Món Empresarial 146

Page 1

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2€

El repte nacional

Neus de Senespleda

Novembre 2012 n. 146


2

Opinió / Sumari

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Sumari

Editorial

EDITORIAL

El repte nacional

Coincidint amb el 20è aniversari del nostre grup, des de Món Empresarial proposem a la societat civil catalana el monogràfic “El repte nacional” en un debat obert a totes les sensibilitats. És evident que la tendència econòmica i política està en evolució permanent, tant en clau mundial com europea, espanyola o catalana. Aquests dies de canvi, es tensen especialment els equilibris que ha de fer el nostre país, encotillat com sempre des de l’altiplà pels poders polítics centrals acostumats a dictar les partitures.

tribuna institucional

anàlisi

Els reptes de l’economia catalana segons el president. pàgina 3

agents socials

Patronals. Enquesta Pimec i entrevista al seu President. pàgines 04 a 08 Altres patronals: Foment del Treball, CECOT i UEP. pàgines 10 a 11 Sindicats: UGT i CC.OO. pàgina 12 La visió de les Cambres de Comerç de Catalunya pàgines 13-19 Col·legis Professionals mostren la visió més sectorial. pàgines 20-21

Joan Tugores analitza en profunditat l’economia de Catalunya envers Espanya, Europa i el món. pàgina 22 Mapa: PIB de Catalunya al món. pàgina 24-25 Oriol Amat reflexiona sobre els dubtes que es generen al imaginar-se l’impacte que la indipendència de Catalunya podria tenir sobre les empreses del país. pàgina 26-27 Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB i President de l’oenagé Justícia i Pau, plasma els problemes que hi ha a part de la independència. Pau Molinas, consultor i ambaixador empresarial de Catalunya, analitza parla sobre la posició de la societat catalana. pàgina 28 Xavier Pascual / David Parcerisas pàgina 30 Anàlisi dels rectors universitaris: URL, UAO, UOC, UdG, UIC, URV i UdL. pàgines 32-35

25n

Recull de l’opinió de tots els partits polítics amb representació parlamentària. pàgines 36 a 41

especialistes

RR.HH. Entrevista de Miquel Bonet a Anna Bisart de Actelion Pharmaceuticals. pàgines 42-43 RR.HH. Jordi Ginesta, director de l’Oficina de Treball de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). pàgina 43 RSC. Cristian Rovira, conseller delegat de Sifu. pàgina 44

Crònica

Barcelona Meeting Point. pàgina 45

Si analitzem l’entorn actual, convindrem que enrere queden altres èpoques on Espanya trobava tancades les portes d’Europa. Llavors, per molt que a Catalunya es paguessin impostos de més, al ser nosaltres la fàbrica d’Espanya, aquests excessos fiscals retornaven a Catalunya via mercat. Amb l’entrada a l’any 86 en la Unió Europea, completada amb posterior obertura de l’OMC, Espanya ha gaudit d’un accés als mercats globals que han canviat radicalment les regles del joc, trencant el status quo establert. Ara, per molt bon navegant que sigui qui ens dirigeixi a la Generalitat, davant d’un mar tan brau, necessita més recursos si vol lluitar pel nostre destí. Mantenir una dinàmica de solidaritat que supera una detracció de recursos superior al 8% posa en qüestió qualsevol dinàmica de país. Afegim la constatació agregada de manca secular d’infraestructures i d’inversions per part d’un Estat centralista que, entre altres i via AVE, ens connecta radialment amb Galícia però no amb Europa. Malgrat tot, som un país amb grans actius, una economia oberta a l’estranger, i per molt que ens limitin des de Madrid, sempre tindrem a favor la determinant de proximitat als mercats europeus, factor clau que juga al nostre favor. Per això, quan ha emergit amb força el debat nacional, en paral·lel, sentim les veus catastrofistes posant en qüestió que fora d’Espanya puguem fer ús de l’euro, la viabilitat de les pensions, l’accés als mercats europeus de les nostres empreses, entre altres desgràcies recurrents als que s’afegeixen l’aparició estel·lar de les calumnies de rigor, tot i que en ple segle XXI, pensem que més que restringir la voluntat d’un poble, l’esperonen pel camí d’esdevenir més lliure. Ser independents no eliminarà de forma automàtica els nostres problemes i segur que trobarem dificultats, i barreres de tot tipus. Però cal suposar que si els nostres dirigents convoquen eleccions, possiblement és perquè a Madrid sens menysté. Aquesta és l’única realitat, només ha estat en temps electoral quan han vingut als mítings tota la plana major del PP, entre els que podem trobar líders que no fa gaire han liderat campanyes contra Catalunya, el nostre poble i la nostra forma de ser. Finalment, ens podem preguntar: Tenen els catalans dret a decidir el nostre futur? Estan les lleis al servei dels pobles o els pobles al servei de les lleis?

STAFF medigrup digital s.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Raquel Ferreira. Gerent Comercial: Carles Vives. Directora de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Raquel Ferreira, Emma Bouisset, Susanna Garcia, Esther Escolán. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat. Responsable de Disseny: Carles Hernández. Imatge de portada: Neus de Senespleda.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.


tribuna / Institucional

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Els reptes de l’economia catalana

Artur Mas President de la Generalitat de Catalunya

L’economia catalana viu uns moments difícils. Però els problemes no són nostres exclusivament, també el conjunt de la zona euro està de nou en recessió i l’economia mundial viu un procés de desacceleració. El món econòmic està vivint grans canvis i hem de saber destriar les seves causes. La crisi financera ha estat un detonant de la crisi actual, és cert, però no podem oblidar que l’emergència de nous pols de poder econòmic està generant canvis de llarg abast en els paràmetres de la competitivitat i en la distribució de la producció mundial. Al mateix

temps, s’han posat en evidència els problemes de sostenibilitat del model d’economia social dels països de la Unió Europea. Mentre que, d’altra banda, ens trobem que l’àrea monetària de l’euro viu una crisi específica a causa dels desequilibris competitius i de deute entre els seus membres. Una crisi que està demostrant que cal una major integració política i fiscal a Europa per garantir l’estabilitat de la zona i per evitar la repetició de nous episodis com els que ara estan provocant uns costos d’ajust difícilment assumibles per alguns dels estats membres, a més de

ser un factor depressiu de l’economia de la zona en el seu conjunt. I si el context internacional és complicat, l’’economia catalana, com també l’espanyola, pateix a més a més les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària i d’un model de creixement que ha provocat forts desequilibris econòmics. Ara n’estem pagant les conseqüències, amb altes taxes d’atur, pèrdua de competitivitat, desaparició d’empreses, fort endeutament privat i públic, manca d’accés al crèdit financer ... Mentrestant, les finances públiques de la Generalitat estan al límit,

esgotades per la caiguda dels ingressos i pels requeriments de consolidació fiscal que obliguen a durs ajustos de despesa. La superació de la crisi portarà el seu temps, especialment si no es revitalitza l’economia europea en el seu conjunt. Però, al mateix temps que hem d’actuar per anar superant els desequilibris actuals, hem de treballar per construir un nou model econòmic sostenible i de futur, que permeti generar llocs de treball i millorar les condicions de vida de la població. I això ens obliga a fer un balanç dels actius amb que compta la nostra economia i una profunda reflexió de què som, què volem ser i què hem de fer per avançar. Catalunya és una terra que s’ha llaurat amb treball i esforç. Amb una cultura d’empresa i una actitud d’anar endavant i de fer front a les dificultats. Això ens dóna una força motriu molt important que hem de saber conduir amb encert. És precisament aquesta empenta humana la que ha vençut al llarg de la història la manca de recursos naturals del nostre territori i ha fet créixer el nostre país. Però ara, per tirar endavant el país en ple segle XXI, no hi ha prou amb els valors del treball, perquè els requeriments són cada vegada més tecnològics i ens cal, per tant, grans dosis de coneixement i de tècnica, factors clau en la competitivitat internacional. No podem oblidar que en un món totalment inter-relacionat, on les idees, les persones, les mercaderies i els capitals circulen com mai ho havi-

en fet, s’ha d’estar preparats pels reptes que això significa. Jo sóc optimista sobre el nostre futur. Catalunya malgrat la greu crisi que està vivint, compta amb una estructura productiva diversificada. Una indústria competitiva que està obrint mercats a l’exterior de forma molt remarcable. Una cultura empresarial potent. Una situació geogràfica que en aquests moments de grans fluxos entre Europa i Àsia, ha guanyat valor. Una capital, com Barcelona, que té un valor intrínsec per si mateixa. Tenim una base econòmica important però ens queda també molt per fer si volem recuperar una economia amb un creixement soste-

“L’elevat esforç fiscal que fa Catalunya està llastant des de fa anys l’Estat del benestar”

nible. Hem de millorar els resultats educatius, necessitem infraestructures bàsiques com el corredor mediterrani, hem de potenciar la recerca i la innovació, fomentar l’emprenedoria, que és la clau per a la creació de llocs de treball, etcètera. Tenim, per tant, unes bases suficients que ens permeten aspirar a uns objectius raonables de millora de la nostra economia i, en definitiva, de la nostra societat. El repte que ens queda per davant és com arribar-hi. I tots sabem que el camí

“Les finances públiques estan al límit, esgotades per la caiguda els ingressos i pels ajustos de despesa”

no és fàcil, però serà quasi bé impossible si no disposem de les eines adequades i dels recursos suficients per guiar la nostra economia cap a endavant. L’elevat esforç fiscal que fa Catalunya sense el suficient retorn a la societat i a l’economia està llastant des de fa anys l’Estat de benestar de Catalunya, les seves infraestructures i la capacitat de les finances de la Generalitat. Aquest és un fet inqüestionable avalat per molts estudis; en el darrer dels quals, de la pròpia Generalitat, s’avalua que la detracció anual de recursos que surten de Catalunya i no tornen equival a un 8,4% del PIB. Una quantitat com aquesta és del tot inasumible per una economia com la catalana que, precisament, el que necessita és un gran esforç per garantir els serveis públics de la seva població, d’una banda, i per abordar els requeriments de la seva economia, d’una altra. Però no només estem parlant de recursos, si no també de la capacitat de decisió, per poder dur a terme les polítiques més adequades per impulsar l’economia catalana i la creació de llocs de treball, dins de l’àmbit de competències delimitat per la UE.


patronals

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

AGENTS SOCIALS patronals ENTREVISTA josep gonzález, president de pimec

“L’empresari sent que a Catalunya la situació de la nostra economia ha de canviar” Redacció

Com valora el moment que està vivint Catalunya? És un moment cabdal de procés electoral que, segons el resultat, pot marcar diferents evolucions del futur de Catalunya. És imprescindible que les decisions es prenguin amb calma, de forma meditada. No podem saber cap a on ens portarà aquest procés, però crec que el més important és fer-ho parlant i escoltant, sense pressa i amb voluntat negociadora i de consens. Amb quins problemes específics s’està trobant el teixit empresarial català en l’actual situació del mercat? Sobretot hi ha el problema de la manca de finançament, que Pimec denuncia des de fa cinc anys, des de l’inici de la crisi. L’última enquesta del Banc Central Europeu assenyala que continua augmentant la dificultat de les pimes per accedir al finançament bancari. A la primavera d’aquest 2012, el 13% de les pimes que demanaven crèdit obtenien una resposta negativa. Aquesta tardor, el percentatge ja és d’un 15%. Així, les pimes no poden continuar els seus projectes empresarials. I, a més, si aconsegueixen finançament, el seu cost és molt elevat. El mateix estudi assenyala que el 27% de les pimes han notat un augment de les taxes d’interès en els crèdits, i un 52% assenyalen que han pujat els altres costos de finançament: comissions, càrrecs i cànons. A banda d’això, hem de tenir en compte que fa anys que l’empresa pateix la caiguda de les vendes i l’increment de la morositat dels seus clients. D’altra banda, és cert que la caiguda de demanda interna del país ha fet que les

empreses s’estiguin implicant de valent a cercar altres mercats i s’està produint un comportament excel·lent de les exportacions. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura? El procés electoral sempre resulta un espai de temps difícil de gestionar. L’administració s’atura i això afecta també a les empreses, perquè hi ha relacions entre aquests dos mons, i també modifica la sensació d’estabilitat d’un país, és clar. Però entenc que si no es va trobar una solució per millorar el finançament català, juntament amb el fet que arrosseguem una sèrie de greuges, com per exemple, en l’àmbit de les infraestructures, s’acaba arribant a aquesta situació. En aquests moments delicats de relació amb la resta d’Espanya, el país necessita un Govern fort que pugui governar i marcar un camí d’interès econòmic i polític per als empresaris i per al conjunt dels ciutadans de Catalunya. Quina opció veu més viable per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència o manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? Com a patronal que defensa i representa totes les pimes de Catalunya vam notar certa inquietud respecte a aquest tema en el teixit empresarial, i vam decidir fer una enquesta per conèixer què n’opinaven les pimes. L’entorn politicoeconòmic actual podria generar nous escenaris amb incidència en l’activitat econòmica del país, i per això la pime catalana els viu amb molt d’interès. Segons els resultats, un 66% de les pimes enquestades apostaven

Els emprenedors són persones proactives que detecten necessitats del mercat i tenen la creativitat necessària per generar idees que puguin satisfer diferents necessitats

A Catalunya hi viu el 16% de la població espanyola i les exportacions catalanes representen quasi el 30% de les

El president de Pimec, al seu despatx de Barcelona / CEDIDA

per l’estat propi, un 21,1% per un estat federal, i un 12,1% per continuar igual, com a comunitat autònoma. A aquest respecte, ha observat un canvi d’actitud per part de l’empresariat català? Si és així, a què creu que pot ser degut? Per les converses que he tingut i del que es desprèn de l’enquesta, crec que en aquest moment l’empresari està en una posició de veure com evolucionen les coses, però també amb un sentiment que a Catalunya la situació de la nostra economia ha de canviar. Crec que és un sentiment generalitzat, com a conseqüència dels greuges que Catalunya pateix des de fa temps. Per exemple, un 77,2% dels enquestats considera que el dèficit d’infraestructures

que pateix Catalunya perjudica la seva activitat empresarial. L’endarreriment en la construcció del corredor mediterrani o de diverses carreteres acaba repercutint negativament en la competitivitat de l’empresa i això, és clar, motiva un cert canvi de posicionament de l’empresariat. Quins conseqüències es poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per als empresaris catalans? Quins avantatges i quins inconvenients hi veuria? Estem en un moment prematur del procés per parlar d’avantatges i inconvenients. Ara som al mig d’un procés electoral i ja anirem veiequines fases segueixen. Preguntant entre les pimes, i em remeto

de nou a l’enquesta, un 65,1% consideren que el debat polític actual que hi ha entre Catalunya i Espanya tindrà poca o cap incidència en la seva activitat comercial. Però sí que un 13,7% estan molt preocupades per la possibilitat que en el futur hi pugui haver un boicot als productes catalans a causa d’aquest procés, i un 25,1% estan bastant preocupades. També es detecta que les empreses que tenen un grau d’exposició més elevat al mercat espanyol, o sigui, les que destinen més d’un 30% de les seves vendes a Espanya, són les que mostren més preocupació. Un 55,8% d’aquestes pimes estan molt o bastant preocupades per un possible boicot.


Foment_A4_SRA EUROPA.indd 1

23/10/12 11:26


AGENTS SOCIALS / Patronals

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

ENquesta empresarial

L’empresa, com més petita, més independent El sector empresarial català s’ha pronunciat / ARXIU

No ha sigut l’única enquesta de percepció empresarial dels reptes polítics i econòmics que encarem en aquests temps desasosegats, però sí que va ser la primera en veure la llum, avançant-se a les de les altres associacions d’empresaris. Es tracta de l’estudi de Pimec que, tot i haver-se fet en un lapsus récord de temps (tan sols dos dies), permet extreure’n algunes conclusions interessants: les empreses més petites, les del sector de la construcció, les ubicades a les comarques gironines i aquelles que tenen menys d’un 30% d’exposició al mercat espanyol són les que més motivades estan davant del desafiament independentista.

El 81’5% dels enquestats perceben la independència econòmicament viable

RAQUEL FERREIRA / EMMA BOUISSET

Catalunya hauria de disposar d’un finançament més adequat que l’actual i hauria de recaptar els seus impostos. Així ho van manifestar la majoria (percentatges per sobre del 90%) de les 2.224 empreses entrevistades per la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec) al seu estudi “Què pensa la pime catalana de l’entorn políticoeconòmic actual?” i que, a més, es van pronunciar molt majoritàriament a favor d’un estat independent com a la millor forma política per a Catalunya en un futur proper (un 66,8% del total). El 81,5% dels empresaris que van respondre l’estudi perceben, doncs, que la independència seria econòmicament viable, i no només això, sinó que el 77,2% creu que l’actual dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya perjudica la seva

activitat. Per això, un 82,4% veu amb bons ulls la promoció d´una consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya. I és que la independència no fa por. O si més no, ja no a tothom. En aquest sentit és que un 65,1% de les empreses enquestades manifestaven que el debat polític actual pot tenir poca o gens incidència sobre la seva activitat comercial i només un 38,8% dels empresaris temen el perill d’un boicot comercial (són els que venen més del 30% del seu producte al mercat espanyol). Així, si haguéssim de fer un perfil de l’empresa catalana més a favor de la independència com a resultat de l’estudi del Pimec, aquest seria el d’una micro del sector de la construcció, de les comarques gironines i amb una quota de mercat a l’estat espanyol inferior el 30%.

Però situar correctament les xifres, cal dir que quasi un 85 per cent de les empreses que van contestar l’enquesta de la Pimec són micro (un 43,9 per cent) o petites (un 41,4%). Només un 12,2% eren mitjanes, i un ínfim 2,6%, grans. Per sectors, el 42,3% de les empreses enquestades eren empreses industrials, el 38,8% del sector serveis, seguides pel comerç (10%), la construcció (6,1%) i altres (2,7%), el que inclou el sector primari i empreses multisectorials, entre altres. D’aquesta manera, el sector industrial hi apareixia sobrerepresentat, ja que en el teixit empresarial català només significa el 7,4% de les empreses, mentre que els altres sectors estan sotsrepresentats. A nivell geogràfic, les demarcacions on estaven localitzades les empreses enquestades són l’Àrea Metropolitana de

Els empresaris que venen més del 30% del seu producte a Espanya són els que, percentualment, temen més un possible boicot

Barcelona (62,5%), la Catalunya central (10,5%), Girona (11,2%), Lleida (5,7%) i Tarragona (5,9%), percentatges molt propers a la distribució real de l’activitat de les pimes a Catalunya per territoris.



AGENTS SOCIALS / Patronals

“La mostra reflecteix tots els parers de l’univers estudiat, esbiaixat, en tot cas, cap a les posicions extremes

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

En paraules de l’expert

“Constatem una major preocupació envers la situació política actual

Moisès Bonal i Ferrer

Responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC Sota el títol “Què pensa la pime de l’entorn sociopolític actual?” Pimec ha iniciat la primera d’una sèrie d’enquestes per tal de conèixer l’opinió dels empresaris i les pimes catalanes en relació a l’entorn sociopolític que viu el país. Com a agent social al servei dels interessos de les pimes i els autònoms del país, Pimec és i vol ser part activa en aquest debat. En aquest sentit, com a patronal, vol expressar l’opinió dels seus associats i, per tant, es va creure oportú realitzar una enquesta entre els mateixos per a tal de conèixer-la. Així, el 23 d’octubre es va enviar en format correu electrònic l’enllaç al formularis de l’enquesta als associats de Pimec. El termini que es va deixar obert per rebre qüestionaris va ser fins el dimecres 24 d’octubre a les 16:00. A partir d’aquí, es va

bloquejar la possibilitat de rebre més enquestes contestades i es va iniciar la tabulació dels resultats. En aquestes 31 hores vàrem rebre 2.224 respostes d’empreses que ocupen unes 65.000 persones, bloquejant la possibilitat de rebre més d’una resposta des del mateix IP. Per valorar la seva representativitat, cal tenir en compte les següents qüestions: per la metodologia utilitzada, la mostra no era aleatòria. Així, el fet que es respongués de manera voluntària li restava representativitat, ja que podia ser que responguessin més els empresaris que estan més motivats pel tema i/o per les preguntes que s’hi incloïen. Si bé això és cert, també ho és que el concepte “motivats” ha d’incloure tant els que ho estan en positiu com en negatiu, de manera que la mostra resultant hauria de reflectir raonablement bé tots els parers existents en l’univers estudiat, esbiaixat, en tot cas, cap a les posicions extremes. Pel que fa a la tipologia de les empreses que han contestat, cal destacar també alguns aspectes. En relació a la seva grandària, les microempreses estan infra-representades, mentre que les empreses de major dimensió (a partir de 10 ocupats) estan sobrerepresentades. En relació al sector productiu, la indústria està sobre representada en detriment dels altres sectors productius, inclòs el comerç. En relació

a les quatre demarcacions catalanes, les empreses lleidatanes estan 2 punts percentuals infrarepresentades en favor de les empreses barcelonines, mentre que les gironines i tarragonines estan representades en la seva justa mesura. Finalment, hem pogut segmentar les empreses en relació al percentatge de vendes que representa el mercat de la resta de l’estat, i hem fixat el tall en el 30%. Aquestes empreses representen el 35,4% de les que van respondre el qüestionari. Entrant ja en els resultats obtinguts, el 97,5% dels empresaris considera que Catalunya hauria de disposar d’un finançament més adequat que l’actual, i el 92,2% pensa que Catalunya hauria de recaptar els seus propis impostos. Al 82,4% li sembla bé l’aprovació per part del Parlament, el dia 27 de setembre de 2012, de promoure una consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya, al 13,8% no li sembla bé i al 3,8% li és indiferent. A la pregunta de si creu que un Estat propi català seria econòmicament viable, el 81,5% respon que sí i el 18,5% que no. A la pregunta de quina és la forma política que veu més adequada per a Catalunya en el futur, el 66,8% es pronuncia per un Estat propi, el 21,1% per un Estat federal i el 12,1% per una comunitat autònoma. Si només tenim en compte les empreses que venen un 30% o més a la resta d’Espanya, el 55,1% es pronuncia a favor d’un

Estat propi, el 26,6% a favor d’un Estat federal i el 18,3% d’una comunitat autònoma. A la pregunta de si creu que el debat polític actual pot tenir incidència en la seva activitat comercial amb la resta de l’Estat, l’11,8% considera que molt, el 23,0% que bastant, el 45,8% que poc i el 19,3% que gens. Si només tenim en compte les empreses que venen un 30% o més a la resta d’Espanya, el 18,9% considera que molt, el 36,2% que bastant, el 38,7% que poc i el 6,1% que gens. A la pregunta de si el preocupa, com a empresari, que en el futur hi pugui haver un boicot als productes catalans per part del mercat de la resta de l’Estat, el 13,7% considera que molt, el 25,1% que bastant, el 44,3% que poc i el 16,9% que gens. Si només tenim en compte les empreses que venen un 30% o més a la resta d’Espanya, el 23,1% considera que molt, el 32,0% que bastant, el 38,0% que poc i el 6,9% que gens. Finalment, des de Pimec valorem l’alt nivell de participació de les empreses consultades i constatem una major preocupació envers la situació política actual, i pels possibles canvis en la situació de Catalunya, d’aquelles empreses amb un major nivell de vendes a la resta de l’Estat, així com una major sensibilitat davant la perspectiva d’un possible boicot als productes catalans a la resta de l’Estat.


fòrum

2012 novembre

InnovaciĂł, prioritat per a tothom 26 i 27 de novembre de 2012 de 2012 novembre 26 i 27 de

QuĂ­mica i Energia NutriciĂł i Salut Turisme Patrimoni i Cultura Enologia Conclusions i propostes de futur/ Activa la Conferència Fòrum CEICS 2020 teva capacitat Llocs i espais per a innovar "Els gimnasos de d'innovaciĂł la innovaciĂł" PresentaciĂł del Hub d'InnovaciĂł Catalunya Sud Experiències i discussiĂł Comunitats innovadores "Aprendre i innovar junts" Eines per a la innovaciĂł "La capacitat per innovar es pot entrenar i aprendred’innovaciĂł mitjançant eines diverses" InnoUniversitat capacitat "La universitat innovadora motor de teva canvi" Experiències inn Activa "Entendre les claus reals de la innovaciĂł en lalaprĂ ctica" Connectar-se a la innovaciĂł "Actors i instruments dels sistem InnovaciĂł, avui i demĂ "Una visiĂł panorĂ mica sobre la innov Crea una necessitat que nomĂŠs tu puguis omplir Genera una proposiciĂł de valor relacionada amb un repte s AutoavaluaciĂł capacitats d'innovaciĂł

Dilluns 26 de novembre

Dimarts 27 de novembre

09:00 Benvinguda i paraules d’obertura

9:00 Sessió Plenà ria 4: Eines per a la innovació La capacitat per innovar es pot entrenar i aprendre mitjançant eines diverses

09:30 Sessió Plenà ria 1: Innovació, avui i demà Una visió panorà mica sobre la innovació 11:30 Sessió Plenà ria 2: Connectar-se a la innovació Actors i instruments dels sistemes d’innovació 4FTTJPOT QBSBMtMFMFT &YQFSJÒODJFT JOOPWBEPSFT Entendre les claus de la innovació a la prà ctica 17:00 Sessió plenà ria 3: InnoUniversitat La universitat innovadora, motor de canvi

11:30 SessiĂł PlenĂ ria 5: Comunitats innovadores Aprendre a innovar junts 14:30 Activitat creativa 15:30 SessiĂł PlenĂ ria 6: Llocs i espais per a innovar Els “gimnasosâ€? de la innovaciĂł. PresentaciĂł del Hub d’InnovaciĂł Catalunya Sud 17:00 Acte de Cloenda

www.ceics.eu/forum2012/


10

ACTORS SOCIALS

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

patronals Antoni Abad

“Quin país volem? I arribem a una primera conclusió: qualsevol país no ens val.”

President de Cecot

Expectació Crec que tots estarem d’acord que el denominador comú a generar en el context actual és la confiança. I això s’aconsegueix amb la cooperació social, empresarial i ciutadana per atendre a les persones que viuen aquests moments de tanta complicació i duresa, fins i tot en situacions límit. Hem de mantenir la nostra societat cohesionada. En les darreres dècades, Alemanya ha tingut en diverses ocasions governs de concentració per tal d’abordar cicles econòmics molt difícils o per prendre decisions estructurals importants i trencadores, enfocades a millorar la seva competitivitat-país, en un exemple de responsabilitat. El full de serveis d’Espanya es resumeix exclusivament als Pactos de la Moncloa. No s’aguanta més fer empresa en un context polític, Govern i oposició, sempre tan allunyats de la realitat i del sentit pràctic. Amb recursos tan escassos, s’haurien d’imposar la cooperació i el consens. Qualsevol país orientat a generar progrés a través de la lliber-

tat, sinònim d’iniciativa privada, reconeix l’empresa com a la cèl·lula mare de l’economia, la generadora de l’ocupació, la riquesa i el benestar. Així doncs, les administracions haurien de voler que les empreses anessin sempre molt bé. A partir d’aquí, com ho veiem des del sector empresarial? A la Cecot hem fet una enquesta entre els nostres associats per tenir una primera impressió sobre l’impacte dels fets esdevinguts a partir de l’11 de setembre, i ens hem compromès a fer sessions de treball per acostar informació i reflexions de qualitat, sòlides, que facilitin elaborar un criteri que ajudi a prendre decisions. Sabem, perquè ho hem preguntat, que només el tres per cent dels empresaris creuen que és possible seguir com fins ara a Catalunya, mentre el 97% restant afirma que són necessaris canvis importants, que no podem continuar de la mateixa manera. I un 56% d’aquests últims creu que s’ha d’anar cap a un nou Estat d’Europa. Així doncs, se’ns torna a plantejar la qüestió: quin país

“Qui pensa que Catalunya, la seva economia i el seu benestar se salvaran només pels diners?”

volem? I arribem a una primera conclusió: qualsevol país no ens val. Per tant, un Estat, per fer què? L’atracció d’aquesta opció està vinculada als conceptes d’oportunitat i a les possibilitats que ofereix. La construcció d’un nou Estat és una ocasió única per fer creu i ratlla i iniciar un procés ambiciós i engrescador, que miri endavant sense la càrrega del passat. Amb una nova governança. Però, d’altra banda, quines pistes indiquen que un Estat propi hagi de facilitar l’activitat de les empreses i ajudar a gene-

rar nou teixit empresarial? Qui pensa que Catalunya, la seva economia i el seu benestar se salvaran només pels diners? Pot la política tenir tot el comandament? De cap manera. Us convido a parlar-ne obertament, a acordar i a actuar en conseqüència. L’establiment d’un model de país ens és imprescindible i necessària en qualsevol escenari, i és independent i prèvia a un calendari només polític. Des d’Espanya, Europa i molts altres llocs del món, s’ha creat una gran expectació davant de la nostra definició.

l’opinió de l’empresa catalana, a l’estudi de cecot Quin escenari desitjaria per Catalunya?

17%

13%

15% 2%

Seguir com fins ara Millorar el finanaçament Tenir un pacte o concert fiscal amb quota solidària

53%

Formar part d’un estat Federal Español Ser un nou estat d’Europa

La patronal catalana Cecot ha realitzat una enquesta entre les empreses associades amb l’objectiu de sondejar el grau de preocupació que el sector té sobre la situació social, econòmica i política actual. Les conclusions s’extreuen d’una mostra de 798 empreses. Gairebé la meitat de les empreses catalanes sondejades –un 44% per ser més exactesafirmen que l’actual situació econòmica els hi provoca incertesa, tot i que un 53% d’elles ho té clar a l’hora d’afirmar que el futur escenari que desitgen per a Catalunya és que constitueixi un nou estat d’Europa. Dins d’aquest marc, fins a un 75% de les companyies enquestades tenen Catalunya com a principal mercat de la seva activitat; un 19% opera a nivell d’Estat i un 6% ho fa a nivell internacional. Per això no és d’estranyar que un 67% de les firmes neguin tenir cap tipus de neguit davant d’un possible boicot comercial als seus productes i serveis si, finalment, Catalunya esdevé un Estat propi dins del context d’Europa. Aquesta darrera dada varia significativament si ens centrem en el conjunt d’empreses que operen en el conjunt d’Espanya, un 64% de les quals sí que mostren preocupació vers el possible boicot dels seus productes i/o serveis. Radiografia de les empreses participants Del total de 798 empreses que han accedit a respondre el sondeig, un 54% pertanyen al sector serveis i un 29% a la indústria, mentre que els sectors del comerç i la construcció representen un 11% i un 6%, respectivament. Al seu torn, la gran majoria d’elles –fins a un 61%- tenen entre 101 i 250 treballadors.


Patronals / AGENTS SOCIALS

NOVEMBRE 2012 EL REPTE NACIONAL MóN empresarial

11

patronals Joaquim Gay de Montellà

President de Foment de Treball

“No podem permetre que la capacitat i la iniciativa es frustrin per un entorn que només resta” Com valora el moment que està vivint Catalunya? Catalunya té ara plantejats molts interrogants. És, sens dubte, un moment històric que marcarà el futur de tots els ciu· tadans i de les futures generaci· ons. A més de la crisi econòmi· ca, que és general i compartida amb tot Espanya i Europa, a Catalunya tenim també interro· gants polítics als quals els ciu· tadans haurem d’anar donant resposta i que els polítics han de gestionar, interpretar i res· pondre amb decisions de gran responsabilitat. D’una banda, es comparteix il· lusió i molta energia, i són mol· tes les persones que, tot i la llar· ga i severa crisi, mostren un veritable impuls per superar les dificultats. D’altra banda, s’ob· serva també incertesa i inse· guretat. El que em preocupa és que la crisi és molt dura i que, en situacions com la que vivim, els interrogants es convertei· xen en incerteses que tendei·

xen a frenar l’activitat econò· mica i empresarial. Per això crec que ens hem d’esforçar per transmetre molta segure· tat i confiança. És essencial que sigui així. No podem permetre que tota la capacitat i iniciativa dels ciutadans quedi frustrada per un entorn que resta i no su· ma. Quin creu que es el seu problema més important? El més important és, sens dub· te, la crisi i tot el que comporta: atur, inversions aturades, con· sum congelat i falta de crèdit per a les empreses i les famí· lies. És el principal problema, perquè hi ha moltes empreses i ciutadans que després de més de cinc anys de crisi han esgo· tat els seus recursos per conti· nuar endavant. A més a més, si afegim la crisi política e institu· cional de Catalunya envers el model d’Estat d’Espanya, certa· ment hem arribat a punt en què es qüestiona un sistema que, fins ara, bé o malament, era ac·

ceptat i assumit amb una certa estabilitat. Quins problemes específics s’estan trobant el teixit empresarial català amb l’actual situació de mercat? Les empreses, per tenir projec· te de futur, estan sempre escol· tant el mercat, els seus clients, innovant els seus productes o serveis i explorant nous mer· cats més dinàmics, amb més capacitat de creixement. Es· panya i també Europa viuen un moment de recessió. Fins i tot les exportacions han cai· gut al mes de setembre després de 33 mesos de creixement. La recessió de la zona euro ja ha passat factura. Què fem davant d’això? Els empresaris han bai· xat preus, s’han adaptat a la de· manda i, en definitiva, fan més per menys com fan tota els ciu· tadans i les famílies. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura?

La decisió d’avançar les elecci· ons al Parlament de Catalunya correspon al President de la Generalitat. Es cert que la dia· da va ser multitudinària i el pre· sident de la Generalitat va con· siderar que, sense oportunitat de negociació d’un nou finan· çament o pacte fiscal, s’havia esgotat una legislatura marca· da per aquest eix polític i amb una greu situació de crisi eco· nòmica. Es obvi que respectem les decisions polítiques. Només demanem que el diàleg i el pac· te siguin la millor manera de seguir endavant. Segons estudis de diverses associacions d’empresaris, un percentatge molt elevat d’ells, especialment els petits i mit-

jans, veurien amb bons ulls que s’engegués un procés d’independència. Quines conseqüències creu que s’en derivarien per als empresaris catalans? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria vostè? En aquest moment només està plantejat el dret a decidir. Crec que especular i parlar al voltant de processos que encara no es· tan oberts, només contribuirà a generar més sensacions d’in· certesa i d’inseguretat. Aquests moments són tan importants que confiem en què es condui· ran amb seny. Però, ara mateix, no podem avançar situacions que no estan plantejades de manera formal.

Albert Calzada Vilaseca

President fundador de la Unió Empresarial del Penedés

“En temps d’incertesa, no fer mudança” Jo crec que Catalunya està vi· vint moments molt delicats: primer, pel gran problema eco· nòmic; segon, perquè ens con· vé obrir més mercats interna· cionals, cosa que sens subte podem fer, i, tercer, falta recol· zament de les administracions més properes amb els empre· saris. I quan dic que falta recol· zament, significa, entre d’altres coses, que els permisos que es demanin siguin més ràpids a obtenir, ja que només això faria poder tenir més feina tots els sectors. Jo, la convocatòria d´eleccions en aquests moments la veig apropiada i no la veig apropia· da. Per l´edat que tinc, i bon co· neixedor del món que sóc, i no

parlo de viatges de plaer, ja que exportem el 96% de la produc· ció, sempre he cregut en poder arribar a acords asseguts i tran· quils, que segur que es podrien aconseguir si hi ha voluntat per ambdues parts. Cada vegada en bé més a la me· mòria allò que sentia quan era nano, lo que ens deien els hermanos referint-se a l´esglèsia catòlica que hem de recordar que té 2000 i escaig d´anys: “ en temps d´incertesa, no fer mu· dança”. Respecte a l´actitud de l’empre· sariat català, he de dir que hi ha molts nervis, molts s’estan ar· ruïnant, així com també les fa· mílies que depenen de sous, i d´altres que no troben feina. És

labor de tots trobar solucions. No podem esperar que tot ens ho facin els polítics. Som nosaltres, els empresa· ris, els que hem d’ajudar a obrir més mercats, cosa que Catalunya pot fer, no només per vendre, sinó també per do· nar serveis, i això repeteixo Catalunya pot fer-ho. Tenim tecnologia i el nostre tarannà és apreciat en tot el món. Tal com veig la situació mundial i veient que hi ha un cert movi· ment en respecte als produc· tes que s’ofereixen, jo m’atre· viria a dir que d’aquí a un any, la cosa pot canviar molt favora· blement. Sempre que tots ple· gats podem treballar sense es· tar amb els nervis actuals.


12

ACTORS SOCIALS

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

SINDICATS Josep Maria Àlvarez

Tot i que el més viable és quedar-nos com estem, cal una revisió de les relacions entre Catalunya i Espanya, perquè em fa l’efecte que el pols que mantenim ara no es pot allargar en el temps. Cal que apareguin veus a Espanya compromeses amb el respecte per la singularitat del poble català. El suport a la independència ha crescut entre la població, fins i tot entre sectors que no es consideraven nacionalistes fins ara… a què creu que s’ha degut aquest canvi? Cal matisar que hi ha gent nacionalista que no es declara independentista, però sí que hi ha qui es planteja que el futur de Catalunya seria millor des d’una perspectiva independent. I no només degut al moment

actual, a la crisi econòmica, sinó que és un sentiment també propiciat pel rebuig que va patir l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Que maltractés així un document que havia estat ratificat pel Parlament de Catalunya, pel poble sobirà, va ser la gota que va fer vessar el got. S’entén, doncs, que si no podem pactar per la via de l’acord, de l’entesa, hem de donar un pas endavant. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per als treballadors catalans? Quan es constitueixi el nou Parlament, si s’engega un procés cap a la independència, aleshores serà el moment de parlar-ne, perquè, més a més, el procés no seria el mateix si es fa amb o sense l’acord de l’estat Estat espanyol. Però si ara comencem a fer previsions, entrem en el joc. Som una nació que aporta el 20% del PIB i tenim el 16% de la població del país; la balança de pagaments, per tant, seria favorable a nosaltres. Però ara mateix és massa d’hora per parlar-ne.

vern exigit històricament des de Catalunya. Entenem “autogovern” com la capacitat de donar resposta en certs moments a problemes concrets. Quines conseqüències es poden derivar d’un canvi d’aques-

tes dimensions per als treballadors catalans? Quins avantatges i inconvenients? El sindicat tindrà la seva funció social tant en un escenari d’independència com de no indepència. El que està clar és que un nou escenari requerirà disposar d’un marc institucional amb drets laborals i socials plenament garantits. Un horitzó sense aquests drets no és plantejable. De moment, no sabem que hi ha darrera de la proposta institucional. Caldria conèixer si hi haurà estatut dels treballador o no, si hi haurà un espai de concentració social.... Dependrà de quines lleis, quins drets, quines garanties, quina democràcia o qualitat de democràcia s’hi instaurin en aquest país. No hi ha projecte nacional possible que pugui avançar si no milloren també els drets socials.

Secretari general d’UGT

“Calen a Espanya veus compromeses amb el respecte per la singularitat del poble català” Com valora el moment que està vivint Catalunya? El moment és complex per la situació de crisi econòmica que patim. Estem passant una època difícil i que sembla que no té fi. Hi ha una pèrdua molt important de llocs de treball, tancament d’empreses, descens del treball per als autònoms, retallada de drets socials i laborals… Però sembla que podem albirar una mica d’esperança, que es poden obrir nous horitzons des del punt de vista de la sobirania. Quin creu que és el problema més important? L’atur. No hi ha cap mena de dubte. Tenim a prop de 800.000 treballadors catalans que busquen feina i no en troben. Això és el més greu. A partir d’aquí,

també hi ha una problemàtica molt important per les empreses que no tenen expectatives de futur. Es troben davant d’una economia aturada, en la qual no hi ha consum, i no poden, doncs, crear nous llocs de

treball, a més de trobar-se amb moltes dificultats per accedir al crèdit. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions ara a mitja legislatura? La convocatòria d’eleccions anticipades és una decisió que li pertoca al president, però a mi el que em sembla és que passades les eleccions ens trobarem amb una situació econòmica que no haurà variat i que caldrà abordar. Però aquesta problemàtica no podrà tractar-se només des d’una perspectiva catalana: necessitem la intervenció de la comunitat europea. Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o seguir com a comunitat autonòma espanyola?

Joan Carles Gallego

Secretari general de CCOO de Catalunya

“No hi ha projecte nacional que avanci sense drets socials” Com veu el moment que està vivint Catalunya? Económicament molt negatiu i laboralment i socialment, molt greu. Creixen les desigualtats , la pobresa i el risc d’exclusió social. Realment, és un periode molt preocupant per al conjunt de la ciutadania. Quin creu què és el problema més important del nostre país? El principal problema és l’atur però si a sobre es retalla en salut i en educació, s’afeigeixen problemes als problemes. Aquestes retallades dificulten la sortida de la crisi i deixen un horitzó més incert. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions a mitja legislatura? Haguéssim preferit que la legislatura hagués continuat amb normalitat. En aquests mo-

ments calia que el Govern de Catalunya governés en funció de les demandes socials per saber si la gent estava d’acord o no amb les polítiques de retallades que s’estaven aplicant. Un avançament electoral només tenia sentit si servia per iniciar un debat sobre les polítiques socials. I això ens preocupa perquè no sabem què pot passar al dia següent de les eleccions. Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independencia o manteniment de la situación actual com a comunitat autònoma española? En els popers anys el país ha de millorar el seu grau de finançament i també fer una aposta clara per desenvolupar al màxim el seu autogovern, per

donar resposta als problemes concrets de la gent, amb unes polítiques públiques al servei dels drets de la ciutadania. I per tant, acabar amb les polítiques de retallades, millorar l’educació, la salut i els serveis públics d’ocupació, i aplicar polítiques industrials actives. En qualsevol cas, el suport a la independència ha crecut entre la població, fins i tot entre sectors que no es consideraven nacionalistes. A què creu que s’ha degut aquest canvi? La ciutadania ha de poder decidir la Catalunya que vol, tant en l’àmbit institucional com en el social. Actualment en el govern estatal hi ha una certa tendència a la descentralització que entra en contradicció amb la demanda de major autogo-


Cambres de Comerç / AGENTS SOCIALS

NOVEMBRE 2012 EL REPTE NACIONAL MóN empresarial

13

Cambres de comerç Miquel Valls

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

“La convocatòria d’eleccions resulta apropiada donat l’esgotament del pacte fiscal” Les principals reivindicacions de la Cambra de Comerç barcelonina actualment són el foment de la internacionalització de les empreses i l’emprenedoria, el control de la despesa pública, el desenvolupament de les lleis òmnibus, l’impuls definitiu al Corredor Mediterrani i, per descomptat, la millora del finançament autonòmic

R. F.

Miguel Valls, president de la Cambra de Comerç de la Ciutat Comtal, va aprofitar el darrer dinar Cambra, per repassar les prioritats del teixit empresarial català i recordar-les-hi al allà present Artur Mas, president de la Generalitat i candidat de Convergència i Unió (CiU) per a les pròximes eleccions, una convocatòria a favor de la qual s’ha pronunciant recentment Valls, tenint en compte l’excepcionalitat de la situació: “Tot i que en circumstàncies normals és convenient esgotar les legislatures, la convocatòria d’eleccions resulta apropiada donat l’esgotament de la via del pacte fiscal”, ha declarat. Així, “els ciutadans tindran oportunitat de manifestar la seva voluntat i serà responsabilitat dels partits polítics vehicular-la”; i, en aquest sentit, els hi ha recordat que “han de treballar perquè el país tiri endavant i donar una resposta adequada a les necessitats dels empresaris i de l’economia en general”, sobretot tenint en compte que “el 36 per cent dels llocs de treball creats al nostre país provenen d’empreses noves”, que, lògicament, necessiten suport per part de les institucions. Internacionalització, recursos i control de la despesa Més concretament, Valls reivindica mesures per part de la classe política en tres direccions: impulsar la recuperació econòmica per la via de l’exportació, la inversió privada, i el foment de les iniciatives emprenedores; reduir la despesa pública no essencial i augmentar l’eficiència en la seva gestió, i millorar la competitivitat, sobre la base d’unes millors condicions

ENQUESTA EMPRESARIAL: EL GRAU D’INCERTESA AUGMENTA AMB LA MIDA DE L’EMPRESA Un 61,8% dels empresaris pensa que una Catalunya amb Estat propi dins de la Unió Europea no tindria conseqüències econòmiques significatives per a la seva empresa o, fins i tot, que aquestes serien positives (un 25,4 %). Així s’extrau d’una enquesta encarregada per la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la percepció dels escenaris político-econòmics que s’estan valorant, a dia d’avui, per a Catalunya. En aquest senti, les respostes positives són inversament proporcionals a la mida de l’empresa, i van des d’un 37,1% en el cas de les micro-empreses (d’1 a 9 treballadors) fins un 15,4% en el de les grans. Així mateix, són les companyies mitjanes i grans les que registren percentatges més alts de respostes negatives: un 18,9 % i un 15,8 %, respectivament. De totes maneres, 9 de cada 10 empreses (89,5%) declaren que en aquests moments no estan experimentant dificultats en les relacions comercials de fora de Catalunya pel sol fet de representar una empresa catalana. Per mida, en aquest cas, les diferències entre les empreses no són prou significatives. Tanmateix, el comerç i la manufactura són els sectors que semblen patir més dificultats. L’estudi de la Cambra, com els d’altres entitats empresarials, s’ha portat a terme durant aquestes últimes setmanes de pre-campanya i campanya electoral. En aquest cas, l’enquesta s’ha dirigit a 802 empreses de la comunitat autònoma, de totes les dimensions i sectors d’activitat.

Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona / CAMBRA BCN

de capital humà, tecnològic i institucional. “I, sense cap mena de dubte, la prioritat estratègica del nostre teixit productiu i del nostre territori en matèria d’infraestructures és el corredor mediterrani”, afirma amb rotunditat. A nivell de finançament, Valls reclama als dirigents polítics catalans, per descomptat, una millora del finançament que posi fi a “l’excessiu dèficit fiscal acumulat en els darrers anys, i que representa prop del 8% del PIB català. Un dèficit –continua- que actua de llast per a la competitivitat de les empreses catalanes i frena la recuperació econòmica.”

La prioritat estratègica del nostre teixit productiu del nostre territori en matèria d’infraestrucutrures és el corredor mediterrani”

CONSEQÜENCIES ECONÓMIQUES PER A L’EMPRESA EN CAS QUE CATALUNYA FOS INDEPENDENT Negatives

Incertes

24,3%

13,8% 36,4%

25,4%

Positives Neutres

Font: Cambra de Barcelona - DYM Market Research (Octubre 2012).


14

AGENTS SOCIALS / Cambres de Comerç

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Cambres de comerç Domènec Espadalé

President de la Cambra de Comerç de Girona

Ciutadans de Catalunya i empresaris

Vivim un moment polític i econòmic transcendental. Lamentablement, els nostres re-

presentants escollits a les urnes tenen poc marge d’acció ,i moltes decisions que afecten el dia a dia dels ciutadans i les empreses es prenen, no només des de Madrid, sinó des de Brusel·les o Berlín. L’economia no remunta, però davant l’estancament de la demanda interna, moltes empreses gironines continuen apostant per les exportacions com a motor per sortir de la crisi. El turisme també continua sent un valor segur. Si dediquem més esforços a impulsar l’economia productiva i a fer néixer noves empreses, ens en podrem sortir. La convulsió política que estem vivint genera inestabilitat, és veritat, però també un elevat grau d’il·lusió que trenca amb el pessimisme i la manca de confiança en el fu-

tur. L’empresari és poc amic dels riscos i de les aventures, per això reclama mesurar molt bé les conseqüències del nou camí polític que ha emprés el nostre país. L’empresariat és cautelós, però m’atreviria a dir que, seguit a la gran majoria del poble de Catalunya, s’ha adonat que, governi qui governi a Madrid, les legítimes aspiracions identitàries, culturals i econòmiques de Catalunya no troben encaix a l’estat espanyol. El greuge en matèria d’infraestructures a les comarques gironines (N-II, corredor mediterrani...) clama al cel. En una enquesta econòmica realitzada recentment per la Cambra a unes 200 empreses de diversos sectors de la nostra demarcació, els empresaris remarquen que un Estat

propi permetria decidir de manera més eficient i assenyada com gestionar els nostres recursos i adequar les normatives a les pimes, que moltes vegades es veuen ofegades per les lleis pensades per a empreses més grans. També destaquen que un país petit i emprenedor com Catalunya tindria una gran agilitat econòmica i guanyaria en dinamisme. El principal inconvenient seria la possible afectació del flux comercial amb Espanya, i la inestabilitat i incertesa que aquest procés pot crear a curt termini. Com li vaig expressar al president Artur Mas, creiem que aquest nou camí s’ha de recórrer amb serenitat, des d’una base democràtica i respectuosa amb la legalitat. Estem al costat d’allò que deci-

“Cal adequar la normativa a les pimes, que sovint es veuen ofegades per lleis pensades per a empreses més grans”

deixi el poble de Catalunya i els seus representants escollits a les urnes. Som, abans que empresaris, ciutadans de Catalunya.

Marià Galí

President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

“Vivim un moment clau per al nostre futur a nivell econòmic, social i polític” - Com valora el moment que està vivint Catalunya? És un moment il·lusionant i, alhora, un moment clau de reflexió sobre el nostre present i futur marcat per alguns interrogants importants que, si bé poden generar algun tipus d’incertesa, la seva resposta conformarà el nostre futur a nivell econòmic, social i, òbviament, polític. - Quin creu que és el seu problema més important? El finançament, la falta de respecte cap a les seves institucions (les de Catalunya, s’entén) i cap a la seva llengua i cultura. - Quins problemes específics s’està trobant el teixit empresa-

rial català amb l’actual situació del mercat? Cap en particular, més enllà dels derivats de les dificultats per obtenir finançament bancari i la manca d’estímul a l’economia. Seguint la tendència dels darrers anys, el teixit empresarial està cada vegada més orientat cap a l’exterior, motivat per una necessitat de diversificar i donar resposta a un alentiment generalitzat del consum intern. - Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura? No és l’òptim, però la situació de falta de diàleg polític entre el Govern de la Generalitat de

Catalunya i el Govern de l’Estat ha portat a aquesta situació. Des d’aquest punt de vista, es pot considerar apropiat. - Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? Sobre aquest punt la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha manifestat públicament que emetrà el seu posicionament una vegada les eleccions s’hagin celebrat. Dit això, en el cas que d’aquests comicis se’n derivés un model que solucionés el finançament i, alhora, una dinàmica que afavoreixi un

escrupolós respecte cap a les institucions catalanes i la seva llengua i cultura, i tot ai-

xò es resolgués d’una forma plenament satisfactòria i sense cap qüestionament, podria ser benvingut. - Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per als empresaris catalans? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? Tot depèn de la solució final que s’adopti davant d’aquests interrogants expressats anteriorment, conjuntament amb la resolució de problemes essencials per al desenvolupament com són, per exemple, les inversions en infraestructures. És evident que, depenent de quina sigui aquesta solució, podríem tenir una perspectiva més gran en l’àmbit empresarial, més capacitat de decisió, i, en alguns casos, més proximitat amb els poders i, per tant, més incidència en les polítiques de promoció econòmica des de i per a Catalunya.



16

AGENTS SOCIALS / Cambres de Comerç

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Cambres de comerç Joan Puig i Valls

President de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols

“Catalunya viu un dels moments més crucials de la seva història” la major part de la ciutadania de constant menys teniment i ofec econòmic per part de l’Estat. Només cal veure els anys que fa que reclamem el desdoblament de la N-II, una carretera tercermundista utilitzada cada dia per milers de vehicles, i el poc que s’ha avançat, governin uns o altres. Aquest és només un cas. L’actual situació econòmica és molt complicada i és normal que els ciutadans exigeixin responsabilitats i vulguin solucions.

Com valora el moment que està vivint Catalunya? Catalunya viu un dels moments més crucials de la seva història. No recordo mai com fins ara que hi hagués hagut un sentiment tan gran entre

Quin creu que és el seu problema més important? Que una gran part dels ciutadans ha dit prou. S’han adonat que tot i que ens diuen que estem en un estat democràtic, no som lliures de decidir en què gastem els nostres impostos ni decidir el nostre

propi destí. Li posaré un altre cas: actualment no podem ni gestionar ni definir quina política comercial apliquem en infraestructures tan bàsiques com l’aeroport de Girona. Estem farts d’un sistema poc lògic, que ens provoca un greuge molt gran i que cada vegada ens empobreix més. Paguem molt, no rebem el que ens tocaria, i a sobre som mal vistos i se’ns critica d’insolidaris. Quins problemes específics s’està trobant el teixit empresarial català amb l’actual situació del mercat? Sobretot de falta de finançament. També, i malgrat que la llei òmnibus s’ha aprovat amb l’objectiu de simplificar la burocràcia administrativa, això encara no s’ha traduït en una major facilitat a l’hora de

fer coses. En d’altres països es pot crear una empresa en pocs dies. Aquí de vegades sembla una quimera, i això no té sentit. Sempre ens queixem que falten emprenedors, i resulta que quan algú té una idea i vol muntar un negoci, tot son traves. Sovint la legislació estatal topa amb la que tenim a Catalunya. Només cal veure la diferència de criteris que aplica el govern estatal i el català amb la regulació dels horaris comercials. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura? Sí, perquè l’actual situació s’ha convertit en insostenible i, per tant, en una democràcia qui té la paraula son els ciutadans, i aquests parlen i s’expressen a les urnes.

Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? Com li dic, la que decideixi el poble. Ara mateix és difícil preveure què passarà. L’únic que li puc assegurar és que alguna cosa ha passat i res tornarà a ser igual. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per als empresaris catalans? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? Espero que cap, ni en un sentit ni en l’altre. Fa anys que un gran nombre de les nostres empreses ven a l’exterior. No per qüestions ideològiques sinó perquè els seus productes o serveis són competitius.

Xavier Ribera Serra

President Cambra de Comerç de Palamós

“La crisi està posant en perill la cohesió social” Com valora el moment que està vivint Catalunya en aquests moments? Catalunya està repensant la seva relació amb Espanya com mai no ho havia fet. I també Espanya comença a replantegar-se la seva relació amb Catalunya. El futur es presenta molt obert. Esperem que després de les eleccions començi el debat respectuós de les idees i s’imposi la voluntat d’entendre’s entre les diferents forçes polítiques. Quin creu que és el seu problema més important? La crisi està posant en perill la cohesió social. El repte més important per als go-

“Pot descartarse gairebé amb tota seguretat que es mantingui la situació actual en el futur per a Catalunya”

vernants és com implementar les reformes necessàries sense que la societat es trenqui. Quins problemes específics s’està trobant el teixit empresarial català amb l’actual situació del mercat?

Des del principi de la crisi les empreses han tingut que fer front principalment a tres problemes: la caiguda i posterior estancament de les vendes, les dificultats per obtenir finançament i una creixent volatilitat del mercat. Les empreses han intentat fer front a aquests reptes reduïnt costos, guanyant competitivitat i sortint a l’exterior. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara a mitja legislatura? Probablement era la millor sortida atesa la situació. No hi havia cap possibilitat d’en-

tesa en temes tant importants com el finançament o les prioritats en les inversions en infraestructures. Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autonòma espanyola? És molt difícil, per no dir impossible, saber cap a on anirem. El que es pot descartar gairebé amb tota seguretat és el manteniment de la situació actual. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per als

empresaris catalans? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? Tot dependrà de quin escenari ens trobem. Indubtablement, l’empresariat respectarà allò que la societat catalana deicideixi i s’adaptarà als canvis que s’en derivin.


Cambres de Comerç / AGENTS SOCIALS

NOVEMBRE 2012 EL REPTE NACIONAL MóN empresarial

17

Cambres de comerç Marcel.lí Morera

President de la Cambra de Comerç de Valls

“Entre tots hem de fomentar la confiança empresarial”

- Com valora el moment que està vivint Catalunya? És un moment històric des de moltes vessants: econòmica, política...

- Quin creu que és el seu problema més important? El més important és l’atur i la seva incidència, la manca d’inversió i de creació de llocs de treball, la reducció del crèdit... Tot això porta a un debilitament del consum amb totes les conseqüències al darrera. - Quins problemes específics s’està trobant el teixit empresarial català amb l’actual situació del mercat? Es van defensant les empreses que exporten a una diversitat de països, i les que treballen per a empreses exportadores; les altres tenen debilitat de demanda, dificultats d’accés de crèdit fluït... I totes esperen que comenci a haver-hi signes d’una certa reactivació. Lògicament, hi ha sectors que es veuen més afectats que d’altres. El que té més debilitat és el relacionat amb la construc-

ció, i els altres, depèn de les empreses. N’hi ha que van treballant amb normalitat i d’altres que precisen més cartera de comandes. L’àrea de Valls i comarca de l’Alt Camp, per exemple, té força empreses exportadores a un ventall important de països (s’exporta a uns cent països del món), i aquest fet dóna una estabilitat a la comarca. Segons els informes de conjuntura que elaborem les Cambres de la demarcació de Tarragona i que elabora el Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT) de la Universitat Rovira i Virgili, proporcional al nombre d’habitants, durant 2011 i primer semestre del 2012, la comarca de l’Alt Camp, amb dades concretes, és la menys afectada per la deflació, de les comarques de Tarragona i Terres de

Manca una dosi d’optimisme per reactivar la confiança i el consum, sobretot davant de les festes de nadal

l’Ebre. Però manca una dosi d’optimisme per reactivar la confiança i el consum, sobretot davant les festes de nadal, que representen un període de consum important de l’any. Pel que fa a l’àrea de Valls, té força incidència la temporada de les calçotades (entre novembre i abril), que representa el període d’atracció turística

més important de l’any, i que ajuda a reactivar el sector comerç i serveis especialment. Aquest any es preveu una collita de més de 70 milions de calçots a Catalunya. Deu milions que recolliran la cinquantena de socis de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls i 60 milions els productors no inscrits. S’espera una producció de calçots excel.lent en quantitat, qualitat i sanitat. La base de l’economia de la demarcació de la Cambra de Valls és la diversificació, indústria, comerç, serveis, agricultura, turisme cultural i gastronòmic... Aquests fets donen certa estabilitat econòmica a la comarca. En definitiva, entre tots hem de fomentar la confiança empresarial, a fi de que les empreses es llancin a nous reptes i creïn ocupació.

Desarrollo Organizacional y Consultoría de Procesos ImPartIDO POr el PrOfesOr Itamar rOgOvsky Objetivos:

· Desarrollar la profesión de consultor en Desarrollo Organizacional (DO) y en consultoria de procesos. · favorecer el desarrollo de habilidades para la intervención en procesos de las organizaciones. · facilitar la comprensión de los procesos de cambio de las organizaciones. · aprender metodología y técnicas de Consultoría y de Desarrollo Organizacional.

Duración y horario:

Duración: 12 talleres Horario: viernes de 17:00 a 21:00h sábados de 8:30 a 14:00 y de 15:00 a 19:30h. los talleres se imparten una vez al mes (excepto agosto) la preinscripción e inscripción se realizan en: aeDIPe Catalunya Passeig de gràcia, 2 3er 5a. 08007 Barcelona tel. 93 423 84 13 // fax 93 425 07 19 e-mail: do2012@aedipecatalunya.com


18

AGENTS SOCIALS / Associacions

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

associacions

“És millor fer el relleu generacional en situacions d’estabilitat, no com l’actual” Vicenç Bosch

Director de l’ Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF)

Les empreses familiars es caracteritzen per una visió empresarial a llarg termini

Quina importància té l’empresa familiar dintre del teixit empresarial català? Quin pes relatiu té? Podríem dir que la majoria de les empreses catalanes, sobretot les petites i mitjanes i les de més llarga tradició, són familiars; en total, entre el 80% i el 85% de les empreses catalanes ho són, i hi ha d’altres que en aquest moment ja no, però que en algun moment de la seva trajectòria empresarial han estat familiars. Es tracta d’estructures que són creadores i mantenidores de llocs de treball, afavorint l’estabilitat i la cohesió social. D’altra banda, també és cert que el creixement permanent de les empreses catalanes que treballen amb mercats exteriors els hi permet una gran diversificació de risc, al no concentrar-se el seu negoci en un sol mercat.

Quins avantatges i desavantatges presenten aquest tipus d’empreses respecte a les capitalistes? Els avantatges de les empreses familiars resideixen en la visió empresarial a llarg termini, en lloc de limitar-se a buscar una rendibilitat a curt termini, i en el fet de no tenir cap necessitat de crear valor per a l’accionista, ja que un gran percentatge dels beneficis es tornen a invertir. És destacable, també, la seva bona capitalització, fruit d’una òptima correlació entre creixement i estabilitat. Entre les seves principals desavantatges destacarien la mancança d’una òptima dimensió empresarial i la necessitat d’aprofundir en la recerca, el desenvolupament i la innovació per ésser més competitius.

Com es realitza la successió en aquest tipus d’empreses? Existeix una norma al respecte? Probablement la dificultat més gran que es troben les empreses familiars catalanes en aquest moment és la transició generacional de la segona a tercera generació. El procés de relleu generacional és molt millor fer-lo en situacions d’estabilitat econòmica, social i política, cosa que es dóna en aquets moments. En la nostra opinió, una planificació acurada del procés de planificació de la continuïtat és la millor manera de garantir la continuïtat i supervivència d’aquestes empreses. Al mateix temps, aquest procés vindria facilitat, si es té clar, per la pròpia emprenedoria en el si de les empreses familiars, per tal de donar oportunitats als joves en el procés de continuïtat.

Quins factors contribueixen a l’èxit de les empreses familiars? Es donen, actualment? Alguns dels factors d’èxit de les empreses familiars depenen, com comentàvem, de la forma de fer la successió. En qualsevol cas, en un entorn turbulent com l’actual és necessari gestionar de forma adient i cautelosa tant de l’empresa com la família empresària. En aquest sentit, probablement el factor d’èxit en el que hem treballat més acuradament en els darrers anys ha estat la professionalització tant de l’empresa familiar, creant consells d’administració, com de la família, amb els consells familiars. Com valora la situació econòmica i política actual? Quines perspectives de futur té, a curt i mig termini? A ASCEF fem una valoració crítica de la situació econòmica, política i social, ja que és necessari esmerçar molts esforços per gestionar correctament els mercats i els seus entorns. De la nostra part, veiem molt necessari clarificar el més aviat possible les situacions d’incertesa actuals, que no afavoreixen en absolut el creixement de les empreses, paralitzant-ne seu desenvolupament.

Cottet: “Amb el pacte fiscal, tot serien avantatges” Javier Cottet

Director general de Cottet Òptica R. F.

Hereu de la important nissaga d’òptics Cottet i president del poderós eix comercial i turístic Barna Centre, l’illa amb més tradició comercial de la ciutat, Javier Cottet, veu la situació de Catalunya en aquests moments com “molt complicada”, patint amb força ”l’atur i les crisis política i econòmica”. A nivell específic del teixit empresarial, creu que el problema més greu és “un mercat intern en recessió, amb més oferta que demanda, aquesta última, a més , en caiguda lliure”. A nivell polític, sempre prefereix “que les legislatures es compleixin”, així que no veu bé l’actual convocatòria d’eleccions, però, malgrat tot, li agradaria que Catalunya aconseguís el pacte fiscal, dintre d’Espanya, una situació amb la qual “tot serien avantatges”.


Associacions / AGENTS SOCIALS

novembre 2012 el repte nacional MóN empresarial

19

associacions

“La il·lusió i l’entusiasme són elements molt poderosos de creixement econòmic.”

Si apostem per la capacitat d’imaginar, tindrem un país de gent que construeix el món en el que vol viure”

“Tenim raons per a l’optimisme”

Marc Bonavia

Muriel Casals

President de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) Com valores el moment que està vivint Catalunya en aquests moments? Es tracta d’un moment d’incertesa, i això en principi no sembla bo en termes econòmics i socials, encara menys donat el context de crisi profunda que envolta el debat. Però, alhora, també por ser un bon moment per aclarir d’una vegada una situació que ens resta energies i ens desorienta. En aquest sentit, una de les capacitats que solen caracteritzar els empresaris és la d’interpretar els moments d’incertesa com a moments de bones oportunitats. És l’empenta i l’actitud emprenedora el que ens permet evolucionar. Quina opció veus més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? La que el poble de Catalunya triï. Si apre-

nem a confiar i apostem per la capacitat d’imaginar, tindrem un país de gent que construeix el món en el que vol viure. Quines conseqüències se’n poden derivar per al teixit empresarial català? Quins avantatges i quins inconvenients li veuríeu? El teixit empresarial català sent a la pell el fred de veure’s a la intempèrie. Ens impacta una burocràcia exasperant, l’augment de l’IVA, un finançament impossible, unes estructures d’Estat poc enfocades a defensar la competitivitat i l’eficiència, el poc reconeixement social de la figura de l’emprenedor... Però els empresaris no ens barallem amb la temperatura. Treballem amb la nostra percepció del fred i seguim endavant. Segur que sabrem identificar els avantatges i oportunitats de la decisió democràtica que prengui el poble català.

“Els empresaris no ens barallem amb la temperatura. Treballem amb la nostra percepció del fred i seguim endavant.”

Creu que ha variat l’opinió dels empresaris al respecte durant els últims mesos? Quins factors pensa que hi han influït? Tot i respondre amb arguments econòmics, es pot percebre un rerefons sentimental i emocional en aquells que estan prenent posició de manera pública, tant a favor com en contra d’un Estat propi. Als empresaris ens toca fer empresa, generar llocs de treball i impulsar l’economia. Els polítics han de fer política, i els empresaris, empresa.

Presidenta d’Òmnium Cultural

La política i l’economia tenen una relació estreta, ho sabem des de que els primers llibres d’economia portaven en el seu títol l’expressió “economia política”. La realitat econòmica, les circumstàncies dels processos de creació i distribució de riquesa, influeix de manera clara en el comportament dels actors polítics, a vegades per a la satisfacció dels ciutadans. Altres cops, les pressions econòmiques són criticades amb arguments raonables. Però també és interessant remarcar que existeix una relació en un altre sentit: observar com el poder polític juga un paper rellevant en l’evolució econòmica de les societats. De fet, moltes vegades critiquem la passivitat dels responsables polítics i els acusem de no usar la força que els hi dóna la seva representativitat per posar límits a conductes abusives en favor d’interessos privats limitats per part d’alguns empresaris.

Pensem especialment en la manca de control sobre el sistema financer. En moments en què s’albiren canvis polítics importants, com és el cas de Catalunya ara mateix, el debat sobre la relació entre economia i política es fa encara més interessant. Ara mateix, molts ciutadans ens interroguem sobre el futur immediat del nostre país i hi volem ser actius. Sabem que el fet de disposar d’un Estat, d’una administració catalana que podrà exercir el mateix poder polític que els altres estats europeus, no ens traurà de manera automàtica de la greu situació de crisi econòmica, però tenim molts elements de coneixement per estar convençuts que una Generalitat amb autoritat política i amb plena competència sobre el diner públic serà un instrument eficaç per resoldre una gran part dels problemes que ens afecten.

Pensem en els efectes positius que tindria sobre la vida de molts ciutadans la desaparició del greu dèficit fiscal que arrosseguem amb la hisenda pública espanyola. Si la Generalitat administra els impostos generats a Catalunya, podrà actuar sobre la inversió pública per impulsar el creixement i disposarà d’uns diners preciosos per pagar les polítiques de responsabilitat social que asseguraran l’Estat del benestar. Cal dir que la il·lusió i l’entusiasme són elements molt poderosos de creixement econòmic o, ara mateix, de recuperació de l’evolució positiva de les variables econòmiques. Si recordem la capacitat d’adaptació que han mostrat sempre les empreses del nostre país fent front a les circumstàncies i aportant el millor que permet la tecnologia, la organització i la comercialització, tenim raons per a l’optimisme.


20

AGENTS SOCIALS / Col·legis

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

col·legis professionals Entrevista a Ferran Amago

Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions

“El més preocupant és la pèrdua de valor que està patint el sector” REDACCIÓ

Com veus la Catalunya d’avui en dia? Es un moment molt complicat, inquietant i únic. Bonic, però molt complicat. Sempre he pensat que la política (i el polític) està al servei del ciutadà, i no al revés. En aquest aspecte, veig que, a vegades, no sempre s’aconsegueix que les reclamacions dels ciutadans puguin ser prioritzades i portades a terme. Estem travessant una crisi econòmica molt i molt forta. Respecte al tema identitari, estem en el punt més avançat fins al moment, però amb algunes mancances també a l’hora de definir les conseqüències del que vol dir la nostra futura identitat. I em refereixo tant a la part del dret a decidir com a no fer-ho. Crec que es lloable demanar-lo, però també és molt necessària l’explicació de les possibilitats existents i les seves conseqüències. Com a societat adulta, hem de fer primer les passes adients, i, posteriorment, implicar als ciutadans. Nosaltres no tenim tots els arguments en joc, ja ens agradaria. D’altra banda, tenim temes més preocupants, ja no de futur, sinó en el dia a dia: l’atur (sobretot, el dels més grans de 47 anys), la creació d’ocupació per als joves, el crèdit a les pimes, la internacionalització de les companyies, etcètera. Això és el que tots veiem. Que podem parlar d’altres coses, però, si no resolem aquesta via de l’Estat del benestar, no podrem crear un model clar de societat. Quins problemes específics s’està trobant el mercat de les telecomunicacions, a l’actualitat, a Catalunya? La darrera legislatura la Generalitat va desenvolupar un model d’externalització que està molt bé, l’anomenat diàleg competitiu. D’allà han sortit uns guanyadors i un que no ha tingut tanta sort. Això determina molt el que han d’ésser les empre-

ses que han d’estirar d’aquest país quant a innovació i quant a desenvolupament, ajudant a les administracions i, com no, al sector empresarial. Dit això, no oblidem que la gran majoria de les pimes de Catalunya, per les seves dimensions, està més involucrada amb el sector industrial i de serveis. Aquestes companyies també existeixen i seran el futur del país, ja que ajuden a les pimes en el seu procés d’internacionalització. La realitat és que dins del nostre àmbit natural d’actuació ja no tenim un operador de telecomunicacions. Els Telefònica, Vodafone, Orange, etcètera, que tenen centres importants de decisió aquí, no estan a Catalunya, amb la qual cosa als seus caps els hi costa més portar inversions en fibra o en noves tecnologies aquí que a altres territoris, inclosa, la Comunitat de Madrid. Cal que els centres de decisió estiguin a Barcelona i aprofitin el Mobile World Congress per projectarse i que fixin aquí els seus centres de compres. En qualsevol cas, el més preocupant és la pèrdua de valor que el nostre sector està patint. Moltes companyies estan deixant els pressupostos d’inversions en telecomunicacions i modernització sota mínims, i això generarà una manca de competitivitat encara més gran. Veus apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura? En aquestes coses, els professionals no hi podem entrar. Com ja he comentat, ara la societat està molt més preocupada pel dia a dia que per un tema identitari i de futur, encara que s’hagi de plantejar a mig termini. Els que tenen la potestat de convocar-les, suposo que han sospesat tant la part del futur com la del present, per tal d’assegurar el benestar i el lloc de treball de tots els catalans. Quina opció veus més factible per a Catalunya en els

pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? Tot això depèn de tres factors. El primer, la part legal, que permetrà avançar en un o l’altre sentit. El segon, una negociació de la persona que guanyi les eleccions al Parlament de Catalunya amb el govern d’Espanya, per tal de veure les possibilitats de millora del finançament. El tercer, és la implicació del poble. I hi sumo una quarta: que ens expliquin clarament què vol dir cada cosa. A hores d’ara només coneixem les febleses i debilitats d’un model (la part positiva mai és valora) però, de la resta, no coneixem ni el procés, la forma, etcètera, i això crea problemes i fica la por al cos als ciutadans i als inversors. Això és el que més hem de vigilar, ja que en aquest temps necessitem inversió estrangera i local per tal de créixer i sortir de la crisi. Per tot això, crec que tots hem de treballar per tal de construir un model que sigui clar i transparent. Dit això, podem veure les viabilitats dels tres models que em proposa: és important saber què hi diu la Constitució al respecte. Certes coses ja les va avançar en (Pasqual) Maragall, el que ell volia plantejar en el canvi de l’Estatut i, fins i tot, a nivell de model d’Estat; idees que ara es presenten com a alternatives. Tenim més solucions? Jo crec que sí, però no sempre es possible implementar-les. Has observat un canvi d’actitud a aquest respecte per part de l’empresariat català? Si és així, a què creus que pot ser degut? L’empresari està acostumat a fer números i a fer treballar, i no a parlar gaire. Això, és el que tots estan fent. Alguns d’ells veuen que les eleccions han arribat en un moment complicat ja que ve el nadal i pensen en el que ja vàrem passar de boicots,

etcètera. Altres veuen que els seus mercats naturals se’ls hi poden tornar en contra; altres, tanmateix, veuen això com una solució. El que és cert és que el seny català ha d’identificar-se amb un model clar de progrés i de modernització, assumint que hem d’aprimar l’administració i provocar un canvi en la classe política, per tal que estigui més implicada en la nostra modernització. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions de cara al sector de les telecomunicacions? Quins avantatges i quins inconvenients hi veuries? El sector de les telecomunicacions és un sector madur i plenament liberalitzat a tot Europa des de mitjans dels noranta. Dins de la cadena de valor del sector tenim operadors internacionals i estatals, operadors de xarxa, radiodifusors locals i estatals, fabricants d’equipaments audiovisuals i d’electrònica, integradors i companyies expertes en desenvolupament TIC... a més dels nostres professionals del món de l’enginyeria que tenen els seus gabinets. Tot plegat, un sector ben estructurat que permet sotjar el que pot esdevenir el nostre futur.


Col·legis / AGENTS SOCIALS

novembre 2012 el repte nacional MóN empresarial

21

col·legis professionals Josep Vilajoana

Degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

La psicologia de la precarietat Com valora el moment que està vivint Catalunya? Actualment conflueixen dos temes: la crisi econòmica i les posicions polítiques que d’alguna manera intenten resoldre-la proposant una relació diferent amb l’Estat. És una situació complexa i delicada en la que és molt fàcil, donat el malestar de la societat, movilitzar les emocions de la gent. Sota el meu punt de vista, convé pensar en fred i valorar tots els factors que entren en joc. Hi ha diferents perfils de persones afectades: el d’aquelles que s’han de resituar dins d’un dintell que encara gaudeix d’una certa estabilitat i el d’aquells altres que estan per sota o molt a prop del llindar de la pobresa. Tant per a uns com per als altres hem de començar a crear mecanismes

perquè aquestes situacions no vagin més enllà. No ens podem quedar sense classe mitja, ni augmentar la bossa de gent que visqui per sota el llindar de la pobresa. També molts joves acabats de llicenciar, forçats per aquesta situació, estàn començant a emigrar, cosa ens porta a una pèrdua traumàtica de professionals qualificats . Quins problemes específics s’estan trobant els professionals en l’exercici de la psicologia? L’exercici de la psicologia té diversos àmbits: d’una banda, la psicología clínica i de la salut; en aquest sentit, a nivell públic, hi ha un augment considerable de demandes. A nivell privat, aixó també es produeix, però en menor mesura, encara que tot sovint els professionals han de rebaixar

les seves tarifes perquè el pacient no pot assumir aquests costos. La problemàtica actual, els factors socials, econòmics i laborals fan que la gent tingui una precària salut mental. Des de la psicología de les organitzacions i en el sistema educatiu també estem observant dificultats pel que fa al finançament. Projectes aturats, serveis sense recursos... Tot plegat ens parla d’una precarietat que precisament des dels enfocs de la psicologia es podria millorar. Veus apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara a mitja legislatura? Unes eleccions sempre són un símptoma de fracàs en algun nivell i sempre comporten un cost. I no només econòmic.

Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autonòma espanyola? L’acord legislatiu inicial de les comunitats autònomes es va fer en realitat per manca de valor per a acceptar les diferències dintre de l’Estat espanyol, i actualment ja no és útil. D’altra banda, el concepte de independència és arriscat, difícil; es tracta d’un procés llarg i costós i, per tant, sota el meu punt de vista, la millor opció podria ser el pacte fiscal.

Quines conseqüències es poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions per a la feina del psicòleg? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? Les conseqüències reals encara no les podem saber. Si ens mantenim dintre la Unió Europea en principi no han de variar molt les coses. De tota manera, des del COPC estem treballant des de fa temps, per crear relacions profitoses a nivell internacional que no s’han de veure sustancialment alterades per aquest canvi.

Joan Vallvé

Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Un desig: l’eix ferroviari mediterrani

Com valora el moment que està vivint Catalunya? Catalunya està vivint uns moments molt difícils a causa de la situació econòmica conseqüència de la crisi i que té una traducció directa en l’elevat l’índex d’atur i la davallada del consum intern,

que porta a la paralització de l’activitat econòmica. A aquesta situació s’hi ha d’afegir la dificultat per a l’accés al finançament de part de les nostres empreses. No seria just tampoc que no valoréssim l’efecte que el dèficit fiscal de Catalunya en rela-

ció amb l’Estat està produint després, des de fa molts anys, en la nostra economia. Quin creu que és el problema més important que estem patint? El problema més important és l’econòmic, com ja he esmentat. Ara bé, no tindria sentit no valorar aquest handicap en el marc internacional en que ens trobem, així com les dificultats que representa l’endeutament exterior estatal, especialment el que fa referència al sector privat. Quines dificultats específics s’estan trobant els professionals del seu sector amb l’actual situació del mercat? El problema més important dels nostres enginyers industrials és la manca d’activitat econòmica, amb la conseqüent manca de nous llocs de treball. Això provoca que molts dels nostres professi-

onals hagin d’anar a buscar feina lluny del nostre país. Els nostres professionals troben moltes dificultats a trobar feina a l’alçada de la formació que han adquirit. Només aquelles empreses que tenen un component exportador important ofereixen avui a casa nostra aquests llocs. Tanmateix, cal remarcar que la xifra d’atur a la nostra borsa de treball es situa en torn al 5 per cent. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara a mitja legislatura? Els fets que s’han produït a Catalunya des de la sentència del Tribunal Constitucional, les reaccions de la societat civil que s’ha manifestat posteriorment i el rebuig a la revisió del sistema de finançament de Catalunya feien imprescindible la convoca-

tòria d’unes eleccions. Quines conseqüències es poden derivar d’un canvi en el sistema de govern de cara als projectes d’enginyeria industrial? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? L’activitat dels enginyers, la realització de projectes, la direcció d’indústries i, en general, la gestió econòmica, són processos molt necessaris en la societat moderna en la que vivim. Sigui el tipus de govern que sigui, és innegable que l’activitat dels enginyers serà necessària. Una altra cosa, no obstant, serà la capacitat econòmica del nou govern per endegar els projectes d’infraestructures que avui dia podem qualificar d’imprescindibles per al nostre país; per posar només un exemple, l’eix ferroviari mediterrani amb ample de via internacional.


22

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

ANÀLISI / Joan Tugores

Anàlisi

Una visió des de l’economia... i més enllà Ja sabem que a la vida l’economia és una eina per assolir altres objectius més profunds. Però això no justifica les simplificacions i maniqueismes amb que els arguments econòmics s’estan fent servir per reforçar posicions prèviament preses, amb formulacions que són, massa sovint, o bé d’un optimisme angelical o, pel contrari, d’un catastrofisme apocalíptic. Una visió més ponderada sembla més que desitjable. joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

Les aportacions des de l’economia no han de tenir només – ni principalment – la finalitat de demostrar qui és més patriota (en el sentit que cadascú vulgui interpretar) sinó oferir dades i argumentacions per tal que el conjunt de la ciutadania pugui prendre les decisions que s’escaiguin quan el procés polític democràtic ho determini. Les següents línies aporten alguns comentaris al respecte. Com es poden veure afectats els factors importants per fer front a les dificultats actuals i per conformar un país amb unes pautes de dinamisme i cohesió? Quins són el trets cabdals de l’agenda de reptes oberta en els nous escenaris? Els estudis comparatius mostren com a Europa els països de dimensió semblant a Catalunya no només tenen viabilitat, sinó que entre ells hi trobem casos amb resultats realment notables. Suïssa, per exemple, encapçala el ranking de competitivitat del World Economic Forum. Països Baixos i Bèlgica, de la seva banda, són els únics països de la Unió Europea que han millorat posicions entre els anys 2000 i 2011 en els rankings d’exportadors

“El model de creixement previ a la crisi ha maltractat al mittelstand català; cal avaluar si nous escenaris poden potenciar aquest actiu del nostre país” “Caldrà estar molt atents a què el procés ara obert a Catalunya no vagi derivant a un simple relleu de les elits extractives”

de mercaderies que publica l’Organització Mundial de Comerç. Bons ports i control de l’estalvi generat són trets en comú d’aquestes societats. Dinamarca encapçalava el llistat de països que, segons l’estudi de capacitat per fer front a la crisi de l’Anuari de Competitivitat de l’escola de negocis IMD, a Lausanne, publicació aquesta que explicitava els avantatges al respecte de les economies petites, flexibles, orientades a l’internacionalització, amb cohesió social traduïda en valors i projectes compartits. Encaixa Catalunya en aquesta conceptualització? Un mittelstand maltractat D’altre banda Catalunya té un actiu molt important en el seu mittelstand, una massa crítica

de mitjanes i petites empreses amb un potencial d’innovació i internacionalització important, tot i que encara no prou aprofitat. La comparació amb altres països centrals d’Europa evidencia el paper cabdal d’aquests hidden champions – “campions amagats” – que, de forma discreta, silenciosa i efectiva, estan fent front als reptes que deriven de la tecnologia d’uns competidors globals i dels costos d’altres. El model de creixement previ a la crisi, així com el no model dels temps recents, ha maltractat al mittelstand català – per la via dels problemes de crèdit, entre d’altres –; cal avaluar si nous escenaris poden potenciar més i millor aquest actiu central del nostre país. La llista de problemes a afrontar també és seriosa. Les incerteses no són bones per als negocis, i en tenim unes quantes en el camí. Com quedarà el posicionament de Catalunya en relació a la UE divideix als especialistes. És cert que ni a Noruega ni a Suïssa els hi va malament malgrat no ser membres ni de la UE ni de l’eurozona, però es tracta de situacions realment singulars. L’accés a recursos de la política agrícola, un eventual restabliment d’algunes barreres comercials, a més dels riscos de problemes als mercats fins ara estatals, són algunes d’aquestes incerteses que són ja objecte de controvèrsia. Cal afegir-ne d’altres: quan i com es produiria, esperem que de forma negociada que no porti a situacions delicades a empreses i famílies; o una eventual transferència de les obligacions fiscal des de

Com quedaria Catalunya en relació a la UE?/ ARXIU

l’Estat espanyol al català... Menys presència al debat públic té la dimensió financera: com es veurien afectades les entitats financeres amb seu a Catalunya? Com quedaria el sistema financer operatiu avui a Catalunya, amb una important presència d’entitats amb seu a fora? I, tot plegat, quines són les perspectives que Catalunya assoleixi una raonable normalització del flux de crèdit envers el teixit emprenedor que li permeti treure profit de tot el seu potencial? Els rescats, també sobre la taula Un punt sensible de tot els processos de separació és el repartiment dels actius i dels deutes. Caldria posar sobre la taula de negociació no només els dèficits i deutes ja coneguts sinó també d’altres més discretament gestionats, com ara els derivats dels rescats bancaris i altres línies de rescat virtual de l’economia espanyola, com és el cas dels saldos deutors al Banc Central Europeu pel sistema Target 2 de compensaci-

ons entre països. Un darrer aspecte: les anàlisis sobre prosperitat o no de les nacions destaquen el paper de la qualitat institucional, la seva capacitat per integrar persones i projectes. Democràcies madures, plurals i integradores són les referències dels casos d’èxit. A l’hora de parlar de fracassos, Acemoglu i Robinson han encunyat el terme elits extractives per identificar els nuclis de poder que, a diversos llocs i èpoques de la història, han posat els seus interessos per davant dels generals d’una societat, amb efectes perniciosos a mig termini. Alguns analistes han intentat aplicar aquesta anàlisi per explicar els problemes actuals, especialment greus, del capitalisme espanyol. Per això, coneixent al personal, també caldrà en tot cas estar molt atents a que el procés ara obert a Catalunya no vagi derivant a un simple relleu de les elits extractives per d’altres més properes igualment perjudicials... per postmodernes que siguin les robes amb què es volen presentar.


Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant. A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.


24

El mapa del món

MóN empresarial NOVEMBRE 2012

El PIB de Catalunya al món 1. Luxemburg 91.188

10. Holanda 39.540 659.930 10. Holanda 39.540 659.930

15. Irlanda 38.023

174.190 15. Irlanda 38.023 174.190

16. Bèlgica 37.000

405.190 16. Bèlgica 37.000 405.190

14. Estats Units 38.053 11.870.610 14. Estats Units 38.053 11.870.610

46.910 1. Luxemburg 91.188 46.910

3. Noruega 76.856

382.210 3. Noruega 76.856 382.210

22. Regne Unit 30.560

1.914.420 22. Regne Unit 30.560 1.914.420

19. França 34.651

2.187.470 19. França 34.651 2.187.470

36. Portugal 17.605

187.270 36. Portugal 17.605 187.270

123. Marroc 2.428

29. Espanya 25.258 1.165.010 29. Espanya 25.258 1.165.010 26. Catalunya 28.270 210.150 26. Catalunya 28.270 210.150

78.170 123. Marroc 2.428 78.170

63. Veneçuela 8.370

249.160 63. Veneçuela 8.370 249.160

Catalunya, a l’alçada de les principals potències mundials Amb un PIB per càpita que persegueix de ben a prop, per exemple, el del Regne Unit, que supera sense problemes la mitjana espanyola i, de lluny, el de Portugal o Rússia, té arguments per no quedar-se enrere davant els països més forts d’Europa. El PIB per càpita de França o Alemanya, d’altra banda, tampoc es dispara molt més. Dins d’un marc teòric on Catalunya fos un Estat propi dins del context europeu, podem concloure que esdevindria un estat relativament ric. En el cas del PIB global de Catalunya, que equival a una sisena part del d’Espanya, comptem amb uns indicadors (210.150 milions d’euros) superiors als d’Irlanda, Luxemburg, Finlàndia o Portugal.

57. Brasil 10.070

1.962.920 57. Brasil 10.070 1.962.920

75. Sudàfrica 6.361

321.800 75. Sudàfrica 6.361 321.800

48. Xile 11.341

48. Xile195.610 11.341 195.610

75.000€ 50.000€ 75.000€ - 10.0 37.500€ -5 50.000€ 75.0 25.000€ -3 37.500€ -50.00 25.000€ -37.50


El mapa del món

novembre 2012 MóN empresarial

8. Suècia 8.

45.384 428.880 Suècia 45.384 428.880

13. Finlàndia

56. Rússia

38.412 207.470 13. Finlàndia 38.412 207.470

10.231

1.457.010 56. Rússia 10.231 1.457.010

7. Dinamarca 47.015

261.430 7. Dinamarca

18. Alemanya

47.015 261.430

34.733

2.840.440 18. Alemanya 34.733 2.840.440 11. Àustria

35. Corea

39.124

329.460 11. Àustria

17.657

878.930 35. Corea

39.124 329.460

17.657 878.930

24. Itàlia 28.557

17. Japó

1.731.290 24. Itàlia

36.118 4.619.320

21.051 235.650 31. Grècia 21.051 235.650

65.412 520.280 Suïssa 65.412 520.280

10.0000€ 75.000€ 0000€ 50.000€ 000€ 37.500€ 00€ 00€

4.619.320 17. Japó

31. Grècia

3. Suïssa 3.

36.118

28.557 1.731.290

93. Xina 4.265

5.746.570 93. Xina 4.265 5.746.570

12. Singapur 38.796

204.610 12. Singapur 38.796 204.610

2. Qatar 77.279

136.630 2. Qatar 77.279 136.630

140. Índia 1.192

1.438.430 140. Índia 1.192 1.438.430

5. Austràlia 52.261

1.170.800 5. Austràlia 52.261 1.170.800

25. N. Zelanda 28.325

25. N. 125.090 Zelanda 28.325 125.090

12.500€ -25.000€ 5.000€ - 12.500€ 12.500€ -25.000€ 1.000€ - 5.000€ 5.000€ 12.500€ 0 -1.000€ 1.000€ - 5.000€ 0 -1.000€

PIB per càpita preus en € PIB global en milions d’€ PIB per càpita preus en € PIB global en milions d’€

Dades de 2011. Font: FMI/ Idescat Dades de 2011. Font: FMI/ Idescat

25


26

ANÀLISI / Oriol Amat

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Catalunya - Estat i impacte a les empreses El debat sobre la independència de Catalunya està generant dubtes sobre el seu impacte sobre les empreses. En aquest article repassem algunes d’aquestes qüestions.

“No és just que Catalunya tingui menys renda per càpita que les regions que reben compensacions”

FIGURA 1. RENDA DE LES COMUNITATS AUTÒNÓMES ESPANYOLES, abans i després dels anivellaments interregionals (any 2005) COMUNITATS

PIC

RFBD*

75,80

82,29

109,98

111,92

Astúries

89,78

97,68

Canàries

83,96

99.47

Cantàbria

100,96

105,63

Castella - la Manxa

77,07

94,51

Castella i Lleó

95,67

107,17

118,97

104,269

Ceuta

97,55

100,55

Extremadura

69,51

89,99

Galícia

82.63

92.01

Illes Balears

106,27

103,17

La Rioja

109,18

105,23

Madrid

133,92

120,11

Melilla

97,25

104,28

Múrcia

82,80

83,87

Navarra

125,86

125,75

País Basc

131.99

123,53

89,33

90,83

100,00

100,00

Andalusia Aragó

Possible boicot comercial Un tema previ és el que fa

referència als possibles boicots comercials que es poden començar a produir des d’ara mateix. Cal recordar, però, que de boicots n’hi ha hagut sempre. Recordo haver vist fa més de quaranta anys pintades en altres regions espanyoles dient: “No compréis productos catalanes”. A més, Catalunya ja ven menys a la resta d’Espanya (47,1% de les vendes fora de Catalunya) que a la resta del món (52,9%). Diverses multinacionals ja han

Catalunya

País Valencià ESTAT ESPANYOL

* Renda familiar burta disponible (RFBD) en poder de compra

dit que elles no se n’anirien d’aquí passi el que passi. Sobre l’impacte d’un possible boicot comercial, l’estudi més rigorós es el de Cuadras i Guinjoan, que conclou que un altre boicot podria reduir el PIB com a màxim en un 4%, que és molt menys del que s’hi guanyaria si s’elimina el dèficit fiscal del 9%. D’altra banda, una recent enquesta de la CECOT conclou que el 66% dels empresaris no té por d’un possible boicot. Lògicament, això depèn molt de la importància que tinguin a cada empresa les vendes a la resta d’Espanya. Les empreses que creguin que això els pot afectar negativament és important que posin en marxa estratègies per minimitzar els efectes negatius. Entre aquestes estratègies hi ha la gestió dels clients que poden fer boicot, la cerca de mercats alternatius i la posada en marxa d’accions comercials específiques. També hi ha empreses catalanes que poden beneficiar-se de boicots en sentit contrari per part de catalans. Esperem que tot això no passi. En qualsevol cas, l’anàlisi de casos com els d’Eslovè-

FIGURA 2. balances fiscals a alemanya Index 140 120 100 80 60 40

Index de recursos abans de l’anivellament

Index de recursos després de l’anivellament

Berlin

Bremen

MecklenburgVorpommem

Thüringen

Sachsen

SachsenAnhalt

Branderburg

RheinlandPfalz

SchleswigHolstein

Niedersachsen

NordrheinWestfalen

Hamburg

Bayern

0

BadenWürttemberg

20 Hessen

Deficit fiscal El dèficit fiscal calculat a partir de la diferència entre els impostos que l’Estat recapta a Catalunya i la part que retorna en despesa i inversions públiques es situa al voltant dels 16.000 milions d’euros anuals. És un dèficit que representa el 9% del PIB i que afecta molt negativament a les persones i les empreses, que es veuen perjudicades per unes menors infraestructures i per la impossibilitat de dotar econòmicament polítiques d’incentius per a la reactivació i el creixement econòmic. Tot i que és lògic que les regions més riques contribueixin a pal·liar els desequilibris territorials, no és just que, una vegada s’efectuen aquestes compensacions, Catalunya es quedi amb menys renda per càpita disponible que moltes regions que reben aquestes compensacions (veure figura 1). D’aquesta manera, Catalunya passa de la quarta regió en PIB per càpita a la novena regió en renda bruta disponible, un cop fets els anivellaments. Aquest problema s’hauria resolt si el Constitucional no hagués retallat l’Estatut. A la figura 2 es comprova com a Alemanya aconsegueixen mantenir el principi d’ordinalitat.

“Un altre boicot podria reduir el PIB com a màxim en un 4%, molt menys del que s’hi guanyaria si s’elimina el dèficit fiscal del 9%”

Saarland

Oriol Amat catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID


Oriol Amat / ANÁLISI

NOVEMBRE 2012 el repte nacional MóN empresarial

27

No és un escenari realista que la UE no vulgui que Catalunya en formi part. / ARXIU

nia, per exemple, posa de manifest que l’impacte dels boicots sol ser reduït i es recupera en pocs anys. Dins o fora de la UE Davant l’escenari sobiranista, el Govern espanyol i els contraris a què els catalans puguin decidir sobre si Catalunya hauria de ser un nou estat d’Europa, han optat pel discurs de la por, augurant-ne la sortida de la Unió Europea. No és un escenari realista que la UE no vulgui que Catalunya en formi part, si tenim en compte que n’és contribuent net i una de les nacions més europeistes. Ara bé, en el cas que la UE n’expulsés inicialment a Catalunya, aquesta no hauria d’abandonar l’euro, ja que és la moneda que utilitza actualment, i això en faria més fàcil un reingrés ràpid. De fet, hi ha països que no estan a la UE i utilitzen l’euro (com ara Andorra), i països que formen part de la institució i no utilitzen la seva moneda (és el cas de Gran Bretanya i Dinamarca). Un altre aspecte a tractar és el de les fronteres. En el cas que Catalunya no estigués integrada inicialment a la UE, el més raonable seria continuar amb la situació actual de lliure circulació de béns, persones i capitals, que és el que existeix actu-

alment entre la UE i Suïssa, per exemple. Cobrarem les pensions Cal recordar que a Espanya, les pensions dels jubilats no funcionen pel sistema de capitalització, per tant, les pensions que es paguen ara es financen amb les cotitzacions dels que treballen ara. El fons de reserva de la Seguretat Social per a les pensions ascendeix a 67.000 milions d’euros, així que només cobreix el 57% de les pensions de 2013. La clau és, doncs, que no es redueixin les cotitzacions. I, fins ara, la major part dels anys Catalunya n’ha tingut superàvit, ja que aporta a la Seguretat Social més del que rep en prestacions, mentre que Espanya en té dèficit i molt més en tindria sense Catalunya (veure figura 3)-. De fet, de les dades de la figura 3 se’n desprèn que a Catalunya les pensions estan més garantides que a la resta d’Espanya. Ara bé, caldria també tornar als nivells d’ocupació que hi va haver fins l’any 2008. En resum, el model actual de relació amb l’Estat espanyol és molt perjudicial per a Catalunya, però la situació podria millorar molt amb un Estat propi o amb un marc de relacions amb Espanya menys perjudicial per al nostre territori.

FIGURA 3. SALDO ENTRE INGRESSOS I DESPESES DE LA SEGURETAT SOCIAL A CATALUNYA I A ESPANYA (SENSE CATALUNYA) ANYS

CATALUNYA

ESPANYA SENSE CATALUNYA

ESPANYA

1995 - 2008

28.168

- 38.084

- 9.916

2009 - 2010

-3.394

-48.248

-51.642

1995 - 2010

24.774

-86.332

-61.558

Font: Liquidació del pressupost del sistema dela Seguretat Social i liquidació de pressupost dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics, i INE

“Si Catalunya no estigués en la UE, el més raonable seria continuar amb la situació actual de lliure circulació de béns, persones i capitals”

A Catalunya les pensions estan més garantides que a la resta d’Espanya./ ARXIU


28

anàlisi / Opinió

MóN empresarial EL REPTE NACIONAL NOVEMBRE 2012

Arcadi Oliveres

“La independència canviaria l’estat d’ànim de la ciutadania, però, a la vida diària, res” :

Arcadi Oliveres, profesor d’Economia Aplicada a la UAB i president de l’onagé Justícia i Pau. r.f..

Com valora el moment que està vivint Catalunya en aquest moment? Creu que es podria qualificar d’històric? Jo crec que s’hauria de definir doblement: ha nascut una nova esperança política i existeix

una fortíssima crisi econòmica i social. La primera realitat és molt lògica i a més molt positiva, però s’ha de tenir present també que estem patint problemes econòmics molt greus que han portat a un atur disparat i a grans retallades a l’Estat del Benestar. A què es deu que haguem arribat a aquest punt d’inflexió? Què ha canviat en la sensibilitat popular i política respecte a anys anteriors? Tinc la impressió que s’ha barrejat la indignació de la gent davant d’aquesta autèntica presa de pèl econòmica per part del poder, tant central com autonòmic. La crisi va començar al 2008, però, lluny d’alleujar-se, cada vegada és més forta i la gent al final ha dit prou, perquè evidentment a la manifestació de la última Diada hi ha molta gent que està defensant arguments ideològics, però la gran majoria està protestant davant una situació

Mas ha aprofitat la voluntat independentista d’una part important de la població per treure’n un rèdit electoral i portarse’n el gat a l’aigua.

econòmica que s’ha fet del tot insostenible. Quin creu que és el problema més greu de Catalunya en aquests moments? El problema més greu, sens dubte, és que la gent que vol tenir feina no pugui fer-ho i especialment la gent més gran, que no està rebent les prestacions que necessita per compensar el salari que no poden obtenir treballant.

Veu apropiada la convocatòria d’eleccions per a aquest pròxim 25N? Completament desencertada. Tinc la impressió que Mas ha aprofitat la voluntat independentista d’una part important de la població per treure’n un rèdit electoral i portar-se’n el gat a l’aigua. Des del meu punt de vista, penso que no és el moment adequat, és una despesa innecessària. Sí que és cert que d’aquesta manera s’eviten moltes comissions d’investigació i s’aconsegueix un suport més fort per governar, però, pel que al ciutadà respecta, aquest no era el moment adequat. Quina opció veu més factible per a un futur proper de Catalunya: continuar com a comunitat autònoma d’Espanya, el pacte fiscal o la independència? A la llarga jo penso que el camí és la independència, ja que Catalunya és un país, és una llengua, és una manera de fer… La història apunta en

aquesta direcció, sens dubte. Però el camí no serà senzill ni curt, i penso que mentrestant l’opció del pacte fiscal no és gens menyspreable, no tant des d’un punt de vista econòmic com de llibertats. És secundari el que es rebi de Madrid, el que importa és el futur de la societat catalana. Què creu que canviarà a nivell de la ciutadania si finalment es convoca el referèndum sobre el tema i, a mig termini, s’assoleix la independència? Res de res. Canviaria el nostre estat d’ànim, la nostra honorabilitat, si vols, però tinc la impressió que el que marca el dia a dia dels ciutadans del nostre país té més a veure amb la indústria, les relacions internacionals… Ja m’agradaria, ja, que Catalunya es plantegés la seva economia futura d’una altra manera, però, desgraciadament, crec que a la pràctica aquests canvis seran mínims.

pau molinas

Catalunya, laboratori d’Europa .

Pau Molinas, consultor i ambaixador empresarial de Catalunya.

La societat catalana, pel que fa a la seva posició davant d’una possible independència, sembla dividida en tres grups:

• Continuistes constitucionalistes, que pensen que tot hauria de seguir igual. • Reformistes no secessionistes, que defensen que cal fer reformes a Espanya per donar a Catalunya el que demana, com és el cas d’un nou pacte fiscal, canviant la constitució si fos necessari. • Independentistes, que veuen la independència de Catalunya és un fi en si mateix, com a resposta a un sentiment de no pertinença a Espanya. I encara crec que se’ns ha escapat un quart grup de ciutadans: el dels reformistes secessionistes, que advoquen per reformes profundes a Catalunya que només un procés d’independència podria catalitzar. És a dir, la secessió és un vehicle, no un fi en si mateix, per aconse-

guir un objectiu més important que ser independent: ser els millors. El compromís del Govern per a executar certes reformes precediria al suport d’aquest quart grup de ciutadans en un hipotètic referèndum sobre la independència. En el pla polític, Catalunya hauria de redefinir les seves estructures d’Estat per tal d’encaixar perfectament en el projecte europeu, incloent-hi el disseny financer i del sector públic. En clau domèstica, seria condició sine qua non una profunda reforma del sistema electoral català que s’hauria d’orientar cap a un tipus majoritari i de llistes obertes, que doni més control a la ciutadania. En un pla més econòmic, es podria fer de Catalunya un territori model en qüestions com ara gestió de la innova-

ció, emprenedoria, networking, planificació industrial,... i, per descomptat, en tot allò en què ja destaquem: mobilitat, disseny, gastronomia,... Imaginin vostès poder contractar els gurus del model israelià d’emprenedoria, els artífexs del miracle que va convertir aquest país en el l’start-up nation de referència, amb més start-ups que països com Japó, la Xina, l’Índia, Corea, Canadà o Regne Unit; els que han aconseguit que Israel hagi atret, per persona, el doble de capital risc que els EUA i trenta vegades més que Europa. Doncs és possible. O imaginin poder adaptar el model de planificació de Singapur, el que va portar a aquesta pobra colònia britànica, també envoltada d’enemics, a convertir-se en una de

“És condició sine qua non una reforma del sistema electoral català orientada cap a un tipus majoritari i de llistes obertes”

les economies més puixants d’Àsia. Doncs també és possible. Imaginin-nos ajudant a Europa a implementar tot el que nosaltres hauríem fet i après aquí. De debò creuen que expulsarien Catalunya de la UE?



30

anàlisi / Opinió

MóN empresarial EL REPTE NACIONAL NOVEMBRE 2012

Xavier Pascual

Crisi professional = professionals en crisi? Cal reeducar-nos en uns valors diferents L’entorn econòmic actual està canviant i aquest canvi ha condicionat molt diversos aspectes de la societat. Estem assistint a una sèrie de transformacions impensables fa només tres anys, com és el cas de la variable treball o l’escala de valors professionals. Cada vegada és més important tenir i retenir el treball, ja que aquest fet suposa la línia divisòria entre l’exclusió social i l’estabilitat, sense oblidar els condicionants emocionals que comporta assegurar el lloc de treball.

Xavier Pascual, director de salons de Fira Barcelona .

Segons les darreres estadístiques, la implicació del treballador amb l’empresa i el grau de

satisfacció amb els caps i en l’àmbit intern de l’empresa són més alts que abans que la crisi, el qual s’entén com a posició defensiva dels treballadors. Un entorn de caiguda de les facturacions genera moltes tensions internes i un clima enrarit per al professional. En aquesta crisi, les visions estratègiques són la viabilitat financera de l’empresa i les decisions es prenen en el més curt termini, d’avui per demà, fet que provoca inevitablement una certa desorientació al no tenir clar cap a on es va. Es prenen decisions que aparentment semblen poc coherents, però com ningú té la recepta, no es discuteixen.

Potenciar el talent intern El fet de fer bé la teva feina ja

no és garantia de continuïtat en el lloc o en el càrrec. Estem condicionats per la salut financera de la companyia i els criteris de regulació no són qualitatius sinó quantitatius. Són moments per rescatar el talent internament, per recuperar aquells professionals que no ocupen llocs rellevants, sovint perquè resulten incòmodes per l’establishment, però que, per experiència, són grans coneixedors de les seves àrees específiques o posseeixen una notable visió estratègica. Una altra conseqüència és la manca de perspectives de millora professional per als qui mantinguin el seu lloc de treball, ja que a mig termini es preveu la paràlisi de les carreres professionals. Serà molt més difícil l’ascensió, atenent les poques oportunitats de canvi, i perquè

“Avui el més important ja no és ser el millor, sinó ser l’únic a fer-ho”

es produirà una congelació de l’staff superior a les empreses, amb mobilitat horitzontal, però sense reconeixement salarial. I anem a conèixer un ampli lèxic de nous jobs descriptions.

Altres formes d’ocupació Un augment del treball per compte propi, versió moderna d’una nova generació d’emprenedors (que no és més que un eufemisme d’aturats en

actiu) amb enormes dificultats reals de tirar endavant, a excepció d’aquells que sàpiguen trobar nínxols on els seus projectes siguin únics. Avui el més important ja no és ser el millor, sinó ser l’únic a fer-ho. Hi haurà un augment de l’ocupació parcial en el desenvolupament de projectes per part d’externs a l’empresa, visió més anglosaxona del treball (facility manegement), fet que suposa una oportunitat per a tots aquells professionals mitjans i alts que per motius financers han estat afectats. En qualsevol cas el més important per al professional és la seva actitud a la feina, com ho afronta, el seu compromís i satisfacció amb el que està fent. És la millor recepta per esperar, amb més garanties, l’arribada de temps millors.

david parcerisas

La separació es fa imprescindible

David Parcerisas, presidente del patronato de la Fundación EADA.

Catalunya

Com valora el moment que està vivint Catalunya? Es tracta d’un moment extraordinàriament interessant. Ple d’incògnites pero també ple d’il·lusions. Quin creu que és el seu problema més important? Cal fer molta pedagogia. No hi ha canals de comunicació i no existeix voluntat d’entendre la situació i les opinions dels altres. Les postures estan tan allunyades que la separació es fà imprescindible. Quins problemes específics s’està trobant la comunitat universitària amb l’actual situació del mercat? Vivim una crisi econèmica molt important que portarà limitacions al finançament públic de l’educació superior. Cal fer una anàlisi de les necessitats del país i en lloc de multiplicar la

oferta de titulacions, agrupales per fer facultats potents i de qualitat. La multiplicació de la oferta và ser un greu error, avui no es poden mantenir infraestructures físiques que es van fer pensant més en la visibilitat i rendibilitat política que en les necessitats acadèmiques. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara a mitja legislatura? Sí, hi ha hagut un moment clau a partir de la manifestació del 11 de setembre i calia aprofitar aquesta situació. Quina opció veu més factible per a Catalunya en els pròxims anys: pacte fiscal, independència, o manteniment de la situació actual com a comunitat autonòma espanyola? No sé quina es la mes factible, pero personalment la més

desitjable es la independència. Vull que els meus fills i néts es sentin orgullosos del seu país. S’ha produït un canvi en la percepció social de la independència respecte als últims anys… quins factors hi han influït al respecte? El maltracte econòmic i social rebut per part del Govern central. Els qui no viuen a Catalunya no ho entenen, pero el dia a dia d’un ciutadà català està frenat pel centralisme. Et lleves i has de pagar peatge, la benzina es un cèntim mes cara, no pots anar a l’aeroport amb metro o tren, si vols volar als Estats Units has de fer escala a Barajas, l’AVE no ens connecta amb França però va a Galícia,els contenidors del port de Barcelona han de sortir amb camions perquè no hi ha connexió ferroviària, els diners per

al crèdit van a rescatar Bankia, etcètera. L’incompliment per part del Govern central de tots els pactes fets amb Catalunya ha estat constant durant els últims anys, tant per part de governs del PSOE com del PP. Els polítics són uns mentiders professionals sense cap mena de preparació.

“Els polítics són uns mentiders professionals sense cap mena de preparació”


VISIÓ EUROPEA

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

31

Steven Blockmans, Expert en dret públic internacional del Centre for European Policy Studies

“Si Catalunya vol una independència pacífica i legal necessita pactar amb Madrid” Expert en dret públic internacional del Centre for European Policy Studies, Steven Blockmans està convençut que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i hauria de tornar-ne a demanar l’adhesió. Un procés que només veuria la llum si tot plegat comptés amb el vistiplau de Madrid. RAQUEL CORREA

Quin és el marc legal que regularia un procés d’independència com el de Catalunya? Segons el dret públic internacional, la secessió d’una regió contra la voluntat del govern de l’Estat sobirà és il·legal. Però hi ha una manera de fer que aquest procés sigui legal: un acord entre el govern central i el de la regió, com Montenegro, que es va separar de Sèrbia sobre la base d’un acord negociat amb la UE. Belgrad i Podgorica van acordar que es dugués a terme un referèndum, que seria respectat per totes dues parts. La majoria va votar en favor de la secessió i Sèrbia va acceptar el resultat. Hi va haver una solució pacífica gràcies a un acord comú; sinó, la secessió

hauria estat il·legal. Així que, si Catalunya es vol independitzar pacíficament i legal, necessita un acord amb Madrid. O sigui que tan crucial com el resultat del referèndum és el procés per arribar-hi. Al món hi ha molts estats de facto, regions que han proclamat la pròpia independència sense disposar de ple reconeixement, i això els hi fa més difícil accedir a les organitzacions internacionals. És el cas de Kosovo, quan es va independitzar de Sèrbia: només la meitat dels estats de l’ONU el reconeixen com un estat sobirà independent. I si Catalunya s’independitza legalment? Doncs quedaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar ser-ne membre, seguint el procés d’adhesió que segueix

qualsevol altre candidat a entrar a la UE, com Turquia. Catalunya hauria de provar que compleix tots els requisits per ser membre de la UE. Però, donat que Catalunya ja els compleix, seria un procés senzill... És veritat, però caldria seguirlo igualment. Seria comparable a Islàndia, que ja compleix moltes de les normes de la UE perquè formava part de l’Espai Econòmic Europeu, però fa més de dos anys que està en negociacions d’adhesió. A més, cal el vot de l’Eurocambra i que ho ratifiquin tots els socis de la UE. Es necessita temps. I durant aquest temps, què passaria amb la ciutadania europea dels catalans? Caldria fixar-no en negociacions amb Madrid i Brussel·les

per assegurar una transició adequada de drets i obligacions per als catalans. Molts estats tenen acords amb la UE que estenen drets i obligacions propis dels europeus, com ara la llibertat de moviment. I el que quedés d’Espanya,

hauria de negociar el seu estatus dins la UE? En un procés de secessió, una de les part=s és considerada l’Estat successor, i és qui hereta els drets i les responsabilitats internacionals del predecessor. Sembla que en aquest cas Espanya heretaria aquests drets, com ser membre de la UE, però també les obligacions, com el deute. Ara, que Madrid podria insistir que el preu a pagar per la independència, seria emportar-se part del deute espanyol. I ara posem-nos en el pitjor dels escenaris: una declaració il·legal d’independència. Si la secessió és il·legal perquè no està acceptada per Espanya, probablement tampoc ho estaria per la resta dels estats de la UE i això aïllaria Catalunya.

Raül Romeva, eurodiputat icv

“Preocupa que l’independentisme es basi en l’egoisme econòmic” Fa més de vuit anys que Raül Romeva (ICV) treballa per fer sentir la veu de Catalunya a l’Eurocambra. Amb aquest l’11-S reconeix que les coses han canviat, però encara hi ha molt camí per fer perquè Europa entengui Catalunya. R. C.

Es parla de Catalunya als passadissos del Parlament Europeu? El dossier català s’ha posat sobre les taules europees i el gran canalitzador d’això ha estat la manifestació de l’11-S. Mentre que abans havies de demanar que t’escoltessin, ara et demanen que els hi expliquis què està passant. I què en pensen els eurodiputats del gir independentista a Catalunya? A molts els inquieta la dimensió de la solidaritat, tenen por que el motor que alimenta això sigui un cert egoisme econòmic. És evident que hi ha un factor econòmic i molts catalans creuen que, si som independents, viurem millor.

Però jo sempre explico que els nacionalismes que són tancats, excloents i paralitzadors són un problema per a Europa. Però hi ha moviments que reclamen un canvi de fronteres i són compatibles amb la justícia social, ambiental i territorial. I et diuen allò que els catalans som com Alemanya, que no vol ajudar Grècia? Sí, i per això cal explicar els nostres arguments. Fins i tot a Alemanya la solidaritat entre regions es limita al 5%. En el cas espanyol no hi ha aquest límit. Si abans de fer la redistribució de renda, Catalunya és la tercera comunitat en renda per càpita, i després de fer-la és la novena, no és un tema de solidaritat, és un tema de justícia.

Hi ha diferències en les reaccions d’uns i altres en funció d’on són? Molts companys eurodiputats fan la lectura en funció del seu país, sobretot els britànics, però també els alemanys amb Bavària i els italians amb el Tirol. Hi ha un tendència, crec que errònia, d’equiparar tots els casos i pensar que el que passa a Catalunya podria passar a tot arreu. La nostra feina és mostrar que cada cas és singular. Però sí que es veu la necessitat d’establir un marc, perquè a Europa no hi ha un procediment estàndard i ara tot es deixa en mans dels estats. Davant d’un bloqueig de Madrid, creus que l’ajuda ens vindria d’Europa?

Ho faria, però s’ha de treballar, perquè Europa és una suma d’estats i, davant del dubte, es posiciona al costat d’ells. Em preocupa una certa ingenuïtat dels que creuen que Europa ens resoldrà aquest tema. En absolut: per a Europa som un problema. Però si amb Escòcia s’obre la porta, i Catalunya es defineix encara més, Brussel· les reaccionarà amb criteris europeus i no necessàriament estatals. Et fa por que Catalunya quedi fora de la UE? Sí, però aquest no és l’únic escenari possible. I encara que fos el cas, es podria plantejar el procediment de manera que, a la mateixa reunió del Consell Europeu on s’aprova la sortida de Catalunya de l’Estat, s’acceptés la seva entrada de Catalunya com a nou estat membre de la UE. Jurídicament és factible, però òbviament cal que estigui ben cuinat, ben acordat, i aquí és on entra la negociació.


febrer 2004 / MóN EMPRESARIAL

32- INFORME: QUALITAT / Radiografia del sector

Tribuna universitària Josep M. Garrell,

Robert Fernández,

Rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

Rector de la Universitat de Lleida (UdL)

“Cal avançar cap a un model “ Bolonya no de coneixement i innovació” ha millorat la universitat catalana per falta de recursos” Com valora el moment que està vivint Catalunya? És un moment clau. La crisi econòmica, provocada per una anterior crisi de valors, ens està abocant a una situació econòmica molt complicada on l’atur n’és la màxima expressió. L’encaix de Catalunya dins l’Estat, molt debatut en els darrers anys, s’ha posat ara encara més de manifest que mai, ja que a les qüestions de la identitat i de la llengua se li ha sumat un dèficit econòmic insostenible. En els propers anys s’hauran de trobar solucions a temes molt complexos, la coincidència dels quals en el temps no és casual. En aquest marc, quins problemes específics s’està trobant la comunitat científica i universitària? Pel que fa a la R+D+i s’ha notat una davallada molt important de recursos. Això és molt preocupant, ja que fa temps que es reconeix que el model econòmic de l’Estat s’ha esgotat i que cal avançar cap a un altre molt més competitiu basat en el coneixement i la innovació. Difícilment serem competitius en innovació i en una economia basada en el coneixement si es deixa d’invertir en recerca. Pel que fa a la formació universitària, cada cop hi ha més persones que necessiten ajuts econòmics per accedir-hi o per a continuar els estudis iniciats. Està satisfet de l’aplicació del pla Bolonya? Quines millores i quins problemes ha comportat? Aquest és un tema molt difícil d’explicar breument. El Pla Bolonya pretenia tres coses: centrar la docència universitària principalment en l’estudiant -aspecte obvi-; harmonitzar l’estructura dels estudis universitaris dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i tenir present les demandes del mercat tant a nivell d’estudis com de continguts formatius. Les universitats ja fèiem, en menor o major mesura, el primer i el tercer. En el cas de la Universitat Ramon Llull són dos aspectes que sempre hem tingut molt presents. Pel que fa al segon, és un tema que a l’Estat s’ha portat d’una manera diferent al gruix d’Europa, perquè es va imposar un model gens flexible on quasi tots els estudis s’han hagut d’estructurar amb graus de 4 anys (quan a Europa la majo-

ria són de 3), i màsters d’1 any (quan a Europa la majoria són de 2). Probablement hagués estat millor una estructura més flexible en la qual hi poguessin haver graus de 3 o 4 anys, i màsters de 2 o d’1 any en funció de les necessitats dels estudis. Hem reconvertit homogèniament carreres de 3 i de 5 anys en graus de 4. És evident que això genera desequilibris. I més enllà de tot l’anterior, l’aspecte més negatiu ha estat la hiperburocratització que el sistema ha afegit a la gestió dels estudis universitaris. Si el que es pretenia era flexibilitat i agilitat, de ben segur que no s’ha aconseguit. Si el que es volia era avaluar resultats, de moment s’avalua molt el projecte i poc el resultat. Caldrà doncs anar-ho ajustant per fer un sistema millor i més eficient. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara, a mitja legislatura? Crec que hem de confiar en el Govern. Si aquest creu que l’objectiu principal de la legislatura no es pot assolir i que cal convocar eleccions per tal que els ciutadans valorem les noves propostes, doncs crec que hem de confiar. De fet, en democràcia no és dolent consultar a la ciutadania, tot el contrari. ¿Quina opció veu més factible per a Catalunya de cara als propers anys? Abans de la manifestació de l’11-S, el més factible era avançar cap un model de finançament millor i que atengués a la realitat catalana de manera concreta, pel bé de Catalunya i de la resta de l’Estat. La situació actual té poc sentit, com reconeix una gran majoria de la societat. A partir de l’11-S, les posicions s’han distanciat i el tema és més complex. Segurament ara tot està obert, però em costa d’imaginar que, al final d’aquest procés, tot quedi com està ara. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi així pel que fa al finançament de les universitats catalanes? El finançament de les universitats públiques catalanes prové de la Generalitat i no de l’Administració General de l’Estat. Qualsevol canvi que portés a que la Generalitat tingués i pogués gestionar més recursos hauria de ser bo per a totes les universitats catalanes, siguin públiques o privades.

Com valora el moment que està vivint Catalunya? Quina és la problemàtica actual amb què s’està trobant la comunitat científica i universitària catalana donada l’actual situació de mercat? En aquests moments hi ha una línea vermella pel que fa a la financiació universitària. Les universitats catalanes estan molt per sota del que els correspondria per tenir una financiació adequada per cobrir les seves funcions de docència, d’investigació i de transferència de coneixements, i és evident que, tot i que esperem que la situació econòmica del país pugui millorar, en tot cas pensem que com la universitat és la solució o una part molt fonamental de la solució d’aquest problema, els pressupostos universitaris s’haurien d’haver reforçat i no caigut en la seva capacitat de financiació en les tasques de la vida acadèmica. I què passa amb les beques en aquest context socio-econòmic? Crec que hem parlat massa de les tasses acadèmiques i hauriem d’haver parlat molt més de les beques per veure quines persones no podien

quedar fora del sistema universitari per una qüestió econòmica. Estan satisfets amb l’aplicació del Pla Bolonya? Creuen que ha millorat o empitjorat l’àmbit universitari? Les intencionalitats acadèmiques del Pla Bolonya eren magnífiques però la seva implantació s’ha fet en un context pressupostari molt dèbil i això ha causat que la seva aplicació no sigui tot el reeixida que nosaltres voldriem. Tot i això, jo crec que els resultats de la seva aplicació són molt satisfactoris. Naturalment, però, amb uns pressupostos adequats a les intencions acadèmiques de Bolonya, en aquests momets estaríem parlant d’un èxit molt més gran del que estem tenint ara. Amb més recursos hauríem pogut fer una docència més personalitzada, per exemple, que era la que preveia el Pla Bolonya. Hauriem pogut fer millor les pràctiques i, per tant, el conjunt d’habilitats dels estudiants haurien millorat. Jo crec realment que Bolonya ha millorat la universitat catalana però no tant com preveien els plans generals per falta de recursos pressupostaris.


ANÀLISI

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

33

Tribuna universitària Carlos Pérez del Valle,

Imma Tubella, Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Rector de la Universitat Abat Oliba (UAO)

“Els somnis s’han de concretar en fulls de ruta i projectes concrets” Catalunya ha vençut la por d’allò que semblava impossible, el dret a decidir el seu futur i, si les urnes ho ratifiquen, la possibilitat de tenir un estat propi. I ho ha fet serenament, amb una gran dosi d’optimisme col•lectiu, que és justament el que dóna força als pobles. Tots sabem que aquest camí serà llarg, però que pels camins que condueixen a un somni val la pena de caminar-hi. Els somnis s’han de concretar en fulls de ruta i projectes concrets i s’ha d’aprofitar el seu impuls per repensar la mena de país que volem. Pel que fa a l’ensenyament superior no estem malament si ens comparem amb Espanya. Hem fet les coses bé i, en certa manera, ja fa temps que hem començat a construir estructures d’Estat, com ara els instituts de recerca amb un gran reconeixement internacional o la mateixa universitat que dirigeixo, la UOC, que ha demostrat que en la seva diferència rau la clau de la seva excel•lència. I la seva diferència no es fonamenta en la tecnologia, sinó en la transformació del model educatiu a causa de les TIC, l’eficiència en la gestió i la flexibilitat en les estructures de governança. El sistema universitari català té, com tots els sectors de la nostra societat, greus problemes financers. Perd talent i és incapaç d’atraure’n. I no

podem oblidar, encara que tenim tendència, que la greu crisi de recursos que patim és deguda en gran part, d’una banda, al fet que l’Estat ens ha traspassat les competències però no pas els diners per pagar- les i, de l’altra, al fet que Catalunya ni controla la riquesa que genera ni en gaudeix. El nostre país tampoc no pot decidir el model d’universitat i recerca que vol. Sense anar més lluny, els rectors de les universitats catalanes érem partidaris d’aplicar Bolonya com ho feia la resta d’Europa, i així ho vam manifestar en un comunicat conjunt llegit públicament davant la ministra d’aleshores, Mercedes Cabrera. Però Espanya no va escoltar i vam anar a un pla de Bolonya allunyat de la majoria dels estats europeus i que, en tot cas, només ens acosta a Grècia i a Bulgària. Des del punt de vista de l’ensenyament, i en aquest cas de l’ensenyament superior, només ens en podrem sortir si tenim sobirania plena per a fer-ho. Em sembla que ha quedat molt clar amb les declaracions i accions del Ministeri aquests darrers temps. Per això, les eleccions, que són molt més que unes simples eleccions, em semblen tan urgents com imprescindibles. Tot està per fer i tot és possible, i en aquest cas només depèn de nosaltres.

“Desprès de les eleccions haurem de reprendre el camí” Com valora el moment que està vivint Catalunya? El nostre país pateix una crisi econòmica intensa en el marc europeu i espanyol, i no es pot negar que ja fa massa temps que l’atur colpeja la nostra integració social, molt particularment sobre el valor del treball. Tot i això, hom no hauria de menysprear la capacitat de reacció de la societat catalana en el seu conjunt, i molt especialment, del seu esperit emprenedor. Quins problemes està trobant la comunitat científica i universitària amb l’actual situació del mercat? La comunitat científica pateix una considerable disminució del finançament, que no només afecta a les universitats públiques. La contracció de les inversions públiques en recerca i la situació de les empreses, augmenta les dificultats per al desenvolupament de missions fonamentals, pròpies de tota la comunitat universitària. Està satisfet amb l’aplicació del Pla Bolonya? Com a rector, jo n’estic satisfet. És cert que, com que la UAO-CEU va iniciar el seu recorregut com a universitat desprès de la creació del Pla Bolonya, els anteriors plans d’estudis havien contemplat ja alguns dels canvis que Bolonya comportava, i la translació no ha estat traumàtica. En aquest sentit, l’esforç en programació i coordinació en l’àmbit de la docència ha permès també una reflexió sobre la coherència interna dels títols i sobre la qualitat dels ensenyaments i la seva adaptació a les necessitats actuals de les empreses i de la societat. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions?

No em correspon, com a rector d’una universitat, fer una valoració d’una convocatòria electoral del Govern de Catalunya, qui té la competència per a dur a terme aquesta decisió. Després de les eleccions, sigui quin sigui el resultat, haurem de reprendre el camí per assolir un sistema universitari capaç de donar a la societat catalana alternatives per a la sortida de la crisi. Quina opció veu més factible per a Catalunya: el pacte fiscal, la independència o el manteniment de la situació actual com a comunitat autònoma espanyola? La universitat ha de treballar amb la vista posada en la situació de cada moment. Actualment, la capacitat de desenvolupament i de difusió del sistema universitari català em sembla inqüestionable, no només com a sistema, sinó també pel seu potencial de col•laboració amb altres universitats espanyoles i estrangeres. Quines conseqüències es poden derivar del canvi polític en relació al finançament de les universitats catalanes? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? L’aportació pressupostària pública a les universitats privades és nul•la, i per això no es previsible cap canvi decisiu del finançament en els propers anys. En la perspectiva d’eficiència de les universitats catalanes, els plantejaments no seran en tot cas molt diferents als d’altres sistemes universitaris espanyols i europeus: la valoració dels resultats del Pla Bolonya i la consideració de si el desenvolupament actual de grau i postgrau és l’adient o l’avaluació del desenvolupament de les eines de recerca i de transferència del coneixement.


34

ANÀLISI

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

Anna Maria Geli,

Pere Alavedra, Rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Rectora de la Universitat de Girona (UdG)

“El coneixement, el seu cultiu i la seva transmissió La universitat catalana són condicions necessàries donarà suport al poble per generar riquesa” A l’inici de curs, en el marc del Fòrum Vives, el Sr. Jordi Curell ens dirigí unes paraules, que, al meu entendre, són un bon resum i un bon full de ruta sobre què ha de fer la universitat d’ara endavant: “Hem crescut en els darrers deu anys en temes d’innovació sis vegades menys que Europa. El problema d’Europa és la no-convergència de la riquesa entre els països del nord i els del sud. Al vell continent, en general, i de forma especial als països del sud, el que no funciona és la relació universitat-empresa.” Malgrat tot, el teixit empresarial català s’ha transformat i hem vist així com més de 40.000 pimes catalanes són exportadores. Les exportacions catalanes han ascendit a més de 55.000 milions d’euros, un 28% del PIB català. Com deia no fa gaire el Sr. Joaquim Gay de Montellà, “sembla un miracle veure com l’empresa catalana, en un entorn de forta restricció creditícia, està sortint a l’exterior. Les exportacions catalanes durant l’any 2012 han crescut un 6% més que durant el mateix període de l’any 2011, i han arribat al 86% de cobertura de la balança comercial de Catalunya.” També és cert que, segons dades de PIMEC, l’empresa catalana té un potencial d’exportació de 28.000 milions d’euros l’any, per sobre de les actuals; és a dir, poden incrementar en un 14% el PIB català. Tot i l’esforç que estem fent des del sistema universitari català per la transferència del coneixement, estem molt lluny de les pimes. Tan sols una minoria dels professors universitaris catalans han signat convenis de

col·laboració amb pimes, i una ínfima part els realitza de forma habitual. El coneixement, el seu cultiu i la seva transmissió són condicions necessàries per generar riquesa. Necessàries, però no suficients. La generació de riquesa demana dues coses més: saber i saber fer. Aquests dos ingredients són allò que anomenen innovació, i normalment la innovació no és patentable i, per tant, no es valora a l’efecte de la promoció universitària. Tot conversant amb una empresària membre del nostre Consell Assessor Universitari, em deia: “De la crisi, sols en sortirem fent allò que avui no tenim, i que tindrem l’any 2020. Si nosaltres no ho fem, ho faran uns altres i nosaltres els ho comprarem, però en aquell moment no ens podrem queixar: la culpa haurà estat nostra.” Se’ns presenta, sens dubte, un repte difícil, però il·lusionador, al servei del país. Tenim una oportunitat perquè la universitat, de la mà de les empreses, torni a ser el motor que necessita la societat. Fem el pas

“Tot i l’esforç que estem fent des del sistema universitari català per la transferència del coneixement, estem molt lluny de les pimes”

Com valora el moment que està vivint Catalunya? El moment que vivim és fruit d’un seguit de circumstàncies que han provocat un cert deseiximent entre Catalunya i Espanya. No tan sols per qüestions relacionades amb la balança fiscal i amb el contingut econòmic de l’autonomia sinó també perquè l’Estat Espanyol ha actuat amb ben poca sensibilitat en assumptes com ara la retallada de l’Estatut d’Autonomia a càrrec del tribunal Constitucional, o en determinades polítiques contràries a la llengua pròpia del país. Catalunya, després de l’11 de setembre, prèn la decisió d’avaluar les possibilitats polítiques d’una nova forma de relació amb Espanya. I el sol fet que s’ho plantegi, és positiu. I democràtic. Quins problemes té la comunitat científica i universitària amb l’actual situació del mercat? El problema més greu és, per descomptat, el finançament. Tant les estretors de caixa que venen provocades per les dificultats de finançament de la Generalitat com, en una línea més profunda, l’empitjorament de les condicions pressupostàries generals i, en concret, les retallades en aspectes clau de la vida universitària, com ara els programes de recerca, el suport que reben els investigadors i les infraestructuras docents. La universitat és una institució pública i, com a tal, s’alimenta de fons públics, sense que això impedeixi recórrer a finançament privat o a col•laboracions avui imprescindibles per solidificar les sinergies de les transferències i per fer front a importants reptes de futur.

Està satisfet de l’aplicació del Pla Bolonya? Què ha millorat i què ha empitjorat en l’àmbit universitari? Desprès d’uns primers anys de dificultats, tant per la recepció del pla com per la implantació d’un nou tipus d’ensenyament, podem analitzar Bolonya com una oportunitat única no tan sols per avançar en la integració europea sinó també per oferir als estudiants una nova manera d’aprendre, de fer via pel camí del coneixement. Bolonya ha permès una racionalització de recursos i la instal•lació en l’entorn universitari d’una dinamització que va a favor de la docència de qualitat. Quines conseqüències es poden derivar d’un canvi d’aquestes dimensions en relació al finançament de les universtitats catalanes? Quins avantatges i quins inconvenients hauria? Al comunicat que vam emetre els rectors de les universitats públiques catalanes, agrupades en l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), es donava suport a la resolució del Parlament de Catalunya que demana fer un referèndum d’autodeterminació en la propera legislatura. I ho reafirmo com a rectora de la UdG, que “les universitats estan al costat del Parlament de Catalunya i del que va aprovar per immensa majoria”. La voluntat de les universitats catalanes és ser fidels al que decideixi el poble de Catalunya, de manera lliure i legítima. En aquest terreny és ben difícil preveure què succeïrà. Però és evident que un reforçament de la capacitat de decisió del país no farà sinó reforçar les possibilitats de futur d’un model universitari propi.


ANÀLISI

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

35

“Es l’hora de la política catalana” Francesc Xavier Grau, Rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

La crisi ens ha fet més palesa una realitat que ja existia. A través de l’economia s’han fet més evidents a tothom les restriccions a les capacitats de decisió dels catalans. I gràcies a la manifestació de l’11-S, a la franca expressió de més d’un milió i mig de catalans, carregada

de convenciment, serenor i determinació, s’ha fet evident a tot el món que la nació catalana vol i ha de poder decidir, i ho ha de poder fer sense por. Catalunya és un país que per dimensions culturals, artístiques, socials i econòmiques ocupa un lloc destacat al

món. Es troba a la part d’alta dels països del món en paràmetres de desenvolupament humà (15è lloc del rànquing mundial), econòmics (28a economia del món en PIB/càpita) i també científics (23a en producció científica total i 12a en producció per habitant). Ningú no en pot discutir la dimensió suficient al costat de països competitius que s’aguanten ben bé sobre els seus peus en aquest món global, com són a Europa tots els nòrdics, els del Benelux, Suïssa, Àustria i tants d’altres, alguns dins la Unió Europea i d’altres no. Quina és la por que com a nació pot tenir Catalunya? La de no poder competir al món en igualtat de condicions? La independència és una opció clara, però no és tampoc l’única. La que sembla òbvia que no pot continuar és la situació actual, la d’un país que veu com els seus esforços han de ser sempre més grans per disposar de les infraestructures i els serveis públics que corresponen al seu nivell de desenvolupament. Amb matisos, fins i tot amb discrepàncies en l’expressió dels objectius finals, el que sí que hi ha avui a Catalunya és un gran

consens en aquesta apreciació i en la necessitat de fer efectiu el dret a decidir. És hora, doncs, de treballar per fer-ho possible. Aquest escenari defineix la gran qüestió nacional en un moment en el qual n’hi ha moltes damunt la taula, la primera de les quals és la crisi i totes les seves crues conseqüències: insuportables taxes d’atur, dificultats de moltes empreses per sobreviure, dificultats financeres per donar cobertura als serveis públics... Uns problemes són de final de mes, d’altres per a l’any que ve i la gran qüestió nacional que ens ocupa pot tenir una escala d’anys. Però si no resolem els problemes de la setmana ens podem trobar sense ni poder tractar el problema nacional. Per això ara és el gran moment de la política catalana. Cal que totes les forces polítiques que comparteixen la idea que Catalunya, nació, ha de poder decidir el seu futur, treballin plegades per aquest objectiu, però també ho facin per resoldre els problemes immediats del país. Ara és el moment.


36

POLÍTICA / Eleccions

MóN empresarial EL REPTENACIONAL NOVEMBRE 2012

25 N ELS CANDIDATS Món Empresarial ha recollit l’opinió de tots els partits polítics amb representació parlamentària, a través d’una sèrie d’entrevistes als seus representants, sobre el debat sobiranista. Els hi oferim les posicions de les diferents formacions sobre les conseqüències que tindria un canvi de sistema per al sector empresarial català: el bloc sobiranista ven una independència, més asèptica o més identitària, depenent dels casos, però sempre com un projecte per a una gestió més eficient dels recursos, mentre el bloc unionista traça el seu discurs sobre la incertesa de la relació d’un nou Estat amb Europa com a teló de fons, i el missatge de què encara hi ha espai, que encara hi som a temps, de buscar vies alternatives. Mónica Daluz

preguntes realitzades als partits polítics 1. Quins són, al seu parer, els reptes d’una Catalunya independent des del punt de vista empresarial? Quins serien els avantatges i els inconvenients per als empresaris? En el cas dels inconvenients, cóm s’anirien superant? I pel que fa als avantatges, quins començarien a ser efectius des del primer moment? 2. Són molts els empresaris, així com una part de la ciutadania, que pensen que en aquest moment els governants haurien de concentrar tots els seus esforços en explorar vies per superar la crisi econòmica, per tal d’establir les bases d’una economia sòlida i sanejada. En definitiva, que s’està invertint un temps molt valuós en el debat sobiranista. Què li sembla aquesta afirmació? 3. Tots sabem que les situacions d’incertesa no són les més favorables per a la reactivació de l’economia; si després de les eleccions del 25N, els governs autonòmic i central entren en una fase de negociació, aquesta pot allargar-se durant mesos... Han pensat com pal·liar els efectes d’aquesta incertesa sobre el futur? 4. S’ha posat en el lloc dels catalans que també volen continuar sent espanyols? Des d’aquest punt de vista, creu que per evitar la fractura social, en una futura consulta sobre la independència, fóra aconsellable fixar un percentatge de recolzament popular superior al del 51%? 5. Què opina d’explorar una tercera via, una independència només en l’aspecte econòmic, per exemple? Quines serien les seves propostes al respecte? 6. Creu que els partits sobiranistes han aprofitat la precària situació econòmica en què es troba la població per tirar d’aquest argument i anar cap a la independència per la porta del darrera? Seria ètic arribar a una hipotètica independència sense un sentiment identitari real?

Joan Herrera, candidat

Iniciativa per Catalunya Verds

“Solució estructural amb un model econòmic diferent” 1 - El que no és viable és la situació actual. La situació econòmica i les polítiques d’austeritat dogmàtica de països independents com Portugal, Grècia o el mateix Estat espanyol així ho demostren 2 - Compartim aquesta afirmació, som els primers que estem centrant el debat en la situació econòmica i social. El país té dues urgències: desencallar l’actual situació amb l’Estat, exercint el dret a decidir i, a partir del 26N, com fem front a la situ-

ació d’emergència econòmica i social que viu Catalunya, plantejant i aplicant una solució estructural amb un model econòmic diferent basat en l’economia productiva i una redistribució més equitativa. 3 - Aquests serien els costs de la transició, però l’actual situació també en té. No s’ha de tenir por de la democràcia: les decisions democràtiques no han de comportar forçosament major inestabilitat. Podem aprendre del procés d’Escòcia, per exemple.

“No es tracta de triar entre sentiments, sinó de decidir com a comunitat política plural i diversa” 4- No hem de fer un debat sobre la identitat. No es tracta de triar entre sentiments, entre el català i espanyol (com plantegen PP,

Cs i SI). Es tracta de decidir com a comunitat política, plural i diversa, quina relació volem amb l’Estat i amb Europa d’una manera democràtica. Som la garantia que Catalunya segueixi essent un sol poble, amb unitat civil. 5 - Si fos possible, el pacte amb l’Estat s’ha de fer a partir de la pròpia sobirania, de la nostra llibertat per decidir

en cada moment sobre l’economia, la llengua, la cultura i el finançament. Però el camí a seguir ha de ser una negociació bilateral de Catalunya amb l’Estat basada en la lleialtat institucional que ha trencat unilateralment l’Estat darrerament; les converses han de ser d’igual a igual, per conèixer la voluntat estatal i establir les condicions del nou pacte.


Eleccions / POLÍTICA

NOVEMBRE 2012 EL REPTE NACIONAL MóN empresarial

37

ELS CANDIDATS Alícia Sánchez-Camacho, candidata

Partit Popular de Catalunya

Independència: triple precarietat

1 - L’escenari de la independència portaria Catalunya a una triple precarietat. Una primera, institucional, que comportaria l’aïllament de la UE i de la comunitat internacional;

també una precarietat econòmica, amb la sortida de l’euro, la inestabilitat econòmica fruit del canvi de realitat política i la desconfiança dels mercats i de les inversions estrangeres,

i una tercera, la precarietat social, que comportaria la divisió entre els catalans. 2 - La subscric plenament. Catalunya viu la pitjor crisi econòmica i financera des del restabliment de la democràcia ,i el debat sobiranista i aquesta convocatòria electoral de Mas no han fet més que afegir-ne més. No hi ha pitjor crisi econòmica que aquella a la qual s’hi afegeix una crisi política. 3 - A nivell dels dos governs, i dins dels límits que els hi imposa el seu diferent àmbit competencial, cal mantenir la plena col·laboració i la lleialtat institucional. El primer és treballar conjuntament per lluitar contra la crisi econòmica, reduir l’atur, aconseguir que les pimes tornin a tenir accés al crèdit i assolir els objectius de dèficit. Dins aquest diàleg lleial, el PPC també aposta per una modificació i millora substancial del sistema

de finançament. 4 - El fet que Catalunya es volgués separar d’Espanya no només interessa als catalans, sinó al conjunt dels espanyols. Per tant, atès que la Constitució estableix que la sobirania nacional és única i indivisible, i resideix en el poble espanyol (no només en els ciutadans de Catalunya), cas que es convoqui un referèndum ha de ser a nivell de tot l’Estat, de manera que ningú no quedi exclòs de donar la seva opinió. 5 - Des del PPC treballarem per aconseguir una important millora en el finançament de Catalunya, un nou sistema de finançament que aporti a Catalunya el recursos necessaris per a cobrir les seves àmplies i importants competències. Més recursos, però també més responsabilitats en la gestió; un nou model de finançament, dins el règim comú de la LO-

“La independència portaria Catalunya a una triple precarietat: institucional, econòmica i social” FCA, que sigui viable, possible i realista, que suposi més recursos i més co-responsabilitat fiscal, i que garanteixi una solidaritat limitada i finalista. 6 - Seria fals i enganyós. El PPC diu que els catalans tenim el dret a saber la veritat: si Mas declara la independència ens quedarem fora de la UE i del euro, retrocedirem de cop 25 anys; si Catalunya se separa no es podran pagar les pensions, ni el subsidi d’atur; si s’aixequen fronteres moltes empreses marxaran, com diuen molts empresaris en privat i algun de molt significat s’ha atrevit a dir en públic. No es pot enganyar els catalans plantejant-los una Catalunya ideal que no existirà, aprofitant-se de la lamentable situació econòmica que està patint el conjunt de la societat catalana.

Oriol Junqueras, candidat

Esquerra Republicana de Catalunya

“La independència és un mitjà, no una finalitat i, per tant, una condició necessària per sortir de la crisi”

“Llibertat per decidir” 1 - Bàsicament els reptes serien tres, i tots estarien íntimament lligats: internacionalització de la nostra economia, increment de la productivitat i de la intensitat de la innovació empresarial i una millora substancial de l’accés al crèdit. El nostre partit fa temps que defensa els múltiples avantatges que suposa el procés independentista, que es resumeixen en dos: més recursos i plena llibertat per decidir com volem sortir de l’actual crisi. La independència no faria desaparèixer els problemes, però sí ens donaria noves eines per afrontar-los. En el cas de la internacionalització, partim de bons registres (més d’un 15% de creixement anual de les exportacions des de 2010) però requerim de la capacitat per gestionar les nostres pròpies infraestructures si volem posar fil a l’agulla en la construcció del

corredor mediterrani o la gestió independent del port i l’aeroport de Barcelona. Pel que fa a la política d’innovació, necessàriament necessitem una injecció de recursos públics notablement superiors al sector industrial per garantir una major capacitat d’absorció tecnològica. Per últim, proposem la creació d’una banca pública partint d’estructures ja existents, per tal d’assegurar-nos que el diner arriba a l’economia productiva. En la mesura que siguem capaços de dissenyar una hisenda catalana eficient - una de les úniques eines d’estat que cal constituir prèviament - podríem disposar abans d’una major capacitat de finançament i d’una política fiscal pròpia, dos elements extremament útils per propiciar la reactivació econòmica.

2 - Em sembla que és una afirmació errònia. Sempre hem entès que l’independentisme ha de ser un mitjà i no una finalitat i, per tant, una condició absolutament necessària i urgent per sortir-nos-en. Avui en dia la independència és una causa que ha guanyat el combat de la racionalitat econòmica. El que és irracional és creure que hi ha una alternativa més favorable de recuperació al si de l’estat espanyol. 3 - El que podria perllongar més una situació d’incertesa és allargar un procés que pensem que difícilment té marxa enrere. Les últimes enquestes, però sobretot la manifestació del darrer 11 de setembre, ens demostren que la majoria del poble català té clar que la independència és un objectiu desitjable. Allargar la concreció d’aquesta voluntat majoritària a

través d’un procés d’autodeterminació és el que precisament pot fer allargar un procés d’incerteses i tensions amb l’Estat espanyol, situació gens favorable per al bon funcionament de l’economia. 4 - Parlar de fractura social a Catalunya, tenint en compte el tarannà dialogant que sempre ha estat clarament majoritari, només pot atribuir-se al desconeixement de la nostra realitat o a la mala fe. Ens podríem fer la pregunta també en sen-

tit contrari: és prudent demorar un procés d’independència quan hi ha una majoria clara que la considera desitjable? Jo crec que tampoc. Si el procés d’autodeterminació es duu des de l’estricte i escrupolós respecte al dret a expressar la diversitat d’opinions i sentiments de tots els catalans i les catalanes – i no dubto ni un moment que serà així -, el percentatge necessari serà una condició menor. 5 - Penso que és una manera d’enganyar-nos a nosaltres mateixos i de perpetuar un problema històric. La independència econòmica és política i viceversa. I no és incompatible amb mantenir fluides i bones relacions comercials i diplomàtiques amb els nostres futurs estats veïns, com l’espanyol.


38

POLÍTICA / Eleccions

MóN empresarial EL REPTENACIONAL NOVEMBRE 2012

ELS CANDIDATS Pere Navarro, candidat

Partit Socialista de Catalunya

“No hi ha dret a què juguin amb els anhels” 1- El repte d’un empresari és ser competitiu per vendre el màxim, sigui on sigui l’empresa, però el benestar d’una Catalunya independent es jugaria en les exportacions i les importacions, i la política monetària aquí hi té un rol capital. Per tant, el que és clau és si ens mantindríem a la Unió Europea, i tot sembla indicar que no seria així durant un període de temps indeterminat. Es fa difícil negar que un procés d’independència afegiria incertesa en variables clau de l’economia catalana. 2 - Em sembla bàsicament certa, perquè aquest procés electoral atura entre tres i sis mesos l’acció de govern contra la crisi, tot i que l’acció del Govern Mas era ja pràcticament inexistent d’abans. De tota manera, no subscric el tòpic que

l’exercici de la política va sempre en contra de l’economia. La fortalesa i la legitimitat de les institucions és clau per a la prosperitat de les persones i de les empreses. 3 - Excel·lent pregunta per als qui han iniciat un camí de no retorn sense full de ruta previ. No veig la manera de negociar els termes d’un referèndum primer, i eventualment després de la sortida d’Espanya i, de retruc, de la UE, que és l’única alternativa que planteja el senyor Mas, sense sotmetre Catalunya i a les seves empreses a l’incertesa. Sempre s’ha dit que els costos més grans de la independència estan en el seu llarg i difícil procés de transició. 4 - M’hi poso perquè en sóc un d’ells. Els termes de la consulta legal i acordada que nosaltres també plantegem com a neces-

sària han de ser fixats per consens per part dels governs. Si agafem l’exemple del Quebec, efectivament val la pena pensar en majories àmplies, perquè, seguint el raonament que allà es va fer, no és igual canviar que romandre. Tot i així, el risc de fractura social és evident ,i per això estem convençuts que el federalisme és millor solució que la independència. En aquest sentit, també caldria acordar quina possibilitat de doble nacionalitat donarien els governs, perquè per molta gent aquesta pot ser una variable important a l’hora de reflexionar. 5 - Aquesta és la nostra proposta: una solució federalista que millori i blindi el finançament, que delimiti molt millor les competències de la Generalitat, que reconegui explícitament la nostra nació i la nostra

Daniel Rivera, candidat

Ciutadans

“Més grans si romanem units” 1 - Els beneficis econòmics i socials són més grans si romanem units que amb la independència. Amb la separació de Catalunya de la resta d’Espanya, grans i petites empreses de Catalunya es veurien afectades per l’entrada en vigor d’uns aranzels per a les exportacions, o per l’ús d’una moneda diferent a l’euro. Aquesta nova situació elevaria els costos de manera important i totes aquestes empreses perdrien competitivitat i valor respecte als seus competidors internacionals, inclosos els espanyols, la qual cosa portaria a moltes d’elles a plantejar-se si els hi compensa o té sentit continuar a Catalunya. No hi ha una sortida catalana de la crisi econòmica i financera que patim, hi ha una sortida catalana-espanyola-europea.

2 – C’s comparteix la idea que s’està invertint un temps molt valuós en un debat sobiranista quan el que la societat hauria d’estar pensant és en les polítiques d’estímul fiscal i d’inversió pública necessàries per crear riquesa i ocupació, en eliminar les barreres que obstaculitzen el desenvolupament del potencial econòmic de la societat catalana. Creiem, en aquest sentit, que és prioritari dissenyar un nou pla industrial que impliqui el conjunt de sectors productius catalans i que suposi el converteixi novament la indústria en el motor de l’economia catalana. Així mateix, s’ha de fomentar la política de R+D+i destinada a la millora de la capacitat de competir de les empreses amb productes d’alt valor afegit, i fomentar la implantació de clústers especialit-

zats en activitats industrials. 3 - La secessió és un acte greu que tindria conseqüències molt importants per a tots els ciutadans del país, que quedaria escindit, cosa que afectaria les generacions futures. La secessió un esquinçament de la societat espanyola i catalana, on els ciutadans se senten catalans i espanyols en graus diversos. Naturalment en cas d’un referèndum és necessari fixar un percentatge de suport superior al 51%. La integritat territorial d’un Estat afecta tots els seus ciutadans, no només a aquells que volen separar-se; afecta els drets polítics, civils i econòmics de tots els espanyols, i per això C’s s’oposa a qualsevol tipus de consulta sobre la separació de Catalunya de la resta d’Espanya que no es dugui a terme a través dels procediments constitucionals i no sigui aprovada per les Corts Generals. 5 – C’s és partidari de la reforma del model de finançament en el marc de la LOFCA durant 2013 mitjançant un acord multilateral entre el Govern

“La fortalesa i la legitimitat de les institucions és clau per a la prosperitat de persones i empreses”

llengua, i que permeti un senat compost pels governs dels territoris federats i amb competències legislatives. No n’hi ha prou només amb tenir més recursos. Aquesta és la solució que avança sense fracturar el país, i sense incerteses ni costos durant la transició. Fixi’s que ningú no diu que no sigui la solució millor, sinó que ja no és possible. I prou que ho és, possible i necessària també: cada cop més persones en prenen consciència. 6 - Em ruboritza veure com el president del meu país promet que una Catalunya independent resoldrà per art de màgia tots els seus problemes estructurals. Que si menys impostos, que si més prestacions socials, que si millors pensions... Són

promeses, com aquella seva que reduiria l’atur a la meitat en una legislatura. No hi ha dret a què juguem amb els anhels i les pors de la ciutadania en aquest temps de crisi. L’únic cert és que en aquests dos anys de pacte amb el PP, el Govern Mas ha empitjorat la situació que es va trobar, es miri per on es miri.

“S’està aprofitant la crisi econòmica i financera per enfrontar Catalunya amb la resta d’Espanya” d’Espanya i les comunitats autònomes, en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta reforma ha de fonamentar-se en els principis d’igualtat, autonomia i suficiència financera, co-responsabilitat fiscal, transparència i ordinalitat. En aquest sentit, establirem sostres de despesa i endeutament a les comunitats autònomes que les obligui a ser co-responsables en la gestió de tributs. A més, suprimirem el desajustament de dos anys respecte al cicle econòmic en les liquidacions pressupostàries de les comunitats. 6 - Efectivament s’està aprofitant la situació de crisi econòmica i financera per enfrontar Catalunya amb la resta d’Espanya. L’independentisme no dubta a dur a terme continus dis-

cursos victimistes, constants desafiaments a l’Estat de dret; en anomenar lladre o genocida cultural a Espanya amb la finalitat de crear un sentiment antiespanyol. Des del populisme més detestable es considera Espanya la causa de tots els problemes, i la independència la solució de tots ells. S’intenta així ocultar una mala gestió d’un govern que en menys de dos anys ha augmentat les llistes d’espera de la sanitat en un 42%, ha estat incapaç d’evitar que desapareguin 15.000 empreses i ha augmentat l’atur en 200.000 persones.



40

POLÍTICA / Eleccions

MóN empresarial EL REPTENACIONAL NOVEMBRE 2012

ELS CANDIDATS Joana Ortega, n. 2

Convergència i Unió

“Econòmicament viable” 1 - Catalunya com a Estat propi és econòmicament viable i el que demanem és que el poble pugui decidir lliurement el seu futur, per tal de construir un nou marc de relacions amb l’Estat espanyol i amb la resta d’estats membres de la UE que ens situï en igualtat de condicions. L’objectiu final d’aquest procés no és assolir l’estat propi en si, sinó dotar-nos d’aquelles estructures d’estat que permetin a la gent de Catalunya viure millor. Disposant de més recursos i amb plena capacitat de decisió, podrem ser més competitius i més innovadors, i internacionalitzar la nostra economia amb les millors eines. El nostre mercat, ara més que mai, és el món. L’inconvenient principal que tenim ara és seguir com estem: amb unes infraestructures insuficients i amb uns recursos

limitats – cada any paguem més de 16.000 milions d’euros a l’Estat espanyol que no retornen – que ens impedeixen reinvertir-los en el país per adequar les seves infraestructures a l’exportació, per oferir crèdit i liquiditat a les pimes i als autònoms, per regenerar el teixit industrial, per invertir en innovació i recerca, per poder oferir una formació de qualitat i amb valor afegit i, en definitiva, per permetre al nostre país sortir de la crisi a través de la reactivació de la seva activitat productiva i de la creació d’ocupació. 2 - Nosaltres no entenem un concepte sense l’altre. La consecució de l’Estat propi és una condició necessària per viure millor, i això significa, en aquests moments, superar aquesta crisi. Les nostres prioritats, i així ho hem remarcat en el nostre programa electo-

“La consecució de l’Estat propi és una condició necessària per viure millor i superar la crisi”

ral, són la reactivació de l’economia i la creació d’ocupació, garantir els pilars de l’Estat del benestar i avançar en la transició nacional. Per a nosaltres són tres prioritats que van estretament lligades i que no tenen sentit si no van juntes. 3 - En primer lloc, el Govern català sempre ha estat i estarà obert al diàleg, però sempre que es respecti la sobirania del poble de Catalunya. Què vol dir això? Doncs que quan el Parlament va aprovar per una àmplia majoria la proposta de pacte

“Una economia sense ofec” Carles Sans, responsable d’economia i empresa de Solidaritat

Solidaritat Catalana per la Independència 1 - Una Catalunya independent seria una economia sense ofec financer i amb una taxa d’atur entre el 7% i el 12%, plena d’oportunitats empresarials. 2 - Passa per alt que les retallades no s’haurien de fer si fóssim un estat independent. Sense retallades sortiríem de la crisi. 3 - El problema no és la incertesa sinó la inviabilitat del projecte. Un

cop endegat el procés, Catalunya seria viable en un horitzó d’un any i podria captar inversió. Durant aquest periode tancaríem de caixes d’estalvis i crearíem el banc public per finançar-nos. 4 - La democràcia és igual per tothom. Un 51% és suficient. 5 - La independència econòmica no és possible perquè qui mana vol remenar les cireres.

L’espai dedicat a SI ve determinat per l’extensió de les respostes que aquesta formació ens ha facilitat, que ha estat menor en relació a les altres formacions per una qüestió de temps, segons els responsables de campanya.

fiscal, ho fa en representació dels ciutadans de Catalunya, i per tant, quan el president del Govern espanyol diu “no” a la proposta sense ni tan sols escoltar-la, amb un cop de porta, a qui està menystenint és als ciutadans d’aquest país. 4 - Els catalans que vulguin continuar essent espanyols hi

tenen tot el dret, i per això el primer que hem de fer és una consulta, però no podem caure en el parany de la por dels que pregonen la fractura social. Catalunya és una societat cohesionada i ho ha de seguir sent. No ens plantegem aquest procés com una ruptura, ni en contra de ningú.


dades que t'interessen Catalunya tÊ una dimensió econòmica similar o superior a Finlà ndia, Bèlgica o Dinamarca. 3HU SULPHUD YHJDGD O¡DQ\ L HQ HO TXH SRUWHP GHO les exportacions FDWDODQHV KDQ VXSHUDW OHV YHQGHV D O¡HVWDW HVSDQ\RO Barcelona, i per extensió Catalunya, Ês la tercera regió europea mÊs atractiva per a la inversió estrangera, GHVSUpV GH /RQGUHV L 3DUtV L SHU GDYDQW GH 0DGULG Amb un estat propi, tindrem mÊs benestar. Les pensions estaran garantides i SRGUDQ DUULEDU D VHU ILQV L WRW millors. El dèficit fiscal anual de Catalunya DPE (VSDQ\D pV GH 16.409 milions G¡HXURV, HO GHO 3,% $L[z HTXLYDO D 9.004 euros per família D O¡DQ\ Per cada 1.000 euros TXH O¡DGPLQLVWUDFLy FHQWUDO UHFDSWD D &DWDOXQ\D 430 euros no es gasten al nostre país. Cada dia, &DWDOXQ\D SDJD 45 milions G¡HXURV TXH no tornen.

DUWXUPDV FDW


42

ESPECIALISTES / Recursos Humans

MóN empresarial EL REPTE NACIONAL NOVEMBRE 2012

ESPECIALISTES RRHH Anna Bisart; directora de recursos humans d’Actelion Pharmaceuticals España

“L’RSC mai ha de ser una opció per quedar bé” ¿Per què creus que és necessari coordinar un fòrum de RRHH, com feu en el de Foment? Els RRHH han estat sempre molt oblidats a les empreses, arribant fins i tot de vegades a ser inexistent o quedant reduïda a la figura de l’administrador de personal… Ja fa bastants anys que un grup de directors de RRHH va decidir que això havia de canviar, ja que al final la seva funció és la gestió de les persones que configuren les empreses, i ells, visionaris en aquells temps, entenien que, si ningú no tingués cura de les persones, no seria possible tenir èxit en el món dels negocis ... Per tant, al final el que fem des del fòrum de RRHH de Foment és intentar assegurar-nos que la nostra funció s’implementa en les empreses de la millor manera possible i amb les millors pràctiques, per tal de tenir cura de les persones que les conformen. ¿Què ha canviat en la gestió de RRHH en els últims cinc anys? Sempre repeteixo que el canvi més important a nivell global o estratègic ha estat el de la percepció del departament com una àrea més dins del negoci, com un partner que coneix el negoci i pot ajudar des de dins i no des de fora com un consultor, que era el que havia estat passant fins fa un temps. A banda , la gestió de RRHH, com la de molts altres departaments, sempre va molt lligada a la situació de la companyia i al context econòmic, de manera que entre els anys 2000 i 2006 l’activitat es focalitzava molt en l’atracció de talent extern, en la selecció, en els programes de fidelització, etcètera, i ara el focus se centra en la gestió òptima dels recursos interns, en el desenvolupament dels empleats actuals i, desafortunadament, en la reducció de plantilla.

Anna Bisart / CEDIDA

Es parla molt de l’atracció de talent… ¿què feu per aconseguirlo i retenir-lo? Això de retenir sona com si estiguéssim fent alguna cosa en contra de la voluntat d’algú, així que preferiria parlar de comprometre o de fidelitzar. Desafortunadament, en aquests moments no tenim la necessitat d’atraure talent extern ni de cobrir vaca nts, de manera que els processos de selecció estan aturats des de fa molt de temps. Però veig l’atracció de talent des d’una altra perspectiva: abans es parlava portar-lo de fora a dins, ara penso en l’atracció de talent intern, d’optimitzar recursos i posicions i de reduir despeses , de selecció, per exemple… Vaja, el mateix conte que sentim cada dia. Retenir / fidelitzar o comprometre ara mateix és una cosa molt fàcil. No hi ha massa possibilitats a l’exterior, així que no ens veiem en la necessitat d’haver de desenvolupar

programes especials per a això. Fins i tot en alguns moments ens trobem en la situació contrària: com puc fer perquè aquestes persones no es quedin a la companyia? Al final ens trobem amb nivells de rotació voluntària gairebé inexistents, cosa que, en aquests moments, no vol dir que les persones no vulguin marxar perquè estan molt bé amb nosaltres, sinó que potser no marxen perquè no poden... pel que pot bé passar que tinguem a gent a la companyia que no està a gust i que es queda amb nosaltres no pels motius que desitjaríem. ¿No serà que a la gent li agrada treballar en laboratoris pel salari? És veritat que el salari és bàsic, però en els laboratoris farmacèutics el salari formaria part de la base de la piràmide de Maslow... és un factor higiènic. Crec que a les persones els pot agradar treballar en els laboratoris farmacèutics per mol-

ts motius. Aquí parlem de paquets de beneficis socials molt importants començant per una cobertura mèdica privada per a l’empleat i la família, plans de pensions molt atractius, subvencions per al menjador, assegurances de vida, accions de responsabilitat social per a aquells que tenen aquest tipus d’inquietuds... És veritat que no totes les farmacèutiques les tenen, però crec que és el que les diferencia de les empreses d’altres sectors. ¿Creus que la selecció és decisiva per captar talent? Sí, el procés ha d’estar ben dissenyat perquè et jugues molt, però no ens hem d’oblidar del desenvolupament del talent intern... Des del meu punt de vista, abans de començar un procés de selecció extern és clau estudiar el talent intern i veure si hi ha algú que es pugui desenvolupar en aquesta posició, i més en aquests moments de crisi. ¿Què té la teva empresa que no té cap altra? Això és difícil de dir ja que totes les empreses poden tenir alguna cosa que les faci úniques... Però et diria que és una companyia que respecta a l’empleat, que mira perquè tingui el màxim de beneficis dins dels recursos existents, i que, a més, cuida molt del work and life balance. ¿Hi ha més dones que homes? En aquests moments exactament al 50%. Això sí, en el comitè de direcció som minoria: dos dones versus cinc homes. I la conciliació, ¿com la porteu? Tal com et deia abans, intentem que el treball no absorbeixi la vida dels nostres empleats. Tots ells tenen ordinador portàtil per poder connectar-se des

d’on vulguin, tenim una jornada amb horaris flexibles d’entrada i sortida, jornada intensiva els divendres i els mesos de juliol i agost. A més intentem que els nostres equips compleixin amb els horaris i no treballin més del necessari per tal d’acabar la seva feina. A discreció del manager queda també l’opció de donar la tarda lliure el dia de l’aniversari, o de regalar algun dia de vacances si s’ha fet un esforç extra durant algun temps. És fàcil la promoció a la teva empresa? Sí, si tens mobilitat geogràfica. Si no la tens és molt més complicat perquè a Espanya som petits i la rotació és molt baixa. Per la teva experiència, ¿creus que és fàcil gestionar el coneixement intern? Depèn molt de la cultura de l’empresa i de les eines que es desenvolupin per a aquest tema. Hi ha companyies que faciliten el knowledge sharing amb intranets, blogs o xats, instruments que, a més, forma part de la seva cultura del dia a dia. Hi ha altres companyies en les que encara es funciona amb el paradigma “la informació és poder”... Allà la gestió del coneixement intern està morta des del minut 0. Les noves generacions X i Y, ¿prefereixen més la seguretat que els reptes? Les generacions X i Y tenen entre ells moltes diferències que potser donarien per una altra entrevista, així que em centraré en la generació I (o generació dels milenials), la que està entrant ara en el mercat laboral, i la que manifesta unes diferències més clares amb les generacions anteriors i amb tota una cultura i valors del treball que ens han servit fins ara. Tal com vaig comentar en un article que vaig escriure fa alguns mesos, les noves generacions, i, més concretament, els I, busquen reptes, reptes i més reptes amb una visió comuna i compartida que els doni sentit a la seva feina. Aquesta generació posa per davant


Recursos Humans / ESPECIALISTES

NOVEMBRE 2012 EL REPTE NACIONAL MóN empresarial

l’ocupabilitat a l’estabilitat en el treball, de manera que la seguretat crec que és una cosa que ni tan sols es plantegen, o almenys això diuen els estudis fets fins ara. De totes maneres, s’haurà de veure com aquests valors es van modificant i adaptant a la situació econòmica i social actual. Ara mateix, estic segura que hi haurà molts joves milenials que, si bé fa uns anys consideraven la feina com un mitjà per aconseguir els seus fins, és a dir, treballaven per viure (no vivien per treballar, com podien fer els seus pares o els seus avis) i no acceptaven qualsevol feina, sinó una de ben remunerada, on l’entorn tingués capacitat per deixar-los desenvolupar les seves idees i on se’ls-hi oferís un equilibri entre la vida laboral i la personal, ara s’estan replantejant tots aquests valors totalment allunyats del que el mercat laboral els hi pot oferir, en el cas de tenir la sort de poder accedir-hi. ¿Com motivem als joves? Fent-nos les preguntes correctes i creant sinèrgies entre els seus valors, els valors de la companyia i els valors dels treballadors d’altres generacions.... Una tasca gens fàcil, per cert. ¿Creus que, en general, al treballador no li agrada la formació?

Crec que no podem generalitzar en aquest tema, hi ha de tot com a tot arreu. Sí que és veritat que al llarg de la meva carrera m’he adonat que la formació oferta per l’empresa (in house) té més índex d’èxit si està dins de l’horari laboral que si no ho està, però això no vol dir que hi hagi treballadors realment interessats en formarse en temes concrets que acceptin tenir formació fins i tot els caps de setmana, depenent del perfil, el tipus de formació, l’escola que l’ofereix.... ¿Per què les “farmacèutiques” tenen mala fama? ¿Tenen mala fama? Sempre ha d’haver-hi un culpable per a tot... ¿A això es posa remei amb la RSC? ¿O no? No crec que la RSC hagi de ser la resposta o el remei d’alguna cosa... les iniciatives de RSC han de respondre a una inquietud, bé sigui de l’empresa en si mateixa, bé dels treballadors, però mai ha de ser una opció per quedar bé, per complir o per esmenar possibles remordiments de consciència. En defensa de les empreses del meu sector he de dir que l’entorn farmacèutic és un dels que més ha potenciat aquest tipus d’iniciatives, algunes companyies fent més publicitat que

altres, però ha desenvolupat programes molt bons amb un impacte social important. ¿Què els dius als que acaben d’arribar? Per desgràcia, fa temps que no he de dir res.... Abans deia: “Gràcies per acceptar la nostra oferta i per ser aquí! Benvingut… i molta sort!” ¿Teniu molts casos d’estrés? En els deu anys de vida d’Actelion mai hem registrat una baixa per estrés. ¿Què recomanes a aquells que comencin en el món dels RRHH? Que abans de començar amb la seva funció, aprenguin el negoci a fons. Mai podran tenir èxit ni ser percebuts algú a qui tenir en compte si el seu interlocutor no dóna validesa al seu discurs. I això només ho aconseguiran si els seus clients veuen que sap del que parla, i no em refereixo només als RRHH: que entén el dia a dia dels seus clients i el negoci al que dóna servei, i que coneix la companyia com ningú. I també els hi els desitjo molta sort! L’actual no és un moment fàcil per als departament de RRHH: retallades, reestructuracions, acomiadaments… Miquel Bonet, expert en recursos humans

43

A COR OBERT ¿On vas néixer? A Barcelona. ¿Tens família? Un marit i 2 nens guapíssims (Pau i Nicolás). ¿Quan vas començar a treballar? Quan tenia 20 anys com a dependenta de la botiga de roba Pull & Bear del carrer Fontanella de Barcelona, mentre estudiava a la universitat. ¿El millor de la infància? Cada dia a la tarda tenia entrenament de gimnàstica esportiva de 16,45 a 20,30... quan em llevava al matí no veia arribar l’hora de sortir del col·legi per anar al gimnàs. ¿Què feien els teus pares? Pasapalabra. ¿Alguna cosa quotidiana que no vols perdre? Cada nit quan poso a dormir els meus fills i ens expliquem el moment bo del dia… Pot haver-hi més, però es tracta de buscarne un que vulguem compartir. ¿Què vols ser de gran? Més feliç que ara ....

El treball, ¿roba temps a la família? No, si t’organitzes bé. Què fas quan no treballes? M’agrada molt fer footing, o running com en diuen ara, però també acompanyo als meus nens als partits de futbol (no m’agrada tant, però no hi ha més remei), descansar a l’apartament de Camprodon els caps de setmana, llegir (devoro els llibres un rere l’altre) o, simplement, no fer res, que també m’agrada molt... ¿Quin país t’ha impressionat més? Egipte. Què penses del moment que estem vivim? Crec que estem vivint un punt d’inflexió, no només a nivell econòmic, sinó també social, cultural i sobretot de valors. Crec que marcarà un abans i un després en la nostra societat i en nostra la forma d’entendre la vida. Vas tenir algun mestre? Afortunadament n’he tingut, i encara en tinc, de les més diverses coses...

jordi ginesta, director de l’0ficina de treball de la universitat oberta de catalunya (uoc)

“Amb un model que permeti gestionar els recursos, podran dedicar-se’n més a la recerca i a la rebaixa de taxes” Jordi Ginesta, director de l’oficina de treball de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza la dimensió dels reptes polítics i econòmics que tenim per davant en relació a la gestió de recursos humans a l’àmbit universitari.. R. F.

Com valora el moment que està vivint Catalunya en aquests moments? Som en moments de molta incertesa, no tant pel moment polític del país, sinó per la greu crisi econòmica que estem patint, que afecta la confiança de les persones. No obstant, el gir que ha fet la política catalana als darrers mesos és cert que

dóna llums d’esperança a moltes persones: ha creat il·lusió, tot reobrint, de forma definitiva, el debat de l’encaix entre Catalunya i Espanya. És en moments com l’actual, quan es toca fons en molts àmbits, quan precisament s’han d’afrontar

els debats més agosarats. La crisi ens demostra que hem fet moltes coses malament i que hem de canvia-les. Quins problemes específics s’està trobant una universitat com la seva amb l’actual situació del mercat? El primer, l’increment de la demanda de formació, i, després, les dificultats tant per rebre les partides corresponents de finançament públic com, per part de molts estudiants, per fer front al preu del crèdit. D’altra banda, la desinversió en recerca també ha afectat de forma important a molts projectes. Això obliga a ser molt eficients en la gestió i a focalitzar en les prioritats. En l’àmbit dels recursos humans, quins canvis s’han produït des del començament de la crisi? En termes generals les organit-

zacions s’han vist obligades a contenir les despeses relacionades amb les persones. Tant les partides directes, amb la contenció dels increments salarials, com les indirectes, com la formació o altres beneficis socials. Les organitzacions han de fer valer la màxima “tots hem de fer més per menys”, i es demana molta co-responsabilitat a les persones, tant quant a l’optimització de les despeses com dels resultats. Veu apropiada la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya ara a mitja legislatura? Poques sortides polítiques hi havia a curt termini. Amb una Generalitat amb competències però sense recursos, el cert és que poca política es pot fer. La gran expressió democràtica de l’11 de setembre, a més, va donar un tomb a l’escenari polític.

Si bé la convocatòria d’eleccions sempre provoca incerteses, també les hagués provocades el no fer-ho. Pensa que és factible un canvi de sistema de govern a Catalunya en els pròxims anys? No només és factible, sinó que és necessari. El model de relació esgotat ha de donar lloc a un nou escenari en el que el que sembla que vol la majoria es vegi expressat en el sistema de govern. El dèficit fiscal és una expressió visible d’un dels problemes que pateix Catalunya, però també n’és un d’ells el dèficit democràtic indirecte derivat del model de relació entre els dos governs. De fet, molts elements indiquen que, amb un model diferent, Catalunya seria a l’avantguarda d’Europa. Quines conseqüències se’n poden derivar d’un canvi per al teixit universitari català? Quins avantatges i quins inconvenients li veuria? Dependrà del model que es triï. La primera evidència que sembla apuntar-se és que, amb un model que permeti gestionar els recursos, podran dedicarse’n.


44

especialistes / RSC

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

sector de la discapacitat

L’ocupació de discapacitats, clau a l’hora de generar valor Avui dia és molt habitual sentir en qualsevol conversa o tertúlia que el nostre país té un futur incert, ja que tenim una de les taxes d’atur més elevades entre els joves menors de 30 anys. No obstant això, pocs són els que s’escandalitzen al veure que els índexs de desocupació al sector de la discapacitat superen ja el 50%. públics, cada cop són més sensibles a les capacitats i potencials d’aquest col·lectiu. La Responsabilitat Social Corporativa ja és un concepte a tenir en compte i, fins i tot, una via d’actuació imprescindible a la majoria d’empreses.

Cristian Rovira, conseller delegat del grupo Sifu.

Un país que no té en compte a les persones amb discapacitat tampoc pot tenir cap futur. Els estudis demostren que, per cada euro invertit en la integració laboral de persones amb discapacitat, hi ha un retorn de 2,09 euros a la societat. Un informe recent de l’Associació de Centres d’Ocupació sense ànim de lucre de Navarra (ACEMNA) apunta a que 37 cèntims d’aquests euros retornen a l’Administració via impostos; 91 cèntims van a salaris de persones amb discapacitat i la resta -més de 80 cèntims-, per a altres contractes, salaris i subministraments. Per tant, està comprovat que proporcionar llocs de treball a persones amb discapacitat és rendible per a les empreses, per a la societat, per a l’economia i pel país en general.

Relació empresa - discapacitat Les pimes i grans empreses, així com els organismes

Tanmateix, estem encara molt lluny d’assolir un bon índex de compliment de la LISMI, la Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que aquest 2012 ha complert 30 anys. Encara que aquesta norma estableixi que tota organització de més de 50 treballadors està obligada a reservar un 2% de la seva plantilla a llocs per a persones amb algun tipus de discapacitat, hi ha un gran nombre d’empreses que no la compleixen. L’Observatori SIFU d’Empresa i Discapacitat 2011 revela que el percentatge de compliment a nivell estatal se situa entorn del 33%, una xifra realment baixa tenint en compte que el 96% d’empreses afirmen conèixer la LISMI. Aquest percentatge de contractació encara és més mínim si el comparem amb la resta d’Europa, on països com França o Escandinàvia exigeixen una quota de reserva per a personal amb discapacitat del 5%.

Alternatives de contractació indirecta

Periòdicament els informes de contractació ens demostren que la figura creada l’any 1982 a la LISMI, el Centres Especials de Treball (CET), són els responsables de contractar el gruix de persones amb discapacitat. Quan la contractació directa no és possible, per motius de tipologia productiva per exemple, les empreses poden externalitzar alguns serveis a través d’un CET. A Catalunya hi ha uns 215 centres que actualment ocupen a 12.000

persones amb aquestes característiques de les 55.000 integrades a tot Espanya. La paradoxa és que els CET suposen, a dia d’avui, el 0’3% del treball a Espanya però, per contra, generen més feina que el 99,7% restant d’empreses. Segons el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el nombre de contractes a persones amb necessitats especials d’inserció en centres especials d’ocupació han sofert una evolució molt positiva en els últims anys, ja que han passat de poc més de 3.500 contractacions el 2008 a superar les 5.000 al 2011. Per contra, la contractació en el mercat ordinari ha patit un descens important i amb previsió d’anar decaient. Les dades de l’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) també mostren aquesta tendència a la resta del territori nacional. A finals del 2011 el total acumulat de contractes a persones amb discapacitat a Espanya a través de Centres Especials de Treball es va incrementar respecte a l’any anterior, contrastant amb el creixement experimentat en la contractació general.

La contractació a centres especials d’ocupació ha passat de 3.500 contractacions el 2008 a superar les 5.000 al 2011

Dinamisme econòmic D’aquesta manera, els resultats demostren que la contractació del col·lectiu amb discapacitat presenta un major dinamisme davant els efectes de la crisi econòmica i en especial gràcies a la figura dels CET, que han generat més llocs de treball per a aquest sector. Els CET realitzen una tasca molt important dins la societat que és la d’integrar a persones amb discapacitat al món laboral, a més, d’ajudar a les empreses a complir amb la llei LISMI. Per això estic en el ple convenciment que han estat i han de seguir sent la principal font i garantia d’inserció d’aquets

col·lectiu. És ben cert que la crisi econòmica ha trastocat el sector, que a hores d’ara s’enfronta a tancaments, retallades en subvencions o al fet que les empreses suprimeixin els serveis externalitzats o la seva partida destinada a finalitats socials per tal d’estalviar costos. Tanmateix ara és el moment de definir el nostre futur, d’aprofitar i establir un punt d’inflexió en el qual, tant les administracions com les em-

preses, apostin del cert per la integració laboral de personal amb diferents capacitats i un moment en que els mateixos centres prenguin el paper que desenvolupen, fent-se forts, diversificant serveis i aplicant models de negoci que representin la millor opció per a la integració laboral de persones amb discapacitat.


OfertaInternacional_MonEmpresarial.pdf 1 19/11/2012 17:10:21

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


46

crònica / Mercat Immobiliari

MóN empresarial el repte nacional novembre 2012

BARCELONA MEETING POINT

El saló ha comptat amb la presència de grans fons d’inversió internacionals, símptoma que ha arribat el moment de tornar a comprar.

Lacalle: “El BMP ha estat un punt d’inflexió enmig d’una crisi molt profunda” “L’objectiu del BMP és ajudar a tot el món”

ERNESTO ORTIZ

Entre els passats 17 i 21 d’octubre va tenir lloc la 16a edició del Barcelona Meeting Point (BMP), on es van reunir els principals actors del sector immobiliari nacional i internacional. Enric Lacalle, president del saló que organitza el Consorci de la Zona Franca (CZF) de Barcelona, creu que “ha estat un punt d’inflexió en una crisi tan profunda, i un nou èxit de públic i vendes que demostra l’interès que hi continua havent per comprar”. BMP ha representat una alenada d’aire fresc en moments de crisi. A nivell contextual, els ajustos de preus i els avantatges fiscals que es poden aconseguir fins a final d’any s’han deixat notar en les vendes en aquesta darrer trimestre, així com un creixent interès internacional per tal d’invertir a Espanya. En aquest sentit, la participació al saló de Bogotà com a ciutat convidada, la presència dels fons d’inversió internacionals i la massiva participació de Rússia han estat les clau de l’èxit inter-

nacional de l’edició d’enguany. En relació al saló, Enric Lacalle ha assenyalat que “la presència dels grans fons d’inversió internacionals al BMP és un clar símptoma que ha arribat el moment de comprar, ja que si ells no veiessin negoci a Espanya, no hi vindrien”. Aquests fons presents al Saló han mostrat reiteradament el seu interès pel parc immobiliari espanyol. Aquest és el cas, per exemple, de Cerberus i de Lone Star que, tal com va publicar el diari El Confidencial el passat 12 d’octubre, s’han reunit amb Oliver Wyman per conèixer en detall el valor dels actius immobiliaris espanyols. Orion Capital Managers va tenir gran repercussió a la premsa espanyola el 2009 en adquirir la participació de Goldman Sachs International en el préstec sindicat de Colonial. Àrea Property és un dels tres inversors liderant l’operació de compra tipus sale&leaseback del patrimoni del BBVA per un import total de 1.600 milions deuros que va tancar en dos trams el 2009 i 2010.

“Més contactes en 5 dies que en 6 mesos”

Tot i la situació econòmica del moment, que afecta de ple el sector immobiliari, aquest any s’ha tornat a demostrar que el BMP és un saló útil i rendible per als que hi participen, com corroboren les estimacions sobre els negocis que s’han materialitzat durant la celebració del saló. En aquest sentit, Lacalle ha revelat que “s’han negociat més operacions immobiliàries entre els salons Gran Públic i el Professional que en els últims anys i, tot i que en aquests moments és difícil d’avaluar en xifres, sí hem confirmat que s’han produït més contactes i més vendes que en anys anteriors, segons tots els expositors. La xifra concreta de negoci s’anirà concretant en els pròxims mesos”. Un comentari habitual entre els expositors ha estat: “Hem fet més contactes en 5 dies que en els últims 6 mesos”. “L’objectiu principal del BMP és dinamitzar l’economia catalana (i, de rebot, l’espanyola) i tornar a gene-

rar riquesa”, segons paraules de Jordi Cornet, director del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. En aquest sentit, tant Lacalle com Cornet agraeixen l’esforç i l’ajuda del Govern d’Espanya per poder organitzar un saló que, edició rere edició, s’ha convertit en un punt de trobada on Barcelona es converteix durant uns dies en la capital del sector immobiliari. Analitzant la crisi, Lacalle puntualitza que “la Banca és ara el gran immobiliari del país, ja que disposa d’una gran cartera de pisos i és, al seu torn, peça clau en el finançament”. A Barcelona creu que la crisi immobiliària ja ha tocat fons, que els preus que es poden trobar actualment ja no disposen de més marge per al descens. Segons el president del saló, “es venen pisos a 2.500-3.000 euros el metre quadrat en zones molt bones de la ciutat. Un altre tema –afegeix- són les zones costaneres, on el marge per abaixar preus sí que és encara bastant ampli”.

Enric Lacalle

La celebració de la 16a edició del BMP també ha estat marcada per la situació social i política actual que es viu a Catalunya i a la resta d’Espanya, una situació que Lacalle no s’atreveix a comentar, encara que sí que puntualitza que “l’objectiu del BMP és ajudar a tot el món“, ja que “el que volem és sumar i no restar“. En aquest sentit, afirma que “la finalitat de la celebració d’aquest certamen és aconseguir que les empreses i els particulars facin contactes i facilitar la compra i la venda d’immobles” i “el CZF té com a objectiu promocionar l’economia de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya”, així que, en aquests moments, “s’han de fer totes les inversions necessàries per dinamitzar l’economia global”.



Saló dels Màsters i Postgraus FUTURA

Fes-te veure

Un cercador gratuït d’informació i orientació acadèmica que complementa la visita presencial.

Recinte Montjuïc 15-16 Març 2013

www.salofutura.com


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.