Alumnes de 4t B EL NEN DOFÍ…………………………………………………………………….2 EL NEN I EL SENYOR PINGÜÍ AL BOSC …………………………………...4 ELS NENS PERDUTS ………………………………………………………….5 ELS EXTRATERRESTRES …………………………………………………….6 EL LLIBRE DE MÀGIA ………………………………………………………….7 L’EXTRATERRESTRE ESTIRAT ……………………………………………...8 EN JEIC I EL VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ………………………..10 ELS EXTRATERRESTRES I L’ASTRONAUTA …………………………….12 LA FI DEL MÓN ………………………………………………………………..13 EL LLOP I ELS NENS …………………………………………………………15 L’OGRE DEL BOSC …………………………………………………………...16 L’EXTRATERRESTRE DE DOS CAPS ……………………………………..17
1
EL NEN DOFI Hi havia una vegada un nen que es deia Maco . Vivia amb els seus pares que eren molt pobres. En Maco era un nen molt bo tenia els ulls blaus i el cabells blancs, li agradaven molt els animals marins però els que més li agradaven eren els dofins. Ell vivia en un vaixell molt gran gairebé com un mar sencer . En aquell vaixell hi vivien més persones però ell, era especial perquè podia fer coses que els altres no podien fer, com parlar amb els animals del mar. Un dia la barca va començar a tremolar i la gent tenia molta por. En Maco va dir a tothom: - No tingueu por! segurament la barca s’està movent de lloc. La gent el va escoltar i van parar de cridar, però Maco no sabia que en realitat la barca s’estava movent per culpa d’un monstre marí .Poc temps després la barca va parar de tremolar i la gent es van tranquil·lizar. Aquell monstre marí estava nerviós perquè buscava la seva família que havien reptat uns pirates dolents. L'endemà en Maco va saltar al mar i va veure el monstre, es va apropar a ell i li va dir: - Per què plores? - Perquè han reptat a la meva família -li va dir molt trist el monstre. En Maco li va contestar: - Si vols et puc ajudar a buscar-los ! El monstre li va dir que sí amb el cap. En Maco va sortir ràpidament de l’aigua per buscar una canoa, va pujar-hi i el monstre marí li anava indicant el camí. Van veure una illa deserta, en Maco va baixar de la canoa i va observar uns pirates dins d’una cova. En aquella cova hi havia un llac i en aquell llac hi havia monstres marins que resultaven ser
la
família
del
monstre. En Maco va entrar valent a la cova i va dir als pirates que li tornessin la familia. Els
2
pirates es van negar a tornar-la i van començar a tirar bales pels canons. En Maco va sortir de la cova i va pensar ràpidament en un pla. El pla era que l’ajudessin tots els animals marins possibles perquè el rescat era difícil. Va anar a buscar-los i va parlar amb ells. Van decidir que ajudarien o tots junts van destruir els canons. Els pirates es van poder escapar amb la canoa, però això no era important, el que era important era que ningú s’havia fet mal. I, conte contat, conte acabat. RIHANNA BANCIU
3
EL NEN I SR. PINGÜÍ AL BOSC Fa molts anys hi havia un nen que es dia Julià que portava una gorra amb uns prismàtics. Tenia un pingüí que es deia Sr. Pingüí que tenia un bigoti, unes ulleres i un barret. Havien decidit que anirien al bosc, a un camping, a sopar. Quan van arribar al bosc van menjar un entrepà i unes patates fregides. Després de sopar, van veure les estrelles i van veure passar una estel. En aquell moment, en Julià va demanar un desig: -
El meu desig és menjar pastissos de xocolata!
Quan van acabar de mirar les estrelles en Sr.Pingüí no va veure el cotxe i en Julià es va preocupar, el Sr.Pingüí va trucar a la policia pero com que eren les 12 de la nit i tots estaven dormint. Al dia següent el Sr.Pingüí i en Julià es van adormir. De sobte va arribar una fada màgica del bosc i en Julià es va despertar. -
Ets una fada?- li diu en Julià
-
Si soc una fada- li va contestar. El Sr.Pingüí i en Julià li van dir:
-
Ens podries portar a casa?
-
Es clar!- va dir la fada. La fada va portar en Julià i al Sr.Pingüí a casa i tots tres van fer un pastís de xocolata.
JOEL CARMONA CARDONA
4
ELS NENS PERDUTS Hi havia una vegada una nena i un nen que es deien Àlex i Mireia. Vivien en una casa molt petita al bosc amb els seus pares la Lola i en Marc. L'Àlex i la Mireia sempre es llevaven d’hora per anar a buscar branques per tirar a la llar de foc i estar calents a casa. Un dia mentre l’Àlex i la Mireia buscaven branques, es van perdre en un bosc encantat on hi vivia un llop molt dolent i una fada molt bona. El llop vivia a prop d’on s’havien perdut l’Àlex i la Mireia. Un bon dia al mati el llop va sortir de casa seva per anar a buscar menjar, va trobar a l’Àlex i a la Mireia i els va agafar. Els dos nens van cridar tant com van poder. La fada va escoltar els seus crits i va anar corrents a veure d'on venien. Ho va descobrir i va quedar sorpresa quan va veure el dos nens i que el llop estava a punt de menjar-se’ls. La fada va intentar que el llop deixés anar als dos nens, però no els deixava. La fada va utilitzar un dels seus poders màgics, perquè el llop els deixés anar. La fada va treure una corda màgica que va estirar els nens cap a ella. El llop es va enfadar molt i se'n va anar. Els nens i la fada es van abraçar perquè estaven contents.
Els pares de l’Àlex i la Mireia estaven molt preocupats perquè els seus fills no arribaven. La fada els va teletransportar a casa seva i van anar a abraçar els seus pares corrent. El llop no va aparèixer més per aquell bosc i van estar tots contents. Aquest conte s'ha acabat i si no es mentida és veritat.
AINHOA DÍAZ PLANA
5
ELS EXTRATERRESTRES
Hi havia una vegada un nen que es deia Machil, era baixet i tenia el cabell castany. Vivia amb els seus pares. Tenien un ocell de color groc i vermell. Un dia en Machil va veure un puntet al cel i ell no sabia que era. Va anar a casa dels seus amics, en Martí i l’Oriol que van fer una màquina per destruir aquell puntet. Un dia en Machil i els seus amics es van adonar que el puntet era cada vegada més a prop. Van inventar un coet espacial per enviar-lo a un altre planeta. El puntet es va anar acostant i van veure que era una nau espacial. A dins hi havia uns extraterrestres que, per ordre del seu rei de l’espai, havien de destruír les cases del planeta agafar-ne
Terra
i el
material. En Machil va dir als
seus
amics
que portessin el coet que havien inventat. Quan el van tenir, el van obrir.
Els
extraterrestres no sabien que era. Hi van entrar però el coet es va espatllar perquè eren massa colla de gent. Una fada bona va venir a ajudar-los. Va utilizar la seva màgia, els va enviar a l’espai i mai més van tornar. I conte contat, conte acabat.
AKRAM EL IDRISSI
6
EL LLIBRE DE MÀGIA Hi havia una vegada una fada que es deia Clara. Era una mica tìmida.Tenia els cabells marró i li agradava molt donar volts pel bosc. Però ella no sabia que era un bosc encantat on hi vivia un drac molt dolent, un llop amic seu que l´ajudava a agafar el llibre de màgia que tenia la fada. Aquest llibre tenia moltes receptes per cuinar. Una pàgina parlava de fer un pastís de xocolata, una altre de magdalenes de colors… Un dia el drac va anar a donar un volt pel bosc i la fada Clara també i es van trobar. La Clara va tenir por perquè mai l'havia vist i va sortir corrent cap a casa seva. El drac la va seguir sense que ella ho sabés. Quan va arribar a casa seva va tancar la porta amb clau però va deixar la finestra de la cuina oberta. El llibre de màgia estava amagat en un calaix de la cuina. El drac va entrar per la finestra i com que tenia molta gana va començar a menjar i no va deixar res a la cuina. El drac va obrir el calaix on hi havia el llibre de màgia el va agafar i se'l va emportar. Va marxar cap al bosc tan de pressa que va caure. La Clara va escoltar un soroll, va sortir de casa seva i va veure el drac que no es podia moure. Va utilitzar la seva màgia per ajudar-lo, i el drac va dir: -
Gràcies ho sento molt! T'he agafat el llibre de màgia!
-
D'acord però que sigui la ultima vegada -va dir la Clara.
El drac li va preguntar: -
Vols ser la meva amiga?
-
Si! va dir la Clar.
… vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos. SARA EL MESSAOUDI
7
L'EXTRATERRESTRE ESTIRAT Hi havia una vegada un extraterrestre que li deien l’Estirat perquè s’estirava molt. Tenia la pell fosca i uns ulls negres i rodons. Vivia a la lluna amb els seus germans i els seus pares. Ell tenia 20 anys. Un bon dia, tota la família va decidir que es traslladarien al planeta Terra fent un gran salt. Després de dies de parlar-ne van decidir pujar a un turó molt alt per estirar les cames i fer un gran salt per arribar al planeta Terra. Es van agafar de les mans van córrer un tros per agafar embranzida i van fer el salt. Van aterrar de nit a l'Amèrica del Sud, a la selva amazònica que és l’hora que surten molts animals. Es van posar a dormir sota un arbre. Quan va ser de dia van anar a explorar la selva. Tots junts van decidir que el pare i la mare anirien per un camí i els germans per l’altre. Els germans van anar a parar a un llac ple de cocodrils. Mentre rodejaven el llac el germà petit va caure a l’aigua. Els cocodrils se’l van emportar i l’Estirat també va entrar al llac per salvar-lo. Una noia que passejava per allà els va veure i els va treure de l’aigua agafant-los per la mà. Quan van ser a terra l'Estirat li va dir: - Qui ets? Perquè ens has salvat? La noia, que era una fada li va contestar: - Perquè puc parlar amb els cocodrils i he vist que us ofegàveu i he volgut ajudar-vos. L’Estirat li va explicar tot el que els havia passat i la fada li va dir: - Voleu que us acompanyi a les vostres aventures? L’Estirat li va contestar: -
D’acord serà més emocionant!!!
Van continuar fins que es van trobar amb els seus pares, al mig del bosc, davant d’una porta molt vella. Van entrar-hi i era un temple. Allà hi havia un noi amb amb un nas molt llarg que li van dir: -
Qui ets?
El noi els va respondre: -
Em dic Pinotxo 2.0
L’Estirat va reconèixer un símbol que portava en Pinotxo a la panxa. Resultava ser un esclau del Sr.Tentacles que també vivia a la lluna amb ells i els queia molt malament. Era el seu veí i sempre feia molt xivarri. Quan van veure aquell símbol,
8
van començar a córrer perquè no els atrapés. En Pinotxo es va entrebancar amb una roca. Tots cinc van seguir temple endins. Davant seu es van trobar un forat molt profund ple de plataformes. L’Estirat va començar a saltar, tots cinc el van seguir i una veu els va dir: -
Haureu de passar tres proves, de moment en porteu una.
Tots van cridar: -
Aaaaah!!!!!!
-
D’on ha sortit aquesta veu? -van dir.
Van continuar pel forat i van trobar la prova número dos. Es trobaven en un túnel sense sortida. Van trepitjar un tros de terra i es van començar a enfonsar. Van arrencar a córrer i van seguir avançant fins arribar a la següent prova. Tot estava ple de serps verinoses i si queien, les serps els pessigarien. Al seu costat hi havia taulons de fusta que van haver de col·locar per poder passar. Van aconseguir acabar les proves. Davant seu no van trobar un tresor, van trobar un nou amic. Aquella veu que havien sentit abans era la d’un noiet molt eixerit amb els cabells arrissats que es deia la Galàxia. La familia va seguir avançant fins a la porta del darrere on hi van trobar un coet per tornar a la lluna i la Galàxia a un altre planeta. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. UNAI ESCOBAR RUBIO
9
EN JEIC I EL VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA
Hi havia una vegada un nen que es deia Jeic. Era inventor i sempre portava una samarreta blanca, un collaret d’una urpa de tigre, un pantaló marró i unas sabates negres que podien volar. Ell vivia al bosc amb els seus pares, el seu germà, el seu gos, el seu hàmster i el seu gat. Un dia en Jeic va anar a passejar el gos i va trobar un robot espatllat. Se’l va emportar a casa seva i li va posar de nom Rovi. En
Rovi
d’haver
estava
anar
a
content parar
a
aquella casa. Un dia, amb en Jeic i en Tim van anar al bosc a buscar bolets. Pel camí van trobar conills, arbres, un riu i una casa molt gran. Sense pensar-s'ho
dues
vegades
van entrar a la casa i van trobar una persona que es deia Eslenderman. Era alta, portava una corbata, uns pantalons, una americana i unes sabates negres. Tenia la pell blanca i no tenia ulls ni boca. Li van demanar si els volia acompanyar a fer un viatge al centre de la Terra perquè era un home fort i valent. El senyor els va dir que sí. Li van preguntar si es podien quedar a dormir perquè s’havien perdut pel bosc. L'home els va deixar quedar, van sopar i se’n van anar a dormir. Al dia següent van començar la seva excursió fins al centre de la Terra. Van fer un gran forat fins a la primera capa, la de la sorra. Allà van trobar escorpins gegants carregats de verí i van córrer fins a un lloc segur on hi van passar una hora i mitja. Van continuar foradant fins a la segona capa de la Terra, la de ceràmica. Allà van trobar els monstres de fang. L’Eslenderman va distreure els monstres mentre en Jeic i en Rovi es van amagar, va fer un forat i els hi van tancar a tots. Van continuar foradant mentre el gat i el hàmster jugaven i el gos ajudava a en Jeic i l’Eslenderman. Van arribar a la següent capa, la de pedra on hi havia gòlems i l’Eslenderman va vomitar
10
lava i els va desfer. Van foradar fins arribar a l'última capa, el centre de la Terra on havia el drac de foc. Van fer-se amics i li van demanar si podia tornar-los a casa. El drac els va fer que sí amb el cap, van pujar a la seva esquena i van tornar a casa. Es van acomiadar, van entrar a casa i el drac va tornar cap al centre de la Terra. Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. I si no és mentida serà veritat.
EIDEN ESTRADA GARCIA
11
ELS EXTRATERRESTRES I L´ASTRONAUTA Hi havia una vegada, en una galàxia, 3 extraterrestres que vienen Mart. La més gran es deia Laura que tenia cap de televisió. En Marc era el mitjà de la familia que també tenia el mateix cap. En Timmy el més petit, era molt trapella i feia moltes tonteries. La Perla era una gata que sempre es posava en conflictes. Inesperadament un dia, la seva nau espacial va començar a moure´s i van sortir ràpidament perquè la nau estava espatllada. Quan van sortir van veure que la nau estava trencada i van decidir anar al planeta Terra, però no podien anar-hi sense la seva nau, haurien de trobar alguna cosa. Van decidir cavar tots junts a terra per trobar alguna cosa per anar al planeta Terra. Al cap d'unes hores estaven destrossats però el gat i la perla van continuar cavant i va trobar 4 extintors. Van decidir anar a la Terra volant amb la potència del extintors. Però, els va sortir un altre problema, no sabien on era al planeta Terra i el gat va dir: -
Primer anem a la lluna i després arribarem al planeta Terra perquè des d’allà es poden veure tots els planetes.
Tots van quedar al·lucinats i van fer-li cas. En Marc va dir: -
Quin soroll fa FRR! FRRRRRRR!!.
Al cap d'unes hores van arribar a la lluna i des d’allà veien el planeta Terra. Els extintos es van acabar, es van girar i van veure un astronauta que els va dir: -
Voleu que us porti al planeta Terra ?
Els extraterrestres van dir: -
Siiii !!! Sisplau!!.
L'astronauta els va portat a l'aeroport del planeta Terra . Els extraterrestres i la Perla van córrer cap a una nau espacial, van pujar-hi i van tornar a Mart a casa seva amb una nau espacial nova. MOHAMED HAMMOUTI
12
LA FI DEL MÓN En un lloc molt llunyà hi vivia un drac que es deia Perrin i un extraterrestre. En Perrín era un drac bebè. Tenia 1.000 anys. Semblava un gos però era un drac. A l'extraterrestre li deien Botín perquè tenia la cara com un botó. En Botín i en Perrín vivien junts en una caseta dalt d’un arbre. Un dia va arribar un pirata que es deia Rampel. Era molt alt i portava una armadura. Les seves cames eren de pal. En Rampel va dir que el món s’estava morint i necessitava l’ajuda d’ells dos per salvar-lo. En Botín i en Perrín van acceptar la proposta d'en Rampel. Els tres amics van començar a buscar gent per portar-los a un refugi. Una noia els va donar un collaret que els aniria dient el temps
que
tenien
per
salvar el món. En Botín va anar a buscar menjar per sobreviure. En Perrín es va adonar que el collaret
marcava
que
faltaba poc perquè el món es moris. Tots tres van començar
a
investigar
perquè es moria. Primer van anar al bosc. Al bosc hi van trobar una especie de moc i en Rampel va guardar-ne una mica. Van anar al desert i allà hi van trobar una nota que deia: “Qui està matant la terra es un extraterrestre!!”. Tornant cap a casa van trobar un follet que es deia Telín Camarín i tots tres li van dir: -
Ets un follet?
-
Sí, sóc un follet màgic -va dir en Telín. Us acompanyaré en el vostre viatge.
De sobte es van adonar que en Botín no hi era i en Perrín va dir: -
En Botín és dolent i segur que es a l’espai!
En Rampel va dir: -
Pugeu al meu vaixell i anirem a la nau d’en Botín.
Al pujar al vaixell en Rampel va clicar un botó i el vaixell es va convertir en una nau espacial. A l’arribar a la nau d’en Botín, el van buscar i van trobar una sala on
13
hi havia el cor de la Terra, el cor estava a punt d'explotar. Si no el portaven al centre de la terra explotaria. En Rampel va agafar el cor i quan anava a tornar-lo al seu lloc, en Botin li volia impedir. El van esquivar i van marxar. Van anar al centre de la terra i van tornar el cor al seu lloc. Van mirar el collaret i brillava molt. Havien arribat a temps de salvar la Terra. Conte contat, conte acabat IZAN LEMBERT MONTESINOS
14
EL LLOP I ELS NENS
Hi havia una vegada dos nens. En Mike que era el petit i tenia 9 anys. El gran es deia Aday i tenia 13 anys. Els dos nens vivien amb un llop de les neus que es deia Nieves. Un dia van sortir de casa seva i van trobar un drac enorme que va destruir el bosc sencer. Els nens van anar a buscar una gemma que si la trobaven els donaria tres desitjos. Van passar muntanyes, deserts, fins que van arribar a una cova plena de trampes. La primera trampa era fletxes que es disparaven soles. La segona trampa era una bola gegant que els podria aplastar i la tercera trampa era pinxos que es clavaven per tot el cos. Els dos nens van superar les tres trampas y al final van arribar a la gemma màgica. Els dos nens van tornar a casa i van demanar els tres desitjos. El primer desig era que el drac morís. El segon desig era que no hi haguessin més dracs en aquell bosc i el tercer desig no el van fer servir per si un altre dia el necessitaven. Després de la mort del drac, el bosc va tornar
a
créixer
i
els
dos
germans van ser molt feliços a casa seva. Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat. JAN LUJAN LOPEZ
15
L’ OGRE DEL BOSC Hi havia una vegada un noi que es deia Pau i tenia un gos que es deia Rex. En Pau tenia 9 anys i el que més li agradava era anar a passejar amb el seu gos. Tot el dia jugava i parlava amb ell. En Pau i la seva família vivien en una casa al costat del bosc. En Pau tenia 3 germans i 1 germana: el més petit era en Gerard, l'altre era la Lidia, el següent era en Marc i el més gran era en Miquel. Ell era el mitjà. Un dia mentre en Pau estava jugant a llençar la pilota al seu gos al jardí de casa seva la va llençar tant fort que va anar a parar al lloc més profund del bosc. En Pau va decidir anar a buscar-la amb el seu gos. Quan es van endinsar al bosc, tenien por del que podrien trobar allà dins: aranyes gegants, homes llop… Després de tres hores de caminar, en Pau i el seu gos ja eren al més profund del bosc. Era fosc, hi havia teranyines gegants i se sentien sorolls estranys. De sobte en Rex va veure alguna cosa extravagant que hi havia enganxada a una teranyines que estava
davant
seu
i
va
començar a bordar. -
Que et passa Rex? Mira la
pilota !!! -li va dir en Pau . En Pau va intentar agafar la pilota, però estava enganxada. De cop i volta va aparèixer una aranya gegant que se’ls volia menjar perquè es pensava que eren animalons. L’aranya els va agafar i els va lligar a la teranyina. En Pau va cridar tant com va poder. Algú el va sentir, no era ni els seus pares ni els seus germans, era un ogre. L’ogre va córrer cap al nen i al seu gos, els va deslligar i els va portar fins a casa. A partir d’aquell dia sempre que en Pau anava a passejar pel bosc, l'ogre l’acompanyava perquè també era el seu amic. Conte contat, per la xemeneia s’ha escapat. IVETTE PÉREZ GIRAVENT
16
L’EXTRATERRESTRE DE DOS CAPS Conten es que el van veure que l'Àlex era un nen que vivia en un bosc. L´Álex era amic de dos animals que parlaven, en Cóndor i en Gari. En Condor era un ocell molt ràpid perquè tenia unes ales molt amples, en Gari era un cargol molt llest perquè li havia ensenyat matemàtiques. De sobte van veure una nau espacial. L'Àlex es va fixar que de la nau en baixava una persona que portava una gorra. Ell mai havia vist una gorra com aquella, s´hi va acostar i li va dir: -
Bon dia, on ha comprat aquesta fantástica gorra?
L'home es va girar sense contestar i l’Àlex va veure que tenia dos caps. L'extraterrestre es va espantar, va arrencar a córrer i va fer explotar la nau per defensar- se. L’Àlex el va perseguir amb el cotxe i com que no el va poder atrapar, va dir a en Condor que el perseguís. L´extraterrestre va trucar a un altre
extraterrestre
perquè
li
enviés una nova nau. Va arribar ràpidament, s’hi va enfilar
i va
començar a viatjar per el món: a la selva, al desert, al pol Nord, al pol Sud… En Cóndor va dir a l´Àlex
i
a
en
Gari
que
l'extraterrestre havia desaparegut, així que va agafar un aparell on hi havia escrit: “si cliques aquest botó s´enviarà una nau en dos segons”. Ell no sabia si clicar-lo o no perquè podria ser una trampa. Va demanar consell als seus amics i finalment va clicar el botó i en dos segons va aparèixer una nau espacial. Van començar a vitjar i van anar a molt llocs fins que en Gari va veure una nau espacial que estava enmig d'un temple. Van baixar i van sentir un soroll. Van veure que era un llop. El llop se’ls va acostar i els va dir : -
Heu de dir a l´extraterrestre que marxi, que no pot continuar cremant els boscos.
L'Àlex va tancar els ulls i ja no va veure el llop. L'Àlex va anar a buscar l’extraterrestre i li va explicar el que li havia dit el llop. L'extraterrestre va marxar a l´espai. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos. ROGER PUIG SEVILLA
17
