L’OGRE DEL BOSC

Hi havia una vegada un noi que es deia Pau i tenia un gos que es deia Rex. En Pau tenia 9 anys i el que més li agradava era anar a passejar amb el seu gos. Tot el dia jugava i parlava amb ell. En Pau i la seva família vivien en una casa al costat del bosc. En Pau tenia 3 germans i 1 germana: el més petit era en Gerard, l'altre era la Lidia, el següent era en Marc i el més gran era en Miquel. Ell era el mitjà.

Un dia mentre en Pau estava jugant a llençar la pilota al seu gos al jardí de casa seva la va llençar tant fort que va anar a parar al lloc més profund del bosc. En Pau va decidir anar a buscar-la amb el seu gos. Quan es van endinsar al bosc, tenien por del que podrien trobar allà dins: aranyes gegants, homes llop… Després de tres hores de caminar, en Pau i el seu gos ja eren al més profund del bosc. Era fosc, hi havia teranyines gegants i se sentien sorolls estranys. De sobte en Rex va veure alguna cosa extravagant que hi havia enganxada a una teranyines que estava davant seu i va començar a bordar.

- Que et passa Rex? Mira la pilota !!! -li va dir en Pau .

En Pau va intentar agafar la pilota, però estava enganxada. De cop i volta va aparèixer una aranya gegant que se’ls volia menjar perquè es pensava que eren animalons. L’aranya els va agafar i els va lligar a la teranyina. En Pau va cridar tant com va poder. Algú el va sentir, no era ni els seus pares ni els seus germans, era un ogre. L’ogre va córrer cap al nen i al seu gos, els va deslligar i els va portar fins a casa. A partir d’aquell dia sempre que en Pau anava a passejar pel bosc, l'ogre l’acompanyava perquè també era el seu amic.

Conte contat, per la xemeneia s’ha escapat.

IVETTE PÉREZ GIRAVENT