Món Empresarial 150 by Medigrup

Setembre - Octubre 2013 n. 150

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2€

especial internacionalització

Exportar, la taula de salvació de la pime

LEs seccions NOUS MERCATS

Oportunitats de negoci al Marroc, Àsia Central i Rússia pàg. 10, 24 i 25 >>

ACC1Ó, la millor aliada per a l’exportació pàg. 8 >>

Entrevista: Olivier Bailly, portaveu de la CE

pàg. 9 >>

Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma més exportadora d’Espanya Amb l’explosió de la crisi, l’empresa catalana s’ha vist abocada a trencar fronteres i endinsar-se en el molt competitiu mercat internacional. Així, en tan sols quatre anys,

el nombre de companyies catalanes que s’han llençat a vendre a l’exterior ha passat de ser de 34.384 (dades del 2008) a 45.937 (l’any 2012), segons recull l’Anuari de la

Pime Catalana 2013, el que suposa un increment acumulat del 33,6%. Les companyies catalanes ho han entès ràpid i clar: la resposta a una caiguda de la demanda interna

tan important com la que hem patit els últims anys es troba més enllà de les nostres fronteres. Però, com es fa per internacionalitzar una empresa?

L’EXPERT El catedràtic Joan Tugores analitza els nous reptes d’Alemanya al capdavant d’Europa pàg. 15 >>

L’energia, en el punt de mira

Les limitacions d’un sistema deficitari 497 sismes de baixa magnitud paralitzen el projecte Castor

Donada la importància que té l’energia en la nostra economia, comptar amb un model energètic eficaç que permeti al territori desenvolupar-se de manera competitiva per tal d’aconseguir reactivar la indústria i afavorir l’exportació no és un tema menor. Malauradament, el necessari debat que hauria de permetre redefinir aquest model ineficient no s’acaba de produir. Ara,

a més, la polèmica sorgida pels sismes que han ocasionat presumptament les injeccions de gas del projecte Castor, torna a posar sobre la taula el greu problema d’abastiment energèMapa: Evolució del frau amb tic que pateix Espanya, que, targeta de crèdit a Europa Evolució dels preus de la producció industrial pàg. 16-17 >> no ho oblidem, importa tot el gas natural que demanden tant les llars i com la indústria. sEtEmbrE-octubrE 2013 móN EmprEsarial

1,5

Noruega

-1,5

Suècia

1,7

Dinamarca

0,2

Alemanya

-1,2

Països Baixos

1,5

Regne Unit

0,7

Irlanda

Pàgines 28 a 31 >>

0,8

Bèlgica

-1,2

Àustria

-0,7

Suïssa

-0,2

França

0,8

Espanya

0,9

Portugal

0,1

Eslovènia

-1,1

Itàlia

*Percentatge comparant maig de 2013 amb el mateix mes de 2012.

Finlàndia

0,7

Estònia

6,7

Letònia

2,1

Lituània

0,5

Polònia

-2,1

República Txeca

0,3

Eslovàquia

-0,4

Hongría

-1,5

Rumanía

4,9

Croàcia

0,2

Bulgaria

-0,7

Grècia

-0,9

Xipre

-0,2

Malta

0,7

El mapa del món

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Sumari

MóN empresarial

SETEMBRE - OCTUBRE 2013

Editorial EDITORIAL

CONCENTRACIÓ DE PODER És evident que, arreu del món, el gran capital, si pot, orienta les seves inversions envers aquells sectors dels quals la nostra societat depèn plenament: el sanitari, el de la comunicació i els de subministrament elèctric, d’aigua i de gas, entre d’altres. I tot i que no és un tema menor, no és aquest l’aspecte que a hores d’ara cal abordar, malgrat que sí hem de valorar l’existència de lobbys que sovint figuren darrere de decisions que poden condicionar les nostres vides i que tant actuen en clau nacional com internacional (tothom sap que hi són i per aquest motiu no solen sortir als telediaris). A l’hora de fixar-nos en el projecte Castor, referent a

la reutilització del magatzem subterrani d’un antic pou petrolífer a 1.750 m de profunditat al mar davant les costes de Castelló i Tarragona, sembla que s’ha incomplert la llei 27/2006 d’accés d’informació ciutadana en matèria ambiental. Tot i la importància del projecte, no se li va dedicar el temps suficient al seu estudi: sembla impossible que, tractant-se d’una qüestió tan important, no s’obrís el debat a la participació ciutadana en el seu moment. Com no ha d’estar neguitosa la població després de puntes de terratrèmols de 4,2 graus en l’escala de Richter? Existint una central nuclear com Vandellòs tan a prop, no s’entén que

sigui ara quan la Diputació de Tarragona emprengui accions legals contra Miguel Sebastián, exministre socialista, que és qui va tramitar i adjudicar aquest projecte a Escal UGS, que casualment està participada en les seves dos terceres parts pel grup ACS, propietat del president del Real Madrid, Florentino Pérez. A priori, el projecte, com a inversió, pintava bé: amb capacitat de subministrament per donar resposta al 30% de les necessitats de gas d’Espanya, d’entrada gaudia d’una aportació del BEI de 500 milions d’euros, que representava un 40% del seu cost màxim reconegut, de 1.272 milions d’euros. L’atracció

d’aquest projecte queda constatada pel crèdit sindicat que es va constituir, dirigit per Banesto, on participava el Santander, Bankia, Crédit Agricole i Societé Générale. A hores d’ara, però, hem sabut que ja s’ha superat un 90% del pressupost inicial, però no pateixin: el cost i el manteniment el pagarem en 20 anys amb càrrec a la tarifa del gas (l’Estat era garant del projecte tant si funcionava com si no). Els grans sempre guanyen. Som conscients que Espanya presenta una dependència energètica important i que el gas constitueix una quarta part del seu subministrament. I també sabem que els països que l’exporten sovint

suporten conflictes polítics i econòmics, entre altres elements d’inestabilitat. Però, per a nosaltres, la qüestió és: entre la Comissió Europea, el Ministeri d’Indústria, la Generalitat, la Diputació i els corresponents ajuntaments, no es podia fer una gestió més eficient d’aquest tema?

La tira cÒmica

AUTOR: MIQUEL BUSTOS, GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZADA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Redacció: Raquel Ferreira, Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Raquel Correa, Esther Escolán, Argelia García, Pilar Lloret, Joan Taverna, Aitor Veiga. Signatures: Joan Tugores i Oriol Amat. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. membre de l’APPEC

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

SETEMBRE-octubre 2013 MóN empresarial

CATALUNYA EXPORTA

L’alt potencial competitiu de l’empresa catalana en el mercat internacional És innegable que, durant els darrers anys, l’empresa catalana ha aconseguit obrir-se camí en el mercat internacional i es troba cada cop més present en països d’arreu del món. L’espurna va ser el començament de l’actual crisi econòmica i la conseqüent caiguda de la demanda interna, sí, però ara que ja s’ha posat la primera pedra, cal continuar consolidant la seva presència internacional i no deixar que el comerç exterior hagi estat fruit d’un dia. D’elements a favor, segons apunten xifres i experts, el teixit productiu català en té uns quants. ESTHER ESCOLÁN

“La internacionalització no ha de ser un fet puntual motivat per la caiguda de la demanda interior, sinó que ha de ser un traç permanent en l’ADN de les nostres empreses.” Així de taxatius es mostren des d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, i sembla que, de moment, el teixit empresarial català va per bon camí. Durant l’any 2012, un total de 45.900 empreses catalanes van dur a terme algun tipus d’operació internacional, la qual cosa representa un increment d’un 15,4% respecte el 2011. I bona part d’elles ho va fer de manera recorrent. En paraules de Joan Josep Berbel, director d’Invest in Catalonia, a l’hora de competir òptimament en l’àmbit global, les empreses catalanes compten principalment amb dos factors clau: “El primer, una estructura empresarial diversificada, simple, flexible i de qualitat, basada en petites i mitjanes empreses molt especialitzades en els seus sectors

Les exportacions catalanes van assolir el 2012 el seu rècord absolut: 58.200 milions d’euros de xifra de negoci, un 5% més que al 2011

Acció organitza trobades per a orientar les empreses en el procés exportardor. / CEDIDA

productius que, al seu torn, incentiven el segon element, que és el factor competitivitat-país.” Aquest segon factor reflecteix la capacitat que tenen aquestes empreses per adaptar-se i treballar

en un entorn divers i competitiu, ja sigui a Catalunya o a l’exterior, fent augmentar, així, el seu posicionament. Aquest fet també el secunda J o a q u í m F e r r e r, c a p d’Internacional de Pimec:

“Catalunya és un país amb un teixit empresarial ric i divers en tots els sectors, disposem d’uns productes capaços de competir en l’àmbit internacional i el repte que tenim per davant

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell.

CMY

Entri a bancsabadell.com/ecommerce i conegui el que ja hem fet, perquè comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

MóN empresarial SETEMBRE-OCTUBRE 2013

és desenvolupar i fer més èmfasi en la internacionalització d’aquestes empreses.” No en va, el 60% de les exportacions catalanes tenen com a mercat la Unió Europea, a més de mercats emergents com l’Amèrica Llatina, el Nord d’Àfrica o l’Orient Mitjà.

Durant l’any 2012, 45.900 empreses catalanes van dur a terme algun tipus d’operació internacional

Al capdavant d’Espanya i d’Europa

El Balanç de la Internacionalització de l’economia catalana 2012, publicat l’abril del 2013 per la Generalitat de Catalunya, posa de manifest un cop més que Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma més exportadora d’Espanya. Els 58.283 milions d’euros que les empreses catalanes van facturar a l’estranger durant el 2012 representen el 26,2% del conjunt de l’activitat exportadora de l’Estat, i més del doble del que registren Madrid i Andalusia, que amb un 12% i un 11,3% d’activitat exportadora ocupen el segon i tercer lloc del rànquing, respectivament. El País Valencià, amb un 9,4%, i el País Basc, amb un 9,1%, ocupen el quart i cinquè lloc. Entre els sectors que encapçalen l’activitat exportadora catalana, destaquen la indústria química, l’automobilística i l’alimentària, que aglutinen un 54% del total del volum d’exportacions. D’altra banda, els sectors més dinàmics van ser l’alimentació, amb un creixement del 15,6% durant l’any 2012, la maquinària (9,1%) i l’automoció (8,3%). Però Catalunya no només lidera el rànquing nacional pel que fa a activitat exportadora, sinó que ha crescut per sobre de països exportadors de referència com són Alemanya, França, Holanda o Finlàndia. Com s’ha assolit aquesta fita? Gràcies als trets propis de l’empresa catalana i al factor competitivitat-país, que, com apuntàvem abans, “a curt termini –apunta Berbel- pot no donar fruits, però que al llarg dels anys ha permès a Catalunya convertir-se en una gran base exportadora, amb una economia molt oberta i una estructura empresarial molt sòlida”, que es tradueix en una xifra poc coneguda com és el volum d’euros d’exportació per càpita, que

En els darrers anys, l’aportació del sector exterior a l’economia catalana ha contrarestat l’impacte negatiu de la forta davallada de la demanda interna

El ventall d’atractius d’operar a nivell internacional és amplíssim. / SHUTTERSTOCK

ara mateix se situa en 14.000 euros/càpita. “Ocupem el vuitè lloc de la UE, just per davant d’Alemania, que és la gran potència exportadora”, recorda Berbel.

Exportadores regulars

En els darrers quatre anys, l’aportació del sector exterior a l’economia catalana ha contrarestat en part l’impacte negatiu de la forta davallada de la demanda interna sobre el PIB. De fet, aquesta presència i activitat exportadores representa un 28,1% del PIB del 2012 (un 8% més respecte al PIB del 2009), i es situa força per sobre del 21,2% del PIB que representa l’activitat exportadora del conjunt d’Espanya. Però des d’aleshores a Catalunya no només ha crescut el nivell d’exportació, sinó també el nombre d’empreses catalanes que operen globalment i que el 2012 han arribat a ser 45.937, un 6,4% més que l’any 2011. Entre totes elles, destaquen aquelles que exporten de manera habitual i que durant el 2012 van ser un total de 13.801, un 4,7% més que el 2011. En aquest recompte, encara queden un parell de dades significatives que cal considerar: d’una banda, que el 57,1%

del creixement d’empreses exportadores regulars de tota Espanya es correspon a empreses catalanes, i de l’altra, que un 36% del total d’exportacions regulars en l’àmbit espanyol les duen a terme empreses catalanes. Per a totes elles, el ventall d’atractius que representa operar en l’àmbit internacional va molt més enllà de compensar el poc moviment existent en el mercat intern. Com sintetitza el director d’Invest in Catalonia, els aporta “una possibilitat real de creixement, de riquesa i d’impacte”. En aquest sentit, el seu volum d’exportacions i de facturació creix i això permet crear nous llocs de treball a Catalunya. “Conèixer altres estàndars de producte o servei, que fan que l’empresa catalana acabi d’ajustar allò que ven, també serveix per a obtenir un major grau d’especialització i, per tant, de competitivitat”, afegeix Berbel, que tampoc s’oblida d’un tercer element clau com és la cultura empresarial internacional que assoleixen les empreses que juguen en aquesta lliga, i que és “bàsica en un context d’economia global com l’actual per poder competir en igualtat o, fins i tot, en millors condicions”.

Països de destinació

Actualment, un 62% de les exportacions catalanes encara es concentren en els mercats de proximitat (UE). Països com França (17,2%), Alemanya (11,5%), Itàlia (8,1%), Portugal (5,7%) i el Regne Unit (5%) continuen com a principals destinacions de les exportacions catalanes, és cert, però cada cop més les empreses catalanes decideixen internacionalitzar-se cap a mercats extracomunitaris. De fet, mentre les exportacions fora de la UE es situaven en un 25,9% el 2005, el 2012 representen un 38% del total d’exportacions. En aquest sentit, mercats extracomunitaris com Austràlia, Veneçuela, Algèria, la Xina, el Japó, el Brasil i l’Aràbia Saudita se situen en el top 10 dels països on més han crescut les exportacions catalanes el 2012. Pel que fa als països emergents –l’Àfrica del Nord i subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Àsia Emergent, l’Orient Mitjà i Rússia- aquesta xifra ha passat del 12,7% al 22,1% en els mateixos set anys. Aquests països emergents representen una oportunitat real de negoci pel sol fet que preveuen creixements del 5,5% en els propers anys mentre que Europa té previ-

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

MóN empresarial SETEMBRE-OCTUBRE 2013

amb pas ferm Aventurar-se a operar al mercat internacional desperta una sèrie d’inquietuds i inseguretats que, amb unes valoracions preliminars, a més del know-how i del capital humà adient, poden romandre sota control per part de les empreses. El cert és que no hi ha cap fòrmula màgica a l’hora d’obrir-se camí a l’estranger, però alguns dels nostres entrevistats ens desvetllen diversos punts clau. Joaquim Ferrer, cap d’internacional de Pimec,

sions de creixement pràcticament nul·les. Per tant, no és d’estranyar que les exportacions catalanes hagin crescut per sobre d’un 20% en països con el Brasil, Rússia o la Xina.

Factors a tenir en compte

Un cop analitzades les xifres que ens parlen de l’activitat exportadora de les empreses catalanes, cal parar atenció als factors que afavoreixen que una empresa es llenci a competir en el mercat internacional. Influeixen d’alguna manera apectes com el sector, el tamany o el capital humà i tecnològic, entre altres, en l’índex d’internacionalització d’una empresa? “Molts cops pensem que el tamany és quelcom que determina la capacitat d’internacionalitzar-se d’una empresa, però cal tenir en compte que el tamany no és cap fre”, respon Joan Josep Berbel. “I no ho és –prossegueix- perquè hi ha sectors molt globalitzats, com les TIC, que es basen en empreses molt petites però amb una gran especialització o amb un producte o servei d’un gran valor diferencial.” Uns altres elements que afavoreixen una actuació en l’àmbit global és que l’empresa en qüestió compti amb un capital humà molt especialitzat i amb experiència suficient en abordar els mercats exteriors. “El factor tecnològic serà, al nostre parer, el gran repte de l’empresa catalana exportadora dels propers anys i, en aquest sentit, des d’Acció hem de dotar de formació al

respecte, ja que hi ha empreses catalanes que desenvolupen aplicacions tecnològiques de primer nivell que poden afavorir el comerç internacional de les nostres empreses”, subratlla el director d’Invest on Catalonia respecte del potencial futur de les empreses catalanes. A l’hora d’opinar pel que fa a quins són els sectors que mostren un major èxit, o almenys predisposició, en la seva aventura exportadora, Berbel remarca que “no són els sectors sinó les pròpies empreses les que determinen si volen aventurar-se o no a operar en l’àmbit internacional, tot i que no deixa d’haver-hi una certa tendència.” Es refereix clarament als sectors que han intensificat la seva presència en el mercat internacional i que coincideixen amb els que presenten una estructura sòlida i una llarga trajectòria històrica, com són la química, l’automoció, l’alimentació i begudes, la moda... que tenen, a més, un èxit rellevant pel que fa a exportacions i presència productiva fora del nostre país. D’altra banda, Berbel també apunta que no podem negar que “hi ha sectors que podrien intensificar la seva presència en el mercat internacional i, en aquest sentit, durant els darrers anys s’han creat diversos clústers que aglutinen empreses diverses i molt proactives que busquen fer augmentar la seva competitivitat i presència en l’àmbit internacional”. Alguns exemples d’aquesta tendència són el clúster català de l’esport o de l’audiovisual.

Tendència de futur

remarca que “cal plantejarho com a projecte estratègic de l’empresa i, per tant, s’ha de planificar de manera adient, dotar-lo de recursos econòmics i humans i establir un calendari, ja que és un procés que requereix un plantejament i unes fases, no és quelcom automàtic”. Al seu torn, Joan Josep Berbel, director d’Invest in Catalonia, apunta que “el primer que cal és comptar amb professionals amb un perfil vàlid per a encapçalar aquest procés;

Si hi ha quelcom en el que coincideixen tots els professionals consultats és en ressaltar la importància i necessitat de continuar el camí encetat durant els darrers anys en matèria d’internacionalització. Tal com apunten els experts, si les empreses catalanes han aconseguit fer-se un lloc en el mercat internacional malgrat –o potser caldria dir gràcies a- la crisi que ens ocupa des de fa ja més d’un lustre, ara que tots els indicis apunten que aviat començarem a notar certs signes de recuperació, aquestes empreses no poden abaixar la guàrdia i abandonar aquesta línia

després, caldria una estratègia i posicionament sòlids de mercat, és a dir, analitzar on es troba Catalunya i projectar on es vol arribar en l’àmbit internacional; en tercer lloc, s’hauria de disposar de talent internacional en els països de destí, comptar amb una dotació pressupostària adient per abordar aquest procés i, per últim, oblidar-se d’aquest curtterminisme que ens obsessiona per voler obtenir resultats de manera immediata.”

de creixement. Ans al contrari, cal que l’intensifiquin com mai fins arribar a competir al nivell de les principals potències internacionals. Joaquim Ferrer, cap d’internacional de Pimec ho sintetitza així: “des de fa uns anys, les exportacions de les empreses catalanes han augmentat, la qual cosa esdevé una molt bona notícia, ja que davant de la davallada del consum intern, les exportacions s’han convertit en motor i alternativa per activar l’activitat econòmica. I aquesta és la tendència que marcarà el nostre futur: el principal mercat de les nostres empreses ja no és Espanya, sinó el món.”

Austràlia, Veneçuela, Algèria, la Xina, el Japó, el Brasil i l’Aràbia Saudita: els països on més han crescut les exportacions catalanes

El port de Barcelona és un dels principals pols per a l’exportació de mercaderies. / SHUTTERSTOCK

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

SETEMBRE-OCTUBRE 2013 MóN empresarial

De la seva banda, Berbel afirma que intensificar l’activitat exterior de les empreses catalanes “formarà part dels objectius cabdals” de les polítiques de la Generalitat de Catalunya. “Es tracta d’una carrera de fons i, si hem aconseguit amb pas ferm arribar on estem ara malgrat el context que ens envolta, no hem d’estalviar esforços en aquest sentit. I no hem d’abandonar perquè tota activitat internacional de l’empresa catalana es tradueix en riquesa per al país”,

afegeix. Aquest argumentari, en paraules de Berbel, “ens ha d’animar a continuar lluitant per tal d’incrementar el posicionament i rellevància de l’empresa i l’economia catalana en l’àmbit global en un futur proper”. Les perspectives de futur elaborades pel Balanç de la Internacionalització de l’economia catalana 2012 fan especial èmfasi en Rússia i l’Amèrica Llatina com als països que reuneixen unes millors condicions per tal que l’empresa cata-

lana es llenci a l’aventura de l’exportació. Tanmateix, el Sud-est asiàtic i l’Àfrica, que preveuen uns creixements sostinguts superiors al 5% anual, esdevenen destinacions cada cop més interessants i segures per a les exportacions. Cal subratllar, en aquest sentit, que fins a un 84,1% de les empreses entrevistades en aquest estudi preveuen que la seva cartera de comandes augmentarà o romandrà estable i, a l’hora de valorar les oportunitats futures de negoci, pronos-

tiquen que sectors com el mediambiental i l’energètic, l’aigua, l’alimentació i begudes, el químic i farmacèutic, el biotecnològic, la sostenibilitat urbana, la mobilitat i els usos eficients dels recursos representen oportunitats reals de negoci a curt termini. Caldrà, doncs, que les analitzin i aprofitin per tal de continuar posicionant Catalunya com a un teixit productiu i empresarial que pot competir a primer nivell com qualsevol altra potència d’ordre mundial.

Destaquen la indústria química, l’automobilística i l’alimentària, amb un 54% del volum d’exportacions

L’opinió dels experts | ENTREVISTA A José Montoro, soci director de Mercados Exteriores Consulting & Events

“Cal que les pimes es preparin millor per a l’activitat a l’exterior i col·laborin més entre elles” L’any 2012 va suposar un nou rècord pel que fa a exportacions de l’empresa catalana. A quins factors ho atribueixen? És obvi que la debilitat de la demanda en el mercat intern ha estat un motiu de pes, però no només això: “la necessitat ha creat escola” i ha forçat moltes pimes catalanes a adquirir eines i professionals per iniciar el camí de la internacionalització, obrint uns mercats o incrementant l’activitat que ja s’havia iniciat, amb la qual cosa s’ha aconseguit no disminuir l’activitat i, a més, diversificar clients i l’origen de la demanda. A principis del 2012 denunciaven que unes 200.000 empreses del nostre país que reunien les condicions per exportar no ho feien. S’ha vist corregit aquest defecte? Durant els dos darrers anys s’han incorporat noves empreses a l’activitat exportadora, fet que ha incrementat el nombre d’empreses que no depenen només del mercat nacional i s’ha vist corregit aquest defecte. De totes maneres, cal que les pimes espanyoles es preparin millor per a l’activitat a l’exterior i col·laborin més entre elles. Un dels hàndicaps més grans de les nostres pimes és la seva escassa voluntat d’implantar-se en els mercats del seu interès més enllà d’actuar com a simple proveïdor, sense implicar-se en la distribució i promoció del producte i, per tant, renunciant a excel·lents marges comercials i a disposar del coneixement necessari del seu sector al mercat de destinació.

A més dels països emergents, cal tenir en compte alguna altra destinació que representi una oportunitat real de negoci? Actualment m’agradaria destacar dues zones. La primera és Austràlia, una economia que es troba en un període de forta expansió i poseeix un mercat molt estable, amb un alt grau de seguretat jurídica, empreses fiables i un marc comercial molt liberalitzat on està augmentant la presència d’empreses espanyoles. La segona és el grup format pels països que formen l’Aliança del Pacífic (Mèxic, Perú, Colòmbia i Xile). En el si d’aquesta zona de lliure comerç, les pimes poden trobar un gran espai econòmic per comercialitzar els seus productes. Com està vivint la crisi el sector de l’electrònica impresa? La crisi ens afecta a tots, d’això no hi ha cap mena de dubte. En aquest sentit, no es pot negar que el risc de les inversions industrials és a hores d’ara més alt i les empreses tenen menys capacitat d’accedir al finançament, però precisament una de les funcions del PEC4 és donarli una certa dimensió europea i internacional a la indústria catalana d’aquest sector, vehiculant-la dintre dels clústers europeus. De fet, ja estem participant en projectes que fan justament això: facilitar l’accés de les nostres empreses a la tecnologia, tant a la que desenvolupem aquí com a la que s’està creant als grans centres tecnològics europeus.

José Montoro, en el seu despatx. / CEDIDA

Quant a sectors, en el marc del I Fòrum d’Internacionalització (febrer de 2012) destacaven l’activitat exportadora del carni, del cellerer, del químic, de l’automobilístic, del logístic i del transport. Algun canvi en els darrers 12 mesos? Un canvi destacable s’ha donat en el sector serveis. Fins ara, la majoria de pimes que es llençaven a exportar fabricaven algun producte o bé tangible. Doncs bé, al llarg del 2012 i el primer semestre del 2013, hem detectat una important demanda d’empreses del sector serveis, com ensenyament, programació de programari, serveis immobiliaris, despatxos d’arquitectes, petites enginyeries, etc. Tot això és producte, sense cap dubte, de l’alta taxa d’atur que afecta els nostres professionals i tècnics, però anant més enllà, de la pro-activitat d’aquests joves professionals i emprenedors.

Austràlia ofereix oportunitats reals de negoci perquè es troba en un període de forta expansió i poseeix un mercat molt estable

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ

MóN empresarial SETEMBRE - OCTUBRE 2013

Exportar per no haver de tancar Una quarantena d’oficines situades en punts estratègics arreu del món –de Johannesburg a Copenhaguen, i de Nova York a Pequín-, fan d’Acció, l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, un aliat clau per a les empreses catalanes que volen internacionalitzar-se. RAQUEL CORREA

“Des d’Acció dissenyem un projecte a mida per a cada empresa: fem un estudi per saber a quin mercat es pot orientar; contactem amb possibles socis –ja siguin agents comercials, clients directes o importadors– per fer-ne una selecció, i organitzem la visita amb els partners més interessants”, explica Natascha van Bijsterveld, analista de mercats a la delegació d’Acció a Brussel·les. Fa gairebé 20 anys que hi treballa i té una visió molt àmplia de les exportacions catalanes que més funcionen a fora. “La creativitat va molt lligada a la idea que la gent té de Catalunya a l’estranger. En alguns sectors, segueix tirant molt la marca Barcelona i si parles d’ella, sobretot a empreses del sector moda, se t’obren molt les portes”, explica. I és que grans marques com Mango i Desigual han obert el camí, però també hi ha moltes pimes catalanes del sector de la moda i del tèxtil que han sabut fer-se un lloc en el mercat europeu. “Les grans empreses ja hi arriben pel seu propi peu, les que necessiten més assistència són les petites. En canvi, les grans companyies d’enginyeria, per exemple, acudeixen a Acció quan volen arribar a nous mercats, com ara la Índia, la Xina o el Brasil, que són menys accessibles per qüestions de distància i d’idioma, i on la legislació és molt diferent”, afegeix. I és que la moda no és l’únic que Catalunya exporta amb èxit: segons les dades oficials, el sector químic (25,9%), l’automoció (16,5%) i l’agroalimentari (11,6%) són els principals sectors exportadors a Catalunya, que va tancar el 2012 amb un rècord d’exportacions. En concret, les empreses catalanes van vendre a l’estranger béns per valor de 58.283 milions d’euros, un 5% més respecte l’any anterior.

Solució a llarg termini

En temps de crisi com aquests, en què la facturació

Les grans empreses tenen menys dificultats per exportar; és a les petites a les que se’ls hi ha de fer un cop de mà. / SHUTTERSTOCK

al mercat català i a l’espanyol ha baixat molt, les empreses veuen en la internacionalització la sortida per tirar endavant i no haver de plegar. I, tot i que és una sortida que funciona, les empreses sovint tenen massa pressa per veure resultats. “La solució no ve d’una temporada a l’altra. Cal tenir paciència perquè qualsevol intermediari necessita temps per consolidar la seva presència en un mercat estranger”, alerta Van Bijsterveld. “L’exportació sempre és una garantia, perquè no poses tots els ous al mateix cistell i distribueixes riscos, però a llarg termini”, matisa. Un altre dels errors comuns de les empreses que volen provar sort en altres mercats és pensar que poden exportar el seu producte sense fer-hi cap canvi ni adaptació. “Pot ser que el producte que a Catalunya es ven sol, ja existeixi a l’estranger o, fins i tot, que ofereixi altres avantatges, ja sigui a nivell del propi producte, del preu o a través del màrqueting. Això fa que t’hagis de superar, que t’hagis de reinventar constantment per adaptar-te al nou mercat”, aconsella Van Bijsterveld posant exemples pràctics: “el teixit utilitzat a Catalunya per als llençols sovint és una barreja de cotó

i sintètic, cosa que es considera de gamma alta perquè es planxa més fàcilment; en canvi, al nord d’Europa aquest teixit es considera de gamma baixa perquè no és 100% cotó.” La llosa de no parlar idiomes Un altre error comú, i que continua sent una llosa per a les empreses catalanes que volen fer negocis més enllà de les fronteres, és el de no parlar la llengua del país on es volen fer negocis. Segons les últimes dades d’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, només un de cada tres espanyols declara saber anglès –la llengua més utilitzada a la Unió Europea. Una proporció per sota de la mitjana europea i a anys llum dels països nòrdics, com Suècia o Dinamarca, on prop del 90% domina l’anglès. I no poder parlar amb clients potencials, disminueix efectivament les possibilitats d’èxit a l’hora d’exportar. De fet, un estudi elaborat per la Comissió Europea mostra com les pimes que inverteixen en les competències lingüístiques dels seus equips obtenen unes xifres d’exportació un 44,5% més elevades que les que no hi fan cap esforç. Per això cada cop les empreses s’esforcen més a formar el propi personal en llengües o,

directament, a contractar treballadors que tinguin l’anglès com a llengua materna. “Les universitats catalanes tenen molts acords de col·laboració amb universitats internacionals a través de programes com l’Erasmus, i cada vegada hi ha més estudiants estrangers que es queden a viure a Barcelona amb molt de gust, de manera que les empreses tenen un accés molt més fàcil a nadius que els poden ajudar a l’hora d’exportar”, explica Van Bijsterveld.

”L’exportació sempre és una garantia, perquè no poses tots els ous al mateix cistell i distribueixes riscos, però a llarg termini”

Perfil de l’empresa exportadora catalana Mai tantes empreses catalanes havien exportat a l’estranger. El nombre d’empreses exportadores catalanes va créixer un 6,3% el 2012 i va arribar a la xifra rècord de 45.937, 11.553 més que abans que comencés la crisi.

34.384

2008

36.708

39.682

2009

13.801

2010

43.205

2011

45.937

2012

57%

exportadores regulars

del creixement 2012 a l’Estat

El nombre d’empreses exportadores regulars va créixer un 4,7% el 2012, superior al 2,9% de les espanyoles. Les regulars catalanes, representen més d’un terç (36%) del total de regulars de l’Estat.

el 57% del creixement d’empreses exportadores regulars a tot l’Estat correspon a empreses catalanes. En total, el 2012 Catalunya va comptabilitzar 621 noves empreses exportadores regulars.

Font: ACC1Ó a partir de dades de l’ICEX, Idescat, OMC i clima exportador propi.

Experts / ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ

SETEMBRE-OCTUBRE 2013 MóN empresarial

Entrevista a Olivier Bailly, portaveu de la Comissió Europea

“Espanya té un marge ampli d’augment d’exportacions” La crisi a Europa ha escombrat moltes petites i mitjanes empreses que, ofegades per la manca de liquiditat, han hagut de tancar i deixar al carrer milers de treballadors que allarguen ara les cues davant de les oficines d’ocupació arreu del continent. Segons les últimes dades d’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, la Unió Europea carrega amb 26,6 milions d’aturats, sis milions dels quals són espanyols. tén reforçar els instruments de garantia del crèdit i del capital de risc. Calculem que més d’un milió de pimes arreu del continent es beneficiaran de les decisions preses a l’última cimera europea.

r. c .

Davant d’aquest panorama gris –per no dir negre–, Brussel·les no es queda de braços creuats i, a la cimera de líders europeus del passat mes de juny, els 27 es van comprometre a dotar de més capital el Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb l’objectiu que aquest faciliti els tan desitjats crèdits a les pimes. En què ha quedat aquesta decisió? Tres mesos després d’aquesta cimera , s’han produït resultats palpables? Al juliol, el Consell d’Administració del BEI va aprovar un augment significatiu dels crèdits per a les pimes durant aquest 2013, passant dels 14.100 milions d’euros previstos inicialment als 17.000 milions. A principis de setembre, el banc ja havia signat línies de crèdit per a pimes per valor de 9.300 milions d’euros, enfront dels 6.400 milions del mateix període de l’any passat. La Comissió i el Grup BEI –format pel propi banc i el Fons Europeu d’Inversions– treballen estretament per impulsar les inversions del mercat de capitals del sector privat en les pimes i reduir la fragmentació del mercat europeu. Moltes de les empreses es-

Olivier Bailly, portaveu de la CE. / CEDIDA

panyoles que estan en dificultats veuen en la internacionalització el camí per sobreviure a la crisi. Quins són els majors reptes que han d’afrontar les pimes espanyoles per tal de ser competitives a l’Europa d’avui? El principal obstacle per a la competitivitat de les pimes espanyoles és precisament l’accés al finançament i als mercats internacionals. Per això, la prioritat de la Comissió és crear una estratègia per facilitar l’accés al crèdit, sense el qual les empreses

estan en risc de fallida i no són capaces de contractar. La restricció del crèdit és l’amenaça més seriosa a la sortida de la crisi, sobretot a Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia, països amb un gran nombre de pimes, que són les que més han patit la crisi de crèdit i encara avui les que més pateixen la fragmentació del mercat interior europeu, que penalitza una empresa pel simple fet d’operar en un país i no en un altre; per això el BEI pre-

Les xifres mostren que les exportacions espanyoles segueixen a l’alça però les empreses continuen en dificultats. Què els queda per fer per sortir de la crisi? Quina és la recepta de Brussel·les? Donada l’actual situació de debilitat de la demanda interna, les empreses espanyoles han d’aprofundir la seva orientació a l’exportació. Malgrat els avenços produïts, el pes de les exportacions espanyoles en el comerç mundial està per sota de la importància de l’economia espanyola en el panorama mundial. Això demostra que encara hi ha un ampli marge per augmentar les exportacions espanyoles.

La restricció del crèdit és l’amenaça més seriosa a la sortida de la crisi, sobretot per a països com Espanya, amb moltes pimes En aquest sentit, un dels motius que frena una major proporció de la producció cap a l’exportació és el gran pes d’empreses petites en el conjunt de l’economia, i aquestes estan en una situació menys avantatjosa a l’hora d’obrir mercats a l’exterior i dur a terme les inversions necessàries que els permetin augmentar la competitivitat. Fer créixer les empreses i crear fórmules de col·laboració entre les petites són algunes opcions per millorar la competitivitat i, així, augmentar les exportacions.

D’Europa a Palautordera A través del Programa Marc d’Innovació i Competitivitat (CIP), que pretén impulsar els projectes dels emprenedors europeus facilitant l’accés al crèdit a pimes i microempreses, la Comissió ha fet arribar un préstec de 25.000 euros a l’escola de dansa Núria Ventura, a Sant Esteve de Palautordera (Barcelona). L’escola,

que té cursos de diversos tipus per a totes les edats, va obrir al juliol del 2007 amb 20 estudiants i ara ja en té més de 60. A través del crèdit garantit per la UE, i desemborsat per mitjà del MicroBank, l’escola de dansa ha pogut renovar les seves instal·lacions i augmentar el cos de professors, passant de sis a deu treballadors.

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Mercats

MóN empresarial setembre-octubre 2013

Entrevista amb Jorge Lasheras, soci i director de la unitat de consultoria de negocis del bufet De Pasqual & Marzo

“Sortir ara és necessari” El Marroc és el segon país més atractiu per a les inversions estrangeres, segons el darrer informe sobre els països africans amb més atractiu des d’un punt de vista econòmic per a 2013-14 que acaba de publicar la revista del grup Financial Times, FDI Intellligence. En efecte, el regne alauita, amb un creixement anual mig del PIB del 5% en la darrera dècada, presenta una dinàmica econòmica favorable que ha fet que, actualment, concentri ja el 52% de les inversions espanyoles al continent Africà. Així, no és gens d’estranyar que, per acompanyar a l’empresariat espanyol que vol fer el salt cap al sud del Mediterrani (seguint el consell de la UE que considera aquests països com un target fonamental per al desenvolupament futur del comerç exterior), des del bufet d’advocats De Pasqual & Marzo comptin amb una nova unitat de Business Consulting especialitzada en aquest país. Emma Bouisset

Les xifres ho avalen: en els darrers temps, el Marroc és el país de moda per exportar/ invertir. Quines oportunitats de negoci genera actualment el regne alauita? Certament, el Marroc ofereix una sèrie de sectors a l’alça com el de l’automoció, el dels materials elèctrics i de construcció, els serveis i l’hostaleria, etc., però sobretot s’està obrint a una nova realitat que és la d’ésser una plataforma de negocis d’exportació i inversió cap a l’Àfrica subsahariana. Hi ha moltes empreses marroquines que ja miren cap al sud i fan negocis amb el sud. Pel que fa a les empreses espanyoles, el salt no es pot fer de cop, i per això, han d’anar més a poc a poc, s’han d’establir primer al Marroc, consolidar-s’hi i valorar, juntament amb el seu partenaire marroquí si existeix un mercat potencial per al seu producte al sud de l’Àfrica. Perquè aquest continent, conforme es vagin solucionant els seus problemes d’estabilitat política, jurídica etcètera, es preveu que serà un mercat molt important. Actualment ja es coneixen experiències de companyies espanyoles que estan exportant i invertint en països com Angola, Moçambic o Guinea… Però l’objectiu d’obrir mercat a l’Àfrica subsahariana és a migllarg termini. Des de la Unitat de Business Consulting del bufet De Pasqual & Marzo al Marroc, com els ajuden, doncs, a fer aquest primer salt? L’objectiu de la unitat de Business Consulting al Marroc és oferir als clients del despatx que volen internacionalitzar-se en aquest país, ja sigui per exportar o per establir-hi una seu, serveis de consultoria jurídica així com de consultoria de negocis, per tal d’oferir recolzament en totes les fases

”Estem vivint una segon onada de desembarcament d’empreses espanyoles al Marroc motivada per la crisi però també per un canvi en la mentalitat de l’empresari mitjà espanyol”

Jorge Lasheras i Tian de Pascual, a la seu del bufet. / CEDIDA

del projecte d’internacionalització. Així, fem una anàlisi de les seves necessitats de mercat, establim quina és la seva competència real i potencial i quins els seus possibles partners locals, i els negociem l’operació econòmica i financera amb el recolzament jurídic corresponent i, a partir d’aquí, els acompanyem al llarg de tota l’operació fins a consolidar l’empresa. En què es diferencia el seu despatx d’altres organismes consultors o assessors en internacionalització d’empreses al Marroc? El component especial que nosaltres tenim és que, d’una banda, no som uns nouvinguts al Marroc perquè ja fa cinc anys que hi som presents en la nostra faceta jurídica a través d’una corresponsalia amb un despatx local de notaris marroquins. I de l’altra, pel fet que el nostre despatx al Marroc no és una mera delegació amb personal local, sinó que és una nova companyia amb socis locals

que ens aporten, primer, el seu coneixement professional jurídic, i segon, el seu coneixement del mercat i de la societat marroquina. Quin tipus d’empreses sol·liciten els seus serveis? Nosaltres treballem principalment amb petites i mitjanes empreses que volen que les acompanyin perquè no tenen experiència en aquest país. Empreses que, precisament, el que busquen és algú proper i una atenció personalitzada, i

que valoren que les mateixes persones amb qui contacten a Espanya estiguin presents, també, al Marroc. A banda, també tenim una font de clients que són despatxos jurídics internacionals amb visió de negoci jurídic o econòmic al Marroc i que ens truquen perquè ens ocupem d’algun dels seus clients internacionals al país. Arran de la crisi, han notat un increment de sol·licituds d’assessorament en comerç

internacional per accedir al mercat marroquí? Actualment és cert que estem vivint una segon onada de desembarcament d’empreses espanyoles al Marroc motivada per la crisi, però també per un canvi en la mentalitat de l’empresari mitjà espanyol (no del gran, que ja fa més temps que ho té clar) que fins ara s’havia mostrat poc inclinat a sortir perquè era complicat i ara ja no ho percep de la mateixa manera. Sortir ara és quelcom necessari, és una tendència generalitzada. Però no només per resoldre el problema immediat de cash flow i de beneficis. A ara se surt per a instal·lar-se.

Fiscalitat més favorable Segons l’informe Doing Business 2013, el Marroc ocupa la posició número 56 dels països on és més fàcil muntar una empresa i ha pujat 38 graons respecte l’any anterior. Espanya és al lloc 136. Es realment més fàcil emprendre al Marroc? Ho explica Tian De Pascual, soci de DP&M i director de l’oficina de Casablanca: “pel que fa als costos, són similars als espanyols, i calen al voltant de 2.000 o 3.000 euros; la mitjana

de temps per a la creació d’una empresa és de 15 dies. El dret societari marroquí, de la seva banda, es basa en el francès i és molt similar a l’espanyol. I pel que fa a la fiscalitat, en termes generals, la marroquina és més favorable que l’espanyola: els dos primers anys des de la creació de l’empresa no tributa. Aquesta exacció fiscal només és aplicable a les compa nyies estrangeres.”

¿QUÉ ES? Nuuuki es una plataforma especializada en la búsqueda de financiación colectiva para que los emprendedores sin recursos puedan llevar a cabo sus iniciativas empresariales. Es una herramienta de emprendeduría social en la que tienen cabida todo tipo de proyectos, tanto si se trata de startups, comercios físicas o incluso proyectos de investigación. Se basa en un sistema de micro-aportaciones que permite que cualquier persona pueda convertirse en inversora, pudiendo participar en la financiación de un proyecto y obteniendo como contraprestación un porcentaje sobre los beneficios de la futura sociedad.

ESPECIAL internacionalització / Panorama

MóN empresarial JUNY 2013

el mÉs negatiu IPC

Lectura crítica de la inflació

La inflació espanyola del mes d’agost ha pujat tres dècimes respecte el mes de juliol, el que situa la variació interanual de l’IPC en l’1,5%. De la seva banda, l’IPCA (harmonitzat) situa la seva taxa anual en l’1,6%, el que també suposa una baixada tres dècimes. Tot i aquesta moderació positiva dels preus a l’agost, en part condicionada per l’evolució dels preus del transport i dels productes energètics, la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, recorda que segueix sent “convenient reduir el nostre nivell de dependència energètica”, que es manté “molt elevat”, i alerten que “l’evolució dels preus a impostos constants, descomptant els efectes dels increments impositius en els preus, se situa en taxa negativa, la qual cosa és indicador de la debilitat de la nostra economia, a la vegada que resta recursos a les empreses i les famílies.” Des del sindicat UGT, de la seva banda, consideren que aquesta moderació és “insuficient i segueix reflectint el fracàs de l’estratègia econòmica de devaluació salarial imposada pel Govern”.

Electricitat

La llum s’encareix un 3,1%

El rebut de la llum que paguen prop de 20 milions de llars espanyoles i pimes és, des d’aquest mes d’octubre, un 3,1% més car. Aquest augment en el preu de l’electricitat, el tercer en els darrers quatre mesos i el quart en el que portem d’any, suposarà “un altre cop

de puny directe a l’estómac dels consumidors”, segons denuncien des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Actualment, d’acord amb les dades de les que disposa aquest organisme, la factura mitjana a Espanya ja ronda els 800 euros anuals. De mitjana, la llum s’ha encarit per sobre del 3,5% en el que portem d’any, un fet que ha comportat diverses iniciatives de protesta de les associacions de consumidors. Per a l’OCU, “ara, més que mai, el consumidor ha de reaccionar i prendre mesures per reduir la seva factura”, per la qual cosa l’entitat “està duent a terme la primera compra col·lectiva d’energia de la història d’Espanya. Amb aquest grup de compra, l’OCU pretén canviar les regles d’un joc en el que el consumidor ja ha perdut massa diners.”

Atur

Es trenca la sèrie positiva

Girona i Tarragona, el nombre d’aturats s’ha incrementat. Des de les patronals Pimec, Foment del Treball i Cecot, tot i valorar positivament la reducció interanual de l’atur a Catalunya, consideren que el nombre de desocupats és encara molt elevat i lamenten que en termes mensuals s’observi que les darreres dades tenien un fort comportament estacional que ara es corregeix. A més, les associacions d’empresaris denuncien que els pressupostos presentats el passat 30 de setembre pel Govern central no prioritzen polítiques actives d’ocupació ni fan cap èmfasi en instaurar mesures de cara a la reactivació de l’economia, raó per la qual les millores augurades per l’executiu de Madrid en qüestió laboral encara trigaran a assolir-se. Des de Foment, a més, recorden que “un model de contractació més simple, flexible i menys costós per a les empreses incentivaria l’ocupació.”

nya (SOC) destinarà la seva part del fons de la conferència sectorial (un milió i mig d’euros) a pactar un acord propi amb les agències de col·locació per als anys 2014 i 2015; una xifra que, com denuncia l’ACACER, està molt lluny dels 13 milions d’euros que calculen que s’haurien pogut destinar si s’hagués signat l’acord marc estatal. A més, des de l’ACACER també alerten que les agències de col·locació virtuals amb seu a Catalunya quedaran fora de les dues convocatòries: de l’estatal perquè aquestes agències no podrien actuar amb les persones desocupades de Catalunya, i de l’autonòmica perquè la Generalitat no les pensa considerar.

Comerç exterior

Creix la morositat a l’Europa de l’Est

Agències de col·locació El limbo dels aturats catalans

El nombre d’aturats a Catalunya ha augmentat, tant a l’agost com al setembre. Si fa dos mesos ho feia en 1.229 persones (0,2%) respecte al mes anterior, al setembre aquesta tendència a l’alça s’ha repetit i les files de desocupats han crescut en 9.253 persones (1.51%), trencant amb la sèrie de cinc mesos de descens del nombre d’aturats que s’havia registrat enguany. Malgrat això, la variació interanual mostra una certa millora a totes les demarcacions catalanes amb un descens de l’1,83% aquest setembre respecte al del 2012. A hores d’ara, el nombre total de treballadors en atur a Catalunya és de 620.911. Per sectors, l’atur al sector serveis i al d’aturats sense ocupació anterior (a l’excepció de la demarcació de Lleida) ha augmentat. En canvi, a la construcció i a la indústria (a l’excepció de Girona) ha disminuït. Al sector agrícola, tot i disminuir a les províncies de Barcelona,

Segons l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER), la falta d’entesa entre el Govern central i la Generalitat pel que fa a l’acord marc amb les agències de col·locació per a la inserció de les persones desocupades provocarà que els 611.658 aturats catalans no es puguin beneficiar dels seus serveis. El mes de juliol, el Govern autonòmic va anunciar que Catalunya no aplicarà el model estatal “perquè només permet l’actuació dels grans operadors i no té en compte les necessitats reals de la proximitat sectorial i territorial del mercat laboral català.” En conseqüència, per tal de garantir un servei de recol· locació als aturats catalans, el Servei d’Ocupació de Catalu-

El Baròmetre de Pràctiques de Pagament sobre la regió d’Europa de l’Est distribuït a Espanya per Crédito y Caución ha conclòs que els impagaments de les operacions de comerç exterior a la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia han augmentat un 44% a causa de la recessió de la zona euro. Així mateix, el valor mitjà dels crèdits impagats en el mercat domèstic d’aquestes economies també ha augmentat en un 38%. L’estudi apunta les limitacions financeres del comprador com a principal causa dels retards en els pagaments; una tendència negativa que, sumada a la caiguda de la demanda de productes i serveis, està comportant un acusat impacte en els nivells de flux d’efectiu i que, segons el baròmetre, podria debilitar les perspectives de creixement i la rendibilitat de les empreses de l’Europa oriental enguany. Malgrat tot, el baròmetre també recull que, respecte als nivells de comptes incobrables

registrats a l’Europa occidental, els països de l’Europa de l’Est encara cotitzen per sota.

Pensions

Al 2014 pujaran el mínim legal, un 0,25%

A partir de l’any que ve, les pensions deixaran d’actualitzar-se en funció de l’IPC i s’apujaran només el mínim previst, un 0,25%. Així ho recull el projecte de llei de reforma d’aquestes prestacions que el Govern central va aprovar el passat 27 de setembre en Consell de Ministres i que estableix un nou sistema per calcular la seva actualització deslligat de l’IPC. A partir de l’any que ve, doncs, el nou índex de revalorització tindrà en compte, en canvi, dades sobre els ingressos i depeses anuals del sistema i el dèficit o superàvit de la Seguretat Social prenent com a referència les mitjanes d’onze exercicis. D’aquesta manera, amb la nova llei, en anys de situacions de dificultat econòmica com l’actual, els pensionistes només veuran augmentar en un mínim del 0,25% les seves prestacions; en èpoques de bonança, en canvi, el Govern central preveu actualitzar-les com a màxim el que marqui l’IPC més un 0,25%. Des del Consell Econòmic i Social, però, ja s’han mostrat contraris a la reforma tot considerant que amb aquesta fórmula “es produeix una pèrdua de poder adquisitiu de les pensions en contextos de crisi com l’actual, que en principi no arribaria a recuperar-se. Per això, el CES considera que s’haurien d’establir mesures que complementin les reformes projectades tendint a la recuperació del poder adquisitiu quan les circumstàncies ho permetin, a mig o llarg termini.”

ESPECIAL internacionalització / Panorama

SETEMBRE - OCTUBRE 2013 MóN empresarial

EL MÉS POSITIU Finançament

3a trobada del Mercado Financiapyme

Amb la participació del major banc xinès i, per defecte, del món, l’Industrial and Commercial Bank of China, la patronal de la petita i la mitjana empresa de Catalunya, Pimec, va organitzar el passat 26 de setembre a la Borsa de Barcelona, la 3a trobada del Mercado Financiapyme, que posa en contacte pimes a la recerca de finançament amb les principals entitats i institucions financeres nacionals i internacionals. La principal novetat d’aquesta tercera edició ha estat la participació del gegant bancari xinès, els delegats del qual “van marxar molt contents i satisfets amb el perfil d’em preses que van trobar: el clima de confiança ja està creat”, explica Fran de la Torre, cap del departament de consultoria estratègica i finançament empresarial de Pimec. A banda del banc xinès, 23 entitats i institucions financeres nacionals i internacionals participants en les darreres trobades també han tornat a fer-ho en aquesta tercera edició, com és el cas d’ENISA, Banc Sabadell, Cofides, BBVA, Banco Espirito Santo, Bankia, Bankinter, Caja de Ingenieros, Banca March, Banco Santander, Banco Popular, Cesce, Banco Pichincha, Deutsche Bank, Catalunya Caixa i La Caixa. De l’altre costat, han acudit a la trobada sis empreses, dels més diversos sectors, a les quals Pimec ha acompanyat en tot moment, ajudant-les a preparar les presentacions a les entitats financeres i assessorant-les en el procés de negociació. Josep González, president de Pimec, ha agraït

l’alta participació d’entitats financeres i ha deixat palès que la patronal, com a agent social al servei de les pimes i els autònoms de Catalunya, “no es pot quedar de braços creuats esperant que es reactivi l’economia i que millori el crèdit”. Per això, iniciatives com aquesta són importants perquè “empreses amb projectes viables aconsegueixin el finançament que necessiten”. La patronal té ja la vista posada en una quarta edició del Mercado Financiapyme, que se celebrarà a Tarragona abans de finals de 2013.

més de 85 empreses que han arribat a recaptar més de 300 milions de dòlars en finançament i han creat milers de llocs de treball.

Start-ups

Segons recull l’informe Conjuntura 2012 i Perspectives 2013 que elabora anualment l’Associació Multisectorial d’Empreses, Amec, el 2012 l’exportació total de les seves empreses ha augmentat un 10,6% respecte l’any anterior; un creixement que representa un volum d’exportació de 4.100 milions d’euros i supera les previsions fetes a principis del passat exercici. D’altra banda, el percentatge mitjà d’exportació sobre la facturació també s’ha incrementat respecte l’any 2011: en concret, un 51%, situant-se així en un 56% el 2012. De cara al 2013, les previsions d’Amec són tancar l’any amb un nou increment de les seves exportacions, el que suposaria un augment del 13,5% de volum total. El principal destí d’aquests moviments, a banda de la UE, que es manté com a primer receptor, també serà el mercat asiàtic i, en concret, el xinès, percebut ja no només com a la fàbrica del món, sinó com a mercat del món. Actualment, el 10% de les empreses d’Amec ja estan implantades a la Xina, país que està considerat pels socis d’aquesta patronal com el sisè mercat d’interès.

Matchist guanya el concurs New Venture Challenge

Matchist, una nova startup que connecta desenvolupadors de software amb empreses que necessiten talent tecnològic, és la guanyadora de la 17a edició del concurs de plans de negoci New Venture Challenge. El guardó, concedit per l’escola de negocis Chicago Booth i el seu centre d’emprenedoria Polsky Center for Entrepreneurship and Innovation, està dotat amb 200.000 dòlars en efectiu i un paquet de serveis empresarials: assessoria legal i professional i un espai de treball a les oficines de la ARCH Ventrure Partners New Business Incubator, al Polsky Center. La nova start-up va resultar guanyadora per davant de unes altres nou iniciatives competidores. “Moltes de les start-ups d’aquest any ja eren negocis reals al final del concurs”, va declarar Ellen Rudnick, catedràtica clínica d’iniciativa empresarial i directora executiva del Polsky Center. Des del seu llançament el 1996, el concurs New Venture Challenge ha ajudat a posar en marxa

Patronals

Creixen les exportacions de les empreses d’Amec

Innovació

Catalunya, al nivell d’Europa Les conclusions del Subíndex Altran d’Innovació

per a Catalunya 2013 no deixen lloc a la incertesa: quan parlem d’innovació, el potencial de Catalunya és comparable al del de països de la UE amb una capacitat mitjana en R+D com Alemanya, Regne Unit o Bèlgica. De fet, amb un valor del 0,58, la comunitat se situa al capdavant d’aquest grup i, a més, està per sobre de la mitjana de la UE (0,48) i de la d’Espanya (0,52). En aquest sentit, Catalunya obté valors superiors al grup de capacitat mitjana en tres indicadors: el percentatge de població activa amb estudis superiors, el treball en serveis d’alta tecnologia i les empreses amb banda ampla. No obstant això, les xifres d’inversió en R+D al nostre país, si bé van pujar del 2007 al 2010, han caigut en els darrers dos anys fins al 1,55% del PIB actual, fet que situa Catalunya per sota de la mitjana de la UE (2,03%), tot i que encara per sobre de l’espanyola (1,33%).

Cambres

La solució per digitalitzar targetes de fidelització

La Cambra de Comerç de Sabadell ha llençat una campanya destinada a les empreses que durant l’any 2012 han realitzat actes de promoció en altres països, assistit a fires o congressos, fet viatges de negocis o contractat serveis com traduccions o lloguer de vehicles de cara a sol·licitar el retorn de l’IVA de les factures pagades davant les administracions estrangeres. Aquest servei és aplicable a tots els països de la UE i a aquells que tenen conveni de reciprocitat amb Espanya (Suïssa, Noruega, Canadà, Mònaco, Japó i Israel). La cambra sabadellenca, així, per un percentatge sobre l’import

d’IVA efectivament recuperat, ofereix assessorament sobre els conceptes recuperables, un seguiment minuciós dels expedients i estalvi en tràmits burocràtics, tot amb un únic interlocutor. D’altra banda, la institució posa també a disposició de les empreses que així ho sol· licitin un servei per tramitar en nom d’aquestes la declaració mensual de les operacions davant les administracions duaneres.

Automoció

Tendència positiva de les vendes a Catalunya L’anunci de la fi del Pla Pive 2 ha impulsat notablement la compra de turismes, 4x4 i comercials a Catalunya amb 12.251 unitats venudes al juliol (un 19,14% més respecte al mateix mes de 2012). En el conjunt de l’any, el mercat català ha ascendit al juliol fins a un 1,1%, segons dades de l’institut d’estadístiques MSI per al Gremi del Motor, amb un volum de 74.142 vehicles comercialitzats. En el conjunt de l’Estat, la xifra de creixement respecte al mateix mes de 2012 també ha estat positiva, registrant-se un creixement del 13%. Per canals, el més beneficiat gràcies al Pla Pive 2 ha estat el particular, amb 7.232 unitats venudes i un creixement del 27,32%, seguit del d’empreses, amb un increment del 17,08% i 4.527 cotxes matriculats. Pel que fa a les matriculacions de vehicles comercials, també han registrat un augment del 35,35%, amb un total de 1.340 unitats adquirides. En l’acumulat de l’any, es porten matriculades 7.697 unitats, xifra que suposa un lleu ascens de 0,72%. La posada en funcionament del Pla Pive 3, amb prop de 20.000 operacions a nivell estatal fins avui, confirma la tendència anual a l’alça: així, el mercat de particulars a Espanya ha crescut un 6,4% en el que portem any.

ESPECIAL internacionalització / A fons

MóN empresarial SETEMBRE - OCTUBRE 2013

GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT

Tresoreria: l’hora de la veritat Hem vist en els articles anteriors com n’és de necessari conèixer el resultat mensual i tenir un objectiu pressupostari, les dues primeres claus per a una gestió econòmica intel·ligent del negoci.Però no servirà de res si la caixa és buida; sense diners, no anirem enlloc. ARGÈLIA GARCiA Sòcia fundadora i directora d’expansió d’External Financial Management

Sabem com va l’empresa, perquè fem un tancament comptable mensual i a temps, i també sabem on anem, perquè hem elaborat un pressupost i en fem un seguiment; ara cal preguntarnos què tenim i, per tant, què podem fer i si podrem cobrir els nostres compromisos. De vegades veiem com en concepte

DATA 1

algunes empreses es genera molta tensió en els dies previs als pagaments principals: es demana a administració què hi ha per pagar, quins diners hi ha als bancs, de quin crèdit es disposa i quines factures estan encara per cobrar, i es produeix una feina de recobrament que omple totes les hores i pensaments. Però, per què no aprofitem la comptabilitat, que portem actualitzada, per mantenir una gestió de tresoreria acurada? Per poder gestionar la tresoreria de forma senzilla i sense nervis només cal organitzar-se bé per portar la comptabilitat al dia, revisar els bancs i actualitzar un simple full de càlcul amb la posició del departament. L’estructura base d’aquest document de control seria la següent: Aquest senzill document ens permet conèixer de forma permanent què passarà en el futur. Si es manté a tres

DATA 2

DATA 3

DATA 4

DATA 5

SALDO INICIAL: què hi ha al banc/caixa a l’inici del període COBRAMENTS del període PAGAMENTS del període SALDO FINAL: què queda al final del període

Per poder gestionar la tresoreria de forma idònia cal portar la comptabilitat al dia. / SHUTTERSTOCK

mesos vista, sempre sabrem com estarem i ens podrem avançar a qualsevol problema, evitant les presses que generen tensions, desmotivació en el personal i manca de concentració en les tasques realment productives. Per tal d’omplir les quantitats en el temps començarem amb les dades bancàries inicials i continuarem amb els venciments de cobraments i pagaments certs. En aquest sentit, mantenir una comptabilitat acurada i al dia té com a efecte positiu directe la possibilitat de poder

extreure els venciments de forma fiable i eficient de cara a tresoreria. En qualsevol cas, els cobraments i pagaments futurs s’hauran d’estimar; les dades vindran de la informació de pressupost mensualitzat. Dedicar una petita estona cada dia a mantenir la posició de tresoreria diària per part de qui la prepara i un temps setmanal o mensual per part de gerència assegura una gestió de tresoreria planificada i tranquil·la. No evita els problemes, però dóna temps i perspectiva per solucionar-los.

Dedicar una petita estona cada dia a mantenir la posició de tresoreria per part de qui la prepara i un temps setmanal o mensual per part de gerència assegura una gestió planificada i tranquil·la

“Nos ajustamos a las necesidades laborales actuales”

Training Talento

Empresa

Desarrollo

Social

Responsabilidad

www.prismastyp.com

Asociación de jóvenes profesionales del trabajo y las organizaciones

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / L’expert

setembre-OCTUBRE 2013 MóN empresarial

Merkel plus Després de les recents eleccions alemanyes ja no hi ha excusa ni temps per assumir les tasques pendents en una Europa amb profundes dificultats ... i una Alemanya que no és or tot el que lluu. joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

El triomf en les eleccions alemanyes d’Angela Merkel, encara que sense la majoria absoluta que faria innecessaris uns pactes als que Alemanya està més acostumada que Espanya i altres països europeus, ha tancat el període d’uns llargs mesos en què els debats sobre qualsevol qüestió important s’ajornaven a “després de les eleccions de setembre”. I tan cert és que ja no hi ha ni excusa ni temps per seguir dilatant decisions crucials com que la lleugera però clara millora d’alguns indicadors macroeconòmics propicien precisament adoptar-les en un marc de més serenitat. S’ha aprofundit molt en els últims temps en com la manera en què es va posar en marxa l’euro i com posteriorment s’ha gestionat la crisi a Europa ha conduït a accentuar les asimetries al si del Vell Continent, tot agreujant desigualtats i reobrint recels que s’han traduït en desqualificacions recíproques entre el nord i el sud d’Europa, amb epítets creixentment desagradables. La figura 1 mostra, entre altres coses, una dimensió d’aquestes asimetries molt simptomàtica: la que es va anar produint des de principis del segle XXI –coincidint amb la posada en marxa de l’euro– entre uns països, amb Alemanya al capdavant, en continuat superàvit en la seva balança per compte corrent i d’altres, els de la perifèria sud, amb dèficits creixents. Però aquestes asimetries no

ens han de fer oblidar els seriosos problemes que revelen tant els dèficits d’uns, que responen a deterioraments perillosos de competitivitat, com també els superàvits externs d’altres, que poden reflectir una insuficiència de la demanda interna i en especial de la inversió que, a mig termini, pot ser igualment font de problemes, especialment en un entorn d’envelliment demogràfic. Per això és important insistir que encara que la confrontació entre l’Europa del centre-nord i la de la perifèria sud ha estat l’aspecte més mediàtic i polític en els debats d’aquests últims temps, hi ha moltes dimensions en què els problemes d’Europa són realment compartits, en els seus orígens i solucions, de manera que seria més que sensat que ara, aclarit el panorama polític alemany, assumíssim tots els europeus que tenim problemes conjunts que resoldre. Cada un amb la seva responsabilitat, i amb Alemanya i la seva cancellera al capdavant, és clar. I hi ha molt, moltíssim, per corregir i per fer.

L’equilibri raonable La mateixa figura 1 evidencia un dels aspectes crucials a millorar. Quan hi ha superàvits en uns països i dèficits en d’altres, el sentit comú suggereix que la forma de corregir els desequilibris de forma coordinada és que els països deficitaris realitzin ajustaments a la baixa, de forma realista, mentre que els superavitaris han d’utilitzar aquests marges de maniobra per ser més expansius, invertint i consumint alguna cosa més. Si cada grup de països fa la seva part de la feina, el resultat agregat del conjunt serà raonablement equilibrat. En cas contrari, si als països amb dèficits se’ls pressiona, indueix o convenç per practicar polítiques de contracció que redueixin el dèficit,

Figura 1 Saldos de balances per compte corrent a la zona euro 2000-2012 i projeccions de l’FMI fins al 2018 (dades com a percentatge del PIB de l’eurozona) 4 3 4 2 3 1 2 0 1 -1 0 -2 -1 -3 -2 -4 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 -3 -4 00 01 02Dèﬁcit 03 04 12 13 14 15 16 17 18 zona05 euro06 07 08 09 10 11Total Superàvit zona euro Dèﬁcit zona euro Superàvit zona euro

Dèﬁcit zona euro (abr 2011 WEO) Superàvit zona euro (abr 2011 WEO) Total Dèﬁcit zona euro (abr 2011 WEO) Superàvit zona euro (abr 2011 WEO)

Figura 2 Alemanya: saldo de la balança per compte corrent i evolució del deute públic (xifres com a percentatges del PIB alemany)

8 10 6 8 4 6 2 4 0 2 -2 0 -4 -2 00 02 04 06 08 10 12 14 16 18

-4

00 02 04 Jul062013 08 WEO 10 12 14 16 18

00 02 04 Jul062013 08 WEO 10 12 14 16 18 Abr 2011 WEO Abr 2011 WEO Jul 2013 WEO Jul 2013 WEO quadres: FMI, “Desequilibris i creixement”Abr document preparat per al G-20, Abr 2011Font WEO 2011 WEO setembre de 2013, disponible a: http://www.imf.org/external/np/g20/map2013.htm

mentre que els superavitaris no fan ús dels seus marges per estimular (i que part de l’estímul arribi als socis que estan efectuant durs ajustos), el resultat serà allò que mostren les dades més recents –i les projeccions de futur de l’FMI– a la figura 1: unes contraccions econòmiques al sud que eliminen els dèficits , però amb un manteniment dels superàvits associat a un baix creixement al nord... i un llanguiment de la recuperació en el conjunt de la zona euro. A l’escenari actual es pot i s’ha de trencar aquesta tendència, amb més inversió i consum a Alemanya que suavitzi els costos socials dels ajustos imprescindibles al

sud... i que permeti Europa en el seu conjunt deixar de ser el malalt de l’economia mundial. Algunes insinuacions de Merkel després de les eleccions, tot combinant la retòrica de l’austeritat amb apunts de projectes més ambiciosos d’abast europeu, podrien ser el preludi d’una reorientació que, de forma discreta, silenciosa i efectiva, recondueixi Europa en un sentit més ponderat i cooperatiu que demostri que una Alemanya més europea és el camí tant a una millor Europa com a una millor Alemanya. La figura 2 mostra que hi ha marge per transitar per aquests camins. Les dades recents de l’FMI mostren,

a la part esquerra, com el superàvit exterior d’Alemanya s’estaria mantenint en taxes pròximes al 7% del PIB –incomplint fins i tot els criteris que Europa va establir per valorar “desequilibris excessius” i superant les previsions de pocs anys abans (línia de traços “abril 2011 WEO”)– reflectint tant una insuficiència de la inversió interna –no sempre compensada per les inversions alemanyes a l’exterior– com un model social amb potencials dificultats... subjacents a l’augment de vots aconseguits per opcions polítiques alemanyes més enllà de la socialdemocràcia –que abasten des de l’esquerra de Lafontaine fins als antieuropeus que freguen ja el 5 % dels vots– i que la majoria relativa de Merkel, per important que sigui, no hauria de fer oblidar. I , a la part dreta de la figura 2, la millora de la situació fiscal alemanya mostra així mateix el marge de maniobra de què disposa Merkel per liderar –i no només governar– la trajectòria d’Alemanya i d’Europa cap a una millor trajectòria de més gran i sòlida prosperitat que ens torni a tots un sentit de pertinença –debilitat ara més d’allò que seria desitjable– a un projecte continental compartit.

Tot i que la confrontació entre l’Europa del centre-nord i la de la perifèria sud ha centrat els debats d’aquests últims temps, hi ha moltes dimensions en què els problemes del continent són compartits, tant en els seus orígens com en les seves solucions.

El mapa del món

MóN empresarial setembre-octubre 2013

Evolució dels preus de la produ

Els preus de la producció industrial continuen registrant un descens a l’eurozona. Al mes de maig de 2013, en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, van caure un 0,1 per cent a la zona euro, si bé es van mantenir estables a la Unió Europea (UE-27). Aquesta tendència vindria determinada, sobretot, per l’evolució a la baixa del sector de l’energia, on els preus van caure un 1,8% a l’eurozona i un 2,2% a la UE-27. Els països que han registrat majors increments en el seu nivell de preus industrials són Estònia (6,7%), Romania (4,9%), Letònia (2,1%), Dinamarca (1,7%) i el Regne Unit (1,5%). Els majors descensos, en canvi, s’han comptabilitzat a Polònia (-2,1%), Xipre (-2,0%), Hongria i Suècia (tots dos -1,5%), i als Països Baixos i Àustria (ambdós -1,2%).

1,5

Noruega

-1,5

Suècia

1,7

Dinamarca

0,2

Alemanya

-1,2

Països Baixos

1,5

Regne Unit

0,7

Irlanda

0,8

Bèlgica

-1,2

Àustria

-0,7

Suïssa

-0,2

França

0,8

Espanya

0,9

Portugal

0,1

Eslovènia

-1,1

Itàlia

Font: Eurostat.

El mapa del món

setembre-octubre 2013 MóN empresarial

ucció industrial

*Percentatge comparant maig de 2013 amb el mateix mes de 2012.

Finlàndia

0,7

Estònia

6,7

Letònia

2,1

Lituània

0,5

Polònia

-2,1

República Txeca

0,3

Eslovàquia

-0,4

Hongría

-1,5

Rumanía

4,9

Croàcia

0,2

Bulgaria

-0,7

Grècia

-0,9

Xipre

-0,2

Malta

0,7

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

MóN empresarial setembre - octubre 2013

Les pimes exportadores catalanes enfronten millor la crisi Tot i que les dificultats per accedir al crèdit i la recessió del mercat interior han comportat una pèrdua del pes de les pimes en el conjunt de l’economía catalana (48,4% del VAB el 2001), segons recull l’Anuari de la Pime Catalana 2013, les petites i mitjanes empreses exportadores, en canvi, van mantenir un comportament favorable. REDACCIÓ

L’Anuari de la Pime Catalana 2013 presentat el passat 18 de juliol per la patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya (Pimec) constata, un cop més, una tendència que ja fa uns anys que es manifesta: les pimes de Catalunya, tot i constituir el 99% del nostre teixit empresarial, donar feina al 70,6% dels treballadors i aportar el 56,6% del valor afegit brut (VAB) que genera el sector privat, estan perdent pes en benefici de les grans empreses. A més, en l’entorn global de caiguda de l’activitat econòmica, en els darrers 10 anys, la contribució de les pimes al valor afegit brut català ha remès en 11 punts, passant de representar el 59% del VAB de tota l’economia al 48% el 2011 (-2,9 punts respecte el 2010). La recessió de la demanda interior, fruit d’una crisi econòmica que no afluixa, és una de les causes d’aquest tendència negativa. Però és, sobretot, la manca d’accés al crèdit el que està provocant una situació dramàtica que, només en el darrer any, va abocar al tancament a 4.377 pimes (-0,9% del total), amb la conseqüent pèrdua del 2,7% del VAB i la destrucció de més d’un 1.730.000 llocs de treball (el 3,1%), el que “suposa una acceleració de la destrucció d’ocupació respecte a l’any anterior”, segons l’informe de Pimec. Aquest panorama descoratjador és una mica menys dolorós en el cas de les empreses exportadores. L’anuari de la patronal sosté que, al contrari del que ha passat en els últims temps en el cas de les no exportadores, les companyies amb projecció inter-

L’exportació és una garantia de supervivència davant la crisi. / SHUTTERSTOCK

nacional han recollit dades positives. Així, el nombre d’empreses catalanes exportadores ha passat de ser de 34.384 el 2008 a 45.937 el 2012, el que suposa un increment acumulat del 33,6% en els darrers cinc anys. D’altra banda, el valor del producte exportat per aquestes empreses també ha crescut, passant dels 49.678 milions d’euros el 2008 a 58.283 milions d’euros el 2012, amb un augment acumulat del 15,4%. El president de Pimec, Josep González, destaca dues particularitats respecte a aquestes exportacions. D’una banda, indica que “s’ha apujat el nombre d’exportacions tant als països emergents com als clàssics” i, de l’altra, “que el valor afegit dels productes que s’exporten és cada vegada més alt”.

Dades positives

Aquestes dades, si bé són positives i demostren que l’exportació és una via efec-

tiva per fer front a la crisi econòmica, són encara insuficients. I és que de les 495.958 pimes actives el 2011 a Catalunya, només exportaven un 9,0%, una xifra encara molt lluny del que seria desitjable per garantir una ràpida recuperació. Per sectors, dos anys enrere les pimes industrials cobrien el 24,2% de les exportacions (i d’aquestes, les empreses dedicades a les indústries químiques eren les majoritàries, amb el 53,8% per subsectors), seguides del sector serveis (7%) i del primari (5,3%), i amb escassa presència de pimes exportadores de la construcció (1,6%). En relació a la grandària de l’empresa, l’Anuari de la Pime Catalana 2013 recolza la idea de que a major dimensió de la pime, major exportació. Així, el 2011 les empreses mitjanes (amb entre 50 i 249 treballadors ) van ser les més exportadores amb el 41,3%, per sobre del

17,9% de les petites (entre 10 y 49 empleats) y del 4,9% de les microempreses.

Més productives i més competitives

D’altra banda, i independentment de la seva mida o sector, l’informe de Pimec conclou que les pimes exportadores obtenen més bons resultats a tots els nivells que les no exportadores. Així, amb una facturació de 6,1 milions d’euros, uns actius de 5,7 milions d’euros per empresa i 24,3 ocupats de mitjana, “multipliquen per tres l’ocupació de les que no exporten, per sis els ingressos d’explotació i per gairebé cinc el volum d’actius”. A més, la seva rendibilitat financera, amb un 6,91%, és tres cops més elevada, la seva rendibilitat econòmica (3,94%) supera en 1,67 punts la de les no exportadores i la contribució del palanquejament al resultat els és posi-

Les pimes exportadores multipliquen per 3 l’ocupació de les que no exporten, per 6 els ingressos d’explotació i per gairebé 5 el volum d’actius

Informe / EMPRESA

SETEMBRE-OCTUBRE 2013 MóN empresarial

tiva (2,98%), mentre que per a les pimes que no exporten només suposa un simbòlic 1,1%. Finalment, pel que fa a productivitat i competitivitat, la balança també es decanta a favor de les empreses amb mirada internacionalitzadora. Si partim d’un índex de base 100 per a la mitjana del total de pimes, les que exporten superen en 28 punts la mitjana de productivitat, mentre que les que no ho fan es queden 8 punts per sota d’aquesta; i el mateix passa si es mesura la competitivitat: les exportadores registren 108 punts i les no exportadores tan sols 97. Respecte a les despeses de personal, en canvi, l’exportadora se situa 18 punts per sobre la mitjana (la no exportadora es queda a 6 punts d’aquesta), un fet que s’explica, segons Modest Guinjoan, director de l’Observatori de la Pime, “perquè els seus són treballadors més qualificats que afegeixen un valor afegit”.

Roler: “i per què no exportar?” El grup familiar de productes carnis Arcadíe España va néixer el 1992 fruit d’una joint venture amb l’empresa francesa Arcadíe. El 1998 la família San José, de tradició carnissera, es va fer amb el 100% de capital i va crear la marca Roler, nom que enguany adoptarà de forma definitiva. La companyia, que disposa de dues plantes de producció, una a Terrassa i l’altra a Càceres, treballa amb la majoria de grans distribuïdors a tota la Península Ibèrica i fa poc que també és present a l’estranger. I des que van començar la seva facturació, sempre ha anat en augment. “El 2012 vam créixer un 18% i vam facturar 65 milions d’euros, i la previsió per aquest any és 70 milions”, explica orgullós Joan Carles San José, vicepresident executiu de Roler. A. C.

Tot i la crisi, Roler no ha parat de créixer, quina és la clau? Reinventar-nos contínuament. Nosaltres sempre estem buscant nous productes, nous formats, nous conceptes... Els gustos del consumidor canvien constantment, i amb la crisi, encara més, i ens hem d’adaptar. Hem d’estar a prop del consumidor, i en aquest sentit, els distribuïdors ens ajuden molt. I han apostat per l’exportació. Estem exportant carpaccio a Àustria i ara començarem a fer-ho a Itàlia i Bèlgica. Nosaltres no ens havíem plantejat exportar, però ens van venir a buscar i vam dir-nos: “per què no?” En què es diferencia Roler d’altres empreses del sector?

Som molt innovadors, de quina altra manera podríem competir sinó amb companyies molt més grans? Fa uns quants anys, vam començar a copiar la indústria de la moda llançant productes de temporada, perquè es menja de manera diferent segons l’estació. Al principi, per Nadal gairebé no veníem gaire, però a les carnisseries es ven d’allò més, així que vam crear una gamma de Nadal que ara és molt àmplia i s’esgota en tota la distribució. A més, som molt ràpids: podem crear una gamma de productes en 15 dies. També ens diferencia que hem tancat dos acords importants: el 2006, amb Walt Disney, i fa poc, amb Carlos Arguiñano, amb qui acabem de llençar una gamma. És la primera vegada que ell posa la seva imatge en un packaging, i estem molt satisfets que ho hagi fet amb nosaltres.

especial INTERNACIONALITZACIÓ / Mercats

MóN empresarial setembre - octubre 2013

Ubicar el producte local al món Els productes locals tenen unes particularitats que fan que el seu procés d’internacionalització sigui diferent al de la resta de productes. Enrique Tomás, president de la cadena que porta el seu nom, i Joan Juvé, president de Juvé y Camps, parlen de la seva experiència exportant pernil i vins i caves, respectivament.

Ariadna Cortés

La crisi econòmica ha provocat que moltes empreses es plantegin l’exportació per primera vegada i que algunes de les que ja ho feien multipliquin els seus esforços en aquesta matèria. I és que amb un mercat interior en recessió, a alguns mirar cap enfora els sembla l’única opció. Però traspassar les fronteres requereix un llarg període de preparació. Tenir un bon producte és només la base per iniciar el procés, que comença per conèixer les característiques pròpies de cada mercat objectiu. Establir contacte amb possibles socis, compradors i/o venedors dels mercats objectius ajuda a saber a quins països encaixa millor cada producte. Aquests passos previs són importants per a l’exportació de qualsevol mena de producte, i especialment per a la de productes locals, ja que aquests últims tenen un risc més elevat de no encaixar en un mercat nou que prèviament podia ser fins i tot aliè a la seva existència. Sovint les empreses fan modificacions –nom, disseny del packaging, etc.– als seus productes per tal de fer-los encaixar amb les necessitats, els gustos o els requeriments legals d’altres països. Aquest, però, no acostuma a ser el cas dels productes locals excepte en la qüestió legal–, ja que precisament el seu atractiu rau en la seva diferenciació dels productes del nou mercat pel fet de ser propis d’un altre país.

La comunicació, clau

Aquesta diferència constitueix, alhora, la principal fortalesa i la principal debilitat dels productes locals a l’exterior. D’una banda, poden atraure al consumidor per la seva condició de novetat i/o exclusivitat. De l’altra, es pot donar la circumstància que el nínxol de mercat que s’es-

Tenir un bon producte és només la base per iniciar el procés, que comença per conèixer les característiques de cada mercat Teo Blanco ha aconseguit transformar una idea en un producte innovador. / A. C.

perava cobrir estigui ocupat per algun altre producte local. La clau per treure profit dels avantatges i trampejar els inconvenients és la mateixa: la comunicació. I és que encara que un producte tingui totes les condicions per triomfar en un mercat, si els consumidors no el coneixen, no hi ha res a fer. En aquesta idea coincideixen Enrique Tomás i Joan Juvé, presidents del grup Enrique Tomás i Juvé y Camps, respectivament. Els dos tenen en comú que provenen de sagues familiars relacionades amb el sector de l’alimentació i que han sabut reinventar les seves pròpies marques. En termes d’exportació, però, la situació d’aquestes dues empreses catalanes de producte local és ben diferent. Mentre el primer tot just comença, al segon l’avala una trajectòria de 30 anys. Això sí, les dues companyies competeixen a l’exterior amb productes

locals d’altres països que, a més, estan molt consolidats: Enrique Tomás amb el prosciutto italià i Juvé y Camps amb el xampany francès. L’empresa de telecomunicacions Numintec va reunir el passat juliol a Tomás i Juvé en una trobada per parlar justament de la seva experiència en la internacionalització de producte local. “El procés d’internacionalització no és fàcil i requereix una inversió important”, va explicar Juvé durant l’acte. La recepta de l’èxit, que també els ha servit per sortir de l’ombra del xampany, és la tasca de comunicació. “Als Estats Units una ampolla del nostre cava costa 22 dòlars: és un producte d’alt nivell i per tant s’ha d’explicar molt bé”, va detallar. Per a Juvé, la millor comunicació “és la pedagogia que es fa a les botigues especialitzades, tot i que això es complica a les grans superfícies”. “Tenir botigues pròpies és

un avantatge”, va replicar Tomás. Precisament per això, el primer pas per internacionalitzar la cadena serà obrir aquest mes de setembre una botiga al centre de Londres que serà exactament igual a les que hi ha a Barcelona. “Primer, ho farem tot igual que aquí, i com que hi porto gent de confiança, anirem variant el que faci falta”, va revelar Tomás. Per al president de la companyia “és tant important el producte com la manera de tractarlo”. I això, diu, és el que els diferencia dels que han provat d’exportar pernil anteriorment amb poca fortuna.

Trajectòries ascendents

A més de la seva expansió internacional, el grup Enrique Tomás preveu obrir 250 botigues a Espanya en els propers dos anys que se sumaran a les 50 que té actualment. A més, la cadena prepara l’obertura d’un museu dedicat al pernil a

La comunicació és la clau: si un producte té les condicions per triomfar però els consumidors no el coneixen, no hi ha res a fer

Barcelona el proper mes de novembre. Quant a facturació, esperen assolir els 50 milions d’euros a finals d’aquest 2013. Per la seva banda, actualment Juvé y Camps està present a 41 països i enguany espera exportar 600.000 ampolles de cava, 100.000 més que l’any anterior. Del total de ventes de la companyia, el 40% es fan a Catalunya, un altre 40% a la resta de l’estat espanyol i el 20% es destina a l’exportació.

Mercats / ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ

setembre - octubre 2013 MóN empresarial

Entrevista a Enrique Tomás, president del grup Enrique Tomás

“Nosaltres no necessitem créixer: creixem per convicció” A. C.

Per què aposteu ara per la internacionalització? Perquè ho hem planificat: al món del pernil no existeix la improvisació. Si ara un xinès, per exemple, em digués que vol un milió de pernils, li hauria de dir que s’hauria d’esperar quatre anys, si els vol ibèrics, i sis, si els vol de gla. Ha influït en la seva decisió el fet que la gastronomia espanyola es trobi en un dels seus millors moments quant a prestigi? No, precisament la cuinera Carme Ruscalleda diu que davant d’un bon pernil “el cuiner només pot fer una cosa: apagar el foc i unir-se a la festa”. Tothom es pregunta com és possible que el pernil no es conegui bé al món. Doncs perquè hem fet moltes barbaritats. S’exporta

molt pernil però no és com el que mengem aquí, és un pernil amb quatre mesos de curació. I així no val la pena. També hi influeix que és molt car, jo no entenc com a altres països pot costar cinc o deu vegades més que aquí. Si per 100 grams que a Catalunya costen 15 euros te’n cobren 100, opinaràs que ‘no n’hi ha per tant amb el pernil’. Així de senzill. I per què comenceu a Londres? No sembla el mercat més amigable... Perquè pertany a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i això minimitza els obstacles. Efectivament, és el lloc menys amigable, però si ho provés a França o a Itàlia no em serviria perquè són mercats que s’assemblen molt al nostre. Londres és el mercat més americà que hi ha a Europa, i ho fem com

a prova pilot però posant-ho difícil. A quins mercats espereu entrar si la prova funciona? Dependrà més de les persones que dels mercats. Hi ha grups internacionals interessats en adquirir franquícies nostres, però de moment no vull vendre res perquè no sabem com funcionarà la prova, i hem de ser honestos. Si realment el pernil, com tots creiem, pot triomfar al món sencer, donaré preferència als millors grups. Amb la crisi, exportar és una necessitat? Nosaltres no necessitem créixer, creixem per convicció. I m’atreveixo a dir que l’empresa que exporti per solucionar els seus problemes, tancarà. Has d’enfrontar-te a l’exportació quan estàs fort, no quan estàs feble.

Enrique Tomás, president del grup especialitzat en la venda de pernil. / CEDIDA

Entrevista a Joan Juvé, president de Juvé y Camps

“Sempre hem prioritzat el prestigi per sobre del volum” venir com a conseqüència de fer les coses bé i del reconeixement del producte.

A. C.

És poc freqüent que una empresa familiar arribi a la quarta generació, i menys en bon estat de salut. Quin és el secret? El secret és la bona avinença de tota la família i, per què no dir-ho, també l’èxit. Tenim molta confiança en la nostra manera de fer les coses i la família està molt unida: aquesta és la millor fórmula per a què una empresa familiar duri. Fa 30 anys que exporten: com va començar aquella aventura? El 1984 vam establir un departament d’exportació amb una sola persona que ho feia tot i que avui encara està en actiu, i amb el temps vam anar incorporant gent. El

Joan Juvé a la finca de l’empresa a Espiells (Barcelona). / CEDIDA

procés no és fàcil i requereix una inversió important. Per això, quan detectem que una persona de la companyia té potencial, li adjudiquem tasques del departament d’exportació. Normalment són gent jove que domina idiomes, sobretot l’anglès. És un bon sistema perquè equilibra

els costos i és efectiu; tenim grates sorpreses amb l’eficàcia del personal intern. Quina és la filosofia de l’empresa en matèria d’internacionalització? Nosaltres sempre hem prioritzat el prestigi per sobre del volum. El volum ha de

Com s’aconsegueix, el prestigi? La bona imatge s’aconsegueix tenint un bon producte, i el cava, sens dubte, ho és. Nosaltres tenim vinyes pròpies que ens proporcionen el 90% de la matèria primera que utilitzem i elaborem tots els productes al nostre celler. Quan fas productes de qualitat, aconsegueixes reconeixement. A més, procurem que ens visitin els distribuïdors dels països als quals exportem o als que volem exportar perquè ens coneguin des de dins. I on distribueixen?

Estem a quatre continents. Actualment estem venent molt bé a Amèrica, tant al nord com al sud; de fet, el nostre primer mercat d’exportació són els Estats Units. També estem a l’Àsia, especialment al sud-est i al Japó, on ja fa molts anys que estem consolidats. La Xina ens està costant més, però també tenim alguna experiència i estem contents. I, per descomptat, exportem a Europa. Tot i que precisament els països on es ven més xampany i cava és on ens costa més consolidar-nos, perquè la gent ja té uns costums i uns preus acceptats, i com que els nostres productes són selectius, doncs ens costa més. Però també hi som, ho estem lluitant.

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Legislació

MóN empresarial SETEMBRE-OCTUBRE 2013

Llei de Suport a l’Emprenedor: llums i ombres L’abonament de les deduccions per I+D+i no aplicades és la mesura estrella de la recentment aprovada Llei de Suport als Emprenedors i a la seva internacionalització. Més de 20.000 empreses que realitzen activitats en aquest camp i que fins ara no tenien accés a aquest incentiu fiscal podran beneficiar-se d’aquest incentiu fiscal. Aitor Veiga, ALMA CG

Un cop publicada al BOE del passat 27 de setembre, la Llei de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització ja està en vigor i, sens dubte, la mesura estrella d’aquesta iniciativa legislativa del Govern central és la possibilitat d’eliminar la restricció en l’aplicació de les deduccions fiscals per activitats en matèria d’I+D+i. Així, a partir d’ara, les empreses que les realitzin podran sol·licitar fins i tot l’abonament de les quantitats que no puguin ser aplicades per insuficiència de quota cash back). Mitjançant aquesta mesura legislativa, doncs, més de 20.000 empreses (92% de les quals, pimes) que declaren realitzar activitats d’I+D+i, segons l’enquesta d’innovació tecnològica de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponent al 2011, tindran accés efectiu a aquest incentiu fiscal. Fins ara no havia estat així per a la majoria de companyies, ja que la configuració derogada de l’incentiu fiscal de les deduccions fiscals per la realització d’I+D+i no els permetia obtenir un estalvi real, donat que no generaven els beneficis empresarials necessaris per tal d’absorbir la deducció generada per la seva intensa inversió en aquest camp específic. En aquest sentit, hem de destacar que la inclusió d’aquest canvi en la nova llei, per tant, constitueix, en termes nominals, un avenç molt important reclamat feia molt de temps pel sector empresarial per tal d’evitar que les empreses espanyoles fossin penalitzades respecte de la competència europea, que sí que tenia accés a aquest tipus de mecanismes. No obstant això, aquesta mesura també compta amb

Les empreses que inverteixin en I+D+i podran sol·licitar fins i tot l’abonament de les quantitats no aplicades per insuficiència de quota cash back

Els canvis que incorpora la nova llei representen un important avenç per a les empreses espanyoles. / SHUTTERSTOCK

un punt feble: el seu taló d’Aquil·les és, sens dubte, l’important retard dels seus efectes en la liquiditat de les empreses, ja que la seva aplicació s’ajorna fins a la liquidació de l’impost sobre societats de l’exercici 2014 (que es realitzarà al mes de juliol del 2015), fet pel qual pot patir retards addicionals en el cas que l’emissió dels, per ara obligatoris, informes motivats no es produeixi amb anterioritat a aquesta data.

L’article 23 Quant a l’apliació de l’article 23 de la Llei de l’Impost sobre Societats (anomenat de manera comuna Patent Box), d’una banda, presenta millores importants en comparació amb la seva anterior redacció: així, pel que fa a la intensitat d’estalvi generat, permet un tipus efectiu de tributació de prop del 9,6% per a les rendes procedents de la cessió d’actius intangibles (una millora del 36% respecte de la normativa

anterior); quant a l’import global de les rendes beneficiàries, s’elimina el límit absolut de sis vegades el cost de l’arxiu de l’anterior normativa, i finalment, sobre les operacions beneficiàries, s’obre la possibilitat per a la transferència d’actius intangibles (incloent l’arrendament financer). De l’altra banda, però, la tramitació parlamentària no ha aconseguit eliminar la important limitació que presenta aquesta nova redacció, que impedeix que la cessió d’intangibles entre societats que tributin en règim de consolidació fiscal pugui beneficiar-se d’aquest important incentiu fiscal. Aquesta circumstància pot limitar àmpliament l’interès creixent que despertava aquest incentiu en el sector empresarial (amb un estalvi fiscal total de més de 74 milions d’euros durant l’exercici 2010, repartits entre 121 empreses que van declarar aquesta deducció, segons dades publicades per l’Agència Estatal d’Administració Tributària).

Fins a un 42% en despeses d’I+D

REDACCIÓ

Aventurar-se a operar al mercat internacional desperta una sèrie d’inquietuds i inseguretats que, amb unes valoracions preliminars, a més del know-how i del capital humà adient, poden romandre sota control per part de les empreses. El cert és que no hi ha cap fòrmula màgica a l’hora d’obrir-se camí a l’estranger, però alguns dels nostres entrevistats ens desvetllen diversos punts clau. Joaquim Ferrer, cap d’internacional de Pimec, remarca que “cal plantejar-ho com a projecte estratègic de l’empresa i, per tant, s’ha de planificar de manera adient, dotar-lo de recursos econòmics i humans i establir un calendari, ja que és un procés que requereix un plantejament i unes fases, no és quelcom automàtic”. Al seu torn, Joan Josep Berbel, director d’Invest in Catalonia, apunta que “el primer que cal és comptar amb professionals amb un perfil vàlid per a encapçalar aquest procés; després, caldria una estratègia i posicionament sòlids de mercat, és a dir, analitzar on es troba Catalunya i projectar on es vol arribar en l’àmbit internacional; en tercer lloc, s’hauria de disposar de talent internacional en els països de destí, comptar amb una dotació pressupostària adient per abordar aquest procés i, per últim, oblidar-se d’aquest curtterminisme que ens obsessiona per voler obtenir resultats de manera immediata.”

L’expert / ESPECIAL internacionalització

setembre - octubre 2013 MóN empresarial

COMPTES DE LES EMPRESES

Munich: trepitjar fort i crear tendència

Fundada el 1939 per Luis Berneda a Sant Boi de Llobregat (Barcelona), es converteix, a partir de 1953, sota la direcció dels seus fills, en pionera en la producció de sabatilles d’esport a Espanya. El 1964 adopta el seu símbol més característic: la X. En aquell moment, l’empresa ja compta amb un important posicionament de marca i les seves botes són utilitzades per jugadors com Ladislao Kubala, referent de l’època. L’any 2000, de la mà de Xavier i David Berneda, néts del fundador i director de màrqueting i director financer, respectivament, comencen la seva diversificació cap al calçat de carrer/informal. Actualment, el 65% de les vendes corresponen a calçat esportiu i el 35% a la seva línia de carrer/informal. La seu social de l’empresa està a Capellades (Barcelona) i la fàbrica, a Vilanova d’Espoia (Barcelona). Aquesta fàbrica produeix el 15% dels 990.000 parells de sabatilles que ven la companyia. La resta de la producció es fabrica a Solsona, Llevant, Aragó, Marroc, Algèria i Àsia. Seguidament, exposem algunes de les fortaleses que contribueixen a que Munich s’hagi convertit en un dels referents del calçat esportiu i de moda.

Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID

Pilar Lloret, Economista

Disseny i diferenciació Munich aposta pel disseny italià i la tecnologia alemanya. El disseny propi, tant de les sabates com del packaging, catàlegs, botigues, estands en fires, etcètera, contribueix a la diferenciació. En la divisió esportiva han anat ampliant el catàleg amb complements com bosses esportives, motxilles, canyelleres, pilotes, etc. Aquesta diferenciació ha contribuït a l’important

figura 1. evolució de munich 2011

2009

2007

2005

22.081.099

23.782.207

14.251.369

7.843.835

1.019.286

5.091.084

3.213.736

1.056.431

Total actiu (euros)

23.132.880

19.529.524

10.299.717

5.293.059

Fons propis (euros)

14.306.007

12.960.555

6.393.748

2.898.413

Vendes (euros) Benefici abans d’impostos (euros)

Nombre treballadors

Font: SABI

creixement de la companyia (vegeu figura 1). Munich vol esdevenir el calçat per a tota la família, pel que també disposa de la versió per a nens i nadons dels seus models més emblemàtics.

Innovació Al llarg de la seva història, l’empresa ha anat adaptantse a les noves tecnologies de producció i ha incorporat materials innovadors com les microfibres, la pell de cangur, la goma natural , etc. que, a més de contribuir al perfeccionament tècnic i a la millora de la qualitat del producte, també ofereixen major comoditat i confort.

Internet i les xarxes socials Munich My Way permet al client crear la seva sabatilla personalitzada a través del web de Munich segons els seus gustos i necessitats. D’aquesta manera, disposa de milers de dissenys gratuïts que són utilitzats per l’empresa per a futurs models estàndard. Una de les conseqüències negatives de l’èxit dels seus dissenys són les imitacions il·legals que pateixen els seus productes. Munich ha estat pionera en desenvolupar la venda online a través d’Ipad i xarxes socials com Facebook, on té més de 250.000 seguidors. A Twitter té més de 7.500 seguidors. També es troben presents a Pinterest.

Distribució La divisió de moda segueix una política de distribució molt clara: “Només ens trobem als millors aparadors de les principals ciutats del món”. Per això, els seus productes s’ofereixen en botigues de moda i no a sabate-

Xavi Berneda, representant d’una nissaga dedicada al disseny i fabricació de calçat. / CEDIDA

ries. El disseny i la innovació també són presents a les inauguracions de les noves botigues, les quals tenen una imatge molt particular, diferent i cuidada. Munich té botigues pròpies a Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Sevilla, així com més de 400 punts de venda multi-marca .

Publicitat i promoció L’empresa catalana sempre ha apostat per la publicitat i la promoció. Les seves campanyes publicitàries són divertides, acolorides i optimistes. També és habitual la seva presència a les principals revistes de moda. A més, Munich realitza altres accions promocionals. D’una banda, participa a les fires més importants del sector com són el Bread & Butter a Berlín, el Who Next a París, el Pitti a Florència o l’Ispo a Munic. D’altra banda, està present en importants esdeveniments esportius mitjançant el patrocini. Actualment , continua sent una de les marques preferides dels famosos tant nacionals com internacionals, ja siguin artistes, esportistes, empresaris , polítics, presentadors de televisió i altres personatges públics de referència.

Internacionalització

Els seus principals mercats

són Itàlia, que representa el 40% de la seva facturació, i Holanda. En aquests dos països compta amb 900 i 200 punts de venda respectivament. A més, està present al Líban, Brasil, Líbia, Alemanya i França. El 2011 ja era present en la majoria de capitals europees així com en alguns països com Xile, Panamà, Brasil, Angola, Rússia, etc. Més recentment s’ha posicionat en altres mercats emergents com l’asiàtic (Japó, Xina) i europeus (Eslovènia, Malta, Macedònia, etc.) i també s’ha introduït als Estats Units i Canadà a través de botigues multi-marca i de la venda online a les plataformes Soccer i Amazon.

El futur

Després d’uns anys de divergències entre les dues branques familiars propietàries de l’empresa, al 2013 els germans Xavier i David Berneda controlen finalment el capital de la societat i han tornat al camí del creixement. Una de les darreres novetats és la seva primera col·lecció de bosses. De cara al futur, els principals reptes de Munich passen necessàriament per continuar amb la política d’innovació per seguir sent líders gràcies als seus dissenys diferenciats i l’expansió internacional.

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ

MóN empresarial SETEMBRE - OCTUBRE 2013

Àsia Central, una regió oblidada plena d’oportunitats Quan una empresa es decideix a exportar sovint mira cap a Europa o Amèrica Llatina. Una ofereix proximitat geogràfica, l’altra, cultural; i ambdues, certes facilitats burocràtiques, factors tots ells molt rellevants en l’aventura de la internacionalització. Així, de vegades les companyies passen per alt les oportunitats que ofereixen mercats menys coneguts i, d’entrada, també més hostils. Ariadna cortés

A aquesta descripció responen els mercats de les repúbliques de l’Àsia Central, uns països que la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha marcat com a destins preferents dins del seu pla d’accions de promoció internacional. L’entitat va organitzar la primera missió comercial a aquests mercats asiàtics el 2008 i en els últims quatre anys hi ha acompanyat un total de 55 empreses. L’última missió es va fer l’abril d’aquest any i va comptar amb 11 companyies que van visitar el Kazakhstan, el Kirguizstan i l’Uzbekistan. El Kazakhstan té una privilegiada posició geoestratègica entre Europa, la Xina, l’Índia i els països d’Orient Mitjà i compta amb una enorme riquesa de petroli i minerals. La política del govern va dirigida a diversificar la seva economia per evitar l’excessiva dependència de les matèries primes, eliminant barreres administratives i duaneres, apostant per la innovació i el desenvolupament industrial i afavorint la inversió estrangera. L’economia del Kazakhstan va créixer un 7,5% l’any 2011, amb estimacions d’entre el 6% i el 7,6% per al període 2013-2017. Amb una necessitat manifesta de desenvolupament d’infraestructures i d’indústries, aquest mercat ofereix oportunitats en sectors com la indústria extractiva, les

telecomunicacions, l’agroindústria, els béns de consum, les infraestructures i el transport.

Exrepúbliques soviètiques

En aquest sentit, l’economia del Kirguizstan ha estat fins al moment predominantment agrícola i ramadera. Així, tot i les mesures industrialitzadores dels successius governs soviètics, l’agricultura i la ramaderia constitueixen encara més de la meitat de l’ocupació de la població activa i al voltant d’un 40% del PIB. Més del 20% del PIB del Kirguizstan prové del sector industrial, especialment relacionat amb el gran potencial miner de les seves terres. El creixement del PIB el 2011 va ser del 6%. Pel que fa a l’Uzbekistan, tot i la política de transició gradual fins a convertir-se en una economia de lliure mercat, la majoria de les grans empreses continuen sent de propietat estatal o controlades pel govern. Amb un creixement del PIB d’un 8% l’any 2011, el país està desenvolupant un programa intensiu de construcció d’infraestructures per part del sector públic, gràcies als beneficis obtinguts de la venda d’energia en els mercats internacionals. Importadora de productes químics, agroalimentaris, farmacèutics i manufactures de fosa, actualment el

Reunió d’empresaris celebrada en el marc de la missió de la Cambra de Terrassa. / CEDIDA

govern d’Uzbekistan està interessat en importar maquinària en general, i especialment per al sector agrícola, així com equips vinculats amb les telecomunicacions i el sector de l’energia solar. Quant a les dificultats per entrar en aquests mercats, tot i que amb matisos, la majoria de països comparteixen les matei-

xes. Així, les principals són la ineficiència de la burocràcia i la corrupció, sovint lligada a la inestabilitat política. La lentitud de les negociacions i la falta d’accés al finançament són altres problemes comuns. En el cas de l’Uzbekistan, a més, s’hi ha d’afegir la inflació, que analistes independents estimen en un 22% en el 2011.

La burocràcia, la corrupció, la lentitud de les negociacions i la falta de finançament són els principals problemes

objectius mediambientals amb costos d’energia sostenibles Fittexport Dedicada a la fabricació d’accessoris d’acer inoxidable per a la connexió de tubs, Fittexport ja va participar en una missió de la Cambra de Terrassa a la zona l’any passat. El director general de la companyia, Eladi Ferrer, explica que van llançar-s’hi perquè “els nostres productes tenen molt potencial en aquests mercats ja que són països amb un gran volum d’extracció de petroli i de conducció de gas.” Al Kazakhstan és on els ha anat millor, però Ferrer reconeix que els tres països presenten els mateixos problemes: “financers i de control de divisa”. “A l’Uzbekistan, per exemple, les empreses tenen dificultats per treure diners i han de fer les transaccions des d’una companyia pantalla”, detalla. Ferrer afegeix que “a aquests països, per la seva estructura econòmica i política, els costa molt tenir el lliure mercat que tenim aquí”.

Circutor Aquesta companyia dedicada a la tecnologia per a l’eficiència energètica, també va participar a la missió de la Cambra al Kazakhstan el 2010. D’aquest país els va atraure “el creixement del sector de l’estalvi energètic i el tipus de client”, en paraules del responsable d’exportació de l’empresa, Fran Carretero. A més de l’idioma, les principals dificultats que s’han trobat a l’hora de fer negocis a la zona és l’estricta normativa i el requeriment de certificacions. De moment, els contactes no han donat gaires fruits perquè “les nostres accions comercials no han estat constants”, admet Carretero. “Però hi tornarem, i ens hi abocarem perquè són mercats molt importants per als nostres productes”, afegeix.

/ EMPRESA

SETEMBRE-OCTUBRE 2013 MóN empresarial

Entrevista a Svetlana Akimova, consultora analista de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa al mercat rus

“Els partners russos prefereixen la comunicació en viu al correu electrònic” Amb una població de més de 143 milions de persones i un creixement del 4,9% de mitjana en la darrera dècada, Rússia és considerat actualment com un país amb grans oportunitats d’inversió i de negoci, amb una previsió de creixement continuat de l’activitat econòmica, tant en sectors tradicionals com l’agricultura i la maquinària, com en d’altres més diversificats com els vinculats amb la salut i les tecnologies de la informació. Però a més d’oportunitats, el mercat rus també presenta algunes dificultats, entre les quals destaquen la burocràcia i els problemes comunicatius. De tot això i més en parla Svetlana Akimova, consultora analista de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa al mercat rus, en la present entrevista. A Rússia l'activitat econòmica creix. Alguns sectors com l'agricultura, la maquinària i la indústria estan creixent. I hi ha sectors que actualment s'estan començant a desenvolupar, com la salut, la indústria aeroespacial i les tecnologies de la informació. Jo diria que l'èxit es pot aconseguir pràcticament en qualsevol sector, depèn d'una combinació de diferents factors.

A. c.

Què ofereix el mercat rus? En primer lloc, la mida i el potencial. Rússia és el primer país del món en termes de territori (té més de 17 milions de quilòmetres quadrats), i el novè en termes de població (té més de 143 milions d'habitants). A Rússia alguns sectors estan en fase de desenvolupament i, per tant, hi ha moltes oportunitats. També és rellevant l'augment de la població amb poder adquisitiu. Què s'ha de tenir en compte abans de decidir-se a entrar-hi? La burocràcia, l'idioma, la mentalitat, la distància i el temps. Quines són les principals similituds i diferències entre el mercat rus i el català? Pel que fa a les similituds, les perso-

nes amb el mateix poder adquisitiu poden buscar els mateixos productes de qualitat tant a Rússia com a Catalunya. I pel que fa a les diferències, n'hi pot haver algunes en el comportament dels consumidors russos i catalans, però només en les generacions més grans. Les generacions russes més grans van créixer a la Unió Soviètica, en una situació en què no hi havia un gran assortiment a les botigues ni lliure accés a diferents tipus de productes. Així, per descomptat, el comportament d'aquests consumidors encara pot ser diferent del dels consumidors de la mateixa edat a Catalunya. Però això és només en general, no en cada cas. Quins són els sectors amb més possibilitat d'èxit? I quins ho tenen més difícil?

Tenen prestigi els productes catalans? Els russos tenen una visió molt positiva de Catalunya i els productes catalans, però el prestigi és una cosa que es crea a través de les accions de màrqueting, aquest és el seu objectiu. I, en aquest sentit, els productes catalans no són tant prestigiosos com, per exemple, els italians, els alemanys o els francesos. Això es deu, senzillament, a que les empreses catalanes no són tant actives en matèria de màrqueting a Rússia com les d’Itàlia, Alemanya, França o Suïssa. Últimament, però, es detecta més activitat en aquest sentit, i això fa augmentar el prestigi i el reconeixement dels productes catalans. Esperem que aquesta tendència creixi. Quines són les principals dificultats amb què es pot trobar una empresa catalana a l'hora de fer negocis a Rússia? Primer de tot, la burocràcia. Una companyia ha d'estar disposada a preparar una gran quantitat de documentació amb la que en general no està familiaritzada. Una altra dificultat poden ser els problemes de comunicació. És important tenir una comunicació clara i de confiança amb el soci a Rússia, i en molts casos, això requereix personal que parli rus. A més, es recomana tenir una presència més o menys constant a Rússia per mantenir la col·laboració, o convidar els partners russos pe-

riòdicament. Pensar que aparèixer un cop l'any és suficient és un error perquè els socis russos, en general, prefereixen la comunicació en viu al correu electrònic. La corrupció és un factor a tenir en compte? Sí, per desgràcia segueix sent un factor important a considerar. Quina és la clau de l'èxit? La gent. I què pot fer-nos fracassar? De vegades les empreses no estan preparades per a l'exportació o el producte no està llest per al mercat. O també pot ser que les expectatives no es compleixin en un curt termini de temps i la companyia ho deixi córrer, però que si haguessin tingut més paciència haurien pogut tenir-hi èxit. Normalment el camí cap a l'èxit és força llarg, i les empreses han d'estar preparades per a ell.

Les empreses catalanes no són tant actives en matèria de màrqueting a Rússia com les d’Itàlia, Alemanya, França o Suïssa, i per això el prestigi percebut dels seus productes és menor

ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ / Informe

MóN empresarial setembre - octubre 2013

Catalunya exporta (massa) professionals qualificats Entre el 2009 y el 2013 més de 15.000 joves catalans s’han vist empesos a emigrar. L’atur i la precarietat laboral són els principals causants d’un fenomen que denuncia l’informe Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) 2013, presentat per l’associació sindical juvenil Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, i que toca el punt feble al recordar que l’atur de llarga durada entre els joves catalans ja és del 18,8%, sis punts per sobre del dels adults.

REDACCIÓN

Són joves, estan preparats de sobres... i han de marxar. Si l’any passat eren poc menys de 46.000 els catalans entre 14 i 34 anys que, empesos per la manca d’oportunitats d’un mercat laboral en constricció (18,8% d’atur juvenil, sis punts per sobre del dels adults), marxaven a l’estranger a la recerca de feina, el 2013, segons recull l’informe Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) 2013 presentat per l’associació sindical juvenil Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, ja n’han marxat 4.663 (més d’un 10% respecte al 2012). Una dada que, lamentablement, no deixa de créixer, i que reflecteix que la sagnia de professionals -“principalment els millors formats”, com denuncien des de l’estudi- s’ha incrementat en un 42,46% en els darrers quatre anys (actualment hi ha 15.093 joves catalans més residint a l’estranger). “Enfront uns governs català i espanyol als qui no sembla preocupar aquesta pèrdua de talent i d’inversió, i que no fan cap política per intentar aturar-ho”, alerten des de l’Avalot, “acabarem sent un país exportador de professionals qualificats”. Professionals que, a més, en més de la meitat dels casos provenen de la ciutat de Barcelona, com recull l’informe: des del 2009 han marxat 28.016 joves de la Ciutat Comtal.

El perfil del jove emigrant

Els universitaris que acaben d’acabar la carrera i volen anar a treballar a fora tant perquè aquí no troben oportunitats laborals adaptades a la seva formació com perquè

volen aprofitar un any més per acumular experiència al currículum i aprendre idiomes, conformen el perfil dels joves que volen marxar, segons fonts de l’assessoria de Mobilitat Internacional de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona consultades per l’informe. D’altra banda, Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) 2013, basant-se en l’estudi La emigración de profesionales cualificados: una reflexión sobre las oportunidades para el desarrollo 2012 constata que els professionals espanyols de les àrees de sanitat (preferentment metges, infermers i fisioterapeutes), arquitectura i enginyeria (principalment enginyers superiors industrials, mecànics, electrònics, aeronàutics, informàtics, d’obres públiques, especialistes en TIC) són els que estan experimentant una major demanda internacional. A ells, afegeix l’informe, caldria sumar-hi “els perfils científics i investigadors que amb una trajectòria emigratòria de més llarga data, continuen el seu èxode professional també en l’actualitat”. Pel que fa a les destinacions, Europa, amb un 42% dels joves emigrants catalans, es perfila com la principal regió d’acollida, amb països com França, Andorra, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit al capdavant. Amèrica del Sud figura en segon lloc en les preferències per marxar segons l’informe. Així, l’Argentina, Veneçuela i el Brasil acullen fins al 36% dels nostres joves, mentre que l’Amèrica Central i la del Nord (amb Mèxic, els EUA, la República Dominicana

Els països europeus acullen el 42% dels emigrants catalans. / SHUTTERSTOCK

i Cuba) són el tercer destí triat per emigrar pel 17% dels joves catalans. Tanquen la llista de destinacions Àsia (el 3% de l’emigració catalana es dirigeix cap a la Xina) i Àfrica i Oceania (Austràlia), registrant ambdós continents un 1%.

Formació+esforç=èxit?

I per què marxen els nostres joves? L’informe sosté que per diversos motius. Entre ells, en destaca la subocupació així com la precarietat i la temporalitat de les feines. “El nostre model productiu -basat en la construcció, el turisme de sol i platja i les empreses que volen competir en mà d’obra barata i productes de poc valor afegit- no és capaç de donar una resposta als joves que durant anys s’han format i

especialitzat en diferents matèries i ara es veuen obligats a marxar a l’estranger en busca d’un futur”, raonen des de l’associació sindical juvenil. Si a tot això sumem uns salaris baixos i unes pèrdues del 15,5% dels llocs de treballs que fins ara estaven ocupats per joves entre 16 i 29 anys en el darrer any (segons l’informe La situació laboral de les persones joves a Catalunya. 1r trimestre de 2013, consultat per l’estudi de l’Avalot), no se’ns ha de fer gens estrany que, en el primer trimestre del 2013, la taxa d’emancipació dels joves de 16 a 29 anys a Catalunya s’hagi situat en el 25,5%, un punt menys que durant el 2011, molt lluny de les taxes d’emancipació d’altres països com Ale-

manya, França o Holanda. Per tot això, entre altres reivindicacions, des de l’associació sindical juvenil, en les conclusions de l’informe JESP, reclamen a l’Administració polítiques actives d’ocupació específiques per a aquest col·lectiu, com pot ser la prospecció d’ofertes de feina directament a les empreses i que el teixit empresarial català els obri les seves portes: “les empreses han de veure els joves com una inversió i no com una despesa. Els joves som el principal actiu i el principal aval d’un país. Aquest col·lectiu està molt preparat, són joves amb carreres universitàries, màsters i idiomes. No podem demanar-los més formació, en tot cas donar-los una oportunitat.”

Informe / ESPECIAL INTERNACIONALITZACIÓ

setembre - octubre 2013 MóN empresarial

Invertir en educació i inserció laboral surt a compte REDACCIÓ

L’informe anual Panorama de l’Educació 2013, publicat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), confirma el que ha estat sempre un secret de domini públic: la inversió en educació i inserció laboral és rendible a llarg termini. En efecte, aquesta publicació, que analitza els sistemes educatius dels 34 països que formen part de la OCDE, (entre els quals hi ha 21 estats membres de la UE i països com ara l’Argentina, el Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Rússia, l’Aràbia Saudita i Sudàfrica) i n’extreu els reptes als quals s’enfronten els sistemes educatius europeus, conclou que, d’una banda, cal implementar les polítiques destinades a modernitzar aquests sistemes, i de l’altra, és necessari incrementar les oportunitats perquè els joves estudiïn o rebin una formació en un altre país. I és que la disminució en despesa en educació que s’està duent a terme a la majoria d’estats de la UE és “motiu de preocupació” per a aquest estudi, que defensa que, “per evitar una generació perduda, s’ha de donar un paper destacat als programes d’educació i formació específics, entre els quals hi ha d’haver programes d’aprenentatge o períodes de pràctiques d’alta qualitat en el marc de la iniciativa de garantia juvenil de la UE.” En efecte, l’informe de la OCDE assegura que el nivell educatiu té un “fort efecte sobre la capacitat per obtenir una feina”, un fet que s’ha posat encara més en evidència amb la crisi i en el cas dels joves (amb una taxa d’atur juvenil a l’alça des del 2008 i que al mes de maig va ser del 23,8% a l’eurozona i del 23% a la UE-27 quan un any abans era del 23% i del 22,8%, respectivament, segons recull l’Eurostat). Per demostrar-ho l’estudi Panorama de l’Educació 2013 recorda que “entre els països de la OCDE, el 18,1% de mitjana de la població entre 25 a 34 anys sense estudis mitjans o superiors va estar desocupada el 2011 en comparació amb el 8,8% de les persones de 55 a 64 anys. Entre la població de 25 a 34 anys amb un títol universitari, el 6,8% de mitjana no tenia feina, comparat amb el 4% dels de 55 a 64 anys amb un nivell educatiu similar.” A més, l’informe subratlla que el nivell educatiu també influeix en els ingressos que genera el treball. Així, “les persones de 25 a 34 anys sense estudis secundaris guanyen un 80% menys del que perceben els seus col·legues amb una titulació mitja o superior” i “una persona de 25 a 34 anys amb estudis universitaris guanya un 40% més de mitjana que un adult de la mateix edat que només disposi del graduat en secundària”, conclou l’estudi. “La inversió en educació sempre és rendible a llarg termini i els estats membres no poden oblidar aquest fet a

Vassiliou: “la inversió en educació sempre és rendible a llarg termini i els estats membres no poden oblidar això a l’hora d’assignar els pressupostos públics”

l’hora d’assignar els pressupostos públics”, va reclamar la comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, durant la presentació el passat mes de juny de l’informe a Brusel·les. Vassilou, a més, va advertir que “com confirma aquest informe, les retallades en educació en general, i en els salaris del personal docent en particular, poden obstaculitzar l’objectiu d’oferir sistemes educatius eficients i de gran qualitat”. Segons la comissària, precisament el que necessitem ara “és garantir que els nostres joves estiguin motivats i formats amb competències del segle XXI, amb un esperit emprenedor que torni a posar Europa al camí del creixement. Hem d’estar disposats a aplicar reformes perquè els nostres sistemes educatius estiguin a l’altura dels millor del món, i això vol dir que he d’invertir-hi”, va concloure.

ESPECIAL / L’energia

MóN empresarial setembre-OCTUBRE 2013

Les limitacions d’una energia translúcida La base econòmica dels estats moderns recau en l’energia; no obstant, el debat de fons sobre l’estat de la qüestió energètica ha estat tradicionalment menystingut.

El 32,4% de l’energia que entra en el sistema es perd durant els processos de transformació i distribució

Joan taverna, Geòleg

Donada la importància que té l’energia en la nostra economia, el necessari debat al seu entorn s’hauria de plantejar amb una freqüència major i, si fos possible, des d’una perspectiva sistèmica: és a dir, caldria intentar analitzar el conjunt del sistema energètic del país per tal d’aconseguir un model energètic adient que permeti al territori desenvolupar-se de manera competitiva. I, és clar, trobar un model compatible amb l’exportació i la reindustrialització. Per entendre el sistema energètic espanyol és necessari comprendre el diagrama de Sankey, que reflecteix els fluxos energètics del país, les entrades d’energia al sistema, les transformacions, les distribucions, les pèrdues i els consums durant un any (el 2012, en aquest cas). Pel diagrama, sabem que un 84,3% de l’energia primària, la que entra dins el sistema, fou importada (altres fonts redueixen aquest percentatge fins al 75%, però,

Font: modificat a partir del quadre de la càtedra BP Energia i Sostenibilitat, organitzada per la Universidad Pontificia Comillas de Madrid al mes de març del 2013.

en canvi, no tenen en compte la importació d’urani per a les nuclears), mentre que l’aportació al sistema energètic de la producció pròpia d’energia es va limitar a un 15,7%. D’en-

trada, doncs, ja veiem que hi ha una forta dependència energètica de l’estranger. Per arribar al consumidor final, les diferents fonts energètiques necessiten ser trans-

formades; per exemple, del barril de petroli se’n treu benzina, gasoil i d’altres productes derivats. La transformació energètica es divideix en dues grans famílies: d’una

Què està passant al delta de l’Ebre? J. T.

La crisi sísmica a la zona va començar amb una seqüència de terratrèmols que des del 8 de setembre ha deixat registrats 497 sismes de baixa magnitud que tenen l’hipocentre al sud del delta de l’Ebre, davant la costa castellonenca. L’activitat sísmica ha estat continuada durant tot setembre i principis d’octubre i coincideix precisament amb la fase inicial d’injecció de gas en el magatzem subterrani que l’empresa Escal UGS realitza mitjançant la plataforma marina Castor, situada sobre l’antic jaciment petrolífer d’Amposta. En aquests sentits, els dies 29 i 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre, amb l’activitat d’injecció de gas ja paralitzada mentre la Fiscalia de Castelló investiga el tema, hi va haver un augment molt important de la sismicitat amb uns 80 terratrèmols de magnitud inferior a 2 a l’escala de

Richter; més significatius, no obstant, van ser els cinc sismes de magnituds entre 3,5 i 4,2, àmpliament percebuts a les poblacions de les Terres de l’Ebre. Per tal de contextualitzar els fets, hem de dir que Escal UGS és l’empresa espanyola encarregada del projecte Castor, que té com a objectiu condicionar un magatzem subterrani de gas natural aprofitant les possibilitats que podria oferir l’estructura geològica de l’antic jaciment petrolífer d’Amposta, que entre el 1973 i el 1989 explotava la petroliera Shell. Es tracta d’un projecte estratègic per a Espanya, doncs contribuirà a garantir l’abastament i la disponibilitat de gas natural en cas de crisi de les fonts habituals de subministrament. Espanya, en l’actualitat, importa tot el gas natural que demanden les llars i la indústria, i ho fa de dues maneres: bé, a través de gasoductes connectats amb

Algèria i Europa -un terç, aproximadament, del consum anual s’importa per aquestes vies, en forma de gas natural pròpiament dit- o mitjançant vaixells metaners, en forma de gas natural liquat -els dos terços restants-. Així doncs, el projecte Castor contribuirà de forma notable a garantir la continuïtat del subministrament de gas natural als consumidors en situacions de crisis. Aquest magatzem estarà a disposició del sistema gasista espanyol, formant part de la seva xarxa bàsica, i emmagatzemarà gas natural de tercers amb la finalitat de contribuir a regular la seva disponibilitat i assegurar-ne les existències mínimes de seguretat. El jaciment Amposta es troba en el subsòl de les aigües espanyoles del Mediterrani, a més de 1.700 m de profunditat, i a una distància de 22 km de la localitat castellonenca de Vinaròs.

banda, la generació elèctrica i la cogeneració (47,3%), i de l’altra, les refineries (42,9%). El 9,8% restant es transforma a partir de les regasificadores (a causa de que el gas importat ve com a gas natural liquat). A partir d’aquí, tot el conjunt entra dins la xarxa de distribució energètica. Tanmateix, de tota l’energia que entra en el sistema, el 32,4% es perd durant tots aquests processos de transformació i distribució. Un primer repte pel sector resideix, doncs, en l’estudi en l’eficiència energètica, com a mínim, per tal de necessitar menys energia de la que importem (sense tenir en compte el malbaratament dels consumidors). Un 14,7% de l’energia es dedica a la indústria, un 19,3% als usos diversos que inclouen els sectors primari, serveis i residencial, i un 25,7% al transport. I aquesta anàlisi no pot obviar la perspectiva general de tots aquests fluxos energètics del sistema.

Alliberació elèctrica

La Llei 54/1997 del sector elèctric marca un abans i un després en el sistema energètic nacional. A partir d’aquesta llei, el sector elèctric abandona la noció de servei públic, s’estableix la lliure competència entre les empreses elèctriques i es dota als consumidors de la capacitat d’escollir subministrador. En l’exposició de motius de la llei s’afirma textualment que “es configura un sistema elèctric que funcionarà sota els principis d’objectivitat, transparència i lliure competència, en el qual la lliure iniciativa empresarial adquirirà el protagonisme que li correspon. Tot això sens

ESPECIAL / L’energia

perjudici de la necessària regulació pròpia de les característiques d’aquest sector, entre les quals destaquen la necessitat de coordinació econòmica i tècnica del seu funcionament.” Ara bé, la realitat és que l’Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (UNESA) agrupa les cinc empreses elèctriques més grans d’Espanya (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, EDP España y Eon España), que controlen tot el mercat, tant la producció com la distribució i la comercialització de l’energia; i el que havia de ser una liberalització va convertir el mercat energètic del país en un oligopoli. La posterior Llei 17/2007 va modificar aquella legislació per adaptar-la a la Directiva Europea 2003/54/CE, que va ratificar a Red Eléctrica com el transportista únic i operador del sistema elèctric espanyol. La visió respecte a això, segons Jaume Margarit, director general de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA) és que “el sistema es troba en la mateixa situació de crisi que l’economia, fet que ha implicat una reducció de la demanda d’energia. Els productors del sector havien fet unes inversions descomunals i desproporcionades per donar cobertura a una demanda que esperaven que hi fos, però que ni ha arribat, ni se l’espera, ja que des del 2005 fins al 2011 l’increment de la potència instal· lada a Espanya ha estat del 35,3%, mentre que la demanda elèctrica tan sols ha augmentat en un 3,4%”. En aquest sentit, per tal d’establir la relació entre la potència energètica disponible i els pics de demanda màxima que s’assoleixen al llarg de l’any s’utilitza l’índex de cobertura (vegeu quadre 2): l’any 2001 aquest índex no arribava a l’1,1 (allò que es considera el mínim recomanable), per la qual cosa es pot dir que hi havia certa manca d’inversió pel que fa a potència en el sistema; l’any 2011, no obstant això, l’índex ja s’havia elevat fins a l’1,6, fet que els experts jutgen com a exagerat i caríssim de suportar. El propi Govern reconeixia recentment que hi havia un excés de potencia instal·lada, una de les causes del dèficit ingent del sector, que ascendeix a 26.000 milions d’euros.

MóN empresarial setembre-OCTUBRE 2013

Evolució històrica i estimacions dels índexs de cobertura per a la punta hivernal

Índex de cobertura històric

Índex mínim desitjable

Esc.CNE-Promotors_Dem.Central

Esc.CNE-Promotors _Dem.Superior

Esc.Baixa Potència_Dem.Central

Esc.Baixa Potència_Dem.Superior

Evolució històrica i estimacions dels index de cobertura per a la punta invernal. font: prmotors CNE I REE.

Com hem arribat fins aquí?

Aquest dèficit és conseqüencia directa de decisions governamentals clarament errònies preses durant els darrers cinc anys, com és el cas, per exemple, haver instal·lat des de l’any 2000 27.000 megawatts en centrals de cicle combinat de gas natural amb subvencions a fons perdut. L’aparició de la crisi el 2008 va fer que la demanda energètica caigués en picat i, avui en dia, la creixent entrada en el sistema de les renovables (eòlica i hidràulica) no ha fet més que reduir el factor d’utilització de les centrals de cicle combinat que, actualment, està per sota del 10% pel que fa a cobertura de la demanda, molt lluny del 52% de fa només cinc anys. Cal afegir a tot això que el Govern espanyol també ha dictat el Reial Decret Llei 1/2012, del 27 de gener, que

estableix una moratòria a la Directiva Europea 2009/28/ CE, del Parlament Europeu relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, mitjançant el qual es suprimeixen les primes per a les noves instal·lacions d’energia renovable: eòliques, fotovoltaiques, solar tèrmica, biomassa, etc. Així mateix, el passat 12 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar la reforma del sector elèctric, el Reial Decret Llei 9/2013, amb l’objectiu d’acabar amb el dèficit tarifari, fet que, a la pràctica, per als consumidors suposarà un increment en la factura de la llum del 3,2%. La nota de premsa publicada per l’Executiu espanyol després del Consell de Ministres afirma que, amb l’aprovació de la reforma, “el Govern busca equilibrar definitiva-

ment el sistema elèctric, evitar nous desequilibris i garantir el subministrament al consumidor al menor cost possible i de la forma més transparent”. Ara bé, el grup parlamentari UI-ICV-CHA un mes abans d’aquesta ultima modificació, va proposar que es posés en marxa una auditoria del sector elèctric, un pas, sens dubte, envers la desitjada transparència en el sector que, no obstant això, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, i 299 diputats més van vetar. Potser tingui a veure amb aquesta decisió el sistema de portes giratòries que existeix entre els alts càrrecs de l’Administració i les empreses del sector, quan els primers cessen en la seva activitat pública; un intercanvi, per cert, igualitari, que no entén ni de color ni de partit polític.

Margarit: “entre el 2005 i el 2011, l’increment de la potència instal·lada a Espanya va ser del 35,3%, mentre que la demanda elèctrica només va créixer un 3,4%” El Govern reconeix l’excés de potència instal·lada, una de les causes de l’ingent dèficit del sector, que ascendeix a un total de 26.000 milions d’euros

objectius mediambientals amb costos d’energia sostenibles REDACCIÓ

En el marc del cicle de debats interdisciplinari Fòrum Projectes, que organitza periòdicament el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el president d’Enagás, Antoni Llardén, ha reclamat la necessitat que des d’Europa s’impulsin polítiques energètiques coherents que facilitin “compatibilitzar els objectius mediambientals

i d’eficiència amb la moderació dels costos de l’energia”. Llardén, que durant l’acte ha volgut destacar que, gràcies a l’activitat que estan desenvolupant les empreses exportadores, actualment el nivell de demanda convencional de gas natural s’ha recuperat i és ja superior al que hi havia abans de la crisi, també s’ha pronunciat respecte al paper del shale

gas en el mercat gasista internacional. En aquest sentit, segons el president d’Enagás, aquest recurs ha canviat de manera notable el panorama existent fins ara, provocant grans diferències de preus entre els mercats americà, asiàtic i europeu, la qual cosa ha permès als Estats Units convertir-se en un país autosuficient quant al seu proveïment de gas.

setembre-OCTUBRE 2013

ESPECIAL: DAFO / L’energia

MóN empresarial

DAFO

Debilitats

Fortaleses

• Espanya és el tercer país d’Europa amb el cost absolut de l’energia més elevat, després de Xipre i d’Irlanda.

• Un mix diversificat i equilibrat de tecnologies de generació.

• La factura de la llum ha pujat un 73% en els últims cinc anys.

• Un alt nivell de penetració de les energies renovables, proper al 50% de l’energia produïda durant la primera meitat del 2013.

• Tot i aquest increment demolidor, les primes per a les renovables només suposen el 15% de l’import total del rebut de la llum.

• Un nivell elevat de desenvolupament d’infraestructures i de qualitat de subministrament.

• La veritable bombolla energètica del nostre país ha estat el gas, amb 27GW de cicles combinats (l’equivalent a la producció de prop de 27 centrals nuclears) en tan sols 10 anys. • La caiguda de la demanda elèctrica ha provocat que el factor de la utilització de les centrals de cicle combinat es situï per sota del 10% en la cobertura de la demanda, molt lluny del 52% de fa cinc anys.

Oportunitats • El desenvolupament de les renovables podria ser una interessant via per a la superació de la crisi, ja que constitueix una font potencial d’ocupació i de creixement econòmic.

Amenaces • La dependència del sector exterior d’Espanya en el sector energètic és de les més altes d’Europa, superant el 84% de l’energia primària el 2012, fet que va suposar una despesa de 33.400 milions d’euros. • Espanya ha votat en contra de la directiva europea sobre eficiència energètica, tot i que estarà obligada, com a membre de la UE, a aplicar-la.

• En aquest sentit, les estimacions pel que fa a ocupació a Espanya, fins i tot imaginant l’escenari més pessimista, preveuen 62.144 llocs de treball directes el 2015 i 96.573 el 2020. • Amb més d’un any de retard, el Ministeri d’Indústria, Energia y Turisme ha aprovat el decret per a l’autoconsum d’energies renovables, que inclourà (exceptuant el cas de les instal·lacions de cogeneració) un peatge “de recolzament” sobre la utilització d’energia procedent d’una instal·lació de generació connectada a la xarxa, a més d’un altre peatge d’accés sobre la resta d’electricitat consumida, entre d’altres impostos. D’aquesta manera, l’usuari d’aquest sistema trigarà a amortitzar la seva inversió 17 anys de mitjana, segons l’Assocació Nacional d’Estalvi i Eficiència Energètica (ANAE). • El fracking pot constituir una oportunitat, a causa de la dependència pel que fa als hidrocarburs.

“També hi va haver un dia en què, a Renfe, vam haver de decidir com obrir el nostre negoci a Internet. ________________ ________________ ___Des d’aleshores, fem més de 17 milions de transaccions cada any.” Francisco Cañamero Director comercial de l’Àrea de Negoci de Viatgers de Renfe

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell. Entri a bancosabadell.com/ecommerce per tal que conegui el que ja hem fet i comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.