Pendents d’un fil

Psicòleg i faller de Raval

Enguany, com a novetat per a fer la nostra explicació Infantil, hem fet un conte a partir d’alguns dels personatges i figures que en el monument infantil hi apareixen.

A la Falleta Infantil d’enguany un conte especial hem fet per a ensenyar als menuts el que cada persona sent.

Tots a la fi som iguals, i ningú no és diferent, sols cal ser un poc empàtic i posar-nos dins de cada pell.

Un Circ hem volgut instal·lar on molts personatges hi ha, personatges pendents d’un fil, que pels mals comentaris estan.

I ací comença aquesta història que els anem a intentar contar un conte on la qüestió especial és que tots a la fi, SOM IGUALS.

Artiste Falla INFANTIL RAÚL TAZO I CARMEN CAMACHO

Lema Falla INFANTIL ENFILATS PEL CIRC, PASSEN I VEGEN!

Aquell dia havia sigut el més difícil de la vida de Balma. Feia poques hores havia soterrat a sa mare, l’únic familiar viu que li quedava i l’única persona que l’estimava per damunt de tot. Mai havia tingut una gran autoestima, va nàixer amb una malaltia que li feia tindre taques a la pell, a causa de la qual els xiquets li havien ficat el malnom de Dàlmata. Ella l’odiava, i a poc a poc es va creure que no era normal, pensava que era lletja semblant a una bestiola estranya. Era baixeta i un poc grosseta, els seus ulls eren d’un color gris clar que combinaven amb els seus llargs i rulls cabells blancs.

Encara que no tenia amics i a la ciutat tots la rebutjaven pel seu aspecte, en aquell moment tan trist, la seua vida definitivament s’acabava de complicar. Sola al món i sense tindre on caure’s morta, la seua única opció viable era un orfenat. Però ella no havia nascut per a viure en un lloc així, devia anar-se’n de casa abans que aplegaren les treballadores dels serveis socials. Sense rumb, va decidir agarrar una xicoteta maleta i enfilar-se per un xicotet camí rodejat de camps de tarongers. Allí anava a estar sola, l’aroma de la tarongina la traslladava a altre món on era feliç i els problemes pareixien no existir. Mentre caminava per allí, de sobte, un soroll la va portar de nou a la realitat. Algú s’aproximava. Per tal de no ser descoberta i que no la veiessin, Balma es va amagar darrere d’un taronger... de sobte, una cosa li va cridar l’atenció...

-Ostres! Chewbacca amb frac!-Va exclamar sorpresa i més alt del que li hauria agradat.

El jove molt ben vestit que anava passejant el seu gos, en escoltar allò es va girar cap a la direcció d’on procedia aquell crit i va vore a Balma.

-Disculpe senyoreta, qui és vosté i què fa per ací?- li va preguntar.

Ella, amb molta admiració, es va apropar i li va dir: Però si coneixes la meua llengua! Puc fer-me una selfie amb tu? Eres el meu personatge preferit de la guerra de les galàxies!

Molt amablement, i sense perdre la compostura, el jove li va dir: Quina xiqueta més insolent! Encara no m’ha dit el seu nom senyoreta. No soc aquell qui pensa! Està confosa. Em presente soc En Pau Vellutsmith, per a vosté Mr. Vellutsmith, ja que no tinc el plaer de conéixer-la.

- Vinga ja! Eixe és el teu nom d’incògnit quan no estàs rodant? Jo soc Balma. Pots gravar-me alguna frase al meu mòbil perquè ho gaste del despertador? No et costa res i faries molt feliç a la teua major fan! -va demanar la xiqueta.

- Encantat senyoreta Balma! Aquest és un començament. Però no soc Chewbacca, li torne a repetir, sé que el meu aspecte és peculiar, però m’has fet sentir com feia temps no m’havia sentit, pensava que a l’aplegar ací tot havia acabat -va dir amb un to de tristesa.

- Doncs, no és Chewbi? Disculpe’m senyor...

- Vellutsmith -la va tallar el jove-. No, com ja li havia dit abans senyoreta Balma. I si em permet fer-li una puntualització, hauria de ser més respectuosa i acurada quan aborde a gent que no coneix, no sap la seua història personal i podria fer-los rememorar temps del passat.

- Oh! Perdona’m, no tenia ni idea, però és que vosté és... -va dir amb cert penediment.