11 minute read

Tres noies

Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent.

Inconegudes ja de llurs mares, van deleroses qui sap a on; sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món.

Advertisement

¡Oh nova glòria, ben tost memòria!

¡Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent!

Josep Carner

Els fruits saborosos, 1906

El poema tracta de tres noies que són alegres de la vida i són felices, és un poema que és d’en Josep Carner que pertany al seu llibre Els fruits saborosos de l'any 1906.

He triat aquest poema perquè em recorda quan Chiara, Alya i Laura estau juntes, quan a classe us ho passeu bé i rieu entre vosaltres.

Esper que t'agradi ja que em va costar triar-ne un perquè no hem parlat gaire en aquest curs però aquest poema em va recordar a tu.

El pardal

Ocell alegre i gosat de plomatge bru, clapat, més xerraire cada dia, jamai poruc ni mesell, ets dels infants alegria i lleu recança del vell.

Pel passeig, pels carrerons, oh tafaner de naixença, sempre ton goig recomença i no oblides ni els racons.

Veus la que el teu cor adora?

En aquell moment, és clar!, seduït ens vol deixar.

I, a penes et veu volar, la branca d'arbre t'enyora.

Josep Carner

Aquest poema s ' anomena “El pardal”, escrit per Josep Carner, un poeta noucentista, que té com a objectiu reflectir la realitat, també participa en la literatura d'anys 20-30 Va néixer l'any 1884 a Barcelona, i mor a Brussel·les, l'any 1970. Va ser conegut com el “Príncep dels poetes catalans” i és la figura emblemàtica del noucentisme, a part de poeta, també ha estat periodista, dramaturg i traductor

Va publicar la seva primera obra Llibre dels poetes reflectint la influència del Modernisme, les seves obres posteriors comença a mostrar característiques del noucentisme, com Els fruits saborosos. Aquest poema pertany a l'obra Bestiari, publicada l'any 1964, que tracta d’un conjunt de poemes sobre animals.

He triat aquest poema perquè crec que el protagonista d'aquest poema (el pardal) és semblant a tu, sobretot la descripció de primer paràgraf: ets alegre i atrevit, t'agrada xerrar amb els amics i això fa que tu i els teus amics estigueu contents i alegres, tu no fas por a ningú, ja que ets maco i simpàtic

En l'últim paràgraf diu que el pardal s'ha trobat alguna cosa que li interessa, i vol perseguir allò que adora i intentar aconseguir-ho. En llegir aquest paràgraf he fet relació amb la situació d'ara: després de graduar-nos en batxillerat, cadascú anirà a fer el que li agrada, a estudiar un grau que li interessi, o anar a treballar, com ha dit el text, "seduït ens vol deixar". L'últim vers diu: "la branca d'arbre t'enyora", jo ho he relacionat amb la nostra classe, després de passar sis anys junts, crec que quan ens acomiadem del batxillerat seguirem "enyorant" a tothom.

Finalment, esper que t’agradi aquest poema d’en Josep Carner tant com a mi i que hagis tingut connexions amb el poema. Pot ser un dia quedem i parlem sobre els poemes i obres d’en Josep Carner, ja que crec que els poemes de l’obra Bestiari són molt divertits i entretinguts, o també podem parlar d’altres autors catalans que t’interessin

De part de la teva companya amb molt d’amor, Laura Ibáñez Vizcaíno <3

ELEGIA II, CARLES RIBA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema, Elegia II de Carles Riba, forma part del llibre Les elegies de Bierville (escrites entre 1939 i 1942, durant l’exili de l’autor a Montpellier, França). Aquest llibre és un conjunt de dotze elegies - que com ja saps, Gabriel, l’elegia es una composició poètica clàssica que contenia reflexions personals per als més pròxims i referències fúnebres- caracteritzades per tres temes molt diferents: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna.

Es tracta d’una aventura espiritual que s’apropa al món clàssic però crea una sensació de distància amb el lector Aquesta elegia en concret, associa la tenaç resistència contra els infortunis del temple de Súnion amb la necessària força personal i col lectiva per afrontar el període de la postguerra. A més, aquesta elegia compta amb catorze versos que podem separar en dues meitats; els primers set versos, que descriuen el temple, el seu estat i la seva ubicació, i els set últims versos, que podem percebre com una salvació personal Si tenim una visió poètica, podem adonar-nos fàcilment de com parla el mariner que es troba a prop del temple de Súnion, fent una comparació del mariner exiliat amb el temple, que ara ja és vell i es troba en ruïnes.

Aquest poema em recorda a tu, estimat Gabriel, perquè la primera vegada que el vaig llegir em va portar a la nostra situació; un canvi d’etapa a la nostra vida Encara record el primer dia de classes, un perdut dia de setembre de fa uns mesos, quan vaig seure al teu costat i fores molt amable amb jo. És per això, company meu, que et dedico el poema; perquè he compartit en tu un canvi d’etapa de la nostra vida molt important i, encara que no som massa vells, la vida passa molt ràpid i de mica en mica, ens assemblarem més al temple de Súnion Esper que un dia, quan siguis molt més vell, mentre recordes les teves aventures de quan eres més jove, puguis sentir aquest poema amb el cor si encara no l’arribes a sentir.

Finalment, de la mateixa manera que el temple un dia va deixar de ser funcional i es deixà d’utilitzar, noltros ja arribem al final d’aquest període de la nostra vida. Aquest poema és una petita representació de com de ràpid han passat els dies fins arribar a la conclusió de aquesta nostra etapa. M’agradaria que aquest poema també sigui d’inspiració per llegir més poesia dels anys 20 i 30, jo he pogut gaudir bastant, sobre tot d’aquest autor, en Carles Riba A més, he aprofitat l’ocasió per posar una portada al document que també em porta la ment fins a tu És una obra de Salvador Dalí, com ja saps pertany al moviment de les avantguardes. Vaig triar aquesta obra en concret perquè la tema companyia em porta calma i pau, que són els mateixos sentiments que em porta aquesta pintura, Morning Ossification of the Cypress.

En conclusió, estimat Gabriel, esper que amb la meva dedicatoria hagis pogut aprendre una mica de Carles Riba, de l’elegia i el teu “jo poètic” -o descobrir-lo, si no sabies que el tenies al fons de la teva ànima-. Els meus millor desitjos són per tu i que, després del gran esforç que suposa batxillerat -que com el temps al temple, ens ha mutilat-, puguis gaudir d’un estiu que retorni el teu cos i la teva ment al plaer de la vida

Hi ha estones que el pensament és sol i ert com una timba desesperada sota un vent que mai no s 'atura ni minva.

L'eternitat dels anys difunts i els que han de ser comptats encara travessen la buidor que brunz empentejant-se, amb una rara fúria d'exèrcit comandat pel pànic: així, quan fa via Déu sobre el món, l'home astorat perd la rialla i fugiria

Sols tinc una esma que és llavors que sóc i visc el que em pertoca; que no em val ser gasiu d'esforç i creure ' m ferm sobre una roca tranquil·la, amb l'amor i la llar i el meu jardinet. Tot navega: cada vaixell, és tot el mar que li fa força i l'arrossega

I quan una onada de dol o de goig ens bat i ens inclina, no és res el que és nostre sol: dins la nostra fusta mesquina ressonen homes i ciutats, tot el temps sens fi que ens circumda. Cal fer rem, per no ser negats dins la vida abstracta i profunda.

Aquest poema consider que tracta de diversos temes com el poder tenir males ratxes, la dificultat que et pot posar diverses situacions de la vida i la solitud personal però al mateix temps la constància i l'esforç. Està escrit per Carles Riba l'any 1930 en el seu llibre

Segon llibre d'estances

He triat aquest poema per a dedicar-te'l ja que ens coneixem des de primer de l'ESO i, malgrat que no tenim un tracte molt pròxim, sé que tots arribem a passar males èpoques o podem tenir complicacions que ens puguin fer sentir malament i no saber per on avançar. Crec que és un poema bastant motivador segons com ho vegis i espero que et pugui fer veure alguna cosa diferent ja sigui ara o en un altre moment de la vida si ho necessites Al final, sempre se sol dir que després de la tempesta ve el sol i crec que pot fer-te veure que encara que hi hagi moments crítics, després millorarà tot i malgrat la dificultat de la vida, estic segura que aconseguiràs tot el que et proposis.

Esper que aconsegueixis gaudir el poema i arribar a obtenir algun fruit de les meves paraules ja que al final, les persones aprenem d'altres persones i així, successivament. També esper que en algun futur si arribem a coincidir puguem xerrar d'aquestes coses i canviar diverses opinions que ens facin millorar, estic segura que malgrat el que passi sempre aconseguiràs tot pel que lluites, Zixin.

Hi ha diferents autors dins la literatura dels anys 20 i 30 En la narrativa destaquen Carles Soldevila i Miquel Llor. Dins el teatre destaquen Josep M. de Sagarra i Joan Puig i Ferreter. Finalment, dins la poesia destaquen Carles Riba i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

He triat el poema ‘’VI’’ del recull de poemes anomenats Nou poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Vi

Domini del moment. Superació d’angoixes. Seny de minuts. Traspàs de claredats subtils.

Plena vibració. Seguretat del veure. Gosadia d’instant. Ceptre de decisions.

Presència en ritme. Cos de paraules precises. Lluminària en flagell damunt ombres passades.

Horitzontal de vents en la carrera immensa.

Fletxes —camí de cel— fan exèrcit de puntes.

El poema tracta de la superació d'un mateix per aconseguir els seus objectius o superar-se encara que no tengui un objectiu clar. Poder estar orgullós del que has fet i del que faràs gràcies a la teva voluntat

L'autor del poema ‘’VI’’ és Bartomeu Rosselló-Pòrcel, aquest poema pertany al recull Nou poemes que va ser publicat el 1935 i va ser fruit dels seus viatges a Egipte, Palestina i Grècia. Va fer amistats decisives com Carles Riba que també va ser poeta dels anys 20 i 30.

He triat aquest poema perquè relaciona la superació amb la vida quotidiana (segons el que he entès del poema). El relacion amb tu perquè sé que has passat per moments molt difícils, sobretot aquestes últimes setmanes. Estant en la teva situació has superat les teves dificultats com ara en Química que només vas poder estar en 2 classes, però vas aprovar l'examen amb molt bona nota.

Esper que t'agradi perquè sé que has passat moments molt difícils amb algunes matèries i problemes en general i esper que puguis aconseguir els teus objectius superar-te cada dia i no rendir-te mai

Inici De Campana

Inici de campana efímer entre els arbres – fora porta – de tarda. La pols dels blats apaga un or trèmul en punxes blanquinoses de plana. L’àmbit vincla i perdura comiats d’enyorances d’avui mateix. Desvari de vies solitàries. Argila i calç. Finestres de la casa tancada, quan torno, d’horabaixa, girant-me adesiara.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest poema parla sobre com al final del dia, es va fent fosc, com les finestres es tanquen i el jo poètic es va endinsant en la foscor de la nit quan acaba la jornada fent referència a la rapidesa del pas del temps.

L’autor és Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un poeta que va néixer a Mallorca l’any 1913 i va morir de tuberculosi l’any 1938 a Barcelona.

Va ser deixeble d’en Carles Riba i les seves obres com Quadern de Sonets (escrit l’any 1934 i on apareix aquest poema) varen rebre molta influència de diverses corrents literaris com la poesia pura, el barroc català i castellà i sobretot la literatura popular (on destaca la cançó popular mallorquina).

He triat aquest poema perquè em fa recordar a un dia que em vas acompanyar a comprar un videojoc per al meu pare i era de nit i vam passar una bona estona parlant de qualsevol cosa. És veritat que ara no som amics com abans per diverses qüestions i que no val la pena parlar ara però encara recordo aquell dia.

Esper que t’hagi agradat el poema que triat per tu. Esper també que aconsegueixis exitosament els teus plans de futur i gràcies per l’amistat que em vas oferir en el seu moment.

En la poesia catalana dels anys 20 i 30, com a autors que destaquen, podem esmentar dins l’àmbit de la poesia, per exemple: J.V.Foix, Clementina Arderiu, Carles Riba, Josep Carner o Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Poema triat: La pau

Pau! Pau! Oh llum del món, dolça claredat que ens regenera! Oh eterna font, així que et vessa, les ànimes es desperten, la terra es fa jardí, els homes esdevenen germans, i la vida, és més vida.

Pau! Pau! La llibertat, que és el cor de la pau, ha de ser el doblegament dels ferms, la fraternitat entre els pobles, la igualtat entre els homes, i la justícia per a tothom.

-Clementina Arderiu

Aquest poema va ser publicat per Clementina Arderiu a un dels seus llibres més destacats de la seva trajectòria; La ciutat i els dies, publicat l’any 1946. Aquest llibre és una selecció de poemes que reflexen preocupacions socials (i polítiques) arran de la Guerra Civil que havia tingut lloc uns anys abans, i la recent postguerra

Clementina Arderiu va ser una poeta catalana que va néixer a finals del segle XIX, i és considerada una de les veus femenines més importants del segle XX Va publicar una bona quantitat d’obres, i va destacar pel seu compromís social i estil innovador A més, va estar influïda per poetes com Josep Carner, o el que seria el seu marit, Carles Riba.

Va rebre el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes un any abans de morir, deixant en la seva obra tipificada la seva preocupació per la societat i els problemes polítics

He volgut triar aquest poema perquè després d’haver llegit una significativa quantitat de poemes i no trobar-ne cap que sentís que pogués representar qualque cosa en comú que tenim, vaig llegir això Em va agradar molt i crec que representa bé la nostra relació, que som com germans, Javi Sempre ens hem contat els nostres problemes de qualsevol tipus (esper que t’imaginis de què estic xerrant exactament), i crec que la nostra amistat es basa molt en la confiança i en la llibertat. Sempre que tenc un problema sé que puc apropar-me a tu perquè em donis consell - jo sempre t’aconsell quan sé que ho necessites (encara que no em facis ni cas) - (es broma, o no, com tu vegis). Això, que aquest poema encara que no té res a veure amb el tipus de llibertat que estic esmentant, crec que pot seguir la línia i entendràs el que vull dir.

Relacionant-ho amb la pau que na Clementina Arderiu diu, podem dir que la nostra relació és de tot menys calmada, i m’ha fet gràcia llegir-ho, perquè precisament és gairebé imposible estar en pau i calma cada vegada que xerram.

De veres que, ja per acabar, crec que la línia esperançadora del poema està molt ben plasmada i em reflecteix la forma amb què xerra de la llibertat, perquè quan tenim conversacions d’aquelles profundes és com alliberar-se d’un pes amb el qual carregaves.

Cesar, esper que t’agradi el poema tant com a mi i gaudeixis d’ell Ja ho comentarem divendres, vull creure que estaràs d’acord completament amb mi ;)

This article is from: