Els fils que ens arrelen a Cullera des de fa 50 anys1

Esther Vela Gormaz

Si no haguera sigut per la mala salut de ma iaia, jo no hauria arribat mai a Cullera. Els metges li van recomanar canviar de clima. En 1950, quan mon pare era encara un adolescent, tota la família es va traslladar a viure a València i allí mon pare va conéixer ma mare. Va ser en una ocasió en què ella va anar a visitar el seu cosí, qui era el millor amic de mon pare. Així els fils del destí els van unir per a sempre. Encara que es casaren a la seua Saragossa natal, la parella es va instal·lar a València, on el meu germà major va nàixer i on amb molta probabilitat jo mateixa vaig ser concebuda.

En 1973 es va fundar la falla del Raval de Sant Agustí. També va ser eixe mateix any quan els meus pares van comprar el seu primer apartament a Cullera, és a dir, quan jo vaig xafar aquest poble per primera vegada a l’edat de huit anys. Tots els estius de la meua infància i adolescència van transcórrer a la seua platja, al costat de molta gent i molt de soroll. El meu germà xicotet va fer la primera comunió ací, perquè Cullera era el nostre poble, i mon pare va dedicar-li un poema, publicat al periòdic L’Expressió n.124, en octubre de 2001, que comença així:

“ Cullera tiene prestigio su brillo no palidece, es preciosa y lo parece, proclamo desde el principio.”

A pesar del seu afecte per aquesta terreta, ací la Parca va tallar el fil vital de mon pare i és per això que per molts anys no vaig voler tornar al lloc d’on se l’havia emportat. Fins que em vaig casar. Va ser el meu marit, l’Americà, qui em va fer tornar anys després, encara que esta vegada no amb fils sinó amb cordes que em van amarrar molt bé: ens vam casar ací! A més a més, ens vam comprar una caseta al costat del far de Cullera. Vam tornar per a quedar-nos-hi.

Tots els qui venen a Cullera pensen que el millor d’ací són les seues platges. A més molts creuen que el millor és la seua gastronomia (aaah, eixa paella de Cullera…), o el seu castell, o la muntanya, o el far, o el riu… Bé, vaig a filar més prim: el millor de Cullera són la seua gent, senzilla, oberta, amable, que el rep amb els braços oberts. Amb els braços oberts del cor. Nosaltres érem forasters i damunt estrangers, res més que dos fils solts buscant formar part de l’entramat del poble. Anhelàvem entreteixir-nos, ser un tros d’aquesta tela cullerenca, aleshores vam triar enfilar-nos en un dels seus entramats més representatius: les falles.

No calgué moure molts fils per tal que la falla Raval de Sant Agustí ens rebera amb alegria. Ens va acollir amb tanta estima i amabilitat, que immediatament ens hem sentit part de la gran família ravalera. Ens han envoltat d’una tela d’aranya de la qual no ens podríem desagafar encara que ho intentàrem. No com el teixit dels llençols més fins i delicats, eixos de 700 fils que venen a les botigues més cares. No, així no. Amb les entreteles del cor, on els fils són venes que s’entrellacen amb sang. Són la nostra nova família, però no la que et toca per atzar, sinó eixa que tries.

Enguany a la falla celebrem 50 anys de sentiment, però per a mi, a més, representen els 50 anys que duc sentint Cullera al meu cor. He tancat el meu cercle tornant al lloc que m’ha vist créixer, aquest poble que és part de la meua vida i aquesta falla que ara està a la meua ànima. Aquests 50 anys solament marquen el començament del futur, el demà que comença hui. Ara el meu home i jo, els Americans, som part d’eixa tela, encara que cal aclarir que quan dic tela vull dir feltre, un teixit en què els fils estan tan entremesclats, embrollats els uns amb els altres, que és impossible ja, separar-los.

Faller de Raval

Els comerços que hi ha hagut al barri del raval, xicotetes empreses familiars que durant tants anys han servit al nostre volgut barri, són part de la història del nostre barri. Empreses formades per persones emprenedores, valentes i amb molta força de voluntat i que, d’alguna manera han deixat marca al Raval.

I és que el comerç tradicional ha sigut el motor econòmic del barri durant molt de temps. En la majoria dels casos, aquestes botigues (com se les coneix col·loquialment) han sigut empreses familiars que han generat ocupació local i han contribuït modestament a millorar l’economia del barri.

Això no obstant i des de fa ja algunes dècades, la seua progressiva desaparició és una tendència preocupant. Les campanyes per a promocionar el comerç de proximitat han deixat palés la necessitat de mantindre aquests negocis, que donen vida al barri i en el que venedor és una persona coneguda que sap els gustos i les necessitats dels seus veïns.

En aquest article repassarem els comerços que hi ha hagut al barri del Raval des de fa 50 anys fins hui en dia. Alguns d’ells han desaparegut i altres han experimentat grans canvis per a adaptar-se a les necessitats del segle XXI. Que l’esforç, la sang, suor i llàgrimes derramades per aquests valents emprenedors no es quede en l’oblit.

Aquesta llista segueix un ordre de prevalença del carrer més comercial del barri del Raval. Començarem des del principi del Carrer València fins al Carrer Russafa, després passarem pels carrerons de baixada del carrer València i després recorrerem la part alta de barri. D’aquesta manera, el lector podrà fer-se una imatge visual de cada negoci i la seua localització.

No s’especifica els anys en actius dels negocis, ja que en alguns casos alguns han sigut efímers o bé un mateix local ha allotjat diversos negocis durant els últims 50 anys.

Comencem aquest recorregut al principi del carrer principal del nostre barri: El carrer València. Centre neuràlgic i un dels carrers més importants de tot el poble de Cullera, i on també plantem, en la seua part final, els nostres monuments fallers.

Carrer València:

• València, 2: La botiga d’Arturet, una xicoteta botiga d’ultramarins; cantonera entre el Carrer València i el Carrer del Retir. Anys després passà a ser una assessoria i corredoria d’assegurances.

• València, 1: Bar la Torre, al primer baix de l’edifici que duu el mateix nom.

• València, 3: Fonda la Torre, també situada al segon baix d’aquest edifici.

• València, 8: Antiga Fruiteria Palau, que després passà a ser una botiga de bicicletes «Catalí Bikes».

• València, 9: Al baix d’aquesta casa d’estil modernista es trobava el magatzem de Roca per a la venda a l’engròs, que després passaria a ser magatzem de Casa Hoyo.

• València, 10: Forn de García. Aquest forn va estar durant uns quants anys prestant servici i uns anys després els descendents de l’amo van obrir un altre forn al mateix carrer València, però uns números més avant, aquest forn també fou regentat un temps la família Moreno Patón.

• València, 12: Farmàcia de Borja. La farmàcia més antiga del barri que, actualment segueix oberta al públic amb el nom de Farmàcia Plaza.

• València, 14: Antigament «Casa el Sariero», on es venia tota classe de cordells i cordes i materials d’aquest tipus, puntualment, la propietària venia pomes i altres fruites. En l’actualitat és el despatx de pa Palero.

• València 16, Peluqueria de Jorge Martín, regentada antigament per sa mare Rosita.

• València, 20: Mari Zahonero, una verduleria i fruiteria gran i amb molta varietat.

• València, 13: Toldos Belmonte, tenda de reparació d’entapissats i tendals, continua oberta en l’actualitat.

• València 15: Antigament estigué diferents comerços, com per exemple «el Palacio del Punto» que després canvià d’ubicació, també en aquest lloc hi hagué una botiga de xiquets i una botiga de bicicletes, entre d’altres. Més recentment s’instal·là « La petita llibreria», on durant uns anys David Vidal, gran col·laborador de la Falla Raval va ser propietari, com el nom indica d’una petita llibreria al Carrer València. Llibreria amb gran varietat bibliogràfica i amb esdeveniments de lectura i escriptura; i últimament una sala de Gimnàs.

• València, 22: Carnisseria Tere, que actualment segueix oberta al públic a càrrec dels germans Pedro i Luis.

• València 26: Aquest local té molta història quant a negocis es refereix, ja que antigament era la tenda del “Panyero”, una botiga de roba de prou de renom a la seua època. Després passà a ser una botiga de teles i cortines que regentà Pep Garrigós, més tard passà a ser el Forn d’Amor, obert pels descendents del forn de García situat al número 10 d’aquest carrer i en l’actualitat és el forn La Delícia.

• València, 28: Drogueria «València»

• València, 30: la verduleria de Maria la Corberana, on es venien fruites, verdures i ultramarins, després la seua filla Rosa Mari regentà allí mateix una papereria amb venda de revistes. El forn d’amor també estigué allí una temporadeta.

• València, 31: Botiga de bicis, regentada per Blas el bicicliste.

• València, 32: Un estanc dels pares de Cipriano, on es venien també cupons de l’O.N.C.E.

• València, 40: L’antic bar de Jesualdo, el qual continua obert amb diferents propietaris.

• València: 42: Bar Chelo. Un dels bars, si no el bar més popular de Cullera. Un bar amb moltíssima història, des que fa moltíssims anys va ser obert per Chelo, d’ahí el seu nom, després Conxín, germana de Chelo el regentà durant molts anys, més tard passà la regència als nebots i actuals propietaris Juanjo i Dani. Actualment, està regentat per Dionís, el local continua sent una llegenda del poble, i té fins i tot un pasdoble propi.

• València, 42b: El bar Marcial, actualment el bar de Fructu. Pizzeria i restaurant amb un gran menjador i una cuina excel·lent, també fou en una època Banc, Caixa d’estalvis de València.

• València, entre el bar Chelo i el Bar Marcial, a la mateixa serà es troba la caseta de cupons de l’O.N.C.E de Roberto el Canari, «el coixet».

• València, 46a: Antic Videoclub Tony´s que passà després a un dels primers “Todo a Cien” del Raval: Hogar Devis.

• València, 46b: Cristalleria Sapiña, cristalleria de tota la vida regentada per la família Sapiña.

• València, sense número: A la mateixa porta de l’església de la Sang de Crist es trobava un dels primers sortidors de gasolina que tenia per nom “Gasolinera Paco”.

• València, 48: La paradeta d’Antoniet.

• València 50: L’antiga guarderia d’Encarna «La Gamba»

• València, 52: Antic emplaçament de Pintamar botiga de subministrament de pintura i decoracions en general, més tard s’instal·là la Floristeria Kentia i posteriorment la Floristeria Mimosa, la qual es troba actualment al número 102.

• València, 37: Encara que tot aquest bloc forma part tant de l’església que és com es coneix el “convent”, a aquest número en particular està situada l’escola d’adults de Cullera, la qual encara està en actiu, antigament als baixos es trobava situat el «Bar dels Pensionistes».

• València, 84: «Novedades Cullera», tenda de roba regentada per Andrés.

• València, 86: «El titero», carnisseria especialitzada en carn d’aus (Pollastre, titos, etc.).

• València, 43: Antiga botiga de pinsos i llegums.

• València, 47: Antiga perruqueria.

• València, 90: La drogueria de Pura la Cubana.

• València, 92: Antigament estanc i anys després passà a ser el Ciber Raval, locutori i cibercafé.

• València, 98: Bar Palomares, regentat per la família de la nostra fallera Tere Palomares. Bar molt popular a la seua època. Actualment és l’Assessoria Martín.

• València, 57: Bicis El Mero, tenda d’accessoris i reparació de bicicletes. Al costat tenia la botiga de Paquita “La Coixeta” la qual venia verdures i la seua filla venia cupons de l’ONCE al mateix local.

• València, 102: L’antic forn de Signes, el qual es va convertir en finca d’habitatges i garatges i a l’actual emplaçament de la Floristeria Mimosa al seu baix. Aquesta finca és encara coneguda com la finca de Signes.

• València, 61: Antigament barberia d’homes, anys després es va convertir en farmàcia «la Farmàcia del Raval» i en l’actualitat és la Perruqueria de Conxín i Inma.

• València, 108: Tenda d’Albero, venda de begudes alcohòliques, tan embotellades com al pes.

• València, 110: Altre local amb molta història. Primer va ser la botiga de Cándido, ultramarins, després va ser la tenda de les Monravaletes, una botiga de roba i per últim l’estanc de Paco, actualment regentat per la seua filla Pepi.

• València, 112: Pescateria Marcos.

• València, 63: Bar de Rosita i Enrique, en el qual feien llimonades, orxata i aigua llimó.

• València, 67: L’antic forn de Mariló, després es va reformar com a la Carnisseria Rosa Mari, regentada per Sele i Rosa Mari (Els meus pares) i en la que jo he treballat també. Tancada a finals de l’any 2020 per jubilació de mon pare, en un baix d’aquest edifici al costat de la carnisseria, també hi hagué una perruqueria «Perruqueria Paquito».

• València, 116: Mandonguilles Pepita, despatx de pa i venda de mandonguilles d’abadejo casolanes. Continua en actiu i amb molta popularitat.

• València,118: Farmàcia de Paco Albanell, antigament «Recreatius Raval»

• València, 120: L’antiga Carnisseria de L’Olier. Anys després aquest local va ser usat pels meus pares com a la primera Carnisseria Rosa Mari, fins al trasllat definitiu just enfront, al número 67 a l’any 2003. Després es montà en aquest lloc una fruiteria, «Fruiteria Inma».

• València, 73: Antic Bar d’Orengo, després passà a anomenarse Bar de Tots i actualment Bar Pensat i Fet. Aquest canvi de nom es va produir quan Vicent i Angelines passaren a regentar aquest bar. Durant anys posteriors ha sigut regentat per diverses persones diferents i actualment el regenta “Malaque”, i del qual podem indicar que fa poc guanyà el distintiu “Cacau d’or” com a un dels bars de la Comunitat Valenciana en el que fan millors esmorzars.

• València, 77: Bar Genaro. Xicotet bar de dues altures, també fou el Bar la Clesa.

• València, 122: Bar la Taronja. Antigament conegut com a Ca so German, i més tard Bar Vallés. Es pot destacar que justament dalt d’aquest bar estava la Perruqueria d’Adela.

• València, 124: Botiga d’ultramarins de la “Crestina” en la qual hi havia gran varietat de salaons i altres productes alimentaris, després passà a ser regentat per Peralta i després va ser una tenda d’òptica, la qual era regentada pels actuals propietaris de Siveo. Anys després va passar a ser un Cibercafé per a acabar sent la Pizzeria Astèrix.

• València, 79: La Barberia de René que estava al costat del número 81, també barberia, primerament regentada per Pedro i després pel fill Fernando.

• València, 81: Trobem al local cantoner la Barberia de Narbona.

• València, 126: La verduleria de Carmen la Boles.

• València, 128: La Botiga de Pla, ultramarins. Després aquesta tenda, passà a ser regentada pels Sorolles per a acabar sent adquirida per Mari Tere, sent l’actual Comestibles Mari Tere, ultramarins i xarcuteria. Regentada per Mari Tere i Patrícia.

• València, 85: Botiga de “La Roja”, Ultramarins.

• València, 87: Carnisseria de Rosalía.

• València, 132: Antigament era una carnisseria especialitzada en carn de cavall, després passà a ser la verduleria de Paquita, actualment regentada per Lolín i Pili.

• València, 134: Reparació i venda de bicicletes de Ximo “El Mosquit”.

• València, 136: Perruqueria de Silvia.

• València, 138: Carnisseria de Marieta i Rafel.

• València, 140: Supermercat de Valentí i Enrique, posteriorment fou la Botiga de Pepe Cerveró, botiga d’ultramarins, conserves i fiambres selectes, aquest punt fou durant molts anys referent per als fallers del Raval atès que el seu propietari fou durant molts anys el President de la Comissió.

• València, 150: Perruqueria de Conxín, després es traslladaria al número 61 d’aquest mateix carrer.

• València, 97: Aquest local estava partit en dos, a una part hi estava la Polleria de Vicenta Agud i a l’altra una Barberia de Manuel Sellés.

• València, 152: Pescateria de Tere Marí, la qual passaria després a ser regentada per Amparo Gonzalo.

• València, 99: Forn Valldecabres, en actiu en l’actualitat.

• València, 103: L’antiga Fàbrica de gel, i al costat d’eixe mateix local la botiga de la so Teresa la Molinera, en la qual es venien verdures i arròs i sucre al pes.

• València, 156: La Botiga dels Tòfols on es venien comestibles, segó i pinsos per als animals.

• València, 158: Sucreria Rosita.

• València, 160: Bar Manolo, el qual va ser regentat durant uns anys pel nostre faller Jose Luis Valiente.

• València, 162: Bar Aitor, en funcionament i que també fou regentat durant una temporada pel faller Jose Luis Valiente. Amb anterioritat era la polleria de Pepita.

• València, 105: Antigament la Perruqueria d’Isabelín la Torrita per a passar ser, anys després la Drogueria RosBel o d’Alfredo, com se la coneixia.

• València, 164: Botiga de fruits secs, salassons i begudes Aridan.

• València, 109: Carnisseria Amparo.

• València, 115: Antiga tenda de venda d’espardenyes d’espart, cordes, etc. Dels pares del nostre Faller Pep Mogort.

• València, 119: Actualment està localitzat en aquest número l’Ambulatori del Raval encara que, antigament era el Forn de Tello i després passà a ser el Forn de Doménech.

• València, 123: Botiga d’alimentació.

• València, 182: Carnisseria del Llimonero.

• València, 184: Botiga de roba per a infants de Rosita i Mercedes, després ambdues germanes canviaren el negoci de la roba per un forn. Actualment, segueix obert com a paradeta i despatx de pa.

• València, 186: Estanc de Paco.

• València, 192: Bar Bebé. Punt d’encontre de molts fallers a l’hora de visitar el nostre monument faller. L’humor i la simpatia dels seus gerents, els germans Mengual era conegut a tot el poble.

• València, 208: Perruqueria de Carmensín, que després passà a la tenda d’ultramarins i alimentació de Lolín.

• València, 212: La botiga de Rosa la Falca, ultramarins i alimentació en general.

• València, 216: Antigament la Carnisseria d’Amparito que després passà a ser la Carnisseria de Sele i Pepita.

• València, 220: Bar Arrabal, també conegut com el bar del cadirer.

• València, 222: Forn d’Escrivà, també conegut com el forn de Panesillo. Aquest forn familiar és molt conegut a tota Cullera pels seus pastissets escaldats. Antigament, el regentava la mare Marujín i ara el duen els fills, seguint amb la tradició familiar.

• València, 173: L’antiga sala d’Especejament i escorxador. Tancà les seues portes a finals dels anys 90.

• València, 228: Bar de Consuelo la Campexana.

Carrer Russafa:

• Russafa, 2: Estanc d’Ernesto, el qual passaria a ser regentat pel seu fill Paco anys després.

• Russafa, 1: Botiga d’Amparito “Ca Amparito o la Retora”. En aquest local es venien llimonades, aigua llimó i també servien cassalla per als homes.

• Russafa, 12: “El Conde”, botiga d’ultramarins, alimentació i begudes.

• Russafa, 44: Marbres Marí , local on Marí realitzava els seus treballs en marbre.

• Russafa, 50: Esports Alapont , que passà després a Aluminis Alapont, que és com s’anomena en l’actualitat.

• Russafa, 54: Taller de l’Artista Faller Jose Lafarga «Lluneta», on va fer molts anys falles per a diferents poblacions, així com per al Cap i Casal.

• Russafa 58: Marbres Sapiña.

• Russafa, 60: Antiga Draperia, i actualment magatzem de productes alimentaris Casa d’Hoyo.

• Russafa, 64: Cubitos Cros, empresa que es dedicava a la fabricació i distribució de daus de gel.

Carrerons de baixada des del Carrer València:

• Sant Andrés: Formatgeria de Pepita “La Formatgera”

• Sant Agustí, 8: Botiga d’alimentació de María “la Tramussera”, ultramarins i fruits secs.

• Sant Tomàs de Villanueva, 6: Paradeta d’Amparo la Campexana, on a més es venien llimonades.

• Sant Josep, 28: Botiga de pinsos de Luis Bermejo, anys després passà a ser la paradeta d’Amparo la Mora.

• Carrer París, 12: Botiga de “Ca Nelo”, de Nelo Zúñiga, botiga d’alimentació, ultramarins, productes de neteja i begudes.

• Carrer La Linia, 23: Botiga d’ultramarins, alimentació i begudes de Juanito Bolufer “El coixet”.

• Carrer L’Oblit, 23: Antic forn de Puchades, que passà després a anomenar-se “Forn de Vidal”.

• Carrer l’Oblit, 8: Bar de Pepito.

• Carrer Sant Rafael, 1: Troneta, cantó amb carrer Sant Antoni, paradeta “La Mariana”

• La Pau: Botiga de La Requerola, ultramarins i verdures.

• La Pau: Paraeta de la So Teresa.

• La Pau, 6: Botiga de Pascual i Rosita Borrasca d’ultramarins.

• La Pau,11: Bar de la Paquera.

• Sant Antoni, 22: Botiga de “La Trestalls”, botiga d’ultramarins, alimentació, fruites, verdures i beguda.

• Plaça Borràs, 9: Recreatius de Flor.

• Fàrgalos: Paradeta de la So Teresa.

Amb aquesta llista queda patent que el barri del Raval era un barri comercial molt considerable i que els negocis familiars eren el fonament d’aquesta tendència. La major part d’aquests negocis eren bé tendes d’alimentació o paradetes, però, malgrat això, la varietat de botigues de tota índole era molt gran. És una llàstima el que el temps ha fet a un barri tan ple de vida i de comerços, i no sols els temps, sinó les grans superfícies i botigues online, les quals han fet que el negoci menut siga quasi una aventura impossible.

Vull també nomenar i donar les gràcies a Tere Doménech, Conxín Arlandis, Amparo Doménech, Rosa María Figueres, José Mogort, José Luis Valiente, Salva Tortajada i Jose Francisco Colubi (Sele) per la seua inestimable ajuda a l’hora d’elaborar aquesta llista.

També vull demanar disculpes en cas d’omissió o error en algun dels negocis anomenats ací. En cas de trobar-ne algun estic obert a escoltar els vostres suggeriments i correccions. Visca el comerç del barri del Raval.