El diàleg de tu a tu

EL DIÀLEG DE

TU A TU

2n de Batxillerat A 2022 - 2023 Llengua Catalana

Benvolguts, benvolgudes,

He gaudit molt les hores que hem compartit, m’he sentit ben acollida i escoltada, tranquil·la, relaxada, com si entrar al Taller 1 fos tornar a casa Confio que vosaltres també us hàgiu sentit així

Les cases les fem les persones, sense nosaltres, no tenen vida. El nostre bleix ha omplert de vida l’aula.

Ara ja sent les vostres vides allunyant-se de ca nostra, de les nostres aules, en un sa exercici d’apartament, continuareu la vida amb més autonomia i seguretat, això és créixer Us heu fet grans I us brillen els ulls i l’esperança neix; el respirar de tots és un sol bleix

Heu viscut tot allò que us pertocava i us emporteu el que heu de mester per continuar en nous paratges, que no seran nus, les vostres aventures

Planegeu cadascú el vostre futur: filòsofs, arquitectes… això segur, pensadors i constructors de la vostra vida! Desitjo que us penseu i us construïu una vida bonica, de relacions amables, amoroses, divertides, honestes, generoses,… Així com ara sou… Per molts d’anys! I desitjo que penseu i construïu la vida comuna, la vida social, amb la mateixa generositat, amor, honestedat i respecte perquè en aquesta societat tothom té dret a ser feliç i a construir la seva vida així com desitgi.

Per tot això he trobat inspiradors els versos que a Sol, i de dol J.V.Foix dedica a Carles Riba, una composició poètica perfecta, el sonet, 14 versos on sou tots i cadascun de vosaltres, on sou totes i cadascuna de vosaltres, de l’alfa a l’omega, també els que van començar amb nosaltres i van decidir continuar les seves vides en una altra banda, perquè tenim un cor comú, que encara batega, i na Judit, na Fabiana, en Víctor i en Sebastián també han format part d’aquest batec.

La Nit, diem; i el cor comú batega, Brillen els ulls i l’esperança neix; El respirar de tots és un sol bleix: Súbdits del Tot, vivim l’alfa i l’omega.

Oh pura nit d’estiu! Tothom ofega El seu voler, però la Ment s’acreix, I en el repòs d’un acimat relleix, Fem nostre l’U sota el signe de Vega.

I comença el diàleg tu a tu, Més enllà de la carn i de la secta, Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem -filòsof!, arquitecte!El futur transparent, en un cel blau, Del Temple, de la Farga i del Palau

Perquè aquest cor comú continuï bategant, ens regalam aquests diàlegs de tu a tu

Per un futur transparent, en un cel blau

Àngels Garcia Cunyat Professora de Llengua i Literatura 2n Batxillerat 2023

○ D’en Rodrigo per n’Alya

○ D’en Mohammed per na Vanesa

○ De na Karen a na Chiara

○ De na Shuyu per a en Leandro

○ De na Laura per a en Gabriel

○ De na Vanesa a na Zixin

○ De na Nour a na Laura

○ De n’Alya per en Mohammed

○ De na Neus per en Javi

○ De na Yoselyn per na Nour

○ D’en Leandro per n’Adam

○ De n’Amir per na Neus

○ De na Chiara per n’Amir

○ De na Zixin per na Shuyu

○ D’en Javi per na Yoselyn

○ De n’Àngel per na Hui

○ De na Shuyu per en Leandro

○ D’en Gabriel per n’Àngel

○ De na Hui a na Fatou

○ De na Fatou a en Rodrigo

○ De n’Adam a na Karen

El cant em mena

D’en Rodrigo per n’Alya

El cant em mena, i animals estranys em volten purs, avesats a servir; els reconec per fills del meu destí, dolços al foc i fers als averanys. Ja per la mort no em calen torsimanys: és vida amunt que torna el meu camí; si el que après no fruitarà per mi, el que he viscut no es comptarà per anys. Sento absolut com el meu pas el món: la llum revela el crit del cor pregón i n'és la mida ¿En qué la saviesa valdría? Folls actes meus que m'heu fet, canilla ardiente, us passo el magne plet; i ens omplirem d'amor com d'una presa.

Carles Riba

"El cant em mena " és un poema del poeta català Carles Riba, que no es troba dins una obra específica, és un poema independent que es troba a la seva obra poètica en general. En aquest poema, Riba expressa la seva passió per la poesia, que l'impulsa a escriure malgrat les dificultats i els obstacles que se presenten en la vida El poema reflecteix una visió del món davant la mort La plenitud i felicitat son objectius fonamentals per la connexió absoluta amb el món al seu pas, una línia plena de corbes i esdeveniments però que es fa amb accions apassiones i ardents que venen d'un mateix.

He triat aquest poema perquè ets una amb la música, no sóc gaire proper a tu però reconec la teva habilitat amb la música la dones a conèixer a cada esdeveniments que pots, també les dificultats i obstacles que vas aconseguir superar fins arribar aquí ressalten el traç de vida que portes.

Esper que t’agradi el poema que he triat, confiï que en gaudeixis com tant com jo després d'haver recorregut un llarg camí. Em farà il·lusió que hi connectis així com hi he connectat jo amb tu en aquest poema i la manera com et veig reflectida, un esperit en harmonia i plenitud, utilitzant la música com a mitjà en constància amb tots, com destacant-te per sobre de la resta amb un destí, tu aconseguiràs obrir-te de bona manera davant la vida

Potser un dia en podem parlar plegats, després de tant de temps de no brillar la vida, voldria saber què ens ofereix el futur per a cadascú.

A Vanesa,

Josep Carner, un escriptor i poeta català va escriure el poema "La gent que sap " el 1926, que es va publicar per primer cop a la revista "La Publicitat". Aquest poema es va incloure posteriorment al llibre Cants de la plenitud el 1929 "La gent que sap " és un poema que crida a la consciència crítica i a la lluita per la justícia social, destacant les virtuts de la gent que escolta i creu en la veritat Aquest poema és representatiu de la preocupació de Carner pel context social i polític dels anys 20 i 30 a Catalunya, on la literatura catalana va tenir un gran increment cultural i polític, amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i la lluita per la justícia i la igualtat social

Aquest poema de Josep Carner parla de la gent que sap i destaca les virtuts que aquesta gent té. L'autor defensa que la gent que sap mai no es diverteix, ni s 'embriaga en vins que no ha pagat, ni vesteix roba amb l'escut d'altres reis. Aquesta gent sap escoltar i creure en la veritat, i no es deixa portar per les falsedats que es diuen. El poema també fa referència a la lluita per la justícia social i la igualtat, que són temes importants en la literatura catalana dels anys 20 i 30.

He decidit compartir aquest poema sobre la igualtat amb tu perquè, malgrat que tenim diferències i no sempre estem d'acord, vull fer un esforç per entendre't, respectar-te i valorar-te Creo que és important que puguem conviure en un món on tothom pugui gaudir dels mateixos drets i oportunitats, independentment de la seva procedència, gènere, orientació sexual o creences

Moltes vegades, ens deixem portar per les nostres pròpies opinions i no escoltem el que l'altre té a dir. Espero que aquest poema pugui ser un recordatori que tots som humans i que tothom mereix el respecte i la dignitat que es mereixen. Amb generositat, afecte i empatia, puc arribar a entendre't millor i, potser puguem trobar punts en comú que ens uneixin en el pensament.

Et desitjo el millor i espero que aquesta dedicatòria et faci sentir valorada.

Amb respecte, Mohammed

La gent que sap

La gent que sap mai no es diverteix, no s 'embriaga en vins que no ha pagat, no vesteix roba amb l'escut d'altres reis, no alça les mans quan hi ha un crim, ni està en cap costat, si no és en un costat just

La gent que sap no escolta els qui parlen fort, no creu la llei d'una victòria fàcil, ni posa en dubte l'honor del qui ha mort, ni no adora estels que són als ulls d'altres.

La gent que sap, per més que la vida l'afeixugi, no sap oblidar que va néixer per lluitar

Josep Carner

A través d'aquest poema, he recordat la importància de la lluita per la justícia i la igualtat social Espero que aquesta poesia t'inspiri a veure el món amb ulls més crítics i a comprometre't amb la causa de la justícia social Tot i que potser no sempre compartim les mateixes opinions, crec que és important que ens respectem mútuament i ens escoltem els uns als altres amb empatia i tolerància. Amb aquesta dedicatòria, t'envio afecte i desig de pau i justícia per a tots.

Tres noies

Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent

Inconegudes ja de llurs mares, van deleroses qui sap a on; sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món.

¡Oh nova glòria, ben tost memòria! ¡Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent!

JOSEP CARNER

Els fruits saborosos, 1906

El poema tracta de tres noies que són alegres de la vida i són felices, és un poema que és d’en Josep Carner que pertany al seu llibre Els fruits saborosos de l'any 1906

He triat aquest poema perquè em recorda quan Chiara, Alya i Laura estau juntes, quan a classe us ho passeu bé i rieu entre vosaltres

Esper que t'agradi ja que em va costar triar-ne un perquè no hem parlat gaire en aquest curs però aquest poema em va recordar a tu

El pardal

Ocell alegre i gosat de plomatge bru, clapat, més xerraire cada dia, jamai poruc ni mesell, ets dels infants alegria i lleu recança del vell.

Pel passeig, pels carrerons, oh tafaner de naixença, sempre ton goig recomença i no oblides ni els racons.

Veus la que el teu cor adora?

En aquell moment, és clar!, seduït ens vol deixar.

I, a penes et veu volar, la branca d'arbre t'enyora.

Josep Carner

Aquest poema s ' anomena “El pardal”, escrit per Josep Carner, un poeta noucentista, que té com a objectiu reflectir la realitat, també participa en la literatura d'anys 20-30 Va néixer l'any 1884 a Barcelona, i mor a Brussel·les, l'any 1970. Va ser conegut com el “Príncep dels poetes catalans” i és la figura emblemàtica del noucentisme, a part de poeta, també ha estat periodista, dramaturg i traductor

Va publicar la seva primera obra Llibre dels poetes reflectint la influència del Modernisme, les seves obres posteriors comença a mostrar característiques del noucentisme, com Els fruits saborosos. Aquest poema pertany a l'obra Bestiari, publicada l'any 1964, que tracta d’un conjunt de poemes sobre animals.

He triat aquest poema perquè crec que el protagonista d'aquest poema (el pardal) és semblant a tu, sobretot la descripció de primer paràgraf: ets alegre i atrevit, t'agrada xerrar amb els amics i això fa que tu i els teus amics estigueu contents i alegres, tu no fas por a ningú, ja que ets maco i simpàtic

En l'últim paràgraf diu que el pardal s'ha trobat alguna cosa que li interessa, i vol perseguir allò que adora i intentar aconseguir-ho. En llegir aquest paràgraf he fet relació amb la situació d'ara: després de graduar-nos en batxillerat, cadascú anirà a fer el que li agrada, a estudiar un grau que li interessi, o anar a treballar, com ha dit el text, "seduït ens vol deixar". L'últim vers diu: "la branca d'arbre t'enyora", jo ho he relacionat amb la nostra classe, després de passar sis anys junts, crec que quan ens acomiadem del batxillerat seguirem "enyorant" a tothom.

Finalment, esper que t’agradi aquest poema d’en Josep Carner tant com a mi i que hagis tingut connexions amb el poema. Pot ser un dia quedem i parlem sobre els poemes i obres d’en Josep Carner, ja que crec que els poemes de l’obra Bestiari són molt divertits i entretinguts, o també podem parlar d’altres autors catalans que t’interessin

Morning Ossification of the Cypress - Salvador Dalí

De part de la teva companya amb molt d’amor, Laura Ibáñez Vizcaíno <3

ELEGIA II, CARLES RIBA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur

Aquest poema, Elegia II de Carles Riba, forma part del llibre Les elegies de Bierville (escrites entre 1939 i 1942, durant l’exili de l’autor a Montpellier, França). Aquest llibre és un conjunt de dotze elegies - que com ja saps, Gabriel, l’elegia es una composició poètica clàssica que contenia reflexions personals per als més pròxims i referències fúnebres- caracteritzades per tres temes molt diferents: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna

Es tracta d’una aventura espiritual que s’apropa al món clàssic però crea una sensació de distància amb el lector. Aquesta elegia en concret, associa la tenaç resistència contra els infortunis del temple de Súnion amb la necessària força personal i col·lectiva per afrontar el període de la postguerra A més, aquesta elegia compta amb catorze versos que podem separar en dues meitats; els primers set versos, que descriuen el temple, el seu estat i la seva ubicació, i els set últims versos, que podem percebre com una salvació personal. Si tenim una visió poètica, Índex

podem adonar-nos fàcilment de com parla el mariner que es troba a prop del temple de Súnion, fent una comparació del mariner exiliat amb el temple, que ara ja és vell i es troba en ruïnes.

Aquest poema em recorda a tu, estimat Gabriel, perquè la primera vegada que el vaig llegir em va portar a la nostra situació; un canvi d’etapa a la nostra vida Encara record el primer dia de classes, un perdut dia de setembre de fa uns mesos, quan vaig seure al teu costat i fores molt amable amb jo. És per això, company meu, que et dedico el poema; perquè he compartit en tu un canvi d’etapa de la nostra vida molt important i, encara que no som massa vells, la vida passa molt ràpid i de mica en mica, ens assemblarem més al temple de Súnion Esper que un dia, quan siguis molt més vell, mentre recordes les teves aventures de quan eres més jove, puguis sentir aquest poema amb el cor si encara no l’arribes a sentir.

Finalment, de la mateixa manera que el temple un dia va deixar de ser funcional i es deixà d’utilitzar, noltros ja arribem al final d’aquest període de la nostra vida Aquest poema és una petita representació de com de ràpid han passat els dies fins arribar a la conclusió de aquesta nostra etapa. M’agradaria que aquest poema també sigui d’inspiració per llegir més poesia dels anys 20 i 30, jo he pogut gaudir bastant, sobre tot d’aquest autor, en Carles Riba. A més, he aprofitat l’ocasió per posar una portada al document que també em porta la ment fins a tu És una obra de Salvador Dalí, com ja saps pertany al moviment de les avantguardes Vaig triar aquesta obra en concret perquè la tema companyia em porta calma i pau, que són els mateixos sentiments que em porta aquesta pintura, Morning Ossification of the Cypress.

En conclusió, estimat Gabriel, esper que amb la meva dedicatoria hagis pogut aprendre una mica de Carles Riba, de l’elegia i el teu “jo poètic” -o descobrir-lo, si no sabies que el tenies al fons de la teva ànima-. Els meus millor desitjos són per tu i que, després del gran esforç que suposa batxillerat -que com el temps al temple, ens ha mutilat-, puguis gaudir d’un estiu que retorni el teu cos i la teva ment al plaer de la vida.

Hi ha estones que el pensament és sol i ert com una timba desesperada sota un vent que mai no s 'atura ni minva.

L'eternitat dels anys difunts i els que han de ser comptats encara travessen la buidor que brunz empentejant-se, amb una rara

fúria d'exèrcit comandat pel pànic: així, quan fa via Déu sobre el món, l'home astorat perd la rialla i fugiria

Sols tinc una esma que és llavors que sóc i visc el que em pertoca; que no em val ser gasiu d'esforç i creure ' m ferm sobre una roca

tranquil·la, amb l'amor i la llar i el meu jardinet. Tot navega: cada vaixell, és tot el mar que li fa força i l'arrossega

I quan una onada de dol o de goig ens bat i ens inclina, no és res el que és nostre sol: dins la nostra fusta mesquina

ressonen homes i ciutats, tot el temps sens fi que ens circumda. Cal fer rem, per no ser negats dins la vida abstracta i profunda.

Aquest poema consider que tracta de diversos temes com el poder tenir males ratxes, la dificultat que et pot posar diverses situacions de la vida i la solitud personal però al mateix temps la constància i l'esforç. Està escrit per Carles Riba l'any 1930 en el seu llibre

Segon llibre d'estances

He triat aquest poema per a dedicar-te'l ja que ens coneixem des de primer de l'ESO i, malgrat que no tenim un tracte molt pròxim, sé que tots arribem a passar males èpoques o podem tenir complicacions que ens puguin fer sentir malament i no saber per on avançar. Crec que és un poema bastant motivador segons com ho vegis i espero que et pugui fer veure alguna cosa diferent ja sigui ara o en un altre moment de la vida si ho necessites Al final, sempre se sol dir que després de la tempesta ve el sol i crec que pot fer-te veure que encara que hi hagi moments crítics, després millorarà tot i malgrat la dificultat de la vida, estic segura que aconseguiràs tot el que et proposis.

Esper que aconsegueixis gaudir el poema i arribar a obtenir algun fruit de les meves paraules ja que al final, les persones aprenem d'altres persones i així, successivament. També esper que en algun futur si arribem a coincidir puguem xerrar d'aquestes coses i canviar diverses opinions que ens facin millorar, estic segura que malgrat el que passi sempre aconseguiràs tot pel que lluites, Zixin.

Hi ha diferents autors dins la literatura dels anys 20 i 30. En la narrativa destaquen Carles Soldevila i Miquel Llor. Dins el teatre destaquen Josep M. de Sagarra i Joan Puig i Ferreter. Finalment, dins la poesia destaquen Carles Riba i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

He triat el poema ‘’VI’’ del recull de poemes anomenats Nou poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Domini del moment. Superació d’angoixes. Seny de minuts. Traspàs de claredats subtils

Plena vibració. Seguretat del veure. Gosadia d’instant. Ceptre de decisions.

Presència en ritme. Cos de paraules precises. Lluminària en flagell damunt ombres passades.

Horitzontal de vents en la carrera immensa.

Fletxes camí de cel fan exèrcit de puntes.

El poema tracta de la superació d'un mateix per aconseguir els seus objectius o superar-se encara que no tengui un objectiu clar. Poder estar orgullós del que has fet i del que faràs gràcies a la teva voluntat.

L'autor del poema ‘’VI’’ és Bartomeu Rosselló-Pòrcel, aquest poema pertany al recull Nou poemes que va ser publicat el 1935 i va ser fruit dels seus viatges a Egipte, Palestina i Grècia. Va fer amistats decisives com Carles Riba que també va ser poeta dels anys 20 i 30.

He triat aquest poema perquè relaciona la superació amb la vida quotidiana (segons el que he entès del poema). El relacion amb tu perquè sé que has passat per moments molt difícils, sobretot aquestes últimes setmanes. Estant en la teva situació has superat les teves dificultats com ara en Química que només vas poder estar en 2 classes, però vas aprovar l'examen amb molt bona nota

Esper que t'agradi perquè sé que has passat moments molt difícils amb algunes matèries i problemes en general i esper que puguis aconseguir els teus objectius superar-te cada dia i no rendir-te mai

De n’Alya per en Mohammed

INICI DE CAMPANA

Inici de campana efímer entre els arbres – fora porta – de tarda

La pols dels blats apaga un or trèmul en punxes blanquinoses de plana

L’àmbit vincla i perdura comiats d’enyorances d’avui mateix Desvari de vies solitàries. Argila i calç. Finestres de la casa tancada, quan torno, d’horabaixa, girant-me adesiara.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest poema parla sobre com al final del dia, es va fent fosc, com les finestres es tanquen i el jo poètic es va endinsant en la foscor de la nit quan acaba la jornada fent referència a la rapidesa del pas del temps

L’autor és Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un poeta que va néixer a Mallorca l’any 1913 i va morir de tuberculosi l’any 1938 a Barcelona.

Va ser deixeble d’en Carles Riba i les seves obres com Quadern de Sonets (escrit l’any 1934 i on apareix aquest poema) varen rebre molta influència de diverses corrents literaris com la poesia pura, el barroc català i castellà i sobretot la literatura popular (on destaca la cançó popular mallorquina).

He triat aquest poema perquè em fa recordar a un dia que em vas acompanyar a comprar un videojoc per al meu pare i era de nit i vam passar una bona estona parlant de qualsevol cosa. És veritat que ara no som amics com abans per diverses qüestions i que no val la pena parlar ara però encara recordo aquell dia.

Esper que t’hagi agradat el poema que triat per tu Esper també que aconsegueixis exitosament els teus plans de futur i gràcies per l’amistat que em vas oferir en el seu moment.

En la poesia catalana dels anys 20 i 30, com a autors que destaquen, podem esmentar dins l’àmbit de la poesia, per exemple: J.V.Foix, Clementina Arderiu, Carles Riba, Josep Carner o Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Poema triat: La pau

Pau! Pau! Oh llum del món, dolça claredat que ens regenera! Oh eterna font, així que et vessa, les ànimes es desperten, la terra es fa jardí, els homes esdevenen germans, i la vida, és més vida.

Pau! Pau! La llibertat, que és el cor de la pau, ha de ser el doblegament dels ferms, la fraternitat entre els pobles, la igualtat entre els homes, i la justícia per a tothom.

-Clementina Arderiu

Aquest poema va ser publicat per Clementina Arderiu a un dels seus llibres més destacats de la seva trajectòria; La ciutat i els dies, publicat l’any 1946. Aquest llibre és una selecció de poemes que reflexen preocupacions socials (i polítiques) arran de la Guerra Civil que havia tingut lloc uns anys abans, i la recent postguerra

Clementina Arderiu va ser una poeta catalana que va néixer a finals del segle XIX, i és considerada una de les veus femenines més importants del segle XX Va publicar una bona quantitat d’obres, i va destacar pel seu compromís social i estil innovador A més, va estar influïda per poetes com Josep Carner, o el que seria el seu marit, Carles Riba.

Va rebre el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes un any abans de morir, deixant en la seva obra tipificada la seva preocupació per la societat i els problemes polítics

He volgut triar aquest poema perquè després d’haver llegit una significativa quantitat de poemes i no trobar-ne cap que sentís que pogués representar qualque cosa en comú que tenim, vaig llegir això Em va agradar molt i crec que representa bé la nostra relació, que som com germans, Javi Sempre ens hem contat els nostres problemes de qualsevol tipus (esper que t’imaginis de què estic xerrant exactament), i crec que la nostra amistat es basa molt en la confiança i en la llibertat. Sempre que tenc un problema sé que puc apropar-me a tu perquè em donis consell - jo sempre

t’aconsell quan sé que ho necessites (encara que no em facis ni cas) - (es broma, o no, com tu vegis). Això, que aquest poema encara que no té res a veure amb el tipus de llibertat que estic esmentant, crec que pot seguir la línia i entendràs el que vull dir.

Relacionant-ho amb la pau que na Clementina Arderiu diu, podem dir que la nostra relació és de tot menys calmada, i m’ha fet gràcia llegir-ho, perquè precisament és gairebé imposible estar en pau i calma cada vegada que xerram.

De veres que, ja per acabar, crec que la línia esperançadora del poema està molt ben plasmada i em reflecteix la forma amb què xerra de la llibertat, perquè quan tenim conversacions d’aquelles profundes és com alliberar-se d’un pes amb el qual carregaves.

Cesar, esper que t’agradi el poema tant com a mi i gaudeixis d’ell Ja ho comentarem divendres, vull creure que estaràs d’acord completament amb mi ;)

DEDICACIÓ

Desprésdetot, araqueelsarbresdonenbrot, aquestallumdesarraulida emfarà,vell,mudarlavida. Perquèenlafullajaamatent peròtotjustsabuda, trobolapor,l'assecament, elventgeliu,elgranturment ilacaiguda. Totcanviantdepensa farésagradaprometença: resdeviventnoserviré, sinótansolselquepotser podràvenir quanjonovegidolnidansa. Unaesperançavullseguir senseesperançaperami, senseesperançanirecança

Josep carner considerat un dels millors representants noucentistes moderns a Catalunya,, va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel·les en 1970 per mort natural.

Josep va tenir diferents feines i hobbies entre ells van destacar la poesia, el periodisme, l’autor de teatre i la traducció catalana, va ser considerat el príncep dels poetes catalans Carner i els seus pensaments en tota la seva vida han estat lligats amb el Noucentisme, va començar a ser popular ja que va ser considerat el primer poeta català, en la seva poesia la tradició clàssica i popular li va aconseguir treure tot el seu potencial i la seva perfecció gramatical, Carner va començar els seus estudis per la carrera de licenciatura en Dret i Filosofia a la Universitat pública a Barcelona .

Durant la Guerra civil espanyola va ser un dels escriptors fidels a la causa republicana, durant aquest període va escriure un llibre anomenat Nabí, una de les seves obres més representatives, que no va poder ser publicada en català fins al 1941 a Buenos Aires, a causa d’això es va ser exiliat de Catalunya i no va tornar a residir-hi mai més. A més a més, durant el franquisme algunes de les seves obres van ser criticades i fins i tot eliminades.

Com he esmentat abans, durant la Guerra civil espanyola Carner va escriure Nabí, de la mateixa manera poc temps després revisa i reordena la seva obra Poesia (1957) i hi afegeix l'impressionant apartat Absència , que és d’on surt el poema triat.

En primer lloc, el sentiment que em transmet aquest poema és d’admiració ja que el poema parla de tot pel que hem de passar per aconseguir els nostres objectius i del fruit que tindrem gràcies a aquesta dedicació. Dit això el que em fa relacionar-lo amb tu, que has estat la persona que m'ha tocat, és que el fet d’haver conviscut més de quatre anys amb tu, he pogut veure com a companya de classe la teva evolució a nivell acadèmic i com a persona.

He elegit aquest poema per a tu perquè el sentiment que em transmet és semblant al que tu em transmets, com he dit abans aquest poema em transmet admiració i això és una cosa que veig en tu, ja que crec que has estat una persona que durant tots aquests cursos has anat esforçant-te més i més per aconseguir els teus objectius, llavors admiro molt la teva dedicació a l’hora de perseguir els teus objectius.

Per finalitzar, esper que en gaudeixis tant com jo, d’aquest poema, de la mateixa manera esper que aquesta dedicació que li poses a les coses, et porti molt lluny.

M'agradaria compartir amb tu els versos que més m’han agradat:

''Desprésdetot, araqueelsarbresdonenbrot, aquestallumdesarraulida emfarà,vell,mudarlavida.''

L’ELEFANT

-Salut i alegria. Jo só l’elefant, el forçut més gran que la terra cria. Tinc una estatura…! Qui més s’expandí, al davant de mi sembla criatura Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompa, dansant entre dues banyes Bé em faria trist de perdre-la un dia, però pel que he vist mai no s’esgarria

I en pena o en pompa, redreçat o cot, arribo amb la trompa gairebé pertot.

Aquesta és l’obra “L’Elefant” de Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver (1899-1986), qui va destacar a la poesia intimista del anys 20 i 30, romp amb la seva simbologia i a més va criticar la burgesia. Aquest poema és de la seva obra El bestiari (1937), on hi ha poemes de molts d’animals, en aquest s’exposa la figura d’un elefant, destacant la seva força i estatura.

Quan vaig llegir "tinc una mida", automàticament vaig pensar en tu, perquè crec que ets el més gran de la classe i m 'atreviria a dir el més fort, a l'institut quan els professors necessiten moure coses una mica pesades ets el primer a qui miren, i com expressa el poema, quan estem tots els companys de la classe junts semblam criatures, de fet ho expresses amb orgull “que petits sou” Al poema es parla de la trompa de l'elefant, que en el teu cas serien les teves extremitats llargues i fortes, que com expressa l'elefant no voldria perdre mai A més se’l veu alegre i segur de si mateix, a l'elefant, coses que veig en tu també

Adam, em farà il·lusió que hi connectis així com hi he connectat jo, a ambdós ens agrada molt tot allò amb la intenció de fer-nos riure i per això també l’havia escollit, de fet, ja vull veure la teva reacció a aquesta dedicatòria

LA RENOUERA

Al volt de la primavera que coses no fan brogit! El vent per les fulles noves, la nova esperança al pit. Jo sé una gentil minyona que mai no té el cor marrit: li diuen la renouera pel cant i per l’esclafit.

– Minyona – li diu son pare -, qui riu no té el seny complit.

– Minyona – li diu sa mare -, no cap noi va tan ardit.

Minyona – fa el veïnatge -, tenim el cap consentit. –La noia va a la finestra i es posa damunt l’ampit; amaga la seva cara en un claveller florit. Llavores fa una veueta igual que un ocell ferit:

Vingués el que jo voldria, de dies o bé de nit; com una ombra el seguiria; mon pas no fóra sentit.

El poema "La Renouera" va ser escrit pel poeta català Josep Carner i pertany a la seva obra titulada Enyorances (Nostàlgies). Carner va néixer el 1884 i va ser un dels destacats representants del Noucentisme

"La Renouera" va ser publicat per primera vegada el 1922 i es caracteritza per la seva delicada descripció d'una jove encantadora i misteriosa. El poema es desenvolupa a la primavera, ressaltant la bellesa i tranquil·litat d'aquesta estació de l'any A través de versos subtils, Carner evoca un sentit d'intriga i desig, presentant la protagonista, que s ' anomena "La Renouera", com una figura enigmàtica amb un encant captivador.

L'obra "Enyorances" (on està el poema ‘La Renouera’’) de Carner va ser una fita a la seva

JosepCarner

carrera i es considera una de les col·leccions més destacades de la seva producció poètica. L'autor explora temes com la malenconia, la nostàlgia i la bellesa efímera de la vida.

Estimada Neus, Vull dedicar-te aquest poema, "La Renouera", perquè des del moment que et vaig conèixer, vaig saber que hi havia alguna cosa especial en tu Ets una noia plena d'encant i vitalitat. El teu somriure és veritablement contagiós i mai no deixa d'il·luminar l'ambient al teu voltant. La teva personalitat simpàtica i amable fa que tots se sentin benvinguts i apreciats per la teva presència Sempre estàs disposada a oferir una paraula amable, un gest de suport o un riure que alegra el dia. La teva generositat i calidesa de cor creen un entorn acollidor on tothom se sent valorat. Igual que la protagonista de "La Renouera", el teu esperit alegre mai no es veu sufocat per la tristesa Encara que afrontis desafiaments i dificultats, sempre trobes una manera de mantenir el somriure a la cara i transmetre aquesta positivitat als que t'envolten. Ets la personificació mateixa del poema "La Renouera". La teva personalitat vibrant i plena d'alegria s 'entrellaça perfectament amb l'essència d'aquest bell poema Des del moment en què et vaig conèixer, vaig quedar fascinat pel teu encant i el teu somriure brillant.

Igual que la protagonista de "La Renouera", el teu riure contagios i el teu bon cor mai no deixen d'alegrar els nostres dies. Cada vegada que entres a l'aula, la teva presència plena d'energia positiva il·lumina tot l'ambient. Ets com un raig de sol en una prada primaveral, irradiant esperança i alegria al teu pas

La teva simpatia natural i la teva ànima bondadosa fan que tots se sentin benvinguts i estimats en la teva companyia Igual que la Renouera és reconeguda pel seu cant i encant, tu tens aquest do especial d'atreure les persones amb la teva dolçor i amabilitat. La teva capacitat per trobar la bellesa en els detalls més petits i gaudir de la vida amb una perspectiva optimista és veritablement inspiradora A més, com a mallorquina, portes amb tu l'essència mateixa de la bellesa natural de la teva terra. El teu esperit lliure i enèrgic es connecta amb la primavera del poema, on es respira un aire fresc i se senten murmuris suaus entre les fulles La teva connexió amb la natura i el teu amor per casa teva es reflecteixen en la teva alegria desbordant i en la teva capacitat per trobar la felicitat en les coses simples de la vida. Així que, estimada Neus, en tu trobo l'esperit viu i encantador de “La Renouera”. El teu riure contagios, el teu bon cor i el teu carisma innat fan que tots els que t'envoltem ens sentim afortunats. Gràcies per ser aquesta persona especial que ens il·lumina amb la teva llum i ens recorda la bellesa de la vida.

Amb tot el meu afecte, Amir

En arribar al final d'aquest procés de reflexió i dedicació, vull expressar des de meu cor tot el que admiro i valoro la teva presència a la meva vida i a la vida de tots els que t'envolten Aquest poema, “La Renouera”, ha estat una manera d'honrar la teva bella personalitat i celebrar totes les qualitats que et fan tan especial. M'alegrarà saber que aquest poema ha aconseguit connectar amb tu de la mateixa manera que ho va fer amb mi en llegir-lo Si alguna vegada tens ganes de parlar-ne, estaré encantat de compartir les nostres reflexions i emocions sobre això. Cada vegada que veig el teu somriure radiant i escolto el teu riure contagios, el meu cor s 'omple d'alegria i gratitud per tenir-te a la meva vida Ets un ésser humà excepcional, ple de bondat, empatia i simpatia El teu caràcter amorós i genuí ens recorda a tots la importància de tractar els altres amb amabilitat i respecte. Al llarg de les nostres experiències junts, he estat testimoni de com el teu esperit alegre i positiu ha impactat en els altres de manera profunda. La teva mera presència té la capacitat de canviar l'estat d'ànim de les persones i de crear un ambient ple de felicitat i harmonia. El poema "La Renouera" encapsula la teva essència a cada línia. La protagonista d’aquest poema encaixa perfectament amb la teva personalitat: aquesta noia encantadora, plena de vitalitat i amb un cor pur El teu riure és com el vent que xiuxiueja entre les fulles noves a la primavera, i la teva alegria és com l'esperança que floreix als nostres cors. Espero sincerament que hagis sentit cada paraula d'aquest poema dedicat a tu l'amor i l'admiració que tinc cap a tu Ets una llum a les nostres vides i la teva felicitat contagiosa ens inspira a tots a viure cada dia amb passió i gratitud. Neus, gràcies per ser tan autèntica i per compartir el teu meravellós ésser amb el món. No puc esperar per continuar compartint moments i experiències amb tu, i perquè les nostres converses aprofundeixin en la bellesa de la vida i el significat de la felicitat.

De na Chiara per n’Amir

A Carles Riba

Quan arribarà aquell moment de totes les seguretats?

La boca sabrà que no ment velles mentides dels passats.

El peu, en tots els nous camins, i el rostre, en cant a la ventada. Els colors més purs i divins s’ofreneran a la mirada

Hora d’enveges i de plany, ullada en les ombres obscures

El que ha arribat sia’ns company de les jornades insegures.

“A Carles Riba” és un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Pertany al seu primer recull de poemes, Nou poemes, que va ser publicat el 1933.

La meva interpretació d’aquest poema és que tracta sobre la necessitat humana de sentir-nos segurs amb les nostres decisions, amb el camí que hem decidit seguir. Llavors, he triat aquest poema perquè crec que està bastant relacionat amb aquesta nova etapa en la nostra vida, que és la vida després de l’institut. En certa manera, deixem enrere la seguretat de l’institut, la seguretat de trobar-nos amb les mateixes persones tots els dies, per una inseguretat sobre el que passarà el dia de demà

Llegint aquest poema, he pensat en tu, Amir, perquè m’agradaria dir-te que, si en algun moment et sents incert sobre el teu futur o les teves decisions, no dubtis de tu mateix i segueix endavant amb el que t’havias proposat des d’un principi.

Esper que t’agradi i que hi connectis amb el poema així com ho he fet jo. Encara que no tenim una relació propera, vares ser part d’aquesta etapa important en la meva vida i t’agraeixo tots els moments que vàrem compartir. Et desitjo molta sort!

De na Zixin per na Shuyu

Endevino la llum i la tonada del cel i el bosc que novament retrobo Clemència de les pedres i les fulles! El meu nom estranger torna a ésser vostre, en un càntic recent de nova gràcia! 5 Viva malenconia de paraules en l'esveltesa blanca de les ales de cels vibrants i solituds perdudes sobre la llunyania de les ones! Pedres del bosc, murmuri de les fulles, 10 només els ulls altra vegada saben els silencis antics entre nosaltres És oblidat el somni que us perdia - confidència dispersa en lluminàriescendra als carrers i els lliris no florien, 15 la finestra a una pluja mig sotmesa La plana estèril lluny de mi moria. Migdia impur afalagà la plana

El sol desig em torna al temps ingenu d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni 20

Aquest poema que he triat s ' anomena “Castell de Bellver”, escrit per en Bartomeu-Rosselló Pòrcel a Mercè Montañola el maig de l'any 1934 a Barcelona El poema pertany a una obra anomenada Imitació del foc publicada a Barcelona el 1938

Imitació del foc conté poemes neopopularistes, simbolistes i de la poesia pura, a més d'algun festeig amb el surrealisme en poemes com "Auca" El llibre té tres parts, "Fira encesa " , "Rosa secreta", al qual pertany el poema, i "Arbre de flames"

He triat aquest poema perquè estava llegint els poemes; quan veig el vers 12 d'aquest poema he pensat en nosaltres que, després d'haver jugat durant molt de temps de la nostra infància i primària, vàrem quedar quasi sense contacte fins aquest any que estem en el mateix grup i hem tornat a parlar i comencem a tenir moltes coses per xerrar com els estudis, els deures, coses de la classe, i per divertir-nos.

Una altra cosa que m'he fixat del poema és quan diu en el vers 13, no és que hem perdut el somni sinó és que després de passar molt de temps, moltes coses, canviem el somni o, millor dit, el nostre pensament Durant la infància solem dir els somnis en veu alta i són coses que ens agraden molt; quan creixem, anem aprenent moltes coses i la meitat de les persones canvien d'opinió.

Esper que t'hagi agradat aquest poema que me fa recordar a tu, Shuyu, i si penses igual que jo Tampoc vaig tenir compte això abans, quan ma mare i la teva mare estaven parlant vaig escoltar que estaven dient de nosaltres per què quan érem petits jugàvem tan bé i ara pareix que no ens coneixem Potser que en el temps que hem crescut, hem tingut diferents contactes amb altres i diferents amics o amigues i, per tant, ens hem separat més

A Mercè Montañola Bartomeu-Rosselló Pòrcel

D’en Javi per na Yoselyn

De no cantar jo m 'entristia: per mi és el cant tal com el pa de cada dia És un parany, una ferida. Cada cançó s 'emporta un tany de ma florida

Però què hi fa, quin mal hi hauria? Jo, del meu cant, en vull ornar tota ma via.

Aquest poema va ser escrit per na Clementina Arderiu, qui va recollir les seves obres l’any 1936 en una sola que va anomenar Poemes on també recull aquest però en principi l’obra pertany a Cant i paraules.

He triat aquest poema perquè parla del sentiment d'alegria que sent Clementina Arderiu en cantar i penso que la fa més lliure

Per això vaig triar aquest poema per a tu ja que la nostra amistat és de les poques que em fan sentir lliure i conforme doncs no em sento incòmode pensant que he de tenir un llenguatge cuidat a l'hora de parlar amb tu ja que no sento que em jutges i en una amistat avui dia és molt difícil de trobar La nostra amistat ha estat sota el meu punt de vista alegre i plena de coses boniques per recordar.

Espero que t'hagi agradat i que hagis compartit el mateix sentiment que tinc sobre la nostra amistat de fa ja uns quants anys, espero que seguim compartint moments i que puguem recordar plegats els moments tan bons que hem passat

Pom de Car Rib:

"Tot el que he perdut"

Tot el que he perdut que mai no sabré, tot el que no sé i que m'ha valgut, és nu i absolut sota un vel darrer; però el cor s 'absté, com si fos virtut. Exulteu, amants! ¿Somriuríeu, sants, de l'atroç gaubança, de tant d'indiscret temptejar el secret, de tanta esperança?

Hola Hui, el poema que t'he triat parla sobre les oportunitats que per ventura has deixat passar, després passa a tractar el tema de la ignorància i malgrat que ambdues coses pareixen dolentes tanca el poema fent una pregunta retòrica preguntant-se si els sants serien feliços si el sentit de la vida per a la gent fos la recerca d'aquest "secret". Amb això pens que vol expressar que la felicitat no es troba en el que no coneixes, sinó en el que coneixes, sabent-lo valorar

Com està expressat a dalt, l'autor del poema és Carles Riba. Aquest poema el va escriure l'any 1952 i es troba al llibre Salvatge Cor.

He triat aquest poema perquè crec que en l'edat en la qual ens trobem un missatge com el que transmet aquest poema ens és molt útil Crec això perquè moltes vegades t'haurà passat, igual que a mi, que no et surten les coses, que no has tret la nota que esperaves, etc. Llavors considero que aquest poema transmet un missatge de tranquil·litat davant la frustració, crec que aquest poema vol transmetre la importància de trobar la felicitat en allò aconseguit, és a dir, crec que vol transmetre la importància de gaudir les petites coses del present

Espero que gaudeixis, tant com ho he fet jo, d'aquest poema i que t'inspiri com a mi. Si em vols deixar les teves impressions sobre ell per a comentar-ho junts, estaria encantat.

El pardal

Ocell alegre i gosat de plomatge bru, clapat, més xerraire cada dia, jamai poruc ni mesell, ets dels infants alegria i lleu recança del vell

Pel passeig, pels carrerons, oh tafaner de naixença, sempre ton goig recomença i no oblides ni els racons

Veus la que el teu cor adora?

En aquell moment, és clar!, seduït ens vol deixar

I, a penes et veu volar, la branca d'arbre t'enyora.

Josep Carner

Aquest poema s ' anomena “El pardal”, escrit per Josep Carner, un poeta noucentista, que té com a objectiu reflectir la realitat, també participa en literatura d'anys 20-30. Va néixer l'any 1884 a Barcelona, i mor a Brussel·les, l'any 1970. Va ser conegut com “El príncep dels poetes” i és la figura emblemàtica del noucentisme; a part de poeta, també ha estat periodista, dramaturg i traductor.

Va publicar la seva primera obra Llibre dels poetes reflectint la influència del modernisme, a les seves obres posteriors comença a mostrar característiques del noucentisme, com Els fruits saborosos. Aquest poema pertany a l'obra Bestiari, publicada l'any 1964, que tracta d’un conjunt de poemes sobre animals.

He triat aquest poema perquè crec que el protagonista d'aquest poema (el pardal) és semblant a tu, sobretot la descripció de primer paràgraf: ets alegre i atrevit, t'agrada xerrar amb els amics i això fa que tu i els teus amics estigueu contents i alegres, tu no fas por a ningú, ja que ets maco i simpàtic.

A l’última estrofa diu que el pardal s'ha trobat alguna cosa que li interessa, i vol perseguir allò que adora i intentar aconseguir-ho En llegir aquesta estrofa he fet relació amb la situació d'ara: Després de graduar-nos en batxillerat, cadascú anirà a fer el que li agrada, a estudiar un grau que li interessi, o anar a treballar, com ha dit el text, "seduït ens vol deixar". L'últim vers diu: "la branca d'arbre t'enyora", jo ho he relacionat amb la nostra classe, després passar sis anys junts, crec que en acomiadar-nos del batxillerat seguirem "enyorant" a tothom.

Finalment, esper que t’agradi aquest poema d’en Josep Carner tant com a mi i que hagis tingut connexions amb el poema. Potser un dia quedem i parlem sobre els poemes i obres d’en Josep Carner, ja que crec que els poemes de l’obra Bestiari són molt divertits i entretinguts, o també podem parlar d’altres autors catalans que t’interessin.

D’en Gabriel per n’Àngel Sol, i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella, Per quin cel mort , o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella

D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern M’és present el paisatge

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure’m tot. O del diable engany.

Josep Vicenç Foix i Mas va néixer a Sarrià el 28 de gener de 1893, va ser un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes Foix era fill de pastissers, va estudiar Dret a Barcelona només dos anys, perquè va haver de continuar amb un negoci familiar. A principis del segle XX, Foix va començar a relacionar-se amb els intel lectuals de l’època, com per exemple Joan Salvat Papasseït; l’any 1916 inicia la seva carrera amb els seus primers poemes a La Revista Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions i premis, fins i tot va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura. Va morir el 29 de gener de 1987 a Barcelona. La seva obra és un reflex del paisatge i el caràcter català, va aconseguir una poesia autèntica amb una temàtica molt variada. Una de les seves obres més destacades va ser la seva obra Sol, i de dol, publicada l’any 1947 i va ser ben rebuda pel públic i la crítica, i va contribuir a consolidar la seva posició com un dels poetes més importants de la literatura catalana del segle XX.

El poema que he triat reflecteix el protagonista desorientat en el món al seu voltant, en què ell expressa que està sol en “prats ignots” (en un lloc desconegut) i indaga a si mateix

en quin lloc està Més endavant, en la tercera estrofa diu “sol, sóc etern” ja que ell es veu perdut en un paisatge de solitud, i s’adona que està entre el paisatge o la natura o el món, per això diu “M’és present el paisatge”. A més a més, declara que se sent viu (“Jo m’hi sent nat”) i destaca “en desert sense estany”, metàfora que fa referència al lloc escàs on es troba, però se sent viu. A l'última estrofa diu que retroba el lloc d’on ha partit (“Jo retrob el paratge / On ja vaguí, …”).

He triat aquest poema perquè parla d'algú que té consciencia que està sol, i per tal d’amenitzar aquest sentiment, surt al món per obtenir un autoconeixement, i descobreix el món al seu voltant i quan ja se sent viu torna al lloc on estava que ara no li resulta estrany, ja no se sent sol, ara sap qui és, i per aquesta raó se sent viu i “etern”, la solitud deixa de ser la seva enemiga i passa a ser la seva companya. Consider que aquest poema tracta d’altres temes, però vol donar èmfasi al tema d’acceptació de la solitud en la vida, perquè és inevitable sentir-se així, si algú mai ha sentit aquest sentiment, idò que es prepari diligentment perquè en un determinat moment ella arribarà. La solitud és un moment on tot el món queda en silenci, i per tant som capaços d’escoltar la nostra veu interior que ens diu exactament qui som, i l’única cosa que podem fer és l’acceptació pròpia. Com a conseqüència, passam per un procés dur de maduració, de creixement que ens transformarà en una persona més experimentada. No tinc una història que hem compartit junts, o qualsevol cosa que tenim en comú, però volia dir-te a través d’aquest poema la impressió que m’has provocat durant aquestos dos anys que hem estat estudiant junts. En poques paraules, ets una de les persones més actives de la classe, sempre demanant dubtes, fent bones aportacions, i vull aprofitar aquest moment per dir-te que m’agrada molt la teva postura i actitud durant les exposicions orals que hem fet al llarg del curs i en altres activitats que hem fet, perquè és evident per a mi que saps expressar-te d’una manera espontània i original, cosa que per a mi és un gran obstàcle que estic superant a poc a poc. Amb tot això, la meva impressió és que ets una persona que sap qui és, amb una gran maduresa. I bé, en cas que ningú t’ho hagi dit, jo t’ho dic, que no canviïs si no és per a un nivell més alt en la teva vida.

Esper que t’agradi aquest poema, encara que sigui un poema un tant melancòlic hi ha una gran reflexió amagada en ell. No ho saps però moltes vegades m’he sentit motivat en relació als estudis a seguir endavant, gràcies a la teva personalitat i actitud. M’alegro d’haver-te conegut.

De na Hui a na Fatou

Cançoneta Incerta

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? És a la vila o és al pi de la carena?

Un lliri blau color de cel, diu: -Vine, vinePerò: -No passis! -diu un vel de teranyina

¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat, colgat de mata?

¿És un recer per a adormir qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí, n'és cada vida

El poema es nom Cançoneta incerta, del llibre Cor quiet de Josep Carner de 1925

Josep Carner

L’autor expressa la incertesa de la vida en aquest poema, simbolitzant la vida amb el camí, no se sap cap a on s’avança ja que hi ha múltiples possibilitats depenent de les nostres opcions.

He triat aquest poema perquè crec que la vida és incerta i ens poden passar moltes coses, ens agradin o no, sempre hem de fer-los front Per això, aquest poema m’ha semblat molt representatiu especialment perquè enguany és el nostre darrer any de batxillerat, estem passant per una de les etapes més importants de la vida i les decisions d’ara ens afectarà probablement al nostre futur Amb aquest poema, et vull dir que no has de tenir por de res, sinó que has de tenir confiança en tu mateixa, esper que segueixis el teu cor per prendre decisions i viure de la forma que et sens lliure i còmoda.

Esper que t’agradi el poema i que puguis copsar el meu missatge A partir de no res serem adults i avançarem en aquest camí de la vida amb els records que compartim, doncs també em vull acomiadar perquè després d’aquest curs probablement no ens veurem gaire més, així que abans de girar aquest capítol de la meva vida, vull fer-te saber que m’he passat un bon temps amb tu i que aprecio molt aquesta experiència.

De na Fatou a en Rodrigo

Ara és demà

Ara és demà No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d'ara mateix, el càntic que commou, l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud.

Aquest poema s’anomena “Ara és demà” d’en Miguel Martí i Pol, que va ser un espanyol en llengua catalana.

L’autor utilitza l’expressió “Ara és demà” per motivar alguna reflexió als joves ja que permet fins i tot algun joc de paraules si són capaços d’elaborar un projecte de futur que sorgeixi de la necessitat de reaccionar davant la situació de privació de llibertat actual.

He triat aquest poema perquè com diu el poema ara és demà, totes les decisions que prenguem ara afectessin en el nostre futur d'una manera o una altra Haurem de sacrificar moltes coses o fer alguna cosa que en aquest moment ens beneficia però que a la llarga ens perjudica. Per això si fem alguna cosa, o treballem en alguna cosa que sigui sempre pensant sempre en el futur. Com diu el poema '' les pedres i el camí seran el pa i la mar '' Significa que sempre hi haurà dificultats en la vida però que no cal deixar que aquestes dificultats ens frenin en això objectius perquè només són obstacles que ens posa la vida i simplement cal superar-los pas a pas i a poc a poc I espero que et vagi molt bé en la teva vida i ha estat un plaer ser la teva companya durant aquests anys.

Espero que t'agradi aquest poema, que t'ajudi a reflexionar sobre la teva vida i aprendre a saber triar les millors decisions per a la teva vida i el teu futur. Ja que ja som adults i ja hem d'aprendre a suportar totes les dificultats qui ens posa la vida.

Miquel Martí i Pol

Pluja en el jardí de l'Ateneu

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser un destacat poeta mallorquí, nascut el 1913 i mort el 1938 La seva poesia es caracteritza per la seva profunda sensibilitat, la seva atenció als detalls i la seva exploració de temes com la natura, la melancolia i l'esperança Rosselló-Pòrcel va ser una figura significativa de la literatura catalana del segle XX

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l’herbam, ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents i ploms en lluita.

I, damunt tot, vellut i negre de palmeres mai no agitades per cap vent.

El poema que he seleccionat de la seva obra és "Pluja en el jardí de l'Ateneu". Aquest poema captura la màgia de la pluja que cau en un jardí, evocant una atmosfera de bellesa i contemplació. A través de la seva lírica delicada, Rosselló-Pòrcel ens transporta a un món de sensacions i emocions, convidant-nos a connectar amb la natura i la nostra pròpia interioritat

Encara que no ens coneixem bé, he triat dedicar-te el poema "Pluja en el jardí de l'Ateneu" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest poema em sembla una elecció adequada per a una persona que està començant a explorar i descobrir. La seva lírica subtil i evocadora transmet una sensació de pau i meravella, convidant-nos a connectar amb el món natural i a descobrir la bellesa en les petites coses.

Amb aquest poema, Rosselló-Pòrcel ens recorda que, tot i enfrontar-nos a moments desconeguts i noves experiències, podem trobar consol i inspiració en la natura i en la nostra pròpia capacitat de contemplació La pluja en el jardí de l'Ateneu simbolitza una renovació i una connexió amb la vida mateixa, convidant-nos a abraçar els canvis i a descobrir la màgia en els moments més senzills.

Cada persona té la seva pròpia manera de viure i experimentar la bellesa del món, i aquest poema de Rosselló-Pòrcel pot servir com a recordatori de la teva pròpia capacitat d'observació i de trobar plaer en les petites coses A través de la seva poesia, convido a descobrir la teva pròpia mirada única i a abraçar el viatge de la descoberta personal

Amb aquesta dedicatòria poètica basada en el poema "Pluja en el jardí de l'Ateneu" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, desitjo que trobis inspiració en la bellesa de la natura i en la teva pròpia capacitat de contemplació Tot i que no ens coneixem bé, em permeto expressar el meu reconeixement per la persona que ets, amb tot el potencial que portes dins teu

Que aquest poema t'acompanyi en el teu camí de descoberta i t'inspiri a connectar amb la natura i a trobar alegria en els moments més senzills. Recorda que, tot i enfrontar-te a nous desafiaments, tens la capacitat d'observar i apreciar el món que t'envolta.

Que tingueu molta felicitat!

Vanesa Bas

Yoselyn Benítez

Mohammed Chami

Karen Condori

Javi Coyago

Gabriel da Mota

Alya de la Cámara

Fatou Diallo

Adam Doutaroua

Leandro Gómez

Laura Ibáñez

Rodrigo Ibáñez

Zixin Li

Shuyu Lin

Nour Mehannek

Chiara Montanari

Àngel Recio

Neus Rigo

Hui Yu

Àngels Garcia