DEDICACIÓ

Desprésdetot, araqueelsarbresdonenbrot, aquestallumdesarraulida emfarà,vell,mudarlavida. Perquèenlafullajaamatent peròtotjustsabuda, trobolapor,l'assecament, elventgeliu,elgranturment ilacaiguda. Totcanviantdepensa farésagradaprometença: resdeviventnoserviré, sinótansolselquepotser podràvenir quanjonovegidolnidansa. Unaesperançavullseguir senseesperançaperami, senseesperançanirecança

Josep carner considerat un dels millors representants noucentistes moderns a Catalunya,, va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel·les en 1970 per mort natural.

Josep va tenir diferents feines i hobbies entre ells van destacar la poesia, el periodisme, l’autor de teatre i la traducció catalana, va ser considerat el príncep dels poetes catalans Carner i els seus pensaments en tota la seva vida han estat lligats amb el Noucentisme, va començar a ser popular ja que va ser considerat el primer poeta català, en la seva poesia la tradició clàssica i popular li va aconseguir treure tot el seu potencial i la seva perfecció gramatical, Carner va començar els seus estudis per la carrera de licenciatura en Dret i Filosofia a la Universitat pública a Barcelona .

Durant la Guerra civil espanyola va ser un dels escriptors fidels a la causa republicana, durant aquest període va escriure un llibre anomenat Nabí, una de les seves obres més representatives, que no va poder ser publicada en català fins al 1941 a Buenos Aires, a causa d’això es va ser exiliat de Catalunya i no va tornar a residir-hi mai més. A més a més, durant el franquisme algunes de les seves obres van ser criticades i fins i tot eliminades.

Com he esmentat abans, durant la Guerra civil espanyola Carner va escriure Nabí, de la mateixa manera poc temps després revisa i reordena la seva obra Poesia (1957) i hi afegeix l'impressionant apartat Absència , que és d’on surt el poema triat.

En primer lloc, el sentiment que em transmet aquest poema és d’admiració ja que el poema parla de tot pel que hem de passar per aconseguir els nostres objectius i del fruit que tindrem gràcies a aquesta dedicació. Dit això el que em fa relacionar-lo amb tu, que has estat la persona que m'ha tocat, és que el fet d’haver conviscut més de quatre anys amb tu, he pogut veure com a companya de classe la teva evolució a nivell acadèmic i com a persona.

He elegit aquest poema per a tu perquè el sentiment que em transmet és semblant al que tu em transmets, com he dit abans aquest poema em transmet admiració i això és una cosa que veig en tu, ja que crec que has estat una persona que durant tots aquests cursos has anat esforçant-te més i més per aconseguir els teus objectius, llavors admiro molt la teva dedicació a l’hora de perseguir els teus objectius.

Per finalitzar, esper que en gaudeixis tant com jo, d’aquest poema, de la mateixa manera esper que aquesta dedicació que li poses a les coses, et porti molt lluny.

M'agradaria compartir amb tu els versos que més m’han agradat:

-Salut i alegria. Jo só l’elefant, el forçut més gran que la terra cria.

Tinc una estatura…! Qui més s’expandí, al davant de mi sembla criatura.

Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompa, dansant entre dues banyes.

Bé em faria trist de perdre-la un dia, però pel que he vist mai no s’esgarria.

I en pena o en pompa, redreçat o cot, arribo amb la trompa gairebé pertot.

Aquestaésl’obra“L’Elefant”dePereQuart,pseudònimdeJoanOliver(1899-1986), quivadestacaralapoesiaintimistadelanys20i30,rompamblasevasimbologiai amésvacriticarlaburgesia.AquestpoemaésdelasevaobraElbestiari(1937),on hi ha poemes de molts d’animals, en aquest s ’ exposa la igura d’un elefant, destacantlasevaforçaiestatura.

Quanvaigllegir"tincunamida",automàticamentvaigpensarentu,perquècrecque ets el més gran de la classe i m 'atreviria a dir el mésfort,al'institutquanels professorsnecessitenmourecosesunamicapesadesetselprimeraquimiren,i comexpressaelpoema,quanestemtotselscompanysdelaclassejuntssemblam criatures,defethoexpressesamborgull“quepetitssou”.Alpoemaesparladela trompadel'elefant,queenelteucasserienlestevesextremitatsllarguesifortes, quecomexpressal'elefantnovoldriaperdremai.Amésse’lveualegreisegurdesi mateix,al'elefant,cosesqueveigentutambé.

Adam, emfaràil·lusióquehiconnectisaixícomhiheconnectatjo,aambdósens agradamolttotallòamblaintenciódefer-nosriureiperaixòtambél’haviaescollit, defet,javullveurelatevareaccióaaquestadedicatòria.

La Renouera

Al volt de la primavera que coses no fan brogit! El vent per les fulles noves, la nova esperança al pit. Jo sé una gentil minyona que mai no té el cor marrit: li diuen la renouera pel cant i per l’esclafit.

– Minyona – li diu son pare -, qui riu no té el seny complit.

– Minyona – li diu sa mare -, no cap noi va tan ardit.

Minyona – fa el veïnatge -, tenim el cap consentit. –La noia va a la finestra i es posa damunt l’ampit; amaga la seva cara en un claveller florit. Llavores fa una veueta igual que un ocell ferit:

Vingués el que jo voldria, de dies o bé de nit; com una ombra el seguiria; mon pas no fóra sentit.

El poema "La Renouera" va ser escrit pel poeta català Josep Carner i pertany a la seva obra titulada Enyorances (Nostàlgies). Carner va néixer el 1884 i va ser un dels destacats representants del Noucentisme

"La Renouera" va ser publicat per primera vegada el 1922 i es caracteritza per la seva delicada descripció d'una jove encantadora i misteriosa. El poema es desenvolupa a la primavera, ressaltant la bellesa i tranquil·litat d'aquesta estació de l'any A través de versos subtils, Carner evoca un sentit d'intriga i desig, presentant la protagonista, que s ' anomena "La Renouera", com una figura enigmàtica amb un encant captivador.

L'obra "Enyorances" (on està el poema ‘La Renouera’’) de Carner va ser una fita a la seva carrera i es considera una de les col·leccions més destacades de la seva producció poètica. L'autor explora temes com la malenconia, la nostàlgia i la bellesa efímera de la vida.

Estimada Neus, Vull dedicar-te aquest poema, "La Renouera", perquè des del moment que et vaig conèixer, vaig saber que hi havia alguna cosa especial en tu Ets una noia plena d'encant i vitalitat. El teu somriure és veritablement contagiós i mai no deixa d'il·luminar l'ambient al teu voltant. La teva personalitat simpàtica i amable fa que tots se sentin benvinguts i apreciats per la teva presència Sempre estàs disposada a oferir una paraula amable, un gest de suport o un riure que alegra el dia. La teva generositat i calidesa de cor creen un entorn acollidor on tothom se sent valorat. Igual que la protagonista de "La Renouera", el teu esperit alegre mai no es veu sufocat per la tristesa Encara que afrontis desafiaments i dificultats, sempre trobes una manera de mantenir el somriure a la cara i transmetre aquesta positivitat als que t'envolten. Ets la personificació mateixa del poema "La Renouera". La teva personalitat vibrant i plena d'alegria s 'entrellaça perfectament amb l'essència d'aquest bell poema Des del moment en què et vaig conèixer, vaig quedar fascinat pel teu encant i el teu somriure brillant.

Igual que la protagonista de "La Renouera", el teu riure contagios i el teu bon cor mai no deixen d'alegrar els nostres dies. Cada vegada que entres a l'aula, la teva presència plena d'energia positiva il·lumina tot l'ambient. Ets com un raig de sol en una prada primaveral, irradiant esperança i alegria al teu pas

La teva simpatia natural i la teva ànima bondadosa fan que tots se sentin benvinguts i estimats en la teva companyia Igual que la Renouera és reconeguda pel seu cant i encant, tu tens aquest do especial d'atreure les persones amb la teva dolçor i amabilitat. La teva capacitat per trobar la bellesa en els detalls més petits i gaudir de la vida amb una perspectiva optimista és veritablement inspiradora A més, com a mallorquina, portes amb tu l'essència mateixa de la bellesa natural de la teva terra. El teu esperit lliure i enèrgic es connecta amb la primavera del poema, on es respira un aire fresc i se senten murmuris suaus entre les fulles La teva connexió amb la natura i el teu amor per casa teva es reflecteixen en la teva alegria desbordant i en la teva capacitat per trobar la felicitat en les coses simples de la vida. Així que, estimada Neus, en tu trobo l'esperit viu i encantador de “La Renouera”. El teu riure contagios, el teu bon cor i el teu carisma innat fan que tots els que t'envoltem ens sentim afortunats. Gràcies per ser aquesta persona especial que ens il·lumina amb la teva llum i ens recorda la bellesa de la vida.