EL DIÀLEG DE

Tu A Tu

2n de Batxillerat A 2022 - 2023 Llengua Catalana

Benvolguts, benvolgudes,

He gaudit molt les hores que hem compartit, m’he sentit ben acollida i escoltada, tranquil·la, relaxada, com si entrar al Taller 1 fos tornar a casa Confio que vosaltres també us hàgiu sentit així

Les cases les fem les persones, sense nosaltres, no tenen vida. El nostre bleix ha omplert de vida l’aula.

Ara ja sent les vostres vides allunyant-se de ca nostra, de les nostres aules, en un sa exercici d’apartament, continuareu la vida amb més autonomia i seguretat, això és créixer Us heu fet grans I us brillen els ulls i l’esperança neix; el respirar de tots és un sol bleix

Heu viscut tot allò que us pertocava i us emporteu el que heu de mester per continuar en nous paratges, que no seran nus, les vostres aventures

Planegeu cadascú el vostre futur: filòsofs, arquitectes… això segur, pensadors i constructors de la vostra vida! Desitjo que us penseu i us construïu una vida bonica, de relacions amables, amoroses, divertides, honestes, generoses,… Així com ara sou… Per molts d’anys! I desitjo que penseu i construïu la vida comuna, la vida social, amb la mateixa generositat, amor, honestedat i respecte perquè en aquesta societat tothom té dret a ser feliç i a construir la seva vida així com desitgi.

Per tot això he trobat inspiradors els versos que a Sol, i de dol J.V.Foix dedica a Carles Riba, una composició poètica perfecta, el sonet, 14 versos on sou tots i cadascun de vosaltres, on sou totes i cadascuna de vosaltres, de l’alfa a l’omega, també els que van començar amb nosaltres i van decidir continuar les seves vides en una altra banda, perquè tenim un cor comú, que encara batega, i na Judit, na Fabiana, en Víctor i en Sebastián també han format part d’aquest batec.

La Nit, diem; i el cor comú batega, Brillen els ulls i l’esperança neix; El respirar de tots és un sol bleix: Súbdits del Tot, vivim l’alfa i l’omega.

Oh pura nit d’estiu! Tothom ofega El seu voler, però la Ment s’acreix, I en el repòs d’un acimat relleix, Fem nostre l’U sota el signe de Vega.

I comença el diàleg tu a tu, Més enllà de la carn i de la secta, Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem -filòsof!, arquitecte!El futur transparent, en un cel blau, Del Temple, de la Farga i del Palau

Perquè aquest cor comú continuï bategant, ens regalam aquests diàlegs de tu a tu

Per un futur transparent, en un cel blau

○ D’en Rodrigo per n’Alya

○ D’en Mohammed per na Vanesa

○ De na Karen a na Chiara

○ De na Shuyu per a en Leandro

○ De na Laura per a en Gabriel

○ De na Vanesa a na Zixin

○ De na Nour a na Laura

○ De n’Alya per en Mohammed

○ De na Neus per en Javi

○ De na Yoselyn per na Nour

○ D’en Leandro per n’Adam

○ De n’Amir per na Neus

○ De na Chiara per n’Amir

○ De na Zixin per na Shuyu

○ D’en Javi per na Yoselyn

○ De n’Àngel per na Hui

○ De na Shuyu per en Leandro

○ D’en Gabriel per n’Àngel

○ De na Hui a na Fatou

○ De na Fatou a en Rodrigo

D’en Rodrigo per n’Alya

CarlesRiba Elcantemmena

El cant em mena, i animals estranys em volten purs, avesats a servir; els reconec per fills del meu destí, dolços al foc i fers als averanys. Ja per la mort no em calen torsimanys: és vida amunt que torna el meu camí; si el que après no fruitarà per mi, el que he viscut no es comptarà per anys. Sento absolut com el meu pas el món: la llum revela el crit del cor pregón i n'és la mida. ¿En qué la saviesa valdría? Folls actes meus que m'heu fet, canilla ardiente, us passo el magne plet; i ens omplirem d'amor com d'una presa.

"El cant em mena " és un poema del poeta català Carles Riba, que no es troba dins una obra específica, és un poema independent que es troba a la seva obra poètica en general. En aquest poema, Riba expressa la seva passió per la poesia, que l'impulsa a escriure malgrat les dificultats i els obstacles que se presenten en la vida. El poema reflecteix una visió del món davant la mort La plenitud i felicitat son objectius fonamentals per la connexió absoluta amb el món al seu pas, una línia plena de corbes i esdeveniments però que es fa amb accions apassiones i ardents que venen d'un mateix.

He triat aquest poema perquè ets una amb la música, no sóc gaire proper a tu però reconec la teva habilitat amb la música la dones a conèixer a cada esdeveniments que pots, també les dificultats i obstacles que vas aconseguir superar fins arribar aquí ressalten el traç de vida que portes.

Esper que t’agradi el poema que he triat, confiï que en gaudeixis com tant com jo després d'haver recorregut un llarg camí. Em farà il·lusió que hi connectis així com hi he connectat jo amb tu en aquest poema i la manera com et veig reflectida, un esperit en harmonia i plenitud, utilitzant la música com a mitjà en constància amb tots, com destacant-te per sobre de la resta amb un destí, tu aconseguiràs obrir-te de bona manera davant la vida.

Potser un dia en podem parlar plegats, després de tant de temps de no brillar la vida, voldria saber què ens ofereix el futur per a cadascú.

A Vanesa, Josep Carner, un escriptor i poeta català va escriure el poema "La gent que sap " el 1926, que es va publicar per primer cop a la revista "La Publicitat". Aquest poema es va incloure posteriorment al llibre Cants de la plenitud el 1929. "La gent que sap " és un poema que crida a la consciència crítica i a la lluita per la justícia social, destacant les virtuts de la gent que escolta i creu en la veritat Aquest poema és representatiu de la preocupació de Carner pel context social i polític dels anys 20 i 30 a Catalunya, on la literatura catalana va tenir un gran increment cultural i polític, amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i la lluita per la justícia i la igualtat social.

Aquest poema de Josep Carner parla de la gent que sap i destaca les virtuts que aquesta gent té. L'autor defensa que la gent que sap mai no es diverteix, ni s 'embriaga en vins que no ha pagat, ni vesteix roba amb l'escut d'altres reis Aquesta gent sap escoltar i creure en la veritat, i no es deixa portar per les falsedats que es diuen. El poema també fa referència a la lluita per la justícia social i la igualtat, que són temes importants en la literatura catalana dels anys 20 i 30.

He decidit compartir aquest poema sobre la igualtat amb tu perquè, malgrat que tenim diferències i no sempre estem d'acord, vull fer un esforç per entendre't, respectar-te i valorar-te. Creo que és important que puguem conviure en un món on tothom pugui gaudir dels mateixos drets i oportunitats, independentment de la seva procedència, gènere, orientació sexual o creences.

Moltes vegades, ens deixem portar per les nostres pròpies opinions i no escoltem el que l'altre té a dir. Espero que aquest poema pugui ser un recordatori que tots som humans i que tothom mereix el respecte i la dignitat que es mereixen. Amb generositat, afecte i empatia, puc arribar a entendre't millor i, potser puguem trobar punts en comú que ens uneixin en el pensament

Et desitjo el millor i espero que aquesta dedicatòria et faci sentir valorada.

Amb respecte, Mohammed

La gent que sap mai no es diverteix, no s 'embriaga en vins que no ha pagat, no vesteix roba amb l'escut d'altres reis, no alça les mans quan hi ha un crim, ni està en cap costat, si no és en un costat just.

La gent que sap no escolta els qui parlen fort, no creu la llei d'una victòria fàcil, ni posa en dubte l'honor del qui ha mort, ni no adora estels que són als ulls d'altres.

La gent que sap, per més que la vida l'afeixugi, no sap oblidar que va néixer per lluitar.

Josep Carner

A través d'aquest poema, he recordat la importància de la lluita per la justícia i la igualtat social Espero que aquesta poesia t'inspiri a veure el món amb ulls més crítics i a comprometre't amb la causa de la justícia social. Tot i que potser no sempre compartim les mateixes opinions, crec que és important que ens respectem mútuament i ens escoltem els uns als altres amb empatia i tolerància. Amb aquesta dedicatòria, t'envio afecte i desig de pau i justícia per a tots