Món Empresarial 149 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Juny 2013 n. 149

especial emprenedoria

El camí d’una bona idea cap a una nova empresa

2€

LEs seccions

PLANS D’ESTUDIS

L’emprenedoria com a assignatura pàg. 6-7 >>

Josep Ametller, premi Jove Empresari d’AIJEC pàg. 30-31 >>

L’EXPERT

89.400 persones van emprendre a Catalunya entre 2011 i 2012 Els actors socials implicats coincideixen en afirmar que l’emprenedoria és la millor eina per tal, no només de sobreviure, sinó de remuntar la crisi sobre la que cavalguem des de fa ja

alguns anys, però, malgrat aquesta certesa, la principal queixa dels nostres potencials empresaris és que l’Administració Pública no fa ni de lluny el que convindria per tal de facilitar la crea-

ció de nous negocis. A tall d’exemple, l’informe Doing Business d’enguany situa Espanya en el lloc 136 del món –per darrere de països com Zàmbia, Ruanda o, Nicaragua o Ruanda– a partir, precisament, d’aquest criteri. Tot i així, els emprenedors segueixen multiplicant-se. I als que encara no s’hi han

llençat de ganes i de capacitats no els hi en falten: més de la meitat dels adults catalans afirmen tenir les habilitats necessàries per crear la seva pròpia empresa. Quin és el camí més curt, aleshores, entre una bona idea i un nou negoci? Quines són les claus per convertir un projecte en una tangible realitat?

Bizbarcelona 2013

El punt de trobada del networking El saló s’ha focalitzat enguany en l’accés al finançament

BizBarcelona ha convertit la Ciutat Comtal de nou en el millor ecosistema on iniciar projectes innovadors, retenir talent i atraure inversions. Més de 12.000 visitants –entre pimes, autònoms i emprenedors– s’hi han donat cita al llarg de dues jornades on van tenir lloc prop de 200 conferències, a més de tallers i espais d’assessorament i de networking.

En aquesta ocasió, el saló ha posat especial atenció en la franquícia com a fórmula de negoci i per això ha acollit el Fòrum BizFranquicias&Retail. A més, ha tingut lloc també el primer FailCon Spain, un esdeveniment importat dels EUA que té com a missió desdramatitzar el fracàs a l’hora d’emprendre a través del testimoni de diversos emprenedors.

El catedràtic Joan Tugores aprofundeix en la cara i la creu de l’últim Informe Anual del Banc d’Espanya pàg. 15 >>

Entrevista: Mikah de Waart, especialista en motivació professional pàg. 9 >>

Mapa: On és més fàcil muntar una empresa? pàg. 16-17 >>

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Sumari

MóN empresarial

JUNY 2013

Editorial EDITORIAL

El futur passa per l’emprenedoria En aquest número de Món Empresarial abordem el tema recurrent per excel· lència: l’emprenedor. Tots els partits en parlen, apos· ten, fan promeses que conformaran entorns em· presarials adequats i es fan fotos amb aquelles orga· nitzacions de referència, però, a hores d’ara, l’infor· me Doing Business 2013 difós recentment pel Banc Mundial, ens ubica com el país 136 per facilitats en l’establiment de nous pro· jectes, de noves empreses. El rol estratègic i la res· ponsabilitat corresponen, per tant, al Govern de Ma· drid, que ha trigat un any i mig a posar sobre la taula l’avantprojecte de llei de recolzament als empre· nedors, un timming inas·

sumible en un país que fa pòdium en atur juvenil. Pot tenir futur un país on a aquells que tenen el co· ratge i assumeixen el risc els posem pals a les rodes? Pot tenir futur un país on gairebé ningú vol ser em· presari? Són aquestes dues preguntes de les que tots sabem la resposta. A hores d’ara, el que sí te· nim és molta fe en què es conformi a l’ombra d’un entorn més favorable per a l’emprenedoria una massa crítica de persones dispo· sades a posar el seu pa· trimoni en risc. Aquest es protegirà si es tracta de la vivenda i no supera els 300.000 euros. També em sembla important, de cara a conformar el capital, la possibilitat de comptar

amb el 20 per cent dels futurs beneficis, i també són destacables les ajudes fiscals en forma de deduc· cions en cas de reinversió en nous actius o per I+D, així com la racionalització del pagament de l’IVA, en· tre d’altres. Tot i que als senyors del PP els toca rebre per lents i per no prioritzar adequada· ment les polítiques de fo· ment de l’emprenedoria, sí és cert que cal un canvi so· cial important per tal que ja des de la mateixa escola s’incentivi l’emprenedoria, es valorin adequadament els riscos i es desmitifiquin els possibles fracassos vin· culats a aquells projectes empresarials que estadís· ticament sabem que poden no tirar endavant. Benvin·

gut sigui aquest nou entorn legal que ens presenten els polítics, però cal que la societat civil posi en valor l’emprenedor com a ele· ment dinàmic per tal que puguem aconseguim el fu· tur que ens mereixem.

La tira cÒmica

AUTOR: MIQUEL BUSTOS, GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZADA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Redacció: Raquel Ferreira, Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Mònica Daluz, Esther Escolán, Argelia García, Pilar Lloret, David Rodríguez. Signatura: Joan Tugores. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

especial emprenedoria / Salons

juny 2013 MóN empresarial

BIZBARCELONA 2013

De nou, el punt de trobada de l’emprenedoria Amb gairebé 200 conferències, a més de tallers, espais d’assessorament i networking, Bizbarcelona s’ha consolidat un any més com a cita ineludible per a emprenedors, pimes i autònoms que busquen donar forma, consolidar o renovar el seu propi negoci, en un intent de vèncer l’actual tònica de pessimisme generalitzat. Esther Escolán

El focus d’aquesta tercera edició del saló requeia en la generació de nous negocis i, per tant, l’accés al finançament i l’experiència d’altres precursors han estat un dels temes que més interès han suscitat entre els més de 12.000 visitants –entre pimes, autònoms i emprenedors– que s’han donat cita al llarg de les dues jornades del Biz. Com ha apuntat la presidenta del comitè organitzador del saló i segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, “l’èxit de l’edició d’enguany reafirma la nostra aposta per recolzar la creació de nous negocis i de fer costat a la pime i als emprenedors com a motor de desenvolupament i reactivació econòmica.” Recasens també ha definit el BizBarcelona com “una excel·lent eina per contribuir a fer de la ciutat el millor ecosistema on iniciar projectes innovadors, retenir talent i atraure inversions.” Respecte a aquests nous projectes, i després d’analitzar les idees aportades pels visitants del saló, els nous empresaris s’han decantat per sectors com les TIC, la indústria, les tecnologies

units en l’adversitat

verdes, el comerç electrònic, les ciències de la salut i la biotecnologia a l’hora de desenvolupar els seus negocis. En ells és on s’emmarca gran part de les 89.400 empreses que es van crear durant el 2012 a Catalunya.

Balanç esperançador En xifres absolutes, Bizbarcelona2013 ha tancat les seves portes després de 196 conferències; 306 ponents; 533 sessions d’assessorament empresarial i 120 d’internacional; 101 expositors; 145 entrevistes entre emprenedors i alts directius; 10 espais d’interrelació per trobar socis, col·laboradors, re-emprenedors, franquiciats, proveïdors o finançament; 510 contactes d’speednetworking, etc., bona mostra de la inquietud de tots aquells visitants que van voler prendre nota del què es cou a nivell empresarial al nostre país, però sense perdre de vista en cap moment el mercat global i la internacionalització com a motors clau de qualsevol negoci seriós. El petit i mitjà empresari ha

L’edició del Biz d’enguany ha acollit més de 12.000 visitants. /CEDIDA

pogut trobar allà fórmules i consells per créixer, innovar, internacionalitzar-se, finançar-se i entendre millor els darrers canvis normatius i fiscals que s’estan produïnt, a banda d’introduir-se en temes com la interactuació amb el consumidor mòbil, l’exportació o la contractació d’aturats de més de 45

anys per a impulsar la pime; mentre que els treballadors per compte propi han trobat respostes sobre com dissenyar un pla de negoci, quines possibilitats ofereixen les xarxes socials per donar-se a conèixer, quant costa crear una empresa o l’oportunitat d’emprendre passada la barrera dels 50,

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell.

CMY

El petit i mitjà empresari hi ha trobat consells per créixer, innovar, internacionalitzar-se o finançar-se

Entri a bancsabadell.com/ecommerce i conegui el que ja hem fet, perquè comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.

especial emprenedoria / Salons

MóN empresarial juny 2013

Recasens: “Bizbarcelona contribueix a fer de la ciutat el millor ecosistema per iniciar projectes innovadors, retenir talent i atraure inversions”

El saló també ha posat èmfasi en la franquícia com a fórmula de negoci acollint el Fòrum BizFranquicias&Retail

El Mercat de Finançament és una bona oportunitat perquè emprenedors i empresaris puguin presentar els seus projectes a entitats inversores. / CEDIDA

entre d’altres. Bizbarcelona també ha posat ènfasi en la franquícia com a fórmula de negoci, i per això ha acollit el Fòrum BizFranquicias&Retail, organitzat per l’Associació Espanyola de Franquícies i FDS Consulting.

Administració i finançament La segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, també ha deixat clar que el paper de l’Administració “ha de passar per construir un entorn àgil i de confiança per a l’activitat empresarial i articular, a través de la col·laboració público-privada, plataformes que permetin que el teixit productiu creixi i es consolidi”. D’aquí que diverses entitats i institucions que fomenten la cultura empresarial i l’emprenedoria, entre les que destaquen el propi Ajuntament de Barcelona –a través de Barcelona Activa–, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona o PIMEC, també s’hagin posat al servei d’empresaris, autònoms i emprenedors en el marc del Bizbarcelona, celebrat els dies 5 i 6 de juny. Moltes de les conferències i dels espais de networ-

king que ha acollit el saló giraven al voltant d’un dels temes cabdals a l’hora de posar en marxa, mantenir o rellançar qualsevol tipus de negoci: el finançament. En aquest sentit, Bizbarcelona ha tornat a obrir el Mercat del Finançament –en col·laboració amb Barcelona Activa– per tal que emprenedors i empreses puguin presentar els seus projectes davant de 32 entitats amb un potencial d’inversió conjunta de 100 milions d’euros. Entre aquestes entitats destaquen les financeres (La Caixa), les xarxes de business angels (The Crowd Angel, EBAN, SeedRocket, Keiretsu, Eix Technova...) i els fons de capital de risc (Nauta Capital, Fòrum Cabdal Pimes, Ithaca Group...) .

En primera persona El boca-orella continua sent avui en dia una de les millors maneres de difondre qualsevol tipus de missatge. A l’hora d’avaluar els pros i els contres d’engegar un nou negoci, el testimoni d’altres persones que s’han atrevit a fer el pas fa més o menys temps esdevé, per tant, una dosi de realisme brutal, que permet aprendre dels èxits i dels fracassos i que ajuda a dissipar els

dubtes que un pugui tenir a l’hora d’arrencar. En aquest sentit, una de les iniciatives destinada a potenciar les relacions professionals en el marc del saló ha estat l’espai Connecta Vip, on, en sessions de 20 minuts, els emprenedors podien exposar els seus projectes i dubtes, al temps que rebien consells de reconeguts directius com ara Carles Grau, director a Catalunya de Microsoft; Conrad Llorens, fundador de Summa; Joaquim Serra, vicepresident de Natura Bissé o Enric Crous, director de Damm, entre d’altres. Una altra activitat on s’ha comptat amb la col·laboració d’empresaris que han consolidat la seva empresa a nivell internacional ha estat la jornada San FranciscoBarcelona: esperit emprenedor, on han participat Di-Ann Eisnor, vicepresidenta de Waze, Salim Ismail, director de la Singularity University, o Henrik Scheel, cofundador i director general de Startup Experience. Un dels elements sobre els que Bizbarcelona ha volgut fer un especial èmfasi ha estat la por al fracàs que tota persona té a l’hora de donar forma a qualsevol negoci. Per això, durant el segon dia del saló, s’ha celebrat el primer FailCon Spain, un

esdeveniment importat dels EUA que té com a missió desdramatitzar el fracàs; i és que, com s’ha demostrat a través del testimoni de diversos emprenedors, el fracàs i el poder aprendre dels errors passats és una de les millors fórmules per triomfar en el futur. Així, Jorge Galindo, cofundador de Deg47 España, Francesc Hinojosa, director general de Eureka-Startups, o Iván Sala, fundador de SN Talent, entre d’altres, han volgut compartir –sense cap tipus de tabú– les seves vivències al capdavant d’empreses que van fracassar i que els han aportat unes impagables lliçons a l’hora de començar de nou.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Plans d’estudi

MóN empresarial juny 2013

El valor dels somnis La Generalitat de Catalunya promou l’emprenedoria a les aules amb la incorporació al currículum de la matèria d’emprenedoria a l’ESO, batxillerat i cicles formatius. Un enfocament eminentment pràctic i centrat en l’actitud són les característiques d’aquesta nova assignatura que s’està implantant amb rapidesa a les escoles.

mònica daluz

La situació econòmica ha empès les institucions a fomentar l’esperit emprenedor entre els més joves; no en va, el nostre futur com a societat està a les seves mans. Com afirma Narcís Vives, president de la Fundació Itinerarium i emprenedor social d’Ashoka, “si la persona no s’entrena des de petita en les habilitats de la emprenedoria, és molt difícil passar a la pràctica. Es tracta de donar l’oportunitat a l’alumne perquè pugui tenir iniciatives, treballant individualment, en grup i en xarxa amb nois d’altres països del món”. Motivació i autoestima són les bases sobre les quals edificar una actitud emprenedora. Així ens ho explica Audrey Damas, directora de la Fundació Escola Emprenedors: “per extreure el potencial creatiu i emprenedor de l’alumne cal treballar l’autoestima, ajudar-lo a superar les pors, a parlar en públic en anglès, a treballar en equip, a que trobi el seu centre d’interès, la seva passió; en definitiva, a creure en els seus somnis.” La Fundació Escola Emprenedors és una fundació privada per a la promoció de l’emprenedoria i coneixement de l’empresa entre els joves estudiants de Catalunya. La Fundació imparteix des del 2007 programes de foment de l’emprenedoria a l’ESO, batxillerat, cicles formatius i universitats. Entre d’altres, ha desenvolupat el programa propi Be an Entrepreneur, que es realitza en anglès a més de 50 centres, i arriba a més de 2.000 estudiants cada any. També imparteix el curs Com posar en pràctica amb èxit l’assignatura d’Emprenedoria i el Projecte Final d’Empresa, que té com a objectiu capacitar als docents responsables per implementar l’assignatura d’emprenedoria i coneixement de l’empresa a l’ESO i batxillerat, i el Projecte Final d’Empresa a cicles formatius, a través de coneixements sobre tècniques de motivació i dinamització de grups; foment de la innovació i la creativitat;

L’actitud emprenedora no pot adquirir-se dels llibre de text. / SHUTTERSTOCK

models de negoci pràctics; les parts principals d’un pla d’empresa; responsabilitat social, i sobre sostenibilitat i estratègies de comunicació efectiva.

Intel·ligència emocional i learning by doing L’actitud emprenedora no es pot adquirir a la manera tradicional: el llibre de text. L’assignatura es basa en el concepte de learning by doing (aprendre fent o aprenentatge a través de la pràctica), que fa referència a la capacitat que tenen les persones per aprendre mitjançant l’experiència directa; diversos estudis demostren que la formació experiencial millora l’índex de retenció dels coneixements a l’aula. Aquests

entorns experiencials permeten la pràctica de competències emocionals i comportamentals que seran la base per generar actituds emprenedores i creatives: l’alumne aprèn a resoldre dificultats, a reflexionar sobre les necessitats de la vida real fora del centre educatiu, sobre l’esforç personal, les conseqüències que les nostres accions poden tenir sobre els altres, la importància del clima de treball, l’entrega envers l’equip per assolir els millors resultats; l’actitud de respecte i col·laboració activa envers els companys; la gestió i planificació dels recursos i els seus costos; a treure lliçons dels errors i els encerts, i a comprovar que pot portar a terme idees creatives amb realisme i eficàcia.

Educar pel foment d’un esperit emprenedor passa per potenciar la intel·ligència emocional de la persona: aconseguir que l’alumne es percebi de forma positiva i tingui confiança en ell mateix i en les seves pròpies aptituds i habilitats, que sigui conscient de la influència del seu esforç en les situacions d’èxit, capacitar-lo per mostrar quins són els seus sentiments i emocions, per tolerar la frustració, controlar els sentiments negatius davant situacions de frustració, i per saber escoltar i integrar en les seves respostes les idees dels altres. A més del món educatiu, també des d’altres àmbits es destaca la importància d’introduir aquesta perspectiva a l’escola. En aquest sentit Claudio Gregoire, psicòleg laboral, autor

“Per extreure el potencial creatiu i emprenedor de l’alumne cal treballar l’autoestima, ajudarlo a superar les pors, a parlar en públic en anglès, a treballar en equip, a que trobi el seu centre d’interès, la seva passió; en definitiva: a creure en els seus somnis”

Plans d’estudi / especial emprenedoria

juny 2013 MóN empresarial

de Puede ser un buen día i conferenciant motivacional, ho veu així. “L’emprenedor –explica- és aquell que crea alguna cosa del no-res. Sempre he pensat que l’emprenedoria hauria de ser una competència que s’ensenyés des del bressol. No és una habilitat que es pugui ensenyar als 30 anys, ni tan sols a la universitat. L’escola hauria de ser transversal en emprenedoria; no passaria el que s’està donant ara, que quan el jove surt de la universitat, el primer que es pregunta és ‘on puc anar a buscar feina?’ i no ‘on puc crear feina?’”. En el mateix sentit s’expressa Fran Chuán, emprenedor i coautor d’Innovación 2.0, qui ens fa la següent observació: “Una enquesta publicada poc temps enrere revela que la majoria de joves aspira a ser funcionari o empleat de La Caixa... Alguna cosa hem fet malament! Davant tals conclusions, s’han creat màsters d’innovació i emprenedoria als quals s’ha inscrit molt poca gent. Es clar, per què haurien de fer-ho? L’actitud dels joves no respon a la manca d’oferta formativa sinó a l’aversió al risc... S’ha d’estimular des de l’escola que el més important no és ‘saber els coneixements’, sinó saber com adquirir-los; i fer-ho des d’una actitud positiva”. Docents, psicòlegs, emprenedors o empresaris, tots estan d’acord: creure en un projecte, il·lusionar-s’hi, i abordar-lo amb entusiasme i

Docents, psicòlegs, emprenedors o empresaris, tots hi estan d’acord: creure en un projecte, il·lusionar-s’hi, i abordar-lo amb entusiasme i confiança en les pròpies capacitats és, sens dubte, el primer pas cap a l’èxit

pas cap a l’èxit. citats és, sens dubte, el primer confiança en les pròpies capa-

La Competició Catalana de Miniempreses Vint empreses formades per estudiants de secundària i batxillerat d’arreu de Catalunya finalistes del Programa de Miniempreses de Junior Achievement van participar el passat mes de maig en la 1a Competició Catalana de Miniempreses. Durant dues jornades, els joves esdevinguts empresaris van vendre els seus productes i serveis en un centre comercial i van exposar la seva idea de negoci davant d’un jurat de directius i empresaris a l’escola de negocis IESE. “Tant la quantitat d’idees i com la qualitat de les mateixes demostren el potencial creatiu i emprenedor dels nostres joves”, va subratllar Gabriel Masfurroll, president de Junior Achievement a Catalunya, l’organització educativa sense ànim de lucre més gran del món, que, a través del

seu programa de Miniempreses dóna la oportunitat a alumnes d’entre 15 i 19 anys de crear el seu primer negoci i gestionarlo durant tot el seu cicle de vida, des de la redacció dels estatuts fins a la comercialització dels seus béns o serveis. Aquest curs, el programa s’ha impartit a una vuitantena d’escoles del Principat i ha aconseguit crear prop de 300 mini-empreses, el doble de les que es van crear el curs passat a tot Espanya. WIFINC, una empresa formada per cinc estudiants de batxillerat de Barcelona, va resultar la guanyadora de la competició gràcies a la creació d’un aparell que augmenta la senyal de qualsevol router wi-fi fins a un 60%. Ara, IESE aportarà el finançament necessari per patentar la seva idea.

ESPECIAL EMPRENeDORIA / Premis

MóN empresarial JUNY 2013

BCN Thinking Challenge: l’èxit de l’emprenedoria en equip Davant d’un problema, sempre hi ha una solució, però si n’hi ha sis per triar, doncs encara millor. Aquest és el repte que va permetre assolir la primera edició del BCN Thinking Challenge, una autèntica marató d’idees on sis grups d’estudiants i professionals emprenedors van competir en la recerca de solucions innovadores i creatives per resoldre un complex cas de proposta de negoci basat en l’autoocupació. El projecte Urban Pic-Nic i l’alumne de la Universidad CEU San Pablo, Juan José Olivares, van ser els guardonats. REDACCIÓ

Els dies 21 i 22 de maig, passejar pel claustre de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) equivalia a fer-ho per les instal·lacions d’una autèntica fàbrica de producció d’idees creatives. I és que la institució universitària va acollir durant dues jornades la primera marató d’estudiants emprenedors de Barcelona, el BCN Thinking Challenge, una trobada en el transcurs de la qual sis grups d’alumnes escollits per l’organització van haver d’afrontar un cas d’emprenedoria presentat pel Club de Emprendedores únicament amb l’ajut de les seves habilitats personals i la col·laboració de diferents empreses professionals, entre les quals es trobaven el gabinet d’advocats BDO i el Banc de Santander. Després d’una jornada intensa de més de 10 hores de treball en què els equips van haver de posar a prova tota la seva creativitat, capacitat de resolució i treball cooperatiu mitjançant accions d’emprenedoria per donar resposta al cas proposat, l’endemà a la nit els estudiants van presentar les seves conclusions davant d’un jurat format per personalitats de reconegut prestigi de l’àmbit empresarial, institucional i social. Un dels seus membres, la vicepresidenta de la Generalitat,

EL CAS De l’ANTONI I la SUSANNA Els equips de treball participants al primer BCN Thinking Challenge havien de trobar una solució d’emprenedoria real, creativa i innovadora per a aquesta parella de més de 45 anys en situació d’atur i on ell procedia del sector de la construcció. En la redacció del cas es van utilitzar les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), per tal que les solucions superessin el marc teòric o oferissin un contingut pràctic.

Un exemple que cal seguir

L’alumne de la Universidad CEU San Pablo de Madrid, Juan José Olivares, va resultar guardonat amb el premi al Millor Emprenedor. / CEDIDA

Joana Ortega, es va declarar impressionada per la qualitat i la motivació dels projectes presentats i dels participants en la marató. Així, després d’una breu deliberació, el jurat va procedir a nomenar els guardonats en un acte d’entrega de premis que es va celebrar a l’aula magna de la universitat. La

proposta Urban Pic-Nic, dels estudiants Fernando Giordani, Antonio Vílchez, Judit Masip, Miguel Campos, Pablo Ferrer, Álvaro Cambra i Kimberly Costa, i dels professionals Tomás Aleñar, Blanca Mas i Blanca Bonc o m p t e , v a e n d u r- s e e l guardó al Millor Projecte. El premi al Millor Emprenedor

va recaure en l’alumne de la Universidad CEU San Pablo de Madrid, Juan José Olivares. L’agilitat amb què es va presentar el cas guanyador així com les habilitats i aptituds demostrades durant tota la jornada van ser els elements principals que van motivar el jurat a escollir-los com a guanyadors.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va voler destacar la importància d’un esdeveniment com el BCN Thinking Challenge en un moment com l’actual: “és una interessant aportació en la recerca de solucions innovadores i creatives que ens ajudin a sortir de la crisi econòmica i social en la qual estem immersos. Qualsevol persona en una situació d’atur similar podrà inspirar-se en les propostes dels talentosos participants en aquestes jornades”, va dir. A més, Trias va voler valorar l’esforç del Club d’Emprenedoria de la UAO CEU i del propi centre universitari “que es preocupen per orientar el talent universitari envers temàtiques socials i que ofereixen una formació integral en els seus estudis i programes”.

Experts / ESPECIAL EMPRENEDORIA

JUNY 2013 MóN empresarial

Entrevista a MIKAH DE WAART, ESPECIALISTA EN MOTIVACIÓ PERSONAL

“La vida laboral i la personal fa temps que estan divorciades” Creure que per muntar un negoci es necessita una quantitat de diners important. Aquest és l’error principal que frena el desenvolupament d’una idea empresarial, segons explica l’especialista en motivació professional, Mikah de Waart. Així, durant una conferència que va impartir a principis de juny al saló Bizbarcelona, Waart va defensar la importància de les noves tecnologies per potenciar sectors, productes i serveis. El seu consell per a les persones sense feina és clar: “Aturat, surt de l’estat de desocupació.”

ració prèvia que aconsella viure segons t’agradi. A partir d’aquí, s’han de seguir les fases que marca el que jo anomeno “llei d’atracció”. Primer, has de trobar el teu somni. Així, el podràs convertir en un producte o servei. Després, l’has de vendre. Finalment, s’entra en el moment de buscar clients i ampliar la teva xarxa. La idea força és que abans de vendre o comercialitzar has de produir. No pots sortir al carrer a fer contactes sense saber el que ensenyaràs.

David Rodríguez

Com és possible emprendre sense diners, tal com vostè defensa? Ens trobem en un moment en que buscar feina en una altra empresa o preparar unes oposicions per treballar a una administració pública no resulta rentable. Davant d’aquest escenari, ens hem de plantejar construir una trajectòria empresarial, primer sense pensar en els diners. Simplement, hem de ser capaços de demostrar que les despeses inicials es poden transformar en beneficis. Per això, cal fer un estudi detallat d’oportunitats, tenint en compte els sectors i les possibilitats. Una vegada tenim el pla, no hauríem de sortir a buscar finançament? Aquest és l’error més gran. Normalment, actuem i ens obsessionem per trobar els diners. No és el camí adient. Els primers tres o sis mesos, l’empresa haurà de sobreviure sense ingressos. És el moment de pensar en la idea de negoci. En aquest cas, qualsevol sector resulta vàlid. La clau es troba en l’enfocament que li donarem. La creativitat i la il·lusió ens serviran per lluitar contra l’estancament. Com encertem amb el plantejament empresarial? Buscant, reorganitzant-nos la vida i establint com a activitat principal un àmbit que ens apassioni. El negoci ha de ser un hobby, una afició, i no només una feina. Si el pensem com una forma de treball, no aconseguirem tenir l’energia necessària per suportar les dificultats que ens vindran. Si ens atura el fet de no tenir diners, potser

Mika de Waart va participar al saló Bizbarcelona. / CEDIDA

la idea no és tan brillant com ens semblava. Què ens hem de preguntar per arribar a aquest punt? La pregunta bàsica és: com m’agradaria estar a sobre de la Terra? El que vull fer a partir d’ara serà una activitat, un hobby o es convertirà només en un negoci rentable? El valor es troba en un mateix i en la capacitat que cadascú mostra per reinventar-se. Sembla un discurs molt optimista en un context de crisi com l’actual... La mentalització passa per creure’ns que qualsevol feina pot generar diners, sempre que diversifiquem les opor-

tunitats i trobem xarxes de col·laboració. Fins ara, molts empleats no ho aconsegueixen perquè segueixen pensant de forma tradicional en el món laboral. Sona molt dur, però des de un punt de vista purament econòmic, les persones acomiadades ho han estat perquè el rendiment de la seva feina ha estat inferior al cost que generaven com a treballadores. En realitat, ara hi ha un panorama en que s’atorguen pocs ajuts per a massa emprenedors. Vostè garanteix quatre passos per plasmar una idea de negoci. Com es fa? Abans hi ha una conside-

Hi ha determinats sectors que no semblen un bon camp de proves. Necessitem un canvi de xip. El més important segueix sent els serveis que dónes, orientar el negoci envers les necessitats i generar un valor afegit per a la marca. Els buits hi són presents, així que només cal aprofitar-los. Com a exemple, determinades iniciatives realitzades en el sector de la construcció estan funcionant relativament bé. Al BizBarcelona va dir que en tres setmanes un aturat pot fer el trànsit d’estar desocupat a crear un negoci. En tres setmanes ajudo a convertir el somni en una idea física, a la qual cal donar forma. Des de la meva experiència com a motivador, puc obrir el camí perquè es captin nous clients, sigui més fàcil liderar equips, les fantasies esdevinguin productes i es pugui afrontar l’aventura empresarial amb passió. Fa temps que la nostra vida professional i la personal estan divorciades i no queda més remei que tornar a posar-les en línia per deixar-les en un mateix pla.

”El valor es troba en un mateix i en la capacitat que cadascú mostra per reinventar-se”

”Cal seguir la ‘llei d’atracció’: troba el teu somni, converteix-lo en un producte o servei, ven-lo i busca nous clients”

ESPECIAL emprenedoria / Indústria

MóN empresarial JUNY 2013

L’automòbil, al capdavant de la Regió Metropolitana de Barcelona Des que va començar la crisi, la venda de cotxes no ha deixat de caure a Europa, i la previsió per a aquest any no és massa optimista. Tot i així, el de l’automòbil és un dels sectors més competitius de la Regió Metropolitana de Barcelona, i no tan sols es resisteix a deixarse vèncer sinó que vol esdevenir un pol industrial i logístic de referència per al sector al sud del continent. L’atracció d’inversions procedents de països emergents i la innovació tecnològica en matèria de mobilitat són algunes de les claus per aconseguir-ho. ARIADNA CORTÉS

La crisi econòmica ha impactat amb especial virulència sobre el sector de l’automòbil. I no només a Espanya, sinó a tot Europa: la venda de cotxes al continent ha experimentat una caiguda en picat des del 2007 que encara no s’ha aturat. Així, el maig d’aquest 2013 la xifra va arribar al seu nivell més baix dels últims 20 anys. Segons dades de l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA), al maig es van vendre uns 1,04 milions d’unitats a la Unió Europea enfront dels 1,11 milions d’un any enrere, el que significa una caiguda del 5,9%. Per països, a Espanya les ventes van caure un 2,6% el mes de maig (un descens moderat gràcies al pla PIVE), un 8%% a Itàlia, un 9,9% a Alemanya i un 10,4% a França. A més, les previsions apunten a que la contracció del sector continuarà durant la resta de l’any. Davant d’aquesta situació, les empreses automobilístiques només tenen una opció: analitzar les tendències, els reptes i les oportunitats que afecten el sector. I això és precisament el que ha fet el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, una associació constituïda el 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità. Així, el Pacte Industrial ha encarregat un estudi sobre el futur de la indústria automobilística a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) a la consultora InterBen Consulting; l’informe veurà la llum després de l’estiu, però ja se n’ha fet públic un avanç.

El caràcter exportador de les empreses automobilístiques ha frenat l’impacte de la crisi al sector. / SHUTTERSTOCK

Segons l’estudi, el fort caràcter exportador de les principals empreses automobilístiques locals de la RMB ha permès superar els impactes de la caiguda de vendes nacional i, fins i tot, créixer en producció de vehicles en els últims anys, però reconeix que el futur immediat és incert. A més, el document alerta que aquest efecte pot ser limitat donat que la majoria d’exportacions locals de vehicles tenen com a destinació països europeus, també afectats per la crisi. Les tendències són poc afavoridores per a la regió però al text es recorda que la zona compta amb actius i fortaleses sobre els quals es pot actuar per superar els reptes i amenaces existents i captar les oportunitats de negoci que les noves tendències del sector estan generant. I, malgrat que els factors determinants del futur de la indústria de l’automòbil a Catalunya són fonamentalment externs i el marge d’actuació de les ins-

titucions de la RMB limitat, segons l’estudi la capacitat mobilitzadora i de coordinació de voluntats dels agents i el rol de les institucions locals serà clau per tenir un impacte estratègic. Així, des del Pacte Industrial proposen quatre eixos d’actuació prioritaris per orientar l’estratègia sectorial.

Qüestió de prioritats El primer és la promoció del valor estratègic de la indústria i del sector de l’automòbil per la RMB. L’entitat reclama la necessitat de tornar a incloure la indústria, i especialment la de l’automòbil, com a prioritat en les polítiques de promoció econòmica i desenvolupament estratègic de la RMB. A més, l’estudi recalca que cal integrar la dimensió industrial en les polítiques de mobilitat i afirma que no es pot deslligar la política urbanística de la industrial i la de promoció econòmica.

La segona línia d’actuació proposada per l’entitat és el posicionament de la RMB com a pol industrial i logístic de referència al Sud d’Europa per al sector de l’automòbil. La regió compta amb un bon posicionament logístic i uns costos de producció més competitius que la majoria de països europeus, dos factors que són clau per convertir la zona en l’enclavament industrial i logístic de referència del sud del continent per al sector. L’estudi indica que el camí a seguir és fomentar la competitivitat del teixit local apostant per augmentar les vies de connexió de la RMB amb els mercats emergents europeus i no europeus. Així, apunta que s’han de posar en marxa programes per atraure aquests nous agents internacionals, amb missions comercials a regions de referència dels BRICs i un programa específic de captació d’inversions per a la RMB. El tercer eix que assenyala

el document és el foment de l’actualització tecnològica de la indústria metropolitana i atracció de talent. El Pacte Industrial demana seguir impulsant les col·laboracions empresarials, fomentant l’intercanvi de millors pràctiques i les col·laboracions tecnològiques, per tal d’enfortir les empreses del sector, que a la regió metropolitana són més petites i menys diversificades que les seves homòlogues d’altres països. Una indústria competitiva com aquesta requereix disposar del millor capital humà. Per tant, algunes propostes en aquest eix són fomentar l’ampliació de la formació executiva de directrius o l’organització d’activitats per donar a conèixer la indústria entre les futures generacions d’enginyers i directius. I tot això sense oblidar potenciar la qualificació de la força laboral, on destaca la necessitat d’actuar en diversos fronts relacionats amb la formació professional. Finalment, l’últim punt es centra en la consolidació d’una indústria de noves tecnologies relacionades amb la mobilitat i les ciutats intel·ligents. La proposta del Pacte Industrial és consolidar la RMB una indústria de noves tecnologies i empreses relacionades amb la mobilitat i les ciutats intel·ligents, aprofitant la capacitat tractora i el prestigi de la ciutat de Barcelona en alguns d’aquests àmbits. Així, proposa impulsar la realització de congressos i fires especialitzades, i de projectes emblemàtics en l’àmbit de les noves tecnologies de la mobilitat, aprofitant l’impuls que s’ha donat a Barcelona als nous models de mobilitat amb una oficina dedicada a aquesta tasca, i la credibilitat que la ciutat té com a innovadora en l’àmbit de la planificació urbanística.

Indústria / ESPECIAL emprenedoria /

JUNY 2013 MóN empresarial

DEBILITATS

FORTALESES

Limitacions del teixit autòcton

Pol d’atracció estratègic

– Manca de recursos primaris al territori. – Teixit autòcton de base molt orientat a la subcontractació de processos, amb limitada disponibilitat de producte propi, poc globalitzat i molt depenent de la cadena industrial local. – Limitat nombre de multinacionals autòctones, exportació poc diversificada i dependència de centres de decisió no locals. – Sistema de formació professional poc orientat a les necessitats empresarials, amb baix prestigi social i un dèficit comparatiu respecte a altres països en la seva capacitat de subministrar professionals al mercat. – Polítiques sectorials massa transversals i generalistes, amb una fragmentació dels instruments i institucions de suport i amb manca de coordinació entre nivells de l’administració a l’hora d’aplicar-les.

AMENAcES

– Cultura i tradició sectorials en un entorn positiu a la inversió del sector i amb capacitat d’oferir en un mateix territori una gran concentració de sectors tecnològics i de suport necessaris per l’automòbil, així com altres actius estratègics de gran valor pel sector. – Mercat laboral dinàmic, diversificat, i un ecosistema autòcton d’institucions de formació capaç de proveir de bons directius, enginyers, tècnics i treballadors molt qualificats, mantenint un entorn molt competitiu per les activitats de l’automòbil. – Posició geogràfica de la RMB, amb sortida al mar, ben comunicada, i convenient per servir als mercats d’Europa central i del sud, i estratègica per accedir als mercats emergents del Nord d’Àfrica.

Oportunitats

Danys col·laterals de la crisi – Globalització, desplaçament dels mercats i competència per les inversions. – Competència entre empreses i augment del proteccionisme a Europa. – Reducció de les barreres al trasllat de producció. – Efectes demogràfics, crisi i deteriorament de la qualitat del treball i de la mà d’obra. – Pèrdua del talent local. – Allargament de la crisi econòmica a Europa i manteniment d’efectes estructurals permanents sobre el teixit empresarial. – Augment de la pressió regulatòria, velocitat del canvi tecnològic i efecte de substitució sobre el teixit industrial local. – Canvis en les polítiques de mobilitat i actituds relacionades amb l’ús del cotxe.

Font: Estudi “El futur de la indústria de l’automòbil a la Regió Metropolitana de Barcelona”, elaborat per InterBen Consulting.

El repte dels mercats emergents – Generació de noves oportunitats de negoci vinculades al desenvolupament del sector de l’automòbil en països emergents. – Generació d’oportunitats de negoci i de captació d’inversions derivades del desenvolupament internacional dels nous actors sectorials que sortiran dels països emergents. – Desenvolupament dels mercats emergents de proximitat, principalment al Nord d’Àfrica.

– Generació de demanda i noves oportunitats de negoci en l’àmbit de la mobilitat, la connectivitat vehicleentorn, i les tecnologies de les anomenades Smart Cities. – Demanda d’innovacions de producte orientats a fer vehicles més segurs, més eficients i més sostenibles.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Panorama

MóN empresarial JUNY 2013

el mÉs negatiu Economia de la reputació

Espanya necessita millorar

Segons l’informe 2013 Country RepTrak del Reputation Institute, Espanya es situa en el 18è lloc del rànquing dels països més admirats del món i baixa dos graons respecte l’any passat. La reputació dels països condiciona diversos comportaments favorables, com ara el desig de visitar-los, d’invertir-hi o d’escollir-los com a lloc de residència o treball, amb el consegüent impacte sobre la seva economia. En opinió de Fernando Prado, soci director del Reputation Institute Espanya i Llatinoamèrica, “és indubtable que el protagonisme, no sempre positiu, que Espanya ha tingut en alguns dels mitjans més influents de la premsa internacional ha afectat a la seva reputació en l’estudi de 2013. Tot i així, aquesta baixada de 1,38 punts en el rànquing d’enguany no és estadísticament significativa i es troba dins del marge d’error de la mostra. El que és essencial és que la nostra reputació es manté en l’entorn de la dels països amb els que volem comparar-nos, com França (17è) i el Regne Unit (15è).” A més, afegeix Prado, “des d’Alemanya se’ns valora més positivament que des d’Itàlia.” L’estudi, que quantifica i avalua anualment les percepcions que els ciutadans del G8 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia) tenen de 65 països del món, va confirmar, en canvi, el lideratge de Canadà (amb 76,6 punts sobre 100) com a país amb una millor reputació per tercer any consecutiu. El top five de l’excel·lència el completen Suècia (76,5), Suïssa (76,3), Austràlia (76,1) i Noruega (74,1).

Finançament I+D

Cau un 34% el 2012

Tot i que el 24 per cent de les empreses espanyoles admet que la innovació forma part de les seves prioritats, les dades recollides pel Baròmetre Internacional de Finançament de la Innovació, elaborat per la consultora Alma CG, mostren com la partida destinada a I+D va caure un 34% l’any passat al conjunt de l’Estat. Unes dades que contrasten amb el 22% de mitja que comptabilitza la resta de països que analitza l’informe (Alemanya, Bèlgica, França, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca i Canadà) on només Portugal, també amb un 34% de reducció, presenta una tònica tan negativa com l’espanyola. El baròmetre, a més, preveu que les dades empitjorin durant el 2013, quan la disminució en el finançament en innovació podria arribar a afectar fins al voltant del 45% de les empreses de la Península Ibèrica. L’estudi també ha destacat que l’any passat la I+D es va finançar principalment gràcies als fons propis de les empreses (fins al 53% de la inversió), corresponent l’altre 47% al finançament extern (un 55% públic i un 45% privat). D’altra banda, les deduccions fiscals per I+D segueixen sent l’opció de finançament majoritària a Europa; a Espanya, el 55% de les empreses utilitzen aquest sistema.s.

Costos laborals

Augmenten un 8,5% durant la crisi Entre el 2008 i el 2012, els costos laborals de les empreses van augmentar un 8,5 per cent, una evolució que, segons els Informes Pimec 6/2012 elaborat per l’Observatori de la Pime, no es correspon amb el que es podria esperar en una situació de crisi i amb l’actual

excés d’oferta de mà d’obra. L’explicació, segons l’informe, caldria trobar-la en un mercat de treball que, fins a la reforma laboral de 2012, estava subjecte a un marc normatiu massa rígid i a què la reorganització de recursos humans de les pimes s’ha realitzat més per la via de la quantitat (acomiadant persones) que del preu (abaixant salaris). L’estudi també analitza altres aspectes rellevants dels costos laborals i incideix sobre les diferències entre aquestes despeses a Catalunya respecte al conjunt d’Espanya (al Principat són un 8% superiors), o entre les grans empreses i les pimes (les primeres tenen uns costos més alts, tot i que la distància s’ha reduït darrerament arrel de la signatura de nous convenis amb menors increments salarials en el cas de les empreses amb conveni propi). Per sectors econòmics, l’informe conclou que la indústria presenta uns costos laborals un 11-12% superiors que el sector serveis i la construcció, i per franges d’edat, com més joves, menor és el salari. Finalment, a nivell internacional, i a excepció de Portugal o dels països de l’Europa de l’Est, que presenten menors costos laborals, els nostres salaris són més baixos que els de la majoria de països desenvolupats.

Incompliment de l’Estatut

Catalunya perd 4.000 milions d’euros en set anys

La pròrroga pressupostària està tenint un efecte restrictiu molt important sobre la despesa de la Generalitat (-13 per cent acumulat en els quatre primers mesos de l’any), tot el contrari del que s’observa a l’Estat (un augment del 10,7% en el mateix període). Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat una anàlisi de l’execució pressupostària feta per la Cambra de Comerç de Barcelona de gener a abril del 2013, i presentada aquest juny que, en paraules del seu president, Miquel Valls, és una prova de que “l’Estat no hauria d’exigir a les comunitats un esforç d’austeritat més gran del que ell mateix està disposat a fer en àmbits com ara la despesa en personal i en compra de béns i serveis.” Amb la inversió realitzada per la Generalitat, actualment en mínims històrics (-73,1% entre el gener i l’abril), i la pressupostada per l’Estat a Catalunya, reduïda en un 50% en el període 2012-13, quan al conjunt de les comunitats s’ha reduït només un 36%, la Cambra de Comerç ha reclamat a l’Estat en la seva anàlisi el compliment dels endarreriments de la Disposició Addional 3a, que es calcula que sumen ja gairebé 4.000 milions d’euros, el 2% del PIB català. Segons la Cambra, si l’Estat satisfés aquest deute, s’estaria més que duplicant l’esforç inversor en infraestructures a Catalunya, que passaria de l’1,4% al 3,4%. “Aquest important volum d’inversió seria l’efecte revulsiu que necessita actualment l’economia catalana”, ha manifestat Valls. La Cambra ha afegit que cal distribuir el dèficit per administracions en funció de la despesa i donar més temps a les cinc comunitats amb un dèficit més elevat, “igual que fa Brussel.les”, ha dit Valls. Aquestes comunitats serien la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Catalunya i les Illes Balears. .

Estabilitat laboral

Una assignatura pendent Amb 4,8 milions de persones a l’atur, segons les últimes dades publicades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal, trobar feina és un repte per a molts. Per

això no sorprèn que el darrer informe Randstad Workmonitor sobre les expectatives laborals dels treballadors reculli que Espanya es el primer país europeu i el segon del món (per darrera només de l’Índia) on els treballadors estarien disposats a intercanviar una part del seu sou per assegurar-se un lloc de feina estable. L’informe, corresponent al segon trimestre de 2013 i elaborat a partir de 14.000 enquestes realitzades en 32 països, també indica que 9 de cada 10 espanyols considera que a Espanya no hi ha estabilitat laboral, un percentatge que supera en 21,6 punts percentuals la mitjana internacional. D’altra banda, preguntats sobre què pesa més a l’hora d’optar a una feina, si l’experiència o la formació, més del 80% dels enquestats espanyols consideren que l’experiència. L’alta qualificació, doncs, no sembla ser una avantatge en el nostre mercat laboral i quasi el 92% dels espanyols enquestats opina que els joves tot sovint es veuen abocats a acceptar feines per sota del seu nivell de formació. Així mateix, el 86,5% creu que això també passa en el cas dels majors de 55 anys. Tot i aquestes dificultats, l’informe Randstad Workmonitor desvetlla la importància d’aquests dos col·lectius dins les plantilles de les empreses: el 83% dels enquestats espanyols opina que és bo per a la seva empresa reclutar activament a joves, i el 71,9% pensa el mateix respecte als de més de 55 anys.

ESPECIAL EMPRENEDORIA

JUNY 2013 MóN empresarial

EL MÉS POSITIU Premis Cambra 2013

Reconeixement al desenvolupament empresarial

En agraïment a les empre· ses que, amb el seu esforç, contribueixen al desen· volupament empresarial, econòmic i social del terri· tori, el 10 de juny la Cam· bra de Comerç i Indústria de Terrassa ha lliurat els Premis Cambra 2013 en un acte presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig. Els guardonats han estat 12 empreses de la demarcació, així com l’empresari Werner Knuth, president del grup Palex, que ha rebut el premi al lideratge empresarial per la seva trajectòria profes· sional i empresarial. En el marc de l’acte de lliurament dels guardons, l’entitat també va ha fet entrega de la Insígnia d’Or de la Cam· bra de Comerç i Indústria de Terrassa a Martí Colo· mer i Ribas per la seva aportació i dilatada trajec· tòria vinculada a l’Institut Industrial de Terrassa, així com a altres entitats econò· miques, empresarials i soci· als de la ciutat. El lema de la nit dels Pre· mis Cambra ha estat “Con· nectem les empreses amb el món”; en paraules del president de la institució, Marià Galí, aquest eslògan vol reconèixer la tasca que fan les cambres de comerç d’arreu del món en repre· sentació del conjunt de les empreses. Durant el seu parlament, Galí, a més de felicitar els guardonats, ha volgut subratllar la impor· tància de la recerca “d’ele· ments d’incentivació de la demanda” i la promoció del creixement internacio· nal com a eines per afron· tar un escenari econòmic tan complicat com l’actual, apuntant com a “element

fonamental per a la recu· peració” el suport a l’em· prenedoria. I tot i que ha admès que “emprendre és un procés dificultós que no amaga grans dreceres”, també ha volgut deixar ben clar en aquesta nit de reco· neixement empresarial la voluntat de la Cambra de de Terrassa de “continuar col· laborant per oferir suport a totes elles”.

de vivenda a major escala i amb més varietat de dis· senys. L’objectiu de ViVood és erigir-se en una nova pos· sibilitat d’allotjament per a campings i masies a canvi d’una inversió molt reduïda.

PIMEC

Impuls del català a les pimes

Cases desmuntables ViVood

Revolucionant el turisme rural

Un negoci de venda i llo· guer de cases de fusta des· muntables ideat per l’arqui· tecte del CEU Daniel Mayo serà un dels 15 projectes –escollits de entre més de 4.200 candidatures- que obtindran el finançament i l’assessorament del pla Lanzadera de suport a l’em· prenedoria impulsat per l’empresari Juan Roig. El projecte, denominat ViVood, permet construir cases en espais naturals en tan sols quatre hores mitjançant un sistema de muntatge per peces estandaritzades. S’op· timitza, d’aquesta manera, la despesa energètica en ter· mes de transport, edificació i ús. ViVood es va gestar a partir d’un projecte de Mayo durant els seus estudis d’ar· quitectura a la Universidad CEU San Pablo sobre el repte de dissenyar viven· des d’emergència per afron· tar una catàstrofe natural. La facilitat d’instal·lació d’aquest tipus d’allotjament –les cases es munten des del terra- va fer pensar Mayo en les seves possibilitats dins del sector del turisme rural, com a alternativa a les tendes de campanya d’ús tradicional. Amb el finança· ment que el pla Lanzadera proporcionarà al projecte, ViVood podrà donar el salt a la producció d’aquest tipus

Segons un estudi realitzat per Pimec, el català és la llengua predominant a les pimes del territori, ja que gairebé el 70% de la comuni· cació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua. Tot i així, les dades recollides a través de 500 enquestes rea· litzades a autònoms i pimes de diversos àmbits indiquen que quan les comunicaci· ons es fan amb persones externes a l’empresa, el per· centatge baixa a favor d’al· tres llengües; fins al 57,17% quan és amb els clients i el 57,94% quan es tracta dels proveïdors. L’informe també assenyala a Girona com la província on es fa més ús del català a l’empresa, en un 85, 04% dels casos, seguida de la Catalunya Central, amb un 82,23%. Barcelona, en canvi, és la demarcació on l’ús general del català és menor, amb un 62,68%. D’altra banda, a l’hora d’incorporar i promoci· onar el personal, un 46% dels enquestats considera el català com un requisit, un 29,82% el té en compte i només un 24,17% no el considera durant els pro· cessos de selecció i promo· ció. Pel que fa als materi· als i suports comunicatius, més de la meitat dels llocs web (56,83%) empren el català, i la retolació exterior (65,77%), la documentació interna (65,03%) i la retola· ció interior (62,86%) són en aquesta llengua en més del 60% dels casos. Els materi· als amb una menor utilitza·

ció del català, en canvi, son Per acabar amb el problema els tiquets (32,46%). d’organitzar les targes tradi· cionals de plàstic a la car· Enquesta de clima tera, ha nascut NoKadi, una empresarial aplicació gratuïta i disponi· Primers signes de desacce- ble per a iOS (iPhone, iPad i leració de la recessió iPod Touch), Android i web que permet digitalitzar les L’estudi de conjuntura eco· targetes de soci, fidelitza· nòmica corresponent al pri· ció o programes de punts, mer trimestre de l’any 2013, evitant haver-les de dur físi· elaborat per la Cambra de cament a sobre a l’hora de Comerç de Terrassa en col· fer les compres. L’aplicació laboració amb l’Idescat, permet carregar un número conclou que la percepció il·limitat de targetes, siguin global del clima empresarial o no sòcies de NoKadi, i davant la situació de reces· utilitzar-les de la mateixa sió econòmica per part dels manera i amb els mateixos empresaris de la demarca· avantatges que les targetes ció de Terrassa ha millorat tradicionals de plàstic, gau· durant dos trimestres con· dint així de tots els avan· secutius. Així, si durant el tatges de cada programa de tercer trimestre de 2012 fidelització i rebent, direc· eren el 54,4 per cent dels tament al telèfon i a l’apli· enquestats els que mani· cació, ofertes exclusives. festaven una visió negativa “NoKadi App permet també de la marxa dels negocis, subscriure’s directament a aquesta xifra es va mode· nous programes de fidelit· rar durant el quart trimestre zació sense haver de pas· de l’any passat (48,6%) i va sar per l’establiment i sense ser del 38,1% en el primer haver de disposar d’una tar· trimestre d’aquest any. Les geta física”, detalla Ioanna valoracions dels empresaris Va s i l a t o u , u n a d e l s t r e s del sector serveis, que ofe· joves emprenedors, junta· reixen el saldo menys nega· ment amb l’Aldo i el Viktor, tiu de -13,5 punts i millora que estan darrere d’aquesta en 24,3 punts en relació al iniciativa nascuda a Barce· quart trimestre de 2012, lona el setembre de 2011. seguit del comerç (-33,9%), I si la targeta d’un comerç han contribuït notablement o d’un determinat club no a aquesta millora en la per· està disponible a l’aplicació, cepció global de l’evolució l’usuari la pot crear fàcil· del clima empresarial. La ment. “Així es pot fer servir indústria i la construcció, per portar des del carnet del en canvi, manifesten un cert gimnàs fins a la targeta d’un empitjorament. En el que petit comerç local”, afegeix sí que mostren unanimitat Vasilatou. I subratlla que un tots els sectors és en un cert altre avantatge de NoKadi és grau d’optimisme pel que fa que “cada usuari pot acce· a les expectatives i en l’in· dir al seu compte en línia a crement de l’activitat durant través de la pàgina web de el segon trimestre de 2013. l’empresa. Això permet, per Tot i així, més de la meitat exemple, que si l’usuari can· de les empreses manifesten via de mòbil o l’hi roben, no dificultats quant al finança· perdi la informació de les ment. seves targes.” A més, a tra· vés de NoKadi app es poden NoKadi App visualitzar en un mapa les La solució per digitalitzar botigues dels programes de targetes de fidelització fidelització més properes a cada usuari, així com loca· litzar les ofertes disponibles en la zona en la que aquest es troba. L’aplicació incor· pora també una plataforma virtual per a empreses amb un sofisticat sistema de ges· tió de dades a temps real.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Trobades

MóN empresarial JUNY 2013

La internacionalització i les exportacions, les vies cap a la recuperació Sota el títol de “L’entorn no és excusa”, els dies 6 i 7 de juny es va celebrar a La Seu d’Urgell (Lleida) la 24a Trobada Empresarial al Pirineu amb la participació de diversos experts del panorama econòmic nacional i internacional, com l’analista Jonathan Tepper o l’economista Alfred Pastor. Tots ells van tractar de donar resposta a l’escenari actual, apuntant noves estratègies i oportunitats, i destacant la internacionalització, la motivació de les persones i la recuperació de la confiança com a elements clau per assolir la recuperació econòmica. REDACCIÓ

La cita anual entre empresaris de la demarcació de Lleida i experts en economia nacional i internacional ha celebrat, enguany, la seva 24a edició amb l’assistència d’unes 600 persones que han volgut escoltar de primera mà el que les veus més prestigioses preveuen per al futur econòmic del país. El repte d’acabar amb la xacra de l’atur, establir una unió fiscal i financera europea més forta, assolir el sanejament bancari total, recuperar la confiança i el finançament, estimular el creixement dimensional de les empreses, instaurar un pla d’estímul fiscal que permeti l’expansió a Europa i incrementar el ritme de les reformes econòmiques internes de manera que s’asseguri la sostenibilitat del nostre sistema de pensions, a més de potenciar el talent i l’emprenedoria local han estat algunes de les idees que més es van repetir al llarg de les jornades, però si una premissa ha quedat ben clara des del principi ha estat la vital importància de la internacionalització com a principal via cap a la recuperació. Aquesta necessitat de créixer a l’estranger passaria, segons ha explicat Josep Pont, conseller delegat del Grup Puig, durant la mesa sobre com internacionalitzar una empresa, per “la formació, els idiomes, l’interès cultural i el saber treballar amb divises locals”. “Cal que el projecte estigui assumit pel màxim dirigent de la companyia, així com un equip específic per exportar, una

empresa flexible amb els impactes que rep dels mercats i, finalment, tenir el soci adequat en el lloc de destinació”, ha afegit. Pel que fa a les prediccions de futur de la nostra economia, s’ha perfilat dues visions contraposades. L’analista i editor en cap de Variant Perception, Jonathan Tepper, ha ofert un retrat fred i pessimista de la situació, afirmant que “si no fos pel Banc Central Europeu, que va comprar bons perifèrics, Espanya estaria a la bancarrota com Grècia”; i ha afegit: “abans amb les crisis es devaluava la pesseta. Això també passa avui als EUA. Però Espanya, des que és a l’euro, ha perdut el control de la divisa i del tipus d’interès. Es va entrar a l’euro sense cap canvi estructural.” Per a Tepper, doncs, “tots els ajustos i canvis a Espanya han de ser a nivell microeconòmic, no poder ser ajustos macroeconòmics.” Una mica més optimista, Alfred Pastor, professor d’economia de l’IESE, considera “més probable que tinguem creixement positiu el 2014 que no l’expectativa que hi havia fa un any”, però també apunta que “a Espanya hagués estat impossible fer una altra política econòmica de la que s’ha

Jonathan Tepper, Alfred Pastor i Jaume Barberà a la trobada. CEDIDA

fet”. Segons Pastor, “a l’inici del 2008 trobem el problema de desequilibri exterior (vam gastar més del que produíem i teníem dèficit de compte corrent), i vam crear 4 milions de llocs de treball però l’atur es va reduir molt poc, per tant aquests llocs de treball van ser per gent de fora de l’Estat.” En la seva reflexió sobre el que caldrà fer amb el mercat financer, però, l’economista és més taxatiu: “o es deixa

que caigui el mercat financer o es perdona el deute, no hi ha més solució amb una bombolla immobiliària. Fins ara sempre s’ha perdonat el deute, però Europa ara sembla decidida a provar d’aconseguir les dues coses, salvar el mercat financer i no perdonar el deute”, vaticina. Finalment, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va ser l’encarregat de clausurar la trobada.

80 nous llocs de treball en el 22@ Durant la inauguració de la 24 Trobada Empresarial al Pirineu, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va aprofitar per destacar la recent instal·lació d’una multinacional tecnològica al 22@ de Barcelona, Transax. Aquesta nova organització oferirà 80 nous llocs de treball directes en una primera fase. Transax desenvolupa sistemes i plataformes de pagament per a dispositius mòbils, entre d’altres.

Tepper: “amb l’euro, Espanya ha perdut el control de la divisa i del tipus d’interès. Es va entrar a la nova moneda sense cap canvi estructural”

ESPECIAL EMPRENEDORIA / L’expert

JUNY 2013 MóN empresarial

Cara i creu El darrer Informe Anual del Banc d’Espanya ofereix referències, moltes preocupants, altres positives, sobre l’economia espanyola. En destacarem una cara i una creu especialment significatives.

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

La publicació de l’Informe Anual del Banc d’Espanya és sempre objecte d’especial atenció, ja que es considera un referent de qualitat en l’anàlisi macroeconòmica, més enllà de les crítiques als aspectes de supervisor del sistema financer que mereixi l’organisme. I també més enllà dels “missatges” no sempre en perfecta coincidència amb el govern de torn, però sempre formulats de manera elegant com correspon a l’alta tecnocràcia, es poden detectar quins són els principals punts forts i les crítiques febleses que s’han d’afrontar. De l’edició publicada fa poques setmanes, en destacarem dues vessants, una cara i una creu.

Cara: posicionament exportador En positiu, la contribució del sector exterior mereix novament ser destacada. La dada de que la variació del PIB l’any 2012, un -1,4%, és la resultant d’una caiguda de la demanda interna de 3,9 punts parcialment contrarestada per una aportació positiva del sector exterior de 2,5 punts, sobrevola tot l’informe. I, enfront dels pessimistes que atribueixen aquesta contribució a una caiguda de les importacions associada a la recessió, el Banc d’Espanya destaca que, segons la seva anàlisi, més de dues terceres parts dels 2,5 punts seria atribuïble a la millora exportadora, i tan sols menys d’un terç al retrocés induït per la crisi en les importacions. La figura 1, extreta del capítol

5 de l’esmentat informe, resu- Figura 1: Posicionament exportador de l’economia espanyola: commeix els aspectes positius: paració entre les taxes de variació de les exportacions espanyoles, les barres mostren les vari- les importacions mundials i el nombre d’empreses exportadores acions de les importacions espanyoles (eix dret) mundials (és a dir, la capaci% Número d’empreses (milers) tat d’absorció d’exportacions 16 160 d’altres països) mentre que 140 12 el punt indica el dinamisme 120 8 % Número d’empreses (milers) de les exportacions espa16 160 4 100 nyoles que, des del 2009, es 12 0 80140 situen significativament per 8 -4 60120 sobre del promig mundial. 4 -8 Però també mereix atenció 40100 0 –tant el fet com que ho des-12 2080 -4 60 taqui el Banc d’Espanya– que 0 -16 -8 40 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 la “base exportadora” està -12 20 augmentada també de forma Volum d’importacions mundials. Taxes de variació 0 -16 significativa, com recull la Volum d’exportacions de béns d’Espanya. Taxes de variació 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Empreses exportadores. Número d’empreses (Escala dreta). línia ascendent de la figura 1, Volum d’importacions mundials. Taxes de variació senyalitzant com una massa Volum d’exportacions de béns d’Espanya. Taxes de variació crítica creixent del nostre Empreses exportadores. Número d’empreses (Escala dreta). teixit productiu està assumint Figura 2: Tipus d’interès aplicats als nous crèdits bancaris en comels reptes de la competència paració amb els tipus oficials del BCE. Variacions entre juliol de global. A més cal recordar 2011 i març de 2013 pb que al 2012 també són positi100 ves les dades d’empreses que pb han esdevingut exportadores50 100 de forma regular, consolidant posicions malgrat la forta 0 50 competència i la lenta recupe--50 0 ració mundial. -100 -50 Un altre aspecte que mereix atenció són les referències -150 -100 Societats: Societats: Societats: a com les exportacions en operacions < 250.000 operacions de 250.000 a operacions > 1.000.000 -150 serveis –especialment els eurosSocietats: 1.000.000Societats: d’euros d’euros Societats: no turístics– també milloren operacions < 250.000 operacions de 250.000 a operacions > 1.000.000 euros 1.000.000 d’euros d’euros de forma perceptible. Sense Promig d’Alemanya, França, Holanda, Bèlgica, Àustria i Finlàndia (b) renunciar ni un mil·límetre al Espanya Italia Promig d’Alemanya, França, Holanda, Bèlgica, Àustria i Finlàndia (b) potencial del turisme, és una VariacióEspanya tipus oﬁcial BCE bona notícia que altres serveis Italia Variació tipus oﬁcial BCE cada vegada més importants per l’eficiència empresarial assoleixin bons posicionaments. Com també ho és que la força de Catalunya dins de la “base exportadora” –en mercaderies i en serveis– con- relacionats amb dues preo- i març del, 2013 de diversos tinuï essent un dels principals cupacions respecte al funcio- indicadors dels tipus d’inteactius de la nostra economia i nament monetari-financer de rès: d’una banda els tipus ofila zona euro: els símptomes cials del BCE, que han experide la nostra societat. de fragmentació financera mentat rebaixes fins a mínims de l’Eurozona i l’afebliment històrics; de l’altra, les modiCreu: crèdit del mecanisme de transmis- ficacions en els tipus d’interès a les empreses sió de la política monetària efectivament aplicats a les Els problemes relatius al tan- del BCE. La principal víctima noves operacions de préstecs cament de l’aixeta del crèdit, (sense cometes ni pal·liatius) a empreses, distingint entre sobretot per a les mitjanes i d’aquest problemes serien quantia i països. Els aspectes petites empreses, no són cap bàsicament les mitjanes i peti- que cal destacar nítidament novetat. Però si ho és el grau tes empreses de les econo- són: 1) les empreses dels d’explícit reconeixement que, mies del Sud d’Europa, com països centrals de l’Eurozona per fi, està assolint aquest ara –per fi!– es reconeix ofici- (Alemanya, França, Holanda, Bèlgica, Finlàndia i Àustria) cabdal coll d’ampolla de la alment. recuperació. El Banc d’Espa- La figura 2 resumeix alguna de s’han vist efectivament benenya presenta alguns indica- les dades bàsiques. Mostra les ficiades per les reduccions dors especialment punyents, variacions entre juliol del 2011 de tipus portades a terme pel

BCE; però 2) aquesta transmissió de la política monetària que volia ser expansiva no ha arribat ni de bon tros a les empreses d’Itàlia ni Espanya, fragmentant així l’Eurozona; i 3) i per a les empreses mitjanes i petites (aproximades per les operacions financeres de volum limitat, de menys de 250.000 euros) la transmissió ha estat perversa, ja que els tipus d’interès que ara han de pagar (quan tenen accés al crèdit) s’ha vist incrementat respecte als que pagaven abans de les davallades dels tipus oficials del BCE!. Aquesta sí és un creu i un feixuc llast que requereix una urgent i prioritària correcció.

Les dades d’empreses que han esdevingut exportadores de forma regular el 2012 són positives, consolidant-se malgrat la forta competència i la lenta recuperació mundial

El mapa del món

MóN empresarial juNY 2013

On és més fàcil muntar una empresa? 19 Regne Unit

140

Canadà

Irlanda

Rep Txe

134

136

Àustria Espanya

Estats Units

136

República Dominicana

184 Haití

167

Puerto Rico

Níger

172 Guatemala 178

139

176

Surinam

El Salvador

170

Repúbl Centrea

Costa d’Ivori

182

Guinea Ecuatorial

169 Equador 171 Angola

174 Bolívia

Engegar un negoci a Espanya no és una tasca senzilla. Tot i tractar-se d’un dels països considerats desenvolupats a nivell mundial, estats com Zàmbia, Senegal, Nicaragua o Ruanda li passen al capdavant quan es tracta d’oferir facilitats per a la creació d’empreses. En el cantó oposat hi trobaríem Singapur, Hong Kong i Nova Zelanda, els llocs on iniciar una activitat empresarial resulta més senzill. Són dades que recull l’informe Doing Business 2013, elaborat pel Banc Mundial, i que atorga a Espanya el lloc 136 del rànquing de països del món amb més facilitats per crear empreses. La classificació es basa en la mitjana de nombre de tràmits, temps, costos i capital mínim necessaris per posar en marxa un negoci a cada país.

133

Namíbia

Fàcil

Menys fàcil

Complicat

Font: Base de dades Doing Business 2013 del Banc Mundial.

9 Bielorússia

pública eca

Azerbaidjan

Kirguizistan

7 Geòrgia

Macedònia

Armenia

132 Síria

177

Taiwan

Hong Kong

Iraq

181

175

Txad

Cambodja

173 Índia

183 Eritrea

135

185 Djibouti

lica africana

El mapa del món

juNY 2013 MóN empresarial

Brunei

4 Singapur

180 Congo

8 Ruanda

166 Indonèsia

17 Madagascar

165 Swazilàndia

2 Austràlia

Nova Zelanda

ESPECIAL EMPRENEDORIA / A fons

MóN empresarial juny 2013

GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT

El control pressupostari, essencial per no perdre el rumb En l’article anterior, vam veure que la base d’una gestió econòmica intel•ligent del negoci és un tancament comptable mensual que, a més, es faci a temps; això ens permet saber com va l’empresa. Ara cal saber on anem, i per a això hem de definir uns objectius anuals i fer-ne el seguiment. ARGÈLIA GARCiA Sòcia fundadora i directora d’expansió d’External Financial Management

La gestió econòmica intel· ligenConeixem bé la reali· tat de l’empresa perquè fem cada mes un tancament a temps que ens proporciona una informació fiable i útil, però si només sabem què és el que passa i no fem res més, no estem pilotant l’em· presa: en som només uns passatgers. Per tal de dirigir l’empresa, doncs, cal mirar endavant i fixar-nos uns objectius; hem de convertir les nostres idees en paràme· tres mesurables i dirigir-nos amb fermesa cap a l’objectiu que ens hem marcat. En temps de recursos escas· sos, hem de triar bé en què els ocupem. I pensar per endavant de forma sistemà· tica ens ajudarà a minimitzar les fuites. La fase de preparació del pressupost ens permet dis·

senyar com volem que sigui el proper any, quantificar, no només els ingressos, sinó també els costos i les des· peses que ens comportarà aconseguir-los. Incrementar les vendes requereix un bon pla de màrqueting i comer· cialització, i fer estimacions per endavant ens evitarà tro· bar-nos amb limitacions en el moment de l’execució. El pressupost ens dirà que no tot allò que pensem és possible. Potser no ens agra· darà, però ens evitarà trobarnos en la situació d’haver d’abandonar accions inicia· des que encara no han donat fruit, amb les pèrdues econò· miques i desmotivació que això genera. La fase de discussió del pres· supost amb l’equip és una de les millors oportunitats que tenim per exercir un lide· ratge col·laboratiu. La comu· nicació, el plantejament d’opinions diverses sense la pressió del dia a dia, ens aju· darà a evitar moltes situaci· ons de tensió futures.

Anàlisi de desviacions La clau del control pressu· postari és l’anàlisi de desvia· cions. Comparar els resultats reals amb els estimats per al mateix període i examinar per què s’han produït les diferències és l’eina que ens permetrà prendre decisions encertades sobre l’àrea que

El pressupost potser no ens dirà el que volem sentir, però ens estalviarà futures pèrdues econòmiques i de motivació. / SHUTTERSTOCK

està presentant incidències. En aquest sentit, convé dis· posar d’un pressupost mensualitzat, elaborat amb el mateix criteri que es comp· tabilitza la realitat per poder fer fàcilment l’anàlisi de des· viacions. És especialment important fer aquest exercici mensual quan s’està iniciant l’activitat o s’està implan· tant un canvi estratègic; i no cal dir que això és del tot és imprescindible si el nostre resultat té dificultats per

arribar a punt mort. Els emprenedors poden trobar un suport important en el camí per convertir-se en empresaris si, a partir del seu pla de negoci, elaboren el pressupost del primer any. La comparació mensual amb la realitat anirà facilitant una valuosa informació per tal de fins i tot corregir el model de negoci inicial, un exercici molt habitual i necessari en aquesta fase inicial dels pro· jectes.

Per al emprenedors pot ser d’un gran suport, a partir del seu pla de negoci, elaborar el pressupost del primer any

“Nos ajustamos a las necesidades laborales actuales”

Training Talento

Empresa

Desarrollo

Social

Responsabilidad

www.prismastyp.com

Asociación de jóvenes profesionales del trabajo y las organizaciones

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Decàleg

MóN empresarial JUNY 2013

MERCADONA

sada

Treballar més

Adaptar-se al client

Cultivar la confiança

Especialització Autofinanciarse

“Per superar els moments difícils no queda altre remei que treballar tres vegades més i compensar el descens en el volum de comandes dels nostres clients.” Aquesta és la recepta que defensa el director general de Casadevall Packaging, Xavier Casadevall. La firma familiar de Badalona, fundada el 1977, està especialitzada en la fabricació i comercialització d’envasos personalitzats per als sectors de la cosmètica, la parafarmàcia i la perfumeria. Gràcies a la seva planta ubicada a la Xina, la companyia pot elaborar els seus propis motlles. Casadevall comenta que “si els nostres proveïdors acumulen un descens de les vendes, a nosaltres ens toca ampliar la cartera amb nous productes, de forma que ens anticipem a les tendències del mercat.” Amb una plantilla de cinc persones, l’especialització de Casadevall Packaging s’ha centrat en els envasos de cosmètica. En els darrers exercicis, la facturació de l’empresa s’ha mantingut al voltant dels 1,5 millons d’euros anuals. Això sí, Xavier Casadevall augura que 2013 “serà l’any més dur que haurem d’afrontar”.

La cadena valenciana de supermercats Mercadona ha posat en marxa diversos laboratoris amb l’objectiu d’implantar millores en l’assortiment de productes, serveis i processos amb l’ajuda dels seus clients. Aquesta estratègia ja s’ha introduït en les seccions de forn de pa, peixeteria, fruita, verdura i carnisseria. L’objectiu de l’emrpesa és contribuir al desenvolupament agroalimentari sostenible. Els resultats d’aquesta aposta es reflecteixen en un increment del 7% en la facturació durant l’any 2012. En total, la companyia va assolir els 19.077 milions d’ euros. Els beneficis, per la seva part, es van situar en 508 millones, un 7% més que al 2011. Per ser competitiva en l’actual context econòmic, Mercadona parla d’ “enforntar-se a un repte d’especial importància: el de l’adaptació de forma àgil i ràpida a les necessitats dels clients”, segons va indicar l’empresa a principis de març, durant la presentació de resultats de 2012. A més, el president de la societat, Juan Roig, va assegurar que sortir a l’exterior no està en els plans de la companyia.

Precisament el fet d’haver-se convertit en un interproveïdor de Mercadona és el que ha permès a Sada mantenirse viu en un mercat cada cop més exigent. L’empresa, la primera productora avícola del mercat nacional, reconeix que “la venda del producte fresc suporta millor la conjuntura econòmica”, tal com explica el director regional de Sada Catalunya, Pere Pauné. Des de la firma, es subratlla la importància de “tenir cura dels processos de qualitat”. Per lluitar contra la competència, Pauné aconsella “guanyar i cultivar la confiança del client”. En el cas de Sada, el director general admet que el factor exportador ha compensat la caiguda del consum interior de pollastre. Sada és la divisió avícola de Nutreco España. Fundada el 1990, es dedica a la producció avícola integrada. Actualment, disposa de nou plantes i sis incubadores per a tot el mercat nacional. Comercialitza tres milions de pollastres setmanals. Una de les àrees que més potencia Sada es l’I+D+i. En aquesta secció desenvolupa embalatges innovadors i còmodes, especialment de PET.

L’afirmació que el sector alimentari s’ha erigit en l’excepció en temps de crisi la confirma Mercabarna. El polígon empresarial ha patit “els impagaments i les dificultats per trobar finançament, però hem intentat generar noves oportunitats”, expliquen des de l’entitat. Mercabarna parla d’una recepta per mantenir-se que es cuina a partir de diversos ingredients, com l’exportació, l’economia d’escala i l’especialització. En el cas de les vendes a l’exterior, han “aprofitat les infraestructures logístiques que envolten la instal.lació”. En efecte, el fet de compatir els serveis amb d’altres empreses els “ha atorgat un avantatge competitiu respecte a d’altres companyies del sector”, comenta Josep Tejedo, director general de Mercabarna. A més, algunes firmes han optat per adaptar el seu producte a segments concrets, com la gran distribució o la restauració. Aquest valor afegit ha permès que la xifra de negoci del mercat majorista només disminuís en un 1,1% el 2012. Mentrestant, la previsió és que les inversions s’incrementin fins arribar als 6 milions d’euros.

casadevall packaging

MERCABARNA

boixadós envasos

Una empresa familiar nascuda el 1910 que a causa del tipus de producte que fabrica no pot exportar. Aquest és el cas de la micropime Boixadós Envasos Metàl·lics, ubicada a la localitat barcelonina de Sant Fruitós de Bages. El seu director general, Ferran Boixadós, assenyala que “hem afrontat el relleu generacional i el contexte de crisis amb nous productes.” Boixadós recorda que la micropime familiar comercialitza envasos amb poc valor afegit, per la qual cosa, es veu forçada a “exportar a través dels nostres clients”. Per tal de compensar la caiguda de la facturació en alguna línia d’envasos, la companyia ha iniciat el camí de la personalització i l’especialització. Derivats de la seva estructura empresarial, Boixadós Envasos Metàl·lics té problemes per aconseguir finançament perquè “no existeixen ajudes per a societats com la nostra.” Davant d’aquesta situació, han optat per l’autofinançament. “Tot ens ho fem nosaltres”, sentencia. La seva recerca d’originalitat es va premiar amb el Liderpack 2011 per un original disseny d’un envàs de cafè.

Decàleg / ESPECIAL EMPRENEDORIA

JUNY 2013 MóN empresarial

miquel i costas

casesa

Reinvertir beneficis

Creixement orgànic

Unes accions que s’han revaloritzat un 200% durant els darrers quatre anys. Aquestes són les credencials que presenta l’empresa catalana Miquel y Costas, sorgida en el segle XVIII, i especialitzada en la fabricació de papers fins per a cigarrets. El president de la compañía, Jordi Mercader, atribueix la tendència a “una política de capitalització molt estricta, en la qual es potencia la reinversió dels beneficis sense tornar-nos bojos, realitzant ampliacions de capital en nous negocis”. Miquel y Costas va facturar 199,2 milions d’euros el 2012, el que representa un 4,1% més que en l’any anterior. Així mateix, el benefici net de la companyia va créixer un 18,4% fins els 27,39 milions d’euros. A més d’aquesta estratègia, la firma descriu el seu bon comportament financer gràcies a l’alt nivell d’exportació (per sobre del 80%), l’aposta pels productes de valor afegit i els esforços continuats per reduir costos. Un altre dels seus secrets, segons explica Mercader, és que “no tenim deute”. Així, destaca que “som rigurosos y no creixem més del que ens podem permetre.”

Passar d’un increment de la xifra de negoci del 10% a tan sols un 1%. Aquesta situació és la que va viure la companyia de seguretat de Pozuelo de Alarcón Casesa. El final de la violència d’ETA va suposar, de forma paradoxal, una mala notícia per a la companyia, que obtenia 30 milions d’euros anuals gràcies a l’àmbit de la seguretat privada al País Basc. El director general de Casesa, Javier García Saldaña, revela que “hem aconseguit recomposar-nos gràcies al creixement orgànic i al suport financer de la societat de capital risc Baring”. Segons els seus càlculs, la firma va facturar el 2012 per un valor de 155 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. A més, durant el 2012 va obrir noves delegacions a Astúries, Galícia i Castella i Lleó, cosa que els ha permès incrementar en un 14% el número de treballadors. Una altra de les estratègies que ha seguit Casesa ha consistit en reorientar la naturalesa dels seus clients, prioritzant les empreses privades enfront de les públiques. En aquest sentit, García Saldaña comenta que “fugim de tot el que olorava a subhasta.”

factor energIa

vidrala

viscopan

Realitzar ofertas Ser competitiu Estructures simples

Després de la liberalització del negoci energètic per a la llar, Factor Energia va trobar una oportunitat de competir amb gegants com Gas Natural, Iberdrola, Endesa y E. On. El seu objectiu és triplicar la facturació en cinc anys, fins assolir els 1.000 milions d’euros. La companyia, tal com indica el seu fundador, Emili Rousad, duu a terme “una estratègia calmada per aconseguir clients si hi ha mecanismes que facilitin l’entrada en el mercat de nous operadors i s’ofereix un marge per efectuar ofertes”. Per tal d’aconseguir-ho, Factor Energia es decanta por dos components: competir amb un preu ajustat oferint, si és necessari, descomptes de fins un 20% a clients i empreses, i fomentar un nou tipus de relació amb els clients que han de ser més actius”. El secret comptable de la societat és que no acumula deutes amb els bancs, segons figura en el Registre Mercantil. Per això, confia en què els recursos propis seran suficients per tal d’abordar la seva estratègia de futur. Durant l’any 2011, l’empresa va guanyar 4,2 milions d’euros.

La generació de recursos propis ha propiciat que Vidrala s’hagi deslliurat en els darrers anys de la mala situació econòmica. I és que aquesta companyia de Llodio (Àlaba), que es dedica a la fabricació i venda d’envasos de vidre, ha aconseguit que els seus beneficis hagin crescut un 154% entre 2003 i 2011. El comportament s’ha produït per “la competitivitat i el disseny de nous envasos pels sectors de les conserves, els refrescos o els licors”, segons desvela el director econòmic de la firma, Raúl Gómez. Abans d’emprendre l’aventura exterior, Vidrala recorda que és necessari apuntalar molt bé les vendes en segments de negoci concrets, comprar nous centres productius i fidelitzar els clients. Gómez reconeix que si no es duu a terme aquesta estratègia, l’empresa no pot ser competitiva en els mercats externs. Per aconseguir els recursos propis, Vidrala apel.la, sobretot, a limitar l’endeutament (que s’ha reduït a la meitat en els últims tres anys) i a que el finançament no tingui una importància excessivament vital en els comptes de la companyia.

“Amb créixer de qualsevol manera no n’hi ha prou. S’ha de fer parant atenció als costos de producció i amb un balanç equilibrat i un sanejament sòlid.” El consell el dóna José Domingo de Ampuero, president de Viscofan. L’exemple és il.lustratiu: l’empresa navarra, que produeix envoltoris per a la indústria càrnica, acaba d’entrar en l’Ibex 35 i s’ha convertit en una companyia líder mundial en el seu sector. Per arribar fins allí, Viscofan sempre ha anat acompanyada d’“una vocació internacional, exigència en els avenços tecnològics i en els costos i una estructura empresarial simple que facilita la presa de decisions”, declara el seu president. Ara, la firma està present en mes d’un centenar de països, ha doblat les seves vendes i triplicat els beneficis durant la darrera dècada. A més, aprofitant que l’àmbit alimentari segueix donant mostres de vitalitat, Domingo de Ampuero insisteix en la importància d’ampliar la capacitat productiva, pel que enguany inauguraran una nova fàbrica a la Xina i estudien construir una altra a l’Uruguai el 2014.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / L’expert

MóN empresarial juny 2013

COMPTES DE LES EMPRESES

Casa Ametller: un model integrat del camp a la botiga Casa Ametller neix el 2001 quan els germans Josep i Jordi Ametller decideixen deixar les seves respectives feines i tornar als seus orígens: el cultiu i la venda dels productes del camp que produïen les seves finques del Penedès, tal com havia fet el seu avantpassat Joan Ametller Fortuny, l’any 1824. D’aquesta manera, donaven continuïtat al treball realitzat al llarg de les darreres set generacions, l’última de les quals, el seu pare, a la parada familiar del mercat de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID I PILAR LLORET, ECONOMISTA

de comerços en altres zones d’Espanya. Aquesta evolució no és fruit de la casualitat, sinó que hi ha una sèrie de punts clau que permeten extreure’n una explicació. Tot seguit, s’exposen algunes de les seves principals fortaleses.

La gamma de productes

El 2001 els germans Ametller van obrir una parada al mercat de Sant Salvador i, més endavant, van començar a obrir més botigues, fins arribar als 69 punts de venda actuals (estan previstos 75 per a finals d’any) al llarg de tota la geografia catalana, que es caracteritzen per la seva decoració acollidora i familiar. Des d’aleshores, les vendes no han deixat de créixer (figura 1) i, a partir de 2015, preveuen l’obertura

Casa Ametller va començar oferint productes frescos de les seves granges, però a partir de l’any 2005 van crear l’àrea de productes elaborats (crema de verdures, pizza, amanides preparades, arrossos, fruita pelada i tallada, sucs, refrescos, batuts, etc.). El 2009 van incorporar la línea de làctics processats de forma artesanal. Actualment, a les seves botigues s’hi poden trobar també productes bàsics produïts per altres empreses, com vi, carns, conserves, xocolata, olives i oli, entre d’altres, que conformen el 90 per cent del cistell de la compra d’un consumidor que vulgui seguir una dieta sana i equilibrada. Així mateix, el 2012 van llençar la línia “Mama Cuchara” de cara a l’exportació. D’una altra banda, la seva política d’innovació contí-

figura 1. evolució de casa ametller 2012

2011

2009

2007

2005

58.400.000

43.850.720

20.283.647

9.836.357

2.512.970

Beneficis (€)

778.209

134.828

489.974

-18.383

Total actius (€)

16.239.749

5.745.122

3.110.757

1.031.949

Total fons propis (€)

2.155.199

778.035

524.262

-3.517

600

425

232

(previsió)

Vendes (€)

Nombre de treballadors

nua s’ha vist plasmada en nous projectes, com ara el conveni signat amb la Universitat Politècnica de Catalunya amb un pressupost de 425.000 euros, per investigar noves varietats de tomàquet, o el signat amb la Universitat de Lleida, amb un pressupost de 520.000 euros, per tal d’incorporar les noves tecnologies de comerç electrònic.

Producció i comercialització Casa Ametller aposta per la producció agrícola pròpia amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentària. Avui dia, treballa de forma directa les seves finques del Penedès i del Maresme, i de forma indirecta a través d’una xarxa d’empreses i productors associats (de cítrics i fruita dolça) ubicades al llarg del corredor mediterrani i Andalusia. En total, el grup compta amb més de 2.300 hectàrees de camps de cultiu. La integració de la producció en el camp, la manipulació posterior, el transport i la comercialització sense intermediaris permeten escurçar els terminis, oferint al client els productes en el seu punt òptim de maduresa i sabor i eliminant costos que no aporten valor al producte. D’aquesta manera, es controlen el preu, la qualitat i el sabor dels productes.

Compromís amb les persones Entre els valors del grup destaquen el treball en equip i el desenvolupament de les persones, així com la seva honestedat i compromís. El 2012, Casa Ametller es va comprometre a què el 30%

L’objectiu de Casa Ametller és ser un referent en la comercialització del producte. / CEDIDA

dels nous llocs de treball que es creessin fossin per a persones majors de 50 anys, un collectiu que sol tenir més dificultats a l’hora d’accedir a noves oportunitats dins el mercat laboral.

Compromís social El 2012, el grup va constituir la Fundació Ametller amb l’objectiu d’aconseguir, d’una banda, conscienciar sobre els hàbits de vida saludable i, de l’altra, la reinserció laboral de persones en risc d’exclusió. La fundació ha dut a terme diferents accions amb la finalitat de divulgar els seus continguts i accions. Per exemple, ha participat en conferències i tallers en entitats educatives i esportives, ha realitzat donacions d’aliments a Cáritas i ha organitzat tallers de cuina saludable per a adults i nens a les mateixes botigues del grup.

Actuacions mediambientals Casa Ametller controla que els seus processos i productes compleixen amb el compromís d’una filosofia ecològica i respectuosa amb

el medi ambient. Aquest control es duu a terme de forma continuada i mitjançant una auditoria interna i externa. Recentment, el grup ha fet un pas endavant en matèria mediambiental amb la posada a punt d’un nou projecte de certificació de sostenibilitat ecològica. Aquest projecte consistirà en l’aplicació d’un protocol de control en els processos agraris i productius destinats a minimitzar els residus i CO2. La certificació garantitzarà als consumidors una qualitat basada en la sostenibilitat ecològica de les produccions. Casa Ametller té la visió empresarial de convertir-se en la masia del segle XXI. El creixement assolit en aquests anys és un indici de què el model de negoci funciona: productes de proximitat, ecologia, integració de producció i comercialització i compromís social i amb les persones. Entre els reptes futur hi ha continuar innovant per satisfer un consumidor que cada vegada és més exigent i aconseguir que el ritme de creixement sigui òptim, tant des del punt de vista organitzatiu com financer.

¿QUÉ ES? Nuuuki es una plataforma especializada en la búsqueda de financiación colectiva para que los emprendedores sin recursos puedan llevar a cabo sus iniciativas empresariales. Es una herramienta de emprendeduría social en la que tienen cabida todo tipo de proyectos, tanto si se trata de startups, comercios físicas o incluso proyectos de investigación. Se basa en un sistema de micro-aportaciones que permite que cualquier persona pueda convertirse en inversora, pudiendo participar en la financiación de un proyecto y obteniendo como contraprestación un porcentaje sobre los beneficios de la futura sociedad.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Radiografia del sector

MóN empresarial JUNY 2013

“Yes, we can” Malgrat que l’estudi Doing Business 2013 dut a terme pel Banc Mundial situa el nostre país en el 136è lloc pel que fa a facilitats a l’hora de crear una empresa –per darrera d’Afganistan, Albània, Kènia, Marroc, Nicaragua, Tanzània o Iemen, entre altres-, les dades donades pel Global Entrepreneurship Monitor (GEM) posen de manifest que, entre 2011 i 2012, unes 89.400 persones van crear una nova empresa a Catalunya.

ESTHER ESCOLÁN

L’ e s t u d i D o i n g B u s i ness 2013 desvetlla que a Espanya calen una mitjana de 10 tràmits i 28 dies per llençar una empresa, a més d’una despesa equivalent al 4,7 per cent de la renda per habitant i un capital mínim que representa un 13,2% d’aquesta renda; factors aquests que provoquen que el nostre país retrocedeixi tres llocs al rànquing que el Banc Mundial elabora anualment. De fet, això casa amb les peticions que una i altra vegada ens fan des del propi Fons Monetari Internacional: que el Govern es marqui com a objectiu situar-se al top ten de les classificacions sobre competitivitat i facilitats per engegar negocis a l’hora d’articular les seves reformes. En aquest sentit i des de l’àrea de desenvolupament econòmic local de la Diputació de Barcelona, que es troba al capdavant del GEM Catalunya 2012 –juntament amb el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona–, subratlla que les administracions públiques són, en la seva majoria, poc efectives en la utilització de l’emprenedoria com a eina de desenvolupament econòmic i social. “L’activitat emprenedora és una eina potencialment poderosa però no és ni ha de ser un objectiu en sí mateix, sinó que ha de ser entesa com un mitjà que pot ser molt útil per tal d’aconseguir objectius concrets de política econòmica”, apunten des del propi GEM. En aquest sentit, l’Administració Pública ha de jugar, per descomptat, un paper més actiu i assegurar l’optimització del capital humà, germen de tota activitat emprenedora, entre la població.

Iniciativa emprenedora

La matèria primera, que és la inquietud, la iniciativa i la generació d’idees per part de la població catalana, ja la tenim. Tal i com defèn el conseller d’Economia i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, “a diferència d’altres zones de l’Estat, Catalunya té un dels ratis més baixos de treballadors públics versus treballadors privats, i això vol dir que la ciutadania d’aquest país té un sentit de l’emprenedoria molt acusat. Aquesta és una de les riqueses que posseïm.” De fet, segons desvetlla el darrer informe GEM-Catalunya, 385.900 persones (un 7,88% de la població adulta catalana amb edats compreses entre els 18 i els 64 anys) van estar involucrades en activitats emprenedores durant 2012. La iniciativa empresarial, per tant, va créixer més del 15% respecte al 2011. En aquest sentit, ja sigui com a emprenedor potencial, ja com a emprenedor en fase inicial o ja com a empresari consolidat, un de cada tres adults forma part del procés de creació d’una nova empresa a Catalunya, el que representa un augment interanual del 25,31%. De fet, la proporció d’adults que declaren tenir la intenció de crear la seva pròpia empresa dins dels pròxims tres anys és de 14,10, cosa que significa un increment del 35,38% respecte al 2011. Aquestes dades, molt esperançadores en els temps que corren, no treuen que, contràriament al conjunt de Catalunya, l’activitat emprenedora a Barcelona hagi descendit mínimament, tot i romandre, amb un 6,51%, per sobre de moltes altres regions espanyoles. Un altre fenomen que recull el GEM és que durant el 2012 va augmentar la taxa de tan-

Les iniciatives empresarials van crèixer a Catalunya un 15% durant el 2012 respecte l’any anterior. / SHUTTERSTOCK

caments empresarials, i un 2,49% dels adults catalans van declarar haver abandonat la seva carrera emprenedora, adduint en un 55,2% dels casos la falta de rendibilitat dels seus negocis. Es tracta, doncs, de la cara i la creu d’una mateixa moneda.

Qualitat, innovació i diversificació

El GEM també recull el salt qualitatiu que ha donat l’emprenedoria a Catalunya. Amb un 68,3% dels nous emprenedors ostentant una educació superior, quan tan sols fa quatre anys ho feia un 47% del total, aquest és el quart any que es posa de manifest la solidesa i la qualitat empresarials dels projectes que posats en marxa per catalans, el capital humà dels quals és excel·lent. De fet, un 53,8% dels catalans en edat adulta afirmen tenir les habilitats necessàries per crear

la seva pròpia empresa. En aquesta autoconfiança segur que tenen molt a veure iniciatives de la talla de la Xarxa d’Emprenedoria Universitària, on participen la Universitat de Barcelona (UB), l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Politècnica (UPC), la Pompeu Fabra (UPF), la UOC, la Rovira i Virgili (URV), la de Girona (UdG), la de Lleida (UdL) i la de Vic (UVic); a més de l’Escola Universitària del Maresme, l’Escola Superior de Ciències de la Salut i l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. Totes elles duen a terme, de manera coordinada, accions que fomenten l’emprenedoria i contribueixen a la detecció del talent emprenedor i al sorgiment de vocacions empresarials en la comunitat universitària, on tot comença, a través de conferències, tallers, campus, publica-

La proporció d’adults que declara tenir intenció de crear la seva pròpia empresa dins dels pròxims tres anys ha augmentat un 35,4%

Radiografia del sector / ESPECIAL EMPRENEDORIA

JUNY 2013 MóN empresarial

cions... Els Premis FPemprèn, lliurats en el marc del Saló Bizbarcelona el passat 5 de juny, també posen de manifest l’orientació cap a la innovació i l’emprenedoria que es transmet des de l’altra vessant dels estudis superiors, la formació professional. Respecte al tamany de les empreses recentment creades pels emprenedors catalans, un 98% d’elles són microempreses amb menys de deu treballadors. Un altre dels gruixos considerables en matèria emprenedora el conformen els empresaris autònoms, que no creen cap lloc de treball –més enllà del seu propi– però que han passat de ser un de cada tres emprenedors a representarne dues terceres parts del total. D’altra banda, durant el 2012 un 18,3% de les iniciatives empresarials posades en marxa al nostre país estaven encapçalades per una persona en situació d’atur. Un tret que comparteix un gran nombre d’emprenedors a Catalunya és l’alt nivell d’innovació del negoci que posen en marxa, i és que una

mica més de la meitat d’ells descrivia el seu producte o servei com a “mitjana o completament innovador”. La innovació en el procés i l’ús de noves tecnologies també ha passat de l’11,3% el 2009 al 39,7% el 2012. A nivell sectorial, la palma se l’emporta el sector serveis, bé al consum (43,8%), bé a empreses (40,6%), mentre el sector industrial assoleix un discret 15,6%.

Anàlisi segmentada

Si parem atenció a l’edat mitjana d’aquells que decideixen posar-hi fil a l’agulla i desenvolupar el seu propi negoci, veurem que durant el 2012 es va produir un auge d’emprenedors de entre els 45 i els 54 anys, fet que provoca que l’edat mitjana de l’emprenedor es dispari fins als 40,3 anys –la més alta enregistrada mai pel GEM–; no obstant, el 43,8% dels emprenedors catalans tenien menys de 35 anys. Pel que fa a la divisió per gèneres, l’activitat emprenedora femenina encadena quatre anys de davallada, enregistrant un 10% menys

Un 98% de les noves empreses tenen menys de deu treballadors. / SHUTTERSTOCK

que al 2011 i situant-se el passat 2012 en un 4,89%. Un 31% d’elles declarava haver iniciat la seva carrera com a emprenedores per la manca d’oportunitats laborals. A l’altra banda de la balança val a dir que, durant el 2012, la taxa d’abandonament femenina (un 0,9%) es tro-

bava molt per sota de la masculina (2,8%) i, segons dades de l’Observatori Dona Economia i Empresa, el 33% de les petites i micro-empreses creades en els darrers anys estan encapçalades per dones. A banda de la constitució d’una societat, una altra de

Els empresaris autònoms han passat de ser un de cada tres emprenedors a representar-ne dues terceres parts

Distribució geogràfica de l’emprenedoria Segons dades del GEM Catalunya, durant 2012 la taxa d’activitat emprenedora a nivell mundial va ser del 12,93%. En aquest panorama, hi destaquen els països africans i sud-americans, amb taxes que assoleixen gairebé un 30% i un 20%, respectivament. A la cua d’aquest rànquing se situen el Japó i altres països europeus, entre els quals hi trobem Espanya. La taxa d’activitat emprenedora arreu del continent europeu és del 7,64% i, per tant, Catalunya (amb un 7,88%) es va situar el 2012 per sobre d’aquesta mitjana, després de romandre-hi els darrers quatre anys per sota. Si parlem de Catalunya dins del marc

espanyol, el nostre territori es troba força per sobre de la mitjana d’Espanya, que enguany ha assolit un 5,7%, i a força distància de la segona autonomia més emprenedora, Andalusia, que ha enregistrat un 6,09%. Si ens centrem ja al territori català, Barcelona ha vist disminuir la seva taxa d’emprenedoria –tot i continuar al peu del canó a nivell estatal–, però hi destaca la iniciativa emprenedora de les ciutats de Lleida i Girona, amb un 16,39% i un 13,33% respectivament –força per sobre de la mitjana catalana–, mentre Tarragona ha assolit un més que digne 7,12%.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Radiografia del sector

MóN empresarial JUNY 2013

les sortides empresarials per excel·lència és la franquícia, que entre el 2002 i el 2012 va experimentar un increment del 65% en el nostre país. L’any 2012 Espanya comptava amb un total de 1.040 empreses d’aquest tipus, les quals aglutinen més de 246.000 treballadors, gairebé 87.000 dels quals, propietaris. L’interès de l’emprenedor ha crescut notablement envers aquesta fórmula de negoci, que en paraules de Xavier Vallhonrat, president de l’Associació Espanyola de Franquiciadors, “representa un model de cooperació entre dues empreses independents que, al mateix temps, fan una gran aportació a l’entorn econòmic, tot generant llocs de treball i noves pimes i microempreses”. La iniciativa emprenedora dels catalans, en aquest sentit, és molt significativa. Si parlem de la modalitat de la franquícia com a forma d’ocupació, Catalunya ocupa el segon lloc del rànquing, amb un total de 275 firmes i a tan sols 11 punts de la primera posició, regentada per Madrid.

Recursos a l’abast de l’emprenedor Un dels fets que també constata el GEM és l’aspecte que més negativament valoren els experts catalans consultats per l’informe, que no és un altre que l’accés als recursos financers. Però, quines eines posen a l’abast les institucions públiques i altres organismes per tal de facilitar la constitució de noves empreses? Carles González, cap del servei de teixit productiu de la Diputació de Barcelona, destaca per sobre de tot “el tarannà històricament emprenedor que ha mostrat Catalunya al llarg dels anys, tot i que les principals problemàtiques que es troba actualment la persona emprenedora tenen més a veure amb la falta d’accés al crèdit o amb la davallada de la demanda interna.” En aquest sentit, la Diputació de Barcelona dóna suport als gairebé cent ajuntaments de la província que compten amb serveis que recolzen les activitats empresarials dels seus ciutadans. Així, els assisteixen tècnica i econòmicament “perquè ells, després, assessorin els seus

Els principals problemes que ha d’afrontar l’emprenedor són la falta d’accés al crèdit o la davallada de la demanda interna. / SHUTTERSTOCK

habitants, per tal de dur a terme un pla d’empresa, en com obtenir crèdit, com validar la idea del seu negoci, on poden instal·larse un cop constituïda l’empresa, etc.”, prossegueix González. Quant a la instal·lació de l’empresa de nova creació, la província de Barcelona compta amb prop de mil espais d’iniciativa local on una empresa pot establir-se

durant les seves fases d’inici i consolidació. Altres iniciatives que es duen per part d’altres organismes són el Pla Accelera el Creixement, encapçalat per la Diputació de Barcelona i Pimec; el programa liderat per Barcelona Activa –Ajuntament de Barcelona– que combina activitats i serveis de suport a la constitució de societats, recerca de finançament i de

treballadors, accés a nous mercats i aterratge empresarial a la ciutat; o el Doing Business (homònim amb l’estudi del Banc Mundial que esmentàvem al principi), que capitaneja la Cambra de Comerç de Barcelona, i que porta més de 125 anys al costat d’aquells emprenedors que somnien amb materialitzar el seu propi projecte empresarial.

Un 68,3% dels nous emprenedors té estudis superiors

Radiografia del sector / ESPECIAL EMPRENEDORIA

JUNY 2013 MóN empresarial

La veu dels emprenedors El Jorge Blasco, enginyer industrial de 38 anys, va fundar l’any 2009 la seva pròpia empresa, Boutique Secret, un club privat de venda de moda infantil i de productes de puericultura amb interessants descomptes de fins al 70%. La inspiració de Blasco va venir precisament de la mà del seu primer fill, nascut a finals de 2008: “era el primer nadó de la família i vaig adonar-me de com familiars i amics es tornaven literalment bojos comprant coses per a la criatura.” Era un moment on el model de venta privada en línia s’havia consolidat al nostre país, pel que Blasco va decidir-se a “unir aquest model de negoci, que solucionava els inconvenients logístics del dropshipping, amb el món de la puericultura i la moda infantil”. En el moment de fer el salt, en Jorge Blasco era directiu d’una multinacional des de feia anys, però el projecte el va seduir “suficientment com per llençar-s’hi”. Després, durant un any, els fundadors de Boutique Secret van estar elaborant el seu pla de negoci, viatjant per Europa per tal de contrastar la solidesa de la seva proposta davant de les marques i realitzant algunes proves amb els clients. En aquest cas, la conjuntura econòmica tan desfavorable dels darrers anys s’ha convertit en una de les fortaleses de la firma, i és que, segons apunta Blasco, “vam dissenyar l’empresa per a una situació econòmica desfavorable, ja que les clients marquistes es mostren més predisposades a comprar online les seves marques preferides si amb això poden estalviar-se un 70%

Blanca Solà i Gemma Terol, fundadores de Theroomrooms’. / CEDIDA

de l’import.” Tornant la vista enrere, en Jorge Blasco afirma que “emprendre t’obliga a ser excel·lent en totes les àrees perquè et trobes en constant evolució i aprenentatge, cosa que esdevé una experiència molt enriquidora a nivell personal i professional.” Actualment, quan Boutique Secret compta amb més d’un milió de famílies com a clients i amb la perspectiva del temps, Blasco opina que els empresaris del nostre país “compten amb molt talent i capacitat emprenedora”, malgrat que arrosseguen una aversió cultural al risc i es prefereix, en general, “un lloc de treball amb una falsa seguretat abans que dependre d’un mateix i emprendre”. De la seva banda, la Gemma Terol i la Blanca Solà, de 35 i 29 anys respectivament, van fundar l’any 2010 l’agència de comunicació i disseny gràfic Theroomrooms’. A l’hora de muntar l’empresa, algun dels tres socis inicials tenia feina, però no s’hi trobava a gust, així

que tal i com recorden Terol i Solà, “es tractava d’un risc important, sí, però amb ganes i il·lusió sabíem que es podia assolir... i almenys havíem d’intentar-ho!” En el moment inicial, les fundadores de Theroomrooms’ van avaluar els pros i els contres del moment i del seu projecte. “Els pros – explica Terol– es resumeixen en què érem un equip multidisciplinar que provenia dels sectors de la publicitat i del disseny gràfic i que reuníem una experiència prèvia; el recolzament incondicional de família i amics; el fet de poder escollir, o almenys intentar escollir, els clients i projectes amb què volíem treballar i, sobretot, la satisfacció que representa arribar a l’estudi i saber que tot allò ho has aconseguit tu, poc a poc, juntament amb el teu equip.” Respecte als contres, Solà apunta a què principalment van ser de tipus econòmic: “sabíem que existien dificultats a l’hora d’aconseguir subvencions i ajuts per a la creació

Jorge Blasco és el pare de Boutique Secret. / CEDIDA

de noves empreses i, de fet, mai van arribar.” Haver d’assumir les múltiples tasques que comporta una empresa, entre les que destaca la feina comercial –i més en una ciutat com Barcelona, amb una competència tan potent–, també es troba a la llista de dificultats inicials. La Gemma Terol i la Blanca Solà recorden uns començament summament durs, “una mica desorientats però plens de felicitat i ganes: érem més joves i volíem menjar-nos el món!” Respecte a la cultura emprenedora existent al nostre país, les fundadores de Theroomrooms’ opinen que existeix força activitat i que “a diari descobreixes noves empreses i emprenedors que s’obren lloc al nostre país, però malauradament també descobreixes que moltes d’elles han de tancar cada cop més ràpid per les dificultats que existeixen al nostre país, tant pel moment que vivim com per les poques facilitats que ofereix el Govern a l’hora de crear una nova empresa.”

Theroomrooms’: “es tractava d’un risc important, sí, però amb ganes i il·lusió sabíem que es podia assolir... i almenys havíem d’intentar-ho!”

especial emprenedoria / Lider d’opinió

MóN empresarial juny 2013

Entrevista a TEO BLANCO, JOVE EMPRENEDOR

“Encara que et tanquin totes les portes, has de continuar” Amb només 26 anys ja dirigeix la seva pròpia empresa i dóna feina a 35 persones, entre elles el seu pare, que es va unir a la companyia quan el seu negoci de construcció va tancar les portes a causa de la crisi. LandFix Group va néixer el 2010 fruit de l’empenta de Teo Blanco, un emprenedor que va transformar una idea en un producte innovador. I després d’uns inicis complicats, la previsió de facturació del grup per aquest 2013 és de cinc milions d’euros. L’any vinent esperen multiplicar aquesta xifra per cinc. Ariadna Cortés

Què el va portar a crear la seva pròpia empresa? Jo he viscut des de primera línia el negoci familiar i sempre he tingut el desig de muntar la meva pròpia empresa i treballar per a mi. Però és clar, s’ha de trobar alguna idea. I, juntament amb un tiet que és químic, vaig desenvolupar tecoFix, un material que tracta els camins: els deixa durs i els impermeabilitza. És una solució entre un 40 i un 60% més econòmica que el formigó i l’asfalt, i a més és un producte ecològic que no altera els ecosistemes ni afecta les persones. Es pot utilitzar per fer camins o vies rurals i també per carreteres, pistes esportives, etc. Va trobar el suport que necessitava? Aconseguir finançament va ser un calvari. Quan vaig veure que havia de sortir a l’estranger perquè aquí no hi havia res a fer vaig redactar un bussiness plan i me’n vaig anar banc a banc, però cap em va deixar res. Vaig utilitzar els meus estalvis i uns diners que em va deixar el meu pare per viatjar i vam començar a facturar, però tot i així l’empresa no donava per a tothom. Per tant, el 2011 vaig decidir deixar l’empresa al meu pare i buscarme una feina, ja que a ell li hagués estat més difícil trobar-ne a causa de l’edat. Va ser molt dur haver de deixar el que havia muntat perquè ningú havia confiat en mi. Vaig estar un any treballant al sector de les telecomunicacions i dedicant el meu temps lliure a l’empresa, fins que un home que vaig conèixer en aquesta etapa va decidir invertir mig milió d’euros en el meu projecte. El 2012 vaig tornar a l’empresa i,

”A Catalunya els joves estan preparadíssims, però no tenen oportunitats”

Teo Blanco ha aconseguit transformar una idea en un producte innovador. / CEDIDA

com que durant els dos anys que havíem estat treballant ja teníem molts clients fets, tot ha estat molt fàcil. L’únic que necessitàvem era diners per poder arrencar. Les previsions de facturació són molt ambicioses. En què es basen? Tenim alguns projectes tancats. A l’agost farem una carretera de 9 quilòmetres a Mèxic. A Bolívia en farem dues, una de 13 i l’altra de 27 quilòmetres, i també realitzarem els camins del Parc Industrial Llatinoamericà, el més gran de l’Amèrica Llatina i ubicat al mateix país. I a Romania ens han assegurat uns 300 quilòmetres. A més, tenim molts projectes oberts, com per exemple la xarxa de carreteres de Ghana, d’uns 1.000 quilòmetres i que suposaria 1.000 milions de dòlars de facturació. El fet que treballeu sobretot fora d’Europa es deu més a les

característiques del vostre producte o a l’estat de l’economia d’aquí? Principalment a l’estat de l’economia. En un principi vaig muntar l’empresa per fer camins rurals a Catalunya, però vaig desestimarho perquè els ajuntaments pagaven a 250 o 300 dies. I després, en el primer viatge que vaig fer, al Sudan, vaig veure que als països on tots els camins i carreteres són de terra hi havia molt més mercat que aquí per al meu producte. Quina imatge tenen de les empreses espanyoles i/o catalanes arreu del món? Fantàstica. A Gàmbia, per exemple, on tenim una delegació de LandFix, volien que les carreteres les fessin espanyols perquè tenim fama de fer bones carreteres. A més, dir que véns de Barcelona t’obre moltes portes: la marca de la ciutat està molt implantada.

La seva joventut ha estat un obstacle? Sí, segons a quines reunions em preguntaven: quan ve el cap? Aquí no passa tant però a fora sí, i com que el meu pare treballa amb mi, intentem viatjar junts. Aquest és un problema que em trobaré fins que tingui 34 o 35 anys... Què l’ha ajudat més, l’experiència a l’empresa familiar o la seva llicenciatura en economia i els seus coneixements d’enginyeria de camins? La base acadèmica és molt necessària, però jo valoro més l’experiència que vaig adquirir treballant a l’empresa del meu pare. Quan tenia 16 anys ja passava comptabilitat per les tardes, i vaig passar pels diferents departaments de l’empresa: recursos humans, el comercial, etc. Quines qualitats ha de tenir un emprenedor? S’ha de confiar en un mateix,

en el que estàs fent, i s’ha de ser molt tossut. Encara que et tanquin totes les portes, has de continuar. Si jo no fos com sóc ara continuaria treballant en una empresa de telecomunicacions i tot això hagués quedat en l’oblit. Però sóc conscient que s’ha de tenir força per lluitar contra tot. Creu que l’emprenedoria està suficientment valorada? No, s’ha d’apostar més pels joves. A Catalunya els joves estan preparadíssims, però no tenen oportunitats. Jo confio molt en la gent jove i aquí tinc uns quants treballadors de poc més de 20 anys. Per què se n’han d’anar a fora a treballar si aquí els necessitem? Fomentar l’esperit emprenedor ens ajudarà a sortir de la crisi i penso que la nova llei d’emprenedoria està bastant ben encaminada. A més, també he contractat gent de més de 55; jo dono oportunitats a tothom.

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Empresaris

MóN empresarial JUNY 2013

Josep Ametller, de Casa Ametller, s’enduu el Premi Jove Empresari La XX edició dels premis que atorga cada any l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) també ha distingit Christian Rodríguez de l’empresa ByHours.com amb el guardó a la millor iniciativa empresarial i l’empresari gironí Josep Lagares per la seva trajectòria professional al capdavant de Metalquimia. L’acte d’entrega de premis, celebrat al Camp Nou i presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha estat ple de missatges reivindicatius i encoratjadors. ANDREA COSIALLS

El Camp Nou va ser l’escenari de luxe on el passat 11 de juny es van donar a conèixer els guanyadors del Premi Jove Empresari corresponent al 2012. L’acte, en què hi van participar al voltant de 350 persones, va estar presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i, entre d’altres personalitats, va comptar amb la presència de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, o la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens. La nit va arrencar amb un inspirador discurs de Jil Van Eylen, empresari holandès resident a Catalunya, que va explicar la seva experiència com a fundador del Teaming, una iniciativa que promou microdonacions per a projectes socials. A partir d’anècdotes personals, Van Eylen va transmetre un missatge banyat d’optimisme i va animar els presents a llençarse a la piscina en l’aventura d’emprendre: “el més important és creure cegament en la teva idea i no tenir por del fracàs”, va subratllar. Després d’aquest preàmbul, els primers a pujar a l’escenari van ser els més joves, que van recollir el premi Junior Achievement, novetat d’enguany i que distingeix el millor projecte empresarial sorgit de la iniciativa de joves d’entre 14 i 18 anys. El projecte premiat va ser WIFNIC del Col·legi Claret de Barcelona, un accessori fet de fusta reciclable i alumini reutilitzat que permet incrementar en un 50 per cent la potència del senyal de wi-fi.

Ja entrada la nit, es van deixar sentir les primeres reivindicacions. El president d’AIJEC, Marc Bonavia, va reclamar a l’Administració que se simplifiquin els tràmits administratius per als emprenedors: “els empresaris som ara per ara els metges de la sala, els que podem reanimar l’economia del país quan es desploma. Ara és moment no tan sols de no posar pedres al camí, sinó de treure-les, perquè si els joves emprenedors hem de començar a pagar abans de acollidor de l’acte, va recórrer al símil futbolístic per assegurar que “encara que costi, els empresaris mirem de fer jogo bonito sobre el fang. Només demanem que no ens deixin fora de joc.” El reconeixement a la millor trajectòria professional del 2012 va anar a parar a mans de l’empresari gironí Josep Lagares per la seva feina al capdavant de Metalquimia, empresa familiar i líder mundial pel que fa a l’estudi de la ciència i la tecnologia de la carn. A continuació, es va fer entrega del premi a la qualitat lingüística que va entregar el conseller de cultura, Ferran Mascarell, al Group Fructusweb per reconèixer el bon ús del català que fa l’agrobotiga i web de venda de productes de pagès del Baix Llobregat.

Millor iniciativa empresarial

Un dels moments més esperats de la nit va arribar amb l’entrega del guardó a la millor iniciativa empresarial, que va ser per al jove de 29 anys Christian Rodríguez de l’empresa ByHours.com,

Josep Ametller, fundador de l’empresa de productes alimentaris de proximitat Casa Ametller. / DANIEL AZNAR

una plataforma pionera de reserva d’hotels que permet escollir l’hora d’entrada i sortida per paquets d’hores. En aquest cas, l’AIJEC va valorar la innovació d’un model de negoci que en poc més d’un any ha superat els 8.000 clients, ha fet més de 13.000 transaccions i té un equip de 27 treballadors. Amb un discurs enèrgic i incisiu, apel·lant directament a les administracions, Christian Rodríguez també va demanar més facilitats per engegar iniciatives empresarials a Catalunya: “els emprenedors no necessitem diners de les institucions públiques, necessitem altres coses, perquè costa molt llençarnos al mercat”, va reivindicar. Rodríguez va rebre el premi de mans de Sònia Recasens que, com a tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va assegurar que

“és cert que hi ha barreres a trencar des de les administracions, però estem treballanthi per acabar amb elles.” En acabat, ja prop dels volts de la mitjanit, va arribar el moment culminant de la vetllada, amb l’entrega del Premi Jove Empresari 2012. El nom de la nit va ser el de Josep Ametller, fundador de l’empresa de productes alimentaris Casa Ametller, una empresa familiar que actualment compta amb 69 botigues distribuïdes per tot el territori català, prop de 3.000 hectàrees de camp de cultiu per tot Espanya i una plantilla que ja arriba al miler de treballadors. El 2012 l’empresa va facturar més de 58 milions d’euros i les previsions són tancar aquest 2013 amb 75 botigues i uns 72 milions de facturació. Després de rebre el premi de mans del president de la

Marc Bonavia, president d’AIJEC, va reclamar a l’Administració la simplificació dels tràmits administratius per als emprenedors Mas: “no tingueu por a equivocar-vos. De vegades, les victòries són fracassos, i els fracassos, victòries, però d’ells sempre se’n pot extreure una lliçó.”

ESPECIAL EMPRENEDORIA / Empresaris

JUNY 2013 MóN empresarial

Generalitat, Josep Ametller va voler llençar un missatge d’optimisme posant el seu cas com a exemple de que “fins i tot en un cicle econòmic com l’actual, es poden convertir somnis en projectes”. Per la seva banda, i per concloure l’acte, el president del govern català, Artur Mas, va recollir el guant dels discursos més reivindicatius de la nit per assegurar que “encara que no hi hagi molts diners, si hi ha grans idees ens en podem sortir.” Mas va destacar l’esperit emprenedor i de superació dels catalans i va demanar que “no tingueu por a equivocar-vos. De vegades, les victòries són fracassos i els fracassos victòries, però sempre se’n pot treure una lliçó.”

L’acte, celebrat al Camp Nou, va comptar amb uns 350 assistents. / DANIEL AZNAR

26a edició dels premis Pimes 2013 a les millors iniciatives empresarials redacció

Un dia abans, el 10 de juny, el Palau de Congressos de Catalunya va ser l’escenari on de l’entrega dels premis Pimes 2013 en reconeixement a la contribució anònima dels petits i mitjans empresaris catalans al desenvolupament econòmic i social del nostre país. El president de la Generalitat, Artur Mas, va ser l’encarregat de lliurar aquests trofeus atorgats per la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec i que compleixen enguany el seu 26è aniversari amb la incorporació d’un nou guardó: el premi Diplocat a la diplomàcia empresarial de Catalunya, que va reconèixer l’empresa de Sentmenat (Barcelona) Aranow, dedicada al disseny, fabricació i comercialització a nivell mundial de línies d’envasos i embalatges en format monodosi per la seva activitat empresarial catalana a l’exterior. Juntament amb Aranow, els altres guardonats amb els premis Pimes a les millors iniciatives empresarials que s’han dut a terme a Catalunya durant el darrer any són: els rotatius El Punt Avui i L’Econòmic (millor treball periodístic en temes empresarials); el Departament d’Agricul-

tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (reconeixement en el comerç); el Gremi d’Instal·ladors del Baix Llobregat (col·laboració empresa-formació professional); l’empresa de disseny, fabricació i integració per a centres de processament de dades i sales de control, Saifor (premi acció d’emprenedoria empresarial a través de la innovació i la internacionalització); l’especialista en investigació geotècnica sostenible amb el medi ambient, control y prospecciones Igeotest (premi Fundació Pimec als valors d’empresa i premi a la petita empresa més competitiva); la Comercial Paperera i Materials d’Oficina (premi a la qualitat lingüística en el món empresarial, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística); els establiments especialitzats en la venta de pernil ibèric, Enrique Tomás (premi al comerç més competitiu); Nagual Alimentación (premi a la microempresa més competitiva); i Macsa ID, l’única empresa de tot Espanya que fabrica equips làser de marcatges i la primera al món a desenvolupar un làser dinàmic per a la codificació en

El nou premi Diplocat a la diplomàcia empresarial de Catalunya va recaure en l’empresa Aranow. Foto: CEDIDA

les línies de producció (premi a la petita empresa més competitiva). Així mateix, com a mostra de la seva solidaritat amb els empresaris, empresàries i persones autònomes que estan patint severament els efectes de la crisi, Pimec va anunciar que destinarà la quota íntegra

que van abonar els assistents pel sopar de l’entrega dels premis al programa Emppersona de la Fundació Pimec, que té com a objectiu donar un cop de mà a l’empresariat que està afrontant serioses dificultats en el seu negoci o que s’ha quedat sense activitat.

Ramon Tremosa. / A. CORTÉS

Creixement, desenvolupament, oportunitat.

Compte Expansió Empreses El compte per a les empreses creat pel banc de les millors empreses.

Software gratuït de gestió de tresoreria Zero comissions d’administració i manteniment Compte remunerat Operativa internacional gratis durant els 3 primers mesos Accés al programa Exportar per Créixer i descomptes en la contractació d’assegurances especialitzades Canviem de visió. Reuneixi’s amb un dels nostres gestors especialitzats i prenguem decisions. 902 323 000 bancsabadell.com

Oferta vàlida per a comptes nous oberts a partir del 15 de maig de 2013. Operativa internacional gratuïta per a operativa d’importació i exportació no vinculada a risc. Compte remunerat a partir de 6.000 euros. Les condicions esmentades del Compte Expansió Empreses es mantindran sempre que el client canalitzi a través d’aquest compte com a mínim, anualment, el 10% de la seva operativa (entesa com la seva xifra de facturació anual). Si ja és client de Banc Sabadell, consulti-ho amb el seu gestor.