Món Empresarial 145 by Medigrup

Juliol - Agost 2012 n. 145

Anàlisi mensual d’economia i empresa

especial emprenedors

2€ LEs seccions

Emprendre, el camí

Empresa

Els emprenedors seran clau en la recuperació de l’economia Durant les crisis econòmiques sempre s’alcen algunes veus per recordar que, a més de temps difícils, aquests també són temps d’oportunitats. Pot ser que soni a tòpic. I també pot ser que s’hagi repetit tantes vegades que la frase ja hagi perdut tot o quasi tot el significat per aquell que l’escolta –i fins i tot pel qui la diu–. Però això no la fa menys certa. És cert que la crisi que ens afecta des del 2008 està posant a prova la nostra resistència com a societat i també com a individus. És una època complicada i no és fàcil divisar una sortida positiva. Però si aquesta existeix, passa per l’emprenedoria. No hi ha consens sobre com podrem sortir d’aquesta situació: hi ha una gran diversitat de receptes, sovint oposades. Però quasi tothom coincideix en la importància que tindrà l’emprenedoria en la consecució d’aquest objectiu. Tot i així, sovint els emprenedors no ho tenen gens fàcil per aconseguit que el seu somni es materialitzi. De ganes i idees no en falten –i de reticències tampoc–, però de suports sí. Sobretot per part dels ens públics. Ara, però, sembla que l’administració va despertant i poc a poc es va posant al nivell del sector privat en matèria d’emprenedoria.

Entrevista a Oriol Amat, catedràtic de la UPF pàg. 3 >>

El Secretari General de PIMEC opina sobre emprenedoria pàg. 5 >>

Daniel Ortiz, Director de RSC d’Estevepàg. 10 >> economia

Premi Jove Empresari

Jordi Mas, Millor Empresari del 2011 Acte de lliurament dels guardons de l’AIJEC

L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) ha atorgat el Premi Jove Empresari 2011 a Jordi Mas, conseller delegat de Mas Gourmets. A l’acte d’entrega, celebrat el 23 de juliol al Liceu, van acudir-hi el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. L’AIJEC també ha reconegut Jordi López, impulsor d’HOY

VOY, la primera autoescola low cost d’Espanya, amb el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. El Reconeixement a la Trajectòria Empresarial ha estat, a títol pòstum, per Ricardo Fisas, fundador de Natura Bissé. Per la seva part Ingrid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt han acosneguit el Reconeixement a la Qualitat Lingüística.

Joan Tugores, catedràtic de la UB: A cinc bandes pàg. 14 >>

ESTILS DE VIDA

Entrevista a Isidre Esteve pàg. 31>>

Opinió

MóN empresarial

JULIOL - AGOST 2012

Editorial QUI VOL SER EMPRENEDOR? En disposar-me a escriure aquest editorial, em plantejo les expectatives que el nostre entorn econòmic ofereix als emprenedors, empresaris de demà, i que han d’escometre el rol de locomotores del nostre futur. Per portar a terme els reptes que suposen cadascun dels projectes hem de valorar algunes consideracions que són necessàries per albergar l’èxit

que aporti aquell element diferencial que suma a la formació rebuda i que serveix per contextualitzar els respectius business plan, contrastant-los via l’experiència adquirida durant un breu termini en alguna empresa com a personal contractat per compte d’altre o bé com a col·laborador free-lance. Etapa necessària sense la qual és molt difícil abordar un pla amb un mínim de garanties d’èxit.

PRIMER: Formació

SEGON: Capital

Tenim la millor generació de joves preparats per liderar els seus respectius projectes. Pot ser que els hi manqui experiència operativa en un sector determinat

Els qui hagin tingut la sort de poder treballar quan vivien a casa dels pares i estalviar una mica del seu sou mileurista, si a més compten amb els diners dels seus

familiars i amics, podran embarcar-se arriscant-ho tot. Com a ajuda, si el projecte està ben argumentat i per tant “promet”, se’ls pot aparèixer la verge i aconseguir que alguna institució pública o entitat financera els doni el seu suport.

TERCER: Promoció

Hauran de llançar el seu projecte amb contundència comercial en un mercat on després d’obtenir diners, el que més costa és VENDRE. Per tant, el màrqueting serà imprescindible per a que aquestes brillants idees agafin forma amb temps, sort i molt però que molt esforç. Però… si ens trobem al da-

vant un grup de persones que reuneixin tots aquests requeriments i a més a més estiguin capacitades per emprendre projectes solvents, diguem un centenar, quantes d’elles superaran les seves pors? I quantes no faran cas als consells de prudència que rebran per a què desisteixin de la seva obstinació empresarial, per part de les seves famílies, amics o qualsevol persona de l’entorn proper en pro del treball somiat per tota la vida, de un lloc de feina segur.

Tenim la millor generació de joves preparats per liderar els seus respectius projectes

Al final ens preguntem: Què val el futur que pot esperar un país on ningú vol ser emprenedor?

STAFF medigrup digital s.L.: Director General: Joan Pons. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Coordinació: Ariadna Cortés. Redacció: Patricia Aceves, Raquel Ferreira, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat. Columnistes: Miquel Bonet. Responsable de Disseny: Carles Hernández. Fotografia: Marçal Gabriel.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Empresa

ENTREVISTA A Oriol Amat

“La sortida de la crisi no vindrà d’Europa ni del Govern, sinó de milers de persones que decideixin apostar per emprendre” Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat, conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i vicepresident de ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) analitza la situació de l’emprenedoria al nostre país i el paper que pot desenvolupar a l’hora de superar aquests temps de recessió econòmica.

Raquel Ferreira

Quin paper considera que pot desenvolupar l’emprenedoria dins la situació econòmica actual a Espanya? El paper de l’emprenedoria és cabdal perquè possiblement les grans empreses en els propers anys no crearan gaires llocs de treball, sinó més aviat al contrari -ja actualment estan reduint les seves plantilles-, així que s’ha de ser conscient que moltes persones s’hauran de crear elles mateixes el lloc de treball. I aquí radica el paper crucial de l’emprenedoria. Especialment la gent que està a l’atur ha d’estar disposada a convertir-se en emprenedora. En aquest sentit, des que va començar la crisi l’any 2008, les grans empreses s’han reduït un 8% a Catalunya i les mitjanes un 6%, però les petites només

ho han fet un 1,4%; de petites, doncs, se n’han reduït moltes, però també se n’han anat creant, però les grans que desapareixen costa més que es puguin substituir. I es donen les circumstàncies socials i econòmiques adequades per a què sigui així? El problema que existeix en aquest país és que hi ha al voltant de cinc milions d’aturats, i molta gent esperant que arribi algú que ens arregli la crisi. Si hi hagués més persones amb esperit emprenedor, sortir d’aquesta situació seria més fàcil; la gent ha de ser conscient que la solució a la crisis es troba en ells mateixos. Que no partirà d’Europa ni del Govern, sinó de milers de persones que decideixin apostar per emprendre.

II CONVOCATORIA FONDO DE EMPRENDEDORES FUNDACIÓN REPSOL Preséntanos tu proyecto empresarial en el campo de la eficiencia energética antes del 16 de noviembre y, si resultas seleccionado, recibirás el apoyo necesario para desarrollarlo

Entra en fundacionrepsol.com e infórmate

Oriol Amat, catedràtic de la UPF. / CEDIDA

EMPRESA

Hi ha qui pensa que no s’està incentivant suficient aquesta activitat des de l’Administració, en aquests temps de retallades... Mira, el 2009 el PIB espanyol queia un 4% i recordo que en aquell moment vaig preguntar a classe als estudiants que estaven acabant la carrera que quants d’ells tenien en ment emprendre i crear alguna empresa. Ningú va aixecar la mà. Aquesta mateixa pregunta la vaig fer aquell any a Xile, on el PIB queia un 7%. Tots els estudiants van alçar la mà. Fins i tot un em va dir: “i si finalment no tinc els calés per crear la meva empresa, me n’aniré al camp a agafar pomes i les vendré, i poc a poc aniré aconseguint els diners”. Al nostre país penso que potser es peca d’un excés de paternalisme. El subsidi d’atur, per exemple, aquí dura 24 mesos i, a Xile, quatre. I la gent es pren aquí aquest període com un any sabàtic. Molta gent no s’ho planteja ben bé com un any sabàtic, sinó com una època per formar-se, per especialitzar-se o reorientar la seva carrera professional. Això està bé, però a moltes empreses no acaba d’agradar. No ha de ser un període per formar-se i punt, s’ha d’estar buscant activament feina des del primer dia. Està clar que de cinc milions de persones potser no totes han de ser emprenedors, però que un milió es reorientés en aquest sentit estaria molt bé, com ja s’està demostrant a d’altres països. Que per què aquí la situació s’enquista més? Potser, per exemple, perquè a d’altres llocs el temps de subsidi és menor, i per cobrar-lo la persona ha d’estar formant-se a jornada completa, si no l’hi treuen. A la majoria de països, amb el subsidi no es poden rebutjar feines similars a les que s’han tingut fins al moment, però aquí això es pot fer sense cap limitació. Quin país, per exemple, ho està fent bé en aquest sentit? Finlàndia. Allà no es poden rebutjar feines, i quan un està a l’atur ha de dedicar tot el dia a la seva formació. Mira, la percepció d’una crisis econòmica passa per

MóN empresarial JUliol - agost 2012

una sèrie d’etapes: la primera, de negació; la segona, de catastrofisme; la tercera, de recerca de culpables; la quarta, on la gent es posa les piles, i la cinquena, que és la sortida efectiva de la crisi. Actualment la majoria de la gent està entre les etapes dues i tres, i el que hauria de fer és avançar, posar-se les piles i no seguir centrantse en donar les culpes als demés: polítics, banquers, etcètera.

Els immigrants tenen les mateixes oportunitats que els autòctons a l’hora d’emprendre? Les persones amb família i arrels aquí tenen, sens dubte, l’avantatge de tenir una xarxa de contactes feta, cosa que és molt important. Aquestes persones coneixen millor el mercat, però també presenten l’inconvenient de què estan més protegides per l’entorn i normalment són menys ambicio-

i aquí el percentatge de funcionaris és menor. En aquest sentit, a Catalunya hi viu el 16% de la població espanyola i les exportacions catalanes representen quasi el 30% de les estatals, una comparació que és representativa perquè és precisament això el que ens ajudarà a sortir de la crisis. Què opina de la possibilitat que Eurovegas s’assenti a Barcelona? Creu que seria un

d’immigració per tal de cobrir una sèrie de feines per posarho en marxa de caràcter temporal i que, una vegada acabat el projecte, representaria un augment del número d’aturats d’aquí... Si les coses es fan bé, aquí hi ha molta gent del sector de la construcció que no troba feina i que podria cobrir les necessitats d’aquest projecte. La seva posada en marxa no dependria de què hi vingués gent de fora.

Els emprenedors són persones proactives que detecten necessitats del mercat i tenen la creativitat necessària per generar idees que puguin satisfer diferents necessitats

A Catalunya hi viu el 16% de la població espanyola i les exportacions catalanes representen quasi el 30% de les estatals

Com crea valor l’emprenedor? Quines estratègies serien les més adequades en temps de crisi? Els emprenedors són persones proactives que detecten necessitats del mercat i tenen la creativitat necessària per generar idees que puguin satisfer diferents necessitats. Són persones amb ambició, en el sentit més constructiu de la paraula, i innovadores, cosa que els hi permet obtenir productes a costos molt competitius, o productes diferenciats. Es tracta de persones que busquen l’excel·lència, la qualitat en tot el que fan. Són persones que aposten por la internacionalització i per la seva gent, que estan molt orientats al mercat, i són els ells els que tiren endavant el país en temps difícils.

ses. L’immigrant, per la seva banda, s’ha de buscar més la vida; com a conseqüència presenta una actitud més proactiva i acaba sent més emprenedor que la gent de casa. Però això ha passat sempre. Una bona part dels empresaris que han creat els grans negocis d’aquí són immigrants que van arribar fa 30 o 40 anys a Catalunya i que ara són els més importants. És el cas de Planeta, Mango, Cirsa... A mi no m’estranyaria gens que d’aquí a 30 anys moltes de les grans empreses d’aleshores hagin estat creades per immigrants que ara mateix acaben d’arribar. Quines diferències veu entre l’emprenedor espanyol i el català? Catalunya sempre ha tingut molta tradició empresarial

bon revulsiu per a la situació econòmica que estem vivint actualment? Catalunya presenta una economia molt diversificada, la qual cosa representa una gran fortalesa per al nostre territori. I una part d’aquesta economia és el turisme i el lleure, així com les convencions, i Eurovegas, donat que reforçaria aquest tipus d’activitats, resulta coherent amb la resta de l’economia. Amb l’atur que hi ha seria una gran ajuda, sens dubte, així que sembla poc raonable menysprear l’oportunitat de què es pugui assentar aquí. El que és important, això sí, és que es faci respectant la legislació. Hi ha qui pensa que es podria produir un efecte crida, que seria un focus d’atracció

Quin seria el model idoni per l’èxit d’un possible Eurovegas a Catalunya? Sens dubte, s’ha de respectar la llei. Al Port Olímpic de Barcelona també hi ha un casino, que mai ha implicat el desenvolupament de negocis il·legals paral·lels al seu voltant. Un Eurovegas no suposaria ni l’1 per mil de l’economia catalana, així que tampoc tindria tantes conseqüències en el nostre territori. Diferent seria que es volgués fer un Las Vegas de veritat... però el projecte d’aquí és una gota d’aigua dins una piscina immensa. I si es fa respectant la nostra legislació quant a menors, tabac..., cosa que ha de ser condició sine qua non, pot ser molt positiu per l’economia catalana.

Informe / empresa

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Emprenedoria: Propostes de PIMEC per a la regeneració del teixit productiu català Antoni Cañete i Martos Secretari General de PIMEC En els països desenvolupats en general i a Europa en particular, és pràcticament una constant la preocupació de les esferes polítiques per facilitar l’emprenedoria. Aquest vector de l’economia ha rebut en els darrers anys una àmplia atenció per part d’institucions públiques i privades. Les possibilitats d’actuació per part de les administracions són múltiples. No obstant, les restriccions financeres que està patint el sector públic determinen en bona mesura l’abast d’allò que realment és possible. Més encara en el cas de la Generalitat, que a unes finances molt delmades cal afegir-hi un instrumental competencial més aviat feble per prendre mesures, per exemple en l’àmbit normatiu o fiscal. No obstant això, les vies per a activar l’emprenedoria són diverses i no necessàriament cares. Les propostes que efectua PIMEC són les set que es descriuen a continuació. 1) Coordinar les actuacions de la Generalitat Fora bo que els eixos d’actuació del Departament d’Empresa i Ocupació (INICIA i algunes actuacions d’ACC1Ó) responguessin a un únic plantejament estratègic. 2) Un moviment coordinat, també a nivell municipal, per tot Catalunya Molts dels ajuntaments més grans i actius de Catalunya compten amb algun servei de suport a l’emprenedoria, en particular en l’àmbit de l’autoocupació. No obstant, aquests serveis presenten nivells molt heterogenis de qualitat en funció del potencial econòmic i humà, i del compromís adquirit per part de cada ajuntament.

El suport a l’emprenedoria madura no hauria de ser diferent del que rebi l’emprenedoria més jove

La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya aporta algunes recomanacions per activar l’emprenedoria. / CEDIDA

Proposem estudiar la creació d’una xarxa de suport a l’emprenedoria i de vivers d’empreses, amb marca i tecnologia compartida per tot Catalunya, que actuaria a manera de paraigua d’un moviment molt ampli estès per tot el país. A títol d’exemple, es podria anomenar la XEV (Xarxa d’Emprenedoria i Vivers). Per tenir força, el moviment hauria de ser únic, no només amb metodologies compartides sinó amb marca única. 3) Cobertura territorial completa dels vivers d’empreses Tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca haurien de tenir un lloc per a acollir emprenedors en les seves primers etapes. Es tractaria de vivers d’empreses que oferissin allò imprescindible per a arrencar un negoci. Tot amb el mínim cost possible, per l’ajuntament i per l’empresa. La funcionalitat seria un requeriment imprescindible i l’estètica de les instal·lacions hauria de tenir una prioritat mínima.

4) Atenció a l’emprenedoria madura La situació econòmica actual genera molts aturats d’una certa edat i amb gran experiència empresarial. I en molts casos amb idees i capacitat. Recordem que els emprenedors a Espanya tenen una mitjana d’edat de 38 anys, segons el darrer GEM. El suport a l’emprenedoria madura no hauria de ser diferent del que rebi l’emprenedoria més jove. Tal vegada és només un problema de comunicació, de fer conèixer a la societat que es pot emprendre a qualsevol edat, de generar confiança i de fer adonar a les persones amb capacitat i vocació emprenedora latents que no és tard. 5) Emprenedoria extensiva És un tòpic associar emprenedoria amb alta tecnologia. Els negocis d’alta tecnologia en la pràctica són pocs. Però resulten atractius, sobretot en el món polític, perquè vesteixen molt i llueixen fins i tot a nivell internacional. A l’economia catalana, aquests projectes li

interessen i en té necessitat, però sobretot calen els projectes més normals i corrents, que són els que crearan un major nombre de llocs de treball. Interessa qualitat, però sobretot quantitat. Els bons projectes ja sortiran. 6) Un nou tipus de servei: l’acompanyament qualificat de l’emprenedor Molts emprenedors, especialment joves, i si es tracta de la seva primera experiència en creació d’empreses, afronten els seus projectes amb bones idees i il·lusió, però carregats d’incerteses i de coses noves, des de com fer un pla d’empresa fins a les obligacions administratives, passant per la cerca de finançament. En aquesta etapa tot el suport que es pugui donar a qui inicia una empresa pot tenir gran valor. Un acompanyament del procés per part de persones qualificades en la matèria hauria de facilitar l’emprenedoria i n’hauria de fer augmentar la seva supervivència. Els mateixos serveis existents en matèria d’autoo-

cupació en molts ajuntaments podrien prestar aquest suport. I per fer-ho amb els estàndards de qualitat adequats, caldria fer-ho d’acord amb criteris i assistència de la Xarxa d’Emprenedoria i Vivers. 7) Simplificació administrativa real Les propostes des de diferents estaments polítics quant a l’agilització de les relacions amb l’administració són múltiples, també en l’àmbit de la creació d’empreses. El govern central i la Generalitat s’hi mostren compromesos. Des de PIMEC es demana que aquest compromís es torni realitat. Això vol dir fonamentalment dues coses: • Que les mesures que s’anuncien als mitjans quedin degudament contemplades en el marc normatiu perquè siguin operatives, i • Que la seva aplicació arribi a tots els nivells de l’administració, en particular als funcionaris dels ajuntaments que finalment tramiten administrativament els projectes de creació d’empresa.

EMPRESA / Informe

MóN empresarial JUliol - agost 2012

La nova vida dels emprendedors, a escoles i ajuntaments Sovint es parla de la creació d’empreses desde l’àmbit tecnològic o tècnic. D’aquesta forma, l’emprenedoria queda allunyada del carrer i del ciutadà. Per això, la patronal de la petita i la mitjana empresa Pimec planteja acostar-la a l’educació i a la vida pública en el seu informe ‘Propostes per a la regeneració del teixit productiu català a partir de l’emprenedoria’, presentat el passat mes de maig.

David rodríguez

En aquest estudi, continuació de L’emprenedoria a Catalunya: una identificació del punt de partida, Pimec fa una sèrie de propostes a la Generalitat sota el pretext que “l’emprenedoria és una activitat que cal activar, més en una época de crisi com l’actual”. Així, demana l’implicació de les associacions empresarials i dels sindicats. Una de les mesures que sol·licita és la cobertura territorial completa dels vivers d’empreses. D’aquesta forma, es planteja que tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca haurien de tenir un lloc per “acollir emprenedors en les seves primeres etapes”. Aquesta petició es complementa en la necessitat d’incrementar l’educació i la formació en l’etapa escolar. En una enquesta del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), un observatori internacional, es puntua només amb un 1,56 sobre 10 l’aspecte de la formació en l’escola. Així, l’informe de Pimec demana impulsar el binomi escola i ajuntament per treure l’emprenedoria de l’estat de marginalitat en que es troba. Altres de les vies suggerides per la patronal, que “no són necessàriament cares”, per animar l’àmbit de l’emprenedoria passen per racionalitzar les actuacions de la Generalitat. Així, Pimec adverteix que “el Govern no utiliza els recursos de forma eficient”. Com a exemple, posa els dos eixos d’actuació (Inicia y ACC1Ó), dos organismes depenents del Departament d’Empresa i Ocupació. Entre la resta de propostes, destaquen la coordinació municipal per afavorir els emprenedors o l’atenció a l’emprenedoria madura. En aquest sentit, l’estudi revela que hi ha el doble de fundadors d’empreses entre els més grans de 60 anys que entre el menors de 20.

L’informe de Pimec demana impulsar el binomi escola i ajuntament per treure l’emprenedoria de l’estat de marginalitat en que es troba

Pimec sol·licita la cobertura territorial completa dels vivers d’empreses. / CEDIDA

Un altre concepte del que parla l’informe és el que s’anomena emprenedoria extensiva. Aquest terme serveix per trencar el tòpic que associa la creació d’una nova companyia amb el sector tecnològic. En aquest punt, la crítica es centra en que “els projectes tecnològics vesteixen molt i llueixen en l’àmbit polític, pero són les iniciatives més normals i corrents les que creen un major nombre de llocs de treball”. Pimec ofereix una sèrie de consells pràctics al Govern per revifar l’emprenedoria: no pensar en el curt termini, no confondre la creació d’empreses amb la promoció de pimes, posar el focus en altres firmes −no només amb les tecnològiques−, o facilitar les condicions perque sorgeixin noves idees. Una vegada l’empresari ja ha iniciat el seu camí, hi ha dos figures que l’ajuden en la seva tasca: l’acompanyament qualificat de l’emprenedor, que permet la supervivència del teixit productiu, i la simplificació administrativa, especialment en els tràmits burocràtics. Aquestes solucions estan basades en les receptes del Consell Assesor per a la Reactivació

Econòmica i el Creixement (Carec), òrgan que assesora al Govern en el tema econòmic. La Carec incideix en tres línies: millorar el finançament, les aptituts i competències i les actituds que posin en valor la figura de l’empresari. Pimec elogia les propostes de la Carec en l’impuls de la formació i la tutela en la emprenedoria de manera extensiva, desde les escoles fins a les universitats, els centres de recerca o les incubadores empresarials. De la mateixa manera, s’hi mostra d’acord amb l’agilització administrativa per constituir una empresa o liquidar l’IVA. Com a últim punt, la patronal defensa l’objectiu de l’òrgan depenent de la Generalitat per tal de facilitar el creixement empresarial mitjançant la via del capital risc. Respecte a les actuacions del Govern, els empresaris valoren positivament els programes Inicia o Catalunya Emprèn, destinats a donar suport als emprenedors. Les xarxes d’assesorament o els vivers d’empreses serien alguns dels exemples. Tot i això, la patronal mostra desconfiança en

diferents aspectes: la creació d’una xarxa público-privada de trobament, els programes de formació reglada, la sensibilització de l’opinió pública o la constitució d’una xarxa de recursos. El Departament d’Economia i Coneixement també dóna suport als nous empresaris. Les línies de suport preveuen beneficis fiscals per als business angels o finançament mitjançant préstecs participatius. No obstant, Pimec considera que aquestes mesures haurien d’anar acompanyades de dos pilars bàsics: la creació d’una llei d’emprenedoria i de canvis normatius que suprimeixin traves burocràtiques. Un dels documents que està present constantment a l’informe de Pimec és la Small Business Act (SBA), un text de la Comissió Europea que proposa l’impuls de l’emprenedoria com un eix fonamental de progrés. Per això, Brusel· les destaca la importància “d’apropar les idees al mercat, establir mesures polítiques que accelerin la velocitat i millorin la manera en que les empreses conceben, desenvolupen,

produeixen i introdueixen nous productes i serveis, pensant sobretot en micro-firmes, durant els primer estadis”.

El tòpic que els joves vulguin ser funcionaris

En l’informe L’emprenedoria a Catalunya: una identificació del punt de partida, que serveix com a base de les propostes de Pimec, es recullen les dades del Global Enterpreneurship (GEM), un observatori que segueix l’activitat emprenedora. Un dels àmbits on l’estudi constata que hi ha més recorregut és l’educació i la formació en l’etapa escolar. A més, incideix en l’aposta per la recerca de polítiques governamentals i el finançament per a emprenedors. Els indicadors del GEM de l’any 2011 mostren un perfil tipus del nou empresari. Es tracta d’un home de 38 anys que en el 71,6% dels casos ho fa per oportunitat. Aquesta tendència s’està capgirant com a conseqüència de la crisis econòmica. Ara, la gent empren per necessitat. Gairebé set de cada deu nous negocis no compta amb treballadors. En més de la meitat dels casos, el finançament dels emprene-

Informe / EMPRESA

juliol - agost 2012 MóN empresarial

dors prové del capital aportat per ells mateixos. L’informe del GEM estableix un rànquing sobre la Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA) dels països desenvolupats. Espanya, amb un percentatge del 5,8%, se situa en la part baixa de la classificació. L’emprenedoria espanyola es col·loca al lloc 15 d’un total de 23. Tot i això, les persones que finalment es decideixen a muntar un negoci es troben amb moltes restriccions. Així ho reflecteix un indicador de la OCDE en base a les dades del Banc Mundial. En aquest punt, Espanya es converteix en el segon país més restrictiu per posar en marxa una empresa, només superat per Grècia. A l’altra banda, hi són Nova Zelanda i Austràlia. Un altre factor determinant poc desenvolupat entre els empresaris espanyols és el capital risc. Aquest mecanisme de finançament, aconsellat per a empreses noves amb potencial tecnològic i de creixement, complementa els ajuts tradicionals. Aquí, Espanya també figura entre els països amb menor pes del capital risc sobre el total del PIB el 2009. Només Itàlia, Grecia i Portugal es troben per sota de l’Estat espanyol. En canvi, encapçalen aquest registre països com Israel, Estats Units, Suècia, Suïssa, Irlanda, Finlàndia, Bèlgica o Noruega, que tenen un volum d’ingressos procedent del capital risc entre tres i quatre vegades superior al d’Espanya. Preguntats els joves espanyols per la raó que fa que el nivell d’emprenedoria sigui més alt en altres països, aquest exposen tres raons: la cultura emprenedora i els valors, l’educació i el finançament. L’enquesta, realitzada per l’escola de negocis Esade a 7.000 joves d’entre 17 i 31 anys, assenyala que un

Segons les dades de l’INE, Catalunya és la zona econòmica d’Espanya amb un major nombre d’empreses que realitzen o potencien l’emprenedoria

Gairebé la meitat dels menors de 25 anys a Catalunya no té feina. / CEDIDA

29% dels homes i un 21% de les dones s’imagina el seu futur laboral dirigint el seu propi negoci. Aquesta dada desmenteix el tòpic que tothom vol ser funcionari. Aquesta opció només la contempla un 16% de les dones i un 11% dels homes.

La vida de les empreses

L’informe del GEM del 2011 per Espanya mostra que Catalunya és una de les comunitats que té la taxa d’emprenedoria (TEA) més alta. Amb un percentatge del 5,4% hi havia al 2010 un total de 248.000 persones emprenedores. Durant el mateix any, un de cada cinc adults va estar involucrat en alguna de les etapes del procés empresarial. Tot i el que pugui semblar per les traves burocràtiques i per les dificultats d’accés al crèdit, la taxa d’empreses de creació recent era relativament alta el 2010. En aquest any, un 21% de les societats creades al 2005 es mantenia amb activitat al mercat.

Pimec recull que, segons les dades de l’INE, Catalunya és la zona econòmica d’Espanya amb un major nombre d’empreses que realitzen o potencien l’emprenedoria. Aquesta dada esperançadora es produeix perque és el lloc on hi ha més teixit industrial. En la mateixa línea, la patronal afirma que al territori català hi ha desenvolupades més xarxes de business angels o inversors privats que ajuden a les empreses en les primeres etapes de la seva vida. Els empresaris conclouen que “hi ha un cert nucli d’activitat financera que no deixa de ser prometedor”. En la introducció de l’estudi que analitza i identifica l’emprenedoria a Catalunya, Pimec demana que “l’economia regeneri el seu teixit productiu”. Una de les mancances que denuncia la patronal és el nivell elevat d’atur juvenil. En el cas de Catalunya, la xifra va arribar al 44,1% durant l’any

2011. D’aquesta forma, gairebé la meitat del menors de 25 anys a Catalunya no té feina. El percentatge encara va ser superior al quart trimestre, on va ser del 47,9%. La realitat de les males dades d’ocupació té la seva traducció en l’evolució del naixement d’empreses a Catalunya entre els anys 2007 i 2011. Durant els tres últims anys, el teixit productiu català ha perdut 38.884 firmes, encara que el 2011 el descens va ser menor que als exercicis anteriors, de forma que sembla que la caiguda ha tocat fons. Pimec alerta que en comparació amb altres països, “la creació d’empreses a Espanya és clarament desfavorable”. Al seu escrit, Pimec vol establir una definició d’emprenedor, seguint les indicacions de l’OCDE. Es tracta de “les persones o empreses que persegueixen la generació de valor a través de la creació o de l’ex-

pansió d’activitat econòmica”. La patronal de les petites i mitjanes empreses destaca una sèrie de característiques amb les que vol desmentir tòpics comuns. Així, recorda que els emprenedors acostumen a començar en empreses petites, no necessàriament amb noves activitats i que pel fet de fracassar un emprenedor no deixa de ser-ho, ja que ha tingut “la capacitat de generació de nous negocis”. Com a punt de partida definitiu, Pimec insisteix en que la creació de noves empreses per part dels emprenedors es basa en tres variables concretes: l’existència d’una oportunitat de mercat, la disposició de recursos i la capacitat de la persona per establir el negoci. De la mateixa manera, aconsella als nous empresaris que “assumeixin riscos i això comporta que els guanys esperats hauran de ser superiors als costos d’oportunitat en que incorre l’emprenedor quan pren la decisió”.

empresa / Institucions

MóN empresarial juLIOL - AGOST 2012

La universitat forma emprenedors? La transferència de tecnologia i coneixement constitueix l’eix central de l’anomenada “tercera missió de la universitat”. La universitat com a agent de desenvolupament econòmic i social de l’entorn on s’ubica, contribuieix a la millora de la capacitat d’innovació del territori i de la competitivitat empresarial. L’endarreriment relatiu en transferència i innovació, sobretot respecte a les universitats americanes, constitueix una de les preocupacions de les polítiques i universitats europees des de mitjans dels anys 90 del segle passat. La relació entre la indústria i la ciència ha esdevingut una dimensió clau tant en la gestió de la innovació com en les seves polítiques.

Dr. Dídac Ramírez rector de la ub Les universitats ens distingim per la generació i atracció de talent. Però aquesta visió pot estar amagant la nostra tercera missió de transferència i innovació, en la que destaca la relació amb l’entorn, la iniciativa de difondre i aplicar el coneixement. Aquesta iniciativa està en els fonaments de l’emprenedoria, d’un esperit de treure un rendiment, sigui econòmic, social o sigui només científic. L’aflorament d’aquest valor és una assignatura que la universitat pública a Espanya encara ha de millorar. Malgrat que són diversos els projectes i activitats, des de les oficines de transferència del resultats de la investigació (OTRI) o de les organitzacions de transferència i tecnologia (OTT), amb xarxes com la d’emprenedoria universitària o projectes de formació i acompanyament en emprenedoria social, les universitats espanyoles mostrem un clar gap en la innovació, i en l’emprenedoria. En recerca, per producció científica, estem entre els 10 primers països del món amb més del 3% de les publicacions mundials d’impacte, però en indicadors d’innovació baixem més de deu llocs. La tercera missió de la universitat fa pràcticament 20 anys que s’impulsa i s’addiciona a les missions tradicionals de la institució universitària: la docència i la recerca. Vint anys és un temps relativament reduït per una universitat espanyola i europea que és centenària, però que aspira, com ha estat el cas de la recerca, a que es puguin as-

L’emprenedoria encara és una assignatura pendent de la universitat. / CEDIDA

solir millores en poc temps. Les línies d’ actuació iniciades per la pròpia Unió Europea, amb la creació de l’European Research Council (ERC) o l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) on s’aborda de forma conjunta els àmbits de recerca i innovació, o les opinions i documents difosos des de xarxes representatives com la League of European Research Universities (LERU) amb posicions a favor de la transferència i l’anàlisi dels seus factors d’èxit des de les universitats, són bons exemples de la voluntat d’aplicabilitat del coneixement. Hi ha una visió negativa, tant a nivell català com estatal com europeu, respecte

a l’aplicabilitat i enfocament de la universitat. Ens feliciten per la bona demanda dels nostres ensenyaments i els bons expedients que surten de les nostres aules, per la intensitat de la recerca i els resultats punters que assolim, per les activitats culturals i les de difusió científica que programem, però no per contribuir a la iniciativa empresarial o al dinamisme econòmic. Malgrat ser una de les clau de volta d’un model econòmic basat en el coneixement, molts empresaris, i són conegudes algunes conclusions d’associacions empresarials o d’opinions de directius de renom, pensen que la universitat no aporta suficient, o fins i tot aporta poc al que demanda el teixit empresarial. En defensa de la

universitat cal tenir present que l’emprenedoria no és un assignatura obligatòria dels ensenyaments universitaris. Si associem emprenedoria al “animal spirit” de J.M Keynes o la “creative destruction” de J. Schumpeter seria difícilment ensenyable perquè no respon a competències científiques sinó a habilitats. L’esperit emprenedor ha tingut la seva projecció nacional, i de fet encara es pot veure a nivell d’invents, dinamisme de la creació i destrucció d’empreses, o mobilitat i internacionalització dels estudiants. Però és evident que l’ocupabilitat que ha augmentat en el nostre país en els darrers anys ha estat els assalariats, i en particular en el sector públic. Aquesta

situació era la que es volia reflectir amb la pregunta, si la universitat pública, com és el cas de la Universitat de Barcelona, contribueix a la formació adient per l’esperit emprenedor. No puc afirmar en rotunditat sí o no, perquè el grau d’inserció dels nostres titulats, el seu grau de satisfacció laboral, la diversitat d’iniciatives que promovem, els serveis de suport que prestem..., incitarien a dir que sí, però els resultats limitats en patents, en creació d’empreses i de spin-off, en col·laboracions público-privades, en relacions amb els exalumnes i els seus projectes, en les xifres de l’economia, mostren que encara l’emprenedoria és una assignatura pendent de la universitat, en el sentit que té recorregut i és una missió endarrerida respecte a la qualitat i posició mundial en recerca i docència. La universitat forma bons emprenedors? Crec que està posant unes bones bases per contribuir a les habilitats necessàries i facilitar uns primers serveis tecnològics, científics i de relació amb l’entorn. Però les dades també són clares en reflectir que no ho fem al nivell desitjat per la societat, tot i que també manca superar la desconfiança empresarial que s’ha instaurat. Una confiança que amb recursos, com va ser el cas de la recerca on hem passat en les darreres dècades a duplicar la nostra representativitat del percentatge mundial de publicacions científiques, la universitat pública espanyola i les seves primeres universitats també destacarem entre les primeres posicions europees i mundial en innovació.

Agrupacions / EMPRESA

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Kid’s Cluster: Una plataforma d’oportunitats i competitivitat Aconseguir avantatges competitives és una de les assignatures pendents de les empreses catalanes per fer front a la crisi. Per això la funció dels clústers és fonamental com a dinamitzadors d’idees i coneixement entre empreses que tenen el mateix àmbit d’actuació amb la missió de potenciar l’innovació i la internacionalització. HUMBERTO SALERNO

Així ho va afirmar el passat 9 de juliol el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, amb motiu de la celebració del segon aniversari de KID’S CLUSTER durant una jornada de reflexió sobre innovar de manera eficient. Aquesta institució agrupa a gairebé 50 empreses i entitats que tenen en comú que s’orienten al públic infantil i familiar. Una de les particularitats d’aquest clúster és la transversalitat dels sectors que hi formen part i entre algunes de les empreses que integra hi ha Abacus, Comansi, Hospital de Sant Joan de Déu, Educa Borras, Panrico, Cromosoma, Creafutur, Televisió de Catalunya, Caprabo, Unicef, Eada i Vilars Rurals del Grup Serhs i La Salle Research & Education. Amb l’objectiu de crear sinèrgies entre aquestes empreses, KID’S CLUSTER proposa als seus socis cooperar entre ells amb la voluntat d’apostar per iniciatives que aportin valor afegit en termes d’innovació, i en conseqüència, puguin ser més competitius. Precissament per a aprofundir en aquest eix estratègic un dels ponents de la jornada va ser Xavier Marcet, Conseller delegat de LTC Projecte, que va remarcar que “no hem d’innovar sobre el que fem sinó sobre el què sabem”, i va afegir que faldon_medicampus_2011.pdf 1

CMY

Tant si la compra és online com offline, abans de consumir el comprador fa un treball de camp a través de la xarxa per extreure les seves conclusions

Imatge de la jornada sobre innovació que va organitzar KID’S CLUSTER amb motiu del seu segon aniversari. / CEDIDA

una de les dificultats de dur a terme l’innovació és obtenir resultats tenint en compte que sovint moltes de les idees no es duen a la pràctica. D’altra banda, conscients de l’impacte que té l’entorn digital i la necessitat d’obrir nous mercats, KID’S CLUSTER també ha promogut iniciatives relacionades amb l’e-commerce. Segons JP Morgan les perspectives del comerç electrònic són molt positives en els propers anys. En el cas d’Espanya va experimentar l’any passat una creixement 08/03/2012 11:56:01

del 12,5% i suposa el 2% de l’e-commerce mundial, amb 11.000.000 de compradors online a principis de 2011. Per analitzar el present i futur d’aquest model de negoci digital, KID’S CLUSTER va reunir experts en aquesta matèria coincidint amb la celebració de la darrera edició del Mobile World Congress a Barcelona. Entre les conclusions que es van posar de manifest algunes de les principals tendències que incidiran en el desenvolupament de l’e-commerce són: el creixement per

a ús familiar per sobre de les empreses dels tablets i smartphones; el protagonisme que tindran els telèfons mòbils per davant dels ordinadors en el consum online; la prescripció de les xarxes socials a l’hora de comprar, i les descàrregues gratuïtes de jocs com a fórmula de suport a les marques, entre altres. En aquest sentit, també es va posar de manifest que els hàbits de consum estan canviant. Tant si la compra és online com offline, abans de consumir el comprador fa un

treball de camp a través de la xarxa per extreure les seves conclusions. Per tant, l’entorn digital exerceix una prescripció important pels consumidors. En relació als hàbits de consum dels infants, KID’S CLUSTER ha elaborat un estudi en el que destaquen conclusions com que la televisió, la consola i l’ordinador amb Internet són els aparells que més utilitzen els infants de 0 a 12 anys, o que gairebé un 40% dels pares són fidels a les marques que compren pel seu fill.

Empresa / RSC

MóN empresarial juliol - agost 2012

Entrevista a Daniel Ortiz, Director de Responsabilitat Social Corporativa d’ESTEVE

“La RSC, o és transformadora i serveix per augmentar la competitivitat, o no és una autèntica RSC” Ariadna Cortés

“Avui dia les empreses excel·lents són aquelles que han optat per un model de competitivitat responsable i sostenible”

Com definiria la Responsabilitat Social Corporativa? És la via més segura per aconseguir, o com a mínim aproximar-se, a l’excel·lència empresarial. Avui dia les empreses excel·lents són les que han optat per un model de competitivitat responsable i sostenible. És a dir, que són capaces d’alçar la mirada més enllà de les seves quatre parets, que comprenen la complexitat de l’entorn en el que operen, que dialoguen amb els seus stakeholders i que aconsegueixen acords de col·laboració duradors en benefici propi i del conjunt de la societat. Quins són els aspectes claus a tenir en compte a l’hora de dissenyar un pla de RSC? Primer, comptar amb el compromís ferm dels òrgans de govern i de la direcció general. Segon, ser conscient del caràcter estratègic –no solament d’imatge–, transversal i innovador de la RSC. Tercer, ser coherent i estar disposat a assumir canvis i transformacions en el model empresarial. La RSC, o és transformadora i serveix per augmentar la competitivitat, o no és una autèntica RSC. La RSC parla d’una contribució positiva d’una empresa al seu entorn social, econòmic i ambiental. Això és compatible amb la cultura del curt termini que impera avui en dia? No. Rotundament, no. Sense una visió a mig i llarg termini la RSC manca de sentit. A més, la miopia del ‘curt terminisme’ ha estat, sens dubte, una de les causes fonamentals de la crisi. Per sort, al ser una companyia familiar, la visió a mig i llarg termini és precisament un dels principals punts forts de la nostra RSC. Quin pla de RSC té ESTEVE? Quin tipus d’accions fa la companyia?

Daniel Ortiz, Director de Responsabilitat Social Corporativa d’Esteve. / CEDIDA

L’any passat vam aprovar el nostre primer Pla Director de RSC, que estarà vigent fins l’any 2015, després d’un procés de consultes i d’anàlisi intern i extern. El Pla consta de 8 eixos: transparència i rendiment de comptes, codi ètic, gestió de la diversitat, conciliació, canvi climàtic, compres sostenibles, acció social i voluntariat corporatiu. Tot i això, més enllà d’aquestes línees de treball existeixen altres projectes i iniciatives en clau de RSC. Per exemple, alguns dels projectes d’I+D de la companyia han rebut la qualificació de Medicament Orfe (orphan drug) per part de la Comissió Europea, donat que es dirigeixen a pacients amb malalties estranyes o poc freqüents. En quines àrees de la compan-

yia apliquen principalment les accions de RSC? En totes. En alguns casos això resulta especialment evident (memòria de sostenibilitat, codi ètic, etc.), mentre que en altres l’interlocutor pot ser inicialment un departament específic, com per exemple el de Recursos Humans en relació a la diversitat i la conciliació, o el d’Administració i Finances en relació a les compres sostenibles. Però a mig termini l’impacte de la RSC abasta totes les àrees. Què fa ESTEVE per minimitzar l’empremta ecològica? La minimització de l’impacte ambiental és un dels eixos de la sostenibilitat d’ESTEVE. En aquest sentit, cal destacar la lluita contra el canvi climàtic i la reduc-

ció de l’empremta de carboni mitjançant iniciatives com l’elaboració i gestió de l’inventari de gasos efecte hivernacle (GEI) a Espanya segons el Greenhouse Gas Protocol, orientat a la reducció de les emissions de C02 de la companyia; la implementació del projecte Suma tu gesto, resta C02, que inclou auditories energètiques, un pla de mobilitat sostenible i una campanya de sensibilització entre els col·laboradors; i la compensació anual d’una part de les nostres emissions (430 tones de CO2 el 2011 mitjançant un projecte per desenvolupar energia eòlica a la Índia). Com es tradueixen els valors de la RSC en les condicions laborals dels treballadors d’ESTEVE?

Al llarg dels seus més de 80 anys d’història, ESTEVE sempre ha tractat bé i ha cuidat a les persones, de manera que les relacions laborals sempre han estat bones. Crec que es tracta d’un exemple més de RSC, tot i que tradicionalment no s’hagi utilitzat aquesta terminologia. Els col·laboradors són el primer i més immediat grup d’interès de qualsevol empresa, i és fonamental aconseguir i mantenir una bona relació al llarg del temps en benefici de les dues parts. ESTEVE sempre ho ha tingut molt clar i, per això, no ha dubtat en invertir en les persones: formació, estabilitat laboral, beneficis socials, etc. Com comunica l’empresa les seves accions de RSC? Les publicita per afegir valor a la marca? A nivell intern, els canals més importants són el correu electrònic, la intranet i la revista corporativa; mentre que a nivell extern són el web, les newsletter, les xarxes socials i els mitjans de comunicació. La RSC es comunica, igual que altres aspectes relatius a la companyia, però ESTEVE sempre ha volgut ser prudent i molt rigorosa en to-

RSC / EMPRESA

juliol - agost 2012 MóN empresarial

“La RSC solament es desenvoluparà de veritat quan els governs, els agents econòmics i socials i la ciutadania en el seu conjunt realment ho decideixin”

RSC ben definit? La RSC produeix resul tats tangibles i intangibles, i aquests últims són difícilment mesurables. Confiança, reputació, capacitat d’innovar, capacitat de cooperar, respecte als drets humans i al medi ambient… Tot això no es pot mesurar en termes estrictament econòmics i, encara que es pogués, tampoc tindria massa sentit fer-ho. Seria anar en contra de la pròpia RSC en tant que via de superació de l’antiga concepció exclusivament econòmica de l’empresa.

tes les informacions. Proba d’això és la nostra memòria de sostenibilitat anual. Som, des de fa 5 anys, la primera i única empresa farmacèutica del país que té un informe amb la qualificació “A+” del GRI (Global Reporting Iniciative).

No sempre hi ha consens a l’hora de qualificar de ‘socialment responsables’ a empreses de determinats sectors, entre ells el farmacèutic. Com pot revertir-se aquesta situació? No es pot generalitzar. A qualsevol sector podem trobar empreses exemplars en matèria de RSC i empreses que ho són en menor grau. Dit això, és cert que hi ha

A nivell econòmic, quins beneficis aporta tenir un pla de

sectors amb millor o pitjor imatge i reputació que altres, tot i que aquesta valoració no sempre va acompanyada d’un coneixement precís i exhaustiu de la realitat per part de l’opinió pública. Els tòpics encara pesen massa. El repte quasi sempre és el mateix: millorar els canals i la qualitat de la informació, establir processos de diàleg amb els stakeholders, explicar-se i tenir una actitud oberta, transparent i proactiva. S’ha de perdre la por a dialogar i col·laborar. Com veu a Espanya en matèria de RSC? A grans trets, crec que hi ha un petit grup d’empreses líders que han descobert el valor estratègic de la RSC, ho han integrat com a eix central de l’organització, i avui dia són referents inclús a escala internacional. Un segon grup ha incorporat parcialment la RSC en algunes de les seves activitats i

Un dels punts forts de la RSC d’Esteve és la visió a mig i llarg termini. / CEDIDA

processos, però encara manté un enfocament de la RSC com a quelcom perifèric, complementari i pal·liatiu. I, finalment, existeix un tercer grup, potser el majoritari, que encara ignora tot el que es refereix a la RSC. De

totes maneres, la RSC no fa referència solament a les empreses. La RSC solament es desenvoluparà de veritat quan els governs, els agents econòmics i socials i la ciutadania en el seu conjunt realment ho decideixin.

EMPERSA / A fons

MóN empresarial juliol - agost 2012

L’aventura de la emprendedoria

Cal emprendre per sobreviure, i per això, hem de reinventar-nos i generar una casta de nous emprenedors amb valors, imaginació, actitut i compromís. Miquel Bonet professor i advocat Va ser a la fi dels 60, els Beatles ja triomfaven, acabava de descobrir On the road, que Kerouac havia escrit 15 anys abans i jo treballava a la meva petita ciutat natal, quan vaig viure “la meva” primera crisi, que ens va arribar, al petit taller de mecànica tèxtil, que em tenia emprat al costat d’altres 9 treballadors, el “cap” ho va tenir clar i ens va ensenyar una capseta de bombons suïssos, ficats d’un en un, dins d’una safata de plàstic, allò va encendre l’espurna i acabem “fabricant”i copiant, una màquina de modelo per buit de termoplàstics, basantnos en un model alemany, i així es “va reinventar” el negoci, focalitzat sobre un “nou material” que ha revolucionat l’envasament modern. Clar que d’això, fa més de 40 anys, però va anar la meva primera experiència sobre l’autèntica emprenedoria, que sosté tota l’activitat econòmica, descobrir que emprendre no és jugar al repte, sinó que és una actitud de vida, a això li criden ara, “reinventar-se” i l’objectiu, va ser la supervivència, des de llavors, les formes han canviat poc, encara que molta gent, hagi oblidat en els últims anys, la qual cosa significa buscar-se la vida, des que un dia vam perdre el realisme i ens aixequem del sòl, per buscar la fantasia de l’anomenat “estat del benestar”, obviant que algú hauria de pagar per tot això i encara no hem tocat terra, encara que alguns polítics, amb poder i sense responsabilitat, ens venguessin la mentida de l’endeutament públic. Vivim temps líquids, com diu el meu admirat Zygmunt Bauman, i tot es dilueix, fins als somnis, i en aquest estat d’ambigüitat i incertesa, es van perdre en el camí alguns

Emprendre no és jugar al repte, sinó que és una actitud de vida

L’aventura de ser emprenedor / CEDIDA

dels valors, que fan fort i sòlida a una societat i damunt, amb l’agreujant de la demagògia, que han gastat financers i polítics, condemnant al país a vagar pel desert del curt termini, que els garanteix la seva poltrona; a canvi de deixar-nos fins a 60.000 lleis, per justificar les seves legislatures de quatre anys, just per garantir escalfar els seus culs “senyorius”, acudint a assemblees amb veu però sense el vot,que han venut prèviament al partit que va comprar la seva pròpia llibertat. Ja només ens queden els empresaris i la bona gent, aquells que estan reaccionat indignats per les conseqüències que han portat al país al major índex de desocupació de la democràcia, per dir-ho d’alguna manera, doncs la democràcia és una altra cosa, aquí la llibertat individual, no acaba en la del veí, sinó que

segueix fins a emmanillar valors, consciència i iniciativa, ignorant el talent, anul·lant la “meritocràcia” i robant l’ànima del poble, que és la cultura. Tenir una sanitat de luxe, no equival a ser eficient, perquè, gens funciona de debò si no és sostenible, premiar la mediocritat en l’educació, mantenir currículums de carrera, sense focalitzar-los en l’economia de mercat, becant a tanta gent que no ho mereix ni ho necessita, només ha generat llevar altres recursos en i+D i que els bons universitaris emigrin i portin a altres països, els fruits d’una educació que hem pagat entre tots,. I mentre, tenim més d’un 50% de joves aturats, dels quals un 80% no sap anglès, que no saben interpretar el poc que han llegit, desubicats i que són una càrrega social

i familiar; tampoc se salva la justícia i no només pels escàndols de la seva politització, sinó perquè no s’ha reformat perquè sigui justa, àgil i eficaç, no es fa un jutge només amb l’oposició, s’han construït nous jutjats, però sense millorar el mètode i els procediments s’eternitzen, sent latent la inseguretat; el compliment de la llei, en una societat civilitzada, ha de ser una convicció, un no ha de robar perquè creu que és dolent, no perquè pot anar a la presó, encara que aquí ja se sap que hi ha butlla pels quals roben molt. És que els empresaris, van a salvar-nos? No ho sé, però segur que poden fer-ho molt més que els polítics, perquè l’esperit emprenedor, que jo sàpiga , és l’únic que fa prosperar un país, les crisis fins a so bones, signifiquen també oportunitat, sinó existissin les crisis, encara seríem bac-

teris, són un pas intermedi entre dos estats de bonança, cal aprendre d’elles, doncs la incertesa és el que genera el canvi, en el fons sortim de l’estat de comoditat, quan no tenim més remei. Porto gairebé 30 anys, intentant compartir el que he après, a través de la docència, que he alternat amb el meu treball com a professional lliure i com a executiu, contribuint a través de cursos, seminaris, tallers-pràctics-, trainings etc, a la formació de molts capdavanteres i empresaris i puc assegurar, que no existeix una sola forma de dirigir, les teories estan bé, com les frases boniques, totes presocràtiques, però no hi ha un manual de competències compartides per ser capdavantera, és bo, quan fa que funcionin les cosa, doncs cada projecte, cada tipus de gent, sector o país, requereix líders ben diferents i sovint,

A fons / EMPRESA

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Jo proposo la fórmula IVA+C, és a dir: imaginació, valors, actitud i compromís

no s’assemblen uns a uns altres, encara que això sí, hi ha un valor que comparteixen tots ells, la seva obstinació, no es tracta de guanyar sinó crear, prosperar i fer funcionar alguna cosa. Uns saben més, uns altres menys, uns van per jerarquia, uns altres per convenciment i els “llestos” deixen fluir el talent d’uns altres, però explica el resultat final, la gran veritat és que no es fa un líder a cop de “màster” i per desgràcia, la gent que ha tingut el poder en els últims anys, té molt poc de líder, ni tan sols de buròcrata, perquè aquests almenys segueixen el mètode, estem envoltats de gent mediocre que s’ha trobat amb un “filó econòmic” i ho ha gastat, igual que si li donem a un nen de 7 anys, un bitllet de 50 euros, el probable és que vagi al quiosc de la cantonada i porti un sac de “llaminadures”, així han tractat al país, aquesta gent. Vaig aprendre alguna cosa fa temps i ho predico sovint, tractant d’ensenyar a la gent a buscar-se la vida, en les meves gires anuals per moltes universitats-justificant el meu llibre Busca’t la vida!. He contrastat que la majoria dels meus alumnes, fins fa poc, volien ser opositors, els emprenedors amb prou feines arribaven al 10 % , però el més interessant és que una quarta part no sap el que vulgues, això és normal en els joves, amb un sistema educatiu que no acompanya, sinó que transmet coneixements, la qual cosa els dic és que: sinó saps el que vols, almenys tens l’obligació de saber el que no vols i aquesta és la lliçó que hem d’aprendre d’aquesta crisi. Què ens ha portat fins a aquí? I què hem de fer per sortir? Doncs primer, analitzar per-

què ha passat i això porten 4 anys explicant-ho malament i l’un altre, fer coses diferents per sortir jo m’atreveixo a proposar una fórmula, l’IVA+C, és a dir: imaginació, valors, actitud i compromís, si la volen, la hi regalo. No hi ha un altre camí i per a això a més de retallar i aprimar el sistema, a costa del ciutadà, serà inevitable, sempre que s’inclogui entre ells, a diputats, consellers, assessors, diputacions, regidors i més polítics, per rebaixar pes i poder pujar més lleugers fins a superar aquesta costa, però el més important, és que circuli els diners i l’economia, cal gastar, consumir i és clar invertir, per a això, oblidar-se de l’especulació en la borsa, sense crear riquesa, aquesta es genera la lliure empresa, amb microcrèdits, amb formació i reeducació, amb responsabilitat per part dels quals tenen el poder. El complicat és que hagi arrelat tant, en aquest estúpid paradigma de l’estat del benestar, el concepte del papà estat, la subvenció i la vida fàcil i la realitat és que quan a un pare de família, qualsevol dels seus fills, li diu que vol ser empresari, es tiri les mans al capdavant i després a la butxaca, per tancar-ho, perquè saben una cosa? al contrari que en altres cultures, basades a premiar l’esforç, la individualitat o el mèrit, inspirades en el calvinisme, com en el nord d’Europa o USA, aquí, ser empresari és gairebé un demèrit, si funciona, l’enveja corroeix més que l’admiració i si va malament, en comptes del suport per intentar-ho, ve el retret i la saviesa popular de el “ja ho deia jo”. Pot ser que un empresari, sigui un somiador, però existeix una mica més bonic que tenir somnis?, és algú que arrisca, que veu llum en la foscor, que confia en els altres i que per sobre de tot està disposat a avançar malgrat tot, a fer molt amb poc i tan agosarat com per ballar sota la pluja. Segur que vivim un moment molt especial, únic i carregat d’oportunitats, perquè el món s’està despertant, els mercats emergents, estan ara a Brasil, Índia, Sud-amèrica, fins i tot

Portada del llibre de Miquel Bonet. / CEDIDA

Àfrica està canviant, la irrupció decisiva de les dones en els centres de poder, està aportant, aquesta visió global, la conciliació, la comunicació i molt humanisme en la competitivitat. Caldria revisar els valors i això es genera en les famílies, que són les que fan canviar la societat i no a l’inrevés com tracten de justificar els teòrics, cal pensar en valors, com l’esforç, la solidaritat, l’autoritat, el respecte, la cultura, la comunicació i tot depèn dels progenitors, si el pare llegeix, matina, es cuida, mira quan parla o sopar sense televisió , els fills fan el mateix, perquè tots aprenem imitant i això crea hàbits, que al seu torn formen un caràcter i un sentit de vida, avui els pares no “parlen” amb els seus fills, la “tele-escombraria” és la comunicació de la llar, la gent mira més el “mòbil” que als ulls del seu interlocutor, no hi ha espai per pensar i ni tan sols es consumeix amb cert criteri.

Finalment, l’actitud i el compromís, doncs el talent, cadascun té seu i només depèn que es desenvolupi més o menys, encara que para això, només falti l’actitud i aquí té a veure el lideratge funcionem amb estímuls i el que assumeix el rol de líder, a més d’inspirar ha de provocar que la gent tingui confiança i faci coses, tots som amos de la nostra actitud, només depèn de voler vèncer la mandra i trobar una raó. Sense compromís tota relació humana falla, perquè venim a la vida amb una missió transcendent, intentar ser feliços, i per a això hem de buscar-li el sentit de la nostra existència els que podem triar hauríem de tractar de descobrir fer coses que ens agradin i tractar que ens paguin per fer-les, d’aquesta forma treballar formaria part del paradigma de la felicitat, si pots tracta de fer-ho , perquè d’una altra forma, només tu t’ho perds.

Sense compromís tota relació humana falla, perquè venim a la vida amb una missió transcentent: ser feliços

ECONOMIA / L’expert

MóN empresarial juliol - agost 2012

Economia

Termòmetre d’economia mundial

A cinc bandes Les diferències entre nivells de desenvolupament i posicions exteriors introdueixen heterogeneïtats que compliquen la gestió de l’economia mundial. A Europa aquests problemes són especialment greus i per això requereixen especial atenció.

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

Des de fa un temps documents oficials del G20 i del FMI utilitzen un criteri per classificar els principals països de l’economia mundial que atén per una banda a si es tracta d’economies avançades o emergents, i per altra a si presenten una situació de superàvit als seus comptes exteriors –i per tant disposen de capacitat per prestar els seus excedents a la resta del món– o pel contrari de dèficit, amb la subsegüent necessitat de finançament exterior. El requadre 1 mostra els resultats d’aplicar aquest doble criteri als països que integren el G20 (inclosa Espanya com a convidat permanent), completant-se aquestes 4 categories amb una addicional referida a “països exportadors de petroli” que inclou a Aràbia Saudita i a Rússia. D’aquesta manera es conformen 5 grups de països que, més enllà de la mera classificació descriptiva, subministren referències importants per entendre alguns problemes importants en la dinàmica de l’economia global. De fet, en l’informe preparat per l’staff del FMI per al G20 –dins el marc del procediment d’Avaluació Recíproca, Mutual Assessment Process (MAP)– aquesta tipologia “a cinc bandes” ocupa un lloc

central a l’hora d’interpretar l’evolució recent i les perspectives de futur, especialment les exigències i possibilitats de recuperar una “estabilitat i creixement duradors”, per utilitzar l’optimista títol de l’informe. Crida l’atenció que els 4 grans protagonistes de l’economia mundial ocupin ubicacions diferents en les quatre caselles del requadre 1. Entre els avançats Estats Units i Alemanya presenten divergències importants en la seva posició exterior, però també entre els emergents la manera de créixer de la Xina, amb un superàvit considerable, contrasta amb la de l’Índia (i el Brasil) que, seguint patrons més clàssics, apel·la a un finançament exterior que desitja apostar per aquests països. Però una consideració important és la dificultat per posar d’acord en organismes internacionals i en fòrums com el mateix G-20 a països que es troben en posicions tan divergents tant pel que fa al seu nivell de desenvolupament com en els seus comptes externs: les seves prioritats són diferents i no sempre és fàcil conciliar. No sorprèn a ningú a hores d’ara que la dinàmica i les perspectives de creixement entre economies avançades i emergents segueixin mostrant, com ens recorda la figura 1, diferències importants a favor d’aquests últims. La bretxa entre avançats i emergents s’està estrenyent i, encara que es tracta d’un procés a mitjà termini, probablement sigui l’herència més perdurable de la crisi. Però un aspecte important que aflora amb nitidesa en els informes recents del FMI-G20 és com les posicions superavitàries o deficitàries interactuen

reQuadre 1. Tipologia dels països

Superàvit exterior

Dèficit exterior

Avançats

Emergents

Alemanya Japó Corea del Sud

Xina Indonesia Argentina

Estats Units Regne Unit França Itàlia Canadà Austràlia Espanya

Índia Brasil Mèxic Sudàfrica Turquia Font. Documents del FMI i del G20.

Figura 1. Taxes de variació del PIB 2005-2013

-1

Emerging Advanced

-2

World

-3 05

Font: Informe de l’staff del FMI per al G20, juny del 2012.

ECONOMIA / L’expert

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Figura 2. Estalvi i inversió per tipus de països G-20 adv. surplus

G-20 emg. deficit

G-20 major oil exporters

G-20 emg. surplus

G-20 adv. deficit

0 00

Font. Annex III de l’informe del FMI al G20, juny del 2012.

amb les dinàmiques d’estalvi i inversió en els diferents països. La figura 2 és explícita sobre això, mostrant com les taxes d’estalvi i d’inversió són substancialment superiors en les economies emergents respecte a les avançades però així mateix com, dins de cada grup, els països deficitaris tenen nivells inferiors als superavitaris.

implementació és una tasca tan complicada com imprescindible si no volem posar en risc el paper d’Europa tant “de portes endins” com la seva dimensió d’un “actor global” que deixi de perdre posicions respecte a altres grans protagonistes, des dels Estats Units als principals emergents, en la convulsa redistribució del poder a escala global.

Però des de la nostra perspectiva més propera, a la atribolada zona euro, la incidència de la posició exterior és encara més nítida. L’informe del FMIG20 analitza els problemes de l’economia global però no pot deixar de constatar la singularitat d’una Europa convertida en la “baula feble” del conjunt mundial. I per analitzar els problemes del Vell Continent la dualitat entre superavitaris i deficitaris adquireix especial relleu.

Una peça important en la reconfiguració d’una Europa més sòlida és precisament la reversió dels desequilibris excessius acumulats en el camí cap a la crisi i que reflecteix de manera nítida la figura 4. Les diferències entre els superàvits d’Alemanya i els dèficits dels països del sud (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia) més Irlanda és el resultat i alhora el símptoma més clar de com hem arribat a estar “separats per una moneda comuna”. També es desprèn amb claredat de la figura 4 que els superàvits d’uns i els dèficits d’altres són les dues cares d’una mateixa moneda, de manera que la correcció dels desequilibris necessària per a una recuperació de la solidesa i estabilitat del projecte europeu és una tasca que requereix esforços compartits. La part dreta de la figura 4 mostra les projeccions optimistes d’un possible retorn a unes pautes més equilibrades, més sostenibles, menys generadores de friccions, que les que hem tingut i encara tenim. Aconseguir que es converteixi en realitat és tan desitjable com difícil.

La figura 3 mostra amb cruesa com les perspectives de recuperació tenen format molt asimètric a l’eurozona, amb diferències en contra dels deficitaris, amb els del sud d’Europa al capdavant. Aquesta figura mostra amb nitidesa la fragilitat d’una Europa en què una moneda comuna que havia de haver-nos integrat accentuant la convergència entre països de la zona euro en la pràctica ha amplificat mecanismes d’asimetria i divergència posant en dificultats al propi projecte europeu. Recuperar els valors socials i polítics que subjeuen a la integració europea des de la seva

Figura 3. Diferències entre països superavitaris i deficitaris a la zona euro: evolució real i prevista dels dos tipus de països (prenent com a índex 100 de cada grup el PIB del 2007)

110 EA Surplus

100

Font. Annex II de l’informe de l’staff del FMI al G20, juny del 2012.

Figura 4. Superàvits y dèficits dels països de l’eurozona (com a percentatge del PIB de la zona euro) EA surplus excl. Ger

Euro area

GIIPS EA deficit

Germany

3 2 1 0 -1 -2 -3

Font. Annex II de l’informe de l’staff del FMI al G20, juny del 2012.

El mapa del món

MóN empresarial juliol - agost 2012

Les empreses mes grans del món el 2011

FRANÇA 41. Total SA $118,457 67. Sanofi-Aventis $83,856 71. Gdf Suez $81,174 77. LVMH Moet Hennessy Louis Vuitton $78,107 81. BNP Paribas $76,087 82. Electricite de France $75,870

ESTATS UNITS 13. Berkshire Hathaway Inc. $198,504 14. General Electric Company $194,875 15. Wal-Mart Stores, Inc. $192,098 16. Google Inc. $189,937 17. Chevron Corporation $183,634 18. International Business Machines Corporation $182,329 19. Procter & Gamble Co (The) $180,072 21. AT&T Inc. $173,636 23. Johnson & Johnson $169,856 24. JPMorgan Chase & Co. $165,827 26. Wells Fargo & Company $162,659 27. Oracle Corporation $158,141 29. Coca-Cola Company (The) $152,720 32. Pfizer Inc. $140,254 34. Citigroup Inc. $137,407 36. Bank of America Corporation $134,536 42. Intel Corporation $117,305 45. Schlumberger Limited $113,926 46. Cisco Systems Incorporated $112,130 47. Merck & Co. , Inc. $111,035 51. Philip Morris International Incorporation $106,196 53. Pepsico Inc. $103,538 55. Conocophillips $102,628 56. Verizon Communications $101,142 59. Hewlett-Packard Company $92,217 65. Goldman Sachs Group Inc. (The) $85,971 72. McDonald’s Corporation $81,097 73. Amazon.com, Inc. $80,791 75. Qualcomm Incorporated $80,061 76. Occidental Petroleum Corporation $79,715 86. Abbott Laboratories $74,060 89. United Technologies Corporation $72,691 92. United Parcel Service, Inc. $71,777 94. Walt Disney Company (The) $71,028

Exxon Mobil Corporation $ 368,712

Apple Inc. $ 295,887

BHP $ 220

Estats Units

Regn

Estats Units

Microsoft Corporation $ 238,785 Estats Units

RÚSSIA 31. Gazprom OAO $145,379 87. Sberbank Rosseii $73,540

ESPANYA 54. Telefonica SA $103,514 63. Banco Santander SA $87,217

SUÏSSA 11. Nestle S.A. $202,897 38. Novartis AG $130,242 39. Roche Holding Aktiengesellschaft $126,386

les següents 20 empreses més grans del món el 2011 EMPRESA

FACTUACIÓ

PAÍS

Nestle S.A.

$202,897

SUÏSSA

China Mobile Limited

$199,282

HONG KONG

Berkshire Hathaway Inc.

$198,504

ESTATS UNITS

General Electric Company

$194,875

ESTATS UNITS

Wal-Mart Stores, Inc.

$192,098

ESTATS UNITS

Google Inc.

$189,937

ESTATS UNITS

Chevron Corporation

$183,634

ESTATS UNITS

International Business Machines Corporation

$182,329

ESTATS UNITS

Procter & Gamble Co (The)

$180,072

ESTATS UNITS

HSBC Holdings plc

$179,365

REGNE UNIT

AT&T Inc

$173,636

ESTATS UNITS

Rio Tinto Limited

$170,722

AUSTRÀLIA

Johnson & Johnson

$169,856

ESTATS UNITS

JPMorgan Chase & Co

$165,827

ESTATS UNITS

Agricultural Bank Of China Limited

$162,959

XINA

Wells Fargo & Company

$162,659

ESTATS UNITS

Oracle Corporation

$158,141

ESTATS UNITS

Vale S.A

$153,593

BRASIL

Coca-Cola Company (The)

$152,720

ESTATS UNITS

Rio Tinto plc

$148,584

REGNE UNIT

Petroleo Brasileiro SA Petrobras $ 211,358

Brasil

COLÒMBIA 64. Ecopetrol SA $86,453

MÈXIC 44. America Movil S.A.B. de C.V. $115,436

BRASIL 28. Vale S.A $153,593 49. Itau Unibanco Holding S.A. $108,834 58. Companhia De Bebidas Das Americas $94,435 85. Banco Bradesco S.A. $74,309

P Billiton PLC 0,365

ne Unit

El mapa del món

juliol - agost 2012 MóN empresarial

BÈLGICA

ALEMANYA

60. Anheuser-Busch Inbev Sa $91,826

50. Siemens AG $107,799 88. BASF SE $73,306 91. Daimler AG $71,982

ITÀLIA 62. ENI – Ente Nazionale Idrocarburi $87,497

HOLANDA 61. Unilever N.V. $87,702

Royal Dutch/ Shell Group $ 203,576

PetroChina Co Ltd $ 238,212

Holanda

Xina

China Construction Bank Corp $ 216,007

BELGICA 60. Anheuser-Busch Inbev Sa $91,826

Xina

Industrial & Commercial Bank Of China Ltd. $ 253,594 Xina

HONG KONG 12. China Mobile Limited $199,282 52. CNOOC Limited $105,969

ARÀBIA SAUDITA 68. Saudi Basic Industries $83,801

BHP Billiton Limited $ 256,344

Austràlia

ÍNDIA 78. Reliance Industries Limited $77,417

JAPÓ 40. Toyota Motor Corporation $124,204 80. Mitsubishi UFJ Financial Group Incorporated $76,359 90. NTT DoCoMo Incorporated $72,566 93. Honda Motor Co., Ltd. $71,271

REGNE UNIT

XINA

20. HSBC Holdings plc $179,365 30. Rio Tinto plc $148,584 35. BP PLC $136,553 37. Vodafone Group public limited company $133,903 57. GlaxoSmithKline plc $100,364 79. British American Tobacco p.l.c. $76,621 95. Lloyds Banking Group PLC $69,773 96. Xstrata Plc $69,307 97. BG Group plc $68,360 98. Anglo American PLC $68,262 100. Royal Bank of Scotland Group plc (The) $66,716

25. Agricultural Bank Of China Limited $162,959 33. Bank of China Limited $139,627 43. China Life Insurance Co Ltd $115,450 66. Ping An Insurance (Group) Company Of China Ltd $85,458 69. China Shenhua Energy Company Limited $83,416 70. China Petroleum & Chemical Corporation $82,987

AUSTRÀLIA COREA DEL SUD 48. Samsung Electronics Company Limited $109,700

22. Rio Tinto Limited $170,722 74. Commonwealth Bank of Australia $80,324 99. Westpac Banking Corporation $66,821

ESPECIAL EMPRENEDORS / dafo

MóN empresarial juLIOL-AGOST 2012

Oportunitats

Un món cada cop més globalitzat que s’obre a noves idees david brugué

Una empresa sempre comença amb una idea. Però també és indispensable una actitud i una mentalitat emprenedores. Si se sumen la idea i l’actitud ja es té una tercera part dels elements indispensables per engegar un negoci, coincideixen la majoria d’experts. Però quin és el tercer element que cal tenir en compte? L’existència d’un mercat que faci viable el negoci. En aquest sentit, l’observació del mercat permet detectar necessitats que, o bé no estan cobertes, o ho estan d’una manera parcial o insatisfactòria. Diversos estudis assenyalen que l’evolució de la societat és un veritable termòmetre per testar negocis. La demanda social és diversa i evoluciona a un ritme que mai en la història s’havia produït. Qui s’hauria imaginat fa uns anys que internet o les

aplicacions per a mòbils, que es dibuixen com a principals sortides, tindrien la projecció actual? Poca inversió i la possibilitat de globalització són dues de les seves principals avantatges, sostenen els entesos. I és precisament en el context de les noves tecnologies, la investigació i la innovació en què es detecten les principals oportunitats, així com amb l’exportació. Camps com la innovació i la creativitat, la internacionalització, la productivitat, la formació, el coneixement d’idiomes i l’accés al finançament es dibuixen com el camí per al futur de l’empresa catalana. La globalització del producte s’ha fet evident els darrers anys, i la situació en els mercats s’ha capgirat. El 2011, per primera vegada en l’època recent, l’eco-

nomia catalana va obtenir un superàvit comercial (de 3.820 milions d’euros, l’1,8% del PIB) en els seus intercanvis internacionals, en afegir-se una disminució del 12% del dèficit en mercaderies a l’habitual superàvit en serveis. Catalunya va exportar per valor de 55.185 milions d’euros, el 13,5% més que l’any anterior. Tot i el context de crisi actual, la creació de societats mercantils a Catalunya no s’atura. Prenent d’exemple les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) es constata que el juny d’aquest 2012 es van crear 1.415 noves empreses al territori català, que representen un capital social de gairebé 55 milions d’euros. En el primer semestre d’aquest exercici, el nombre de societats creades a Catalunya ha augmentat un

3,8%. Què significa això? Que es tanquen moltes empreses, és cert, però que també hi ha una bona colla de persones disposades a engegar nous projectes empresarials. Com a dada significativa, cal posar de

manifest que aquests 55 milions d’euros representen un augment del 19% respecte del juny de l’any anterior. A l’Estat espanyol es va registrar un increment del 0,9% respecte al mateix període del 2011.

AMENAcES

Una crisi que fa estralls i que estreny les possibilitats Que aquests no són bons temps és evident. La majoria de ciutadans i empreses s’han hagut d’estrènyer el cinturó i la recessió que viu el país, combinat amb un increment de la taxa d’atur i la manca de recursos econòmics, han accentuat el desencís en l’emprenedoria. Tot i que no tot s’ha de veure des d’una perspectiva negativa, assenyalen diversos estudis, perquè el context global pot esperonar moltes persones a posar en pràctica idees innovadores. Però la realitat és la que és. La duresa de la recessió no només impacta en el compte de resultats i en aventures empresarials avortades, sinó que té un influx en l’ànim dels emprenedors. En els primers sis mesos de l’any, Catalunya ha perdut 1.357 emprenedors

davantera, amb 2.202 autònoms més.

i la nòmina es queda ara de 529.592 a 528.235, un 0,5% menys respecte al desembre del 2011. Tot i que Madrid té una caiguda similar de 1.208

emprenedors, al conjunt de l’Estat el saldo de nous emprenedors és positiu en 1.153 noves altes, tot i la duresa de la crisi. Andalusia n’és la cap-

Les recents decisions del govern espanyol, amb les ajustos que ha posat en marxa, ha contribuït a posar noves càrregues al sector de les pimes i els autònoms (que és la fórmula jurídica per la qual opten la majoria d’emprenedors. A l’increment de l’IVA del 18% al 21% que ofereix a cada autònom i cada pime l’enrevessat dilema de si repercutir-lo directament als preus o bé restar-lo dels seus marges, afegit a l’augment de la base cotització a la Seguretat Social que obligarà a pagar un mínim de 27 euros anuals addicionals. Per això, diverses veus clamen que el govern estatal aposti pels emprenedors, pilars fonamentals per

al creixement i la innovació, i promulgui la tant anunciada llei dels emprenedors. Les iniciatives que, en principi, s’han d’incloure en aquesta llei, parlen de reduir les traves administratives i burocràtiques a l’hora de constituir societats i relacionar-se amb les administracions públiques; establir mecanismes tendents a facilitar un millor accés al finançament i incentius fiscals per als inversors que financen els emprenedors i que posen al seu abast els seus coneixements i les seves xarxes de contactes, la promoció dels processos de recaptació de capital a través del micromecenatge o la possibilitat que els autònoms i les pimes liquidin l’IVA per factures cobrades i no pas trimestralment, com s’ha fet sempre.

ESPECIAL EMPRENEDORS / dafo

Juliol - agost 2012 MóN empresarial

DEBILITATS

Néixer en precari per la manca de finançament La meitat de les empreses tanquen abans dels cinc anys de vida. Una dada esfereïdora. La crisi econòmica i la restricció financera han polaritzat la creació d’empreses entre projectes amb més recursos i els que neixen amb una excessiva precarietat. Part dels nous projectes són liderats per persones en atur que aposten per l’autoocupació, que opten per sectors tradicionals i minimitzen el capital, no superant els 6.000 euros inicials en molts casos segons estudis recents. La precarietat de les noves empreses per la baixa capitalització és un dels principals talons d’Aquil· les per a l’emprenedoria, ja que llasta la capacitat de creixement i la supervivència mateixa de l’empresa. Només per tramitar la constitució d’una societat i patentar la marca calen uns 3.000 euros, després cal afegir en molts casos el lloguer d’un

local, més el mobiliari, els ordinadors o qualsevol altra infraestructura. A tot això cal afegir-hi que els primers mesos segurament no hi haurà ingressos i la conseqüència és que l’empresa haurà exhaurit no ja els 6.000 euros inicials sinó molts més sense haver ingressat ni un euro, quedant descapitalitzada al cap de pocs mesos. La gairebé nul·la política de les entitats bancàries a l’hora de concedir crèdit per a la creació de noves empreses, així com també la retallada d’ajuts i subvencions per part de les administracions públiques com a conseqüència de la situació econòmica actual són altres elements molt a tenir en compte a l’hora d’assumir els riscos que comporten la posada en pràctica de noves idees i oportunitats

la crisi, ja que se’n van perdre 12.150. També el nombre d’empreses petites –entre deu i 49 empleats– va minvar, en 458, i el de mitjanes –entre 50 i 249 treballadors–, en 60. Aquesta caiguda, però, es va atenuar per un creixement de la microempresa –fins a deu empleats–, en 1.598.

de negoci. Segons el darrer Anuari de la pime catalana de la patronal Pimec, a Catalunya hi havia 500.335 petites i mitjanes empreses, és a dir, de menys

de 250 treballadors i amb unes vendes inferiors als 50 milions d’euros anuals. D’aquestes, més de la meitat no tenien assalariats i és on s’està notant més

Però aquest no és l’únic risc de l’emprenedor. Si bé la motivació és indispensable per a portar a terme una nova idea de negoci, sovint succeeix que l’emprenedor s’enlluerna i sobrevalora el potencial del seu pla, confonent una bona idea amb una bona oportunitat. És quan es produeixen decisions precipitades que poden abocar al fracàs d’un bon projecte. Recomanacions? Elaborar un bon pla d’empresa, ser conscient de les capacitats pròpies i de la futura empresa i tenir un coixí al darrere.

FORTALESES

Les eines bàsiques: Innovar, ser diferent i reciclar-se En un moment d’esgotament econòmic com l’actual, en què els negocis tradicionals pateixen, les empreses passen per dificultats i, malauradament, moltes han d’acabar tancant, el mercat està àvid de noves perspectives i productes. D’oportunitats se n’han creat. Empreses que fa dècades no haurien tingut cap mena de sentit s’han convertit en punteres a nivell mundial perquè han ofert allò que ningú oferia. I aquesta és la clau de volta. Innovar i millorar. Negocis que s’adapten o es modernitzen, que neixen del no-res adaptats a les noves necessitats. D’exemples se’n podrien posar molts. Un pot ser el d’una empresa de l’Empordà que tradicionalment es limitava a produir fruita i hortalissa per vendre a petits distribuïdors

i a les poblacions properes. Amb l’arribada de la crisi van haver-se d’adaptar per intentar no perdre terreny, i van posar en marxa una plana web a través de la qual venen productes ecològics, cosa que els ha permès créixer en volum de negoci, fer arribar el producte a clients que abans el desconeixien i augmentar la xarxa de distribució. “Ens hem posat al servei de les noves tecnologies per poder sobreviure. El canvi d’un negoci tradicional a un que el darrer any va créixer exponencialment ha estat evident”, explica el gerent, Jesús García. Aquesta és únicament una mostra en el sentit de la necessitat d’aplicar l’emprenedoria a negocis ja en marxa. Indispensablement cal definir el negoci, les necessitats a

cobrir, a quin públic objectiu va destinat, com es cobriran les necessitats, quins elements diferenciadors del producte oferim respecte d’altres de similars, com es faran els processos de compra, distribució i venda o quins controls de qualitat s’establiran. On estan les oportunitats actualment? Els indicadors apunten cap a les noves tecnologies, però tot plegat acaba essent molt relatiu. La principal fita radica en ser diferent i tenir una idea única, amb recursos i capacitats superiors a les dels competidors. Els entesos apunten també als coneixements propis, les ganes de créixer personalment i l’estar al dia de les darreres tendències en l’àmbit professional. Una mostra d’això és

l’enquesta que s’ha fet a través del portal empresores.com. Es demanava quines deu fortaleses són indispensables per a qualificar un emprenedor. Amb una àmplia majoria la perseverança, l’actitud i el

pensament guanyador s’imposen per davant d’altres ítems com el valor, les relacions interpersonals, l’organització o haver fracassat abans tants cops com hagi estat necessari.

ESPECIAL EMPRENEDORS / El referent

MóN empresarial JUliol - agost 2012

Nova oportunitat per a visionaris de les necessitats energètiques del futur La Fundació Repsol obre la seva segona convocatòria de projectes relacionats amb l’estalvi de consum i la millora de l’eficiència energètica, amb especial atenció a les idees amb més impacte social. La companyia va presentar el mes passat les set idees seleccionades de la primera convocatòria del Fons d’Emprenedors, que pretén ser el nexe d’unió entre les necessitats de la ciutadania i la voluntat social de la companyia.

saida antrÀs

Els emprenedors són una font fonamental de creixement en qualsevol economia, però la manca d’informació i finançament segueixen sent obstacles per aquells que volen engegar una nova empresa. Com que molts bancs han tancat l’aixeta als crèdits destinats a la creació de nous negocis i l’administració ha retallat també les ajudes en aquest sentit, el finançament privat és en alguns casos l’única alternativa per tirar endavant una idea. En aquest sentit, el Fons d’Emprenedors de la Fundació Repsol va néixer dirigit a potenciar l’Energia Social i també concretament a recolzar la creació de noves empreses, a la vegada que pretén catalitzar la participació de l’invesor privat en la promoció i recerca del talent en aquest sector. El mes passat la Fundació Repsol va donar a conèixer els set projectes guanyadors de la primera convocatòria, dirigit a recolzar als millors projectes empresarials que aportin solucions en matèria d’estalvi i eficiència energètica. Aquests set projectes inicien ara un procés d’incubació en el qual, amb una durada màxima de 24 mesos, el Fons els donarà suport econòmic, que oscil·larà entre 6.000 i 12.000 euros al mes per projecte, així com assessorament tecnològic, empresarial i legal coordinat per un tutor. Això els permetrà desenvolupar la seva empresa, adequar-la als requeriments del mercat i fer-la atractiva a l’entrada de capital. El procés de desenvolupament i consolidació de les iniciatives guanyadores serà coordinat per la fundació i comptarà amb les capacitats i les infraestructures del Centre de Tecnologia Repsol i d’altres centres privats i institucions. També disposarà

El Fons d’Emprenedors va néixer dirigit a potenciar l’Energia Social i a recolzar la creació de noves empreses

Els projectes seleccionats persegueixen una major eficiència energètica. / ARXIU

de l’assessorament de les àrees operatives de Repsol, així com dels suports externs necessaris per a la consecució dels objectius definits per a la seva posada en valor. A més, se’ls facilitarà l’accés al mercat i els contactes empresarials necessaris per impulsar el seu pas a l’etapa comercial. Segons Antonio Brufau, president de Repsol, el Fons d’Emprenedors és una iniciativa que incentiva, en l’àmbit de l’eficiència energètica, l’estudi, l’anàlisi i la investigació. És un actiu especialment rellevant per la companyia i va a marcar un abans i un després pel que suposa d’anticipació a les necessitats energètiques del futur.

Projectes guanyadors

Els projectes seleccionats persegueixen una major eficiència energètica en diversos àmbits d’actuació, que van des de la generació d’energia fins a la seva distribució i ús final. El primer projecte és sobre

difusors de gasos d’alta eficiència en líquids, de D&B Tecnologia, S.L. El segon, sobre monitoratge de temperatura en línies de distribució energètica, de l’empresa emprenedora Fiber Optics Consulting Services and Technologies, S.L. (FOCUS). El tercer es desenvolupa en el terreny dels microsistemes per a la detecció de microorganismes. El quart es denomina Osmoblue, sobre producció d’electricitat a partir de calor residual a baixa temperatura, creat per Anna Laromaine i Elodie Dahan. El cinquè està dedicat als sistemes de transmissió de potència contínuament variable, una idea de Powertrack. El sisè és sobre turbines ‘undimotriz’ per a generació d’energia elèctrica a partir de les ones, de l’empresa Sendekia S.L. I el setè es titula Vortex Aerogenerador piezoelèctric per vorticitat, creat per Deutecno, S.L. En aquesta primera convocatòria es van rebre 409 projectes, dels quals el 91%

procedeixen d’Espanya. Quant a la seva tipologia, un 39% corresponen a l’àmbit del consum final, mentre que el 29% es van concentrar en la producció i generació d’energia.

S’obre la segona convocatòria

Ara, la fundació ha donat pas a la segona convocatòria del Fons. Els emprenedors que estiguin interessats a participar podran enviar les seves propostes fins al proper 16 de novembre. Aquesta segona convocatòria amplia el seu abast, incorporant un nou criteri de valoració per a la implantació de mesures innovadores d’eficiència energètica amb especial impacte social. Les propostes hauran de focalitzar-se en les següents àrees: desenvolupament de nous processos, tecnologies, serveis, productes i materials dirigits al foment de l’eficiència energètica al llarg de tota la cadena; desenvolupament de tecnologies innovadores

d’emmagatzematge i gestió de xarxes de transport/distribució d’energia que donin lloc a un menor consum energètic; aplicació de les tecnologies de la informació dirigides al foment de l’estalvi de consum i a la millora de l’eficiència energètica; i implantació de mesures innovadores d’eficiència energètica amb especial impacte social. El Fons seleccionarà, entre les propostes presentades, al voltant de 5 projectes per participar en un procés d’incubació empresarial. Aquest procés, amb una durada màxima de 24 mesos, suposarà suport econòmic (de 6.000 a 12.000 euros/mes), assessorament a l’emprenedor per desenvolupar la seva empresa adequant-la als requeriments del mercat, a més de cerca de capital per a la fase següent. A més, el Fons facilitarà la posada en contacte dels projectes empresarials seleccionats, i aquells que simplement hagin participat en la convocatòria, amb el sector inversor.

DoyoU haVea SUSTainaBle energy ProJecT? technology, patent, prototype, Business idea...

thinking aBout starting your oWn Business? kic innoenergy SUPPorTSSUSTainaBle energy STarT-UPS ProViDing aDDeDValUe SerViceS anD reSoUrceS! We are looking for researchers, inventors, students and entrepreneurial people. We offer support in 4 Main diMensions:

Technology prototype enhancement, patentability assessment and access to r&t centres

MarkeT Market analysis, Business plan assistance, legal support, access to market and assistance for internationalization

PeoPle team complementation and training & specific workshops

Finance pre-seed & seed funding, access to business angels and venture capital networks and physical office space

for further inforMation contact us at innoVaTion.iBeria@kic-innoenergy.coM

We are the leading engine for innovation and entrepreneurship in sustainaBle energy our local partners:

especial emprenedors

MóN empresarial juLIOL-AGOST 2012

ENTREVISTA a Jordi Quera, President de Graphispack Asociación

“Graphispack és un espai compartit per afrontar els reptes” Graphispack Asociación, l’associació espanyola de subministradors per a les arts gràfiques, l’envàs, l’embalatge i la publicitat en el lloc de venda (PLV), té des del passat 27 de juny nova Junta Directiva i nou President, Jordi Quera. Quera relleva en el càrrec a Javier Riera-Marsá, president d’Hispack, el Saló Internacional de l’Embalatge que se celebra a Barcelona cada 3 anys. Fins ara Quera presidia l’ASAG (Agrupación de Suministradores para las Artes Gráficas), una de les agrupacions que engloba l’entitat. En aquesta entrevista el nou President de Graphispack ens parla dels reptes de futur de l’associació així com de l’estat actual dels sectors que aquesta engloba, entre altres qüestions. Ariadna Cortés

Com afronta aquest nou repte? Amb molta il·lusió, amb agraïment per la confiança dipositada en mi i amb un clar compromís amb els sectors que agrupa Graphispack Asociación que, si sumem el packaging amb les arts gràfiques, representen el segon sector industrial de l’estat. Quins objectius s’ha plantejat per al seu mandat? Enfortir les agrupacions que engloba Graphispack, dinamitzar al màxim l’associació amb activitats que ajudin els sectors que representem, fer visible la nostra força i comunicar els nostres coneixements i idees de forma senzilla i transparent. A més, ens hem proposat obrirnos més a altres associacions i institucions, estrènyer llaços i creuar fronteres per expandir la nostra indústria. Quins canvis o iniciatives té previst implementar la nova Junta Directiva a curt i a llarg termini? Encara és aviat per parlar de noves propostes, però afrontem el mandat amb esperit continuista. El més important és que assumim el repte amb ganes i disposats a comunicar moltes coses. Amb quina finalitat neix l’associació? L’associació va néixer fa 30 anys, però llavors ja existien activitats col·legiades entre les empreses subministradores dels nostres sectors industrials. I les fires Graphispag i Hispack se celebraven ja 20 anys abans del naixement de l’associació. Avui en dia la societat viu en un entorn de benestar, i els sectors que representem són part activa d’aquest benestar. Només cal llegir qualsevol producte imprès, veure els cartells que hi ha penjats per tot arreu, entrar als espais gràfics virtuals o a un

supermercat per comprovar que estem presents arreu. Com a associació hem de ser conscients de la importància del nostre caràcter transformador i obrir les portes al coneixement i a la participació. Quins avantatges té estar associat a Graphispack? L’associació reporta avantatges de molts tipus. Avantatges socials, per la gran quantitat d’activitats que es fan i la possibilitat de participar-hi de forma activa. Avantatges econòmics, pel tracte preferencial i els paquets de descompte en els salons i qualsevol activitat de l’associació. Avantatges en màrqueting, per la difusió que es fa de les empreses associades i els plans en els nostres mitjans de comunicació. Avantatges tecnològics i de coneixement, per la possibilitat de participar en estudis de mercat i cursos o jornades tècniques sectorials. Avantatges en comunicació (i lobbing), per la informació compartida i per l’opció de participar en les decisions més importants en els sectors i segments que representem... En definitiva, és l’associació més influent en els sectors de les arts gràfiques i el packaging. Quins tipus d’empresa teniu com a associats? Les 150 empreses més importants d’aquests sectors estan associades. La majoria de les empreses són grans, però també n’hi ha algunes de mitjanes i petites. De tota manera, hem de seguir creixent, així que convido a totes les empreses d’aquests sectors a fer-se membres de Graphispack. De quina manera està afectant la complicada situació econòmica als sectors que agrupa Graphispack? A alguns els està afectant més i a d’altres menys, però la ca-

“Com a associació hem de ser conscients de la importància del nostre caràcter transformador i obrir les portes al coneixement i a la participació”

“Si haig de destacar alguna cosa de Graphispack és la seva gran capacitat de generar activitats, i les activitats mouen a la gent, a les empreses i el negoci” Jordi Quera, President de Graphispack Asociación. / CEDIDA

pacitat d’innovació en aquests sectors és molt alta i hi ha empreses molt importants que exporten fins i tot més del 90% dels seus productes. En què han canviat les necessitats dels associats des que va començar la crisi? La unió fa la força. Si haig de destacar alguna cosa de Graphispack és la seva gran capacitat de generar activitats, i les activitats mouen a la gent, a les empreses i el negoci. Durant aquests últims anys hi ha hagut empreses que han crescut molt, i també hi ha hagut sectors que han sofert una gran reconversió. En qualsevol cas, l’associació ha estat i és un espai compartit per afrontar les dificultats i els reptes. Quines mesures heu adoptat per donar resposta a les noves necessitats? Constantment hem de donar resposta a noves necessitats. El món es mou molt de pressa i els sectors que agrupem sempre són dels que van per davant

per la gran exigència tecnològica i de producció que tenen. Quines són les oportunitats dels sectors que engloba l’associació i com es poden aprofitar? Abans he parlat de coneixement, de comunicació, de compartir necessitats, d’unir forces, d’exportació, etc. Però també podem parlar d’obrir nous mercats, de generar dinàmiques, d’assessorar, d’ampliar acords, de compartir serveis... Des de Graphispack Asociación col·laboreu en l’organització de diverses fires, entre elles Hispack, l’última edició de la qual es va celebrar el passat mes de maig. Quin balanç feu de la fira? 40.000 professionals van visitar el saló entre el 15 i el 18 de maig. Hi va haver 1.400 expositors, un 8% de visitants internacionals procedents de 93 països, més de 500 ponents i 2.000 assistents a les diferents jornades ofertes des de l’organització. El balanç és molt positiu i les sensacions encara millors.

Quina és la tendència que estan seguint els sectors agrupats a Graphispack? Principalment, s’estan adaptant a una nova manera de fer les coses. El món d’avui exigeix obertura, creativitat, innovació, acords, comunicació... Junts, respectant la individualitat i el valor de cada empresa, ho seguirem fent millor. Quins són els seus reptes de futur? Cada any intento pujar a una muntanya més o menys llunyana. Ha de ser prou alta per a que sigui un repte. Però durant tot l’any pujo a muntanyes més petites... Tots els reptes són importants i no hi ha èxits sense estratègia i una bona planificació, no hi ha èxits sense ambicions i no hi ha èxits sense esperit de compromís. I els de l’associació? He utilitzat les muntanyes com a símil, però l’estratègia, la planificació, les ambicions i el compromís també serveixen per a l’associació!

Líders / ESPECIAL EMPRENEDORS

juliol - agost 2012 MóN empresarial

Entrevista a Marc Bonavia, president de l’AIJEC

“Volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives”

El passat 23 de juliol l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) va premiar Jordi Mas, de Mas Gourmets, com a Jove Empresari 2011 en la XIX edició d’aquests guardons. La tasca de l’AIJEC, però, va més enllà i se centra en acompanyar i facilitar l’emprenedoria entre els joves. I és que, segons afirma Marc Bonavia, president de l’AIJEC des de març de 2012, l’actual conjuntura econòmica demana noves idees i obrir més vies de finançament per fer-les possible. andrea cosialls

“Manquen línies de finançament. L’AIJEC ofereix crèdits a joves emprenedors amb l’única garantia de la viabilitat del projecte”

Què s’ha volgut reconèixer a Jordi Mas amb el premi Jove Empresari 2011? Mas Gourmets és una empresa familiar i en Jordi Mas, amb 37 anys i com a conseller delegat, li dóna continuïtat reinventant i adaptant un nou model de retail, expandint-se a nous territoris i cercant nous projectes. Sobretot, hem volgut reconèixer la seva tasca per dignifcar el sector del comerç gastronòmic, millorant-lo i difonent coneixements a través de la plataforma digital CREARMAS. A banda d’aquest reconeixement anual, quina tasca fa l’AIJEC? L’AIJEC representa més de 600 joves empresaris de tot Catalunya, és una entitat molt activa, consolidada i fortament compromesa en la defensa del moviment de joves empresaris que aconsegueixen fer de les seves idees negocis viables. Diuen que dues persones que se saluden creen valor… imagina’t si en són 600! Per aconseguir que això es doni, tenim diferents modalitats de trobades. També exercim un paper de lobby davant de les institucions per defensar els interessos del col·lectiu i busquem instruments de finançament. En definitiva, volem que sigui més fàcil fer empresa per a un jove. Falten línies de crèdit per a joves empresaris? Cal buscar noves vies de finançament? Sí, en falten. I per això des de l’AIJEC busquem instruments específics que responguin a la necessitat d’un jove que vol emprendre. En aquest sentit, oferim als joves empresaris una nova línia de crèdit per

“Un emprenedor hauria de ser vist com un heroi, perquè crea llocs de treball. Els joves empresaris podem marcar el pas”

Marc Bonavia, president de l’AIJEC des de març de 2012. / CEDIDA

crear projectes empresarials amb l’única garantia de la viabilitat del projecte empresarial. Posem a la seva disposició préstecs de fins al 85% de la inversió necessària i amb un límit de 50.000 euros. És una eina molt interessant, fruit de l’acord que el març del 2010 van signar la Confederació Espanyola d’Associacions de Joves Empresaris -CEAJE- i l’Empresa Nacional d’Innovació -ENISA-. És habitual que els projectes de joves emprenedors no tirin endavant per manca de finançament? Sí. Sense benzina el motor no pot arrencar. Hi ha consciència col·lectiva sobre la necessitat de promoure l’emprenedoria entre els joves? Un emprenedor hauria de ser vist com un heroi, perquè crea llocs de treball!

Sovint sentim que emprendre ha de ser una de les claus per sortir de la crisi, però la situació econòmica actual fa difícil tirar endavant les empreses o crearne de noves. És el peix que es mossega la cua? Quin sector és capaç d’absorbir els gairebé 6 milions d’aturats que hi ha a tot l’estat sense produir? El nou sector en què hem d’invertir ets tu. Està dins del teu cap. I quin serà el tamany del sector? El dels convençuts. Quants convençuts som? Els joves empresaris podem marcar el pas. Volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives. Tots aquests aturats són empresaris potencials? Quin és el perfil del jove empresari? Podríem dir que hi ha dos tipus de nedadors: els qui neden perquè els agrada l’es-

port i els qui es posen a nedar perquè se’ls enfonsa el vaixell. La crisi ha fet que creixi el segon tipus d’emprenedor. I el tòpic que temps de crisi és temps d’oportunitats, és real? Una crisi provoca oportunitats perquè canvia l’ordre establert. És una saccsejada a la taula on hi havia un puzzle configurat que fa caure moltes fitxes, de manera que es mostren nous espais per ocupar. Els emprenedors les poden ocupar amb idees de negoci, amb nous serveis i nous productes. Quin consell donaria a un jove empresari o a un jove que dubta si és un bon moment per crear la seva empresa? Esdevenir empresari és una de les millors dreceres per arribar a conèixer-se un mateix. Emprendre és un exercici de creixement personal! Darrere

dels majors èxits no hi ha els cotxes amb més prestacions, sinó els pilots més conscients de les seves mancances i habilitats. Quina és la clau de l’èxit d’una empresa? Compromís, inspiració i molta transpiració és la fórmula que s’amaga darrere d’un jove empresari d’èxit. Com a president de l’AIJEC, quins són els seus objectius i reptes de futur? En aquest nou mandat ens hem proposat incrementar la visibilitat dels valors de l’emprenedoria que tenen els joves empresaris. Si aprenem a confiar i apostem per la capacitat d’imaginar, tindrem un país de gent que construeix el món en què vol viure.

ESPECIAL EMPRENEDorS / Premi Jove Empresari AIJEC

MóN empresarial juliol-AGOST 2012

Lliurament del Premi Jove Empresari de l’AIJEC al Liceu

Jordi Mas, de Mas Gourmets, Millor Empresari 2011 REDACCIÓ

El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar al Gran Teatre de Liceu de Barcelona el Premi Jove Empresari 2011 de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) a Jordi Mas, conseller delegat de Mas Gourmets. El president del Govern català va afirmar que “els joves emprenedors en general, i l’AIJEC en particular, irradien optimisme a la societat mitjançant la creació de llocs de treball, el que és, sense cap dubte, esperançador per a qui no té feina o tem perdre-la”. Artur Mas va afegir que “molts focs amenacen el nostre país, però si l’esperit i l’ànima col·lectiva no es cremen, tot és possible”. També va reconèixer, davant més de 300 emprenedors, que “afortunadament a Catalunya tenim passió, compromís i actitud de combat per a no deixar-se vèncer”. Per la seva banda, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va dir que “si ens posem a treballar, primer apagarem el foc i després tornarem a créixer”. Trias, en aquest sentit, va recalcar que “Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la punta de llança per sortir de la crisi per la seva ubicació, serveis de primera, la seva plataforma logística i indústria”. L’alcalde va argumentar que “tots volen invertir a Barcelona”. L’escollit com a Jove Empresari 2011, Jordi Mas, conseller delegat de Mas Gourmets amb 37 anys, va dir al recollir el guardó que “ara hem de pedalejar i remar”. Va afegir que “l’ADN de l’emprenedor es sustenta en la suma de la passió, actitud i perseverança que dóna com a resultat la suma de més emprenedors”. Mas Gourmets és una empresa familiar creada el 1945 i en la que Jordi Mas representa a la tercera generació. El Premi li va ser atorgat per revolucionar el sector de les xarcuteries proporcionant glamour, professionalitat,

Artur Mas: “Els joves emprenedors irradien optimisme a la societat donant esperança a qui no té feina o tem perdre-la”

Xavier Trias: “Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la punta de llança per sortir de la crisi” Imatge dels guanyadors i finalistes dels guardons que va lliurar l’AIJEC. / © A. Bofill

servei i productes delicatessen. Aquest jove emprenedor està decidit a oferir valor afegit al consumidor final, apostant pel que ell defineix com el millor actiu de l’empresa: els treballadors. Denomina el seu projecte “Gourmets de l’Embotit”.

A més de Jordi Mas, optaven al Premi Jove Empresari 2011 com a finalistes Alfred Nesweda, Santi Vernet i Xavi Blasco de Mas Voz, i les pròpies Ingrid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt. Els finalistes a la Millor Trajectòria Empresarial han estat el guanyador

Jordi López, Jaume Gomà d’Ulabox i Mar Alarcón de Social Car. Per la present edició, l’AIJEC ha rebut 102 candidatures als Premis de les quals 70 corresponen a emprenedors vinculats a les noves tecnologies, 21 a serveis i 11 a retail. El jove

Millor Iniciativa Empresarial

Jordi López, impulsor d’HOY VOY -la primera autoescola low cost d’Espanya- va rebre el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. En només 6 mesos de vida, té més de 550 alumnes i està pensant ja en la seva expansió. Destaca com a novetat en el sector, per un servei de qualitat, preus molt competitius (fins a un 40% més econòmics) i per una proposta de marca atrevida i de qualitat. López ha donat la volta a un sector ancorat al passat gràcies als avantatges que aporta la tecnologia. L’AIJEC atorgà a títol pòstum el Reconeixement a la Trajectòria Empresarial a Ricardo Fisas, fundador de Natura Bissé; mentre que les emprenedores Ingrid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt, es van fer amb el Reconeixement a la Qualitat Lingüística.

empresari, en definitiva, suma erigint-se en job creator.

Bonavia: “Volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives”

Va obrir l’acte el president de l’AIJEC, Marc Bonavia, que va deixar palès que “volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives i és que sabem que volem protagonitzar el futur”. Bonavia va afirmar que el col·lectiu al que representa “suma per poder multiplicar”. Donada l’actual situació el president de l’AIJEC va explicar que “els joves empresaris, quan bufa el vent, reorientem les veles”. També van ser-hi presents a l’acte, a més d’Artur Mas i Xavier Trias, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. El Jurat de la XIX Edició estava integrat per Marc Bonavia i Marta Martí, de l’AIJEC; Carles Capdevila, del diari Ara; David Alva, de Ceaje; Sònia Recasens, de Barcelona Activa; Miquel Valls, de la Cambra de Comerç de Barcelona; Josep Piqué, del Cercle d’Economia; Andreu Mas-

ESPECIAL EMPRENEDorS / Premi Jove Empresari AIJEC

juliol-Agost 2012 MóN empresarial

Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat; Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat; Enric Hernández, d’El Periódico; Xavier Pujol, d’Ernst & Young; Eugenia

Bieto, d’Esade; Martí Saballs, d’Expansión; Joaquim Gay de Montellà, de Foment del Treball; Jordi Canals, d’IESE; José Antich, de La Vanguardia; Josep Moragas, d’ACC10; Joan Pons, de Món Empresarial; Antoni

Reig, de la Direcció General de Joventut de la Generalitat; Antoni Sallent, de TV3; Carlos Pérez del Valle, de la Universitat Abat Oliba CEU, i Héctor Ruiz, d’Aula Digital Text i guanyador del Premi Jove Empresari el 2010.

Sobre l’AIJEC Des de l’any 1985 els joves emprenedors catalans han estat capaços de generar milers de llocs de treball, realitat que l’AIJEC reconeix amb el Premi Jove Empresari que es va instaurar al 1993. L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya va néixer amb l’objectiu de defensar els interessos específics del col·lectiu, tant davant la societat com davant l’administració pública. Actualment l’AIJEC representa a 600 emprenedors amb empresa pròpia, tots ells associats i vinculats al moviment jove empresari i amb una fita clara: ajudar-se, fer-se valer públicament i Xavier Trias va entregar el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. / © A Bofill

demostrar que són un motor econòmic per a la societat i el país. Des del moment de la seva creació, l’AIJEC vetlla i lluita per: · Promoure i fomentar l’emprenedoria a tots els àmbits de la societat. · Cercar i consolidar eines útils i avantatges pels socis.

www.premijoveempresari.cat www.aijec.cat

Premi Jove Empresari

Premi Millor Iniciativa Empresarial

Jordi Mas, Mas Gourmets

Jordi López, hoy-voy

Mas Gourmets és una empresa familiar creada el 1945 i en la que Jordi Mas representa a la tercera generació. El Premi li ha estat atorgat per revolucionar el sector de les xarcuteries proporcionant glamour, professionalitat, servei i productes delicatessen. Aquest jove emprenedor està decidit a oferir valor afegit al consumidor final, apostant pel que ell defineix com el millor actiu de l’empresa: els treballadors. Denomina el seu projecte “Gourmets de l’Embotit”. Aquest any el jurat del Premi Jove Empresari ha valorat la combinació de tradició i innovació, l’esperit emprenedor, per fer d’un petit negoci familiar i de barri, un projecte ambiciós que creix dintre del país i que ho intenta internacionalment.

hoy-voy, la primera autoescola low cost d’Espanya, guanya el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. En només 6 mesos de vida, té més de 550 alumnes, passant de 3 a 19 treballadors, i ja està pensant en la seva expansió nacional. Destaca com a novetat en el sector per un servei de qualitat, preus molt competitius (fins a un 40% més econòmics) i per una proposta de marca atrevida i actual. Jordi López ha donat la volta a un sector ancorat al passat gràcies als avantatges que aporta la tecnologia i l’adaptació dels preus a la demanda de cada moment. El jurat n'ha valorat la innovació, la creativitat, la iniciativa i el desenvolupament de l’activitat empresarial a Catalunya.

Reconeixement a la Millor Trajectòria Empresarial

Reconeixement a la Qualitat Lingüística Empresarial

Ricardo Fisas, Natura Bissé

Ingrid Rahola i Glòria Salomó, Llagurt

www.naturabisse.es

www.llagurt.cat

Ricardo Fisas ens va deixar a principis d’aquest any. Amb 50 anys, al quedar-se sense feina, i juntament amb la seva esposa Gloria Vergès, va fundar Natura Bissé, marca catalana de cosmètica de luxe, que comercialitza els seus productes a 25 països a través de tres filials: Estats Units, Mèxic i Emirats Àrabs i d’una oficina comercial a Gran Bretanya. Natura Bissé ha complert l'objectiu de situar-se al capdavant de la innovació i el desenvolupament de cosmètics de gran qualitat, competint així amb grans marques internacionals. El Reconeixement a la Trajectòria Empresarial és la mostra de l’admiració per part dels joves emprenedors envers aquells empresaris veterans que amb la seva experiència enriqueixen als que venen al darrera.

Llagurt, cadena de iogurteries de base eco, especialitzada en l’elaboració i la venda de iogurts naturals ecològics i iogurts gelats artesans, on s’adornen de toopings. Projecte dirigit per dos noies joves de 28 anys, en 18 mesos disposen d’una xarxa de 12 establiments entre propis i franquiciats per tot el Territori Català. Treballen amb producte i proveedors exclusius de Catalunya, granges locals, aposten per la Qualitat dels seus productes, la base sana i eco, la bona alimentació, donen riquesa al territori i alta orientació al client.. Se’ls hi ha atorgat el Reconeixement a la Qualitat Lingüística ja que promouen la política comunicativa interna i externa en quant a la seva sensibilitat amb el català dintre l’empresa.

www.masgourmets.com

www.hoy-voy.com

especial emprenedors / Cas d’èxit

MóN empresarial juliol - agost 2012

Entrevista a Josep-Miquel Torregrosa, Business Creation Director de KIC InnoEnergy Iberia

“Millor tenir un equip brillant amb una bona idea que una idea brillant amb un bon equip” KIC InnoEnergy és una empresa participada per universitats, centres de recerca, escoles de negocis i indústries de tot Europa que té com a missió crear un ecosistema que faciliti la transmissió del coneixement des d’on aquest es crea fins al mercat. En la present entrevista, Josep-Miquel Torregrosa, Business Creation Director de la companyia, ens parla de les activitats de KIC InnoEnergy, de sostenibilitat i d’emprenedoria. l’èxit però hi ha una sèrie d’elements i requisits que són cada vegada més importants per a maximitzar les possibilitats d’èxit d’un projecte empresarial. Les empreses d’avui en dia que vulguin estar presents i ser rellevants en aquest sector han de tenir una proposta de valor realment atractiva per al client i innovar constantment, i això només es pot aconseguir amb el coneixement de la tecnologia del teu negoci i les habilitats de gestió empresarial.

Ariadna Cortés

A KIC InnoEnergy uniu educació, recerca i inovació. Tenim tres branques d’activitat: els programes educatius (màsters, postgraus i formació específica), projectes de recerca en tecnologia (noves tecnologies, productes i serveis en la seva fase de recerca però amb clara orientació a mercat) i el suport a emprenedors i a start-up’s. Totes les activitats de la companyia giren entorn l’energia sostenible. Com està Europa en aquesta matèria? I Catalunya? A Europa hi ha molt coneixement i ens manca la facilitat per portar-lo al mercat. La funció de KIC InnoEnergy és precisament facilitar que això passi. De tota manera, la comissió europea està fent una aposta clara pel foment d’aquest sector ja que és conscient que és un sector estratègic i que necessitem reduir la nostra dependència energètica. A Catalunya i a Espanya, per les circumstàncies econòmiques actuals, anem una mica a remolc d’aquesta tendència però també comencem a apostar per la via de la innovació. A més, tenim un teixit d’universitats i centres de recerca que són una gran font de coneixement i innovació. Què feu des de KIC InnoEnergy per a convertir una bona idea en un negoci viable? Després de l’avaluació del projecte comença un procés en el que invertim recursos i aportem valor en els que considerem que són els quatre eixos fonamentals per a que un projecte empresarial tingui èxit: - Eix Tecnològic: millora de la tecnologia, proves pilot, prototipatge, etc. - Eix Mercat: juntament amb el personal propi d’InnoEnergy assignem un mentor de la xarxa de tutors d’Esade a cada

Quines qualitats ha de tenir un emprenedor? Com he comentat no hi ha regles que assegurin l’èxit, però sí que identifiquem uns factors comuns com el lideratge, la determinació, la resiliència, i un toc d’atreviment i valentia! Josep-Miquel Torregrosa, Business Creation Director de Kic InnoEnergy Iberia. / CEDIDA

projecte que ajuda als emprenedors a fer un pla de negoci amb potencial, estudiar el mercat, contactar amb potencials clients, crear un model de negoci rendible i definir una estratègia empresarial. També donem als emprenedors accés a la nostra xarxa europea de socis i contactes a nivell empresarial. - Eix Equip: els ajudem a identificar les necessitats de complementarietat de l’equip i els perfils necessaris. Els donem formació en temàtiques específiques amb l’objectiu d’ajudar a crear un equip que sigui capaç de dur a terme amb èxit el repte que suposa crear una empresa. -Eix Econòmic: disposem de finançament per a les empreses a les que donem suport i els ajudem a buscar finançament tant públic com privat per a les diferents fases: desenvolupament, sortida a mercat,

creixement i internacionalització. Finalment els donem la possibilitat de fer ús d’un espai físic com a oficina situat a EsadeCreapolis, a Sant Cugat. A quins projectes està donant suport la companyia actualment? Ara estem treballant amb sis empreses. Una d’elles és Northstar Telemetrics, que ha desenvolupat un dispositiu universal adaptable que permet realitzar lectures òptiques de comptadors d’electricitat, aigua i gas. I una altra és Worldcoo, que ha creat una plataforma online per a la gestió i finançament de projectes de cooperació i desenvolupament en l’àmbit de l’energia i la gestió eficient de l’aigua. Com influeix una bona formació en l’èxit d’un negoci innovador? La realitat és que no hi ha regles definides que garanteixin

Què diferencia un projecte amb bones perspectives de futur d’un que no és viable? Tampoc hi ha regles escrites en aquest sentit però nosaltres busquem les següents característiques en un projecte: proposta de valor innovadora, avantatge competitiu sostenible en el temps, escalabilitat, mercat global i, si és un projecte de base tecnològica, que la tecnologia es pugui patentar. I el més important és que hi hagi un equip emprenedor al darrere del projecte que sigui capaç de tirar-lo endavant. Millor tenir un equip brillant amb una bona idea que una idea brillant amb un bon equip. Com ha afectat la crisi econòmica a l’emprenedoria? La meva opinió és que ha afectat positivament en el sentit que s’ha incorporat el factor necessitat a l’hora d’emprendre. Molta gent ha pres consciència que si el mercat no és capaç de donar-los una feina se l’han de proporcionar ells mateixos.

Quin paper tindrà l’emprenedoria en el futur de l’economia tant catalana com europea? Crec que estem a les portes d’un canvi de paradigma en l’organització de l’economia. La innovació tant dins de l’empresa com en la creació d’una nova empresa ja no seran més una opció desitjable, sinó un requisit indispensable per a la supervivència. A més, difícilment el sector públic tindrà capacitat per incentivar una economia si els ciutadans no participen molt activament en la creació de noves tecnologies, nous productes i serveis i noves iniciatives empresarials que generin riquesa en termes de know-how i llocs de treball. Afortunadament hi comencen a haver indicis de que l’administració és conscient d’aquesta necessitat. En els últims anys s’ha dit infinitat de vegades que “la crisi és una oportunitat”. Però no tothom ho veu així, especialment els joves, que són els més afectats per la situació. Hi ha motius per ser optimista? I tant que n’hi ha! En moments de necessitat és quan apareix amb més força l’agudesa i l’enginy de l’ésser humà. En aquestes circumstàncies és quan es generen les millors idees de negoci i es duen a terme els projectes amb més determinació. El canvi de paradigma davant del qual ens trobem ha de ser entès pels joves de tal manera que entenguin la possibilitat d’emprendre com una molt bona alternativa en acabar el seu període formatiu. De fet, com més joves siguin quan emprenguin millor, més possibilitats tindran d’equivocar-se i tornar-ho a intentar. S’aprèn molt més arrencant i tancant una empresa que tenint èxit a la primera.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MóN empresarial JULIOL - AGOST 2012

Cultura

cita cèlebre: “La saviesa és filla de l’experiència.” Leonardo Da Vinci (1452-1519), Pintor, escultor i inventor italià.

El directiu de la crisi Una nova modalitat de directiu afavoreix la rendibilitat de l’empresa MMarc Roca - Soci director One2One Interim Management

Aventures d’emprenedors Autor: Mar Galtés Editorial: Libros de cabecera Pàgines: 229

L’ADN de l’innovador Autor: Jeff Dyer - Hal Gregersen - Clayton M. Christensen Editorial: Deusto Pàgines: 296

Què tenen en comú una antena per a salmons salvatges, la crema de bellesa de les estrelles de Hollywood o jugar a la brisca en internet? Tot són invencions d’emprenedors que s’han posat a la feina i han convertit les seves idees en realitat. La periodista Mar Galtés entrevista a més de mig centenar d’emprenedors i té la destresa de mostrarnos la seva part més humana i les seves anècdotes, al mateix temps que les dades més rellevants de la seva trajectòria empresarial. Els seus articles donen detalls de tot tipus de projectes (empreses clàssiques o de noves tecnologies, reconversions miraculoses, nous productes o biotecnologia). Aventures d’emprenedors és un llibre que inspirarà a més d’un.

L’ADN de l’innovador incideix sobre la innovació disruptiva per mostrar com es poden desenvolupar les habilitats necessàries que permetin consolidar amb èxit qualsevol projecte, des de la concepció d’una idea fins a la seva culminació. Mitjançant la identificació de les característiques pròpies d’alguns dels innovadors del món, com els fundadors d’Amazon, Apple o Google, els autors destaquen cinc habilitats que distingeixen als empresaris i directius innovadors de l’executiu corrent: associació, qüestionament, observació, networking i experimentació. És un referent essencial per a les persones i els equips que vulguin enfortir les seves habilitats innovadores.

agenda cultural Dansa “El ballet de Moscú - La Bella Durmiente” El Ballet de Moscou torna a Barcelona per delectar-nos amb la seva qualitat, passió i compromís amb la dansa. Presenta el meravellós conte de fades La Bella Durmiente. El cos es converteix en poesia. Al Teatre Coliseum, del 01/08/12 al 05/08/12.

Exposició “Tecnorevolució” Tecnorevolució és una exposició interactiva que pretén donar a conèixer les tecnologies convergents: la nanotecnologia, la biotecnologia, les tecnologies de la informació i de les comunicacions i les ciències cognitives (NBIC). Les interconnexions d’aquestes quatre tecnologies, que independentment ja funcionaven des de fa molt de temps, estan canviant el món que ens envolta i provoquen una autèntica revolució en camps tan diferents com ara la construcció, el transport, l’agricultura, la medicina, l’educació o l’art.

“Bésame mucho”, el musical de les passions El Teatre Victòria es converteix en un autèntic espai de l’Havana, on el rom, el sabor i la salsa cubana es fusionen per obtenir la millor combinació: Bésame mucho, el Al CosmoCaixa Barcelona, des del 27 d’abril musical més saborós de tots els temps, amb de 2012. Es pot fer la visita comentada. artistes cubans i música en directe. Al Teatre Victòria, fins el 02/09/2012.

L’actual crisi econòmica ha comportat, i de fet encara comporta, nombrosos i importants canvis que afecten amb més o menys mesura el conjunt de la societat. L’àmbit econòmic i empresarial, i el seu entorn immediat, són els que n’han rebut més directament les conseqüències i, encara més l’empresarial, composat en un 95% de petita i mitjana empresa (PIME). Una dada que evidencia com la PIME està patint aquesta conjuntura és el cens del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, publicat el gener. El 2008 hi havia a l’Estat espanyol 3.415.000 PIMES, i el 2010, n’hi havia 3.284.000. En dos anys han desaparegut 131.000 empreses. Si tenim en compte que el 2011, segons fonts no oficials, se’n perden unes 40.000, la xifra esdevé esfereïdora: més de 170.000 projectes, il·lusions i iniciatives truncats, i molts esforços i perseverança esvaïts. En aquest entorn, cal prendre mesures per potenciar aquestes empreses, perquè són les que han de liderar el procés de sortida de la crisi al nostre país. Mesures com la Reforma Laboral (RD 3/2012), el foment de la R+D+i, l’expansió comercial i la internacionalització, les noves propostes d’obtenció de finançament, i les millores de la productivitat, entre d’altres, han de ser presents en els plans estratègics i de negoci de les nostres empreses i, per sobre de tot, cal que els equips directius, propietaris, consells d’administració i òrgans de decisió empresarials creguin en la necessitat de gestionar-les d’una forma diferent. Amb la valentia de sempre, però

amb noves pinzellades d’eficàcia i proactivitat, perquè només així, amb voluntat de canvi, amb l’actitud de fer les coses de forma diferent, podrem vèncer l’actual recessió. I qui pot ajudar a aquestes empreses a desenvolupar-se en els temps actuals, quan aquest 2012 es preveu pitjor que el 2011? Doncs aquells professionals experimentats, amb una dilatada carrera professional, amb una sòlida formació en diverses escoles de negoci, i sobretot amb un coneixement molt acurat del sector de les PIMES, que es posen a disposició de les empreses per ser contractats amb temporalitat, ja sigui per a portar a terme un projecte concret, ja sigui en la modalitat de jornades: són els interim managers o altrament anomenat externalització de serveis directius. L’externalització dels serveis directius està encapçalada per aquells directius professionals que actuen en les empreses -principalment petites i mitjanes- en modalitat temporal, també anomenada head-renting, amb contractació d’obra i servei, per la qual cosa no suposen un cost fix per a l’empresa, ni de contractació ni de finalització. Un cop acabada la missió “desapareixen”, deixant una herència sòlida, i amb l’assoliment d’uns resultats totalment objectivables i mesurables, de manera que la rendibilitat

de la inversió és fàcilment quantificable. Vèncer la resistència al canvi de l’organització empresarial, aportar flexibilitat i una gestió més àgil, ja sigui per a dinamitzar l’equip comercial o per iniciar una internacionalització de l’empresa, gestionar una recapitalització financera o buscar recursos i fonts de finançament alternatius (private equity, venture capital...) haurien de ser els principals objectius per a externalitzar aquests serveis directius. L’experiència del directiu extern o interim manager és entesa per la direcció com una vàlua necessària per a desenvolupar projectes nous, productes i/o serveis, amb la capacitat de saber transmetre els canvis consolidats un cop acabada la missió. A més, l’organització existent i l’staff directiu no veuen aquesta figura com la d’un competidor, sinó com la d’un aliat, ja que la missió exigeix un objectiu i una data d’inici i de finalització. I finalment, des del punt de vista del directiu professional que desenvolupa aquesta tasca, participar en l’externalització de serveis directius li aporta una visió més enriquidora de l’entorn professional, ja que pot dur a terme dos o tres projectes alhora en diverses empreses, orientar-se al màxim al client final i aprofitar un talent que en altres escenaris podria ser desaprofitat.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

juliol - agost 2012 MóN empresarial

ENTREVISTA A ISIDRE ESTEVE

“Intento gaudir de les petites coses, que són les més importants” El pilot lleidatà Isidre Esteve torna a competir tres anys després del seu darrer rally i ho fa al campionat d’Espanya de rallies tot terreny 2012, que entre els mesos de juliol i octubre l’han fet recalar a Alcañiz, Saragossa, Burgos i Terol. Més impacient que mai per posar-se al volant, Esteve presenta durant aquesta cursa el nou coixí intel·ligent que millorarà la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda. ESTHER ESCOLÁN

“Hem de deixar de mirar la gent amb discapacitat de reüll i mirar-la com un igual”

Acabes de tornar a la competició, ara amb els buggys a la Baja Aragón, després de tres anys. Com et sents? Primer de tot molt content, és com quan un torna a casa. També una mica impacient: després de tants mesos preparant-ho tot, ara ja tinc ganes de ser-hi!

“Cal que els joves lluitin pel que volen i s’esforcin, perquè avui dia ningú no regala res”

T’has preparat d’alguna manera diferent, aquest cop? Ens hem centrat molt en preparar el coixí que ens ha de permetre competir amb garanties. La resta no difereix gaire. La teva trajectòria professional podem dir que arrenca quan algú, als teu 10 anys, et regala una moto de la que ja mai més et separaries. Què et reportava aquest vehicle que tant va marcar el teu futur? Al principi em portava independència i més llibertat de moviment; a mesura que anava creixent es va anar convertint amb la nostra companya de jocs i aventures. Vas començar a competir l’any 1995 i vas participar en nombroses ocasions al Dakar. Quins han estat els moments més durs? Els pitjors moments han estat els que, per una raó o una altra, he perdut totes les opcions a la victòria quan aquesta ja estava ben a prop.

Imatge d’un acte celebrat a la Fundació Isidre Esteve. / CEDIDA

amics...-, quin paper juguen en tot aquest panorama? La família i la gent que t’envolta són el pilar sobre el que et recolzes quan les coses van malament i amb els que comparteixes les celebracions quan les coses van bé. El teu entorn és molt important. Sempre.

2008, al volant d’un cotxe. Com recordes aquell primer Dakar sobre quatre rodes? Va ser molt dur i llarg, però no canvio per res la sensació d’arribar a la meta a Buenos Aires.

Sense cap dubte, el teu màxim rival aleshores era en Marc Coma. Com és la relació amb la resta de corredors durant la competició? Tens amics vertaders dins de la professió? El Dakar és una cursa especial. Dins la pista tots som rivals, però hi ha un companyerisme desconegut a altres disciplines. Potser no hi ha grans amistats, que també, però hi ha una relació especial entre tots els companys.

D’aquella experiència brutal que vas viure l’any 2007 podem extreure coses molt positives, com la teva participació al llibre La suerte de mi destino, la col·laboració mantinguda amb la Fundació Wings for Life, la teva impecable tasca al front de la fundació que porta el teu nom... Què en pots ressaltar de tot això? Han estat experiències molt diferents i tot té la seva importància. Ara estem molt centrats en els dos projectes propis de la nostra Fundació, el Coixí Intel·ligent i el Centre Pont.

Tornant a la Fundació Isidre Esteve, feu molt èmfasi en la qualitat de vida de què poden gaudir les persones amb lesions medul·lars. Com es pot, des de totes les esferes, fer més per aquest col·lectiu? Hem d’agrair els esforços que ja s’estan fent i, evidentment, demanar més recolzament tant dels estaments públics, tot i que no estem passant per uns bons moments, com dels particulars. Hem de deixar de mirar la gent amb discapacitat de reüll com si no anés amb nosaltres i mirarla com un igual, perquè tots som o podem ser discapacitats en algun moment de les nostres vides.

I la gent que t’envolta més directament -família, parella,

A més, de la mà de SsanYong vas poder provar sort, el

Quin bàlsam pot esdevenir l’esport per a ells? A tu com

t’ha influït l’esport durant tota la teva vida? Ha estat la meva millor escola. La pràctica d’esport t’inculca una sèrie de valors i capacitats que són molt difícils d’assolir d’una altra manera. A part, fer activitat física millora la qualitat de vida de qualsevol, redueix el risc de patit malalties, augmenta l’autoestima, etc. De fet, per això segueixes de prop els teus joves pupils al Circuit de Bellpuig. Quin missatge o quines claus de futur donaries a tots aquells joves que poden llegir-te en aquestes pàgines? Que valorin tot el que tenen i no es passin el dia lamentant-se pel que no tenen. Que lluitin pel que volen i s’esforcin al màxim, perquè avui dia ningú no regala res. Malgrat tot el que has viscut, afirmes estar agraït a la vida per totes les oportunitats que trobes. Continues vinculat al món del volant, a l’esport. No

pares! Una lliçó de vida en tota regla. Ets conscient que per a molta gent ets un referent de superació? Jo no pretenc ser el referent de ningú, intento viure el millor que puc i gaudir de les petites coses, que són les més importants. Penso que com més realistes siguin els teus objectius, més a prop els tindràs; per tant, tens més possibilitats de ser feliç. Fora d’aquesta projecció pública, com és Isidre Esteve? Sóc una persona molt senzilla, gaudeixo de les coses quotidianes com una bona passejada, un bon dinar amb els meus o una tarda rodant amb el meu buggy. No m’agraden els conflictes i sí m’agraden els reptes. Quins reptes de futur et planteges més a curt termini? Ara tinc al cap acabar el campionat en les millors condicions possibles, gaudir d’aquesta cursa i retrobar-me amb els meus amics.

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant. A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.