Informatiu alforja 82 by Informatiu Alforja

Núm. 82. Segona època juliol-setembre 2013 Alforja (Baix Camp)

INFORMATIU d’alforja

XXV anys del Ball de Diables d’Alforja

INFORMATIU D’ALFORJA EDITA: ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUES I CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58 ADREÇA ELECTRÒNICA: informatiu@informatiualforja.cat www.informatiualforja.cat Direcció: Antoni Pujals Rebull Adjunt de Direcció: Gonçal Evole Hurtado Col·laboradors: Teresa Àvila Grau, Benet Sadurní Soy, Octavi Fullat Genís, Joan Àguila, Josep Sànchez Moragues, Georgina Marin, Miquel Taverna Balcells, Valeri Salvadó Borràs, Salvador Porqueras Barberà, Josep Poca Gaya, Isabel Llopis Col·laborador tècnic: Oriol Saludes Rodríguez Col·laboradors Fotogràfics: Estela Salvadó, Laura Caldú, Marta Pallerols, Montserrat Vilella Portada: Correfoc, Estela Salvadó Tirada: 300 exemplars Dipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editorial

D’un temps, d’un poble

Gent Nostra

Aniversari del Ball de Diables

Corruptes

Escola de Dansa

Tres quadres pel patrimoni

Notícia de Sant Jordi

Mentiders

Vicari d’Alforja

Proclama del Correllengua

Temps era temps

Una tarda memorable

Jordi Olivé en la memòria

Una història per oblidar

Un viatge a la aventura

La veu de la Parròquia

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja. L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Editorial Aquest any ha estat pròdig en commemoracions d’aniversaris arrodonits de diverses entitats que contribueixen a enriquir el nostre teixit social. L’Associació de Dones, amb la seva empenta engrescadora, han assolit els seus primers vint anys d’activitat profitosa, També el Ball de Diables celebren el XXVè aniversari de la seva refundació. Per aquest motiu hem concertat una trobada amb els seus responsables actuals que trobareu en les pàgines interiors. L’Associació de Publicacions Cíviques i Culturals d’Alforja, editora d’aquest Informatiu ha assolit els vint anys de presència ininterrompuda i puntual de cada trimestre per posar la revista al vostre abast. També s’ha fet responsable de l’organització del tradicional Aplec de Sant Antoni. Aquest any han col· laborat els components de la Territorial de l’ANC, enlairant una estelada gegantina al mateix temps que la cobla interpretava la sardana “L’estelada” del compositor Antoni Mas Bou, que esdevingué l’acte més emotiu de la vesprada. De les activitats cíviques d’aquest estiu cal destacar que el patrimoni cultural del nostre poble s’ha vist incrementat per la donació altruista de l’artista Jaume Queralt que ha fet lliurament de tres obres de gran valor artístic: un mural de Sant Jordi a l’església de Sant Miquel, al santuari de Puigcerver un Ecce Homo impressionant i a la Penya Blaugrana un quadre que reflecteix tota la màgia del jugador del Barça Leo Messi. No podem passar per alt, un esdeveniment que hem viscut aquests dies, es tracta de la Via Catalana cap a la Independència, fent una cadena humana donant-se les mans, des d’El Pertús fins a Alcanar, més de 400 quilòmetres, d’un cap a l’altra de Catalunya, es tracta d’un fet nou entre nosaltres, però no a fora, ja que l’any 1989 els tres països bàltics Estònia, Letònia i Lituània, ja ho varen experimentar, per cert amb èxit ja que al cap de poc temps assoliren la independència. La participació ha estat espectacular tant a nivell local com nacional, a Alforja hem més que doblat la gent que va participar l’any passat a la gran manifestació del milió i mig, aquest darrer Onze de setembre d’Alforja han sortit més de 250 persones, quatre autocars i nombrosos vehicles particulars per fer acte de presència en la cota 178 entre Montbrió i Montroig, convocats per l’Assemblea Nacional Catalana. A nivell de Catalunya, la gernació que ha acudit a la crida de la ANC, ha estat apoteòsica, es calcula en un 1.600.000 les persones que s’han manifestat. De tot això cal destacar que tot ha transcorregut amb una gran harmonia, d’una manera pacífica i engrescadora, ha estat una gran festa cívica i patriòtica, en que tothom estava content de poder participar-hi, en els últims anys mai s’havia vist el poble de Catalunya tant il·lusionat. Els que fem l’INFORMATIU, desitgem a tothom una molt bona Festa Major Consell de Redacció

D’un temps, d’un poble...

Llibre de cuina de l’Associació de Dones

30-06-13 – A la Casa de Cultura, l’Associació de Dones d’Alforja amb l’alcalde Juanjo Garcia, han inaugurat l’exposició de final de curs dels 20 anys de l’entitat, amb una acurada mostra de labors exquisides, plantes, flors, estris de la llar i s’ha presentat un llibre de receptes de cuina, editat per l’Associació de Dones. Durant tot el dia, la desfilada de públic ha estat incessant. 5-07-13 – A la nit, l’Associació de Joves ha organitzat a l’ermita de Sant Antoni, una festa hawaiana que ha enregistrat una animació inusitada, que s’ha perllongat fins a la matinada. 6-07-13 – La tarda del primer dissabte de juliol la plaça del Mercadal esdevé en una “melodia de boixets”. Organitzada pel Grup de Puntaires Teresa Pellisa, ha estat l’escenari de la XIXena trobada de puntaires que ha donat acolliment a gairebé 250 persones arribades de diferents indrets del nostre país. Als baixos de l’Ateneu s’han exposat labors d’una exquisida artesania. En el decurs de la trobada s’ha obsequiat a les participants amb un refrigeri. 12-07-13- La Penya Blaugrana d’Alforja, tenint com a escenari la Sala d’exposicions de la Casa de Cultura, ha organitzat una taula rodona “L’esport i el Barça” a la que s’ha convidat al que va ser porter del Barça en Pere

Pla Nabril, 35 Tel. 977 81 62 59

Valentí Mora, nascut a Vilaplana i el periodista Ricard Torquemada, fidel acompanyant de les retransmissions dels partits del Barça de Joaquim Mª Puyal. La xerrada i col·loqui posterior han estat força interessants. 13-07-13 – El Ball de Diables d’Alforja aquest any commemoren el XXVè aniversari de la seva refundació i aquest dissabte de juliol, han començat un seguit d’actes amb el “Primer Concurs de timbals tradicionals d’Alforja” en el que hi han participat una vuitantena de timbalers que s’han desplaçat des de diferents indrets del nostre país per donar-los-hi recolzament. 19-07-13 – A la vesprada d’aquest divendres s’han iniciat les festes de la Urbanització Portugal que es perllongaran durant tot el cap de setmana, amb diferents activitats d’esbarjo musical, gastronòmic i d’entreteniment per la mainada. 20-07-13 – Amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica d’Alforja, s’ha inaugurat a la Sala d’Exposicions l’Arcada de l’Ateneu, una mostra fotogràfica dels XXV anys de la recuperació del Ball de Diables d’Alforja, un recull gràfic d’interès històric de les activitats d’aquest grup sempre present en tots els esdeveniments lúdics. 20-07-13- L’Associació de Dones d’Alforja ha organitzat un magnífic sopar de final de curs i dels VINT primers anys de la seva fundació que s’ha celebrat a la plaça de les Monges amb una assistència de 170 comensals. Després de l’àpat, amb pastís d’aniversari i cava inclòs, música enllaunada a càrrec del “disc jockei” Jordi. 21-07-13 - L’Associació de Publicacions Cíviques i Culturals d’Alforja, editora de l’INFORMATIU ha organitzat l’Aplec de Sardanes de Sant Antoni que enguany ha assolit la seva 37ena edició i que ha estat amenitzat per la Cobla Miranfont de La Fatarella. Hem tingut la valuosa col·laboració de l’Ajuntament que, fins i tot, ens ha facilitat l’arranjament provisional del Camí de San Antoni, actualment en obres, per poder donar pas als cotxes. Al matí l’aplec ha transcorregut amb la placidesa habitual però a la tarda una munió de persones s’ha desplaçat fins a l’ermita per donar suport a aquesta tradició tan nostra. La plaça de l’ermita presentava un aspecte engrescador. Aquest any si ha volgut afegir l’Assemblea Nacional de Catalunya que ha rebut l’homenatge d’un

43365 ALFORJA

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

manifest de recolzament de la Federació Sardanista de Catalunya que no vol romandre aliena a aquest moviment que sacseja el nostre país. Després l’Antoni Flautes, aprofitant l’Any Espriu, ens ha recitat amb força i emoció el poema “He mirat aquesta terra...”. A continuació s’ha fet l’estrena de la sardana “l’Estelada” d’Antoni Mas Bou, la cobla Miranfont ens la interpretada al mateix temps que els membres de la Territorial de l’Assemblea enlairaven una estelada gegantina pel damunt de la cobla. Ha estat un dels moments més emotius d’aquest aplec, mentre s’anava formant una gran rotllana de germanor per acabar d’arrodonir l’homenatge.

Aplec de l’Estelada, Montserrat Vilella

25-07-13- A l’església parroquial de Sant Miquel, plena de gent, s’ha fet el lliurament del mural instal·lat en una de les capelles laterals que representa un Sant Jordi, en la seva lluita amb el drac, que l’artista Jaume Queralt ha ofert de forma altruista al poble d’Alforja. La desfilada per contemplar de prop el mural ha estat multitudinària. Han fet sengles parlaments Jaume Queralt explicant la gestació del quadre, l’alcalde senyor Juanjo Garcia que ha agraït en nom del poble la donació i ha tancat les intervencions mossèn Joan Aguila, rector de la parròquia, molt content de poder disposar d’aquesta obra a l’església que, poc a poc es va reformant. A la placeta de l’Abadia s’ha servit un refrigeri per tots els assistents a l’acte. 26-07-13- Els Excursionistes d’Alforja han sortit per fer el tradicional “3000 de l’estiu” en direcció a “Picos del Infierno (3.073, 3.082 i 3.076 m.), fent dues nits al refugi de Bachimaña. 27-07-13- A les 21 hores, a la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura s’ha fet la presentació i lliurament del quadre en que el nostre artista Jaume Queralt ha obsequiat a la Penya Blaugrana d’Alforja, que consisteix en la reproducció de la figura de Leo Messi, jugador insígnia de l’actual Futbol Club Barcelona. 28-07-13 – A les 11 hores, s’ha inaugurat la I Mostra d’entitats d’Alforja que han exposat les seves activitats. La desfilada de gent ha estat una constant i ha sorprès als propis organitzadors. L’Avinguda de Catalunya –el nostre passeig- s’ha vist molt concorregut. Durant el matí s’ha celebrat el campionat de botifarra a la Sala Rodona del Parc i components de la Penya Blaugrana d’Alforja preparaven una paella gegant de la qual es van despatxar 350 tiquets.

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

2-3-4-08-13- El divendres 2 d’agost es varen iniciar les festes de la Urbanització Barqueres, concentrades a la Plaça dels Enamorats i que es perllongaran al llarg de tot el cap de setmana, amb actuacions musicals, animació per la mainada i una sardinada popular al matí del diumenge. 4-08-13 - A trenc d’alba, les sis del matí tocades, el repicar de les campanes de l’església de Sant Miquel anunciaven l’inici del romiatge tradicional d’aquest primer diumenge d’agost a l’ermita de Puigcerver per honorar i venerar la nostra Patrona en el 60è aniversari de la seva coronació. Com ja és costum un bon nombre de persones feien el camí a peu i d’altres optaven per pujar amb el cotxe per carretera. Una bona quantitat de fidels ha omplert el recinte amb respecte i veneració perquè enguany es donaven circumstàncies molt especials. La presència de l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el Ball de Diables d’Alforja que volien honorar a la Mare de Déu en el vint-i-cinquè aniversari de la seva refundació i el lliurament d’un magnífic mural representant “l’Ecce Homo” obra de l’artista Jaume Queralt. Pels més matiners s’ha celebrat una missa a les 9 del matí. Devien ser quarts de dotze quan ha fet acte de presència l’Arquebisbe que ha entrat al santuari sense cap protocol, com un pelegrí més i amb tota naturalitat ha anat saludant els presents. Com canvien els temps! A les dotze en punt, el Ball de Diables ha volgut fer l’ofrena a la Mare de Déu i acompanyats d’un toc de timbals solemne i respectuós, han pujat fins al

Benedicció del mural de Sant Jordi, Montserrat Vilella

BAR COTXERO Menús, entrepans i tapes Miquel 669 567 230 Pollo 686 979 544 Ctra. de Cornudella s/n 43365- ALFORJA (Tarragona)

cambril de la Verge, per dipositar un gran pomell de flors. Han desfet el camí d’esquena amb una inclinació del cap en vers la nostra Patrona. S’ha iniciat la missa solemne, seguida amb devoció pels fidels que omplien a vessar el Santuari i un cop acabada la cerimònia, l’Arquebisbe ha procedit a la recepció i benedicció del mural “Ecce Homo” situat en la paret frontal de la porta principal d’entrada al Santuari, en presència del seu creador Jaume Queralt, el nostre alcalde senyor Juanjo Garcia i el rector de les Parròquies d’Alforja i Riudecols, mossèn Joan Àguila. Per arrodonir el matí i les nostres emocions, la Coral Floc amb l’acompanyament de piano i clarinet, ha interpretat vuit cançons que han culminat amb “l’Ave Maria” de Caccini, acollida amb grans aplaudiments que els ha obligat a fer un bis. Un matí de romiatge que restarà per molt de temps en la nostra memòria. 9-08-13 – A les deu de la nit la plaça de les Monges acollia el sopar popular que havia organitzat l’Associació de Joves d’Alforja, després d’una setmana en que diversos incidents han volgut enterbolir aquesta festa de civisme i convivència. No obstant això, l’esmentada plaça s’ha omplert de gom a gom. Una organització immillorable pel que ens cal felicitar-los. Després del sopar, ball amenitzat pel “disc- jockei” Pep Bové amb un repertori de música d’ahir i d’avui. 10-08-13 - Hem tingut una nit de Sant Llorenç que ni programada expressament: un cel ras, sense cap núvol a l’horitzó, una lluna en l’inici del seu període creixent i una temperatura més aviat fresca, tota una simbiosi per observar els perseids, els estels fugaços, anomenats popularment com “les llàgrimes de Sant Llorenç. Un bon nombre de persones han pujat a Puigcerver per sopar i contemplar de més a prop aquest fenomen de la natura i, mirant el cel, tenir consciència de la nostra immensa petitesa. Des d’ els terrats del poble també s’ha pogut contemplar l’espectacle. 11-08-13 – A partir de les dotze hores, a la piscina municipal s’ha celebrat el tradicional “mulla’t i navega per l’esclerosi múltiple. A les 19 hores estava anunciat el concert “II Festival Internacional de músiques del Món” amb l’actuació del grup d’havaneres “Pasion Habana”. Per un accident d’una de les components de l’esmentat grup, a correcuita s’ha substituït pel “World Gospel Singers”, tres cantants que han complagut al públic assistent amb

unes veus potents i harmonioses, interpretant composicions de “gospel”, “blues” i “espirituals negres”. 14-08-13 – A les set de la tarda s’han iniciat els actes del “Correllengua 2013”. S’han enfilat a la teuladeta de l’església a tocar a la plaça de Dalt, per penjar una pancarta gegantina sota el lema de “El parlar d’Alforja” on hi ha escrites unes dues-centes paraules de la nostra parla tradicional. 15-08-13 – Al matí, la plaça de Dalt esdevenia plena de gent engrescada en la preparació de cartells amb paraules d’Alforja que després s’escamparien penjats al bell mig del carrer de la Font. La iniciativa ha tingut una gran acceptació. 16-08-13 - Els Joves d’Alforja, després d’uns dies de remors interessats, d’un estira i arronsa, de polèmiques, han pogut organitzar la IV Festa de la Cervesa que ha estat un dels actes multitudinaris de l’estiu. Unes mil tres-centes persones s’han aplegat al recinte del parc atrets per l’actuació dels grups musicals “Strombers” “Segona mà” “Papagayo” i la coordinació del “Dj’s” Eric G. & Wetz, Mark Vik & Pau Martin. La festa ha transcorregut amb normalitat i civisme, sense enregistrar-se cap incident. 17-08-13 – A les dotze del matí s’ha esdevingut l’arribada de la Flama del Correllengua a la plaça de Dalt, on s’havia improvisat un escenari en que s’ha instal·lat la torxa simbòlica i tot seguit s’ha donat lectura al Manifest i la presentació del Correllengua de l’any vinent. A la tarda ha estat el torn de les puntaires que han iniciat a les 3 de la tarda la 9a. edició de les “vint-i-quatre hores de puntes de coixí amb el lema “d’una puntaire, una hora de punta” per confeccionar la tovallola que es farà servir en la cerimònia del bateig dels nens. La trobada, tovallola inclosa, ha acabat a les 3 de la tarda de l’endemà 18 d’agost. A les vuit del vespre d’aquest dissabte, la Casa de Cultura era plena a vessar d’un públic expectant per escoltar la conferència-xerrada sobre la llengua a càrrec del professor de Dialectologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor Pere Navarro, que ha convertit la conferència en una autèntica lliçó magistral sobre els orígens de la nostra llengua, sota l’epígraf “Rusticam – Romanum – Lingua. 18-08-13 – Aquest diumenge s’ha celebrat la 31èna Festa dels Avis. L’homenatge tradicional ha començat al matí amb l’acompanyament dels avis a l’Església on

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

s’ha celebrat l’ofici solemne, presidit per mossèn Joan Àguila. Sense deixar el recinte de l’Església –una idea molt encertada ja que és un lloc fresc per un dia de ple estiu – s’ha procedit a distribuir a tots els avis l’obsequi d’un record de la festa. A les dues del migdia s’ha servit un dinar de germanor al que estaven convidats tots els avis homenatjats. A les sis de la tarda, la Plaça de les Monges, donava acolliment a l’actuació de Saxs Ards Band, un grup de músics que tenen com a únic instrument, el saxofon. Un cop acabada l’actuació, s’ha servit xocolata i coca per a tothom. Un comentari atrapat al vol de la conversa d’un grup de gent gran a la tornada pel carrer de La Font: “Ha estat una jornada rodona”. 21-08-13 – La lluna plena d’agost ha fet la seva aparició esplèndida, la qual cosa ha permès la celebració de la 8ena. caminada semi-nocturna “Lluna d’agost al Mirador”, organitzada pels Excursionistes d’Alforja A les vint hores d’aquest dimecres, a la plaça de Dalt s’havien donat cita un gran nombre de “caminadors” per recórrer els 19’5 km. fins al cim del Mirador (916 m.) màxima elevació alforgenca, amb un desnivell de 550 m. i una durada mitja de 4 hores. Un cop culminada la caminada, els participants han estat convidats a un sopar fred per tal de reposar forces. 23-08-13 – La secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, ha desenvolupat diverses activitats relacionades amb la creativitat artística sota la denominació “d’Agora de les Arts” i a les 8 del vespre, s’ha inaugurat l’exposició resultant dels treballs . El tema genèric de l’esmentada exposició de l’Estiu Garbí ha estat “barrets i capells”. 25-08-13 – L’atletisme ha tornat a omplir els nostres carrers. Al matí, organitzat pels Patxangerus d’Alforja, s’ha donat el tret de sortida a la V Cursa Pujada a Puigcerver, memorial “Josep Viñas”. Hi han participat esportistes vinguts de les contrades més diverses fins aplegar-se 197 participants. 31-8-13- Avui al vespre amb una temperatura més pròpia del setembre que de l’agost, en el recinte del Parc, s’ha fet un sopar popular amb el tradicional “Pataco”, plat típic de la gastronomia alforgenca. 7-9-13- La Marta Pallarols amb els seus tres fills, Gerard, Núria i Roger, han quedat finalistes del Concurs Super 3 de TV3, en el qual han participat més de 2500 concursants de tot Catalunya, d’aquests n’han seleccionat deu, entre els quals hi ha els nostres nens d’Alforja, que han estat convidats a visitar el 7 de setembre el Cosmocaixa.

11-9-13- Al matí a les onze en punt, ha sortit una comitiva, amb senyeres i estelades per anar a la plaça de La Riba, on estava previst fer l’ofrena floral de les Entitats i l’Ajuntament, l’alcalde Juanjo Garcia ha començat la tanda de discursos sobre la Diada que han estat seguits per diferents components de la secció territorial de l’ANC, seguidament la coral Floc a cantat unes cançons acabant amb el cant d’Els Segadors, l’acte ha finalitzat amb un refrigeri per tots els assistents. Quatre autocars plens i una cinquantena en cotxes particulars, més de 250 persones d’Alforja, s’han aplegat a la cota 178 (entre Montbrió i Montroig), per participar a la Via Catalana cap a la Independència. Ha estat una gran festa cívica i patriòtica, on tot ha transcorregut en calma i amb una perfecta organització. Antoni Pujals

El Gerard, la Núria i el Roger amb el seu coet, Marta Pallerols

Camí de Porrera a Alforja, s/n Alforja • Tel. 630982747 . Fax. 977236396 • pep@masdelboto.cat www.masdelboto.cat

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Gent Nostra Estela Salvadó i Pep Enric Martí l’ànima del Ball de Diables d’Alforja L’actuació dels diables, el seu “correfoc” infernal, esdevé en una de les atraccions més celebrades de la nostra Festa Major i la d’altres pobles arreu del nostre país. Sens dubte la que aboca més gent als carrers i places per on discorre el cercavila atrets per les seves corredisses sobtades, l’encanteri de danses rituals enarborant el pal que culmina en l’encreuament d’una carretilla de guspires enlluernants que provoquen una simbiosi endimoniada de pluja de foc, fum i l’embriaguesa de l’olor a pólvora tan mediterrània. El resultat de tot plegat és d’una fascinació difícil d’explicar. Aquest any el Ball de Diables d’Alforja commemora el vint-i-cinquè aniversari de la seva re-fundació i per fer memòria d’aquests vinti-cinc anys hem decidit fer petar la xerrada amb els dos components de la Colla que, amb la seva empenta entusiasta, son l’ànima de l’Entitat.

L’Estela i el Pep Enric, presidenta i tresorer respectivament del Ball de Diables d’Alforja, on es van conèixer iniciant un festeig que va acabar en matrimoni. A l’actualitat són els responsables i l’ànima que dona força i empenta a la continuïtat joiosa de l’Entitat que ha complert els seus primers vint-i-cinc anys, un aniversari que va tenir el seu inici el passat 13 de juliol amb el I Concurs de Timbals tradicionals d’Alforja al que seguiran altres actes programats. A l’Estela val a dir que la conec des de que va néixer per l’amistat amb els seus pares i la seva parella, el Pep Enric, ha estat una sorpresa agradosa pels seus coneixements de la nostra cultura tradicional i, per trencar la fredor de les primeres vagueries de la trobada, li demano que em faci cinc cèntims de la seva trajectòria vital: - Jo sóc de Reus i el meu primer contacte amb els diables d’Alforja va coincidir en el seu bateig de re-fundació com a representant dels diables de Reus, participant en una exposició de les activitats dels meus companys de colla. Aleshores tenia 17 anys. - El teu contacte amb els diables d’Alforja va tenir una assiduïtat constant... - Anem a pams. Va coincidir que vaig conèixer a l’Estela i vàrem iniciar un festeig i la meva relació - rialla i mirades de complicitat de la parella - ja va ser total. - Com van ser els inicis dels diables... ho recordes Estela? - Els inicis sempre són difícils. Molts dels que ho varen endegar, encara i són ara. En el decurs dels anys, d’altres ho van deixar, després han tornat afegir-se. Dificultats de tota mena com pots imaginar-te, fins i tot una relació de poca o gens entesa amb els regidors que governaven l’Ajuntament d’aleshores, si això es pot dir...

L’Estela i el Josep Enric

- I per què no...? - Tu ja m’has entès. Aclariment: per no fer-ho complicat, les respostes han estat alternatives i entenc que no cal destacar de qui provenen. - El símbol que encapçala la vostra colla, per entendre’ns, la “bèstia” que obre la desfilada... - El símbol que ens defineix és el model tradicional del Baix Camp. Dissortadament, en l’actualitat, només queden tres grups de diables que ho han conservat: Reus, Les Borges i Alforja. Altres colles com els diables tradicionals del Penedès son encapçalats per “bèsties” i diversos personatges representatius. Nosaltres ens mantenim fidels a la nostra tradició, sense “dracs” ni “diablesses” o altres símbols d’aquesta fauna. - Efectivament, ho vinc observant en altres correfocs que he seguit de prop... - Aquesta és una evolució que cal considerar amb les colles històriques d’una tradició antiga quan els diables estaven patrocinats pels diferents gremis. Amb la desaparició dels gremis, la qual cosa va significar la gran davallada de la cultura popular i tradicional del nostre país, a les contrades del Baix Camp i del Priorat, el que fan es re- inventar-se, creant un sistema individual aplegats en un “grup de diables”. Per fer-ho més entenedor: jo puc tenir un vestit de diable més o menys vistós i un civader a joc i, en un moment concret, apareix altra gent per formar el “grup” tradicional com element festiu que havia desaparegut. En aquest context històric, cal explicar que a Reus, persones benestants feien de diables. Eren els que tenien poder adquisitiu suficient per pagar-se el vestit, l’equipament, les carretilles i tota la parafernàlia dels diables i així es va aconseguir el fet positiu de no desaparèixer una tradició tan arrelada a les nostres contrades. Els referents històrics es remunten als segles divuit i dinou, amb epicentre fonamental al Baix Camp i al Priorat. - Aleshores l’arrelament d’aquesta tradició en el nostre país... - El fet històric tradicional resta centrat a l’anomenada Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Els Diables d’Alforja de 1956, d’esquerra a dreta, Miquel Porqueras, Ricard Boqué, J.M. Ribes, Agustí Huguet, Josep Barberà, al davant Joan Nolla i Jaume Mora.

Catalunya Nova: el Penedès, el Camp de Tarragona i el Priorat. Aquestes serien les comarques on les tradicions de castellers, bastoners, diables i altres activitats de caire popular, van arrelar amb més força. - Això, evidentment, s’ha anat ampliant a d’altres contrades... - Però aquests que hem fet un esment especial, serien els indrets històrics més primitius, exceptuant punts molt concrets com podria ser Cervera que tenen documentats els diables al segle XV. - A Cervera en diuen “bruixots”... - Vas errat. Se’ls ha conegut sempre com diables i després van aparèixer petits referents a Igualada però l’autenticitat, la procedència tradicional quotidiana d’influència històrica indiscutible, foren el Camp de Tarragona, Penedès, Priorat i el Baix Camp. - En el fons de tot plegat d’on neix aquesta tradició tan nostrada dels diables... - Aquí ens trobem amb diferents teories d’experts i estudiosos del tema. La més arrelada ens diu que els diables del Baix Camp esdevenien un element festiu precristià i quan s’imposa el cristianisme, el que fa és adaptar-los a les seves tradicions com ha succeït amb tantes altres festes paganes, fent creure que quan comencen a llençar foc, il·lumina i “cristianitza” la nit i neix un imaginari repartiment de papers entre “diables dolents” i “diables festius”. - La dictadura franquista va prohibir radicalment els balls de diables...

- El franquisme prohibeix qualsevol manifestació de cultura popular d’arrel catalana amb algunes excepcions i de les poques exclusions decretades van ser, miraculosament, els diables i, concretament, els d’Alforja que a l’any 1956 varen fer la última sortida tradicional de l’antic grup. Vols saber per què? Doncs perquè el Ball de Diables, té uns lligams molt forts amb les marededéus patrones de les viles. Ho resumim: Reus, la Mare de Déu de Misericòrdia, Les Borges, la Mare de Déu de la Riera i Alforja la Mare de Déu de Puigcerver. Esdevenia en una tradició que els diables fossin part de la litúrgia establerta que representaven el mal i que posava tots els impediments al seu abast perquè la Mare de Déu no pogués accedir al seu Santuari després d’haver estat entronitzada uns dies a l´església del poble. La relació imposada pel cristianisme és la que va permetre mantenir la tradició dels diables durant el franquisme. Aquesta és l´explicació d’aquest privilegi. Nosaltres tenim documentada la sortida dels Diables d’Alforja de l’any 1956 en honor de la Mare de Déu de Puigcerver que va deixar el seu Santuari per baixar al poble. Cal entendre que sempre triomfava el bé i la Mare de Déu podia retornar al seu Santuari. - Pels vostres intercanvis amb altres pobles rebeu compensació econòmica dels ajuntaments o bé feu devolució de visita? - L’actuació de les colles de diables esdevé en una forma engrescadora de donar rellevància i animació a les nostres festes. El sistema funciona com un intercanvi. Nosaltres anem a un poble determinat, ens paguen el foc i el sopar i la colla d’aquest poble es desplaça al nostre en les mateixes condicions. Això no vol dir que en els pobles que no tenen “colla” es convinguin uns honoraris que després ingressem al fons comú i serveixen per cobrir despeses indispensables. - Sou conscients que l’actuació dels diables és la que aboca més gent als carrers, no tan sols al nostre poble, sinó arreu de totes les festes majors? - Ens permetràs una explicació prèvia: Una de les característiques del Ball de Diables d’Alforja és que l’any 2000, vàrem ser la colla que va fomentar amb més empenta la creació de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Som el grup que hem donat impuls ferm al projecte i la prova d’això és que, la seu nacional de l’esmentada Federació de Diables és aquí a Alforja i de la qual sóc president des de la seva fundació. En aquest sentit, Alforja és tot un referent. Després d’aquest incís,

La funerària de sempre del Baix Camp Els nostres tanatoris i sales de vetlla: Alforja

Riudoms

Cambrils

Vandellòs - L’Hospitalet

Carrer Darrera de l’Església, 4

24 hores

977 360 281 Truqui directament

Políg. Balianes Carrer Fusteries, nau X Ctra. Montbrió, Km 1

Miami Platja

Prestem els serveis des de qualsevol residència i hospital del Baix Camp

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Passeig dels Germans Nebot, 116 Carrer Martí i Franquès, 3 Políg. Les Tàpies

Mont-roig del Camp

email: f.pedrola@teleline.es

anem per la teva pregunta. Un cop constituïda la Federació, vàrem intentar comptabilitzar quants espectadors seguien les nostres actuacions ja que l’èxit de tot espectacle es mesura per la quantitat de públic tan si es tracta de teatre, cinema o qualsevol esport. Doncs bé, el còmput resultant va ser que teníem res menys que tres milions de seguidors. Evidentment l’atracció dels diables té una força important. - L’autenticitat de la tradició, quina és la més propera a la realitat? - El “bestiari” vols dir? En “bestiari” hi trobem molts referents històrics contradictoris. Els més tradicionals són el “drac” i la “víbria” que serien els elements que escampen el foc. La “Mulassa” de Reus i “l’Àliga” de la Patum de Berga, gairebé idèntiques, de coll llarg, espurnejant pel bec. Amb la total recuperació de la tradició a la dècada dels vuitanta del segle passat, molts municipis van adaptar “bèsties” relacionades amb les seves costums ancestrals, la qual cosa no deixa de ser positiva que cadascú la faci més personalitzada. - El parlament inicial que es fa en molts “correfocs”, sempre satíric, d’una ironia punyent, posant el dit a l’ull de personatges que s’han significat als pobles, està lligada d’antuvi als diables o s’ha incorporat després? - Històricament les dues característiques principals dels diables foren les de llançar foc i fer els “versots”. És el personatge per antonomàsia que, en qualsevol solemnitat, posem per cas una processó en que tothom ha d’anar amb el millor vestit, guardar una fila ordenada i correcció absoluta i se li permet la llicència de trencar el protocol, és el diable i pot semblar una contradicció però és l’encarregat d’obrir el seguici i de posar en ordre a la gent per donar pas a la processó. - Centrem-nos en aquests vint-i-cinc anys del Ball de Diables d’Alforja. S’ha pogut celebrar sempre el “correfoc de Sant Miquel”? - Des de l’any 1988 en que s’esdevé la refutació, el que nosaltres anomenem “colla estable”, exceptuant l’any passat, suspès per les inclemències del temps, no hem faltat a la cita amb el poble, no s’ha interromput mai. Per això vàrem fer l’ofrena floral a la Mare de Déu de Puigcerver i demanar-li, ben al contrari pel que sempre se li prega, la seva intervenció, “perquè no ens plogui per Sant Miquel”. - Això és tota una contradicció. Vosaltres presumint de representar les forces del mal, encomanant-vos a la Mare de Déu... - És el paper que ens pertoca. Nosaltres som part de la litúrgia a la que ens obliga la tradició cristiana que no podem obviar, ni oblidar. Nosaltres, aquest homenatge li faríem a la Mare de Déu sempre que vingués al nostre poble, la qual cosa fa molts anys que no ha succeït. - La veritat Pep i Estela: l’acte us va sortir brodat, amb aquell toc de timbal solemne i respectuós, la pujada al cambril, l’ofrena floral i la vostra retirada d’esquena, fent reverència a la Verge fins a la porta del Santuari...segur que la Mare de Déu us escoltarà i no caurà una gota per Sant Miquel. Per cert, una qüestió personal: què se sent interiorment quan estàs en ple apogeu de la festa, sota les guspires, envoltats de fum, embriagats per l’olor de la pólvora...?

- El sentiment és el de qualsevol persona capficada en l’ambient de la festa. Evidentment t’envaeix una passió inexplicable per allò que estàs fent. El concepte religiós i cristià de contribuir a mantenir ufanosa una tradició molt arrelada en nosaltres. Un “diable”, quan ensuma l’olor de la pólvora cremada, ja sent un neguit molt especial. - Voleu saber un sentiment, Estela i Pep? Aquesta emoció l’encomaneu al públic que segueix embadalit els vostres rituals. M’ha arribat el remoreig de que enguany, motivat pels vostres primers vinti-cinc anys, sou els encarregats de fer el pregó de Festa Major... Podeu avançar-me alguna cosa? - D’això no et direm una sola paraula. El secret es desvetllarà la nit assenyalada. Només et podem dir que seran “versots” de diables entremaliats i... no afegirem res més. Sens dubte que serà un pregó transgressor de tota l’ortodòxia imperant en que no deixaran cap canya dreta d’acord amb l’esperit que hem d’esperar d’aquestes criatures endimoniades. Tan de bo la Mare de Déu de Puigcerver els doni un cop de mà i si no plou per Sant Miquel, no ens el perdre’m. Gonçal Évole

PLANXISTERIA, PINTURA & AEROGRAFIA 977816668 659665454 pol. ind. Les Sorts Parc. 14 nave 3 ALFORJA

CAL MAURO BAR-RESTAURANT Tel. 977 816 375 Av. Catalunya, 25 Alforja Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Vint-i-cinc anys del ball de diables d’Alforja Inici d’aniversari

Concurs de timbals a la plaça de Les Monges, Montserrat Vilella

Una vuitantena de timbalers de set colles acompanyants de diables i grups de foc, van participar el passat 13 de juliol al “I Concurs de timbals tradicionals d’Alforja”. Aquest concurs encetava una sèrie d’actes que el Ball de Diables d’Alforja ha organitzat per a celebrar de manera oberta amb la gent del poble els 25 anys d’entitat estable, sense oblidar els documents que a finals del segle XVIII ja parlen de diables a la nostra població. L’artífex d’aquest acte va ser el Pep Enric que en una reunió per començar a preparar l’aniversari va etzibar-nos als tabalers de la colla... “Perquè no organitzeu un concurs de tabals?” Vaig trobar la idea molt bona i amb els tabalers Joan, Gerard i Marçal vam començar a perfilar el que ha sigut el primer concurs de timbals d’aquestes característiques que s’ha fet, no només a Alforja, sinó també al nostre país. El concurs es va pensar per a colles de diables i bestiari amb el timbal tradicional de fusta, cordes i pell com a únic instrument acceptat per a interpretar el que les colles anomenen “tocs”, que són part indispensable per a completar la plàstica del Ball. La idea era mostrar al poble part d’aquesta tradició, que no té res a veure amb la que ens arriba de l’altra banda de l’Atlàntic. La primera fase del concurs va iniciar-se cap a quarts de sis de la tarda al Parc dels Amics, allí les colles de timbalers van tocar una combinació de “tocs” en estàtic, el jurat en prenia nota, i des del primer moment molts convilatans van gaudir de l’espectacle de manera distesa, però amb l’esperit respectuós que demanava l’acte. Seguidament vam prosseguir a la ronda classificatòria en formació de cercavila pels carrers d’Alforja. Amb el mateix ambient, els concursants van anar arribant a la Plaça de les Monges on, entre públic i constructors, acabava la fase de classificació i només algunes colles passarien a la final. Quatre colles van disputar-se el primer premi, els Diables Infantils de la Selva del Camp, les Timbaleres de la Víbria de Reus, els Timbalers de Granollers i els Timbalers del Ball de Diables de Valls. No cal dir que al jurat li va costar molt decidir qui passava a la final perquè les altres colles concursants, els Diables i Drac Ca n’Aurell, el Ball d’Enveja (Vi-

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

lanova) i la Colla de Tabalers de l’Hospitalet de l’Infant van fer una magnífica actuació. Però la justa valoració va fer que al final, les colles acceptessin el veredicte amb bona actitud i ganes de seguir millorant per si de cara l’any vinent tornàvem a convocar un concurs que tots van trobar tant a mida. Podem estar molt satisfets del resultat, del tracte i de l’atenció que va saber oferir la gent d’Alforja; les colles participants així ens ho van fer notar. La deliberació va ser llarga i era el moment propici de regalar tant als assistents com a les colles que ho havien fet tot possible, el “toc” de “lo diabló”, creat per commemorar aquests 25 anys d’història sense interrupció. Vam ensenyar-lo a les colles de manera tradicional, oralment i en poc temps vam executar-lo, conjuntament amb els timbalers d’Alforja. Després vam demanar a les colles que també ens ensenyessin algun dels seus “tocs” i sense compliments s’hi van avenir. D’aquesta manera és com ens enriquim mútuament i fem que la tradició sigui una part viva, actual i patrimoni de tots. Mentre això passava, el jurat va decidir declarar els Timbalers del Ball de Diables de Valls guanyadors del concurs, els Timbalers de Granollers van obtenir el segon i merescut premi i els Diables Infantils de la Selva del Camp el tercer. Així entre crits d’alegria i llàgrimes d’emoció vam finalitzar el concurs i en podem estar molt contents, tant pel nombre i diversitat de colles, com pel nivell que van mostrar. Quan ja eren quarts de nou, i la gent anava desfilant cap a casa seva, els membres del Ball de Diables d’Alforja van començar a preparar les taules pel sopar popular, que vam gaudir conjuntament amb les colles que es van quedar, amb el jurat que ens havia acompanyat durant tota la tarda i amb la gent del poble que també s’hi va afegir. La vetllada culminava amb un concert de rock gratuït amb el grup The Mother Fucker Orquestra que els Diables regalaven a la vila per a acomiadar el que havia sigut el primer acte de celebració del 25è aniversari del Ball de Diables d’Alforja. Valeri Salvadó

Corruptes! Fa temps que ens estan omplint amb informacions atziagues en les terres dominades per el Estado Español. Òrgans informatius i gent de tota mena qualifiquen de corrupció la caca social espanyola. Sembla que cap partit polític no se salva d’aquesta corruptela en algun dels seus vessants i encara cal afegir, a tot això, la mentida. La resta d’institucions no es lliuren tampoc de màcula, bé que, últimament, em sembla que els jutges inicien una verdadera recuperació amb força valentia. Fent aquesta referència al món judicial senyalo exclusivament el cos de jutges i no aquelles institucions polítiques que cobreixen les seves places amb jutges; així el Tribunal Constitucional a Espanya és un òrgan polític encara que el formin homes de toga, els quals són nomenats pels partits polítics majoritaris. L’Estat Espanyol se serveix del paper de l’obra De l’esprit des lois (1748), del francès Montesquieu, on defensa la séparation des trois pouvoirs ¬législatif, exécutif, judiciaire¬, se’n serveix, deia, d’aquest paper per als usos de wàter, lavabo, latrina o excusat. Montesquieu va inspirar-se en el seu extens estudi, alhora experimental i racional, en l’anglès John Locke (1632-1704). M’han preguntat gent del poble: ¬¿Què en penses, Fullat, de tanta corrupció? ¬Em veig forçat a plantejar-me si la corrupció és l’estat normal de l’espècie humana; és a dir, si el fet de deixar-se comprar amb diners és quelcom categorial i la honradesa és cosa anecdòtica. ¬Però, Fullat, ¿com ho planteges així, tan radicalment? ¬M’han impactat pensadors com Machiavelli amb Il Príncipe (1513), Hobbes amb Léviathan (1651) i Freud amb Més enllà del Principi de plaer (1920). Amb l’Antonieta hem sortit a caminar cap a l’Obaga del Pahí amb el desig de contemplar la vall d’Alforja. L’Antonieta està neguitosa: ¬¿En què acabarà la nostra democràcia amb el tresorer del PP i els seus milions d’euros a Suïssa i amb els sobres de diner negre per als capitostos i altres càrrecs del partit? Li he referit el que va escriure Sant Agustí a De civitate Dei (427): Un Estat ¬l’actual majoria absoluta del PP converteix, de fet, aital grup en Estado Español¬. Un Estat que únicament vol els seus interessos no és més que una banda de lladres ben organitzada. Ha sentenciat: ¬Pel que sembla les hipocresies dels manaires ens acaben falsificant. ¬Ja Felipe II (1527-1598), nét de la castellana Juana la Loca, amb les seves neurosis envià l’Armada Invencible ¬150 vaixells i 20.000 soldats¬ a envair Anglaterra. Derrota estrepitosa. Els tocats de l’ala espanyols amb les seves obsessions de grandesa ens costen sempre molt cars. Ara són AVE i aeroports inútils, corredors centrals en lloc de corredor mediterrani. Ai dels guillats i orats! Però així és i ha estat España. ¬¿Què estàs denunciant, Octavi? ¬La concepció essencialista que de España tenen els polítics del centre.

¬Hi ha cap altra alternativa? ¬Una democràcia anamnètica. ¬Anamnètica? ¬Que s’esforça a recuperar la memòria perduda, la història. Des de l’Obaga, la vall d’Alforja ens tranquil.litza amb la seva verdor a desgrat de l’esperma i de la sang coagulada dels Cingles. Vaig conèixer el Professor Étienne Balibar, actualment a la Universitat de Califòrnia, quan residia a París i era Professor de la Universitat París 10, a Nanterre. Una de les coses que li vaig sentir explicar era que la democràcia no es troba en l’Estat, sinó en la insurrecció permanent. Per contra, tot govern és enemic del canvi. La llei, com va escriure Saint-Just (17671794) a Institutions républicaines, sol ser la voluntat del que la imposa. Sostenir que el poble és qui fabrica les lleis a través dels seus representants al Congrés esdevé una broma de molt mal gust. El poble no pateix un masoquisme tan gruixut. Havent iniciat la baixada cap a la vila que ens acull aquests dies: ¬¿Com relaciones, Octavi, els nostres drets amb les lleis que ens imposen des de Madrid? ¬Els drets són anteriors a qualsevol constructe jurídic per molt Creon que sigui el legislador. Primer és Antígona. ¬La llibertat ¿configura un dret? Li he respòs amb el llibre, de John Rawls, A Theory of Justice publicat a Oxford el 1973. El nord-americà Rawls (19212002), d’esperit kantià, escriu a la pàgina 302: Tota persona té el dret d’accedir al màxim nivell de llibertat fonamental. ¬Mai, em respon l’Antonieta, un Aznar o un Rajoy o un Rodríguez Zapatero acceptarà això que, segons dius, afirma Rawls. ¬Són gent poc cultivada i que reflexiona encara menys. ¬No obstant, ens manen. ¬I tant! Tingues present, però, que la història no està feta, sinó que l’estem fent. Qualsevol ordre polític o jurídic és relatiu, és històric. Un cop a casa hem guardat silenci. Octavi Fullat i Genís

FORN MÒNICA ESPECIALITATS EN COQUES DE RECAPTE PA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18 ALFORJA TEL. 652642796 Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

L’Escola de Dansa d’Alforja L’ensenyança que deixa empremta no és la que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor L’Escola de Dansa d’Alforja té un llarg recorregut. Aquest curs farà 31 anys que es va fundar i ens sentim molt orgullosos que la dansa formi part del poble d’una manera activa. Durant aquests darrers sis anys la direcció és a càrrec de la Gemma Espada. -Qui porta la direcció i docència de l’Escola de Dansa? Sóc titulada en Dansa Clàssica per l’Institut del Teatre de Barcelona i el Real Conservatorio de Danza de Madrid. A més d’aquesta titulació, també estic formada en el Grau Superior de Pedagogia de la Dansa per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a ballarina he format part de diferents companyies de Dansa que m’han dut a ballar a diversos llocs de Catalunya, l’Estat Espanyol i l’estranger. A més, he estat coreògrafa i ballarina durant 7 anys a Port Aventura i acumulo un bagatge de 20 anys com a docent dins del món de la dansa. Actualment, a banda de dirigir i ensenyar a l’Escola de Dansa d’Alforja, imparteixo classes a Tarragona i Vilaseca. Quantes alumnes té l’escola? Actualment l’Escola de Dansa està formada per 41 ballarines que comprenen les edats entre 3 anys i els 19. Són nenes i noies d’Alforja, l’Aleixar i les Borges del Camp. Quins estils de Dansa treballeu a l’Escola? La nostra base és la dansa clàssica i, de fet, és la disciplina que més treballem dins l’escola, tot i que també impartim dansa moderna i dansa contemporània. El nostre objectiu és que les alumnes s’enduguin una bona base de clàssic però que també sàpiguen ballar d’altres tipus de dansa. Dins l’àrea de la dansa clàssica, estudiem la tècnica Vaganova, l’única reconeguda a Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol. Aquesta tècnica és la que s’imparteix tant a l’Institut del teatre de Barcelona, com al Real Conservatorio de Danza de Madrid. Treballar aquesta tècnica ens dóna l’avantatge que, si alguna de les nostres alumnes s’hi volgués dedicar professionalment i tingués les actituts/aptituts per a fer-ho, s’empra la mateixa metodologia que es realitza durant els 7 anys de la carrera. En Dansa Contemporània estudiem la Tècnica Graham i amb les més petites apliquem la Tècnica Dalcroze a l’hora de treballar la seva musicalitat. Creus que la Dansa està focalitzada només per al públic femení? És una pregunta que m’entristeix profundament. Malgrat que els temps han canviat i contínuament cerquem la igualtat entre els dos sexes, sembla ser que en el món de la Dansa estem a anys llum de poder-ho

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

aconseguir. Molts cops, per molt que vulguem ser moderns, el problema s’origina a casa. La Dansa és un art obert a tothom, és una medicina per a l’ànima. A més d’exercitar el nostre cos, ens aporta musicalitat, coordinació, expressivitat, saber conèixernos, treball en grup, sensibilitat i un miler de coses més. És trist que encasellin als nois que ballen amb etiquetes que no són certes. És clar que els moviments, la postura i la manera de fer d’un nen que fa ballet no és la mateixa que un altre que fa un esport. Exactament això també succeeix al món dels adults ja que no tots tenim la mateix postura corporal en funció del bagatge personal i, molts cops, de la nostra professió. Oi que hi ha nenes que fan futbol, taekwondo o hoquei? Per què els nens no poden ballar? M’agradaria que els pares reflexionessin en aquest aspecte. La dansa és un art que ens aporta infinites coses a més d’un gran bagatge cultural. -Quants nivells i edats té l’Escola? Actualment té 4 nivells. Les edats de les nostres alumnes van des dels 3 anyets fins els 19 que en té la més gran. -Quin horari té l’escola? Dimarts i dijous de les 17h a les 21:30h, repartit en 4 grups. Les grans són les que més estona ballen. Durant el curs també fem assajos extres amb les més grans els divendres a la tarda i dissabtes al matí, de manera programada i puntual, per tal de preparar actes o balls del Festival. Les grans tenen sempre més feina... -Hi ha una edat per a començar a ballar i per a deixar de fer-ho? Moltes famílies em comenten de vegades que la seva filla li agradaria ballar però que ja és massa gran. No és cert. És veritat que, quan abans es comenci, millor, ja que van adquirint hàbits durant la seva formació, però mai és tard si es vol començar a ballar. El més important és tenir ganes d’aprendre i gaudir de la dansa. He tingut casos de nenes dins l’Escola de Dansa que han començat amb 9 o 10 anys i no han tingut cap problema d’adaptació. Si un té ganes de ballar, l’edat no ha de ser cap barrera. De fet es pot ballar tota la vida. Conec gent que va començar de petita i en té 50 i segueix ballant com a hobby. Abans una noia en tenia 14 i, si no s’hi havia de dedicar professionalment, deixava de ballar i després s’apuntaven al gimnàs. Mai ho he entès. Si a tu t’omple ballar i t’agrada ballar, la dansa no té barreres de cap mena, malgrat molta gent ho pensi. -Quina filosofia té l’Escola de Dansa? Des de que vaig agafar la direcció de l’Escola de Dansa em vaig marcar com a objectiu ensenyar a ballar, però el més important, per a mi, ha estat sempre que les alumnes sentin l’Escola de Dansa casa seva, tant les ballarines, com les seves famílies.

No vull formar només gent que balla com tampoc l’hem de forçar. Hem de com autòmats en un Festival de Dansa. conèixer bé i hem de ser molt conscients Vull que ho sentin, que ho visquin, que que els cossos dels/les nostres ballarins/ s’emocionin, que sentin que són les artises són a les nostres mans i que tots són tes de l’Escola de Dansa i veritablement diferents. ho són. Crec que, de mica en mica, s’ha La docent s’ha de marcar com a objecanat aconseguint. A banda de ballar, intiu que els/les nostres alumnes arribin a tento que aprenguin a reconèixer la múassolir el programa del curs, tant físicasica, els autors, conèixer la història de la ment, com emocionalment respectant dansa i tot allò que envolta aquest món. sempre les seves actituds; aprenguin a La filosofia de l’escola és aprendre jo estimar el seu cos; tinguin respecte i d’elles i elles aprendre de mi. Es tracta estima per la resta de companys; i millodoncs, d’un donar i rebre constant ja rin coordinació, ritme, harmonia, memoque s’aprèn molt escoltant i observant, rització, musicalitat i expressió. en cap cas s’ha d’ensenyar d’una mane-Quin és el calendari d’activitats de ra autoritària. Les alumnes s’han de senl’Escola de Dansa? tir còmodes dins la classe, han de gaudir Gemma Espada, directora de Comencem el curs el dia 17 de setemdel que fan i s’han de sentir, sobretot, l’escola. Foto: Laura Caldú bre. Enguany, com a novetat, participaimportants. És bàsic per a la seva formarem dins els actes de Santa Cecília conció en autoestima, cosa que les ajudarà a la resta de vidats per l’Escola Josep Fusté. Prendrem part també de coses que facin durant la seva vida. la programació que l’Ajuntament té previstos per col· -Què ens aporta la Dansa? laborar amb la Marató de TV3 i, pels volts de Nadal, La dansa ens aporta infinites coses tant a nivell emocianirem a ballar al Casal d’Avis per a que àvies i avis onal, cognitiu, estètic, físic, com social. Es treballen d’Alforja puguin passar una bona estona. aspectes tan diversos com autoestima, responsabilitat, El dia 17 de desembre, durant la tarda, farem les clascanalització d’emocions, vitalitat, associació d’idees, ses obertes per a que, qui ho desitgi, pugui veure la correcció postural, coordinació, flexibilitat, memòria, nostra feina. Abans de les vacances de Nadal, rebrem ritme o integració. el Tió a l’Escola i ho celebrarem amb un berenar amb -Quins beneficis ens aporta la dansa per al cos i la tota la família. ment? Cada any, al llarg del curs, alumnes i famílies respectiSón molts els casos de nenes que han arribat a l’Escoves, anem d’excursió per a poder conviure durant un la, o diferents escoles arreu, amb problemes de peus dia tots plegats. Aquest any ja serà la nostra cinquena plans, esquena arquejada i diferents problemes corposortida. Finalment, el 14 de juny, durem a terme el 31è rals. La Dansa les ajuda ha corregir, amb el treball del Festival de Fi de curs de l’Escola de Dansa i acabarem el cos, aquestes petites anomalies. curs amb un berenar per a tota la família. La dansa ajuda a la gent que és més reservada, menys -Què és el que t’agradaria que les teves alumnes desinhibida, a poder obrir-se i expressar allò que pors’emportessin com a bagatge? ten dins. De vegades no cal parlar per a expressar els Jo he tingut i tinc la gran sort de poder estudiar i nostres sentiments. La dansa és un gran conductor de dedicar la meva vida a la dansa, que és allò que m’ha sensibilitat i emocions. omplert sempre des de que era ben petita. El que més -Quina és la programació del curs i el treball que s’hi m’agradaria, uf! M’agradarien tantes coses quan penso realitza? en elles. M’agradaria que les que volen arribar a ser La durada del curs és la mateixa que la de l’escola. És ballarines ho puguin ser i que no defalleixin pel camí, per això que la nostra programació està dividida en tres un camí que és molt dur... M’agradaria que mai perdin grans blocs que són els trimestres del curs. El treball l’amor per la dansa, que ballin sempre, sempre sigui sempre es fa respectant les edats del grup i el seu nivell. com sigui... i el que més m’agradaria és que quan passin Amb les més petites de l’escola aprofundim, duna maels anys i pensin en l’Escola de Dansa s’il·luminin els seus nera divertida, ja que encara no tenen la capacitat de ulls, el seu cor i la seva ànima de felicitat. poder treballar la tècnica, tot allò que és coordinació, Per acabar aquesta entrevista vull donar les gràcies a lateralitat, musicalitat i expressió. Les seves sessions són aquelles persones que, durant aquets cinc anys, han introductòries al món de la dansa clàssica. format i segueixen formant part d’aquesta aventura: La resta de grups treballen la tècnica de la dansa clàsalumnes, famílies, amics, col·laboradors, Ajuntament sica i altres estils de dansa. Dins d’aquests grups intro-en especial en Casi per fer-ho tot tan fàcil-. Tots duïm el treball de les sabatilles de puntes un cop estan plegats aporten un granet de sorra dins d’aquesta platja preparades físicament. paradisíaca. -Quins són els objectius? Us animo a tots els que encara no ens coneixeu a que Any rere any, dins l’Escola de Dansa, ens marquem uns us acosteu a veure’ns durant els actes de l’any. I aquelles objectius que, fins ara, gràcies al treball i les ganes de i aquells que tingueu ganes de ballar, us hi esperem!!! millorar de les nostres alumnes, hem assolit amb èxit. Moltes gràcies Gemma per la teva col·laboració i pel Enguany ens marcarem nous reptes i fites per a millorar. gran interès que hi has tingut i et felicito per la tasca tan La dansa és un art on l’única eina de treball és el nosben feta. tre cos i hem de tenir molta cura a l’hora de treballar. Teresa Àvila Grau Mai podem precipitar el treball d’un/a alumne/a, així Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Alumnes Escola de Dansa

Fotos de Laura Caldú

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Els tres quadres de Jaume Queralt

Sant Jordi, Montserrat Vilella

Ecce Homo, Montserr

at Vilella

Jaume Quera lt amb la Nin ette. Montser Vilella rat

at Vilella Leo Messi, Montserr

Informatiu nĂşm. 81. Segona Ă¨poca, juliol-setembre 2013. Alforja

Tres quadres pel patrimoni d’Alforja Un dels esdeveniments que més ressò social i mediàtic ha tingut aquest estiu al nostre poble, ha estat, sens dubte, el lliurament generós del prestigiós artista local Jaume Queralt, de tres magnífics murals: un a l’església de Sant Miquel, representant el cavaller Sant Jordi en la seva lluita aferrissada contra el drac; a la Penya Blaugrana d’Alforja, amb la figura de Leo Messi, jugador insígnia de l’actual Futbol Club Barcelona i el tercer al Santuari de Puigcerver: un “Ecce Homo d’autèntic impacte. Per parlar-nos de la gestació i desenvolupament d’aquestes obres, he arribat a la conclusió que el més oportú fora donar-li la paraula a l’artista i vàrem concertar una entrevista que em va concedir gentilment en una vesprada dels primers dies d’agost. - Com ha estat la gestació d’aquestes obres magistrals: una idea exclusivament seva, un encàrrec concret, una donació altruïsta...? - En primer lloc, voldria ressaltar que ha estat una donació absolutament altruïsta. Feia temps que em barrinava pel cap fer una donació al poble d’Alforja, en el que m’hi trobo molt bé, sense acabar d’arrodonir aquest projecte. En un principi, d’això ja fa un parell d’anys, volia fer dos àngels a les parets laterals de l’ermita de Sant Antoni, però les humitats i l’estat de conservació no ho fan aconsellable. De corregir-se aquestes deficiències, em tornaré a replantejar el projecte i estic convençut de que ho faré. La idea del cavaller Sant Jordi, va ser meva i ho vaig comentar al Juanjo, el nostre alcalde, al Rogelio Portal i al Miquel Taverna que va fer de mitjancer amb mossèn Joan que va donar el vist i plau. Per a mi, l’art és una qüestió vocacional. Ja fa deu anys que vaig fer la donació d’un Tríptic a l’església de la Puríssima Sang de Reus que va tenir una gran acceptació. Una altra donació molt celebrada pels pobres i discapacitats de Reus i una tercera per la Creu Roja. Jo visc de l’art, i també per l’art. Però entenc que cal prendre consciència d’ajudar amb aquestes donacions. - Parlem dels quadres, començant pel Sant Jordi. Com se’l va imaginar, la idea del desenvolupament artístic... - D’un principi vaig pensar de fer una obra moderna, d’acord amb la meva pintura realista, creativa... -Abans he tornat a llegir-me l’entrevista que li vaig fer fa uns anys i al final de la mateixa, vos manifesteu que la vostra pintura havia evolucionat al surrealisme i la creativitat. No obstant, en aquests quadres crec endevinar un classicisme evident. M’ho pot explicar? - No tinc cap inconvenient de reconèixer el classicisme d’aquests quadres. Ho vaig fer expressament perquè tothom ho entengués sense necessitat de explicar-ho, per la gent del poble. La meva obra avantguardista resta destinada a l’estranger. Els meus quadres s’exposen a Sanghai, Tokio, Los Àngeles... Fa molts anys que faig obra d’avantguarda, art contemporani, amb materials de tota mena: ferro, fusta, andròmines...Però, en aquesta ocasió he volgut donar una pàtina de classicisme, repeteixo: perquè ho entengui tothom sense que això signifiqui cap menyspreu. Al quadre del Sant Jordi, he volgut expressar la força del mal, simbolitzada en el drac, el cavall patint, esperonat pel genet Sant Jordi que lluita per acabar de vèncer el drac. Jo la definiria com una composició tridimensional.

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Son tres elements en lluita per sobreviure. Penso que la mort, final de la comtessa, també transmet espiritualitat, sempre present en la meva obra. - Leo Messi... - El quadre de Leo Messi, donació a la Penya Blaugrana d’Alforja, ho vaig fer perquè m’ho va demanar el Josep Mariné. Creu-me que vaig acceptar-ho molt agradosament perquè és un futbolista que transmet una màgia estranya que encomana als companys i ell és el gran mag que fa trapellades que els demés no poden fer, embadalint a la gent. a més de transmetre una força interior, cara al món de l’espectacle, en aquest cas el futbol al que jo penso no li hem de treure cap mèrit. Al meu entendre és una manifestació entre l’equilibri, l’esforç de l’esport i l’espiritualitat. - A “l’Ecce Homo” hi trobem un realisme impressionant. Aquesta mirada de patiment infinit d’un home que sap que ha arribat l’hora d’encomanar-se al Creador... Què li ha inspirat la desesperació d’aquesta mirada? - T’ho explico: Amb el Rogelio Portal, vàrem parlar un dia que havia de pintar un Crist. Però després em va insinuar de fer un “Ecce Homo” i em va ensenyar uns gravats perquè jo anés covant la idea, fer els meus apunts, fins imaginar un home en aquelles circumstàncies extremes i se’m va ocórrer fer-lo d’una manera figurativa, a l’abast de tothom amb una pàtina de realisme: la canya del “ceptre” i la corona d’espines que vaig modular tallant les branques d’un esbarzer, son autèntiques, posant-hi un èmfasi especial en la mirada d’un Home acomiadant-se d’aquest món, que ja contempla el Més Enllà. Tot el magnetisme del quadre, rau en aquesta mirada. Això és molt complicat d’explicar, però em surt de molt endins. Transmetre el magnetisme i l’espiritualitat de personatges tan diferents és un do que m’ha donat la natura. Així ho han deixat escrit crítics prestigiosos de París i Roma. L’altruisme i bonhomia d’aquest artista arrelat entre nosaltres, ha fet possible que aquestes obres d’art figurin en el catàleg del patrimoni del nostre poble. Gràcies senyor Queralt! Gonçal Èvole

Tel./Fax: 977 317 545 - mòbil: 660 425 430 e-mail:lucenailucena@construnet.net www.construnet.net/empresa/lucenailucena

Notícia de Sant Jordi Enguany, al nostre poble, en motiu existeix un Sant Jordi, obra de Pere de la donació que ha fet el pintor alNisart (s. XV), cavalcant un cavall forgenc Jaume Queralt de la pintura blanc i llança en mà, donant mort al de Sant Jordi a la capella de l’església drac i deslliurant la donzella. de Sant Miquel ( 25-7-2013), Sant La Generalitat de Catalunya, repreJordi ha estat notícia d’estiu. sentant del poble català, és la princiHistòria, tradició i llegenda són els pal propulsora i mantenidora de lleelements bàsics que ornen l’existèngenda i tradició. Quan es reformà el cia d’aquest sant; elements que tampalau, mitjan segle XV, l’escultor Pere bé ens ajuden a configurar-nos com Joan esculpí l’esplèndid Sant Jordi a país en el seu sentit genèric, tot i eqüestre que presideix la façana gòque no podem menysprear l’aportatica i, a la mateixa època, a la planta ció particular que ens arriba de Sant noble construí la capella que porta el Jordi a través de tants segles, i que seu nom, d’un gòtic florit i afiligranat tant ens dignifica. propi d’aleshores. Com a figura històrica, del sant, en Amb la Renaixença de Catalunya, sabem poca cosa. Que “fou un mipropulsada a partir del segon terç del litar romà, fidel a la fe de Crist que, segle XIX, va ressorgir el contenciós per no voler abjurar de les seves creentre Catalunya i Espanya –mai enences, va ser martiritzat sota Diocleterrat del tot-: el “problema castellà”, sià cap a l’any 303”. Una tradició diu vist des d’Aquí; el “problema catalán” que era de Capadòcia –regió de l’Àsia vist des d’Allà. Menor- i de família noble. El seu nom En aquests quasi dos-cents anys sorgrec, Georgios, significa “terrassà” o geixen o ressorgeixen símbols capagès. talanistes: LLENGUA I CULTURA, LA Pel que fa a Catalunya i la devoció BANDERA, MONTSERRAT, ELS SEGAa Sant Jordi, se sap que al segle VIII DORS, L’ONZE DE SETEMBRE... un sacerdot de Tarragona ja portava En aquest context, SANT JORDI, que aquest nom, així com un bisbe de Vic passa de ser menys sant cavaller mial segle X, i que l’XI –any 1022- l’abat litar, protector de les elits medievals Oliva li consagrà un altar al monestir El Sant Jordi de J.S. Jassans en la seva lluita contra els infidels... a de Ripoll (dades de cultura religiosa). ésser, pels catalanistes, cada cop més Per altra banda, la veneració pel sant cavaller va propael sant mític escollit com a símbol de la Nacionalitat gar-se en els segles medievals. Reis com Jaume I i Pere Catalana. Així, la figura del sant apareix successivament el Ceremoniós, o Alfons el Magnànim, l’invocaren en en el decurs d’aquest llarg període fins avui, en capçales batalles d’aquella època convulsiva per guerres conleres de revistes catalanistes, a les façanes dels edificis, tra els sarraïns i d’expansió catalana per la Mediterràgravada en joies i medalles, en estampes gràfiques, en nia. També més enllà de les nostres terres li és demanat metalls forjats... I l’adopten com a tema d’inspiració en ajut per a combatre infidels, i per la raó de ser el prola seva obra, els escultors Aleu, Arnau, Llimona, Rebull tector de les Croades en aquell temps –Edat Mitjana-, o més l’escullen com a patró països tan diversos com Geòrgia, modernament Subirachs, Apel·les Fenosa; i els Sant JorAnglaterra, Sèrbia, Grècia, Aragó i els Països Catalans. di sense cavall, a peu dret, amb l’escut repenjat a terra, Degut a tot plegat, proliferen llegendes i tradicions que amb espasa o llança, obra de Josep Salvadó Jassans ( fan referència a l’ajut rebut als exèrcits cristians per part 1938-2006), el notable escultor alforgenc que mantedel sant protector. nim viu en el record. Els arquitectes Gaudí i Josep Puig Amb tot, una nova llegenda vingué a sumar-se a les i Cadafalch, que posen en un o altre lloc de les seves anteriors i que no era de caràcter guerrer. De seguida edificacions la figura del sant. ( I ací cal fer un incís: que esdevingué la més popular: “En un lloc imprecís, un el magnífic Sant Jordi que en Queralt –pintor de tan redrac tenia atemorits als habitants. Per calmar-lo calia conegut prestigi- llega a la comunitat parroquial i, per donar-li un tendre corder i una donzella que havia de extensió, al “Castell i Vila d’Alforja”, és un enriquiment ser elegida a sorts. Fet el sorteig, s’escaigué de tocar-li del patrimoni artístic local, honora els alforgencs, ell a la filla del rei, que fou duta a la presència del ferotge inclòs, esclar!, i afegir, finalment, que la seva actuació drac. Deslliurada miraculosament per Sant Jordi, el sant altruista dignifica el Jaume com a persona ). vencé a la fera, i es guanyà del rei i del seu poble la Tornant al tema sociocultural, s’ha d’afegir que moltes plena confiança”. institucions cíviques s’han acollit al seu patrocini, i que Des del segle XIII, aquest fet llegendari aconsegueix la la coral Sant Jordi, fundada per Oriol Martorell, ha paspopularitat del sant reflectida en diverses obres d’art sejat triomfalment el nom del sant i Catalunya per tot que el reprodueixen. Al Museu de Ciutat de Mallorca el món. Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Pel que fa a les institucions catalanes de govern, han declarat el 23 d’abril “diada cívica” (L’encant del llibre i la rosa ve del segle XIII, en què se celebrava una fira de roses al Palau de la Generalitat, i que era freqüentada pels enamorats. Modernament -1927- s’hi ha incorporat el llibre). Amb la recuperació de la democràcia, la Diada de Sant Jordi és una de les festes nacionals de Catalunya. Josep Sànchez i Moragues

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

SANT JORDI de Josep M de Segarra Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha dat gaudis i penes i ell se l’estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per poder vèncer tots els dracs del món.

Mentiders Una vella expressió referida als venedors s’expressava dient que mentien però que no enganyaven, la mentida ha coexistit des de sempre amb la humanitat, podríem dir que és consubstancial a una societat humana, sigui molt o poc desenvolupada, d’altra banda, segurament no seria possible la convivència. Totes les societats i les religions han condemnat la mentida i en tota moral es considera èticament reprovable, però com que la mentida és present a la societat, de seguida es va començar a matisar i classificar què s’entenia per mentida, partint del grau més baix de mala consciència, tenim les mentides infantils i les piadoses que se suposa que no fan mal a ningú i en alguns casos són molt fàcils de justificar per a l’estalvi de patiment que produeixen en alguna persona, algunes són equiparables a les mitges veritats, hi ha moments que podríem dir que són mentides per omissió, la moral corrent i casolana de la majoria de la gent, té tendència a disculpar-les, pensem per un moment la quantitat de mentides d’aquesta categoria que es diuen diàriament, tots els codis de bona educació no són més que un manual de dir mentides i mitges veritats per a preservar la pau social, no li diràs a tots els que t’envolten que són lletjos o antipàtics o que opines que es renten poc o porta un vestit horrible. Si pugem un esgraó en el ranking mentider, vindrien les mentides que pretenen una millora de la pròpia imatge, són mentides que habitualment no perjudiquen ningú, fet que el mentider es cregui les seves mentides, en aquest cas en el pecat ja té la penitència, solen ser persones amb una baixa autoestima i un cert complex d’inferioritat, la mentida li pot proporcionar una estabilitat anímica i una certa satisfacció, la societat sol menysprear aquest tipus de mentiders però no sol demostrar-li rancúnia, llevat que les mentides sobre capacitats acadèmiques o laborals impliqui desavantatges competitius. Les associacions de publicistes, els comerciants i altres professions de serveis al públic tenen codis deontològics que exclouen la mentida i en teoria professen la voluntat d’oferir informació veraç, tot i suposar-li aquesta voluntat no més hem de mirar els anuncis televisius per fer esment de la vella expressió que encapçala aquest escrit, podríem dir que en aquest cas és palesa la intenció de vendre un producte o un servei, amb la qual cosa el públic ja està avisat, amb aquesta actitud l’engany difícilment es produeix i aquesta mentida està molt acceptada, sobre tot si és del tipus mitja veritat. Les mentides greus molt nocives i mai acceptades son les que entren directament en el mon de la calumnia o el libel, qualsevol persona trobarà aquesta pràctica menyspreable i perseguible pels tribunals de justícia, aquí entraria tots els atacs a l’honor i la dignitat de les persones, una gran part

dels plets civils entre persones es donen en aquest capítol. El capítol estrella de la mentida a la societat catalana es dóna en l’àmbit de la política, per desgràcia nostra com a persones i com a país, és un tipus de mentida que embruta tota una classe, la classe política, tots els polítics reben el mateix càstig, la gent no diferencia entre bons i dolents, la classe política és el col·lectiu menys valorat, el que és considerat el més corrupte, és vist per la majoria de la societat com el problema més important que té el país, la mateixa democràcia està en perill a les seves mans, és el resultat de les maneres de fer política d’una colla d’irresponsables en els dos sentits del terme, el d’ineficients, ineficaços i el sentit que no assumeixen cap responsabilitat ni política ni davant la justícia, emparats en uns partits que són clònics uns del altres, sense democràcia interna, sense renovació no més amb interessos electorals i econòmics, amb aquest sistema la corrupció no és un fet aïllat, és estructural, la mentida i la corrupció és el resultat natural i previsible del sistema de partits establert al nostre país, que la majoria de polítics siguin honrats, treballadors, compromesos amb el país no canvia el diagnòstic, poc poden fer, les llistes electorals i els nomenaments que donen poder estan en mans de quatre o cinc persones, les relacions de poder dintre dels partits van quedat molt gràficament definit en la frase del sr. Guerra quan en plena transició va dir, el que se mueva no sale en la foto. Nosaltres, després de la crítica anterior, hem de reconèixer que també som culpables, hem acceptat massa sovint les mentides i sovint també hem estat mentiders, hem estat covards i tot sovint hem callat i hem estat en connivència amb els mentiders, per que crèiem que la situació ens beneficiava, per que si no, la explosió d’indignació s’ha donat a partir de l’esclat de la crisi i de la bombolla immobiliària que ha arrossegat els bancs i caixes a la fallida i ha disparat els desnonaments, fa tot just quatre o cinc anys quasi ningú no volia veure la realitat, tothom ha de fer una reflexió profunda i assumí la part de culpa corresponen. Per desgràcia la democràcia és el sistema menys dolent de govern, i la democràcia és indestriable dels partits polítics, els necessitem i necessitem polítics bons i honorables, no més la pressió de la gent pot canviar les coses, castigant els partits que fan de la mentida una manera d’actuar, de governar, la pressió popular pot obligar regenerar els patits i els que no ho facin tenen un destí, que és el de desaparèixer. NO ens podem permetre en el segle XXI ni la corrupció ni la mentida ni una ruptura social ni un país sotmès ni renunciar a fer el nostre camí, si realment volem ho podem fer. Benet Sadurní

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Vicari d’Alforja Una vegada ordenat capellà, el secretari de cambra, el doctor Adolf Pascual, als voltants de Nadal del 1964, em va dir que anés els caps de setmana a Alforja, a ajudar a mossèn Joan Serra. Una vegada arribat a Reus en trolebús, em vaig posar a fer autostop a la sortida en direcció a Falset. Allí em va recollir un landrover, que em dugué al Josep Poca i Gaya meu destí. El conductor i l’acompanyant eren d’Arbolí, el Jordi Pàmies i el Juanito. Ells van ser els primers feligresos que vaig conèixer, ja que també havia de pujar a dir missa al seu poble. Vam tenir una conversa força entretinguda, i es mostraren satisfets de tenir al seu servei un capellanet tan jove. Allí es va iniciar una amistat que, en un d’ells, el Jordi, encara dura. L’altre se’n va anar massa aviat. Arribat a la rectoria d’Alforja, mossèn Serra, després de presentar-me la seva mare, la senyora Antònia, em donà els primers consells per a la meva activitat pastoral: “Hi ha dos personatges del quals cal que no hi siguis gaire proper: el Josep Fusté i el pare Octavi Fullat. Són males companyies”, m’advertí. Del primer, no en tenia notícia, però sí de l’escolapi pedagog, del qual havia llegit algun dels seus llibres. Ves per on, però, que a les primeres de canvi, ja vaig congeniar amb ells, després de coincidir en una xerrades que es feien al celler dels Taca, on, sota l’oracle del pare Octavi, es parlava de tot allò que podia desvetllar l’interès de la gent jove, a més d’assistir a les sessions de cine-fòrum, dirigides també per ell. El Josep Fusté era d’aquells pagesos autodidactes, solter, professor de català en temps difícils, excursionista, amant de la natura i confident del jovent (de nois i, sobretot, de noies), ànima de tantes i tantes iniciatives de promoció del poble alforgenc. Encara avui, després de tants i tants anys, es present la seva petja. Anècdotes d’ell, en tinc tantes que no acabaria mai d’explicar-les. Les sortides amb ell eren tot un enginy d’estratègia: sortida de davant l’església a 2/4 de vuit; a les nou, esmorzarem a tal font; arribats a la carena, cantarem tal cançó; una vegada en ple bosc, buscarem herbes de tal mena; ens banyarem als gorgs de la Febró, etc., etc., etc. Tot ben cronometrat. Recordo una Nit de Nadal a l’ermita de Sant Bartomeu d’Ulldemolins. Una vetllada memorable amb també la companyia dels germans Taca, Josep i Miquel Salvadó Jassans, artistes autodidactes en bona part, escultor el primer i pintor el segon, i algú altre més que no recordo. Quina serenor, quina joia, quina pau, sota les estrelles, però ben arraulits al costat d’una foguera encesa sota una balma. Una missa sentida, viscuda, nadalenca. Converses i més converses a l’entorn de la llar de foc de

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

casa seva, plena de cendra per arreu, confidències amb un pensament bastant compartit sobre filosofia, cultura i religió. Aquesta sintonia fou motiu que no protestés mai davant les meves prèdiques, cosa que es donà amb un successor meu, el qual, per no haver afinat prou en el seu comentari evangèlic, va merèixer la protesta del Josep, el qual des de la primera fila vigilava les possibles relliscades dels mossens, i els incriminava quan li semblava que no llauraven prou dret. Un individu ben especial, malvist per la gent madura, però estimat i respectat de la mainada i la gent jove. Obert i comunicatiu, però isolat dintre el recinte reclòs de si mateix, fent de suport a la seva mare cega. No sé si aquesta soledat no fou la causa de la seva fi tràgica. Un dia no va retornar de les seves escapades a la muntanya. Busca que buscaràs durant mesos i mesos, les seves despulles foren finalment rescatades d’un indret perdut a la Devesa d’Arbolí per un soldat de Castillejos, tot fent maniobres a l’entorn del campament, amb esglai descobrí les restes d’un cos mutilat per les urpades i mossegades d’animals feréstecs. Quina fi més trista per un home tan plàcid, encara que tortuós de vegades. Al Cel sia, ell que havia cantat amb la Guillermina Motta: “Digueume per què estant tan avall sento coses tan altes”. Al costat de la rectoria, hi havia el casal parroquial. Allí, mossèn Serra rivalitzava amb tots els aficionats al pingpong. N’era un expert, un guanyador. Per això, els parroquians el coneixien com “mossèn ping-pong”. En aquest mateix edifici, hi havia el cinema parroquial i, sota d’aquest, un espai més reduït per a projectar pel•lícules per als menuts, quan al cine dels grans es feien films no aptes per als infants. Jo ara l’encarregat d’evitar el xivarri de tota aquella quitxalla. La veritat és que em prenien el pèl i els quartos. Me les feien passar morades. Des del cinema dels grans es podia passar a la meva habitació. Nevera durant els hiverns. Aquest recinte s’havia convertir en lloc de confidències de la gent jove (amors i desamors) i, fins i tot, en un confessionari sense garita ni reclinatori. Les penitències que imposava tampoc no eren gaire estrictes ni severes. Com ja he dit, vaig connectar força bé amb la gent jove. El primer, potser perquè era més proper a la rectoria, amb Robert Sarobé. Amb ell, vaig fer una primera sortida. Fou a la tardor del 1965 que vam agafar el seu Citroën 2CV i vam sortir en direcció al Pirineu català a seguir la Ruta del romànic. Arribats a Àger –com que fosquejava–– vam fer estada a un hostal del poble. Vam sopar una esplèndida escudella i carn d’olla, després d’altres futeses de la terra (xoriços i formatges). Tot menjant vam iniciar conversa amb uns altres comensals. “D’on són vostès?”, ens preguntà una senyora gran. “Venim d’Alforja i Arbolí”, vam respondre. “Què diu, ara! –va saltar la veïna-. No sap pas la pena que tinc, ja que fa anys que tinc promesa una missa a l’ermita de Sant Pau d’Arbolí, i encara no l’he fet dir”, es dolgué. “Escolti –li vaig dir–. Si és per això, no li cal patir més. Jo, com a rector d’Ar-

El Josep Fusté i un grup de joves dels anys seixanta

bolí que sóc, li prometo que tot just arribar li diré la missa”. “Què potser és capellà, vostè?”. Com que feia molt de temps que no duia sotana, no havia pogut descobrir que era mossèn. Em penso que fins i tot me la va pagar: “Si no li pagava, em semblaria que no valdria”. Així, doncs, per tranquil•litzar-la, vaig acceptar els diners, i ella es va quedar descansada. Havia acomplert la promesa. S’havia tret un bon pes del damunt. L’endemà, van continuar fins a Barruera, a la Vall de Boí, i d’allí a Taüll –on el Robert amb va fer d’escolà–. Passant a l’altre banda, vam arribar-nos fins al llac Sant Maurici, on vam trobar bolets, que jo vaig mirar-me de reüll, encara que el Robert van assegurar que eren bons. Vaig tastar-los per compromís, però amb força recança i amb un rau-rau a l’estómac. A la nit, vam fer nit en un refugi. Anant de Sort a la Seu d’Urgell, abans d’arribar a Villamur, vam recollir una pagesa, que portava un cistell amb bolets. Com que alguns eren com els que havíem recollit el dia abans, vaig preguntar-li si eren comestibles. “I tant, si ho són”, digué la bona dona. Vaig quedar ben descansat. Vam deturar-nos a la Seu, a Bellver, a Puigcerdà, a la Molina, per acabar a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses, la culminació del romànic català. I d’allí, de torna-

da a Alforja. Fou una sortida d’intercanvi de confidències: ell, entre moltes altres, em parlà de la Neus Aragonès, la seva xicota, i jo, de vivències religioses, de les quals ell era bastant allunyat. Allí va néixer una sòlida amistat que encara avui perdura. A més del Robert i de la Neus, vaig relacionar-me amb altres parelles: el Josep Hortoneda i la Fina Pujals, el Miquel Porqueres i la Mercè Llopis, etc. D’altres no van arribar a bon port (per això és millor no parlar-ne), i d’altres hi arribaren en part degut al suport que vaig donar-los: el Josep S. Jassans i l’Antonieta Borràs, per exemple. (Però, d’aquesta parelleta ja en parlaré més endavant, quan toqui fer-ho.) No vull deixar Alforja sense rememorar la figura del Josep Ferran, curt d’enteniment, simpàtic com ell sol, que es movia per l’altar com si fos pel pis de casa seva, i que recriminava els mossens si s’equivocaven en alguna cosa. Quan jo, més endavant, feia alguna escapada a Alforja i me’l trobava pel carrer, em cridava de lluny: “Senyor vicari!”, encara que anés acompanyat de la dona i de la filla. Per a ell, sempre ho seria. Josep Poca

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Proclama del Correllengua d’Alforja 2013 Molt bon dia, avui arriba a Alforja el Correllengua que va començar el dia 13 de Juliol a Roda de Ter i que acabarà el dia 9 de novembre a Perpinyà. El Correllengua és una eina de treball, de reivindicació, de proposta de solucions i de lluita justa en favor de la llengua i la cultura en català. Enguany, el nostre Correllengua s’ha tornat a centrar en el parlar d’Alforja. El treball de dos anys continuats ens ha permès de fixar i recollir més de 600 entrades de diccionari, la majoria de les quals compartides amb la resta dels parlars del Camp de Tarragona però també algunes de característiques de la vila, en la seva forma o en el seu significat. Tant de bo que l’exercici serveixi no només per fer-ne memòria, sinó per mantenir-les ben vives i encomanarles a les noves generacions. A nivell de país, el Correllengua vol remarcar enguany alguns esdeveniments que afecten la llengua molt greument: 1r. aspecte: El reiterat trencament de la unitat de la llengua Volem denunciar les polítiques secessionistes respecte del català, l’objectiu final de les quals és fragmentar i arraconar la llengua catalana, minoritzar encara més el nombre de parlants i qüestionar –ne la unitat en els diferents territoris. A la Franja de Ponent, l’estatut d’Aragó deixa el català sense cap reconeixement legal. Darrerament s’ha aprovat la “Llei de Llengües de l’Aragó” amb un intent de degradar, arraconar i desprestigiar l’ús de la llengua catalana en aquesta part del territori i s’ha designat amb l’acrònim LAPAO, el català que s’hi parla. A la Catalunya Nord, els signes de descatalanització de la societat són nombrosos. Us animem a conèixer els nous moviments de normalització que estan creixent a la Catalunya Nord per l’oficialitat del català, agrupacions com el col·lectiu Joan Pau Gin (músics del Rosselló) i, no cal dir, la gran feinada feta per les ja consolidades Escola La Bressola i Ràdio Arrels. A les Illes, des de l’any 2012, el Govern del PP ha iniciat una persecució programada i consentida de la llengua catalana a les institucions, a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i a la societat en general. El govern però no comptava amb la irada reacció de la gent: organitzacions com l’Obra Cultural Balear, desobediència dels mestres en l’aplicació de la llei, jubilats en vaga de fam, concentracions al carrer, refús de les Universitats... El País Valencià pateix des de fa anys una situació similar: els atacs a la llengua han estat constants en l’intent de desvincular-la del Principat de Catalunya i de fer-ne una llengua diferent de la catalana, sense escoltar ni les Universitats del País ni la comunitat científica internacional. La complicitat del govern de l’estat ha estat també vergonyant: sense rectificacions ni pronunciaments contundents al respecte i amb denominacions ambigües del nom de la llengua. La capacitat de plantar cara dels valencians és però lloable i infinita: Acció Cultural del País Valencià, a l’escola, al carrer, a les institucions, als mitjans audiovisuals... i no sempre amb el

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Correllengua, el parlar d’Alforja

suport necessari que hauria de rebre des del Principat. 2n. aspecte: El català, la llengua oficial El català és la llengua pròpia dels Païss Catalans. A ningú ha d’estranyar doncs que hom demani que n’esdevingui la llengua oficial. Els darrers esdeveniments en el món de l’escola corroboren aquesta demanda i no s’ha de permetre fer ni un pas enrere. Al Principat de Catalunya, les conseqüències del nou Estatut i dels posteriors recursos han obert una escletxa molt perillosa i posen en qüestió el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament, gràcies al qual, la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. En aquest sentit, el Correllengua 2013 vol ser un crit a favor de la immersió i dóna suport al moviment SOM ESCOLA. Us animem a tots a defensar l’actual model lingüístic i a no permetre que es faci ni un pas enrere, malgrat les sentències judicials adverses i les reformes legals impulsades per l’estat espanyol. Cal fer que la llengua catalana sigui la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d’aquesta manera podrem fer-ne una eina d’integració i de cohesió social. 3r. aspecte. El suport a l’Assemblea Nacional Catalana El Correllengua 2013 dóna suport als elements programàtics de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), perquè la realitat ens diu que, només amb un estat propi, l’assoliment de la normalització lingüística és possible, sense ingerències externes, ni pals a les rodes. Us convidem també a llegir i recordar enguany dues

figures de primer ordre en literatura: Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés que ja fa deu i vint anys, respectivament que no són amb nosaltres. Són dos intel.lectuals compromesos fins a l’arrel: per la seva inqüestionable fidelitat a la llengua. Per ser, ambdós, activistes culturals, desvetlladors de conciències perquè amb ells, el poble i el carrer entren en la poesia: el poble de què parlen és el seu poble i la gent és la seva gent. per identificar la poesia amb la vida i omplir la seva poesia de sinceritat, senzillesa i solidaritat amb unes reflexions bellíssimes i subjectives del que els envolta: amor, amistat, soledat, pas del temps... Per la mort sobtada d’ambdós: Miquel Martí i Pol a l’edat de 74 anys i Vicent Andrés Estellés a la de 68, quan encara quasi tot estava per fer i, quasi tot, era possible.

I per últim, però no menys important, us encoratgem que col.laboreu activament en la preparació del Correllengua de l’any vinent que voldríem centrar en paraules que fan referència al món de la pagesia: feines del camp, eines, denominacions de plantes... Necessitem les vostres aportacions als diferents tallers que durant l’any portarem a terme (a l’Ateneu Cultural, a la Casa de Cultura...) Aneu-vos apuntant mentrestant, a casa vostra, tot allò que cregueu que és digne de ser recollit: No oblideu d’apuntar-hi el vostre nom i lliurar-ho personalment a qualsevol organitzador del Correllengua o bé a correllenguaalforja@gmail.com. Que tinguem tots, durant tot l’any, un molt bon Correllengua! Isabel Llopis

Temps era temps

Un grup de noies en la Festa Major de 1960

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Una tarda memorable

Equip de Futbol Sala d’Alforja

El dissabte 15 de juny, al Pavelló Poliesportiu, vàrem viure una tarda que esdevindrà un referent en la història de l’Alforja, F.S. Ens hi jugàvem l’ascens a la Tercera Divisió Nacional de Futbol Sala des de la nostra participació a la Territorial Catalana. Perquè això fos possible, s’havia de guanyar a l’equip visitant, el Botarell F.S., per una diferència de set gols i encara hauríem de confrontar els resultats d’altres partits de la mateixa jornada perquè el somni fos una realitat. Set gols de diferència se’ns antullaven en una proesa gairebé impossible d’assolir i calia recórrer a la èpica. Doncs la èpica es va fer realitat damunt la pista del pavelló en una simbiosi màgica de jugadors, tècnics i públic que, en cap moment, va deixar d’encoratjar-nos. L’Alexis Carceller, entrenador de l’equip, ens havia preparat mental i conscienciosament, des del xiulet final del partit anterior guanyat en un poble de Lleida i que ens donava opció d’aconseguir l’objectiu de l’ascens. Va ser una setmana de preparació rigorosa física i mental que ja es feia palesa en els moments previs al partit. Ens permetreu fer-vos cinc cèntims de la crònica esportiva.

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

El primer gol va trigar en arribar i, vorejant el minut 5, el Sergi de la Peña va engaltar un xut que va besar la xarxa (1-0). Poc després l’Ivan Alañà feia el segon (2-0). Passats uns minuts intensos de bon joc, l’Oscar Gual posava el 3-0 al marcador que obria un ventall de possibilitats esperonats pel nostre públic. El Botarell, F.S. no havia vingut a posar-nos les coses fàcils i, en els últims minuts de la primera part marcava el seu gol (3-1). Amb aquest resultat, l’estridència de la sirena anunciava el final dels primers vint minuts. Una sensació de desencís s’havia apoderat del públic però encara restaven els vint minuts de la segona part. La reacció positiva dels afeccionats va encoratjar als jugadors i, tot just a la represa del partit, l’Ivan Alañà posava el marcador en un 4-1. L’entrenador feia els canvis ràpids i adients, en un intercanvi de porters que va ser clau en el desenvolupament del joc, per donar empenta i desimboltura a l’equip i el Sergi De la Peña, molt capficat en el partit, marcava el 5-1 i, tot seguit el mateix Sergi afegia el tercer gol del seu compte particular (6-1). Una gran jugada del Marc Àvila travessant tota la pista, culminava amb el (7-1) al marcador. La gesta ja no era impossible d’assolir i, fregant el toc de botzina final, l’Ivan Alañà –quin gran partit el seu!- va marcar el 8-1 definitiu. El públic assistent que omplia generosament tota la graderia, va embogir i els jugadors ho van agrair des del centre de la pista. Plegats, havíem fet realitat el primer objectiu: guanyar per set gols de diferència en un partit èpic, per recordar, jugat a un ritme trepidant, sense treva. A l’endemà una combinació de resultats favorables als interessos del nostre Club ens donava el preuat guardó de l’ascens de l’Alforja, F.S. a la Tercera Divisió Nacional de Futbol Sala, on la temporada que ve, esperem oferir-vos uns bons resultats comptant sempre amb el vostre suport generós. Gràcies pel vostre recolzament i fem nostre el lema: “entre tots, ho farem tot”. ALFORJA, F.S. Premsa

Jordi Olivé, en la memòria Quina fou la meva sorpresa quan vaig recollir l´últim exemplar de l’INFORMATIU dÁlforja. A tota plana pràcticament un monogràfic dedicat al Jordi Olivé, un calfred em passà per tot el cos i sense pensar-hi, vaig córrer cap a casa de lÁntoni Pujals per saber-ne el que i el com. La casa es prop de léstanc i instintivament va ser on línconscient em portà. Truco al portal, “qui demana” soc jo el Salvador, “baixo tot seguit”. Sento el soroll de les petjades que baixen amb la tranquil·litat que el caracteritza i li faig avinent la meva sorpresa i preocupació tant de la noticia com de la meva ignorància del fet. Desprès de parlar-ne llargament comentant diverses anècdotes faig memòria que en aquelles dates era de vacances i l´ informació (encara que minsa) que rebo dels fets dÁlforja no va arribar a temps. A lÁntoni, li pregunto, la possibilitat de plasmar part de les experiències i records viscuts amb el Jordi en el proper INFORMATIU “fes el que creguis més convenient” em contestà. El primer record del Jordi, el situo al cor de lésglésia de St. Miquel on acostumava acompanyar al meu pare que hi cantava, quedar-me embadalit mirant el Jordi com tocava el violí, (alguna vegada mig dámagat vaig fer sonar alguna corda mentre ell no mirava). No sabria explicar per quina raó lánomenava el “Jordi petit”, a casa així o feia. Si no em falla la memòria, diria que feia de jove a lóbre de teatre “Don Gonzalo o lórgull del gec” al teatre de la sala on es representava una obra diferent cada setmana. El recordo amb la Voigtlander de doble objectiu, un dia inconcret al patí de la sala parroquial, assegut al terrat de lédifici de davant a láltra banda de carrer fotografiant qui sap si el campanar o els conciutadans que ballaven sardanes. Mes endavant i ja a Reus, aprofitant el viatge de fi de curs a Roma, vaig comprar-me una màquina de fotografiar una Retina Reflex III de la Kodak que en aquells dies era de les d´última generació, i just a l’arribar, vaig anar a casa seva, a la bodega de les escales del Cor, on

asseguts a la taula del menjador, va donar-me les primeres classes magistrals de fotografia, enfoc, diafragma, profunditat de camp... tot allò que va ensenyar-me i que continuo utilitzant. Les anècdotes de petit i de jove, son les que marquen dúna manera més forta els records, després de més gran ens saludàvem i la fèiem petar cada cop que coincidíem, en algun concert, a Puigcerver, caminant pel poble... i ja mes darrerament, recordo léxposició fotogràfica que va presentar a Mas Iglesias de Reus, tot un recull de les imatges més representatives de la seva obra... i no fa massa caminant pel camí de Riudecols, el que porta als “Agres” acompanyat com sempre de la Maria la seva esposa. Quan algú mor, amb ell mor el seu món i tot qui coneixia, persones, animals i coses sésfumen en l’immensitat de lúnivers. Pels qui quedem, el Jordi segueix viu, el record el fa viure entre nosaltres. Recordo al Jordi com una persona amable i afable que sabia escoltar i que quan parlava esperava el teu raonament amb aquells ulls posats a la teva mirada per no perdre´s ni un detall de les teves reaccions. Descansa en pau Salvador Porqueras

Menú de dilluns a divendres Esmorzars • Dinars • Sopars Especialitats en carns a la brasa

977 81 60 42

elparcalforja@hotmail.com Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Una història per oblidar Pels vols del mes d’octubre de l’any 2009, un cop més, el camp català, amb el suport del Sindicat Unió de Pagesos, endegava mobilitzacions per proclamar el seu descontentament amb la posició del Govern de la Generalitat, sota el lema “El Govern no es mou, la pagesia no s’atura”, que es passava per l’entrecuix la normativa de Comerç i Consum, fet que els permetia l’abús i la posició dominant de les grans superfícies comercials que es varen posar d’acord per abaixar el preu de diversos productes agrícoles en una desvergonyida promoció a favor dels seus interessos i en contra del sector agrícola. Continuem fem memòria: El dissabte 24 d’octubre de 2009 es va prendre l’acord de fer una tractorada a Reus, travessant l’anomenat “Tomb de Ravals”, però finalment es va arribar a un pacte amb els Mossos d’Esquadra i l’ajuntament de la ciutat, per baixar pel Passeig Prim i després enfilar el passeig de l’Estació per tal de no provocar massa embusos de trànsit. Així es va fer. En passar pel Departament d’Agricultura, es va donar una empenta a la porta del jardí que l’envolta i varen entrar dos tractors abocant-hi avellanes dolentes en senyal de protesta, mentre es llençaven tomàquets a la façana de l’edifici. Va ser en aquest moment que set membres d’antiavalots, varen començar una càrrega policial sense contemplacions contra els pagesos, dones, gent gran i canalla inclosos, convertint l’escenari en un espectacle dantesc, sense cap advertiment previ, creant un clima de violència que va sorprendre als prop de 300 pagesos que es manifestaven de forma pacífica, provocant que algunes persones del “Mercat d’Antiquaris” del passeig Prim i també algun espontani, s’afegisin a la protesta donant suport als pagesos, mentre els “antiavalots” dels Mossos entraven dins el jardí carregant amb una brutalitat inusual contra alguns mitjans de comunicació, acte del qual en puc donar testimoniatge fidel, fins i tot quan la periodista de Catalunya Ràdio, Núria Valls, va caure de la tanca d’entrada i va necessitar d’assistència mèdica d’urgència. Quan els “antiavalots” vigilaven la porta principal del Departament d’Agricultura, sembla ser que algú va llençar un objecte que va impactar contra algun agent que va quedar estès a terra. En aquells moments els dirigents del Sindicat varen donar l’ordre de prosseguir el recorregut acordat de la manifestació, la qual cosa es va fer amb normalitat i en arribar al final previst, en una assemblea improvisada es va prendre l’acord d’anar a l’hospital perquè alguns contusionats necessitaven rebre assistència mèdica, aixecant acta de la nostra presència, però sense presentar cap mena de denúncia, aconsellats pel nostre advocat. Ves per on, al mateix hospital van fer acte de presència els Mossos que van detenir al Joan Crusells de Riudoms i poc després al seu germà l’Anton Lluís, així com també al Teodor Tost de Vilaplana i a Carles Vicente de la Bisbal de Falset que varen passar la nit als calabossos de la caserna dels Mossos que van rebre un tracte que es podria qualificar de poc cordial, per dir-ho amb suavitat. D’immediat l’advocat i membres destacats del Sindicat, via telefònica varen fer tota mena de gestions i contactes, amb la intenció d’arribar al mateix conseller d’Interior senyor Saura, així com també al Delegat del Govern senyor Sabater o al Conseller d’Agricultura, senyor Llena, tots tres amb les influències suficients dins el govern de l’anomenat “Tripartit” que, amb una manca total de sensibilitat i sentit comú, es varen desentendre

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

del problema, manifestant que el que calia era “aplicar la llei”. Vint-i-quatre hores després sortien dels calabossos els 4 imputats després d’haver d’escoltar per part dels Mossos comentaris gens agradosos. El Sindicat de la Unió de Pagesos s’havia assabentat que els “antiavalots”, assessorats pel seu propi Sindicat havien presentat denúncia davant el Jutjat de Guàrdia, contra els pagesos acusant-nos d’agressió amb intent d’homicidi, al·legant que els havien llançat un pot de pintura, la qual cosa era d’una falsedat total. Ara, passats gairebé quatre anys, s’ha arribat a un acord per indemnitzacions, prèvia retirada de l’argumentació “d’intent d’homicidi”, però actualment, al fer-se públic el sumari del cas, ens assabentem que la part fiscal demana entre 4 i 11 anys de presó per a cada un dels 4 implicats. “Embolica que fa fort!”. Fins aquí els fets que, sens dubte, es poden qualificar, eufemísticament, de penosos. Per més argumentació, només cal recordar el precedent del dia 29 de setembre de l’any 2000 que en el decurs de la manifestació del C. L. H. de Tarragona varen ser empresonats tres membres del Sindicat Unió de Pagesos i gràcies a les gestions efectives d’aleshores President de la Diputació, senyor Josep Mariné, varen ser posats en llibertat sense càrrecs a les tres hores d’haver-se esdevingut la detenció. Analitzant el cas amb la perspectiva que donen els 4 anys transcorreguts, tinc molt clar que aquest cas s’ha aprofitat més com argument polític que judicial, utilitzant el dissortat sector agrícola com a “cap de turc” manipulant i alterant els fets per part de la classe política, mentre que hem rebut tot el suport dels mitjans de comunicació que s’han abocat en les nostres reivindicacions. Ara estem en l’espera tensa i preocupada, en un intent de pacte per tots els medis legals al nostre abast, per tal d’aconseguir una sentència el més planera possible. Voldria acabar aquest escrit recordant que la saviesa popular antiga ens deia: “La intolerància porta a la injustícia, la injustícia a l’odi, l’odi ens porta a la violència i la violència a la destrucció”. Un cop comprovat el malbaratament de tota la violència física i judicial amb el vist i plau del poder polític contra la honradesa d’un sector tant nostrat com el de l’agricultura, tan sols em queda tornar a l’enunciat del títol d’aquest escrit: que aquesta sigui “una vergonyosa història per oblidar”. Miquel Taverna Balcells

La Veu de la Parròquia Un estiu ben ple de vida! Durant aquest temps d’estiu la vida a la parròquia ha estat ben plena d’activitats i celebracions molt sonades. A principis del mes de juliol vam començar les obres de pintura d’una de les capelles laterals de l’església on l’estiu passat vam fer obres per treure les humitats. Del 16 al 23 de juliol vam poder gaudir del pelegrinatge interparroquial a Terra Santa. Va ser una experiència inoblidable que va reforçar, en tots els que hi vam assistir, la nostra experiència de fe i també el vincle comunitari. Tornant de Terra Santa vam poder celebrar la culminació de les obres de la capella lateral amb la inauguració i benedicció de l’extraordinària i bellíssima pintura del St. Jordi d’en Jaume Queralt. Aquest acte va tenir lloc el 25 de juliol després de l’eucaristia que es va celebrar a la parròquia amb motiu de la festivitat de St. Jaume Apòstol. Han estat molts els que personalment ens han felicitat per aquesta iniciativa i per l’embelliment de la capella; a tots i totes els vull fer arribar l’agraïment en nom de la parròquia. Però aquí no s’acaba, més ben dit, tot just començàvem perquè pocs dies després i coincidint amb la celebració de la festa en honor de la Mare de Déu de Puigcerver vam poder gaudir de la celebració del 60è aniversari de la coronació canònica de la nostra patrona. Va ser un dia de festa grossa on moltes entitats del poble s’hi van voler sumar fent la seva particular aportació. A totes elles els volem agraïr la participació. La missa va

ser presidida pel Sr. Arquebisbe que també va poder beneir, després de l’ofici, una nova i bellíssima, també, pintura del mateix Jaume Queralt, donada aquesta vegada al Santuari de Puigcerver i que representa un Ecce Homo que ha causat sensació a tots els pelegrins que aquests dies han visitat dit santuari. El nostre més sincer agraïment al Sr. Jaume Queralt per la seva generositat i la seva bona disposició a col·laborar amb la parròquia i l’ermita. Gairebé sense temps de pair la festa de Puigcerver ens en vam anar de colònies amb els infants de la catequesi. Aquest estiu van ser a Moià i els participants van ser 45 nens i nenes de les tres parròquies de l’agrupació; tots ells d’entre 6 i 16 anys. Val a dir també que tots els divendres d’estiu, des de la Festa de St. Antoni de Pàdua fins al darrer divendres d’agost, hem anat celebrant l’eucaristia a l’ermita de St. Antoni a les 19:00. Un bon grupet de feligresos hi han anat participant i han pogut gaudir de la passejada, la companyia i el benestar que els vespres d’estiu sempre fa a la plaça de l’ermita. Tot plegat un estiu ben ple de vida que ens ha ajudat a canviar de ritme, a reposar, a viure bones experiències i a refermar relacions. Que per molts anys en puguem continuar gaudint! Mn. Joan

Un viatge a l’Aventura Avui he decidit escriure sobre el viatge que he fet aquest estiu, el meu primer viatge fora de Catalunya, i sense la família. Començo, doncs. El 3 de juliol a les quatre de la matinada ens vam reunir un grup de 16 nois i noies i el monitor a l’aeroport de Barcelona per començar l’aventura. No ens coneixíem, ja que veníem d’Alcanar, Barcelona, San Cugat, Valls, Múrcia...però de seguida vam connectar i encara seguim connectats. A l’arribada, també ens vam trobar amb un grup de russos que també anaven amb nosaltres al programa. En total érem 20 estudiants i dos monitors. El nostre destí era Lynton & Lynmouth, un poble molt turístic de tres mil habitants al sud d’Anglaterra. Allà ens esperaven unes famílies molt hospitalàries que ens van acollir amable i atentament. De seguida els vam agafar simpatia. Als matins teníem classes amb dos professors nadius i a la tarda fèiem diferents activitats per conèixer el poble i la seva gent. And of course all was in English! Els dissabtes fèiem excursions en diferents ciutats per

conèixer el patrimoni i també vam anar a un parc aquàtic. Els diumenges eren reservats per les famílies i ens organitzaven diferents activitats amb ells, tot i que vam coincidir tots en les mateixes, ja que va fer bon temps i vam voler aprofitar per anar a la platja. No tothom pot dir que s’ha cremat a Anglaterra! Els dos últims dies vam ser a Londres i vàrem gaudir molt de tota l’estada. Se’ns va fer dur acomiadar-nos de les famílies i també de nosaltres mateixos, ja que vans ser unes setmanes molt divertides i intenses, sobretot en el concepte d’aprendre anglès, que era la finalitat del viatge. Definitivament, les conclusions que treus d’un viatge d’aquest tipus és que val la pena anar-hi per tota la gent que coneixes, tant d’allà com d’aquí, i que tres setmanes es fan molt curtes. Viatges així es queden gravats a la ment per tota la vida. Georgina Marín García

Informatiu núm. 81. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

Fem via

Foto: Montserrat Vilella

Gent d’Alforja a la Via Catalana entre Montbrió i Montroig D’Alcanar al Pertús, fent via, obrint horitzons nous per la independència del nostre País que, dia rera dia, sembla més propera i menys utòpica. La societat civil, un cop més s’ha avançat a la classe política i aquest Onze de Setembre ha esdevingut històric. Un autèntic tsunami groc ha envaït pacíficament, civilitzadament, les voreres de les carreteres de sud a nord i, si així ho voleu, a la inversa, per cridar al vent del món que volem ser un poble independent i lliure sense cap impediment per decidir el nostre futur.

Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10 Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona) info@tecnovit.net • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1

Informatiu núm. 82. Segona època, juliol-setembre 2013. Alforja

30/03/09 10:47