Món Empresarial 147 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Febrer 2013 n. 147

2€

ALTERNATIVES PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ

LEs seccions

Cooperatives

FORMACIÓ I TREBALL

Entrevista a Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca

per esquivar la crisi

pàg. 13 >>

La Semana de la Formació i el Treball torna a Barcelona pàg. 12 >>

Entrevista al fundador de l’economia del bé comú pàg. 7>>

Aquestes societats compten amb una gran implicació dels treballadors Trobar fórmules per reactivar l’economia és un dels cavalls de batalla dels governs avui dia. En aquest context, l’espanyol acaba de presentar un pla de xoc per donar suport als emprenedors. Entre les mesures, s’in-

clou que les noves empreses només paguin un 15% de l’impost de societats els dos primers anys amb beneficis. A més, s’amplia la possibilitat de capitalitzar la prestació de l’atur quan s’iniciï una activitat per compte propi. Per

llançar-se a l’aventura emprenedora, però, és bo observar el mapa empresarial actual i analitzar quines opcions existeixen a l’hora de constituir una societat. Una de les que està prenent més força amb la crisi econòmica són les cooperatives. Durant el 2012, la creació d’aquest tipus de societat va pujar fins a les 140 entitats, la xifra més alta

des del 2006. La particularitat de les cooperatives rau en que els treballadors s’impliquen més en el projecte i on que és més fàcil mantenir els llocs de treball. Aquests aspectes, sumats al seu implícit valor social, fa que el model cooperatiu sigui el que millor pot resistir la crisi.

PÀGINES 8 I 9 >>

Especial sector farmacèutic

economia El catedràtic Joan Tugores reflexiona sobre les oportunitats que ofereix l’exportació pàg. 15 >>

El mapa: La inversió exterior directa a la Xina pàg. 16-17 >>

Els reptes d’una indústria en transformació El sector afronta un canvi de model i la reducció de recursos

Una de les conseqüències de la crisi econòmica ha estat la posada en qüestió dels antics models econòmics que, en alguns dels casos, ha portat al seu replantejament. En el cas de la indústria farmacèutica s’han engegat una sèrie de canvis que passen pel copagament, la liberalització de les farmàcies o els canvis en les patents, entre molts

d’altres. Unes modificacions que no es poden deslligar de les retallades de l’Administració i la reducció de recursos per investigar, l’evolució dels models de negoci o el creixement del mercat de la falsificació com a teló de fons. Els reptes del sector passen per formar-se en nous camps o per obrir nous segments de mercat. Pàgines 24 a 27 >>

Estudi de l’ACCID: L’aposta empresarial per la internacionalització pàg. 18 >>

Entrevista a Amel Tahar, directora de RRHH de Pimkie pàg. 10-11 >>

El catedràtic Oriol Amat analitza l’evolució del laboratori General Lab pàg. 22 >>

Opinió / Sumari

MóN empresarial

FEBRER 2013

Editorial EDITORIAL

NI UN PAM DE NET

La societat civil està assistint a un escenari on, dia rere dia, les notícies vinculades a la corrupció, són protagonistes dels sumaris dels informatius. Molt més enllà del que nostra imaginació podia preveure. Recordem ara, per la posada de llarg dels partits polítics existents des de finals dels setanta, que en la seva gènesi es van inspirar en els models de les democràcies del Vell Continent. I anaven a Alemanya, França i Itàlia per conèixer les estructures organitzatives de cadascun dels partits, així com els sistemes de funcionament o els models de finançament, entre d’altres. Hem de suposar que si el que es va fer llavors va ser només copiar i enganxar, com a mínim respecte al finançament no ho van fer en absolut bé. No són casuals casos fla-

grants com els que estan apareixent ara a Catalunya i que esquitxen, entre d’altres, l’entorn de la pròpia Convergència i Unió amb acusacions molt greus. Pensem en l’escàndol que representa la gens menyspreable quantitat de vint vehicles de curses dels que sembla ser que era propietari al fill del expresident Pujol. És un cas que, en el seu moment, esperem que s’aclareixi, però no és aquest un exponent gaire tranquil·litzador, per ser una denúncia d’aquesta magnitud vinculada, no ja al propi gestor públic, sinó a un dels seus fills. Quins altres afers podem sospitar que emergiran en el futur? Per no aprofundir en el recent cas Bustos del PSC a Sabadell, així com el PP, amb casos menys sonats a Catalunya pel fet que aquí no detenten gaire poder, però que a Madrid o

a València poden presumir d’exponents esfereïdors; el més sonat, el del extresorer Luis Bárcenas, que ha acumulat en les seves hores lliures 38 milions d’euros. És evident que tot apunta a què no hi ha un pam de net en l’assumpte, i que que cal reformular-nos el model de finançament dels partits i clarificar molt més els comptes i les operacions, especialment les vinculades amb entitats financeres i les donacions, destacant les relacionades amb les constructores. Necessitem polítics vàlids que, amb caràcter general, exerceixin la seva funció pública durant un temps limitat -quatre, vuit o dotze anys-, i que, per facilitar la rendició de comptes als seus votants, siguin escollits directament. Hem de substituir als mediocres que arriben a l’àmbit públic per servir-se de la

política, buscant només validar cada quatre anys la seva carrera a la jubilació. És evident que dintre del col·lectiu polític hi ha hagut , hi ha i hi haurà moltíssimes persones vàlides que treballen pels seus ideals amb una activitat honrada, que, en segons quins àmbits, sovint es realitza sense cap retribució. Però mentre tinguem aquests grans problemes de corrupció, vinculats directament als nuclis de poder dels partits, la seva aparició, lluny de ser casual, esdevindrà inexorable i endèmica, i mentrestant veurem amb perplexitat com s’esquitxen els uns als altres, implicant a tot tipus d’entitats financeres, constructores, institucions de control de l’Estat i qualsevol altra organització on un polític tingui mà o hi pugui ficar la mà.

La tira cÒmica

AUTOR: MIQUEL BUSTOS. GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZAT PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Raquel Ferreira, Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Mònica Daluz, Esther Escolán, Susanna Garcia, David Rodríguez, Ernesto Ortiz. Signatures: Joan Tugores, Oriol Amat. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

febrer 2013 MóN empresarial

Empresa

Ana Beatriz Hernández Lara, Professora Agregada d’Organització del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili

L’aposta empresarial per la internacionalització En un mercat globalitzat, la internacionalització esdevé una mesura imprescindible per a la supervivència de les empreses. Després del sotrac que la crisi econòmica ha suposat, les xifres de les majors economies mundials indiquen que a partir del 2010 tant les exportacions com les inversions rebudes i les inversions fetes a l’exterior han començat a remuntar. Les empreses espanyoles i catalanes, tradicionalment tímides en matèria d’internacionalització, s’han adonat de la importància de mirar enfora i comencen a optar per estratègies més atrevides.

Ana Beatriz Hernández Lara

La globalització de l’economia està convertint la internacionalització en una de les opcions estratègiques més rellevants per assolir el creixement i la millora dels resultats empresarials. Des que els consumidors adquireixen amb normalitat productes o gaudeixen de serveis que provenen de qualsevol lloc del món, les empreses es veuen forçades a lluitar per incrementar la seva competitivitat a nivell global, atès que els seus resultats i la seva pròpia supervivència patirien si només es conformessin amb assolir un nivell acceptable de competitivitat en el seu entorn més proper o domèstic. A més a més, en un moment de crisi econòmica com l’actual, certs mercats nacionals o regionals, entre els quals destaquen algunes economies europees com l’espanyola, mostren senyals evidents d’esgotament. Aquesta situació anima a què les seves empreses apostin per competir en mercats exteriors, no només intentant vendre els seus productes o adquirint matèries primeres a preus més favorables, sinó, fins i tot, traslladant fora la seva activitat productiva. Malgrat els avantatges i beneficis associats a la internacionalització, cal dir que també constitueix una estratègia complicada pel que fa a la seva gestió, i que comporta uns riscos considerables, en gran mesura motivats pels potencials problemes de desconeixement del negoci

internacional i dels mercats exteriors. Això explica que el model tradicional d’internacionalització empresarial fos gradual. No obstant això, el context actual afavoreix la proliferació de les anomenades empreses “born global”, que des del seu naixement mostren una clara vocació internacional i realitzen estratègies internacionals arriscades. A Espanya, el procés d’obertura exterior va començar, encara que de forma tímida, a partir de la dècada dels 60. Des d’aquell moment, aquest procés s’ha enfortit i ha experimentat diferents etapes en les quals les destinacions internacionals de les operacions comercials i productives, i les activitats objecte d’internacionalització, han anat variant. Les destinacions principals de la internacionalització de les empreses espanyoles han estat influïdes per motius de proximitat geogràfica i cultural, i tradicionalment han estat la Unió Europea, sobretot França, Portugal i Regne Unit; i Llatinoamèrica, amb països com Mèxic, Argentina, Xile o Brasil al capdavant. No obstant això, determinats esdeveniments han anat influint en la destinació del comerç i de les inversions directes de les nostres empreses a l’exterior (IDE), com l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, la crisi de les economies emergents llatinoamericanes a partir de 1997, o el sorgiment de

noves economies emergents en altres entorns geogràfics en l’última dècada (BRIICS: Brasil, Rússia, Índia, Indonèsia, Xina i Sud-àfrica). També cal destacar que els sectors d’activitat desenvolupats o comercialitzats a l’exterior per les empreses espanyoles es diferencien depenent de la regió geogràfica en la qual es realitza la internacionalització. Així, tradicionalment, a la Unió Europea han predominat les inversions en el sector serveis, principalment en el comercial. En canvi, a Llatinoamèrica, han estat els sectors industrials amb un major component tecnològic

els que més inversions espanyoles han atret.

Les operacions de comerç exterior en el context europeu Considerant el nostre entorn més proper, el Ministeri d’Economia i Competitivitat publica dades oficials de les operacions de comerç exterior realitzades per Espanya i altres països membres de la Unió Europea (UE). En la següent taula es pot observar una anàlisi comparativa de les exportacions de diferents països de la UE en el període 2007-2011.

Taula 1. Exportacions per països de la UE en milions d’euros (2007-2011) País

2007

2008

2009

2010

2011

Alemanya

981.020,52

989.819,83

806.592,58

955.098,15

1.066.216,28

França

408.550,66

428.796,87

355.709,83

398.794,08

432.525,68

Regne Unit

321.941,81

312.991,58

255.323,08

316.776,70

364.018,75

Itàlia

367.030,00

371.350,72

293.684,01

339.891,23

378.551,89

Països Baixos

408.446,40

462.991,26

385.002,01

463.686,69

501.958,72

Espanya

185.023,2

189.227,8

159.889,5

186.780,1

214.485,5

Irlanda

88.717,77

85.501,12

83.129,41

87.894,70

91.224,43

Grècia

17.204,01

17.936,97

14.675,30

16.349,10

22.760,57

Portugal

39.114,42

39.589,42

32.198,77

37.585,39

42.637,55

Polònia

102.259,36

115.894,74

97.865,48

120.482,57

134.629,95

Àustria

124.849,40

127.576,52

101.240,00

119.140,41

131.949,97

Font: DataComex (Ministeri d’Economia i Competitivitat), agost 2012

“En un moment de crisi econòmica com l’actual, certs mercats nacionals o regionals, entre els quals destaquen algunes economies europees com l’espanyola, mostren senyals evidents d’esgotament”.

Els països europeus que més exporten a la resta del món són Alemanya, els Països Baixos i França. Espanya ocupa una posició intermèdia, per darrere d’aquests i d’altres països com Itàlia o Regne Unit, però per davant d’Irlanda, Àustria, Polònia, Portugal o Grècia. L’any 2011, Catalunya representava un 25,76% de les exportacions espanyoles. Com indica clarament la taula 1, el comerç exterior tampoc queda a resguard dels efectes perjudicials de la crisi. Així, es pot observar l’efecte negatiu que els anys 2008-2009 va produir sobre les exportacions la forta contracció de l’economia europea. La balança de comerç exterior a Espanya i Catalunya ha estat tradicionalment deficitària. En el període considerat, des de 2007 fins a 2011, l’evolució de les exportacions

EMPRESA / Internacionalització

ha experimentat alguns alts i baixos, però finalment el saldo ha estat positiu, amb un creixement del 15,92% en el cas d’Espanya, i de l’11,77% a Catalunya. Les importacions, per la seva banda, en els anys considerats han retrocedit un -8,49% a Espanya i un -11,67% a Catalunya. Aquest escurçament en les distàncies entre exportacions i importacions suggereix un canvi de model i que es pugui anar aconseguint superàvit en la balança comercial. També posa de manifest l’esforç que realitzen les nostres empreses per ampliar els seus mercats i així suplir les deficiències del malmès consum domèstic. Els socis comercials europeus més rellevants per a Espanya són França, Alemanya i Itàlia. França és el país al qual més s’exporta,

MóN empresarial febrer 2013

i Alemanya aquell del qual més s’importa. Val la pena destacar que dins d’aquest esquema tradicional, en els darrers anys comencen a irrompre amb força algunes economies emergents, per exemple la Xina, que des de 2009 ha superat a Itàlia pel que fa a les seves importacions cap a Espanya. El cas de Catalunya segueix un patró molt semblant, amb exportacions prioritàriament cap a França en primer terme i, en segon lloc, cap a Alemanya i Itàlia. Les importacions a Catalunya es reben prioritàriament d’Alemanya, i en segon lloc de França i Itàlia, seguides molt de prop per la Xina, sobretot a partir de 2010.

La inversió directa a l’exterior (IDE) L’ O r g a n i t z a c i ó p e r a l a

Gràfica 1. IDE rebuda en bilions de $ (2007-2011)

Font: Elaboració pròpia amb dades de la OECD International Direct Investment Database, juliol 2012

Gràfica 2. IDE realitzada en bilions de $ (2007-2011)

Font: Elaboració pròpia amb dades de la OECD International Direct Investment Database, juliol 2012

Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD) ofereix informació sobre els fluxos d’inversió a l’exterior d’Espanya i d’altres països membres de l’organització. En les següents gràfiques es pot observar l’evolució de les inversions exteriors rebudes i realitzades per Espanya en comparació amb altres països des de l’any 2007 fins al 2011. El patró dels països considerats és bastant semblant, amb un retrocés el 2008-2009, coincidint amb la crisi econòmica mundial. El país que rep una major IDE és Estats Units, i encara que l’any 2007 la segona posició l’ocupava el Regne Unit, aviat va ser desbancat per la Xina que, des de llavors, ocupa la segona posició, destacant la importància d’aquest país en els últims anys com a país receptor d’inversió exterior. L’any 2008 Espanya ocupava la quarta posició, però va experimentar una disminució evident l’any 2009, de la qual encara no s’ha acabat de recuperar. L’any 2011 es va situar en sisena posició, a un nivell molt semblant al d’Itàlia. Pel que fa a la inversió realitzada a l’exterior, de nou resulta evident la seva reducció durant el període 20082009 i el lleuger repunt a partir d’aquest darrer any. Això fa pensar que gran part dels països desenvolupats opten fortament per la inter-

nacionalització, amb inversió directa a l’exterior com a mesura per al creixement i l’èxit de les seves empreses. Dels països analitzats, el de major IDE realitzada és Estats Units, seguit molt de lluny per Japó, Regne Unit, França i Alemanya. Crida l’atenció el fort retrocés experimentat pel Regne Unit des de l’any 2007. En el cas espanyol, la IDE realitzada ha anat decreixent de forma dramàtica fins el 2009, i a partir d’aquí va començar a remuntar, tot i que encara se situa lluny dels nivells de 2003, moment de forta expansió econòmica. En el cas concret de Catalunya, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, mitjançant DataInvex, indica un creixement d’un 27,22% en la inversió estrangera rebuda per Catalunya entre 2007 i 2011. Aquestes inversions van representar un 12,14% del total rebut per Espanya durant el 2011. La IDE realitzada a Catalunya, per la seva banda, ha experimentat una disminució equivalent a un -59,46% entre el 2007 i el 2011. L a i n f o r m a c i ó a p o rtada permet concloure que les estratègies d’internacionalització s’estan convertint en prioritàries per a les empreses de qualsevol lloc del món i que aquest moviment també contagia al nostre teixit empresarial. Encara que els efectes perju-

“El creixement ha de passar inevitablement per la inversió i venda en l’exterior”.

dicials de la crisi han frenat el ritme de l’activitat econòmica en el context europeu, i això també s’ha notat en l’activitat internacional de les seves empreses, al final tots semblen coincidir en què el creixement ha de passar inevitablement per la inversió i venda a l’exterior. Espanya i Catalunya no queden al marge d’aquestes tendències i, encara que a nivells més modestos que economies europees de primer ordre, com l’alemanya o la francesa, l’esforç per obrirse a l’exterior és rellevant i comença a donar els seus fruits. Fins ara s’ha apostat sobretot per les estratègies d’internacionalització menys arriscades, com indiquen les dades de la balança comercial, però cada vegada són més les que s’atreveixen amb el salt de la inversió directa a l’exterior. Conèixer el negoci internacional i lluitar per ser competitius a nivell global són actius que poden assegurar el nostre futur.

EMPRESA / Economia

MóN empresarial febrer 2013

La bretxa salarial entre directius i empleats creix un 4% el 2012 Mentre que el salari dels directius va augmentar més d’un 3% durant l’any passat, el dels empleats va reduir-se en aproximadament un 1%. Així ho revela un estudi elaborat per l’escola de negocis EADA i la consultora de recursos humans ICSA, que també assenyala que les retribucions mitjanes de totes les categories professionals −directius, càrrecs intermedis i empleats− no aguanten l’IPC acumulat entre el 2007 i el 2012, del 11,5%. Per primera vegada, els salaris dels directius del sector industrial estan per sobre dels dels seus homòlegs financers. redacció

La bretxa salarial entre directius i empleats va créixer un quatre per cent l’any 2012. Així es desprèn d’un informe sobre l’evolució de les retribucions a l’Estat espanyol entre el 2007 i el 2012 elaborat per l’escola de negocis EADA i la consultora de recursos humans ICSA. L’estudi, fet a partir de les dades salarials de 80.000 persones que treballen a Espanya, constata que els salaris de directius, càrrecs intermedis i altres empleats es van reduir lleugerament entre els anys 2009 i 2011, en plena crisi econòmica. Aquesta tendència, però, va canviar al 2012. Així, l’any passat el sou mitjà dels directius d’empreses va augmentar un 3,16%, fins als 75.106 euros, el dels càrrecs intermedis es va mantenir al voltant dels 37.700 euros i el dels altres empleats va disminuir aproximadament un 1%, situant-se en 21.408 euros. Fent càlculs, doncs, es pot comprovar que els directius cobren 3,5 vegades més que els seus empleats. “Els directius són els primers que es van adonar de la crisi i van reorientar els seus sous, mentre que els empleats seguien sota els efectes dels convenis col·lectius. Ara podríem estar assistint a un procés a la inversa, en què els directius noten primer les millores”, explica el professor d’EADA Jordi Costa. Probablement encara és massa aviat per avançar si aquesta tendència es mantindrà durant el 2013, però la possibilitat que ofereix la reforma laboral a les empreses de rebaixar els salaris si les seves vendes baixen, independentment de si registren pèrdues o no, porta a pensar que sí.

Menys poder adquisitiu

D’altra banda, l’informe també revela que tant els directius com els càrrecs intermedis i els empleats han perdut poder adquisitiu en els darrers cinc anys. La inflació acumulada

Tots els rangs salarials han perdut poder adquisitiu entre el 2007 i el 2012. / SHUTTERSTOCK

en el període 2007-2012 s’eleva al 11,5%, una xifra superior a l’augment que ha experimentat la mitjana dels salaris de les tres categories esmentades. L’any passat els directius van guanyar un 9,32% més que al 2007, els càrrecs intermedis un 8,40% i els empleats un 9,29%. Ernesto Poveda, president d’ICSA i director de l’informe, assegura que “la profunditat de la crisi, que ja dura cinc anys, ha generat un estancament bastant notable en les remuneracions. Els directius i, fins i tot, els càrrecs intermedis, estan més acostumats a la consecució d’objectius i, per tant, a una remuneració més variable, i les seves retribucions van ser les primeres a caure.” Per a Poveda, “el senyal que els directius millorin una mica la seva compensació pot ser indicatiu que, tot i que lenta, s’albiri una certa recuperació”. Quant a l’anàlisi de l’evolució salarial per sectors, els autors de l’informe han detectat un canvi de paradigma en l’àmbit directiu. Així, mentre els salaris d’aquesta categoria professional han disminuït des del 2011 en el sector de la banca i de les assegurances, tradicionalment els millors

remunerats, han augmentat en el comerç i el turisme, en els serveis, en la construcció i, d’una manera destacada, en la indústria. Per primera vegada en els últims anys, doncs, el mercat

està disposat a pagar més per un directiu de la indústria que per un del sector financer. En aquest sentit, Poveda recorda que aquest últim “ha rebut un fort descrèdit durant aquesta crisi i la indústria representa per a molts l’economia real, allunyada de l’especulació i dels escàndols”. En qualsevol cas, comparats amb els italians i amb els francesos, els salaris espanyols són inferiors en totes les categories. Un directiu espanyol cobra aproximadament un 45% menys que un professional de la mateixa categoria a Itàlia, i un 24% menys que un directiu francès. En els càrrecs intermedis, un espanyol cobra 37.700 euros, enfront dels 53.176 que percep un italià o els 43.235 d’un francès, mentre que la retribució d’un empleat espanyol és de 21.408 euros, davant dels més de 27.000 euros que es paguen a França i Itàlia.

Un model flexible

En base a l’anàlisi de les dades

Un directiu espanyol cobra aproximadament un 45% menys que un professional de la mateixa categoria a Itàlia, i un 24% menys que un de francès

que aporta l’informe, Costa opina que les empreses necessiten reformular els sistemes de retribució de manera que aquests incloguin també conceptes no estrictament econòmics. Els responsables de l’informe consideren, doncs, que l’actual sistema de remuneracions està obsolet i que l’Estat espanyol ha de començar a apostar per un model flexible on els salaris no siguin fixes, sinó que estiguin vinculats a factors com ara el rendiment o la productivitat.

evolució del poder adquisitiU: relació sous/inflació Període juliol 2007 - juliol 2012

11,50% 9,32% 9,29% 8,40%

2007

2008 Directius

2009 Càrrecs intermedis

2010 Empleats

2011

2012 Inflació acumulada

Font: Informe “Evolució de les retribucions 2007-2012”, ICSA, 2012-2013, i INE.

Economia / EMPRESA

FEBRER 2013 MóN empresarial

ENTREVISTA A Christian Felber, fundador de l’economia del bé comú

“No eliminem la competència, sinó que donem prioritat a la cooperació” Enmig de l’actual i decebedor clima polític i socioeconòmic, hi ha qui encara s’esforça en trobar noves vies que ens facin sortir del túnel. Aquest és el cas de l’economista i sociòleg austríac Christian Felber, especialista en economia sostenible i alternatives per als mercats financers actuals, que ha encapçalat el desenvolupament del nou model econòmic internacional anomenat economia del bé comú. El moviment va arribar al nostre país ara just fa un any i des d’aleshores ha aconseguit aglutinar més de 300 empreses. MARIA INSA

En quins eixos es fonamenta la teoria que defensa com a nou paradigma econòmic? L’economia del bé comú es basa en els valors constitucionals i relacionals més àmpliament compartits. Reuneix la base de molts corrents filosòfics, científics i espirituals que promouen els mateixos valors fonamentals. Viure d’aquests valors ha de conduir a l’èxit econòmic en el futur. D’altra banda, intentem diferenciar clarament entre objectiu i mitjà de l’activitat econòmica. La nostra proposta és que passem a mesurar l’èxit empresarial i econòmic d’una nació d’acord amb els fins en comptes dels mitjans. Quins avantatges aportaria en l’actual panorama, on predomina una profunda crisi socioeconòmica? Ara com ara, una empresa pot ser exitosa agreujant cadascun dels grans problemes socials i ecològics existents: pot acomiadar mà d’obra, discriminar les dones, destrossar el medi ambient, evadir impostos i soscavar la democràcia. Això es fomenta en el moment que es mesura el seu èxit atenent al seu balanç financer. Però un major benefici financer no ens diu res fiable sobre l’objectiu de l’economia: la satisfacció de necessitats, el compliment de valors immaterials, la qualitat de vida, el bé comú. De la mateixa manera, proposem mesurar l’èxit d’una economia nacional mitjançant un producte del bé comú, perquè el PIB no té correlació fixa amb cap dels valors i objectius de la societat: és un indicador que pot créixer quan augmenta l’atur, l’exclusió, el canvi climàtic, quan entrem en guerra i quan vam perdre la democràcia. El producte del bé comú

reuneix els 20 indicadors de qualitat de vida més importants per a la població, que recullen allò que realment té valor: satisfacció de necessitats, salut, educació, seguretat, co-determinació, estabilitat ecològica, democràcia, no discriminació, etcètera. Com es pot trobar l’equilibri entre les iniciatives privades (empresarial o personal) i el model de cooperativisme que proposa? L’economia del bé comú es basa en empreses privades, no importa si són cooperatives, familiars o unipersonals. No obstant això, dins el mercat no es beneficiosa la contra-petència, com és el cas avui: encara que sigui legal, no cal devorarnos mútuament, sinó buscar una cooperació i aspirar a una mida òptima. No eliminem la competència, sinó que donem prioritat a la cooperació. L’egoisme desconsiderat conduiria al fracàs de l’empresa, mentre que les que siguin més cooperatives, solidàries i responsables romandran en els mercats a causa dels seus bons resultats en el balanç del bé comú. Aquesta manca de competència entre els actors implicats, no pot derivar en una menor competitivitat a nivell intern i extern? La competitivitat no és cap objectiu raonable. Què volem? Que els rendiments siguin alts? Cap problema. La ciència demostra que la cooperació motiva l’ésser humà més eficaçment que la competència i, que a més, no representa cap obstacle per a la creativitat, al contrari: les millors idees ens vénen quan som lliures i no sota pressió. Si passem del paradigma de “jo contra tu” al “jo amb tu” sortirem guanyant tots. I no es tracta només de

“El PIB no té correlació fixa amb cap dels valors i objectius de la societat: pot créixer quan augmenta l’atur, l’exclusió o el canvi climàtic”

L’economista austríac Christian Felber. / CEDIDA

paraules, sinó d’aspectes que contenen corrents científics tan diferents com la teoria del joc o la neurobiologia. Quina nova dimensió adquireixen, llavors, els termes benefici, diners, guany, PIB, etcètera? Els diners són el mitjà de l’activitat econòmica, però no la seva fi. El benefici és el mitjà de l’activitat empresarial, però no el seu fi. El PIB ja no interessarà a gairebé ningú una vegada que tinguem el producte del bé comú. Serà com la sortida d’una presó mental. Vostè defensa que la societat, la persona, és el principal destinatari dels avantatges que aporta aquest nou sistema. Com incideix en la qualitat de vida? Totes les empreses faran un esforç comú per frenar l’atur i l’exclusió, perquè es sanegi el medi ambient i es tracti per igual a homes i dones, perquè no es soscavi la democràcia. Les empreses tindran els mateixos objectius que la societat.

No em puc imaginar cosa més lògica i raonable, i alhora agradable i alleujadora El medi ambient és l’altre gran beneficiat, oi? L’economia de mercat és eficaç en el sentit que incentiva els actors econòmics a minimitzar la seva petjada ecològica. Quant més sostenibles es comportin, més èxit econòmic tindran. El planeta ens ho agrairà. Centrant-nos a Espanya, aquí hi ha 49 coordinadors del moviment. Quin índex de seguiment congrega el moviment al nostre país? El moviment va aterrar a Espanya fa un any, al febrer de 2012. Des d’aleshores, unes 300 empreses han declarat el seu interès en implementar el balanç del bé comú. Uns 30 grups locals, que anomenem “camps d’energia”, es preparen per difondre la idea, acompanyar a les empreses i crear municipis del bé comú. En aquests grups estem formant consultors, au-

ditors, ponents i emissaris. Hi ha molts rols a assumir i tots i totes poden contribuir d’alguna manera. Quins són els reptes a nivell macro i micro que cal afrontar amb més prioritat, dins d’aquesta economia del bé comú? A nivell macro, el més urgent és pagar el deute públic a través d’impostos europeus sobre la propietat privada i invertir en la creació d’ocupació (juvenil) en comptes de continuar amb les retallades. Ho exposo molt detalladament en el meu llibre Salvem l’euro, que sortirà properament en castellà. A nivell micro, crec que els dos grans reptes de les societats europees són aprendre una forma de comunicar de manera respectuosa i crear mecanismes de presa de decisió democràtica a tots els nivells.

EMPRESA / Informe

MóN empresarial febrer 2013

El boom de les cooperatives: col·laborar per capejar el temporal Una fórmula per fer teu un projecte empresarial i per salvar els llocs de treball. Amb aquest dos trets diferenciadors, les cooperatives s’estan convertint en un model viable per evitar la sagnia de la pèrdua d’ocupació. L’aposta per compartir experiències i col·laborar en la seva aplicació afavoreix la flexibilitat en la gestió i en la presa de decisions, segons assenyalen els testimonis que s’han arriscat a emprendre aquesta aventura. David rodríguez

Com a negocis de nova creació, societats limitades que es transformen com a alternativa al tancament o adquirides pels treballadors per mantenir-ne l’activitat, sembla que les cooperatives viuen un moment dolç. Tot i que en moltes ocasions encara arrosseguen l’estigma de representar un concepte arcaic, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) es recorda que “en un moment en que les companyies es trenquen les banyes per aconseguir la implicació dels seus treballadors, a aquestes entitats, els socis senten el projecte com a seu”. En aquest sentit, la FCTC explica la creació d’una cooperativa sempre porta implícita “una motivació per desenvolupar una tasca que tingui una capacitat transformadora en la societat”. Les dades facilitades per la FCTC semblen confirmar aquesta tendència a l’alça. L’any passat, la creació de cooperatives, coincidint amb el seu any internacional, va pujar fins a les 140 entitats, la xifra més alta des de 2006. Amb aquestes estadístiques, Catalunya té 4.779 cooperatives, de les que tres quartes parts corresponen a la modalitat de treball associat. Així mateix, els efectes sobre l’ocupació són positius. El número de persones que treballen en aquest àmbit laboral ascendeix a 38.456, dada que suposa un augment de l’1,1 per cent en relació amb el trimestre anterior i un 2,2% respecte al mateix període de l’any 2011.

Responsabilitat en la creació d’ocupació

I la mateixa sensació té la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (Coceta). Així, tot i que asseguren que les coo-

Instal·lacions de la cooperativa lleidatana Actel. / CEDIDA

peratives pateixen igual els efectes de la crisi, les plantilles es van incrementar un 200% durant el primer semestre de l’any 2012. Els estudis de la confederació mostren, a més, que més del 80% de les persones que en formen part tenen una feina indefinida. Així mateix, les dones n’ocupen més de la meitat dels llocs de treball. El president de Coceta, Juan Antonio Pedreño, comenta que “tenim característiques pròpies, com ser responsables de la feina i també del seu manteniment, així com altres valors, com la responsabilitat social i el compromís”. Des de l’entitat, s’assenyala que les dades reflecteixen que el model cooperatiu és el que resisteix millor la crisi, tal com ha passat a països

com Itàlia, França o Bèlgica. “En un moment en que la gent no troba resposta dins de l’empresa, és quan es planteja l’opció de formar part d’una cooperativa”, afirma el president de la FCTC, Perfecto Alonso. A més, Alonso atribueix a un factor cultural el fet que “es busquin solucions co·lectives davant de problemàtiques sense resolució individual”. El president de la FCTC revela que en altres casos l’estructura empresarial es constitueix “no per necessitat, sinó perquè veuen que es tracta d’un tipus d’organització adaptada a uns interessos i a una forma de pensar”. La gestió democràtica que defensa Alonso com una altra de les raons de l’èxit ha fet que s’hi hagin

apuntat professionals de sectors tan diversos com l’enginyeria, l’arquitectura, les TIC i el consum responsable. Un altre factor important és que, per descomptat, resulta “més fàcil que el treballador s’identifiqui i impliqui en l’esquema de la companyia”. Davant de la crítica recurrent sobre el funcionament complex de les cooperatives, la FCTC afirma que “el consell rector, l’òrgan de control de les entitats, té una estructura similar a la direcció d’una empresa tradicional”, tot i que insisteix en què la diferència radica en les seves finalitats: “tenim l’obligació de reinvertir en formació, en la millora del medi ambient i en processos de conscienciació social”.

La Coceta assenyala que les dades reflecteixen que el model cooperatiu és el que resisteix millor la crisi, tal com ha passat a països com Itàlia, França o Bèlgica.

Informe / EMPRESA

febrer 2013 MóN empresarial

El control total sobre les decisions

És el cas dels 14 treballadors de la desapareguda companyia Talleres Socar de Sabadell, que es van unir per formar Mec 2010 aprofitant la posició dominant que ja tenien en el sector del metall. Tres anys després s’han convertit en un exemple de com sobreviure, a base d’esforç i sacrifici, a les dificultats del món laboral. Partint de la base que “la crisi ja s’ha acabat fa temps”, el president de Mec 2010, Francisco Delgado, explica que “muntar una cooperativa és el millor camí a l’actualitat”. Entre les múltiples raons que aporta, precisa que “suposa un model molt flexible, de manera que si un mes no pots cobrar perquè tots els socis ho han decidit, així no passa res”. A més, destaca que “tot el que s’ha de decidir a l’empresa es discuteix entre tots”. Des de el punt de vista de la producció, Delgado argumenta que “ens podem permetre donar qualitat a un preu competitiu”. Aquesta virtud del model cooperatiu, se suma a què “ofereix una flexibilitat àmplia en el control de les decisions i la gestió”. A hores d’ara, el president de Mec 2010 constata que tal i “com es troba el mercat laboral, crear una cooperativa implica una sèrie de beneficis fiscals i unes certes facilitats conseqüència de fer-ho entre vàries persones”. Al sector energètic també hi tenen lloc aquestes inquietuds per tal de crear un model de negoci per l’establiment d’un servei 100% renovable procedent de productors locals. Aquest és el cas de Som Energia, una cooperativa de Girona que va néixer amb l’objectiu de cobrir dos terceres parts del consum dels membres de l’entitat. Sorgida com un spin-off de la Universitat de Girona, un dels seus fundadors, Marc Rosselló, recordaque “en el marc de l’Any de la Sostenibilitat i les Energies Renovables, celebrat durant el 2010, ens vam constituir amb la intenció de transformar la societat”.

La implicació de la societat en un projecte

Rosselló relaciona l’origen de Som Energia amb la

necessitat d’implicar les persones en un projecte, així que només s’hi va comptar amb socis de Girona i rodalies. “La nostra raó de ser des del començament de la iniciativa es centra en la implicació de la societat”, per la qual cosa, l’estructura cooperativa suposava una fórmula adient per als objectius estratègics de l’entitat. En aquest sentit, Som Energia s’inspira en el model d’altres països europeus, segons Rosselló, i respecte a l’elecció de la forma jurídica, pensa que la clau rau en què “no estem parlant d’una estructura que tingui com a única finalitat generar beneficis econòmics”. Per la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, “la mentalitat actual del soci d’una cooperativa es pot equiparar a la d’una societat limitada”, com explica el responsable del departament agroalimentari, David Coll. Tot i ser una agrupació de socis, l’expert de l’entitat de promoció econòmica revela que “les cooperatives, per la seva grandària i estructura, s’han convertit en una forma més de societat mercantil”. Coll repassa l’evolució del model cooperatiu i recorda que s’ha passat d’un “soci productor al sector primari a un propietari de l’àmbit secundari. Això ha estat possible gràcies als processos de transformació industrial”. La patronal creu que aquest salt comercial s’ha produït perquè “si no ens quedàvem fora del mercat per una manca de competitivitat”. De totes formes, les entitats encara conserven trets diferenciadors, com és el cas dels seus històrics components solidaris. “Mantenen un esperit social, en que no preval l’ànim de lucre”, afirma Coll. En relació al seu funcionament, detalla també que “el vot dels socis també s’està assimilant al dels membres del consell d’administració d’una empresa”, malgrat que encara s’hi mantenen certes diferències respecte al poder de decisió de cada persona. De la mateixa opinió és el president de la cooperativa lleidatana Actel, Ramon Brualla. Per al responsable de l’entitat de producció i comercialització de fruita s’ha demostrat que “el sistema econòmic en què es basaven les empreses tradicionals s’ha enfonsat com

un castell de sorra” i, en seu cas, sens dubte “hi ha ajudat l’augment del preus de les matèries primeres”. En ple debat sobre la vigència del model cooperatiu, Brualla ho té clar: “és absolutament exportable i funciona”, per la qual cosa “el cooperativisme esdevé una forma de fer les coses que durarà molt de temps”. En aquest context d’aposta per les cooperatives com a alternativa per generar ocupació, destaca l’exemple de gestió integral de la cooperativa La Ciutat Invisible. Situada al barri de Sants de Barcelona, l’entitat defensa la necessitat de generar un projecte autogestionari en el que es desenvolupin espais polítics com a fórmules d’implicació laboral.

D’associació a cooperativa

La secretària de la cooperativa La Ciutat Invisible, Elba Mansilla, recorda que la possibilitat de gestionar l’entitat va fer que els integrants es llencessin a formarse en àmbits com la direcció empresarial, l’entorn web o el màrqueting: “la nostra raó de ser és bastir alternatives laborals davant les dificultats del mercat”, explica. En aquest sentit, tot i que en aquest moment els socis cobren uns sous baixos, Mansilla anuncia que l’estratègia a curt termini es basa en “consolidar els llocs de treball i invertir els beneficis en propiciar noves incorporacions”. El cas de La Ciutat Invisible resulta paradigmàtic en el sentit que han sorgit com una evolució de l’associació cultural Arran, fonamentada en la coordinació i l’autoocupació, i l’increment de l’activitat va derivar en la constitució d’una cooperativa de treball associat. En l’actualitat, les funcions es centren en tres sectors: llibreria i material educatiu, botiga de roba i taller de serigrafia. Mansilla comenta que un dels avantatges ha estat la implantació del sistema de gestió work flow, iniciativa que permet revisar els calendaris de treball i fer una anàlisi de la situació de l’empresa en cada moment. El component històric i cultural de les cooperatives es recull en el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Un dels seus autors, Ivan Miró, insisteix en

Taller de la cooperativa Mec 2010. / CEDIDA

Cooperativa La Ciutat Invisible, al barri de Sants de Barcelona. / CEDIDA

què “l’economia cooperativa s’ha convertit en un sistema amb un model de gestió democràtic i propietat col·lectiva que resol solidàriament les necessitats humanes”. A més, Miró ho vincula al context actual. “Amb una taxa d’atur per sobre del 20% i la desaparició de l’Estat del Benestar, s’imposa la necessitat de col·laborar”.

“El vot dels socis també s’està assimilant al dels membres del consell d’administració d’una empresa”, malgrat que encara s’hi mantenen certes diferències respecte al poder de decisió de cada persona, expliquen des de Pimec.

Empresa / RECURSOS HUMANS

MóN empresarial FEBRER 2013

Entrevista a Amel Tahar, directora de RRHH de Pimkie

“En RRHH, has d’aprendre a conèixer-te per aportar-hi un valor afegit”

Què ha canviat entre la gestió de recursos humans (RRHH) de fa 20 anys i l’actual? Hem passat de la simple gestió dels RRHH a la seva gestió estratègica. El director de RRHH és un business partner que acompanya els dirigents en el desenvolupament de l’empresa. Mentre que abans el dirigent pensava i els equips executaven, ara el dirigent ha de saber ser líder, coach i cap per adaptar-se a cada situació i al seu interlocutor. D’altra banda, ara parlem de “capital humà” en el qual cal invertir. S’ha introduït el concepte de benestar a la feina i el desenvolupament professional amb el repte de motivar els treballadors.

És més divertit treballar en moda que en un altre lloc? La moda és divertida, s’inspira de tot: de l’art, de la gent, de la tecnologia... És un sector ràpid, canviant, innovador, que t’inspira en el teu dia a dia, ja sigui en la teva vida personal o professional. Et manté connectat amb les novetats i amb la innovació, perquè gran part de les nostres clientes són noies joves. No t’avorreixes! Què té la teva empresa que no tinguin altres? L’accessibilitat dels dirigents sigui quin sigui el seu nivell. Aquesta caractrística et demana ser partícip i fer-

On vas néixer? A Alger. Tinc doble cultura francesa i algeriana i ara una tercera, també doble: l’espanyola/ catalana. Tens família? Un marit, una nena de 3 anys i una altra d’1 any. Tots nascuts a Barcelona. Quan vas començar a treballar? Als 15 anys, durant les meves vacances escolars. Vaig fer de tot una mica: de secretaria, de cangur, d’animadora d’un centre infantil... Vaig entrar al món dels recursos humans el 2000.

Per què treballes en aquest sector i no a un altre? La veritat és que vaig entrar a aquest sector per casualitat, però m’hi sento molt còmoda. És un sector que pateix molts canvis i molt ràpids.

Quantes persones treballen a la teva empresa? Més de 700 persones. El 94% són dones, ja que el nostre sector atrau més dones que homes. Tenim feina per arribar a la igualtat.

A COR OBERT

Què és el millor de la infància? Tinc molt bons records de felicitat, innocència i il·lusió. Recordar-los em fa feliç i estar agraïda als meus pares. Ara que sóc mare vull que els meus fills es quedin amb records similars. Què vols ser de gran? Vull continuar sent coherent entre les meves conviccions i les meves accions i haver sabut aprofitar al màxim tot el que m’aporten les meves relacions personals i professionals.

Amel Tahar, directora de RRHH de Pimkie. / DAVID FERNÁNDEZ

ne partícips els teus equips; això és el que fa la força d’aquesta empresa. Teniu molta rotació de personal a botiga ? És una rotació adaptada a cada sector. És a dir, és alta en els càrrecs de dependent/a a temps parcial, perquè generalment es tracta d’estudiants que compaginen estudis i feina. En canvi, és més baixa en els càrrecs amb responsabilitat. Certament, en aquests moments la rotació ha baixat per efectes externs com ara la inseguretat que pot percebre la gent respecte al mercat.

Hem de ser capaços de detectar un talent en cada col·laborador, sigui quin sigui, i potenciar-lo per fer-lo créixer i, per tant, fer créixer l’empresa.

És fàcil detectar el talent des de la teva posició? A Pimkie, amb més de 700 treballadors, és necessari que estigui ben definit què és el talent, l’actitud i l’aptitud que s’ha de tenir. Després, creem eines per atraure’l, detectar-lo i fidelitzar-lo.

Com s’ha de motivar els joves? Implicant-los, reptant-los, fent-los guanyar. És una generació que concep la relació amb l’empresa com un win-win i necessita obtenir resultats a curt termini.

Les noves generacions prefereixen la seguretat als reptes? Ara no ens plantegem continuar treballant en la mateixa empresa fins a la jubilació. La feina no es pot limitar a guanyar diners, ha de permetre a les persones créixer personalment i professionalment. Els reptes ho permeten.

Per què a la gent jove li costa tant la formació contínua? Perquè planifiquen a curt termini i necessiten resultats immediats. És difícil demanar a un jove que planifiqui deu anys de la seva vida, perquè estem en un món molt canviant. Per això, apostar per la formació contínua no és un fet que s’adapti a la seva manera de pensar i a la seva filosofia. La gestió de persones és estratègica? És capital. Pots tenir les millors inversions, les millors eines, però sense les persones que estan al darrere no serveix massa. Les persones poden fer que una empresa sigui un èxit o un fracàs. I l’empresa n’és la primera responsable. Pel que fa als vostres treballadors, tenen un pla de carrera

La feina et roba temps de la teva vida privada? Tot i que és cert que hi ha una càrrega important de feina, és una elecció pròpia pel càrrec que he acceptat. Ara depèn de mi crear un equilibri entre la meva vida personal i professional i saber estar centrada quan toca cada cosa. Què fas quan no treballes? Dedico gairebé tot el meu temps lliure a fer activitats culturals i a la natura amb els meus fills. Quan estic sola, faig esport i m’agrada llegir. Quin és el país que t’ha impressionat més? Holanda és perfecte per visitar amb nens petits. Allà puc combinar perfectament la meva afició per la natura i la bicicleta. Què en penses del moment en què vivim? És una època que t’obliga a conèixer-te millor, aprendre, adaptar-te. No és fàcil, però és molt enriquidor tant a nivell personal com professional. Vas tenir algun mestre? Els meus pares. El més important que em van ensenyar és que no hi ha res escrit i que gairebé tot depèn de tu mateix. No pots decidir allò que et passa, però sí com reaccionar-hi.

RECURSOS HUMANS / EMPRESA

FEBRER 2013 MóN empresarial

a l’empresa? Existeixen entrevistes anuals d’avaluació per a tots els treballadors i a tots els nivells de l’empresa, així com comitès de desenvolupament amb la participació dels RRHH. En aquests comitès és on s’avalua el potencial evolutiu dels treballadors. D’aquí neix un pla de carrera individual amb accions concretes que es pot traduir en una evolució dins de l’organització tant en horitzontal com en vertical. Què els dius a aquells treballadors que acaben d’arribar? Sempre intentem posar-nos al lloc de la persona que s’acaba d’incorporar a una empresa que no coneix. S’ha de sentir acollida, informada i guiada per, ràpidament, sentir-se part de l’empresa. És així com donem la ben-

vinguda als nostres nous col·laboradors. Com viviu la gestió de la diversitat? Forma part dels nostres eixos de treball. Vivim en un món cada vegada més divers i les nostres empreses han de reflectir aquesta realitat. La diversitat és riquesa. De fet, hem signat el Charter de la Diversitat de la Fundació Diversidad Española i col·laborem amb fundacions per sensibilitzar els nostres treballadors sobre la integració de persones en risc d’exclusió (persones amb algun tipus de discapacitat, minories ètniques...). Des del departament de RRHH integrem aquest concepte a la selecció i promoció interna. No discriminem mai una candidatura pel sexe del candidat o qualsevol altre element

que no sigui l’experiència i motivació pel lloc de treball i l’empresa. A les vostres botigues hi treballen més dones que homes. Hi ha alguna política de conciliació familiar? La conciliació de la vida laboral i professional és imprescindible per tal d’assegurar el benestar dels nostres treballadors i, per tant, el de l’empresa. A les oficines centrals tenim un horari flexible per a tots els col·laboradors i a tots els nivells. Per exemple, al magatzem hi vam establir un horari intensiu amb aquest mateix objectiu. Pel que fa a les botigues, també oferim un horari continu que permet aprofitar millor la jornada. En un sector tan exigent i àgil, teniu molts casos d’estrès

entre els treballadors? Pot ser que la imatge que doni aquest sector sigui que hi ha més estrès que a d’altres pel fet d’estar en contacte continu amb els clients. Això , realment, pot resultar difícil, però els nostres treballadors gaudeixen del contacte amb el client i no ho canviarien per un altre sector. En tot cas, crec que l’estrès està més lligat a l’empresa que no pas al sector. Què recomanes a aquells que comencen en RRHH? Has d’aprendre a conèixer-te per poder aportar un valor afegit en RRHH. Entendre el perquè fem les coses i intentar interpretar per a què ho fan els nostres interlocutors ens obre moltes portes. I el millor de tot això és que es tracta d’un descobriment continu.

“Les persones

poden fer que una empresa sigui un èxit o un fracàs. I l’empresa n’és la primera responsable.”

INICIATIVES

Barcelona Global International Council: observant el món Repartir una vintena d’empresaris i d’alts executius pel món perquè facin d’observadors és l’estratègia per la que aposta el lobby empresarial Barcelona Global, que presideix Emilio Cuatrecasas, per promoure la imatge i el prestigi de la Ciutat Comtal i identificar oportunitats d’inversió i negoci per a la ciutat. El projecte porta el nom de Barcelona Global International Council i està constituït per persones de prestigi professional amb influència en les comunitats on resideixen i treballen. Al capdavant de la iniciativa hi ha Luis Conde, soci fundador de Seelinger & Conde. A dia d’avui, 23 professionals de prestigi procedents de 14 ciutats formen part de Barcelona Global International Council. Es tracta d’experts que treballen en els seus propis negocis i, a banda, col·laboren desinteressadament amb la xarxa informant arreu del món de les oportunitats i avantatges competitius que ofereix Barcelona per desenvolupar iniciatives emprenedores i per acollir i retenir talent. Els observadors també es comprometen a fer accions per promoure la

imatge i la marca Barcelona en els seus entorns personals i professionals. Es tracta d’una manera d’utilitzar les relacions personals per tal d’impulsar la projecció de Barcelona i, a la vegada, identificar oportunitats d’inversió a altres ciutats del món.

Multidisciplinar La xarxa, que no es limita a un sector concret, està formada per professionals d’una gran varietat d’àmbits: metges, advocats, enginyers, periodistes o xefs, entre d’altres. A aquests se sumen empresaris, directius, intel·lectuals, esportistes, artistes o escriptors amb dues característiques en comú: una marcada vocació d’excel·lència professional i un fort sentiment d’afecte i orgull per la ciutat de Barcelona. Entre

ells hi ha Lluis Cantarell, president i director executiu de Nestlé a Vevey (Suïssa); Fernando Carro, responsable per a Espanya i Amèrica Llatina de Bertelsmann a Berlín (Alemanya); o Mercè Crosas, directora de desenvolupament de l’IQSS a Harvard (EUA), entre d’altres. Per tal de consolidar el projecte i establir més sinèrgies, el passat 18 de febrer, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de Barcelona Global, Emilio Cuatrecasas, van signar un conveni de col·laboració segons el qual la xarxa d’observadors es posa a disposició de les accions de promoció internacional que impulsi l’Ajuntament de la ciutat, acomplint així el consistori una de les mesures que estan previstes a la Taula Barcelona Creixement. La Torre Agbar, situada al districte 22@ de Barcelona. / SHUTTERSTOCK

Especial / Setmana de la Formació i el Treball

MóN empresarial FEBRER 2013

Barcelona torna a erigir-se capital de la formació i el treball Entre els propers 13 i 17 de març se celebrarà a la Fira de Barcelona la Setmana de la Formació i el Treball, que té com a objectiu principal formar i orientar els estudiants sobre el seu futur acadèmic i professional. La trobada engloba el Saló de l’Ensenyament, el Saló dels Màsters i Postgraus −Futura− i el Saló dels Idiomes, i s’espera que el visitin unes 70.000 persones entre estudiants, graduats i professionals de l’àmbit de l’ensenyament. REDACCIÓ

La celebració de la Setmana de la Formació i el Treball a mitjans de març tornarà a convertir Barcelona en el centre del món educatiu. La trobada, que tindrà lloc al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, engloba enguany el Saló de l’Ensenyament, del 13 al 17 de març, que acull al seu torn la 10a edició del Saló dels Idiomes, i el Saló dels Màsters i Postgraus, Futura, els dies 15 i 16 de març. En total es preveu reunir uns 210 expositors i 70.000 visitants, entre estudiants, graduats i professionals de l’àmbit de l’ensenyament. “Estem molt satisfets, ja que aquest fet demostra que, malgrat la situació econòmica, els expositors continuen confiant amb la Setmana de la Formació i el Treball”, afirma Roser Soley, directora de la trobada. El Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà al Palau 2, reunirà una completa oferta d’estudis de batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors, complementaris, de formació professional i idiomes, així com de serveis a l’educació. El seu principal objectiu és ser una eficaç eina d’orientació i assessorament per als estudiants i les seves famílies de cara a poder decidir el seu futur acadèmic i laboral. Com en anys anteriors, els departament d’Ensenyament i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Universitats, oferiran durant aquesta setmana el seu servei d’informació i orientació personalitzada per tal resoldre dubtes sobre l’itinerari acadèmic a seguir, les proves d’accés a la universitat i les beques i ajudes disponibles. Paral·lelament, la organització tornarà a posar a disposició dels joves el Servei d’Atenció a l’Estudiant, on experts assessoraran els joves sobre els estudis que més s’adaptin a les seves preferències i aptituds. A més a més, des de la passada edició

Els alumnes interessats en altres llengües trobaran nombrosos cursos al Saló dels Idiomes, que organitza l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger.

El Saló de l’Ensenyament i el dels Màsters i Postgraus estan especialment dirigits als joves estudiants. / CEDIDA

està operatiu també el portal Formacio365.cat, un innovador servei d’orientació i informació acadèmica online. El portal compta amb un cercador de centres i cursos dels expositors a través del qual els estudiants poden planificar la seva visita als salons amb antelació i, fins i tot, concertar una cita durant o, fins i tot, després de la seva celebració. Així mateix, els alumnes interessats en altres llengües trobaran nombrosos cursos al Saló dels Idiomes, que organitza l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) en el marc del Saló de l’Ensenyament.

Experiències pràctiques

L’oferta del saló es completa amb dos espais especials: l’Espai Ciència i l’Àrea Multimèdia. Al primer els estudiants podran descobrir si els interessa la ciència participant en tallers i activitats i veient en directe demostracions i experiments científics. A més, podran obtenir el seu passaport científic

i concursar al joc interactiu RYM (Research Your Mind) per esbrinar el seu nivell de coneixements bàsics sobre diferents àmbits de la ciència. D’altra banda, els que s’acostin a l’Àrea Multimèdia podran participar en diferents activitats relacionades amb la imatge i les tecnologies. En aquesta edició, la creació de videojocs i la realitat augmentada centraran aquest espai interactiu que oferirà, entre d’altres, un taller de videojocs o la possibilitat de veure el propi retrat en realitat augmentada.

Així mateix, en el marc del saló, tècnics de Barcelona Activa il·lustraran els interessats amb eines per descobrir el seu potencial professional, conèixer les competències més valorades en el mercat laboral i, en definitiva, trobar feina. A

més, a través de les jornades i xerrades que se celebraran, els visitants podran conèixer les oportunitats laborals que ofereixen les professions relacionades amb les noves tecnologies, les finances o el disseny, entre d’altres especialitats.

JORNADES DE MÓN EMPreSARIAL

Saló dels Màsters i Postgraus (Futura)

El Saló dels Màsters i Postgraus (Futura) se celebrarà el divendres 15 i el dissabte 16 de març al Palau 5 i reunirà universitats públiques i privades, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis professionals que informaran als visitants sobre els programes de segon i tercer cicle que s’imparteixen a Espanya i a l’estranger.

Com en anys anteriors, Món Empresarial organitzarà les jornades homònimes en les que participaran representants d’empreses, col·legis professionals, fundacions i universitats, entre altres institucions, amb l’objectiu de debatre sobre l’actual situació econòmica i social.

Setmana de la Formació i el Treball / ESPECIAL

FEBRER 2013 MóN empresarial

ENTREVISTA al secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà

“Cal flexibilitzar molt més la relació empresa-universitat” La reducció de pressupostos en àmbits com el de l’educació, les universitats i la recerca xoca aparentment amb l’objectiu d’avançar cap a un nou model econòmic basat en el coneixement. Tot i això, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, defensa que, prioritzant els recursos i flexibilitzant la relació entre la universitat i les empreses, es pot aconseguir transferir el coneixement a l’àmbit de l’empresa i assolir un teixit empresarial competitiu i innovador que reactivi l’economia i generi més llocs de treball al nostre país. ANDREA COSIALLS

Enguany el govern central ha reduït prop d’un 30% el pressupost destinat a recerca. Quin impacte té això en les universitats catalanes? Ho veiem amb molta preocupació. Tots patim restriccions pressupostàries, però cal prioritzar. A Catalunya, tot i que hem reduït la partida de recerca en un 10% en dos anys, hem reorganitzat el pressupost per poder incrementar un 7% els recursos per a la captació i retenció de talent, els centres de recerca i excel·lència o les infraestructures. Malgrat la situació restrictiva, l’aposta a mig termini ha de ser l’economia basada en el coneixement. D’altra banda, el ministre Wert està treballant en una nova reforma educativa. Com es veu des de l’àmbit universitari català? Tot i que encara no hem vist cap proposta, pensem que el sistema català d’universitats és molt sòlid. Qualsevol intent de l’Estat de fer una llei que interfereixi en la governança de les nostres universitats seria una mala notícia. De fet, li reclamem al ministre Wert una llei que doni llibertat als nostres centres. A Catalunya hem fet un salt molt gran en recerca en els últims deu anys, entre altres coses, perquè tenim un sistema de recerca diferenciat de l’espanyol, i una de les nostres qualitats és una major autonomia en la pròpia gestió. El factor ideològic podria ser una trava per aconseguirho? En principi no, perquè no es tracta d’ un model ideològic. La nostra proposta és el sistema de la majoria d’universitats excel·lents d’Europa, on s’ha reformat la governança per ampliar la seva capacitat de gestió. El projecte Wert també afecta l’accés a les universi-

tats, una llei que ja han portat al Tribunal Constitucional.... Sí, en primer lloc perquè envaeix una competència inclosa a l’Estatut de Catalunya i, en segon, perquè la proposta de Wert d’eliminar les proves d’accés a la universitat acabaria amb un sistema coordinat que funciona amb èxit des de fa trenta anys i que permet equilibrar l’oferta i demanda d’estudiants. La proposta de Wert no és eficient i portaria al caos. Tornant als ajustos pressupostaris, la Generalitat també ha reduït un 20% en dos anys la despesa destinada a universitats. És possible retallar sense que la qualitat se’n ressenteixi? Tot i que es tracta d’una reducció important, hem treballat amb les universitats perquè la disminució del pressupost no afectés tres eixos essencials: l’eficiència, la qualitat i la internacionalització. A més, hem iniciat un procés de racionalització de l’oferta acadèmica de graus i màsters basant-nos en un principi de qualitat i no de quantitat. També hem incrementat la transferència de coneixement a les empreses, fet que aporta ingressos a les universitats. Gràcies a accions com aquestes i al consorci de serveis hem pogut estalviar. I també amb l’increment de les taxes universitàries... Sí, per compensar aquesta reducció del 20% i augmentar els ingressos hem apujat les taxes, però ho hem fet de manera progressiva, per tal que es pagui segons el nivell de renda. Un dels objectius del Pla Bolonya era millorar la mobilitat entre els estudiants europeus. S’ha assolit aquesta fita? El desplegament de Bolonya ha estat complet a la nostra universitat, però el problema essencial ha estat l’error gra-

“Treballem amb les universitats perquè la reducció del pressupost no afecti tres eixos clau: l’eficiència, la qualitat i la internacionalització”

“Tenim un grau de coneixement molt alt a les nostres universitats; ara l’estratègia a seguir és que es tradueixi en innovació al teixit econòmic i en noves empreses. ” Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. / CEDIDA

víssim del Govern central d’establir l’estructura d’estudis a l’Estat en quatre anys de grau més un de màster, mentre que a tota Europa són tres de grau més dos de màster. Això dificulta la mobilitat amb Europa, crea una barrera important. Des de Catalunya, creiem que es va prendre aquesta decisió pensant més en Amèrica del Sud que en Europa. Vostè afirmava que l’aposta ha de ser l’economia basada en el coneixement, però els joves cada vegada estan més formats i tenen menys oportunitats de trobar feina. És cert que tenim unes taxes d’atur dramàtiques, però, segons el darrer informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en les persones amb educació superior la taxa és de l’11%, també molt elevada, però menys de la meitat de la total actual. Tot i això, hi ha poc equilibri entre la demanda d’estudiants de certes àrees de coneixement i la realitat socio-econòmica, oi?

Certament, aquest és un dels aspectes a treballar intensament. De fet, hem engegat col·laboracions entre les universitats, les cambres i les patronals per orientar molt les pràctiques i les competències dels estudiants a la demanda de les empreses. En els últims dos anys hem intensificat les relacions entre empresa i universitat des del punt de vista d’ocupabilitat. D’altra banda, la revisió de graus també vol potenciar aquest diàleg. Aleshores s’està ja avançant cap a un model econòmic basat en el coneixement? Tenim un grau de coneixement molt important generat a les nostres universitats; ara hem d’intentar que es tradueixi en innovació en el teixit econòmic i en noves empreses. En els últims anys, les nostres universitats estan intensificant molt la capacitat de creació, d’spin-off i d’start-ups. Si la passada legislatura l’objectiu va ser ampliar el model de captació de talent, ara el repte és la transferència de coneixement i la internacionalització del sistema.

Hi ha prou eines per assolir aquests objectius? No totes les que voldríem. Caldria flexibilitzar molt més la relació entre empresa i universitat, desregularitzar... Un professor universitari excel·lent en recerca ha de tenir la màxima flexibilitat per acabar sent un empresari excel·lent i en aquests moments encara hi ha incompatibilitats, a banda de la manca de finançament. Es parla molt d’emprenedoria. Es fomenta prou? És el debat de sempre: si les competències d’emprenedoria són innates o es poden adquirir. Jo crec que és un intermig, per tant, tenim la responsabilitat de crear més eines en aquest sentit, sobretot, en aquelles àrees on no s’està potenciant prou, per exemple, les humanitats. Quins reptes té la universitat? Ha de posar els màxims instruments perquè el nostre teixit empresarial sigui competitiu i innovador, perquè els joves creïn empreses al propi país i, per tant, hi hagi creixement i ocupació.

EMPreSA / Internacional

MóN empresarial FEBRER 2013

Ensenyaments de l’Est Israel i Catalunya tenen característiques comunes: un nombre de població similar, un PIB gairebé idèntic i unes relacions tenses amb els seus veïns. La situació de l’un i de l’altre, però, és ben diferent. Mentre el PIB d’Israel creix al 2,7% el de Catalunya baixa un 0,3%. I mentre la taxa d’atur israeliana ronda el 7%, la catalana s’enfila fins al 24%. A continuació, Pau Molinas analitza el perquè d’aquestes diferències i explica què podem aprendre d’Israel i quines mesures podríem adoptar o adaptar els catalans per millorar la situació del nostre país. Pau Molinas Consultor i ambaixador empresarial de Catalunya Israel és una península envoltada per l’odi i la incomprensió i unida a la civilització per l’estret istme del mar Mediterrani. No ha pogut ni sabut, ni potser volgut, tenir millors relacions amb els seus veïns. Catalunya és un país que mira als Pirineus com la porta cap al seu futur i que no ha pogut ni sabut gestionar les relacions amb els seus conciutadans espanyols, i que ara s’està preguntant si encara vol fer-ho. Tots dos països tenen una població de mida semblant −sobre els 7.500.000− i, per tant, un talent potencial similar. Els dos tenen un PIB gairebé idèntic −200 miliards d’euros− i, conseqüentment, una capacitat equiparable. Els dos països depenen agònicament de recursos naturals dels que no disposen. No obstant això, el PIB d’Israel creix al 2,7 per cent i la taxa d’atur és del 6,9%, mentre que Catalunya ho va fer al -0,3% el tercer trimestre del 2012 i té un 24% d’atur. Quines són les claus d’aquesta diferència aclaparadora? I més important, quines són les claus sobre les que podríem actuar a Catalunya? Per començar, revisem alguns factors fonamentals que expliquen la manera de ser de la societat israeliana: - Servei militar: Tots els ciutadans israelians, homes i dones, són mobilitzats obligatòriament a l’edat de 18 anys. Després de finalitzar el seu servei militar, tot jove israelià disposa d’un ampli cercle de coneguts al llarg del país i en totes les capes socials, professions i ocupacions imaginables. Si algun dia necessita alguna cosa en el pla professional, sap per on començar. - Addicció a les xarxes socials i a les noves tecnologies: D’acord a una anàlisi realitzada per ComScore al desembre del 2011 els inter-

Israel és l’exemple de com augmentar la nostra capacitat de connexió.

Districte financer de la ciutat israeliana de Tel Aviv / SHUTTERSTOCK

nautes israelians són els majors usuaris de les xarxes socials a escala planetària; són, a més, addictes a les noves tecnologies i el “fest’ho tu mateix”. - Diàspora: Els israelians són ciutadans del món. La realitat de la diàspora jueva fa que tots tinguin familiars i coneguts en molts països. Què podem aprendre, adoptar o adaptar de tot això els catalans? Evidentment no advoco per la reinstauració del servei militar, però sí per una sèrie de mesures que augmentin la nostra capacitat de connexió, tant interna com externa. Aquestes són les quatre que proposo: 1. El cos de “facilitadors”: Quan una empresa estrangera considera la possibilitat d’instal·lar-se a Catalunya rep un ajut molt directe per part del Govern que facilita el seu aterratge. Aspectes jurídics, immobiliaris, logístics, operatius, culturals, etc. són aplanats per organitzacions com Invest in Catalonia, braç d’ACC1Ó, l’agència de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana. Un cop l’empresa estrangera s’ha

instal·lat, però, el suport de l’administració es dilueix. A més, totes les empreses catalanes, grans o petites, s’enfronten a un repte que els costa superar: la necessitat d’associar-se, moltes vegades temporalment, dins i fora de les seves indústries, per a què les seves ofertes siguin considerades per clients que cada vegada més volen solucions integrals. Un empresari israelià solucionaria aquest problema amb unes poques trucades telefòniques i reunions. Sap on anar, per on començar. Les nostres empreses no. Necessiten ajuda d’algun facilitador que trobi els socis necessaris i que ajudi a crear l’embrió de la seva futura associació. La meva proposta és que l’administració contracti especialistes en aquesta matèria i que els “presti” a les empreses, que pagarien posteriorment en funció dels resultats obtinguts. 2. Internet i les noves tecnologies per a tots: Tots els catalans haurien de tenir accés a Internet d’alta velocitat i de forma gratuïta. Tots haurien d’utilitzar les xarxes socials, de les que el seu ús −i

l’abús− s’instruiria a les escoles i a les universitats. Qui millor posicionat que Barcelona, capital mundial de la mobilitat digital, per aconseguir-ho? 3. Sortim al món, portem el món: Atorguem una beca als millors alumnes universitaris de cada promoció per sortir a l’exterior. Amb el compromís de desenvolupar (i reportar) almenys una idea de negoci a la seva tornada. Barcelona té tres escoles de negocis situades entre les 25 primeres del món (classificació 2012 del Financial Times). Això vol dir que, cada any, ens visiten centenars d’alumnes de tot el món de primer nivell. Molts d’aquests alumnes tornen als seus països quan acaben el seu màster. Fem que es quedin amb una beca d’un any per cobrir certes despeses pecuniàries. A fons perdut, si comencen un nou negoci durant aquest any.. 4. Incubació de negocis, contractem als experts: Catalunya compta amb bones incubadores i iniciatives de suport a la creació i acceleració de noves empreses. Algunes afavorides per

l’administració municipal, com Barcelona Activa. També hi ha moltes altres microincubadores i parcs a nivell comarcal, hereves d’èpoques de subvencions i d’obsessió pel totxo. Algunes esponsoritzades per escoles de negocis, universitats i parcs tecnològics. Necessitem un pla mestre que amalgami i cohesioni totes aquestes iniciatives, i les connecti amb tots els estaments de la societat i amb les necessitats reals del món empresarial català. Israel és el país amb major densitat de creació de noves empreses. Tot jove israelià vol ser amo del seu destí i crear-ne una. El treball per compte d’altri es converteix, moltes vegades, en un trampolí cap a aquest fi. No hi ha joves ni-ni a Israel. La meva proposta és contractar experts israelites perquè ens ajudin a trasplantar les parts del seu programa que millor s’adaptin a la realitat catalana. Una cosa que ja ha fet amb gran èxit l’Economic Development Board de Singapur, país que, per altra banda, també ens porta un clar avantatge en el tema d’incubació de negocis.

ECONOMIA / L’expert

FEBRER 2013 MóN empresarial

Economia Fer de la necessitat virtut SECTOR EXTERIOR

L’any 2013 ha començat amb una nova revisió a la baixa de les previsions de creixement de l’FMI d’una dècima, tant pel que fa al conjunt de l’economia mundial (que ara se situa en el 3,5%) com per a una Espanya on es vaticina una variació en negatiu de l’1,5%. joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

Mentre que alguns membres del Govern utilitzen l’altaveu del Fòrum de Davos per proclamar la seva confiança en una sortida de la recessió durant la segona meitat de l’any, crida l’atenció que, segons l’FMI, la principal revisió a la baixa per al 2013 és la referida a Alemanya, que ara es quedaria en un modest 0,6 per cent. Tenint en compte que de cara a la tardor hi ha previstes eleccions (si no s’avancen), alguns obren la porta a un punt d’inflexió cap a una política més expansiva en el motor econòmic d’Europa si la cancellera Merkel vol presentar-se a la reelecció en un entorn una mica menys depriment. A escala global, també crida l’atenció que la revisió a la baixa del volum del comerç internacional afecti molt menys les economies emergents i en desenvolupament que les avançades. En particular, és important per valorar les nostres oportunitats de negoci constatar que les previsions sobre la capacitat d’importació apunten que es tripliqui pel que fa a les economies emergents i en desenvolupament (amb un creixement del 6,5%) i a les economies avançades (prop del 2,2%). Més enllà de les dades, aquestes estimacions ens recorden alguns aspectes d’interès per al present i el futur de la nostra economia, apuntant noves realitats a les quals cal respondre. D’una banda, podem insistir en el

paper del sector exterior com a factor essencial tant per minvar les dificultats actuals com per fonamentar l’eventual sortida de la crisi. La figura 1 mostra com el Banc d’Espanya explicita la contraposició en els últims temps entre el declivi profund de la demanda interna i l’aportació positiva del sector exterior. A vegades, sembla que el nostre sector exterior encara és limitat, però, segons veiem en aquest quadre, la seva contribució està sent essencial, fet que caldria ser reconegut i promocionat. Diversificació geogràfica

Un aspecte important del paper positiu del sector exterior és la diversificació geogràfica dels mercats d’exportació. La redistribució del dinamisme mundial a favor de les economies emergents i algunes en desenvolupament converteix aquest procés en essencial. El quadre 1 mostra les variacions que s’han produït des de principis del s.XXI, tant en l’etapa de bonança com durant la crisi. En aquesta darrera fase s’accentuen els vincles amb

QUADRE 1. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES DE MERCADERIES

2000

2007

2012 (gener - octubre)

Europa

78,2

77,1

70,6

- Unió Europea

73,4

70,7

62,7

- Zona euro

60,4

57,1

49,6

Amèrica del Nord

6,6

6,1

Amèrica Llatina

4,4

3,1

4,8

Àsia

5,8

6,1

8,4

- Xina

0,4

1,1

1,7

Àfrica

3,3

4,4

6,7

Font: Banc d’Espanya, Butlletí econòmic, gener 2013, requadre 5.

Amèrica Llatina, Asia i Àfrica. La part subsahariana d’aquest continent porta diversos anys amb taxes de creixement del 5% i les previsions per al 2013 se situen només una dècima per sota de les de l’Índia en l’última revisió de l’FMI, tot i que les del Banc Mundial no són tan optimistes. Millorar la connexió del sector exterior amb els focus de demanda més dinàmics del món, doncs, és fer de la

necessitat virtut. En aquesta línia, el Banc Central Europeu ha publicat un estudi en què destaca el paper del sector exterior i, explícitament, diferencia entre la contribució del comerç intra-eurozona i l’exterior. Amb això mostra com, especialment els països que compartim la moneda amb més desequilibris a corregir - Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya i Estònia han experimentat una millora

Figura 2. Descomposició de la variació entre el 2008 i el 2012 del saldo comercial de 5 països de la eurozona. 15 10

5 0

-5

Intra-euro area exports Extra-euro area exports

Intra-euro area exports (inverted) Extra-euro area exports (inverted) Font: Banc Central Europeu, Butlletí mensual, gener 2013.

en els seus comptes exteriors gràcies a una significativa caiguda de la demanda de les importacions com a la millora de les exportacions. Tot i això, hi ha diferències entre els països. La figura 2 recull com han contribuït a la millora del saldo del comerç de mercaderies als cinc països mencionats els ítems d’exportació i importació, diferenciant el comerç intra-eurozona de l’exterior. La lliçó per a l’economia espanyola és que el marge de millora encara és substancial. En tot cas, hem de recordar sempre aspectes obvis com 1) el dèficit per compte corrent és la contrapartida de la necessitat de finançament del país, de manera que són benvingudes les correccions en una dependència financera que ha fet especialment greu la nostra crisi, i 2) la correcció del desequlibri extern ha de ser sostenible, no només basada en reduir les importacions a causa del declivi de l’activitat, sinó que aprofiti la necessitat de reestructuració per millorar el nostre posicionament competitiu de manera que una eventual i desitjada recuperació no signifiqui un “tornem-hi”.

El mapa del món

MóN empresarial FEBRER 2013

Inversió exterior directa a la Xin Alemanya 54,4 Regne Unit 107,1 França 90,2

Espanya 37,3

Principals percentatges d'inversió bruta a Xina per CCAA (2001-2011) 2% 69% Estats Units 419,3

11%

13%

Principals sectors d’inversió de Catalunya a la Xina (2001-2011) 5% 3%

El creixement de la nova potència xinesa és, avui en dia, un factor fonamental a l’hora de marcar la pauta del comerç internacional. L’interès per analitzar l’atractiu d’aquest ingent mercat xinès està motivat pel profund procés de transformació econòmica, social i política que travessa el país i que l’està convertint en una de les primeres economies del món. El nostre mapa posa cara i números a les relacions comercials entre la Xina i la resta del món a partir de l’estudi “Anàlisi de la inversió empresarial catalana a la Xina” elaborat a finals de l’any passat per la doctora Ana Beatriz Hernández Lara, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili, i guardonat amb 3.000€ en la vuitena edició d’ajudes a la investigació de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).

36%

21%

10%

14%

3% 5% 3%

Indústria de l’alimentació Indústria tèxtil Indústria química Fabricació de productes farmacèutics Fabricació de productes de cautxú i plàstics Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària Comer. major i interme. comerç, exep. vehicles motor Serveis financers, excepte assegurançes i fons de pensions

IDE realitzada en 2011, en

El mapa del món

FEBRER 2013 MóN empresarial

Corea del Sud 20,4

Japó 114,3

Itàlia 47,3

n bilions de $.

Xina 43,0

FONT: Font: DataInvex (Ministeri d’Economia i Competitivitat) i base dades d’inversió directa internacional de l’OECD.

TECNOLOGÍA

MóN empresarial febrer 2013

PEC4, el primer clúster en electrònica impresa del país L’associació PEC4 neix amb l’objectiu d’aglutinar tots els agents involucrats en el camp de l’electrònica impresa i d’aprofitar el potencial d’aquest sector. Gràcies a les seves múltiples aplicacions i als baixos costos de producció, l’electrònica impresa podria arribar a tenir, al 2020, un volum de vendes de 60 bilions de dòlars mundials. Marina Roig

Convertir Catalunya en líder de la nova indústria basada en l’electrònica impresa. Aquest és l’objectiu de l’associació PEC4, un conjunt d’entitats situades a l’àrea de Barcelona que treballen en xarxa per impulsar un dels sectors més innovadors i amb majors perspectives de creixement a nivell industrial a tot el món. De fet, es preveu que al 2020 les vendes derivades de l’electrònica impresa generin al voltant de 60 bilions de dòlars. Aquest sector permet la impressió de dispositius electrònics i fotònics mitjançant tècniques pròpies de les arts gràfiques, amb la particularitat que s’utilitzen tintes conductores o semi-conductores. El desenvolupament

d’aquesta tècnica permetrà imprimir tots els components electrònics presents als circuits convencionals sobre suports molt diversos, com teixits o plàstics, obrint així la possibilitat de noves aplicacions com, per exemple, pantalles flexibles, etiquetes i envasos intel·ligents (que informen sobre el producte, el dia que es va obrir i el seu estat de conservació), llibres interactius, cartells decoratius dinàmics o una tapisseria capaç de donar llum. A més, permet reduir notablement el temps de fabricació i les despeses de producció.

Potencial català

L’associació PEC4 vol aprofitar el potencial d’aquest sector aglutinant en forma de clúster català tots els agents

involucrats en el camp de l’electrònica impresa, cosa que fomentarà la creació de projectes d’R+D conjunts, a més de desenvolupar l’oferta de formació especialitzada. El 2008 es va crear el grup PEC4 per a l’electrònica impresa, que des de aleshores treballa en projectes de recerca i desenvolupament vinculats a aquest sector. El grup està format pel centre tecnològic CETEMMSA, el Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Centre d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental de Catalunya (CAIAC), el Centre d’Investigació en Materials per a la Innovació en Tecnologies Electrònica i de Comunicacions (CIMITEC)

Presentació de la iniciativa a la UAB / M. R.

i el Parc de Recerca UAB (PRUAB). I just ara, quan la tasca del grup comença a donar els seus fruits, s’ha creat l’associació PEC4 per tal de donar més impuls a aquesta tecnologia i aglutinar, a més de centres de recerca,

altres entitats de l’àmbit de l’empresa i associacions afins, com ara la d’indústries d’electrònica Secartys i el Gremi de la Indústria Gràfica i la Comunicació de Catalunya, actualment en fase d’incorporació.

ENTREVISTA A Jordi Carrabina, president del PEC4

“El nostre objectiu és traslladar el coneixement generat en recerca a la indústria” Com neix la iniciativa de crear l’associació PEC4? Neix de l’evolució dels treballs col·laboratius entre els membres del PEC4. El nostre objectiu és traslladar el coneixement que ha generat en recerca des del 2008 el grup PEC4 a la indústria i, per tant, al mercat. Al nord d’Europa, a Corea del Sud, al Japó i als Estats Units ja ho estan fent. L’electrònica impresa ja té la maduresa suficient com per generar productes; de fet, grans fabricants com Samsung ja tenen prototips de pantalles flexibles, per exemple.

Jordi Carrabina / M. R.

Quins avantatges té ajuntar tot un sector en un clúster? S’uneix tota la cadena, i això per-

met reduir el temps necessari per desenvolupar un producte i fer-lo arribar al mercat. Tots els agents es troben en un mateix lloc: els que fan la recerca, els que construeixen prototips i fabriquen el producte, i els que s’encarreguen de comercialitzar-lo. Col·laboreu amb empreses del sector? Col·laborem activament amb unes quantes petites empreses de base tecnològica. I també hi ha algunes empreses grans que ja s’han interessat pel PEC4, com Ficosa i Hewlett Packard. A més, pretenem augmentar la nostra xarxa establint acords amb més empreses, gremis i organitzacions empresarials.

Com està vivint la crisi el sector de l’electrònica impresa? La crisi ens afecta a tots, d’això no hi ha cap mena de dubte. No es pot negar que el risc de les inversions industrials és a hores d’ara més alt i les empreses tenen menys capacitat d’accedir al finançament, però precisament una de les funcions del PEC4 és donarli una certa dimensió europea i internacional a la indústria catalana d’aquest sector, vehiculant-la dintre dels clústers europeus. De fet, ja estem participant en projectes que fan justament això: facilitar l’accés de les nostres empreses a la tecnologia, tant a la que desenvolupem aquí com a la que s’està creant als grans centres tecnològics europeus.

ECONOMIA / Panorama

MóN empresarial FEBRER 2013

EL MES POSITIU Carnet Jove

Avantatges per als joves

Autònoms PIMEC Conveni amb ATA

La Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos (ATA) i Autònoms PIMEC han subscrit un nou acord estratègic de col·laboració que dóna continuïtat i amplia la relació que les dues entitats mantenen des de fa anys. Autònoms PIMEC té la representació exclusiva d’ATA a Catalunya i ATA defensa els interessos dels autònoms catalans en l’àmbit nacional. El nou acord preveu la coordinació entre ambdues entitats pel que fa a la representació en tots els àmbits, inclòs per primera vegada l’europeu. En virtut del conveni, l’ATA s’incorpora al costat de PIMEC a la patronal europea de les pimes UEAPME. A més, el conveni presta una especial atenció a la formació, de manera que Autònoms PIMEC executarà els plans de formació a Catalunya que ATA hagi dissenyat a nivell nacional.

perruqueria europea. La companyia francesa ha realitzat una inversió de 2,5 milions d’euros en un centre que té 1.100 metres quadrats construïts, el que suposa duplicar el nombre de sales de formació respecte a l’acadèmia que existia anteriorment a Barcelona. En aquest centre el programa acadèmic va més enllà de la formació professional com a estilista del cabell i prepara els alumnes per ser empresaris. L’acadèmia, per la que s’espera que passin més de 10.000 perruquers cada any, generarà 16 llocs de treball directes.

El passat mes de gener es va iniciar la nova c a m p a n y a d e l C a rnet Jove per aquest any 2013 sota el lema “Suma’t a la Generació Carnet Jove”. L’objectiu de la campanya és promoure els valors identitaris i d’oportunitat del carnet, així com els avantatges i propostes dels quals poden beneficiar-se els joves. Entre els avantatges del carnet cal ressaltar la nova edició del Pack Jove del 2013, que compta amb 116 vals que representen importants descomptes. També és destacable el Womenalia.com Programa Connecta’t del Oportunitat per a les Carnet Jove, que repre- emprenedores senta la vessant social i participativa del carnet. Enguany, entre d’altres propostes, el Connecta’t convoca onze beques en àmbits de caire científico-tècnic, creatiu i artístic, amb la voluntat de continuar fomentant l’accés dels joves al món professional. L’Oréal

Nou centre de formació

L’Oréal ha obert a Barcelona el seu centre de formació més gran d’Europa per tal de fomentar l’ocupació en el sector de la perruqueria. Es tracta d’un ambiciós projecte que aposta per la capital catalana com a eix d’un centre que pretén convertirse en un referent de la

Wo m e n a l i a . c o m , l a xarxa professional online per a dones, obre una possibilitat per a les emprenedores que desitgin buscar finançament per impulsar els seus projectes a la xarxa. Així, en el marc de l’ eShow Barcelona 2013, que se celebrarà els dies 13 i 14 de març, Womenalia.com ha organitzat el Womenalia StartUp Day by ONO, un cer-

tamen per escollir els millors projectes startups creats i desenvolupats per emprenedores. Els 10 projectes seleccionats exposaran de manera gratuïta durant Cambra de Terrassa la fira en un estand. A les Missió comercial al Marroc presentacions hi assis- i Algèria tirà el fòrum d’inversors Keiretsu, el major club d’inversors privats del món, que podrà participar en els projectes que li semblin més interessants amb un finançament d’entre 150.000 i 1 milió d’euros. GoToSiliconValley

Competir per un somni

200 emprenedors de tot Espanya participaran a la competició nacional GoToSiliconValley, que en els propers mesos es

desenvoluparà a diferents localitats. La finalitat d’aquesta iniciativa, promoguda per una organització independent, és que els emprenedors puguin perseguir el seu somni de portar la seva idea, projecte o startup a Silicon Valley, el bressol de les empreses tecnològiques. La competició està oberta a tota mena de projectes i no importa en quina fase estigui la idea de negoci. La final nacional se celebrarà al novembre a Madrid i allà es decidirà quin emprenedor guanya el primer premi: una setmana amb les despeses pagades a Silicon Valley; i el segon premi: una plaça amb les despeses pagades l’ StartupBusSpain, on podrà participar en la competició nacional més prestigiosa d’Europa.

Una delegació formada per un total d’onze empreses ha visitat el Marroc i Algèria en una missió comercial multisectorial que ha organitzat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa amb l’objectiu d’establir nous contactes de negoci. Amb una agenda que incloïa entrevistes individuals amb empreses dels mercats de destí, dissenyada prèviament per la pròpia institució d’acord amb el perfil i les necessitats de cadascuna de les empreses participants, la missió tenia com a objectiu facilitar i promoure l’inici de relacions comercials amb companyies de contrastada solvència d’aquests mercats nordafricans ubicades principalment a Casablanca i Alger. Cal destacar que el Marroc és un mercat que, actualment, està experimentant un important desenvolupament econòmic. De la mateixa manera, Algèria destaca per les oportunitats de negoci que genera la implementació i el desenvolupament per part del govern del país d’un pla d’inversió pública que està xifrat en 286.000 milions de dòlars.

Panorama / ECONOMIA

FEBRER 2013 MóN empresarial

el mes negatiu Avalot

Denuncien contractes parcials fraudulents

L’Avalot – Joves de la UGT adverteix que molts dels contractes parcials a joves són fraudulents. Segons les dades disponibles, un de cada quatre joves amb ocupació té un contracte a jornada parcial. El sindicat denuncia, però, que ha constatat a través de les consultes rebudes als diferents punts d’informació laboral que té arreu del territori que aquestes contractacions parcials són sovint fraudulentes, ja que en realitat la persona ha de treballar a jornada completa. Dels gairebé 10.000 joves que s’han dirigit a l’Avalot, 3.000 ho han fet per informarse sobre la seva situació d’irregularitat respecte a jornada/salari. Presència online

Un 70% de les pimes no té pàgina web

La majoria de pimes espanyoles, en torn al 70%, no disposen encara d’una pàgina web o consideren que no tenen la importància suficient per llançar-se a l’aventura online. Segons expliquen al portal de venta online de solucions en telecomunicacions Axiatel.com, els principals impediments són els costos de creació, manteniment de la web i la seva actualització. Aquests són els tres factors que més preocupen a les pimes a l’hora

de decidir sobre la seva presència a Internet a través d’una pàgina web i que provoquen que les empreses, especialment les més petites, no es creguin capaces de competir amb les més grans. Per acostar les pimes a aquesta eina, Axiatel. com proposa un servei de creació de pàgines web que té com a principal característica que no requereix coneixements de cap mena, ja que compta amb un tutorial personalitzat. AENA

Primera sentència condemnatòria

El jutjat número 7 del Contenciós Administratiu ha dictat la primera sentència condemnatòria a AENA pels danys i perjudicis soferts per l’agència de viatges online eDreams pel cas dels controladors aeris de desembre del 2011. El jutge condemna a AENA a pagar la xifra reclamada per l’agència, quasi 8.000 euros. Aquesta és la primera sentència definitiva i ferma en què es reconeix la responsabilitat de la companyia aèria per l’incident dels controladors aeris i es desestima l’existència de força major al·legada per l’advocat de l’estat. Sota la plataforma promoguda per l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), 20 agències han presentat reclamació per via judicial d’un total de 1.200.000 euros. Amb un cas resolt, queden 19 denúncies pendents.

PIB

L’economia catalana retrocedeix

Catalunya va tancar l’any 2012 amb un descens interanual del PIB de l’1,3%, segons les estimacions avançades per l’Idescat i el Departament d’Economia i Creixement. En termes intertrimestrals, l’economia catalana va retrocedir el darrer trimestre de l’any un 0,6%, especialment perquè es va agreujar la caiguda del consum privat degut a l’avançament de les compres durant els mesos d’estiu per salvar l’efecte de la pujada de l’IVA. Aquesta caiguda del PIB català s’emmarca en un context econòmic internacional que no ha millorat durant el 2012.

Preus

Catalunya, més cara que Espanya

L’UGT denuncia que durant tot l’any 2012 Catalunya va ser l’únic territori de l’estat amb un diferencial positiu respecte a la variació interanual de preus general. Així, de gener del 2012 al gener de 2013, Catalunya acumula un diferencial de preus amb Espanya del 5,7%, el més alt entre totes les Comunitats Autònomes. El sindicat destaca que és a partir de l’octubre del 2012 quan més gran es fa el diferencial de preus, arribant a 7 dècimes, a causa de l’aplicació de

les taxes del Govern de la Generalitat en ensenyament, justícia i sanitat. L’organització destaca que els catalans es veuen doblement perjudicats: d’una banda han de suportar uns preus més elevats i de l’altra se’ls hi apliquen els mateixos ajustos en prestacions que a la resta de ciutadans de l’Estat. Danone

900 acomiadaments en 2 anys

tors. Com a conseqüència d’aquesta suspensió de pagaments, la segona més gran de la història d’Espanya, la comissió Nacional del Mercat de Valors ha suspès cautelarment la cotització en borsa de l’empresa. El deute total de Reyal Urbis a finals de setembre del 2012 ascendia a 4.400 milions d’euros. L’Estat és el principal creditor de l’empresa, que té un forat al voltant dels 1.300 milions d’euros, i que deu uns 3.677 als bancs. Bancs

Pèrdues el 2012

Danone eliminarà 900 llocs de treball administratius i de gestió a tot Europa d’ara fins al 2014, el que significa un 3,3% dels seus treballadors al vell continent. Amb aquesta operació la companyia d’alimentació francesa, que a l’estat espanyol té seu a Barcelona, espera estalviar-se uns 200 milions d’euros. Pel que fa a les vendes, Danone ha anunciat que a Europa estan estancades, però que a l’Àsia i la resta del món han crescut un 25% i un 14% respectivament. Actualment, el 60% de la seva facturació prové de fora d’Europa. Tot i així, la companyia ha superat per primera vegada els 20.000 milions en vendes, més del que s’havia previst per al 2012. Reyal Urbis

Concurs de creditors

Una de les immobiliàries més grans de l’estat, Reyal Urbis, ha sol·licitat el concurs voluntari de creditors en no haver arribat a un acord de refinançament amb els seus credi-

Catalunya Banc i NCG Banco, dues de les quatre entitats financeres espanyoles nacionalitzades, tancaran l’exercici del 2012 amb pèrdues de fins a 20.000 milions d’euros, segons els plans de reestructuració publicats per la Comissió Europea. Segons el document, Catalunya Banc registrarà unes pèrdues abans d’impostos d’entre 11.000 i 12.000 milions d’euros el 2012 i NCG Banco d’entre 7.000 i 8.000 milions d’euros. D’altra banda, Unnim Banc, del BBVA, va registrar el 2012 pèrdues de 864 milions d’euros, un 84% més que el 2011. L’augment de les pèrdues es deu a l’alt volum de provisions i sanejaments i als costos de reestructuració de l’entitat i del negoci assegurador.

ECONOMIA / L’expert

MóN empresarial febrer 2013

COMPTES DE LES EMPRESES

General Lab: creixement amb rigor i qualitat Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID

La idea de crear General Lab va sorgir de la voluntat de posar en marxa un gran laboratori privat incorporant els últims avenços en gestió empresarial per prestar un millor servei tant al metge prescriptor com el pacient a un cost controlat i eficient. Per fer-ho possible, Josep Ignasi Hornos Vila (especialista en anàlisis clíniques i futur director general) i Jesús Martínez Larrañaga (enginyer industrial i futur gerent) van contactar amb Carles Sumarroca Coixet (futur president de l’empresa) per aconseguir socis financers. A nivell operatiu, sempre amb un criteri empresarial de rigor i qualitat, la filosofia de General Lab va ser la de realitzar un gran nombre de proves analítiques en períodes mínims de temps i a un cost reduït. Així doncs, l’externalització dels laboratoris clínics d’hospitals, clíniques i mútues d’accidents (33 en total), en lloc de la confrontació amb altres competidors, ha estat la seva principal via de creixement i expansió, comptant sempre, això sí, amb el suport i consens dels comitès d’empresa i sindicats, ja que en externalitzar el laboratori s’integrava tota la seva plantilla. L’empresa ha generat beneficis sempre i des del primer any. El 2005 ja es va convertir en el grup de laboratoris clínics líder a Espanya.

Una de les particularitats de General Lab és el seu accionariat multidisciplinari que combina executius (23%), clients (26%) i accionistes financers (51%). La política de recursos humans es basa en una organització horitzontal i descentralitzada. Així, les decisions es prenen a prop d’on es genera el servei, innovant i promovent una millora contínua, així com la participació de tots els empleats. Un altre aspecte diferencial és la política de retribució, que té un component variable basat en objectius i indicadors i, així, es té en compte el que realment fan les persones, més que el seu estatus o la seva formació acadèmica. General Lab ha apostat per sistemes d’informació pioners i innovadors. La informatització completa possibilita la traçabilitat de tots els processos i de les persones implicades en les sol·licituds analítiques realitzades; això, juntament amb la racionalització de tots els processos, els va permetre assolir un lideratge a nivell de costos, el que resulta fonamental en un sector on els preus estan molt ajustats. A més de la innovació pel que fa a la gestió i els sistemes d’informació, a General Lab es prioritza la innovació tècnica, el que s’ha traduït en avenços importants en diversos tipus d’anàlisi: líquid amniòtic QF-PCR (diagnòstic prenatal), prova d’alè (Helicobacter pylori), virus del papil·loma humà (VPH), toxicologia industrial (control biològic), estudis de paternitat i de compatibilitat genètica, abús de drogues en saliva i suor...

Creixement i Grup General Lab

General Lab ha experimentat un creixement exponencial ja des dels seus primers anys. Un dels objectius prioritaris ha estat sempre disposar d’una completa xarxa de laboratoris i centres d’extracció per poder oferir tots els seus serveis als grans clients de forma global. En aquest sentit, al principi aquest creixement es va basar en la incorporació dels laboratoris dels accionistes, per, a continuació, integrar altres laboratoris que s’externalitzaven. Simultàniament, es va iniciar també una tasca d’expansió, mitjançant un creixement orgànic cap a centres mèdics, companyies d’assistència sanitària, empreses, mútues d’accidents de treball i organismes públics. El 1993, la companyia va començar la seva expansió per la resta d’Espanya. Creat el 1994, el grup General Lab es compon de tres tipus de laboratoris clínics: - propis, dels que General Lab té el 100% de la propietat; - participats, en què hi ha una participació accionarial no total, encara que en la majoria dels casos la participació supera el 50% de les accions; - i col·laboradors, en què no hi ha participació accionarial. En aquest cas se signa un acord de col·laboració del qual se´n beneficien les dues parts. El setembre de 1998 es van inaugurar les instal·lacions del laboratori central de Madrid, gràcies a la integració dels de Fraternidad i Museba Ivesbico. A partir d’aquest moment, es van començar a signar contractes, la gran majoria amb

Les oficines de General Lab estan a Barcelona. / LABCO IBERIA

cobertura estatal, amb serveis de prevenció de grans empreses. L’expansió territorial de General Lab a Espanya s’ha consolidat amb les incorporacions del Grupo Hospitalario Quirón el 1999 i d’UPS Hospitales el 2001. A més, el 2006 es va constituir General Lab Portugal. Fusió amb Labco i entrada de 3i en el capital

El 2007, quan General Lab ja era el laboratori clínic líder a Espanya, es va fusionar amb Labco, líder francès de laboratoris clínics, que en aquell moment comptava amb 115 centres en diversos països (França, Bèlgica, Itàlia i Alemanya) i una plantilla de gairebé 3.000 treballadors. General Lab es va integrar així a Labco Iberia. Després de l’operació, el conjunt dels accionistes de General Lab va passar a disposar del 14% de

FIGURA 1. PRINCIPALES DATOS DE LABCO IBERIA EN 2012 ESPAÑA

PORTUGAL

IBERIA

Facturación (millones €)

105

148

Actividad (millones de peticiones)

5,15

1,55

6,7

Actividad (millones de tests)

47,9

12,1

Personal

1.120

580

1.700 Font: Labco Iberia.

les accions de Labco. Aquesta fusió perseguia assolir sinergies a nivell de costos i ingressos i comptava amb l’avantatge que els dos grups tenien un criteri molt similar pel que fa a l’esperit empresarial i sobre el futur del sector. Posteriorment, el juny de 2008, el grup de capital risc 3i va invertir 130 milions d’euros en el projecte empresarial. Actualment, a més de 3i, altres firmes de capital risc (TCR Capital, Natixis Investment Partners i CIC Finance) controlen el 42% de Labco. Albert Sumarroca és conseller delegat de General Lab i director general de Labco Iberia i Josep Ignasi Hornos continua sent director general de General Lab. Labco, amb seu a París, va facturar 551 milions d’euros el 2011 (incloent Labco Iberia). Opera a 7 països i fa anàlisis clíniques a 15 milions de pacients l’any. Des de l’entrada de 3i al capital, Labco ha adquirit més de 80 laboratoris en diferents països europeus. Així, a Espanya, ha adquirit el grup hispà-portuguès Sampletest per 210 milions d’euros, així com altres laboratoris més petits. L’objectiu: mantenir el repte de seguir creixent, sempre a partir del rigor i la qualitat.

ESPECIAL / Sector farmacèutic

MóN empresarial febrer 2013

Especial

La indústria farmacèutica, en plena transformació MÒNICA DALUZ

El sector farmacèutic, tant a Espanya com a la res ta del món, es troba en un moment convuls i immers en un procés complex de canvi empresarial, dins un entorn sectorial inestable. A la indústria, la investigació es veu compromesa, espe cialment al nostre país, amb l’aprimament dels recursos de les administracions, i pel que fa a la distribució dels productes farmacèutics, el sector està sota mínims, pels retards en els pagaments per part de les comunitats au tònomes. La falsificació de fàrmacs, el copagament, la li beralització de les farmàcies o la transformació dels per fils laborals són altres temes que afecten aquest sector im prescindible per garantir la salut dels ciutadans. El model clàssic de la in dustria farmacèutica venia consistint en collocar una sèrie de productes al mercat i, paral·lelament, dedicar re cursos a la innovació. Quan l’empresa treia un nou pro ducte, els antics encara cir culaven, i era amb aquests beneficis que s’afrontaven les despeses d’investigació. Però ara aquest model ha canviat. Amb l’arribada dels genèrics, el fàrmacs antics, un cop perden la patent, als deu o dotze anys, veuen aca bada la seva vida comercial i desapareixen de la cartera de la companyia. Tal com ex plica José Manuel Rigueiro, director general d’Actelion Pharmaceuticals España, “dedicar, com es fa de mit ja, entre un 17 i un 20% de les vendes a investigar, im plica un esforç molt gran; de fet, no hi cap sector al món, excepte potser el de l’automòbil, que dediqui més diners que nosaltres a I+D. Que un medicament tingui un recorregut de deu anys, actualment, no és suficient.” Un altre repte que ha d’afrontar aquesta indús

El sector reclama la necessitat que l’Estat valori el preu de la innovació a l’hora d’establir el preu d’un fàrmac.

El sector farmacèutic és un dels que dedica més recursos a I+D. / SHUTTERSTOCK

tria, apart de la crisi global, és que cada vegada és més difícil trobar fàrmacs inno vadors, ja que en els últims trenta anys els avenços en aquest sentit han estat es pectaculars. A això s’afegeix el fet que la majoria de malal ties són cròniques. La po blació viu cada vegada més gràcies als fàrmacs, però, al mateix temps, la despesa es dispara i això provoca que l’Estat retalli el preu dels medicaments, la qual cosa, en moltes ocasions, afecta a la innovació. Des del sector es reclama la necessitat que l’Estat valori el preu de la innovació contemplant tots els factors col·laterals de la mateixa, a l’hora d’establir el preu d’un fàrmac. La si tuació està obligant a les empreses a desenvolupar els seus projectes, des del pri mer moment, no només des del vessant farmacològic, sinó també des del farmacoeconòmic, que és tot allò que pot demostrar que un fàrmac, malgrat el seu preu, pot tenir altres avantatges socials, com per exemple, l’estalvi del cost dels dies que el fàrmac en qüestió evi ta en baixes d’un treballador, o en llits d’hospital, si el me

dicament pot reduir els dies d’hospitalització. Sobre la situació de la in vestigació a Espanya, també s’ha pronunciat recentment el president de Grifols aler tant que “la manca de pro jectes subvencionats i les retallades en I+D+i per part de l’Estat i les comunitats autònomes pot empènyer a deslocalitzar la investigació

farmacèutica cap a altres països de la Unió Europea o, fins i tot, als EUA.”

Nous perfils laborals

La transformació del model de negoci en l’aspecte co mercial ha conduït al sector a replantejar-se el model tradicional de visita mèdica, caracteritzat per una àmplia xarxa comercial, tendint

cap a nous models basats en una visita més especialit zada amb xarxes comercials més reduïdes però de major riquesa de perfils. La tendèn cia és a passar de la figura de venedor a la de consultor. En els últims anys, a Espanya el número de visitadors mèdics s’ha reduït pràcticament a la meitat, entre d’altres coses, degut a la concentració de

La falsificació de medicaments és molt perillosa per a la indústria. / SHUTTERSTOCK

GESTIÓ DIÀRIA DE L’OFICINA DE FARMÀCIA Al servei dels farmacèutics des del 1946, oferint tot el suport que requereix el professional de la farmàcia de cara al desenvolupament del seu negoci. Amb més de 65 anys d’experiència en el sector farmacèutic i amb prop del 35% de les farmàcies de Barcelona com a clients, ZALOGAN10 l’assessorarà de manera personalitzada, oferint-li les millors solucions.

ÀREA FISCAL Altes d’activitat Presentació i tramitació d’Impostos Confecció de les seves comptabilitats Llibres oficials Planificació tributària Assistències i Inspeccions AEAT i Ag. Trib. Catalunya Assessorament permanent i informes periòdics ÀREA LABORAL Nòmines. Contractes Assegurança social i retencions IRPF Altes i baixes d’empresa i treballadors Reclamacions a la Seguretat Social Prevenció de Riscos Laborals i Protecció de Dades Acomiadaments i conflictivitat laboral Traspassos i Compravendes d’oficines de Farmàcia Despatx d’advocats Gestions als Registres Oficials Gestió Immobiliària Assegurances

La gestió integral és un element bàsic per al futur de la seva Farmàcia c/ Pau Claris, 95, 3ª planta - 93 412.06.83 - 08009 BARCELONA www.zalogan10.com

ESPECIAL / Sector farmacèutic

S’està produint un traspàs del poder de prescripció dels medicaments dels metges als sectors econòmics, on, més enllà de la decisió del professional sanitari, hi ha elements de gestió que determinen el fàrmac a prescriure.

laboratoris, a través de les successives fusions, que ha implicat una reducció de personal. Algunes companyies estan apostant per perfils amb capacitat de comunicar científicament les avantatges del fàrmac. D’altra banda, la globalització ha permès a les empreses nacionals mantenir el seu nivell de creixement gràcies a focalitzar els seus esforços cap als mercats exteriors, la qual cosa està provocant una demanda de perfils d’exportació. Pel que fa a les plantilles tècniques, per a aquestes continuaran existint oportunitats en els camps de nous projectes, I+D i control de qualitat. Si parlem de farmàcies, a més de la tasca sanitària que duen a terme els farmacèutics, cada vegada cobren més importància altres aspectes relacionats amb el vessant comercial d’aquest

tipus d’establiment. Al sector es considera fonamental que el farmacèutic ampliï la seva capacitat i competència professional per abordar les qüestions tant sanitàries, com de gestió empresarial, comercial, etcètera.

Perspectives de futur

D’ara en endavant, cal destacar les noves línies de negoci que es podrien obrir en els propers anys. La població envelleix i les malalties degeneratives, com ara l’Alzheimer, constituiran un dels reptes del sector farmacèutic a mig termini. El càncer és una altra de les patologies per a les que caldrà desenvolupar productes més eficaços. El fet que la demanda de carn al món vagi al alça, també obre un interessant segment de mercat en matèria de salut animal. Diverses fonts del sector preveuen un panorama on conviuran grans companyies amb un extens ventall, que desenvoluparan tant fàrmacs per als humans com per a la salut animal, així com medicaments genèrics, etcètera, amb empreses més petites que aprofitaran determinats segments de mercat i es centraran en productes més innovadors, especialitzats en àrees concretes, com teràpies genètiques, cèl·lules mare,... i acumularan un alt nivell de coneixement sobre aquest tipus de patologies, amb la conseqüent fortalesa pel seu valor empresarial. Tal com apunta Rigueiro, “quan una gran companyia compra una altra molt experta en un camp, aquesta experiència es difumina, es perd”, i, en aquest sentit, explica que “les companyies petites solen vendre els seus projectes a companyies més grans perquè el cost de desenvo-

faldon_medicampus_2011.pdf 1 08/03/2012 11:56:01

CMY

MóN empresarial febrer 2013

Al farmacèutic, se li demanen cada vegada més competències professionals. / SHUTTERSTOCK

lupar un fàrmac no el poden assumir.” Altres tendències del sector auguren més fusions i adquisicions, més pressió econòmica i un traspàs del poder de prescripció dels medicaments dels metges al sectors econòmics, en la línia del que ve succeint en els últims anys, on, més enllà de la decisió del professional sanitari, hi ha elements de gestió que determinen el fàrmac a prescriure. Pel que fa als punts de distribució, aquests s’enfronten a la possibilitat d’assistir a la liberalització del sector. El Ministeri d’Economia està estudiant la possibilitat que

qualsevol persona o empresa pugui obrir una farmàcia. En cap moment es qüestiona la direcció tècnica, que continuaria en mans dels farmacèutics, però la possibilitat que s’obrin les portes al capital privat, fa témer l’entrada de les gran cadenes de distribució, com ja està passant a altres països. Des de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) s’alerta del que ells consideren un perill per a l’usuari, ja que, en paraules del seu president, Fernando Redondo, “els fàrmacs no són un bé de consum a l’ús: són d’interès social i la seva utilització comporta riscos.”

El Govern central està estudiant a possibilitat que qualsevol persona o empresa pugui obrir una farmàcia.

ESPECIAL / Sector farmacèutic

febrer 2013 MóN empresarial

DAFO

Debilitats

Fortaleses

• El sector està vivint un moment de canvi de model de negoci i moltes empreses, tant a la indústria com a la distribució, quedaran fora de joc. • El creixement del mercat de la falsificació de medicaments pot generar una guerra de preus que empobriria el sector, amb incidència directa sobre els departaments d’investigació i desenvolupament.

• La capacitat d’exportació de la industria farmacèutica a Espanya està mantenint el nivell de creixement de les empreses nacionals. • En l’actualitat, la competència d’aquesta indústria en matèria d’investigació és notable, i tots els actors implicats, especialment les administracions, s’han de responsabilitzar de mantenir aquest nivell de creació de valor.

Amenaces

Oportunitats

• Les retallades de l’Administració poden incidir en la pèrdua de capacitat per investigar i innovar, amb el conseqüent risc de deslocalització d’aquests departaments. • Els retards en el pagaments per part de les administracions i els canvis continus de la legislació allunyen les inversions estrangeres.

• Per als professionals del sector, els nous requeriments del mercat farmacèutic constitueixen una oportunitat per adaptar-se a una nova realitat. La formació en camps com la gestió o el màrqueting o l’ús de les noves eines informàtiques són alguns d’aquests requeriments. • Nous segments de mercat s’obriran en el futur i hi haurà espai per al desenvolupament tant de les companyies que optin per una especialització dins una dimensió i estructura reduïdes, com de les grans companyies internacionals, que seguiran sent molt potents a diversos nivells.

PG_GENCAT_MonEmpresarialCat_239x174_Nais_Empresa.pdf

CMY

27/02/13

11:22

ESPECIAL / Sector farmacèutic

MóN empresarial FEBRER 2013

Entrevista a José Manuel Rigueiro, Director General d’Actelion Pharmaceuticals España

“La imatge d’Espanya és dolenta: a un país que no paga no s poden planificar projectes” Amb motiu del seu nomenament el passat mes de novembre, entrevistem José Manuel Rigueiro, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, Màster en Marketing per ESADE, AMP per Insead i PDD per IESE. Rigueiro ens dóna la seva visió del panorama actual del sector farmacèutic i ens parla de les particularitats del mercat delS fàrmacs orfes. Mónica Daluz

Posi’ns en antecedents sobre Actelion, faci’ns un flash de l’empresa i de la seva filial espanyola. Actelion és una companyia suïssa, biofarmacèutica, fun· dada fa vora de 15 anys que, a nivell global, factura 1,5 mi· lions de francs suïssos i que cotitza a la borsa de Zuric. Actelion es dedica a inves· tigar, desenvolupar, produ· ir i comercialitzar fàrmacs per patologies orfes o rares, malalties que afecten a un percentatge molt petit de la població. Nosaltres som la filial espanyola de la compa· nyia, que va ser creada fa uns 12 anys, i som l’eina comerci· al i d’investigació de l’empre· sa. Parlem d’investigació hospitalària... En el procés desenvolupa· ment d’un fàrmac hi ha una fase final que és la de tenir presència a un hospital, i aquí a Espanya tenim personal que es dedica específicament a això. Estan especialitzats en productes orfes. Quines particularitats té aquest segment de la industria farmacèutica? Es tracta d’un subsecor que dóna servei a un número molt petit de la població. I això su· posa que l’única manera que el fàrmac sigui rendible co· mercialment i que, per tant, pugui existir, és que tingui un preu molt més elevat que els fàrmacs habituals. Els fàr· macs per a la grip o la hiper· tensió, per exemple, tenen un preu més ajustat perquè afec· ten a molta població. Però els requeriments d’investigació, lògicament, són els mateixos per a uns i altres. Quines malalties tracten amb els seus fàrmacs? La hipertensió pulmonar arte· rial, que és un problema que afecta al conducte que uneix

“Els fàrmacs orfes són tots finançats per l’Estat o per les comunitats; sinó, la seva existència seria inviable.”

el cor amb els pulmons. Es tracta d’una patologia mino· ritària a Espanya, i és mortal. Tenim un altre grup de medi· caments per al tractament de la síndrome de Gaucher, una malaltia molt servera i molt minoritària. I una altra línia de productes per combatre el trastorn de Niemann Pick C, una malaltia neurològica encara més minoritària, que provoca en els afectats mo· viments estranys (apràxia) i fa que estiguin pràcticament desconnectats socialment. I amb quines vies de finançament compten? Aquest tipus de fàrmacs són tots finançats per l’Estat o les comunitats, sinó seria in· viable: és inassumible que la població pugui abonar el seu preu. El sector privat col·labora en aquest tipus de projectes? A altres països és molt habitual buscar finançament per aquesta via. A d’altres països sí que és habitual, sobre tot als EUA, però a Espanya i a Europa no hi ha tradició. Nosaltres col· laborem amb associacions de pacients i, de fet, ens plante· gen la idea que grans corpo· racions espanyoles, dins les seves àrees de RSC, valorin la possibilitat d’ajudar-los. Però es un tema molt incipient, és difícil... Com a recent estrenat director general d’Actelion Pharmaceuticals España, quins són els seus objectius?

“Les associacions de pacients plantegen que les grans corporacions espanyoles, dins les seves àrees de RSC, valorin la possibilitat d’ajudar-los.”

“Cada vegada hi ha més barreres que impedeixen l’accés dels pacients als fàrmacs.” José Manuel Rigueiro. / M. D.

En tinc diversos. Un d’ells és consolidar els fàrmacs que tenim actualment al portfoli. Són productes que encara te· nen recorregut de patent, que és la que fixa el termini de comercialització d’un fàrmac: quan aquesta es perd, entren els medicaments genèrics i la vida comercial del producte pràcticament desapareix. Un altre objectiu es focalitza en ajudar als centres a diagnos· ticar els pacients. Nosaltres, als hospitals, no només hi anem a promocionar el nos· tre fàrmac, sinó que hi fem un treball de partners. Els hem d’ajudar a desenvolupar eines conjuntes que ens permetin identificar als pacients que es pugin beneficiar d’aquest tipus de fàrmac. Un repte important és també la col·laboració amb les admi· nistracions públiques perquè aquests fàrmacs siguin acces· sibles a tothom, que el preu no sigui un factor limitant.

Com estan afectant a la industria farmacèutica les retallades de la despesa per part de les administracions? El sector de la farmàcia ho està passant molt malament amb les retallades. Cada vega· da hi ha més barreres que im· pedeixen l’accés dels pacients als fàrmacs. Què opina sobre el copagament farmacèutic? Es tracta d’una mesura clara· ment impopular, i és cert que hi ha gent que no pot assumir el copagament, és un drama, però la polèmica sobre aquest tema ve de la percepció social del que és gratis i del que no ho és. Un ciutadà pot estar molt indignat per haver de pagar 20 euros per un medi· cament, i potser se n’està gas· tant 70 en telèfon mòbil... I està a favor de la liberalització de les farmàcies? Si els metges poden tenir una consulta privada on vulguin, per què no una farmàcia? El

Col·legi de Farmacèutics hi està en contra, però jo crec que el col·lectiu de professi· onals a l’atur hauria d’estar-hi a favor. La qüestió és que es· tem en un entorn molt regulat i, per tant, cal que les regles del joc durin un cert temps. No pot ser que es canviïn les normes cada sis mesos per reial decret. Quan jo demano inversions a la meva compa· nyia, per exemple, per instal· lar una planta de producció al nostre país, sempre em diuen que l’entorn és terri· blement canviant i que l’Estat no ens paga. El termini per satisfer deutes és enorme, i això obliga a demanar crèdits constantment. En la cultura anglosaxona, per exemple, el pagament és sagrat. La imatge d’Espanya com a país ara ma· teix és dolenta: a un país que no paga o ho fa amb un any de retard no s’hi poden planificar projectes, perquè es el risc percebut és molt alt.

ESPECIAL / Sector farmacèutic

MóN empresarial FEBRER 2013

Entrevista a Rafel Aguilar, Gerent de XarxaFarma

“XarxaFarma ha defensat sempre la professió farmacèutica com el primer esglaó dins del sistema sanitari” Lluny de consistir simplement en dispensar medicaments, la funció dels farmacèutics és, actualment, clau en el dia a dia dels múltiples usuaris que s’apropen a les farmàcies a la recerca d’una atenció propera i d’un assessorament a l’alçada de les seves necessitats. En aquest escenari, del qual el sistema sanitari se’n beneficiarà col·lateralment, la formació i les competències dels farmacèutics hauran de ser els puntals on es recolzi la professió, aspectes pels que vetlla ben de prop XarxaFarma, una associació nascuda ara fa 11 anys i que avui en dia aplega més de 2.500 farmacèutics catalans. Quins van ser els objectius fundacionals que van guiar la posada en marxa de XarxaFarma? Els objectius dels socis fundadors van ser preparar la central i els associats davant de possibles canvis legislatius i/o de mercat, que aleshores semblaven llunyans i difícils d’esdevenir i que al final han acabat produint-se. Un rodatge que ha permès que estiguem més preparats per fer front als nous entorns de competència i a les exigències dels clients. El benestar de les persones és l’epicentre de la seva activitat. De quins elements cal dotar o quins canvis cal introduir en l’actual atenció farmacèutica? Les farmàcies del grup tenen com a objectiu vetllar per la salut i el benestar dels seus pacients. En aquest marc de treball, els nostres farmacèutics desenvolupen la seva tasca assistencial, des del consell actiu a nivell de taulell i des de la qualitat dels serveis que ofereixen als seus pacients. I quin valor afegit aporta XarxaFarma? Quins beneficis ofereixen a l’usuari final a través de les farmàcies que gestionen? Les farmàcies XarxaFarma ofereixen un ampli ventall de serveis als seus clients: el sistema de fidelització més actiu que existeix actualment a nivell d’oficina de farmàcia, amb més de 149.000 targetes de fidelització emeses i 61.885 xecs descompte lliurats durant l’any 2012; la revista InfoXarxa, totalment renovada, amb una periodicitat bimensual i un tiratge de 90.000 revistes, on els clients poden trobar entrevistes, articles de salut i consells dels nostres farmacèutics; díptics amb informació i consells sobre determinades patologies

“Els pacients han de ser tractats des d’una visió global, contemplant tots aquells productes i serveis que s’adrecen a millorar el seu benestar.”

“Les farmàcies del grup treballen per garantir una atenció sanitària de proximitat i de qualitat.”

portat tanta confusió com ara la implantació de l’euro per recepta o el copagament? Les farmàcies han hagut de fer un esforç important aquests últims mesos per informar a la població dels canvis duts a terme per l’Administració, la qual cosa, en molts casos, ha fet que s’alentissin i entorpissin els actes de dispensació. Per altra banda, davant les baixades de preus dels medicaments, les farmàcies es veuen obligades a desenvolupar nous serveis i activitats per poder garantir la seva viabilitat.

menors que s’emmarquen dins les campanyes de salut que desenvolupen les nostres farmàcies. Ara més que mai, els farmacèutics han de ser assessors i no “simples dependents” de medicaments? Des dels seus orígens, XarxaFarma ha defensat la professió farmacèutica com el primer esglaó dins del sistema sanitari. Les farmàcies del grup treballen per garantir una atenció sanitària de proximitat i de qualitat, dedicant esforços a oferir continguts professionals a tots els actes de taulell. Una atenció de qualitat a les farmàcies, sobretot pel que fa a trastorns menors com són les varius, els polls, els refredats comuns, etc. beneficiarà el sistema sanitari disminuint els col·lapses existents? Efectivament, tal com dèiem es pot entendre la farmàcia com el primer esglaó dins l’atenció primària, sobretot pel que fa a les patologies menors a través de la indicació farmacèutica. I també pot tenir un important paper en el camp de la prevenció de les malalties a través del consell farmacèutic. Com preparen o quines eines de formació i/o reciclatge ofereix

Rafel Aguilar, gerent de XarxaFarma / CEDIDA

XarxaFarma als més de 2.500 professionals farmacèutics que ja s’han sumat al projecte? XarxaFarma ofereix als farmacèutics i als equips de treball de les seves farmàcies un ampli programa de formació continuada en temes de salut, novetats farmacològiques, patologies menors, etcètera. Aquest programa formatiu permet millorar els coneixements dels professionals que treballen a les nostres farmàcies. Els serveis auxiliars com la parafarmàcia o els serveis d’ortopèdia i assistencials també

troben el seu lloc en el concepte de farmàcia que vostès defensen. Com incideix aquesta nova dimensió de la farmàcia en la qualitat de vida de l’usuari final? XarxaFarma entén que els pacients que van a les seves farmàcies han de ser tractats des d’una visió global i, per tant, hi tenen cabuda tots aquells productes i serveis que s’adrecen a millorar la salut i el benestar de les persones. Com els està afectant i s’estan enfrontant a l’actual marc sòcioeconòmic, marcat per les retallades sanitàries i mesures que han

XarxaFarma ha arrencat el 2013 amb l’objectiu d’implantarse i consolidar la seva presència a Madrid a través de NeoxFarma. En quin punt es troba el procés? Tot just hem fet les primeres captacions de clients, però de moment estem contents amb els resultats i amb la resposta de les farmàcies de la zona de Madrid. Si ens fem forts a Madrid com ho som a Catalunya, aconseguirem tenir presència majoritària en els dos mercats més grans i potents de l’estat espanyol. I això ens permetrà tenir una posició de força excel·lent en les nostres negociacions amb els laboratoris i seguir millorant contínuament els serveis que reben els nostres associats.

Sector farmacèutic / ESPECIAL

FEBRER 2013 MóN empresarial

Entrevista a jorge briones

“Estem vivint una guerra econòmica on cada dia hi ha morts i ferits” Jorge Briones és metge especialista en ginecologia i tècniques de reproducció assistida. Recentment, ha estat reconegut per la seva llarga trajectòria professional, de la que se’n sent especialment orgullós, ja que ha pogut gaudir amb la seva professió conjugant passió, constància, professionalitat i reconeixement.

Ernesto ortiz

Quina ha estat la seva trajectòria professional? Vaig estudiar la carrera de Medicina al Clínic i em vaig especialitzar a l’Institut Dexeus (Barcelona), on posteriorment vaig treballar durant 13 anys com a agregat. Després em vaig dedicar a la meva pràctica professional independent, compaginantla amb la medicina pública. Sempre he estat lligat a l’especialitat de la reproducció assistida d’una forma activa. Com han evolucionat les tècniques de reproducció assistida durant els últims anys? L’evolució de les tècniques de reproducció assistida ve marcada per la investigació en el camp de la biologia, no tant en el mèdic. No obstant, ambdues disciplines estan relacionades. De fet, jo formo part d’un Comitè d’Experts que ens reunim periòdicament, i és en aquest moment quan es produeix un traspàs de la informació. Sanitat pública o privada? Amb quina es queda? Són dos mons totalment diferents. Jo diferenciaria entre ambulatoris i hospitals, si bé es cert que hi ha professionals que treballen en els dos centres mèdics. La diferencia principal entre la sanitat pública i la privada és que a la primera hi ha molts funcionaris… En el meu cas, he estat tant en ambulatoris com en hospitals, i per tal d’absorbir coneixements, –la medicina no només consisteix en curar, sinó també en intentar atendre les necessitats humanes de les persones- el fet d’haver passat pels dos tipus de centres m’ha ajudat a créixer tant personalment com professionalment. Un sempre te aquella tendència

desinteressada, altruista, per aquesta professió, i totes les experiències viscudes ens enriqueixen. El que sí que és cert és que és difícil viure només de la medicina pública (salaris baixos), i per això molts professionals, com en el meu cas, la compaginen amb la disciplina privada. La situació actual és difícil en tots els àmbits, però la sanitat ha patit moltes retallades en els últims temps a causa de la crisi econòmica, com ho valora? Que què n’opino? De veritat vol que li digui? Tot plegat és una absoluta vergonya. Estem vivint una guerra, sí, una guerra econòmica on cada dia hi ha morts i ferits. I el més preocupant de tot és que no es veuen perspectives de millora. Ens estem carregant tot allò fonamental en una societat del benestar, l’educació, la sanitat, les pensions… La gent gran, aquells que han ajudat durant les seves vides a millorar el país resulta que, ara que els tocaria descansar i gaudir de la vida, no poden fer-ho. Les societats, com tot a la vida, formen part d’un cercle: neixen, es desenvolupen i moren. Socialment estem degenerant, estem a la última fase, en caiguda lliure. El noto especialment pessimista… És cert. Els polítics no paren de recordar-nos que els valors de la democràcia avui dia no tenen sentit. Per què ajuden als bancs? Doncs perquè així els diners que injecten retornen a l’Estat. El mercat s’ha desplomat, la gent que té diners no els gasta perquè té por, amb la qual cosa el capital no circula. Aquesta situació afecta tots els àmbits socials, és una cadena.

“No es veuen perspectives de millora. Ens estem carregant tot allò fonamental en una societat del benestar: l’educació, la sanitat, les pensions...” “Els polítics no paren de recordarnos que els valors de la democràcia avui dia no tenen sentit. Ajuden als bancs, perquè així els diners tornen a l’Estat.”

Jorge Briones, durant l’entrevista. / RAQUEL FERREIRA

Hi ha sortida? Què podem fer per tal de ser optimistes? L’optimisme ha d’estar sempre present. Cada dia és l’últim, no durarem eternament i això és quelcom que hem de tenir molt present. Un dia passa, i aquest mateix dia ja mai més no tornarà. Hem de deixar a un costat la rutina i tots hem de participar per tal de poder redreçar aquesta situació. Si bé és cert que és molt difícil trencar el cercle viciós actual, cadascú, dins del seu àmbit, ha de procurar ser més net, més honest, més transparent i així podrem arribar a ésser

més feliços. La pena és que amb això no n’hi ha prou per millorar globalment com a societat, tot i que hi ha molta gent bona. Pel que fa a la sanitat, també hem de mirar cap al futur amb optimisme, en cas contrari no podrem avançar. Jo proposaria un repartiment de la sanitat en un 51% pública i el 49% restant de capital privat. Així es crearia un bon equilibri, l’Estat seguiria mantenint el control, però les aportacions privades frenarien les enormes inversions públiques i el capital estaria més controlat.

“Proposo un repartiment de la sanitat en un 51% pública i el 49% restant de capital privat.”

Saló dels Màsters i Postgraus FUTURA

Fes-te veure Fes-te fan a pots guanyar una beca a Dublín per estudiar anglès.*

Un cercador gratuït d’informació i orientació acadèmica que complementa la visita presencial.

Recinte Montjuïc 15-16 Març 2013 * Consulta les bases notarials a www.salofutura.com

www.salofutura.com

Segueix-nos a: