DOFÍEL NEN

Hi havia una vegada un nen que es deia Maco . Vivia amb els seus pares que eren molt pobres. En Maco era un nen molt bo tenia els ulls blaus i el cabells blancs, li agradaven molt els animals marins però els que més li agradaven eren els dofins. Ell vivia en un vaixell molt gran gairebé com un mar sencer . En aquell vaixell hi vivien més persones però ell, era especial perquè podia fer coses que els altres no podien fer, com parlar amb els animals del mar. Un dia la barca va començar a tremolar i la gent tenia molta por. En Maco va dir a tothom: - No tingueu por! segurament la barca s’està movent de lloc. La gent el va escoltar i van parar de cridar, però Maco no sabia que en realitat la barca s’estava movent per culpa d’un monstre marí .Poc temps després la barca va parar de tremolar i la gent es van tranquil·lizar. Aquell monstre marí estava nerviós perquè buscava la seva família que havien reptat uns pirates dolents. L'endemà en Maco va saltar al mar i va veure el monstre, es va apropar a ell i li va dir: - Per què plores? - Perquè han reptat a la meva família -li va dir molt trist el monstre. En Maco li va contestar: - Si vols et puc ajudar a buscar-los ! El monstre li va dir que sí amb el cap. En Maco va sortir ràpidament de l’aigua per buscar una canoa, va pujar-hi i el monstre marí li anava indicant el camí. Van veure una illa deserta, en Maco va baixar de la canoa i va observar uns pirates dins d’una cova. En aquella cova hi havia un llac i en aquell llac hi havia monstres marins que resultaven ser la família del monstre. En Maco va entrar valent a la cova i va dir als pirates que li tornessin la familia. Els

pirates es van negar a tornar-la i van començar a tirar bales pels canons. En Maco va sortir de la cova i va pensar ràpidament en un pla. El pla era que l’ajudessin tots els animals marins possibles perquè el rescat era difícil. Va anar a buscar-los i va parlar amb ells. Van decidir que ajudarien o tots junts van destruir els canons. Els pirates es van poder escapar amb la canoa, però això no era important, el que era important era que ningú s’havia fet mal.

I, conte contat, conte acabat.

RIHANNA BANCIU