ELS TRES GERMANS
Hi havia una vegada tres germans que vivien a un poblet petit on no passava mai res.
Un dia els tres germans van anar al parc a jugar, de cop van veure una ombra i van anar a veure què era. Era un lladre! Els germans, però, no ho sabien que era un lladre, així i tot, aquella ombra els va semblar una mica estranya. S’hi van apropar i van veure que era un home.
Després els germans el van seguir i van veure que estava trencant una finestra i van trucar a la policia. Sort que ho havien vist.
Quan va arribar la policia va agafar el lladre i el van portar a la presó.
Finalment, els germans van anar a casa i van explicar la gran aventura a la seva família.
Aaron Nieto Fiol 4t EPRISONIC I EL CAOS EMERALDS
Us explicaré una història. Hi havia una vegada el team Sonic i tots els team. Van veure que la super forma ja no els servia per res, que necessitaven el poder hyper forma per derrotar a sonic.exe.
En Sonic va pensar que gràcies a Eggman, que tenia el poder definitiu de Flueytay sonic i podria derrotar en Sonic (en Green Hill). Va pensar que utilitzaria el caos blast i derrotaria en Sonic. exe.
De cop i volta en Luxar Gust apareix, però en Sonic el derrota fàcilment, després apareix en Metal Sonic exe i comença una batalla intensa.
La batalla segueix, però en Metal s'atura un segon i en Sonic li dona un homin atac i el destrossa finalment.
Adrià Moreno Crespi 4t EPRI
EL SOROLL ESTRANY
Hi havia una vegada una colla de nens i nenes que van anar a la muntanya. Es deien Marc, Àlex, Carla i Emma.
Un dia van anar a caminar pel bosc i l'Emma va caure lliscant amb una pedra i li va sortir molta sang. Van haver de sortir corrents cap a la cabana i sort que en Marc portava una farmaciola. Li van netejar la ferida i li van rentar amb aigua. Li van posar una bena a la cama.
Van decidir anar a dormir, però l’Alexis no podia dormir perquè anava sentint uns sorolls insuportables. Va despertar en Marc, aquest va despertar a l'Emma i a la Carla per anar a investigar. L'Emma i la Carla portaven quatre lots i es van posar a caminar. Cada vegada caminaven més endins cap al bosc i l'Emma va escoltar un uuuuuuuu! !aaaaaaaa! i els va cridar a tots. En Marc va tranquil·litzar-los, només és un mussol!!
Volien buscar una solució, però no es posaven d'acord i es van separar. Un va marxar corrent, l'altre va marxar a casa. L'Emma estava tan trista que va seure a sobre una pedra i va agafar el mòbil i els auriculars i va rumiar fins que va dir: - És una ximpleria, només hem sentit un soroll! Va decidir anar a buscar la Carla a casa seva. Van pensar anar a casa d’en Marc. Li van dir que havien d’anar al bosc. - Per que?, va comentar en Marc. - Perquè hem sentit un soroll i hem de descobrir què és.
Tots junts van decidir anar cap al bosc una altra vegada. Hi havia un mussol. Uuuuuuuu! . Aquell soroll definitivament era un mussol, no calia preocupar-se.
Tots els amics es van posar a riure i van pensar que havien passat una aventura ben divertida.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.
Ainhoa
Santaella Farias 4t EPRI
UN SENYOR UN GOS I UN GAT
Hi havia una vegada un senyor i un gos que eren molt i molt feliços i vivien a prop d’un bosc.
Un dia van anar a passejar pel bosc i es van trobar un gat abandonat. Al senyor li va semblar que el seu gos volia adoptar-lo, però ell no ho volia. El gat i el gos es van enfadar molt.
El gos va decidir quedar-se amb el gat fins que el senyor es repensés adoptar-lo. Finalment, l’home així ho va fer, va adoptar el gat. Contents van anar a casa i van menjar i després de menjar van anar a dormir. El gat no tenia a on dormir, així que el senyor li va deixar dormir al seu llit. Quan es van despertar el gos estava molt enfadat en veure el gat dormint amb ell i es van començar a barallar i es van trencar unes coses que eren seves. El senyor es va enfadar molt amb el gos i el va castigar.
L’endemà el senyor va pensar que preferia la companyia dels animals que no pas estar sol, així que els va perdonar, els va comprar unes joguines i tots van estar ben contents. Tots van ser molt feliços junts.
Conte contat aquest conte s’ha acabat.
Alim Aamarouch 4t EPRIELS TRES PEIXOS I EL GOS
Fa un any a Torelló en una botiga de roba tenien un aquari que hi havia tres peixos, es deien Nemo, Dori i el peix Globus. Els tres peixos eren molt amics. El peix Globus estava separat dels dos peixos i per aquest motiu ell se sentia una mica trist. Un dia va arribar un senyor i va dir que volia el peix Globus. El peix quan ho va escoltar va sentir molta por i es va amagar i els seus amics també es van amagar. Tot i això, aquell senyor va marxar amb el peix i tots van sortir del seu amagatall.
El peix ben enfadat va aconseguir escapar i es va perdre. De cop va trobar l'aigua a la botiga de roba.
A continuació va arribar un altre senyor que era molt amable i portava un gos que es deia Rocky. En Rocky tenia una missió, que era rescatar al peix Globus.
El gos Rocky tenia una aventura molt divertida i per fi va rescatar el peix Globus.
Finalment, tots van ser feliços i el peix Globus va trobar una bona família amb qui viure.
Andrea Shonial 4t EPRI
LA MANSIÓ ENCANTADA
Fa molts anys hi havia una mansió encantada que hi vivia en Blue, un monstre que feia molta por. En Leo, un nen molt amigable, vivia a casa seva que estava molt lluny de la mansió encantada.
Un dia en Leo estava caminant i va trobar en Blue. En Leo va agafar tanta por que va marxar corrent. En Leo va arribar a una mansió encantada sense saber que estava encantada. Va trobar una porta secreta que funcionava amb un codi secret. Va posar un codi a la porta secreta i el codi va ser el correcte. La porta es va obrir i en Leo va sortir de la mansió encantada. Després va anar a casa seva. En Leo estava cansat i se'n va anar a dormir. L'endemà en Leo va anar a l’escola, però no hi havia ningú. En Leo tot perdut va recordar que era diumenge. En Blue estava molt trist perquè tots li tenien por i volia anar a casa seva a dormir.
En Leo va sortir de l’escola i va anar cap al parc. Quan es va fer fosc va recordar que havia d’anar a casa seva perquè era de nit i l'endemà sí que havia d’anar a l’escola.
En Leo va córrer fins a casa seva i va xocar amb en Blue. En Leo ni el va mirar, només li va demanar perdó. En Blue només li va contestar- espera si us plau. Però ell va seguir corrent i va arribar a casa seva. Es va estirar al llit i es va quedar adormit. Quan es va despertar va mirar l’hora i va pensar que arribaria tard a l’escola. Es va vestir ràpidament i va córrer cap a l’escola, però, així i tot, va arribar tard.
Quan va entrar a l’escola va veure que tots havien marxat. En Leo va decidir explorar l'escola i va trobar en Blue. En Blue va sortir corrent i va anar al cine. Després en Leo va a casa d'en Blue i li va preparar una sorpresa. En Blue tot trist es preguntava per què tots li tenien por. En Blue pensava que mai cauria bé a ningú.
Després va marxar a casa seva, va obrir la porta i en Leo tenia una sorpresa. En Blue li va fer una abraçada i en Leo va desaparèixer. En Blue va cridar: ‘’Leo’’. En Leo va aparèixer a casa seva i va sentir una veu que va dir ‘’ no et facis amic d’en Blue’’ en Leo va dir que no perquè era el seu amic. En Leo va recordar que era l’aniversari d’en Blue. En Leo se'n va anar al burger king. En Leo va menjar una hamburguesa i va anar a la festa d’en Blue.
Tot seguit va anar a casa d’en Blue, quan va veure la mansió encantada, ràpid li va preguntar si tenia una porta secreta amb codi. En Blue li va respondre que no. En Leo va pensar que li diria felicitats i que marxaria i així ho va fer.
En Leo va tancar la porta i va marxar, tot i que es va quedar espiant. Va descobrir la porta secreta amb el codi, en Leo tot enfadat va anar cap en Blue i li va dir que si que tenia una porta amb codi.
L'endemà en Leo va conèixer a un altre monstre, resulta que l’altre monstre era el germà d’en Blue. En Leo li va dir si volia fer un amic, el germà d’en Blue li va dir que si, i en Blue també. Va ser el seu amic, van ser tots amics.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.
Continuarà……
És broma, conte contat aquest conte s’ha acabat.
Anna Lombardo Delgado 4t EPRILA PROVA DE PATERNITAT
Un dia, l'any 2050 a la casa dels Pikmant’s la mare estava preparant l’esmorzar i va cridar: baixa a esmorzar!
-Un moment, mama!
-Afanya't, abans que el menjar es refredi.
-D’acord, mama.
Cinc minuts després…
-He acabat. Puc anar a jugar amb els meus amics?
-No, has de fer els deures i netejar la teva habitació.
-Ho faré més tard.
-NO, HO FARÀS ARA!
Perquèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèeèèèèèeèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè? M’agradaria estar amb el papa (xiuxiuejant)
-Què has dit?
-Res, res.
-D’acord! Pots anar a jugar.
- Gràcies!
El pare diu: trobo a faltar aquesta nena! Per què tinc un certificat d'adopció? Truco la mare ara mateix!
-Per què tinc un certificat d’adopció?
La mare respon: evidentment, perquè és adoptada!
La nena diu: Quèèèèè? (plorant) No m'ho crec.
La mare respon: doncs és veritat!
Diu la nena: No, vull una prova de paternitat!
Bé, no l'obtindràs.
El pare respon: No, ella l’obtindrà!
No, ella no ho farà. Atura-ho ara!
La nena diu: Per què sempre heu de discutir? Per què no podem ser una família feliç?
-Perquè carinyo la teva mare m’ha enganyat moltes vegades.
-Per què, mare, per què? Per què vas haver d’enganyar al pare?
-Perquè no em va fer prou cas.
-Podries haver-li demanat que prestés més atenció.
-Ja ho vaig fer i va dir que ho faria, però no ho va fer. Va estar al telèfon quan tenia estones lliures.
-Doncs era perquè estava planejant una sorpresa per al 27è aniversari i després et vas divorciar de mi (plorant)
-Ohhh!, jo no ho sabia!
-D’acord, centrem-nos en el fet que podria ser adoptada
-Bé, som de la mateixa família o que potser ets de la meva germana?
-D’acord, fem la prova de paternitat. Bé, fem la prova ara! Un parell de setmanes després…
-Senyor, vostè no és el pare d’aquesta nena?
-Nooooooooooooooooooooooo!!
-Bé, suposo que ets filla de la meva germana. Com pot ser això?
-Bé, jo i la meva germana vam donar a llum al mateix temps, així que la infermera devia haver canviat els nadons sense saber-ho. D’acord, anem a visitar la meva “tia”
El pare va dir: sé que fa mal, però sigui el que sigui, sempre seràs la meva filla. Una hora després… Hola, germana, resulta que la teva filla és la meva filla i la meva filla és la teva.
-Això ja ho sabia.
-Per què no em vas dir que ja ho sabies? Volia que ho descobrissis tu mateix.
-Som-hi! Al final van decidir que estaria una setmana amb la “mare” i una setmana amb el pare i una altra setmana amb la seva mare de veritat i la seva cosina tot l’any amb la seva mare
Atiq-Yomin 4t EPRI
LA COSTA D’OR
Hi havia una vegada un país anomenat Costa d’Or. En aquest país hi havia un primer ministre que es deia Dr. Kwame Nkrumah que va liderar la independència de Gran Bretanya el 1957. Hi havia molts països que van anar a colonitzar la gent de Costa d’Or com són Portugal, Gran Bretanya, Suècia, Holanda i Dinamarca. Aquests eren europeus.
El primer país que va arribar a la Costa d’Or va ser Portugal l’any 1471, on van arribar a difondre la paraula de Déu, van construir el castell d’Elmina, d'aquí van adquirir esclaus i or en el comerç de béns europeus com ganivets de metall, miralls i pistoles. La gent de Costa d’Or tenia moltes coses materials i també naturals, però no coneixen l'ús d'aquestes coses.
Els portuguesos van colonitzar la Costa d’Or i van marxar el 1642. Els britànics també van arribar a colonitzar la Costa d’Or del 1867 al 1957.
Hi ha molts països que utilitzaven la gent de Costa d’Or com a comerç d'esclaus i també es van endur el seu or i moltes coses més, però hi havia un problema entre europeus i africans que era la partició europea d’Àfrica que va contribuir al conflicte, la guerra civil i a les fronteres polítiques artificials.
El Dr. Kwame Nkrumah que era el primer ministre es va trobar amb algunes dificultats per resoldre aquest problema. El problema era aquest : Nkrumah es va enfrontar a diversos reptes quan va assumir el càrrec perquè mai havia servit al govern i necessitava aprendre aquest art.
Els líders del govern també estaven lluitant i ajudant a Nkrumah i la Costa d’Or a obtenir la independència, així que els britànics van veure que Nkrumah era tossut i no deixava de lluitar per aconseguir la independència, així que van posar Nkrumah a la presó.
Nkrumah va sortir de la presó i va arribar amb valentia i solució al problema tot i que li era difícil. Aquesta era la solució: Nkrumah i Padmore van establir un grup anomenat THE CIRCLE per obrir el camí cap a la independència i la unitat de l'Àfrica occidental. El grup pretenia crear una unió de Repúbliques Socialistes Africanes.
El Dr.Kwame Nkrumah i els cinc líders de la Costa d’Or van aconseguir la independència per a la costa d’Or, per la qual cosa se'ls va anomenar THE BIG SIX proposats pel Dr.Kwame Nkrumah. Ell va dir: “Per fi, el nostre país estimat és lliure per sempre”
Blessing Fua Brown 4t EPRI
EL ROBOT ROC I EL CARNAVAL
Fa molt temps a Torelló hi havia un robot que es deia Roc. Al robot Roc li agradava molt el carnaval, era un sequaç.
Sempre anava a les festes de carnaval, ben disfressat. Anava al pullassu, a senyoretes i homenots, fins a l'enterrament de la sardina. Anava de festa en festa.
De cop i volta, dos dies abans de saber qui era el rei o reina carnestoltes no trobaven el falatell.
Van buscar per Manlleu, per Sant Pere, per Sant Vicenç, per Barcelona, per Montesquiu, per totes les cases de Torelló, per Girona, per França, per Andorra, per Itàlia… I per tots els rius i mar.
De cop i volta va arribar la vella Quaresma robòtica a Torelló. La vella Quaresma va dir:
-Ja estic aquí soc la vella Quaresma robòtica.
El robot Roc va dir que havien anat a Vic, però no van poder entrar perquè hi havia molts robots vigilant que ningú entrés a Vic.
Al final el robot Roc i els Sequaços robòtics van aconseguir entrar. Van buscar per totes les cases de Vic.
Els robots de Torelló van arribar a la casa del vampir de Vic robòtic i van trobar el falatell. Els sequaços li van donar el falatell i el robot Roc es va encendre.
El robot Roc era el rei carnestoltes.
El falatell perdut i el falatell trobat, aquest conte ja s’ha acabat.
Bruna Sánchez Ojeda 4t EPRILA HISTÒRIA DEL REI CARNESTOLTES
Fa poc hi va haver un rei Carnestoltes que feia la seva feina. A vegades sentia que algú l’espiava. Va trucar el seu amic en Xapot a veure si el podia ajudar. Van anar a casa d'en Carnestoltes. En Xapot li va dir: - agafa el Falatell i li dius a tota la gent de Torelló que t’espien. El rei Carnestoltes anava a agafar el Falatell i de sobte no hi havia el Falatell. Havia desaparegut!!
Van anar per tot Torelló per veure si el trobava. En Xapot pensava que l’hauria agafat algú. El que ells no sabien era que el Falatell el tenia el seu company, el vampir de Vic i cada vegada s'apropa més el Pullassu. El rei Carnestoltes necessitava el Falatell, però el vampir de Vic no li volia donar, perquè volia que el Carnaval es fes a Vic. La gent de Torelló li van dir al rei Carnestoltes que el Falatell el tenia el vampir de Vic. En Margalef li va agafar el Falatell, però ells tot contents pensaven que era el de veritat, però no, ells es pensaven que el vampir de Vic es ton**. Havien de fer la festa sense el Falatell. Quan van fer el Pullassu la gent de Torelló es preguntava on era el Falatell. Van marxar tots els de Torelló perquè sense el Falatell no tenia gràcia.
De cop, un nen petit es va perdre i ell era el fill del vampir de Vic. El rei carnestoltes va veure el nen i li va dir si s’havia perdut. El mini vampir li va dir que sí. En Carnestoltes va anar amb ell i el va acompanyar al despatx del rei Carnestoltes. En Carnestoltes li va preguntar si sabia alguna cosa del Falatell. El mini vampir li va dir que sí, però no volia dir-li res. El mini vampir li va dir que li diria, però que no li digués al seu pare. El Falatell el tenia el seu pare guardat en un armari i volia esperar el dissabte pel carnaval. En Xapot li va donar les gràcies per explicar-li la veritat i va marxar del despatx.
En mini vampir, en Xapot i el rei Carnestoltes van marxar, però no sabien on era i ho van buscar al Google Maps. En Xapot buscava i buscava i seguia buscant, però no ho van trobar.
Després un nen que tenia 2 anys, de tan petit que era va passar per la finestra i va agafar el Falatell, just era el divendres 3:00 de la matinada. El dissabte s’ho van passar molt bé, sobretot el rei Carnestoltes!!
Espero que us hagi agradat. El rei Carnestoltes i en Xapot teniu un carnaval per a tothom!!
Daniel Montoro Viñas 4t EPRI
L’ENEMIC D’EN MARC
Hi havia una vegada tres nens que vivien a Alemanya i eren millors amics. Es deien Marc, Erik i Daniel.
En marc tenia un problema, el seu enemic tenia superpoders i volia anar a atacar en Marc, i en Marc i els seus amics no sabien què fer.
En Marc va anar a veure el seu pare a Espanya a preguntar-li com podia acabar amb el seu enemic, el seu pare no sabia com fer-ho i va anar a veure a la seva mare a Egipte a preguntar-li el mateix que al seu pare. Com podia atacar el seu enemic? I la seva mare no sabia com fer-ho.
Un dia va anar a veure a la seva tieta a Argentina i li va preguntar el mateix, com podria atacar el seu enemic? La seva tieta com que era bruixa li va donar ingredients per fer una poció per ser invencibles i tenir superpoders.
En Marc va tornar a Alemanya per fer la poció amb els seus amics. Quan va arribar va anar a dormir perquè ja era de nit. Quan es va llevar va anar a casa de l’Erik, després va venir en Daniel i en Marc i els va ensenyar els ingredients, junts van aconseguir fer la poció. Van guardar la poció perquè havien tardat tant que s'havia fet de nit i en Marc i en Daniel es van quedar a dormir a casa de l’Erik. Quan tots tres es van llevar, van esmorzar i van jugar a jocs, i després van tocar el timbre i es van veure la poció perquè es pensaven que era l’enemic d’en Marc i van obrir la porta i era la mare de l’Erik.
La poció ja s'havia acabat i en Marc va anar un altra vegada a Argentina. La seva tieta li va donar els ingredients, va tornar a Alemanya ja era de nit i se'n va anar a dormir. Es va llevar i va anar a casa de l’Erik, després va venir en Daniel i van anar a buscar l’enemic, es van veure la poció i van lluitar. Els superpoders d’en Daniel no funcionaven i van lluitar l’Erik i en Marc i van matar a l’enemic. En Marc estava molt feliç!!
L'endemà l’enemic va ressuscitar i en Marc no sabia res i l’Erik li va dir a en Marc que el seu enemic havia aparegut i es va enfadar molt i va tornar a anar a Argentina, que la seva tieta li tornés a donar la poció i en Marc li va donar les gràcies. En Marc va tornar a Alemanya, es van ajuntar tots i l’enemic d’en Marc els va fer una trampa i en Marc i els seus amics van caure a la trampa i quan l’enemic d’en Marc els volia atacar va aparèixer la tieta d’en Marc amb la seva escombra, li va donar un cop a l’enemic d’en Marc. La tieta els va ajudar a sortir de la trampa, es van ajuntar tots quatre i van matar a l’enemic d’en Marc. Estava molt feliç, però no s’esperava que aparegués el pare de l’enemic d’en Marc, però també el van matar. En Marc i els seus amics van ser molt feliços.
Derek jair Morales Bourdim 4t EPRI
LA CORONA DE SANT FELIU
Fa poc un poble molt maco que es diu Torelló zzzzzz, ai perdó que m'he adormit.
En Ramon i la Bruna van anar a Torelló, ells són de Girona al cul de la Lleona.
El seu avi viu a Torelló. Començaven la festa major, però a les catacumbes vivia la Baula, una senyora dolenta, una dona violenta, una dona cruel. Volia robar el lloc d’en Lluc. Us preguntareu: Però qui és en Lluc? És l’alcalde.
En Ramon i la Bruna ja van arribar a casa d’en Candi, el seu avi. Truquen a la porta i diuen:
- Hola, avi. Com estàs? L’avi contesta: -sabeu que soc Sant Candi o potser és Ramon?, o Feliu?, o Adrià?, o Daniel?, o Edu? No. És Sant Feliu - s’ha fet un embolic.
En Candi veu una ombra. La Bruna s'estranya i diu: - Què passa avi?
Un minut de silenci que va passar a ser una hora
- Què passa avi? - va dir en Ramon
- Algun dia us he explicat la història de la Ba Ba Ba Ba… Això durant 3 hores i 10 minuts.
- Baula - En Ramon i la Bruna estaven pensant qui era la Baula.
- EL RACÓ DEL NARRADOR aneu a la línia 4 i 5 allà t'explicarà qui és la Baula.
En Candi va veure que en Ramon i la Bruna van fer cara de gosset i l'avi els va explicar la història.
La Baula viu a les Catacumbes i vol tenir la corona de Sant Feliu i ara aquests dies ningú no va al carrer perquè no els baixin a la Baula.
- El guió, si us plau, gràcies per a on anava? Directora, en Ramon s’ha fet un embolic i estem en directe.
La Bruna és molt rondinaire - Va Bruna, no et queixis si vols sopar macarrons.
En Candi vol arreglar les coses - sosososos, fugiu!- van dir espantats.
Càmera, acció!!
En Ramon per no portar la ràdio fa la cançó - pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa - en Candi és bromista i és brometa. Anem a les catacumbes al seu cau.
La Bruna va tenir una idea més guai, va pensar fer una trampa, colar-se a la Casa de la Vila per les catacumbes, agafar la corona i deixar-la al carrer.
Es van colar un per un a les catacumbes. Unes hores més tard van veure que tots els pescallunes han tornat hipnotitzats i també anaven al cau de la Baula.
Quan van arribar van veure Sant Feliu emmanillat. Per no fer soroll van marxar de quatre grapes, però com que en Candi era una mica vell - uiiiiiiii!!!!!! Jo no puc, si no em trencaré l'esquena. Allà dintre és un laberint. Van buscar i buscar i al final van sortir. Tots van sortir, en Ramon patia molt i si patia diria aixòesteu tots bé??!!!!. Tots menys un, sabeu qui???? En Candi perquè el final s’ha trencat!!!! -
La sala de la corona és mmmmmmm - en Ramon per fer-se el llest - NO és per aquí - diu en Candi. Però quan anaven pel passadís van trobar el terror, era la Guàrdia Brasilera. En Candi els va dir el seu terror i
la Bruna va tenir la idea de disfressar-se de metge. En Ramon anava preparat, ja estaven canviats. S'apropen i diuen:
- Hola, nois és l’hora de la revisió - La xeringa estava plena de poció de dormir i els van posar la xeringa al braç, es van adormir i van aprofitar. Ja tenien la corona i en Ramon els va dir que es posessin a córrer. La van posar al carrer Bartomeu si passeu una multa tindreu. Es van estar esperant 1 hora i 18 minuts. Per fi va passar la Baula amb la corona de Sant Feliu. En Candi va tenir una idea millor i va tornar a fer la porronada. En Ramon i la Bruna li van demanar què era la porronada.
En Candi havia de dir una resposta ràpida:
- La porronada és una cosa de Torelló. Va, ompliu els porrons!!
Van pujar a la gàbia on estava Sant Feliu i van fer la porronada. La Baula es fon i desapareix. Tot el poble crida:
- EHHHHH Per fi ja està lliure en Sant Feliu - en Candi va veure l’hora i els va dir que ja era hora de marxar a casa a sopar.
L'endemà va marxar en Ramon, la Bruna i en Candi, però un altre cop es va quedar sol, més aviat amb en Sant Feliu.
Aquell any va ser una festa major especial amb la Baula i tot. Us ha agradat? Sí o no? Moltes gràcies per dir que sí. Algunes preguntes…
- Gil, quina pregunta tens?- Per què he posat bromes?- Mira bona pregunta, perquè rieu i ho compartiu.
-Nil, quina pregunta tens?- Per què parlo de Torelló i de la festa major? M'encanta la porronada, però també m'agraden les altres festes del carnaval.
-Ja estan les preguntes? Si? Doncs, adeu.
Abans que marxeu una cosa, una porronada i un Sant Feliu aquest conte s’ha acabat. Fi
Élia Ramon Miró 4t EPRIHi havia una vegada uns nens i nenes que es deien Gil, Pau, Sara i Júlia.
La història va passar a l'any 2002, que en Gil i la Sara van tenir una idea. La idea era anar al bosc tots junts. A la Júlia li feia una mica de por, però ella va dir que d’acord. Van marxar, però quan van entrar es va tancar la porta, es va tancar el llum i estava fosc. Van trobar la clau a terra i van obrir la porta.
Van escapar corrent, però va sortir un llop per davant de tots i per darrere també, li van donar menjar als llops, però van seguir corrent. De cop van sortir cinc ratpenats per davant i pel darrere i els van donar més menjar. Van sortir corrent i de cop en Pau es va parar i va dir que ell aniria per un altre carrer, ja que hi havia més animals i no tenien més menjar. En Gil va dir que també anava amb ell perquè no el volia deixar sol, però després la Júlia va dir que anessin tots per l'altre carrer i que no se separessin.
Al cap d'una hora van tenir gana, però la Sara va dir que tenia menjar a la motxilla, que portava patates i begudes. En Gil va dir que tenia una tenda de campanya i una manta gran, també cadires, llanternes per jugar a explicar històries de por. Tots es van adormir zzzzz.
Al matí es van despertar i la Júlia estava plorant perquè li havien robat el mòbil i no podia trucar a la seva mare, però el Pau li va dir que li deixava el seu perquè pogués trucar a la seva mare. La Sara també plorava perquè li havien robat els seus diners i en Gil li va donar els seus diners perquè la Sara pogués comprar un mòbil.
Al cap d’uns anys la Sara li va tornar els diners en Gil, la Júlia li va donar un nou mòbil i un ordinador. A en Pau li va donar les gràcies perquè havia sigut molt amable amb els seus amics igualment que no fossin els seus amics.
La Júlia va haver de viatjar a Mallorca i la Sara a Califòrnia a treballar. En Gil també va marxar perquè necessitava una feina. En Pau va marxar a New Jersey.
Al cap de cinc anys es van trobar tots i ara són millors amics i s’estimen molt.
Emmily Quintero Vanegas 4t EPRI
ELS NENS I NENES
LA PAPALLONA
Un dia de novembre, jo jugava a pilota amb els meus amics. Estàvem molt contents. De sobte vam veure una papallona i jo la volia caçar, però no tenia caçapapallones. Tots ens vam amagar darrere un arbre per agafar la papallona, però la papallona es va escapar. Jo vaig caure i em vaig fer mal al costat i em vaig adormir. Els meus amics em van portar a casa i em van curar.
Conte contat aquest conte s’ha acabat.
Fatima Drahamani 4t EPRI
COSES D'EN JAN
Fa molts anys, bé, tampoc en fa tants, en un poble petit hi havia una escola.
En Jan, la Maria i en Juan van anar a l’escola, quan van arribar en Jan va començar a llegir un llibre de dinosaures.
De cop i volta, van sortir tots els dinosaures del llibre i en Jan es va espantar molt. Tots els dinosaures del llibre, fins i tot els herbívors, se’l volien menjar i va començar a córrer i córrer per tota l'escola. Quan va arribar al pati es va amagar a la cabana i els dinosaures l’estaven buscant per tot el pati. De cop un Velociraptor el va trobar i va cridar ben fort als altres dinosaures que vinguessin. Quan en Jan va veure que el Velociraptor va cridar a tots els dinosaures va començar a córrer cap a la classe, però quan va arribar a la classe… xan xan xaaannnnn… Va veure el què menys s'esperava, tots els dinosaures estaven a la classe estudiant amb la Maria i en Juan. De cop en Jan va caure en un forat negre que va veure a la classe i va veure una cosa que brillava i era petita, petita, intrigat va anar a veure què era i quan més
s’apropava més gran es feia. No sabia què era, ho va tocar i va tornar a la classe, i per sorpresa seva tot era normal no hi havia dinosaures. Després va anar al lavabo i tots els dinosaures eren allà. Un d’ells li va dir: - Jan no et volem fer mal, només volem ser els teus amics. A ell li va semblar bé i els va dir d’anar a la seva classe a estudiar i a l’hora de pati podrien jugar junts.
siiiiiiiii!!!!. Així que van anar a la classe i just quan va tocar el timbre d’anar al pati…rinn! rinn!...Jan! Jan! Desperta és hora d'anar al pati, en Jan estava adormit i tot havia estat un somni.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Ian Aranda Martínez 4t EPRIEL NEN AMB SUPERPODERS
Hi havia una vegada un nen que es deia Marc que vivia a un poble on hi havia una escola. Aquest nen tenia molts amics.
Un dia estava jugant al pati i el Marc es va fer mal el braç. Després el van anar a curar, però li van posar una cosa que era nova. Allò li va donar superpoders, però ell no ho sabia. Aquells superpoders eren la superforça.
Sense voler, en Marc, espatllava les coses que agafava i trobava.
Els seus amics es van enfadar amb ell perquè els trencava les coses quan li deixaven. En Marc veient allò es va posar molt trist.
En Marc després va tenir una idea per a solucionar aquell problema, va pensar que quan es tornés a posar la medicina, tornaria a ser un nen normal i així ho va fer.
Va funcionar!! En Marc ja tornava a ser un nen sense superpoders i estava molt content, era molt millor ser ell mateix.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Iker Linares Pascal 4t EPRI
LA FAMÍLIA D'OCELLS
Hi havia una vegada a l'any 1972 a l'Àfrica, dos ocells i els seus ous que vivien a un arbre. La mare es deia Fatu i el pare Josep. Un dia el pare va marxar a buscar menjar i una serp que vivia sota l’arbre es volia menjar els ous. La serp va pensar un pla, va tirar un rellotge a terra i la mare en veure un objecte tan estrany va baixar volant per agafar-lo. La serp, a la velocitat de la llum, va agafar un ou i se'l va menjar. Va baixar a casa seva mentre la mare pujava.
Tres dies després la parella d’ocells es van adonar que cada vegada hi havia menys ous. Van decidir anar a la platja a buscar pedres que semblessin ous. Van trobar una pedra gegant i la van pintar. Van deixar-la al seu niu i quan la serp va intentar menjar l’ou, la pedra com que era molt grossa va caure sobre la serp i la va ben aixafar.
Des d'aquell moment van viure feliços sense cap perill. La serp va córrer tant, tan lluny, que anava tan cansada que quan va anar a beure aigua al riu va caure perquè no tenia ni equilibri. Ningú tenia por de caminar per la selva, els ocells pensaven que ja no tenien cap amenaça. Però el què no sabien era que la serp encara estava viva, l’aigua l'havia arrossegat ben lluny fins a arribar a una presa i un llenyataire que passava per allà la va rescatar, la va portar al seu poble. Va estar uns dies reposant i es va recuperar, però la serp no només es va recuperar també havia après a ser un millor animal i a ajudar a la gent que l’envoltava, ja que mentre descansava veia a la gent treballar fort i quan un treballava l’altre reposava i la serp s’havia criat sola i sense amics. Va aprendre que havia de canviar.
Serp recuperada història explicada.
Jadi Diouf Sanchez 4t EPRI
LA NENA QUE VA SALVAR ELS ANIMALS.
Hi havia una vegada en un poble que es deia Torelló. En aquest poble hi vivia una nena que es deia Alma. Ella cada dia anava el bosc molt a prop del parc. Un dia les seves amigues i ella van sentir un soroll molt a prop. Van caminar fins al lloc i estava ple de fulles. Al costat hi havia un camí sense fulles perquè no hi havia arbres i si hi havia arbustos. Van caminar per aquest camí una estona. Van seguir el camí i van arribar el lloc on hi havia els animals, però per sorpresa seva eren animals posats en gàbies que estaven tancades amb una clau.
De cop i volta el vigilant va marxar perquè estava cansat i li van caure les claus a terra. L’Alma i les seves amigues van córrer a agafar les claus i van treure els animals i els van deixar lliures. Hi havia conills, gossos, gats, i conills porquins junts i el pitjor de tot és que les gàbies eren molt petites. Després se'n van anar corrents perquè el vigilant, que va sentir el soroll, de cop va tornar. Va anar corrents cap a les gàbies per veure si hi havia els animals, però no hi havia cap animal. El vigilant es va enfadar molt, ja que els animals s’havien escapat. Tot seguit, el responsable en veure el què passava va anar-hi i el vigilant li va explicar tot. El vigilant li va demanar perdó, però el responsable estava massa enfadat i no el va perdonar.
Mentrestant els animals, l’Alma i les seves amigues estaven anant cap a casa de l´Alma. Quan van arribar-hi la seva mare li va preguntar com havia anat l’excursió al bosc. L’Alma li va explicar que havia anat una mica bé i una mica malament, la seva mare va voler saber el perquè i ella li va explicar tota l’aventura. La mare després d’escoltar-la la va felicitar per alliberar tots aquells animals i li va donar l’adreça d’un centre d’acollida. L’Alma i les seves amigues van anar a portar tots els animals al centre on els animals poden viure sense estar tancats en gàbies. Després d’aquesta aventura l’Alma va pensar que quan fos gran podria treballar de veterinària.
Van passar molts anys i al final l’Alma es va dedicar a ser veterinària i va estar molt contenta ajudant als animals com quan era petita.
Jana Pérez Ferreiro 4t EPRIDOS POBLES I UNA CIUTAT
Fa molts anys al 2010 a Torelló hi havia en Margalef, el vampir de Vic i la Serpent. El Vampir i la Serpent es barallaven pam pem pim pom pum.
- Prou monstres infernals!!, ai no estem a pastorets, perdó - va dir en Margalef. Mireu Vic per tu i Manlleu per tu.
- Ja visc a Vic
- I jo a Manlleu
- Fi, és broma poma mmmm que bona.
- Goool, hi ha partit?
-Ara que estan distrets puc robar el Falatell.
A la nit es cola a l'ajuntament i tot dient: - És meu!!! Noooooo el poble de Terrassa, mala rasa. Torelló Margalef.
El poble diu: - Uuuuu calleu! En Margalef diu: - El Falatell per telepizza, si us plau. Pizza pizza el diamant sisisisi flasca és meu.
-Dona’m el diamant, ja!, monstre Vigatà.
-Mamaaa! Soc d'una ciutat, no, potser me'n vaig. Adeu
El Falatell va ser robat per la reina Carnestoltes. Continuarà.
-Nooooooooo ara noooo!!
Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.
Lluc Homs Balmes 4t EPRI
ANIMALS EN ORBITA
3 DE NOVEMBRE 1957:
Llançament a l’espai de la gossa Laika, 3 anys més tard es creu que ha mort.
ACTUALITAT SEGLE XXXII:
Es troba un científic corrupte al nou experiment de la NASA “animals conscients”.
Li dona consciència a un llop que anomena Vil. L’arresten, però el llop s’escapa. Els altres animals són: la Laura un linx, en Quac un ànec blau, en Max un lleó africà, en Pérez un ratolí i subcapità i la Laika un gos i la capitana.
1 ANY MÉS TARD:
Envien els animals el centre espacial EXD amb els astronautes, però en Vil s’hi cola. En una exploració troben un planeta nou i l'anomenen Aniplanet en honor als animals a bord. També descobreixen que Aniplanet té les mateixes condicions que la terra. En exploracions a Mart, Plutó, Saturn, Júpiter, la Lluna, etc. troben aliens diferents segons el planeta i la posició en ell. A cada raça d’àlien els encanta un menjar humà.
Ara tornem amb en Vil, el que ell feia era inspeccionar, buscar i analitzar (bé la tècnica IBA) els millors aliens per la guerra, els més perillosos de tot el sistema solar, els més forts. Mentrestant els nostres herois rescataven els aliens pacífics i inofensius, i els perillosos els que buscava en Vil. On portaven els aliens inofensius? No és obvi? No? No, ningú ho sap? Doncs… A ANIPLANET!!! Per cert, des que van anar a Mart que no hi havia dònuts. Un dia qualsevol, diria que era dimecres, bé és igual, van anar a Júpiter.
- Per veure més terreny -va dir la Laika- farem grups per exemple Max i Laura al grup A i l'altre grup serem en Quac, en Pérez i jo el grup B.
- Que el grup A vagi al nord i el B al sud - va proposar en Quac.
Tots estaven d'acord. Cada grup va anar a la zona dita. El grup A, el d'en Max i la Laura estaven incòmodes, ja que un estava enamorat de l’altre, però no li deia.
La Laura, intentava trencar el gel va dir:
- I bé et cauen b…
“tin tiriri ririri tin trin trin ririri tin” en Quac els estava trucant.
- Hola, hola, em sents, em sentiu?
- Sí, però no molt bé -va contestar en Max.
- B,b,bé don,doncs cu,c,correu ca, cap a la, nau!!!!!! “gggggggggggggggggggggggggggggggg”
- S’ha tallat la connexió- va dir la Laura.
- Va, correm abans que la tempesta ens enxampi.
Van córrer i córrer i córrer i van córrer moooooooolt i mooooooooooolt més, fins que van arribar a la nau. Enmig de la tempesta de sorra en Vil va segrestar en Quac i li va implantar parts robòtiques o sigui que el va fer mig robot. Però quan va acabar en r.o.b.o. Quac (aquest és el nom que li va posar) va … DESAPARÈIXER!!! Quan tot l’equip va arribar a la nau es van trobar en Vil, allà, estirat, ferit, amb la roba estripada.
- Què et passa traïdor?-va dir en Max en un to amenaçant.
- On és en Quac? Què li has fet? No l’hauràs matat, no? Ui, si ho has fet, t’ho faré a tu!- el va amenaçar.
- No, que no, no li he, fe ccc,fet re a ellccc-i es va desmaiar.
- Ara, el deixem aquí- va dir en Max.
- NO!, no el deixarem aquí. Que no veus com està? Ja sé que és dolent, però ara està ferit, i si deixem algú aquí serà a tu.- el va advertir la LaikaDe sobte, en Vil es va aixecar i va hipnotitzar a tothom a bord i els aliens van abordar la nau (per cert, els aliens més dolents eren els del centre de Mart i els encantaven els dònuts, per això des que van anar a Mart no hi havia dònuts). -ctfdtd¢¢€6363664498 (jajaja s’ho han empassat tot) - van riure els aliens-
Però no tots estaven hipnotitzats, la Laura i en Max no estaven hipnotitzats i s’havien amagat al magatzem.
- D’això… Max -va dir la Laura- et volia dir una cosa… BOOOOOOOOOOOOOOOOM!!!!!!!!!!!!!!
La porta del magatzem va saltar pels aires i la Laika va entrar amb una dotzena de robots i uns 10 aliens i va dir:
- Sé que esteu aquí! Sortiu del vostre amagatall, I ARA!-els va amenaçar.
- D’acord!, ja surto-va dir la Laura mentre sortiaDe Cop I volta la Laura va abraçar la Laika, i de cop la Laika es va deshipnotitzar. Però ni els aliens ni els robots ho van fer, així que van haver de barallar-se amb les pistoles.
- És clar que els enemics ens superen en número, però nosaltres som millors- va animar la Laura.
- Tens raó -va respondre la Laika.
- Gràcies -va dir la Laura.
- No, no vull dir que si som més, guanyarem! Ara vinc- va aclarir la Laika-. I se'n va amb una micronau.
- Geeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeenial se n’ha anat-va dir en Max.
- No, jo confio en ella-va dir-li la Laura. Però els aliens seguien allà i un va dir:
- !”·$%&/()=jjd(Ah un menys.)-i un altre-/(TR&%·Y&%·$·$·$$$$$··”·€¢¢(Si ara serà més fàcil) i el primer va tornar:
- }][{¬€€€€€~#####@@@@@@@@@@@@@@@æ«ß»ð¢đŋŋŋŋŋŋŋŋ←ħ(si si si i si
peeeeero on són?, on han anat?, on estan)
°±™⅞⅝$£$⅜⅝⅞™±±(JAAAAAAAAAAAAAPROOOOOOOOOOOOOOOUUUUUUEEEEES*********III IITSS!!!!!!!)-va escridassar l’àlien que semblava el director-. I van començar a buscar
En afecte hi havia un forat darrere de la caixa. Tots els aliens de la nau van córrer i córrer i córrer, van parar un moment a descansar i van córrer fins a arribar al passadís central on estaven la Laura i en Max i els van capturar. Els van portar a la sala de navegació. Era gegantina, i, de cop… BAAAAM !!!!!!
En Vil va aparèixer del no-res, era mooolt gran, no se si era per la hipnosi o per alguna altra cosa, però mesurava unes 33 girafes dalt i 14 balenes blaves de gran i estava protegit amb l'energia psíquica. En Pérez també havia crescut, però com a molt era de la mida d'un mico. En Vil va dir:
- Ha, ha, ha, ja us tinc i la capitana? Ah si us ha deixat…
BAAM!!!BOOOM!!!CATARRATOOMBALOOM!!!!
- Què deies Vil?-era la Laika amb els aliens d’Aniplanet i en r.o.b.o. Quac- ja us ho vaig dir “vaig a buscar reforços” i ho he fet. De cop, sense que ningú digués res, va començar una baralla colossal, espases làser, pistoles galàctiques, vòmit d’àlien (a veure ja sé que fa fàstic, però soc el narrador i ho he d'explicar, va seguim) pinçades de cranc, cop de puny, etc.
En Pérez va disparar en Max, però la Laura va intervenir fent que el tret li toqués a ella. En Max la va agafar i la va curar. Després d'això en Pérez es va deshipnotitzar, i tots junts van guanyar. Després van tornar els aliens a Aniplanet, els astronautes van tornar a les seves coses, en Max i la Laura es van casar a Aniplanet, i amb en Vil el van tornar un llop normal i el van portar a un bosc de la terra.
I sé que aquest conte t’ha agradat perquè l’has acabat.
Lluc Serrat Baena 4t EPRI
TOTA LA VIDA DE MISTERIS
Fa temps al poble de Torelló, hi havia quatre cosines que es deien Mar, Juana, Zoe i Marta. Sempre estaven juntes, passaven les tardes a casa dels avis quan sortien del col·legi.
Els avis tenien un gos que es deia Max i sempre estava amb ells. Cada dia desapareixen coses i ells van començar a investigar.
Al cap d'uns anys van descobrir que el culpable era en Max, el gos que amagava les coses en un passadís secret. Com que van veure que els agradava investigar van decidir estudiar per ser investigadors.
Al cap de 10 anys van viatjar per tot el món, a Austràlia, Brasil i França, tot investigant misteris i resolent misteris.
Eren molt famosos i estaven molt contents.
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
Manar Aamarouch Badi 4t EPRI
EL DIA TENEBRÓS
L'any 1968 la Rita, en Zac, la Laura i la Nati van anar al bosc a caminar fins que van arribar al riu. La Rita i en Zac es volien banyar, però la Laura i la Nati no es volien banyar, aleshores van sentir un soroll.
Mentrestant la Rita i en Zac s’estaven banyant, la Laura i la Nati els van avisar i van sortir corrent de l’aigua. Tots junts van anar a casa la Rita, es van relaxar una mica veient una pel·lícula d’en Grinch i de sobte van picar la porta. La Rita va anar a obrirla i era una bruixa. La bruixa es va emportar a la Rita.
En Zac, la Laura i la Nati van apagar la tele superràpid i van sortir per la porta perseguint la bruixa que s’emportava a la Rita. I de cop i volta la bruixa va desaparèixer.
En Zac, la Laura i la Nati es van sorprendre quan la bruixa va desaparèixer.
Van anar caminant, caminant i caminant fins que van trobar una casa abandonada.
Van tenir curiositat per entrar perquè van veure un tipus de bruixa.
Van trobar un forat a la casa abandonada i hi van entrar.
Hi havia escales molt trencades, els va fer por de pujar, però al final les van pujar i van veure a la bruixa amb la Rita.
Es van apropar, van agafar a la Rita i van sortir corrent de la casa abandonada i van anar cap a casa la Rita. Van seguir mirant la pel·lícula d’en Grinch. I aleshores van anar a jugar al jardí de casa la Rita.
Van tornar al bosc una setmana després d’aquell dia tenebrós i estava tot ben bonic.
Aleshores va venir una fada i els va dir que la perseguissin.
De cop i volta van arribar a un castell. Al castell hi havia moltes fades. Hi havia unes habitacions precioses. La Rita va tenir ganes d’anar al bany. Quan va arribar va dir:
- Ostres, aquest lavabo és preciosíssim ja m’agradaria quedar-me aquí.
Martina Ortiz Quintanilla 4t EPRI
VIATGE AMB LA LIA
Hi havia una vegada, fa molts anys, bé tampoc tants anys. Una dragona que viva al planeta Rocós.
La dragona Lia estava jugant amb els seus amics en Luca, l'Arnau, la Laia, la Marina, la Carla i el seu germà Roc jugant a la corda, a fer castells de sorra (muntant la fortalesa) i al meteorit, cometa i estel.
Un dia la Lia va anar a donar una volta amb la seva nau i quan estava a prop de la terra, els comandaments de cop no li van funcionar.
Va acabar estrellada contra el planeta Terra i allà va veure que la seva nau estava espatllada. Després tothom que la veia s’espantava, els animals i les persones.
Va anar caminant al Pol Nord i després d’uns quants dies, els seus amics de la terra van veure la nau destrossada i li van preguntar què li passava. La Lia els va dir que la nau estava espatllada.
Tots els seus amics van anar a buscar material, ferro, vidre i claus.
Un cop l’havien arreglat els seus amics li van demanar que volien veure el seu planeta, i la Lia estava d’acord perquè volia que els amics de la Terra coneguessin els de l’espai.
Van anar tots cap al planeta Rocós i allà van continuar jugant un cop la Lia els havia presentat a tots.
Quan van acabar de jugar, els amics de la terra es van quedar a dormir.
L'endemà van tornar a casa i els va acompanyar un amic de l'espai, cada un amb una nau.
Un cop van arribar, els van deixar cadascun a casa seva i ells van tornar al seu planeta molt contents d'haver fet tants amics nous. Un cop allà els van explicar als seus pares que ho havien passat d’allò més bé.
Conte contat, el conte de l’espai s’ha acabat.
Martina Serrat Martínez 4t EPRILA HISTÒRIA SENSE TÍTOL
Fa uns anys a Torelló, l’any 2000 hi havia uns dimonis que tenien una caldera molt cremant. Aquests dimonis eren 24 dimonis, Satanàs i Llucifer.
El 2000 Satanàs es va trobar el gran Falatell, però un Falatell necessita en Carnestoltes, no? Clar, però en Carnestoltes tenia una història…
El 1910 hi va haver una explosió provocada pels dimonis i en Carnestoltes, van quedar paralitzats de pedra i ara estan guardats en un museu.
Hi ha un castell ple de famosos i cantants. Sempre hi ha un estafador molt dolent que es diu Margalef. Quan eren petits en Satanàs, en Carnestoltes i en Llucifer sempre reien d’en Margalef.
Un dia en Margalef es va apoderar de l’escola i es va riure de tots i se'n va anar al planeta Mart.
Després de molt temps va arriba un altre cop a la Terra. En Satanàs i Llucifer van poder sortir de la pedra. En Carnestoltes ho va saber i va anar a Barcelona.
Se'n va deslliurar? No, perquè ell no sabia que en Margalef estaria a BARCELONA!!!!!!!
Però era al mateix lloc o sí?
Bé, els àngels estaven tranquils però… No sabien que en Margalef havia tornat.
En Carnestoltes es va trobar amb els dimonis, i pensareu com en una història ni petita ni llarga, en Margalef va fer una explosió tan gran.
Finalment, van convocar en Margalef i li van tallar el coll. Però li va tornar a créixer, semblava impossible. Es van trobar tots i es van preparar.
Els dimonis mentrestant van preparar una poció màgica al·lucinant. Semblava aigua, però era tòxic per tots. En Margalef se la va beure i va explotar BOM!!!! BOM!!!
Omaima El Fanichi 4t EPRI