma més generosa cap a Barcelona i Girona. Furgant en els refranys d’aquesta època de l’any ensopeguem amb alguns que han assolit la categoria de clàssics: per exemple: “al juliol mot trona i poc plou”. Aquest any plenament encertat. Un altre refrany ens diu: “a l’agost la tempesta a boca de fosc”. Enguany no massa. El temps és així i, repassant

l’escrit abans de remetre’l a la redacció, em veig obligat a rectificar: el divendres 22 ens va ploure en les hores que el refrany no preveu. Un altre fenomen, aquesta vegada astronòmic: la vesprada del 10 d’agost va aparèixer una lluna enlluernant, més grossa del que és habitual, amb una nit d’una serenor absoluta, un autèntic esdeveniment. Fins i tot per això la saviesa dels refranys li ha trobat enginy i ens diu: “si la lluna d’agost és clara, la de gener molt més encara”. Cal tenir en compte una atmosfera més o menys transparent, un fet que, al meu entendre, té moltes excepcions. Finalment, perquè ningú pensi que el signant d’aquestes línies és fanàtic dels refranys i de llunes esplendents, voldria recordar la dita que rebla el clau: “pagès molt lluner, no omple botes ni graner”.

Miquel Taverna Balcells

El conte de cada nit (IV) La Cèlia va ajudar a la seva àvia a fer el sopar aquella nit i de seguida se’n va voler anar al llit per sentir una altra part de la història: “-Posa-t’hi aigua. _em va dir la meva germana, que havia sentit tota la discussió_ No pateixis. El pare sempre ha sigut així i no canviarà. Es gasta els nostres diners i després té la barra de no fotre res. _es va acostar a mi i em va mirar els dits_ Apa! Segur que t’hi surt una mostela. A qui se li acut tancar la porta d’aquestes maneres?

La Carme sempre feia servir un to de veu que feia que se’m passes l’enrabiada i comencés a riure.

-Vaig a buscar trumfos. _vaig dir resignada.

Vaig sortir de casa amb una senalla i el meu abric posat, i vaig passar pel mig de la plaça, on em vaig trobar a la senyora Rita amb la canalla anant a buscar el pa.

-Eh! -Bon dia senyora Rita. Bon dia Martí.

-Ai, de bon dia res, aquest nen. Porta des que s’ha llevat amb unes idees al cap... que si vol veure culleretes, que si vol una panotxa per dinar, que si patarrufes, que si rebequeries... Al final acabarà amb la meva paciència

i li donaré un clatellot! Per corcó i torracollons! Després em sabrà greu, però sempre maleses, això no pot ser no...i a sobre em fa ganyes! Ai, nena com està la teva mare?

-Doncs miri, està bastant xafada, la pobra. Té tremolins cada dos per tres i sembla una gallina estarrufada. També li fa mal el sagí...Tot i així la vam portar a cal metge i amb els medicaments va millorant.

-Menys mal xiqueta, que sinó ja podem plegar. Bé, ja ens veurem que encara he d’anar a buscar el pa. Apa, adéu!

Em vaig acomiadar de la senyora Rita i em vaig dirigir cap al tros, que es trobava just al peu del cingle. Vaig apressar el pas, perquè a camanua tenia fred i com més aviat acabés millor. Un quart d’hora més tard, vaig arribar al meu destí i vaig anar a guaitar com estaven les parades. Un cop vaig haver comprovat que tot estava en ordre, vaig entrar a la caseta on hi desàvem els trumfos i en vaig plegar uns quants per posar-los a la senalla i tornar cap a casa, però primer em vaig aturar a casa el padrí.

Georgina Marín Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

25

La Veu de la parròquia FESTA DE LA GENT GRAN El passat diumenge, 17 d’agost, vam celebrar al nostre poble la festa de la gent gran, una diada en què les persones més grans passen a ser les protagonistes d’una celebració entranyable i molt participada.

Vam començar amb l’eucaristia a la parròquia.

Aquest any es va donar una circumstància molt particular: a la mateixa celebració de la gent gran vam celebrar el baptisme de l’infant més petit. Aparentment pot semblar que es tracta de dues celebracions incompatibles però en realitat no va ser així.

Crec que és molt escaient celebrar, a la mateixa cerimònia, el bateig del nen més petit i el tot bagatge vital de les persones de més edat ja que, tots, del més gran al més petit, en el fons celebrem el fet de sentir-nos membres d’un col·lectiu, membres d’un poble que avança fent memòria del passat, compromès en el present, per construir un futur que puguin gaudir les generacions que vindran.

El fet d’ajuntar en la mateixa cerimònia l’infant més petit i les persones més grans va fer visible que som poble, poble que camina, poble en marxa: Els avis presents a la festa són testimoni autèntic de la memòria viva que mai no podem oblidar ni deixar de banda; aquests avis van venir acompanyats dels seus fills, filles i familiars que representen el compromís i la implicació en el moment present; els més joves i els infants fins arribar al Manuel, el nen més petit, ens recorden que per ells val la pena creure i treballar per un futur millor, amb més justícia, més igualtat i dignitat per a tothom.

L’anomenem la festa de la gent gran però en realitat va ser la festa del sentit de poble, la festa en què es fa palès que els més grans ens han passat una torxa encesa, i que hem de mantenir viva aquesta flama per tal que pugui il·luminar, també, els passos dels nostres fills.

Que la festa de la gent gran conservi sempre aquest sentit i gaudeixi d’aquesta participació tan variada i plural. Que la memòria d’allò que han viscut els més grans sigui el millor bagatge, el millor regal que puguem oferir als més petits.

Mn. Joan Àguila

Conclusions de la Fira del Pataco Una setmana després d’haver conclòs la Primera Fira del Pataco, es pot afirmar que l’acte ha estat tot un èxit i esperem tornar-lo a repetir. Un dels principals objectius, el d’atreure visitants, es va complir amb escreix. Segons les primeres estimacions, van assistir durant els dos dies més de 3000 persones i per ser la primera edició, no ha estat gens malament encara que per descomptat volem anar a més. Totes les activitats van rebre molta audiència, però sobretot a l’Avinguda de Catalunya on hi havia el mercat, sempre va estar molt concorreguda per satisfacció dels firaires que no dubtaven en afirmar que tornarien. Falten encara per comptabilitzar les vendes dels productes marca Alforja, però tot indica que s’han sobrepassat les estimacions més optimistes.

L’altre punt fort era el dinar del pataco. Ha estat impressionant, un dinar típic del poble al que acudien, any rere any, entre 200 i 250 persones ha arribat a una xifra prop de 800 comensals, i ningú dubtava de la bona qualitat del producte el qual per primera vegada incloïa una seria de modificacions per a millorar-lo. La notorietat de l’esdeveniment ha superat també les nostres expectatives, per la quantitat de visites al lloc web firadelpataco.com i a l’activitat en el perfil de facebook Alforja Stark on s’anunciaven i promocionaven les diferents activitats.

Una altra prova del reconeixement, va ser la presència

26

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

de nombrosos alcaldes de la comarca: Cambrils, Reus, Les Borges del Camp, L’Argentera i de la Directora de la Fundació de la Cuina Catalana Pepa Aymamí encarregada del pregó gastronòmic i promotora del producte estrella de l’esdeveniment: el Pataco.

Sobre el tema organitzatiu i logístic, per suposat que hi ha coses a millorar, ara el més important és analitzar i aprendre dels errors i deficiències, quedar-nos amb el que va anar bé i esmenar les debilitats. Això si, ningú posa en dubte la voluntat d’un grup de gent per fer d’aquesta Festa tot un referent a la província i per suposat les ganes de tot un poble de participar i col·locar Alforja en l’imaginari mental dels nostres veïns. Des de la Comissió de la Fira del Pataco desitgem fer estensiu el nostre agraïment a tots els que ho han fet possible: al poble d’Alforja, entitats i empreses que es mereixen un esdeveniment com aquest i als forans: expositors, visitants que també es mereixen un lloc més on trobar una bona acollida, i sobretot als més de 80 voluntaris amb els quals s’ha previst celebrar el proper dia 3 d’octubre a les 9 de la nit al pavelló esportiu del Parc Amics d’Alforja un sopar i escoltar les opinions i valoracions particulars sobre la Fira i fer la foto de grup.

La Comissió de la Fira del Pataco

CUINA DE FESTA

Cuina Casolana

PER: TERESA ÀVILA I GRAU

POPETS AMB SALSA DE ROMESCO

FLAM DE VAINILLA AMB NATA

Ingredients per a 4 persones 800 g de popets 4 patates 150g de fessols cuits 1 pebrot de romesco 1 cabeça d’alls escalivada 4 grans d’alls crus 50 g d’ametlles torrades oli, sal i pebre

Ingredients per 6 persones 400cc de llet sencera 1 banya de vainilla 100 g de caramel líquid 3 ous 2 rovells 100 g de nata 100 g de sucre

Solució SUDOKU n.24 7

2

8

1

9

6

5

3

4

3

1

5

2

7

4

8

9

6

9

6

4

5

8

3

7

2

1

6

3

7

9

2

8

4

1

5

8

4

1

6

3

5

9

7

2

2

5

9

4

1

7

3

6

8

1

8

2

7

5

9

6

4

3

4

9

3

8

6

1

2

5

7

5

7

6

3

4

2

1

8

9

Preparació: Posem la vainilla juntament amb la llet ho escalfem. Ho passem per un colador i ho reservem. Posem el caramel al fons d’una flamera ben escampat pels costats, ho reservem. Posem en un bol els ous, els rovells la nata, el sucre i la llet reservada i ho barregem. Ho aboquem a la flamera. Posem la flamera en un recipient amb aigua perquè es cogui al “bany maria“, quan estigui quallat es posa a la nevera un mínim de 4 hores. Es desmotlla el flam i es talla amb porcions. Que vagi de gust i bona Festa Major.

SUDOKU n.25

Preparació: Fem una picada amb el pebrot de romesco escaldat juntament amb els alls crus, els alls escalivats i les ametlles torrades. Hi barregem una mica d’aigua i ho remenem bé, ho reservem. Posem oli a la cassola i l’escalfem, tot seguit hi afegim la picada i un pessic de sal i pebre. Ho remenem tot durant dos minuts i hi afegim les patates tallades a trossos, hi donem un parell de voltes i hi afegim els popets ben nets, els fesols i ho mullem amb aigua.

Ho deixem coure tot junt fins que les patates siguin cuites i, si cal, rectifiquem-ho de sal.

7

6

1 9

8

1

4

4 5

2

5

8 1

8

2

6 6

2 7

8 8 3

4

3

7

4 9

1 5

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

27

Dinar del Pataco

La 1a Fira del Pataco ha esdevingut un èxit inqüestionable. Durant l’últim cap de setmana d’agost, els carrers del nostre poble s’han omplert de vida, d’activitats, de participació en tots els actes que s’havien programat. Prova fefaent és, sens dubte la instantània captada per la sensibilitat del nostre col·laborador Rogelio Portal, en el decurs del dinar del Pataco que posava un apoteòsic punt i final a la festa, amb una assistència de 800 persones. Com a poble emprenedor i creatiu fem nostre el desig que aquesta Fira no quedi com una anècdota i sapiguem donar-li el nostre suport incondicional per una llarga i profitosa continuïtat.

Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10 Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona) info@tecnovit.net • www.tecnovit.net

28

Anunci Informatiu 2009(2) 1

Informatiu núm. 86. Segona època, juliol-setembre 2014. Alforja

30/03/09 10:47