De na Chiara per n’Amir

Quan arribarà aquell moment de totes les seguretats?

La boca sabrà que no ment velles mentides dels passats.

El peu, en tots els nous camins, i el rostre, en cant a la ventada. Els colors més purs i divins s’ofreneran a la mirada

Hora d’enveges i de plany, ullada en les ombres obscures

El que ha arribat sia’ns company de les jornades insegures.

“A Carles Riba” és un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Pertany al seu primer recull de poemes, Nou poemes, que va ser publicat el 1933.

La meva interpretació d’aquest poema és que tracta sobre la necessitat humana de sentir-nos segurs amb les nostres decisions, amb el camí que hem decidit seguir. Llavors, he triat aquest poema perquè crec que està bastant relacionat amb aquesta nova etapa en la nostra vida, que és la vida després de l’institut. En certa manera, deixem enrere la seguretat de l’institut, la seguretat de trobar-nos amb les mateixes persones tots els dies, per una inseguretat sobre el que passarà el dia de demà

Llegint aquest poema, he pensat en tu, Amir, perquè m’agradaria dir-te que, si en algun moment et sents incert sobre el teu futur o les teves decisions, no dubtis de tu mateix i segueix endavant amb el que t’havias proposat des d’un principi.

Esper que t’agradi i que hi connectis amb el poema així com ho he fet jo. Encara que no tenim una relació propera, vares ser part d’aquesta etapa important en la meva vida i t’agraeixo tots els moments que vàrem compartir. Et desitjo molta sort!

Endevino la llum i la tonada del cel i el bosc que novament retrobo. Clemència de les pedres i les fulles! El meu nom estranger torna a ésser vostre, en un càntic recent de nova gràcia! 5 Viva malenconia de paraules en l'esveltesa blanca de les ales de cels vibrants i solituds perdudes sobre la llunyania de les ones! Pedres del bosc, murmuri de les fulles, 10 només els ulls altra vegada saben els silencis antics entre nosaltres És oblidat el somni que us perdia - confidència dispersa en lluminàriescendra als carrers i els lliris no florien, 15 la finestra a una pluja mig sotmesa. La plana estèril lluny de mi moria Migdia impur afalagà la plana.

El sol desig em torna al temps ingenu d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni 20

Aquest poema que he triat s ' anomena “Castell de Bellver”, escrit per en Bartomeu-Rosselló Pòrcel a Mercè Montañola el maig de l'any 1934 a Barcelona El poema pertany a una obra anomenada Imitació del foc publicada a Barcelona el 1938.

Imitació del foc conté poemes neopopularistes, simbolistes i de la poesia pura, a més d'algun festeig amb el surrealisme en poemes com "Auca". El llibre té tres parts, "Fira encesa " , "Rosa secreta", al qual pertany el poema, i "Arbre de flames".

He triat aquest poema perquè estava llegint els poemes; quan veig el vers 12 d'aquest poema he pensat en nosaltres que, després d'haver jugat durant molt de temps de la nostra infància i primària, vàrem quedar quasi sense contacte fins aquest any que estem en el mateix grup i hem tornat a parlar i comencem a tenir moltes coses per xerrar com els estudis, els deures, coses de la classe, i per divertir-nos.

Una altra cosa que m'he fixat del poema és quan diu en el vers 13, no és que hem perdut el somni sinó és que després de passar molt de temps, moltes coses, canviem el somni o, millor dit, el nostre pensament Durant la infància solem dir els somnis en veu alta i són coses que ens agraden molt; quan creixem, anem aprenent moltes coses i la meitat de les persones canvien d'opinió.

Esper que t'hagi agradat aquest poema que me fa recordar a tu, Shuyu, i si penses igual que jo. Tampoc vaig tenir compte això abans, quan ma mare i la teva mare estaven parlant vaig escoltar que estaven dient de nosaltres per què quan érem petits jugàvem tan bé i ara pareix que no ens coneixem. Potser que en el temps que hem crescut, hem tingut diferents contactes amb altres i diferents amics o amigues i, per tant, ens hem separat més

De no cantar jo m 'entristia: per mi és el cant tal com el pa de cada dia És un parany, una ferida. Cada cançó s 'emporta un tany de ma florida

Però què hi fa, quin mal hi hauria? Jo, del meu cant, en vull ornar tota ma via.

Aquest poema va ser escrit per na Clementina Arderiu, qui va recollir les seves obres l’any 1936 en una sola que va anomenar Poemes on també recull aquest però en principi l’obra pertany a Cant i paraules.

He triat aquest poema perquè parla del sentiment d'alegria que sent Clementina Arderiu en cantar i penso que la fa més lliure

Per això vaig triar aquest poema per a tu ja que la nostra amistat és de les poques que em fan sentir lliure i conforme doncs no em sento incòmode pensant que he de tenir un llenguatge cuidat a l'hora de parlar amb tu ja que no sento que em jutges i en una amistat avui dia és molt difícil de trobar La nostra amistat ha estat sota el meu punt de vista alegre i plena de coses boniques per recordar.

Espero que t'hagi agradat i que hagis compartit el mateix sentiment que tinc sobre la nostra amistat de fa ja uns quants anys, espero que seguim compartint moments i que puguem recordar plegats els moments tan bons que hem passat

Totelqueheperdut quemainosabré, totelquenosé iquem'havalgut, ésnuiabsolut sotaunveldarrer; peròelcors'absté, comsifosvirtut. Exulteu,amants!

¿Somriuríeu,sants, del'atroçgaubança, detantd'indiscret temptejarelsecret, detantaesperança?

Hola Hui, el poema que t'he triat parla sobre les oportunitats que per ventura has deixat passar, després passa a tractar el tema de la ignorància i malgrat que ambdues coses pareixen dolentes tanca el poema fent una pregunta retòrica preguntant-se si els sants serien feliços si el sentit de la vida per a la gent fos la recerca d'aquest "secret". Amb això pens que vol expressar que la felicitat no es troba en el que no coneixes, sinó en el que coneixes, sabent-lo valorar

Com està expressat a dalt, l'autor del poema és Carles Riba. Aquest poema el va escriure l'any 1952 i es troba al llibre Salvatge Cor

He triat aquest poema perquè crec que en l'edat en la qual ens trobem un missatge com el que transmet aquest poema ens és molt útil Crec això perquè moltes vegades t'haurà passat, igual que a mi, que no et surten les coses, que no has tret la nota que esperaves, etc. Llavors considero que aquest poema transmet un missatge de tranquil·litat davant la frustració, crec que aquest poema vol transmetre la importància de trobar la felicitat en allò aconseguit, és a dir, crec que vol transmetre la importància de gaudir les petites coses del present.

Espero que gaudeixis, tant com ho he fet jo, d'aquest poema i que t'inspiri com a mi. Si em vols deixar les teves impressions sobre ell per a comentar-ho junts, estaria encantat.

Ocell alegre i gosat de plomatge bru, clapat, més xerraire cada dia, jamai poruc ni mesell, ets dels infants alegria i lleu recança del vell.

Pel passeig, pels carrerons, oh tafaner de naixença, sempre ton goig recomença i no oblides ni els racons

Veus la que el teu cor adora? En aquell moment, és clar!, seduït ens vol deixar

I, a penes et veu volar, la branca d'arbre t'enyora.

Josep Carner

Aquest poema s ' anomena “El pardal”, escrit per Josep Carner, un poeta noucentista, que té com a objectiu reflectir la realitat, també participa en literatura d'anys 20-30. Va néixer l'any 1884 a Barcelona, i mor a Brussel·les, l'any 1970. Va ser conegut com “El príncep dels poetes” i és la figura emblemàtica del noucentisme; a part de poeta, també ha estat periodista, dramaturg i traductor

Va publicar la seva primera obra Llibre dels poetes reflectint la influència del modernisme, a les seves obres posteriors comença a mostrar característiques del noucentisme, com Els fruits saborosos Aquest poema pertany a l'obra Bestiari, publicada l'any 1964, que tracta d’un conjunt de poemes sobre animals.

He triat aquest poema perquè crec que el protagonista d'aquest poema (el pardal) és semblant a tu, sobretot la descripció de primer paràgraf: ets alegre i atrevit, t'agrada xerrar amb els amics i això fa que tu i els teus amics estigueu contents i alegres, tu no fas por a ningú, ja que ets maco i simpàtic

A l’última estrofa diu que el pardal s'ha trobat alguna cosa que li interessa, i vol perseguir allò que adora i intentar aconseguir-ho. En llegir aquesta estrofa he fet relació amb la situació d'ara: Després de graduar-nos en batxillerat, cadascú anirà a fer el que li agrada, a estudiar un grau que li interessi, o anar a treballar, com ha dit el text, "seduït ens vol deixar". L'últim vers diu: "la branca d'arbre t'enyora", jo ho he relacionat amb la nostra classe, després passar sis anys junts, crec que en acomiadar-nos del batxillerat seguirem "enyorant" a tothom

Finalment, esper que t’agradi aquest poema d’en Josep Carner tant com a mi i que hagis tingut connexions amb el poema Potser un dia quedem i parlem sobre els poemes i obres d’en Josep Carner, ja que crec que els poemes de l’obra Bestiari són molt divertits i entretinguts, o també podem parlar d’altres autors catalans que t’interessin

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella, Per quin cel mort , o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella

D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern M’és present el paisatge

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure’m tot O del diable engany

Josep Vicenç Foix i Mas va néixer a Sarrià el 28 de gener de 1893, va ser un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes Foix era fill de pastissers, va estudiar Dret a Barcelona només dos anys, perquè va haver de continuar amb un negoci familiar. A principis del segle XX, Foix va començar a relacionar-se amb els intel·lectuals de l’època, com per exemple Joan Salvat Papasseït; l’any 1916 inicia la seva carrera amb els seus primers poemes a La Revista Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions i premis, fins i tot va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura. Va morir el 29 de gener de 1987 a Barcelona. La seva obra és un reflex del paisatge i el caràcter català, va aconseguir una poesia autèntica amb una temàtica molt variada. Una de les seves obres més destacades va ser la seva obra Sol, i de dol, publicada l’any 1947 i va ser ben rebuda pel públic i la crítica, i va contribuir a consolidar la seva posició com un dels poetes més importants de la literatura catalana del segle XX

El poema que he triat reflecteix el protagonista desorientat en el món al seu voltant, en què ell expressa que està sol en “prats ignots” (en un lloc desconegut) i indaga a si mateix en quin lloc està. Més endavant, en la tercera estrofa diu “sol, sóc etern” ja que ell es veu perdut en un paisatge de solitud, i s’adona que està entre el paisatge o la natura o el món, Índex per això diu “M’és present el paisatge” A més a més, declara que se sent viu (“Jo m’hi sent nat”) i destaca “en desert sense estany”, metàfora que fa referència al lloc escàs on es troba, però se sent viu. A l'última estrofa diu que retroba el lloc d’on ha partit (“Jo retrob el paratge / On ja vaguí, ”)

He triat aquest poema perquè parla d'algú que té consciencia que està sol, i per tal d’amenitzar aquest sentiment, surt al món per obtenir un autoconeixement, i descobreix el món al seu voltant i quan ja se sent viu torna al lloc on estava que ara no li resulta estrany, ja no se sent sol, ara sap qui és, i per aquesta raó se sent viu i “etern”, la solitud deixa de ser la seva enemiga i passa a ser la seva companya Consider que aquest poema tracta d’altres temes, però vol donar èmfasi al tema d’acceptació de la solitud en la vida, perquè és inevitable sentir-se així, si algú mai ha sentit aquest sentiment, idò que es prepari diligentment perquè en un determinat moment ella arribarà. La solitud és un moment on tot el món queda en silenci, i per tant som capaços d’escoltar la nostra veu interior que ens diu exactament qui som, i l’única cosa que podem fer és l’acceptació pròpia. Com a conseqüència, passam per un procés dur de maduració, de creixement que ens transformarà en una persona més experimentada No tinc una història que hem compartit junts, o qualsevol cosa que tenim en comú, però volia dir-te a través d’aquest poema la impressió que m’has provocat durant aquestos dos anys que hem estat estudiant junts En poques paraules, ets una de les persones més actives de la classe, sempre demanant dubtes, fent bones aportacions, i vull aprofitar aquest moment per dir-te que m’agrada molt la teva postura i actitud durant les exposicions orals que hem fet al llarg del curs i en altres activitats que hem fet, perquè és evident per a mi que saps expressar-te d’una manera espontània i original, cosa que per a mi és un gran obstàcle que estic superant a poc a poc. Amb tot això, la meva impressió és que ets una persona que sap qui és, amb una gran maduresa I bé, en cas que ningú t’ho hagi dit, jo t’ho dic, que no canviïs si no és per a un nivell més alt en la teva vida.

Esper que t’agradi aquest poema, encara que sigui un poema un tant melancòlic hi ha una gran reflexió amagada en ell. No ho saps però moltes vegades m’he sentit motivat en relació als estudis a seguir endavant, gràcies a la teva personalitat i actitud. M’alegro d’haver-te conegut.