CADENA PERPÈTUA
La revista de l’Institut Rovira-Forns
Núm. 79
febrer 2022
Editorial Com fem la nostra revista?
Índex
Hola! Som l’equip de l’assignatura optativa «Fem la nostra revista». Som alumnes de 2n d’ESO, i aquest és el número 79 de CADENA PERPÈTUA, PERPÈTUA la revista de l’Institut Rovira-Forns. Aquesta optativa és força dinàmica: normalment es tracta de fer coses per a la revista de l'Institut. També treballem els mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals, de manera motivadora i atractiva. La forma de treballar la revista és la següent: primer fem una ressenya o un passatemps . La ressenya és un text breu per conèixer un restaurant, un llibre, un videojoc... Hem après que una notícia escrita és un text informatiu que explica fets reals i d’actualitat. La notícia en ràdio és la mateixa noticia d’abans però ara presentada amb veu. En televisió busquem un programa d’edició de vídeo i hi posem veu, imatges i un vídeo del que s’està explicant. Per a l’entrevista busquem una persona que ens sembli interessant. Per últim, el reportatge és una ampliació de la notícia. Febrer 2022
CADENA PERPÈTUA
Concurs Odissea
3
Acollida 1r ESO
4
Qualitat de l’aigua a la riera
6
Un skyline de nassos
7
Digital breakout Halloween
8
Sortides tutorials
9
Marató TV3
12
Eleccions al consell escolar
12
Jumping ducks
13
Reptes cooperatius
13
Els moviments tectònics
14
Obres al gimnàs
14
Joc de cartes
15
El futur a les nostres mans
16
El noi més IN
17
Zacharias Vamvaokousis
19
Col·laboracions
21
Ressenyes
28
Passatemps
33
Darrera hora: bioquímica
35
Portada: Sortida tutorial de 3r d’ESO, Gallecs Contraportada: Sortides tutorials, octubre 2021
La revista de l’Institut ROVIRA-FORNS Santa Perpètua de Mogoda www.rovira-forns.cat
2
Un institut actiu
Concurs Odissea 2021 Set grups de 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat (d'entre un i tres membres per grup) del nostre institut van participar del 22 al 25 de març, al concurs Odissea (CONCURS DE CULTURA CLÀSSICA ODISSEA 2021), juntament amb altres instituts de tota Espanya, agrupats en grups segons les seves comunitats autònomes. Durant aquesta setmana els concursants van haver de respondre a unes preguntes que els penjaven en una pàgina web cada dia a les 9:30 h, juntament amb el resultat de les respostes del dia anterior. El dijous 25, que era l'últim dia, en comptes de respondre a tres preguntes com la resta de dies, vam haver de respondre a una sèrie de preguntes pistes, en total van ser deu, per aconseguir respondre a la superpregunta que, endivinant les pistes anteriors, les seves inicials donaven la solució de la superpregunta.
Aquest any el tema anava relacionat amb la salut per la situació actual de la Covid, és a dir, les preguntes tractaven de la salut en la mitologia grecoromana i algunes respostes les havíem de respondre en llatí (llengua clàssica). Els grups d'aquest centre van ser els següents: Afroditae, Fusca Materia, Los Tres Parcos, Macetas, Optimi, Raviolis i Trium Coetus. Van participar 547 grups diferents
d'uns 78 instituts de tot Catalunya, encara que malauradament cap grup del nostre centre va aconseguir guanyar. El grup que anava el primer del nostre institut, justament en la posició 55, va ser el grup Optimi, un grup de 4t ESO format per: Judit Salvatierra, Mireia Romero i Marc Fernández.
Judit Salvatierra López 4t ESO
3
Un institut actiu
13 de setembre 2021
Acollida als nous El primer dia de curs sempre és un dia plè d'emocions i amb els nous alumnes de primer hem gaudit molt fent unes dinàmiques de cohesió de grup; per tal de fer les presentacions més amenes els alumnes han plantat una llavor per anar veient els fruits que dóna i han fet activitats com el trencaclosques de les fotografies per tal d'endevinar el nom de la tutora/tutor o bé la seva aula. Un inici de curs molt enriquidor i entretingut. Isa Chesa
Els alumnes descobriren el nom del seu tutor tot solucionant un trencaclosques.
Moment de repartir en grups els nous alumnes, identificats amb gomets de colors.
4
Un institut actiu
alumnes de 1r d’ESO
El director del centre, Jordi Monsó, va donar la benvinguda a la nova promoció d’estudiants de 1r d’ESO d’aquest curs.
Cada alumne va sembrar la seva llavor.
5
Un institut actiu
Qualitat de l’aigua
Sortida dels alumnes de 4t d’ESO a la riera de Caldes, dins el projecte sobre la qualitat de l’aigua, amb l’Associació Hàbitats.
6
Un institut actiu
Un skyline de nassos! Una de les activitats de tutoria que s’han fet als grups de 1r d’ESO ha estat confeccionar un skyline de nassos. És a dir, un perfil format per etiquetes de cartolina que cada alumne penjava a l’alçada del seu nas. A les etiquetes els alumnes hi havien escrit el seu nom i els seus desitjos per al curs.
7
Sortides tutorials
Castanyada 2021 Les sortides tutorials, just abans de Tots Sants, són una de les tradicions del nostre institut. Per als alumnes és la primera sortida de cada curs i ajuda a cohesionar el grup classe. Per això hi donem una orientació lúdica. Al llarg del curs hi ha altres activitats i sortides amb una clara finalitat didàctica, d’acord amb la matèria corresponent, però a la sortida tutorial els protagonistes són els alumnes! Aquest curs, per tal de fer més fàcil l’aplicació de mesures per prevenir contagis, hem plantejat la majoria de sortides a l’aire lliure, a les rodalies de Santa Perpètua i amb els desplaçaments a peu.
1r ESO
Turó del camp de vol, Santa Perpètua de Mogoda
2n ESO
Parc de l’Hostal del Fum, Palau Solità i Plegamans
8
Sortides tutorials
3r ESO El passat 29 d’octubre, els alumnes de 3r d’ESO van gaudir del dia de la Castanyada amb una passejada d’uns sis kilòmetres d’anada i sis de tornada pel parc agroecològic de Gallecs. L’itinerari de la sortida per primera vegada ha estat autogestionat amb èxit pels alumnes de cada curs. Trescant per terres que comuniquen diferents municipis, s’ha pogut contemplar un diàleg sostenible entre els pagesos, que cultiven de forma ecològica sense pesticides, la natura i les diferents espècies d’aus en procés de recuperació. Tot gràcies al fruit de les constant lluites veïnals, que han fet possible la transformació del parc en un entorn que és el pulmó del Vallès. Tot i ser una sortida tutorial, la finalitat i objectiu de l’activitat, des de la matèria d’educació física, ha estat la de generar una proposta de lleure saludable, que sigui ecològica, sostenible, i pugui tenir una certa capil·laritat cap a les famílies. Albert Ávila i Fran Aguilera, professors de 3r d’ESO
9
Sortides tutorials
2n Batxillerat El passat 29 d’octubre, els alumnes de Segon de Batxillerat de l’Institut Rovira Forns vam fer una excursió tutorial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La sortida va consistir en la visita a una exposició anomenada Ciència Fricció, on l’objectiu principal era mostrar fets científics units a l’art i a la representació visual i artística d’aquests. L’excursió va ser bastant interessant i lúdica per a tots els/les alumnes. Hi vam vam aprendre nous conceptes relacionats amb la ciència gràcies a l'observació d’allò que es representava artísticament, com ara la vida de les plantes, el recorregut dels nutrients en els arbres, els moviments ecològics i animalistes units a la seva protesta o, fins tot, l’experimentació d’animals i el tracte dels humans envers el Planeta Terra. Mara Delgado, 2n Batxillerat
10
Un institut actiu
Digital breakout Halloween La setmana de Halloween els alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat han participat, en el marc de la matèria de llengua anglesa, en una digital breakout amb la temàtica referida a Dràcula. Han hagut de resoldre unes proves en grups a classe i després buscar unes pistes pel centre amb una app de realitat augmentada. Han passat una bona estona posant a prova els seus coneixements i al final han rebut la seva recompensa. SANDRA BLANCA Professora de Llengua anglesa
11
Un institut actiu La Marató de TV3:
Xerrada sobre salut mental
L’octubre passat els grups de Batxillerat del nostre institut van assistir a una xerrada sobre salut mental. Aquest és el tema de la Marató de TV3 d’enguany, i la xerrada estava destinada a informarne com a preparació de l’esdeveniment televisiu que te lloc pocs dies abans de Nadal. Com és sabut cada any La Marató aborda una malaltia diferent i recapta diners per a invertir en recerca relacionada amb aquesta malaltia. També en fa difusió per a que el gran públic en conegui les característiques i la seva repercussió social. Aquest és el cas de les xerrades dirigides a centres educatius, com aquesta que en el nostre cas es va fer de forma telemàtica, com podeu veure a la imatge.
Eleccions al Consell Escolar Al mes de novembre van tenir lloc les eleccions al Consell Escolar del nostre institut. Es va fer una renovació parcial de representants de pares, alumnes i professors. Les imatges corresponen al moment de les votacions dels representants del professorat.
12
Un institut actiu
Taller musical JUMPING DUCKS El passat novembre l'alumnat de 1r d'ESO va participar en un taller musical impartit en anglès per part de la companyia de teatre musical Jumping Ducks. Vam poder assajar una cançó de temàtica nadalenca acompanyada d'una coreografia i ho vam passar molt bé gaudint de la dansa, la música i la llengua anglesa. Eduard Muñoz Professor de Llengua anglesa
Reptes cooperatius Els vam plantejar als nois i noies una sèrie de reptes cooperatius que han de ser superats en grup, com el que podeu veure a les imatges. L’objectiu és treballar la cohesió de grup i estimular el treball en equip per assolir fites, aplicant el raonament lògic per esbrinar quina és la millor forma de superar-lo.
13
Un institut actiu
Els moviments tectònics L'alumnat de 4t d'ESO de l'optativa de BiologiaGeologia ha construït uns models per a representar els límits de les plaques tectòniques i simular el seu moviment. Aquest modelat els ha permès entendre com s'origina el relleu, els terratrèmols i el vulcanisme. Rosa Reina i Maria Partagàs Professores de Biologia i Geologia
Obres al gimnàs Vam començar aquest curs sense poder fer servir el gimnàs i els vestidors. S’hi estan fent obres per a corregir problemes al subsol que afecten el paviment. Al novembre el gimnàs estava com podeu veure a les imatges. Al final les obres s’han hagut d’aturar perquè s’ha vist que les accions necessàries sobrepassaven el pressupost i el termini d’execució previstos. S’està recollit tot amb la intenció de poder fer servir de nou aquesta instal·lació. Hom preveu que les obres tornin a començar en acabar el curs, amb el projecte actualitzat a la realitat.
14
Un institut actiu
3r ESO:
Joc de cartes Durant l'última setmana, abans de les vacances d'hivern, els alumnes de 3r d'ESO van dur a terme el projecte interdisciplinari "Joc de Cartes", el qual està molt relacionat amb la nutrició. Durant aquesta setmana, els alumnes van fer algunes tasques, com ara tècniques de laboratori per identificar biomolècules en dissolucions mitjançant reaccions químiques. A més a més, van fer una pràctica per veure la importància de rentar-se les mans amb aigua i sabó, o de com n’és d'eficient la desinfecció de les mans amb gel hidroalcohòlic. Però no tot va ser treball de laboratori. Els alumnes també van fer una cursa d'orientació per trobar les claus per fer un àpat saludable. Per finalitzar el projecte, un cop acomplertes totes les tasques, cada equip de treball va elaborar una vídeo-recepta d'un àpat saludable per mostrar tot el que havien après. Javier Yébenes Professor de Ciències experimentals
15
Un institut actiu
El futur és a les nostres mans
Escalfament global, canvi climàtic i accions quotidianes.
4t ESO
L'alumnat de 4t d'ESO ha acabat el projecte "El futur és a les nostres mans", que gira al voltant del canvi climàtic. Fa anys que es parla d’escalfament global i de canvi climàtic. Els científics n’estudien la relació i hi ha moviments de sensibilització a nivell mundial. Amb aquest projecte, a partir de les anàlisis de les causes que l'originen l’escalfament global, es vol conscienciar l’alumnat de les conseqüències de les accions quotidianes sobre el medi ambient que poden afectar el nostre futur. El producte final que han elaborat els alumnes és una pàgina web on aporten vídeos, murals i exposicions amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta problemàtica a la comunitat educativa. Rosa Reina Professora de Biologia
16
Entrevista
Joel Bueno, el noi més IN En Joel Bueno fa 2n d’ESO a l’Institut Rovira-Forns. No pot fer servir ni les mans ni els peus. Tampoc pot parlar. Però estudia amb nosaltres i el passat mes de novembre va participar a «La gala más IN 2021», a Madrid, interpretant un tema musical. Hem volgut imitar el títol de la gala per referir-nos al Joel, perquè és un noi molt inclusiu i perquè és admirable per les coses que fa, tot i les dificultats que té. Voleu conèixer el noi més IN de l’Institut? Ian Miranda i Anna Muñoz, 2n ESO Vols veure en Joel a «La gala más IN 2021»? La seva actuació comença al minut 38 i 30 segons. https://www.youtube.com/watch?v=b5I6Zq CiZXo&t=295s
En Joel Bueno és un noi de tretze anys amb una tetraparèsia espàstica distònica, que ha fet realitat un dels seus somnis: tocar una cançó en públic. Fa servir un programa anomenat Eyeharp, pensat per a persones amb discapacitat motriu. Aquest programa es pot fer servir amb la mirada o amb el cap. Fa servir una càmera especial que detecta els moviments amb la mirada i un software amb un disseny especial on hi ha les notes col·locades en uns llocs que faciliten tocar música amb la mirada. Un dia va dir que ell volia tocar música, els seus pares ho veien difícil, però la seva família va trobar la solució a la unitat de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. La música, en la vida d'en Joel, va significar complir una il·lusió: aquesta oportunitat musical per participar en la gala més IN.
En Joel amb els autors d’aquesta entrevista. Quina discapacitat tens? (explica quan es va descobrir, en què afecta, etc.) Jo tinc una paràlisi cerebral que afecta el moviment, però cognitivament estic bé, com un nen de la meva edat. Es va descobrir al meu naixement que em va faltar oxigen i vaig estar uns minuts sense respirar. Jo necessito una cadira de rodes per moure’m i una persona que em porti cap als llocs. Com és el teu dia a dia a l'institut? El meu dia a dia a l’institut és com el d’un nen qualsevol de 2n d’ESO. La diferència és que jo
17
Entrevista ho faig tot amb l’ordinador. El controlo amb la mirada, amb un aparell que em detecta els ulls i miro la lletra que vull i automàticament l’ordinador la posa en el lloc que estic escrivint. Qui t’ajuda si és necessari? Des de fa temps que tinc una persona que m’ajuda a fer coses, feines, treballs, etc. També em dóna l’esmorzar a l’hora del pati i em porta al lavabo quan és necessari.
Què et resulta més difícil? Jo necessito ajuda per gaire bé tot, la gent que m’envolta m’intenten fer la meva vida més fàcil. Com et vas adaptar a treballar amb la mirada? Jo abans no treballava amb això, ho feia amb pictogrames, però un dia els meus pares van trobar en un lloc que existia un aparell que es feia funcionar amb la mirada i això em facilitaria molt més la comunicació. A poc a poc em vaig anar adaptant a escriure amb la mirada, aquest aparell es diu Tobii dynavox. Estàs content amb les persones que t’envolten? Sí, perquè m’ajuden molt a fer les coses i com us vaig dir em faciliten la meva vida. Has participat en altres actes, a part de la gala més IN? Si hi has participat, en quins? Sí, primer vaig tocar a la universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. També vaig participar en una gala a Sanlucar de Barrameda, Sevilla; a Parets, en un concert de Nadal, i aquí al poble en concerts de Nadal.
Com fas els exàmens de càlculs? A mi els exàmens de càlculs me’ls fan en un liveworksheets, que són fitxers per editar on per a mi és més factible contestar. Com és el teu dia a dia casa? Doncs, el meu dia a dia a casa és fàcil, però no hi estic gaire, ja que vaig a fisioteràpia els dilluns i els dimecres a Barcelona. Els altres dies tinc coses a fer, si no són deures és anglès i si no és una altra cosa. Quines altres coses t’agrada fer? A mi m’agrada jugar a futbol, veure partits a la TV, jugar a la play amb els meus germans, veure el YouTube, anar al camp nou a veure el Barça… De quin equip ets? Per què? Jo soc del F.C.Barcelona perquè a la meva família sempre han sigut del Barça i jo, quan em vaig aficionar al futbol, em vaig fer culer. Qui t’ajuda si és necessari? A casa, m’ajuden quasi tots, però els que més ho fan són la meva mare i el meu pare. I els meus germans m’ajuden a jugar i a fer coses de l’Institut.
18
Entrevista
Zacharias Vamvaokousis
creador de l’EyeHarp
Avui li faré una entrevista el meu professor de música, que es diu Zacharias Vamvaokousis. És un noi grec que l’any 2010 va venir a Barcelona a estudiar informàtica a la universitat Pompeu Fabra. Fa poc se'n va anar a Grècia a viure amb la seva parella i la seva filla. És el creador de l’EyeHarp, un programa informàtic que permet interpretar música amb el moviment dels ulls.
«La meva missió és millorar la qualitat de vida dels discapacitats»
Com vas crear l’EyeHarp? L’EyeHarp és un programa escrit en el llenguatge de programació c++. Els meus estudis són d'informàtica i de música. Vaig obtenir el meu títol d'informàtica a la Universitat d'Atenes el 2008 i un màster en tecnologia musical a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2011. Després vaig seguir un doctorat amb el títol "Nous Instruments musicals digitals per a persones amb discapacitat motriu". El desenvolupament de l'EyeHarp va començar com a part de la meva tesi del màster, va seguir com a part del meu doctorat des del 2018, segueix com a part de l'Associació EyeHarp, una entitat sense ànim de lucre que com a missió té fer música i arribar a més persones amb discapacitat.
19
Joel Bueno, 2n ESO
Per què vas decidir crear l'EyeHarp? Per oferir la possibilitat de tocar música amb la mirada per primer cop a persones amb discapacitats motrius. Els beneficis de tocar música en el desenvolupament cognitiu afavoreix l'autoestima i la vida social. L'EyeHarp és el primer instrument musical que es toca amb la mirada, i així, per primera vegada, permet tocar música a cinquanta milions de persones amb tetraplègia a tot el món. La idea va néixer quan un amic músic va tenir un accident amb la moto, amb una ferida a l'esquena. Al principi no estava clar si tornaria a moure els braços.
Entrevista Quines aficions tens? Jugo a bàsquet i m'agrada córrer, nedar, fer bicicleta i caminar a les muntanyes. A més, toco l'acordió i la guitarra. Formo part de grups de música. I des de fa dos anys la meva afició principal és ser pare! Per què vas decidir venir a Barcelona? Per fer un màster en tecnologia musical, i perquè quan vaig visitar la ciutat em va agradar molt. T'agradaria tornar a Barcelona? Per què? Si marxo de Grècia una altra vegada, la meva primera opció sempre serà Barcelona. No és només que m'agrada la ciutat, també hi tinc amics molt bons, que els trobo a faltar. Un és en Joel, els seus pares i els seus germans. Com és el teu dia a dia a Creta? Treballo des de casa. Visc a Heraklion, una ciutat de 140.000 persones que és a l’illa de Creta, a Grècia. La ciutat m'agrada i tinc amics i cosins aquí. M'agrada molt el menjar i la natura de Creta. Cada cap de setmana fem excursions amb la meva dona i la meva filla de dos anys.
Em podries explicar cinc virtuts de l'EyeHarp per a persones amb mobilitat reduïda? 1. Memòria 2. Concentració 3. Ritme 4. Autoestima 5. Inclusió social Què és per a tu l'EyeHarp? És la creació més important de la meva vida. Una manera de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. T'ha canviat molt la vida des de que vas crear l'EyeHarp? Sí. Tinc una missió per complir: fer música i que els seus beneficis puguin arribar a més persones amb discapacitat, provocant una millora en la qualitat de la seva vida. Això dóna sentit a la meva vida i a la meva feina. Avui tinc dotze alumnes de música amb discapacitat.
«Res no es pot comparar amb la sensació de tocar música de prop amb algú»
Fer classes amb videotrucada és dificultós per a tu? Preferiria fer classes de música en persona. Res no es pot comparar amb la sensació de tocar música de prop amb algú. A més, la relació personal i tota l'experiència és diferent. Però fer les classes online té l'avantatge que tinc alumnes de tot el món. Si la connexió d'internet és bona, puc tocar en directe música amb els meus alumnes utilitzant programari especial per a assajos de música per internet. A banda de fer classes d'EyeHarp fas altres coses? Els darrers dos anys m’he dedicat exclusivament al desenvolupament i difusió de l'EyeHarp.
20
Col·laboracions
Saps què va ser el desastre d’Annual? Jordi Monsó
El passat juliol es van complir els cent anys del que es va denominar com a desastre d’Annual, una de les derrotes militars més importants de l’Espanya del segle XX. Alguns personatges com el general Silvestre o el cabdill rifeny Abdulkrim, possiblement desconeguts per molts de nosaltres, van ser els protagonistes principals d’aquesta història. Durant la primera meitat del segle XX (1912-1956) Espanya va exercir un règim de protectorat sobre alguns territoris del nord d’Àfrica (l’actual Marroc), que es dividia en dues zones: una propera a Melilla i una altra a Ceuta. Al mig quedava Alhucemas, territori controlat pel líder rifeny Abdulkrim, que impedia exercir un domini complert sobre el protectorat.
La intenció espanyola era acabar amb la resistència d’aquest enclavament i, a principis de 1920, el govern va enviar al general Fernández Silvestre, que va iniciar l’avanç cap al territori de la resistència rifenya, al capdavant d’un exèrcit mal entrenat i pèssimament equipat.
21
Col·laboracions Fins al juny del 1921 les tropes espanyoles van aconseguir avançar uns 130 quilòmetres sense gairebé baixes. A més, Fernández Silvestre va comprar la lleialtat de diverses tribus rifenyes a canvi de diners, però va cometre l’error de no desarmar-les i, a més, es va allunyar massa de la seva rereguarda. A poc a poc, va anar establint més d’un centenar de petites bases dins el territori que anava ocupant (els denominats 'blocaos', amb guarnicions d’entre 100 i 200 soldats) que aviat van patir l’escassetat dels subministraments que havien d’arribar des de la rereguarda.
Fernández Silvestre havia arribat el gener del 1921 fins a la població d’Annual molt a prop de l’objectiu d’Alhucemes, sense trobar resistència i creient que la victòria estava molt propera. Però l'1 de juny, una posició avançada al mont Abarran, a nou quilòmetres d'Annual, va ser atacada pels homes d'Abdulkrim i van matar 24 soldats espanyols. A més, van arribar informacions que Abdulkrim estava unint diverses tribus rivals, sense que el general espanyol en fes massa cas.
El maig del 1921, el gruix de les tropes de Fernández Silvestre es trobaven instal·lades en el campament base ubicat a la localitat d’Annual, des d’on es volia preparar l’avanç final sobre el quarter general d’Abdulkrim. però aquest va aconseguir convèncer les seves tropes de la debilitat real dels espanyols i, en poc temps, els seus adeptes es van multiplicar. Abdulkrim va aconseguir concentrar 18.000 homes al voltant d’Annual, on hi havia uns 3.000 soldats espanyols força desmoralitzats i uns 2.000 aliats indígenes. La situació no era bona perquè, tot i que disposaven de queviures per uns pocs dies, els mancaven municions i aigua.
22
Col·laboracions Fernández Silvestre, es va adonar de la impossibilitat de defensar Annual i, desobeint les ordres dels seus superiors, va planificar la retirada. Però només iniciar-la, el 22 de juliol de 1921, les seves tropes van començar a ser disparades, fins i tot pels indígenes teòricament aliats. Aleshores es va desfermar el caos, per salvar la vida, les tropes van començar a fugir en desbandada, deixant al darrere els seu armament i materials i abandonant els ferits.
Entre el 22 de juliol i el 2 d’agost es va consumar el desastre, quan entre 8.000 i 13.000 soldats van perdre la vida, entre ells el mateix Fernández Silvestre. Molts van morir de set als seus fortins assetjats pels rifenys, altres van morir tirotejats mentre intentaven fugir i d'altres, torturats després d'entregar-se.
El 'desastre d’Annual' va representar la major derrota militar infligida per Abdulkrim a l’exèrcit colonial espanyol i va derivar en una greu crisi política que va acabar amb el cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera. [Text reescrit a partir de: “La derrota de Annual, cien años de olvido”, article de EL PAIS, 16 de juliol de 2021 i “El desastre d’Annual en cinc passos” publicat a www.sapiens.cat]
23
Col·laboracions El “Cant V” de la Divina comèdia i el Dante et Virgile aux enfers
La luxúria, entre el pecat i la commiseració José Luis Cantón Aquest article tracta de la comparació entre el cant V de la Divina comèdia de Dante Alighieri i la pintura Dante et Virgile aux enfers; La luxure (1897), de EugèneAuguste-Francois Deully (1860-1933), un pintor francès del Romanticisme. Així, podrem veure com els artistes europeus van reflectir les seves impressions de la lectura d’aquesta obra mestra de la literatura europea. Ens centrarem en la representació visual de l’obra de Dante i en l’expressió, a través de l’art visual, d’alguns dels principals aspectes del poema, els quals arriben fins avui en dia. Eugène-Auguste-Francois Deully va ser conservador general dels museus de Lille; de fet, aquesta pintura es conserva al Palais des Beaux-Arts de Lille. S’ha decidit il·lustrar un passatge de Dante a partir d’una pintura romàntica perquè el Romanticisme, per definició, proposa la representació dels sentiments humans, des de l’amor al terror, amb especial atenció al patiment, la qual cosa resulta ideal per mostrar l’obra de Dante i del cant V, dedicat, com diu el títol del quadre, a la luxúria. En efecte, el cant V de la Divina comèdia comença amb la baixada al segon cercle de l’Infern, on troba “major dolor, turments i planys” (v. 3). Allà parla amb Minos, el jutge de les culpes dels condemnats —el qual prové de la tradició homèrica—, que s’enrosca la cua al cos tantes vegades com pisos ha de baixar el jutjat. Virgili l’obligarà a
deixar-los passar i Dante veurà que els castigats aquí són els luxuriosos, colpejats i arrossegats per una “ventada infernal” que no els deixa parar (vv. 31-33). Dante defineix la luxúria com el pecat de “els que sotmeten la raó al desig” (v.39) i, segons Joan F. Mira, «per a Dante els pecats menys greus són els “carnals” [...]; el luxuriosos, doncs, es troben al primer cercle dels condemnats, el més extens i de penes menys terribles [...]. Són pecadors que mereixen la pietat del visitant» (p. 71).
24
Això és, efectivament, el que trobarem en Dante et Virgile aux enfers: una representació del pecat, però també de la pietat. Els viatgers es troben amb Semíramis, Dido, Cleòpatra i Helena, amb Aquil·les, Paris i Tristany i altres esperits. Els vents infernals els porten d’ací per allà, entre “els crits, els plors i els planys” (v. 35), que és el que podem veure a l’obra de Eugène Deully: Dante i Virgili observen des de la cornisa d’un penya-segat, envoltats d’obscuritat, com al fons de l’abisme els vents arrosseguen cossos nus i retorçats que podrien representar aquests personatges. Un dels cossos nus és una dona, amb una corona que podria ser egípcia — representant potser Cleòpatra; del gust romàntic per l’orientalisme—, té els ulls i la boca molt oberts, en una expressió d’horror que mira cap a l’espectador. A sobre, al centre del quadre, dos amants que Dante, vestit de vermell, mira atentament: té una
Col·laboracions Dante et Virgile aux enfers; La luxure (1897), de Eugène-Auguste-Francois Deully (1860-1933)
25
Col·laboracions expressió servera i el puny tancat, un gest que suggereix certa contenció. Darrere, Virgili, coronat per llorer daurat, amb el braç aixecat, assenyala els amants i mira a Dante, mostrant-li que els ha d’observar. Aquells dos amants en primer terme serien Paolo i Francesca de Rímini, protagonistes del següent passatge. Dante, en escoltar els noms del passat, s’havia torbat i diu a Virgili que vol parlar “amb aquells dos que venen junts / i que pareixen tan lleugers com el vent” (vv. 74-75). S’ha de remarcar que al cant només aquests van junts: la resta semblen anar sols. Aquesta condició, però, no és respectada en la pintura, on els altres condemnats apareixen també apariats, potser en un intent de mostrar pictòricament el seu pecat luxuriós. Així, Dante els crida i hi venen, i Francesca li explica la seva història. Aquest era, en realitat, un fet d’actualitat en època de Dante: entre 1283 i 1286 Gianciotto Malatesta va assassinar a Francesca, la seva esposa, perquè es va enamorar i es va fer amant del seu cunyat, Paolo Malatesta, al qual Gianciotto també va assassinar —i serà, per això, al cercle més baix de l’Infern, a la Caïna (v. 107)—. Francesca, l’única que parla amb Dante, explica que es va condemnar per amor, que justifica la pietat, tot i que tingui un resultat condemnable. De fet, segons Joan F. Mira, «aquestes tres tercines són un cant a l’amor» (p. 75). En primer lloc, l’amor “es va encendre en aquest [cor], per la bellesa / del meu cos, i és com una ofensa encara” (vv. 101-102), i, en efecte, ella presenta els trets d’una bellesa clàssica: pell blanca i delicada, melena llarga i rossa... A més, l’amor “m’atragué cap a ell amb tanta força / que encara no m’ha abandonat, com veus” (vv. 104-105): ella és representada abraçant amb força el cos del seu amant, que, no obstant, no la mira i no la té agafada més que amb un braç. Finalment, els amants, a diferència dels colors vermells i taronges de record infernal que envolten a la resta de condemnats, estan mig vestits amb teles blanques, que ens suggereixen certa puresa:
Dante, després d’escoltar la Francesca, és requerit per Virgili, que li pregunta què en pensa, i ell li contesta que “quants pensaments dolços, i quants desigs, / els van dur a un final tan dolorós!” (vv. 113-114). A continuació, li diu a Francesca que el seu turment “em fa plorar de tristesa i pietat” (vv. 116-117), paraula clau per entendre aquesta compassió que destil·la el cant pels luxuriosos i la pintura per la seva elecció de composició i paleta de colors. Després d’això, Dante pregunta a Francesca com va fer l’amor que caiguessin en “els incerts desigs”, establint una diferència entre amor i luxúria on també podem veure una crítica a l’amor cortès: Francesca explica que la lectura de la història de Ginebra i Lancelot —molt popular a l’Edat Mitjana— els va impulsar a cometre el pecat i passar de l’amor a la consumació. I, mentrestant, l’esperit de Paolo plora. Dante no ho resisteix i es desmaia “com pot caure un cos mort” (v. 142). Aquesta última part no la podem veure en l’obra pictòrica, però sí podem imaginar l’efecte que aquesta escena “doblement literària”, segons Joan F. Mira, va provocar en els lectors de l’època, que es van adonar que les seves lectures podien portar-los a la condemnació. Així, l’escena de Eugène Deully es situa justament abans i ens transmet el moment anterior d’aquest gran descobriment per a Dante, tenyint l’escena tant de pecat com de commiseració. Una bona síntesi, en resum, del que l’autor de la Divina comèdia ens proposa en aquest cant.
26
Bibliografia Alighieri, Dante. Divina comèdia. Infern. Traducció de Joan F. Mira. Barcelona, La Butxaca, 2010. Auerbach, Erich. "La representación". A: Dante poeta del mundo terrenal. Barcelona: Acantilado, 2008. 219-256. Rubio Tovar, José. “Viaje e Imagen del mundo en la Divina Comedia”. Cuadernos de CEMYR, no. 6, 1998, pp. 125-146.
Col·laboracions literàries Dedicat a Joan Salvat-Papasseit Sota l’estàtua d’aquell vell mariner, ell que si, que se’n feu quan era jove i d’un vaixell que anava a la cacera d’estels. Sota l’ull de la lluna que ens veu, el vent de les paraules, dins un feu de màscares amb temps limitat. Damunt l’aigua cau la llum de la nit, i el vent udola a les veles el bell crit que porta a la terra la sal de la ciutat. Anem caçant imatges de paraules i als llavis una rosa al vent de les faules. I el blau paral·lel dels murs ha orbitat damunt els poetes a la cacera d’estels. Josep Catasús
27
Ressenyes
Un lloc ideal per menjar una bona pizza Un nou tipus de lloc per poder anar a menjar una bona pizza són les pizzeries d'Herber. A les pizzeries d'Herber trobaràs, tal com diu el seu nom, pizzes de tot tipus. Però no penseu que són d'aquelles pizzes típiques rodones de supermercat o de les que estem acostumats a triar en una altra pizzeria. Aquestes són llargues i podem escollir tres mides diferents: n’hi ha d’un quart, de mig metre i d'un metre. Les separen en pizzes tradicionals (ALEGRE, GRACIOSA, DUDOSA...) i pizzes gourmet (CARBONARA, 6 ESTACIONS, ENCANTADORA... ). La diferència entre unes i altres és que les pizzes tradicionals són més comuns, és a dir, hi ha més barreja d'aliments i a les gourmet els ingredients són més específics. Les persones celíaques també poden menjar aquest tipus de pizza. A més de les pizzes que t'ofereixen a la carta tu també pots triar els ingredients que et vingui de gust i que te la facin.
És una franquícia que pots trobar a diferents pobles de Catalunya: són aquí a Santa Perpètua de Mogoda, a Mollet del Vallès, a Terrassa, etc. La meva recomanació és la pizza que més m'agrada: la carbonara, perquè porta coses que m'encanten. Els ingredients són: ceba, salsa carbonara i xampinyons. No la trobareu a la carta, l’haureu de demanar. Joel Bueno 2n ESO
28
Ressenyes
Gimnàstica rítmica
a Santa Perpètua
La gimnàstica rítmica es un esport on un grup de persones, normalment grups de cinc o una sola persona, fan un ball acompanyat d’una música. Depenent del nivell, el ball s’acompanya d’un aparell que pot ser la corda, la pilota, el cercle, les maces i la cinta.
A Santa Perpètua tenim un club de gimnàstica rítmica que es diu Club Rítmica Santa Perpètua. Aquest club es va crear fa vuit anys i des de fa poc és un club que està federat. En aquest club hi ha molta varietat quant a conjunts i individuals, també hi ha grups amb aparells, mans lliures… Aquest any el club ha fet una petita ampliació: les mares i els pares també podran fer unes classes de rítmica, una mica adaptades per a ells. També hi ha un grup de Babys, que és de nenes a partir de tres anys, per començar a descubrir una mica què és la rítmica. Després de Babys aniries a Escola, una categoria en què els entrenaments són una mica més complicats, però encara no es competeix. Després de l'Escola vindria Iniciació, que ja competeixen, però a nivell escolar. Després va Promoció C, que seria semblant a Iniciació; a continuació tenim Promoció B, que és una mica més avançat i les nenes que estan en aquest nivell encara no porten aparell. Després de Promoció B tenim Promoció A, en què les nenes ja porten aparell, per tant han d’estar una mica més preparades. Després d’aquest nivell ja arribem a Copa catalana, que és un nivell en que ja estàs federada.
Per millorar l’execució, les nenes a partir de Promoció B fan unes classes de ballet un cop a la setmana. Dos cops a l’any, un al Nadal i una altre a l’estiu, el club organitza festivals on totes les nenes del club surten ballant com a mínim un ball. Les nenes que fan ballet també preparen un ball de ballet per representar-ho. Cada any es proposa una temàtica per escollir la música, els balls i la vestimenta. Per exemple, aquest any a l’estiu s’ha escollit la temàtica del circ, per tant la decoració ha sigut com si estiguessin al circ i els balls que s'han preparat estan relacionats amb el circ: hi ha hagut malabaristes, pallasses, magues i moltes més.
29
Laura Bouzas 2n ESO
Ressenyes
Geometry dash El Geometry dash es un joc que principalment consisteix en anar passant nivells amb un personatge que és un quadrat, i hi ha fins a vint nivells i amb molta varietat. JUGABILITAT El joc utilitza un sistema de clic simple per controlar diferents vehicles. El videojoc té 21 nivells oficials, 18 dels quals es poden jugar des del principi. Els nivells es classifiquen per dificultat, de simple a «dimoni», en el nivell d'usuari hi ha canvis de «dimoni simple», «dimoni mig», «dimoni difícil», «dimoni boig» i «dimoni extrem». MODES DE JOC Hi ha diversos tipus de portals en el joc, que permeten canviar de vehicle, canviar de mida, canviar la gravetat, canviar de direcció, canviar de velocitat, canviar de posició i duplicar icones, ja que permet que l'usuari processi dues icones alhora. Els tapets són objectes que els fan saltar automàticament quan entren en contacte amb un vehicle. RECOMPENSES Cada paquet de mapes et recompensarà amb una moneda secreta, a excepció del paquet de dimonis, que et recompensarà amb dos. Una forma d'obtenir recompenses és el cofre del tresor diari, que consta de dos cofres del tresor, un cofre del tresor petit i un cofre del tresor gran. Una altra forma d'obtenir recompenses és a través de tasques. Les tasques inclouen recol·lectar una certa quantitat d'estrelles, boles de mannà o monedes d'usuari. Marc Casajoana 2n ESO
30
Ressenyes
La nostra opinió
Arcane és una sèrie de Netflix que es va fer molt famosa. Tracta sobre una nena que quan era petita era molt molesta i es carregava tots els ‘’treballs’’ que feien els seus germans grans. En aquesta primera temporada es veu majorment l’arc de creació de Jinx i de Vi. Són coprotagonistes, ja que comparteixen primerament una història, encara que més tard es converteixen en dues històries per fenòmens els qual no explicaré per no fer espòilers.
Aquesta sèrie em sembla molt bona, l'animació està molt bé i la trama és bastant original. L'animació per a mi és una de les coses més importants a l’hora de valorar alguna sèrie o pel·lícula animada, encara que també ho són les veus, que siguin adequades al personatge o la trama. Pot ser que tot sigui molt bonic, però pot resultar avorrit si les veus són poc adequades. També una cosa que m’agrada molt és la cançó del tema principal. És la raó per la qual vaig començar la sèrie, i és la raó de la fama de la sèrie en general, tot i que segurament els fans del videojoc la veurien igualment. Ian Miranda, 2n ESO
Aquesta sèrie es basa en League of Legends, que és un joc d'estratègia per equips en què dos equips de cinc campions s'enfronten per veure qui destrueix abans la base de l'altre. Aquest joc és bastant popular, hi ha molts tornejos. El joc sembla molt fàcil, però cada vegada es fa més complex.
31
Per a mi aquesta sèrie és molt interessant, passen moltes coses inesperades. Hi ha molta trama, molts detalls, està molt ben feta. És una sèrie molt animada, hi ha molta inspiració i la cançó és super xula. Els personatges són una passada, els seus caràcters es el que més m’agrada d’ells. Una de les coses que més m’agrada és que és molt animada i interessant, i el que menys m’agrada és que hi ha alguns errors. Aquesta sèrie és molt original. Anna Muñoz, 2n ESO
Ressenyes
Personatges Vi: En aquesta temporada, comença l’arc de Vi. Personatge Femení coprotagonista. En aquesta temporada es veu la seva infància, la qual es veu que no va ser molt agradable, es converteix en un personatge molt fort. Powder és un personatge el qual és bastant molesta, no a res bó, és un personatge el qual és més protagonista al principi de la sèrie que Vi, però al final, com he dit, és fan coprotagonistes. Jinx en aquesta sèrie és la coprotagonista amb Vi, aquest personatge té un trastorn dissociatiu de la identitat en el que es va generar una nova identitat, Jinx en aquest cas, Agregant l’estrès posttraumàtic. Caitlyn és la sòcia de Vi, també nomenades ‘’les millors de Piltover’’ és un personatge el cual salva en variés vegades a Vi. Jayce és el cofundador de l'armadura mecànica per treballar al port de Piltover, ells dos podíem dir que són els segons coprotagonistes, ja que, a dalt, en Piltover. Viktor és un personatge el qual és el cofundador d’una armadura de construcció mecànica per als treballadors del port de Piltover.
Mel és un personatge que pertany a una de les famílies més riques de Piltover. És un personatge que en molts casos a donat consells o ha ajudat a Jayce a tomar decisions. Vander és un personatge fort, És com el pare de Vi i Powder a més de dos nens que estaven al carrer. Vander és el germà de Silco. Silco Silco és el personatge “dolent”, el qual va vèncer al seu germà per a tenir més poder. Silco és molt poderós i ambiciós. Ekko és un personatge que forma part d’un grup que es diu The Firelights.
Heimerdinger és respectat a Piltover (la ciutat de dalt). Aquest personatge és científic, professor i va ser cap del Consell. És molt reconegut per la gent. The Firelights són un grup de Zaun. Els personatges d’aquest grup porten màscares d’animals per a no ser reconeguts a la ciutat de dalt. Viuen en un amagatall.
32
Passatemps
Troba les 9 diferències
Raquel Pérez 2n ESO
Mots encreuats 1.Té set vides 2.Contrari del blau 3.Es posa en la truita 4.Animal que es menja els mosquits 5.Sentiment bonic envers algú 6.Animal amb el coll molt llarg Núria Navarro 2n ESO
33
Passatemps
Vols pintar?
Isabel Moraga 2n ESO
Solucions
Troba les 9 diferències
Mots encreuats 1.Té set vides (gat) 2.Contrari del blau (rosa) 3.Es posa en la truita (patata) 4.Animal que es menja els mosquits (aranya) 5.Sentiment bonic envers algú (amar) 6.Animal amb el coll molt llarg (girafa)
34
Darrera hora
Bioquímica en viu El passat dijous 27 de gener, alguns alumnes de batxillerat de l'àmbit científic-tecnològic van visitar la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Durant la visita, els alumnes van participar en una xerrada relacionada amb la bioquímica. Uns col·laboradors de la facultat els van explicar, entre altres coses, el funcionament dels testos d'antígens, les PCR o, fins i tot, de la importància de la immunitat de grup per protegir tota la població davant d'algunes malalties.
Un cop acabada la xerrada, i després d'un petit descans per esmorzar, els companys de batxillerat van realitzar algunes pràctiques de bioquímica en els laboratoris de la facultat. Amb l'ajuda i orientació del personal de la facultat, els alumnes van analitzar algunes mostres amb diferents tècniques per detectar alguns indicadors bioquímics, els quals són de vital importància per la detecció de malalties. Gràcies a aquesta visita, els alumnes van tenir l'oportunitat de treballar amb els instruments més utilitzats en un laboratori de bioquímica. F. Javier Yébenes Professor de Ciències Experimentals
35
