REVISTA LA TERANYINA •
PEL DAVANT
•
TREBALLS DE LES CLASSES.
•
DESEMBRE 2015
1r TRIMESTRE
GUANYADORS DELS PREMIS LITERARIS “JOAN MANÉ I GUILLAUMES”
•
EL RACÓ DE L’AMPA
•
PÀGINA VERDA
•
BIBLIOTECA DE L’ ESCOLA.
•
BIBLIO@CCÉS
•
CONCURS BARRINA BARRINA
L’HORT DE L’ESCOLA!
DESEMBRE 2015
PÁGINA 2
PEL DAVANT Experimentació, ciència, manipulació, observació... són un reguitzell de paraules que sovint utilitzem a l’escola, ja no tan sols a l’àrea de medi sinó en qualsevol activitat que desenvolupem a l’aula . Aquest curs el professorat de l’escola ha posat els seus esforços, coneixements i formació en poder treballar la ciència a l’escola com una àrea experimental. Una àrea on, a més a més de la part teòrica, la part experimental hi tindrà un paper important per tal que l’alumnat pugui ser capaç de descobrir, crear hipòtesis i poder arribar a una conclusió. El treball en equip serà una de les eines necessàries per poder portar a terme aquests tipus d’activitats. La robòtica ha fet acte de presència a l’escola al Cicle Superior, però la ciència també es troba diàriament al costat dels alumnes d’EI amb la manipulació i observació de materials diferents a les hores de tallers, a les aules de Cicle Mitjà i a Cicle Inicial amb pràctiques de tot allò que es treballa. No podem deixar de banda el món que ens envolta. Estem envoltats de ciència i noves tecnologies que hem de conèixer per tal que l’educació del nostre alumnat sigui més enriquidora.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 3
P3. LA CLASSE DELS CONILLS HEM PLANTAT A L’HORT DE L’ESCOLA ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS CONILLS, HEM ANAT A PLANTAR A L’HORT DE L’ESCOLA. EN TOMÀS, UN AVI DE L’ESCOLA, ENS HA AJUDAT MOLT.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 4
HEM PLANTAT ESCAROLES, COLS I BLEDES EL MES D’OCTUBRE.
I FAVERES EL MES DE NOVEMBRE.
La classe de P3
DESEMBRE 2015
PÁGINA 5
P4. LA CLASSE DELS GATS Els nens i nenes de P4 som: La classe dels gats! Per escollir el nom de la nostra classe vam fer una pluja d'idees sobre diferents animals que ens agradaven, vam fer una votació i l'animal que va tenir més vots va ser el gat. A partir d’aquí vam començar el nostre projecte sobre els gats ja que teníem ganes d'aprendre coses noves d’aquests animals. En primer lloc, vam fer una conversa exposant totes aquelles coses que creiem que sabíem sobre els gats. Després, va ser el moment de fer preguntes sobre coses que volíem investigar. Cadascú va escollir una pregunta i se la va emportar a casa per descobrir la resposta amb l’ajuda de la seva família. Després, a la classe, vam fer exposicions oral, per explicar i compartir la informació amb la resta de companys/es. Ens agrada molt explicar als altres tot allò que anem investigant!
DESEMBRE 2015
PÁGINA 6
A més a més, a la classe teníem un espai amb tota la informació que vam trobar sobre gats (contes, fotografies, ninots, revistes, objectes,...) per poder consultar-la sempre que ens fes falta.
La classe de P4
DESEMBRE 2015
PÁGINA 7
P5. CLASSE DELS TIGRES Al setembre, quan vam començar P5 havíem de posar-li un nom a la nostra classe. Vam pensar que el que més ens agradava eren els animals, llavors cada nen i nena va dir quin animal li agradaria ser. En vam proposar molts: conills, panteres, dofins, rates, tigres, peixos i elefants. Per arribar a un acord vam fer votacions i amb 9 vots va guanyar EL TIGRE!!! Amb l’ajuda de les nostres famílies hem fet un projecte i hem aprés moltes coses: com és un tigre, on viuen, con neixen, quins tipus de tigres hi ha, què mengen...
DESEMBRE 2015
PÁGINA 8
A la classe hem fet una selva perquè tots els tigres que hem portat tinguin un lloc per viure. Hem fet palmeres, herba molt alta on s’amaguen els tigres quan cacen, un riu perquè beguin aigua, un pont i la caseta dels vigilants de la selva que és de fusta com la dels pares del Tarzán. Encara tenim moltes curiositats i hem de pensar quin serà el proper projecte per aprendre investigant! Fins aviat!
La classe de P5
DESEMBRE 2015
PÁGINA 9
1r. CLASSE DELS CORRECAMINS Els correcamins i l’escola El nom de la nostra classe és “La classe dels correcamins”. Aquests animals sí que existeixen en realitat. Són aus que corren molt, poden arribar als 30Km/h. Els podem trobar al sud dels Estats Units i al nord de Mèxic. Poden medir 60 cm de llarg. S’alimenten de sargantanes, insectes i d’altres animals petits.
Aquí teniu una foto d’un correcamins de veritat.
LA NOSTRA ESCOLA A Medi vam començar a parlar de la nostra escola, l’Escola Sant Domènec. Per a què serveix una escola, què tenim a les classes, qui hi treballa, què fem, … i també de l’edifici. Vam agafar la càmera fotogràfica i de dos en dos vam anar a diferents espais de l’escola i vam fer fotografies.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 10
Aquí en teniu unes quantes. Si no sabeu d’on són ens ho podeu preguntar.
La classe de 1r. La classe dels Correcamins
DESEMBRE 2015
PÁGINA 11
2n A. CLASSE DELS TAURONS Els nens i nenes de la classe de 2n A vam aprendre que un tauró blanc pot fer fins a set metres de llarg i pesar 3000 kg! Vam voler saber com n’era de gros un tauró i en vam fer un de tamany real.
El vam dibuixar en un paper de set metres. Després el vam retallar i pintar.
És molt llarg i gros!
DESEMBRE 2015
PÁGINA 12
Un tauró blanc pesa igual que 100 nens i nenes de 30 kg!
La classe de 2n A
DESEMBRE 2015
PÁGINA 13
2n B. CLASSE DE LES ÀLIGUES A la classe de 2n B hem treballat el tema EL PAS DEL TEMPS. Vam decidir que cadascú es construiria un rellotge de sorra. Per fer-ho hem fet els següents passos:
1 . Amb un cartró vam fer la base i el sostre del rellotge.
2.
El vam enganxar amb una cinta .
3. Ho vam pintar amb pintura.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 14
4. Vam tallar dues ampolles d´aigua petites. Vam anar al sorral i amb un sedàs vam fer sorra fina.Vam omplir una de les dues ampolles.
5. Abans d’ajuntar-les vam fer un forat al tap. Vam ajuntar les dues ampolles amb cinta aïllant, vam enganxar les bases i… A PUNT PER FER SERVIR!
Ens van quedar uns rellotges la mar de macos!
La classe de 2n B
DESEMBRE 2015
PÁGINA 15
3r. CLASSE DEL TURÓ DE LA PÒPIA LES FUNCIONS VITALS A medi hem treballat les funcions vitals que són la nutrició, la reproducció i la relació. Sobretot hem vist la relació i en ella intervenen: els sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor. Hem estudiat i treballat els cinc sentits que són: la vista, l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte i les seves parts. Des de que hem començat aquest tema, tenim un personatge nou a l’aula, és el nostre amic “els ossos”. Amb ell hem estudiat els ossos i els músculs. També hem retallat i muntat un ninot de peces retallables. Després de treballar tot el tema hem parlat i hem après que: - Els ossos són rígids. - Una articulació és el punt on s’uneixen dos o més ossos. - Els tendons serveixen per unir els músculs als ossos. - El cos està format per més de dos-cents ossos. - Els ossos aguanten el cos dret- Les costelles protegeixen els pulmons. - L’aparell locomotor està format per: l’esquelet, els músculs i les articulacions. - Els ossos dels nens petits són més flexibles i per això al caure no es trenquen com una persona gran. - Els músculs són tous. - El cos està format per més de sis-cents músculs. - Els músculs serveixen per moure’ns. - Els nervis porten informació al cervell. - El sistema nerviós està format per : els nervis, la medul·la espinal i el cervell.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 16
- Per dins de la columna vertebral passa la medul·la espinal que porta informació al cervell. - Cada sentit té un òrgan i són : l’ull, la pell, el nas, la llengua i l’orella. - La vista ens diu si un objecte es lluny o a prop, si és gran o petit,.. - El tacte ens diu si un objecte és tou o dur, calent o fred. - L’oïda ens permet escoltar els sons. - El sentit de l’olfacte serveix per informar-nos de les olors. - La llengua té uns puntets que es diuen papil·les gustatives i serveixen per dir-nos els sabors de les coses. - Cada sentit té un nervi que porta informació al cervell. - La nutrició ens permet menjar i respirar per créixer i viure. - La reproducció ens permet tenir fills. - La relació ens informa sobre el que ens envolta. I segur que ens hem deixat més coses.
La classe de 3r
DESEMBRE 2015
PÁGINA 17
4t A. LA CLASSE DEL CASTELLOT FEM UNA EXPOSICIÓ ORAL ENTRE TOTS I TOTES La classe de 4t A hem treballat l’alimentació. Primer de tot repartir els diferents guions. Després cadascú va escriure el seu paper per poder estudiar -ho després. Entre tots vam pintar i dibuixar la piràmide dels aliments, i diferents cartells. Vam retallar i enganxar-ho tot en dos murals diferents. A casa ens vam estudiar el que vam escriure i a la classe vam fer l’assaig. Ens vam gravar per veure com quedava. L’endemà va venir l’altre quart i els hi vam exposar el treball. Ells també van fer el mateix, ens van explicar diferents parts del cos humà. Hem après quins aliments són més necessaris pel nostre cos. Hem après que els aliments ens aporten matèria per construir els teixits de la pell, energia per realitzar les activitats diàries i per últim ens aporten elements reguladors o nutrients (vitamines, fibra, minerals, aigua, proteïnes, hidrats de carboni, ...). I això ha estat una de les coses que hem fet la classe de 4t A.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 18
La classe de 4t A
DESEMBRE 2015
PÁGINA 19
4t B. LA CLASSE DEL CASTELLOT Els nens i nenes de la classe de 4t B aquest curs estem treballant el cos humà. Concretament, estem treballant les parts del cos i els aparells que tenen a veure amb la nutrició humana. Hem fet exposicions per parelles on hem parlat de l’oxígen, de la sang, dels nutrients, de la circulació, de l’excreció, de la digestió, de l’intestí…
Ho vam fer amb els nostres companys de 4t A. A alguns ens va fer molta vergonya però… creiem que ho vam fer molt bé perquè ens van aplaudir molt!
DESEMBRE 2015
PĂ GINA 20
TambĂŠ ens vam divertir molt i ens encantaria tornar-ho a fer ben aviat!!
La classe de 4t B
DESEMBRE 2015
PÁGINA 21
5è. PRIMÀRIA Relaciona els minerals de les següents imatges amb el seu nom:
1 A. OR
2
3
B. GALENA
C. QUARS
D. PIRITA
4
Solucions: 1/C 2/D
3/B
4/A
1.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 22
2. Relaciona les imatges de les roques que et mostrem amb el seu nom:
1
A - CONGLOMERAT
2 B - PISSARRA
3
C - GRANIT
4
D - ROCA VOLCÀNICA
5
E - OBSIDIANA
La classe de 5è
Solucions: 1/C 2/D 3/B 4/E 5/A
DESEMBRE 2015
PÁGINA 23
6è. PRIMÀRIA PROJECTE RIUS El dia 12 de novembre la classe de 6è vàrem anar al riu Foix per tal de fer una recerca científica, el Projecte Rius. L’escola fa molts que hi participa, observant, inspeccionant, investigant i recollint dades per tal de possibilitar l’apropament al riu d’una manera pràctica i educativa. Aquest projecte és una iniciativa de l’Associació Hàbitats, una entitat sense ànim de lucre que, des del 1997, treballa per apropar les persones als rius i les rieres. ANEM PER FEINA! El mostreig de camp de les inspeccions del projecte Rius s’estructura en tres blocs. Aquí teniu les dades de la nostra inspecció del Riu Foix a Casa Riera. A.- La qualitat hidrogràfica 1.
L’hàbitat. Vam observar si l’aigua fluïa, si era molt ràpida i si hi havia ombra.
2.
El bosc de ribera. Vam veure plataners, un om i un pollancre.
3.
El cabal. Vam calcular-lo amb un fórmula matemàtica i era de 0,0946m3/ s. Abans havíem calculat l’amplada , la fondària del riu i la velocitat en que fluïa l’aigua.
4.
Les alteracions. Vam poder veure que l’aigua era tèrbola, fangosa i amb olor de claveguera.
B.- La qualitat fisicoquímica. 1.
La temperatura era de 15ºC.
2.
El PH de 7.
3.
La transparència era bona.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 24
C.- La qualitat biològica. 1.
Els macroinventrebrats. Són els bioindicadors per valorar la qualitat de l’aigua. Van trobar moltes sangoneres, mol·lusc (Ancylidea i Physidae) i efemeròpters (Baetidae). Segons el resultat d’aquest índex de macroinventrebats la qualitat del l’aigua és deficient.
2.
La biodiversitat. En quant a vegetació hi havia plataners, esbarzers, canyes, un om, un pollancre i herbes, entre les que vam descobrir bolets.D’animals en vam veure molt pocs, bàsicament insectes, aranyes i vam escoltar el cant d’algun ocell.
El que més ens va agradar d’aquest sortida va ser entrar a l’aigua i buscar animalets. Els nens i les nenes que portaven botes d’aigua van entrar al riu per buscar animalons que viuen a l’aigua, moltes vegades amagats sota les pedres, són els anomenats macroinventebrats. Després la resta els observaven amb la lupa per tal de classificar-los. A partir d’aquesta classificació i de l’observació de l’estat del riu en general podem concloure que el Riu Foix en aquest tram està MALALT. Malgrat aquest resultat ens ho vam passar d’allò més bé i esperem tornar-hi aquesta primavera
La classe de 6è
DESEMBRE 2015
PÁGINA 25
GUANYADORS DELS PREMIS LITERARIS “JOAN MAÑÉ I GUILLAUMES” Aquest any s’ha celebrat la XXVIIena edició d’aquests Premis Literaris que organitza el Grup d’Estudis Rapitencs. La nostra escola, una vegada més, hi ha participat. Hi pot participar tothom qui vulgui des de P3 fins a adults. Les bases d’aquests Premis es poden trobar a la web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es fan arribar als mitjans de comunicació comarcals i en algunes botigues del nostre poble. En les últimes edicions hem inclòs en la nostra revista “La Teranyina” els treballs guanyadors de la nostra escola. L’acte de lliurement es va realitzar el dissabte 14 de novembre dins els actes de la darrera edició de la Festa del Most de la Ràpita. Els guanyadors de la nostra escola van ser: P4: Oriol Domingo Martínez 1r: Àlex Espín Borrell 3r: Elena Martínez Ciocodan 5è: Pablo Montenegro García
DESEMBRE 2015
PÁGINA 26
P4: Oriol Domingo Martínez
DESEMBRE 2015
PÁGINA 27
1r: Àlex Espín Borrell
DESEMBRE 2015
PÁGINA 28
3r: Elena Martínez Ciocodan
EL NOI DELS ANIMALS Hi havia una vegada una nena que jugava amb els seus amics al parc. Un noi es mirava la nena. - Per què ens estàs mirant? Deia la nena. - Vine amb mi i ho sabràs.- Deia el noi. - D’acord.- Deia la nena. Van arribar a un arbre màgic que tenia escales per baixar. Quant van arribar a baix el noi va dir: -animals veniu!!.Van sortir d’un forat . - Per què tens aquest animals?-Per atrapar un noi que no li agrada els animals i que els vol matar a tots. - Si el veus em tens que avisar. - D’acord. La nena va marxar i el va veure i va cridar al noi i el noi va telefonar a la policia i tots li van dir: -Ja, ja, ja, ara ja serem feliços.
JACK
DESEMBRE 2015
PÁGINA 29
5è: Pablo Montenegro Miguel
LA GUINEU, EL LLOP I EL CONILL Hi havia una vegada una guineu i un llop que no sabien que era caçar perquè sempre menjaven verdures. Un dia va dir el llop a la guineu: -Eh, guineu jo vull provar de caçar .Me’n vaig al bosc . -Si! Llop jo també, però vull caçar un animal en concret vull caçar... una ovella!!! -va dir la guineu. -Doncs anem a caçar una ovella- va respondre el llop. Van començar a córrer fins que... Flac, van trobar una ovella i desprès van començar a córrer més ràpid i més ràpid fins van caçar-la. A l’endemà ho van tornar a fer. -Tinc gana guineu -va dir el llop. -I jo també- va dir la guineu. -Que et sembla si cacem un conill? -va proposar el llop. -Sí, és clar!!! -va respondre la guineu. Van començar a córrer ràpid i més ràpid fins que van trobar un conill però aquell conill era molt llest i va dir: -He ,he, no teniu perquè menjar-me a mi .Mireu quants caus!Podríeu caçar tots els conills que hi ha i no us caldria tornar a caçar mai més!!! -Sí, és veritat -va dir el llop. -Si!!! - Però a mi no em feu res perquè he sigut jo el que us ha donat la idea -va dir el conill. El conill se’n va anar al seu cau i va dir als altres conills que no sortissin per res del món i no van sortir durant dies .El llop i el guineu es van cansar d’esperar i se’n van anar sense menjar ni dormir i aquells dies van ser els pitjors de la seves vides i des de que va passar això , el llop i la guineu no van tornar a menjar carn només herbes del camp,pastanagues,cols... BLOPA
DESEMBRE 2015
PÁGINA 30
RACÓ DE L’ AMPA
.
ampasantdomenec09@gmail.com http://ampaceipsantdomenec.blogspot.com.es/ https://sites.google.com/a/xtec.cat/ceipsantdomenec/home/ampa/
MEDI RURAL O URBÀ URBÀ? ? POBLE O CIUTAT CIUTAT? ? QUÈ TRIEU TRIEU? ? L’escola ens va proposar fer un article per la nostra revista “La Teranyina” com cada trimestre. I aquí ens trobàvem davant un full en blanc sense saber què escriure. No és fàcil trencar el silenci de la pàgina i començar amb les primeres paraules, i més amb un tema tan ampli com el que ens havien proposat: el medi. Després vam pensar què coneixíem sobre “el medi”, com a pares i mares, quan els nostres infants en parlaven: teníem clar que inclou el medi natural, però, també el social i cultural. A partir d’aquí va ser molt més ràpid posar una paraula rere un altre, perquè la nostra comunitat té la sort de fruir d’una gran varietat de tradicions, entitats culturals (Amics del teatre de la Ràpita, Ball de diables, comissions de festes, coordinadora de balls folklòrics, corals, inclòs, una escola de puntaires), educatives (com la coordinadora d’AMPAs del municipi de la que formen part activa) i, esportives (clubs de futbol, patins, voleibol, bàsquet i grups excursionistes) i socials (el Banc d’aliments, el Banc del temps, associacions i casals) implicades en el poble i un entorn natural a l’abast de qualsevol dels nostres fills i filles (que el cuidem i respectem diàriament alhora que conscienciem participant amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el dia Sense Cotxes o la Setmana de l’Energia). De seguida ens vam adonar de la riquesa i la fortuna que tenim en viure en un municipi com el nostre on podem gaudir d’una gran varietat de festes i tradicions: on destaquen els Carnavals i les festes majors d’estiu i d’hivern, més una altra pròpia que és la Festa del Most (finals del 1r Trimestre). Quants ciutadans de grans municipis poden gaudir de tanta varietat cultural? I si en parlem del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del qual podem gaudir? En primer lloc hauríem de parlar d’un marc incomparable amb la proximitat al Pantà del Foix voltat del Parc Natural. Però, més a prop, quan El Foix encara és un riu que travessa tímidament el nostre poble (fins al punt que de vegades sembla que hagi “marxat de vacances d’estiu” com diuen alguns nens), ha dotat de vida els camps que rega des de l’origen dels primers assentaments i a les indústries papereres o farineres (com el Molí del Foix del s X) que van créixer i evolucionar sustentat per les seves aigües. Quants nens i nenes de la ciutat tenen la possibilitat de tenir un hort escolar? Diríem que molts. Però, quants d’ells poden gaudir del procés de la verema (tan important en aquesta època) només travessant un carrer? O tenir tan clara la procedència dels productes d’horta? A les grans ciutats encara hi ha algun nen que quan els hi preguntes diuen que provenen de l’hipermercat. En segon lloc, de patrimoni arquitectònic en tenim des de cases pairals i masies, passant per refugis, ermites, la nostra antiga Escola Sant Domènec i fins i tot el Castell de Penyafort. Quantes ciutats poden gaudir de tanta varietat? Quantes poden dir que tenen un castell? Cert és que a altres municipis poden tenir assentaments i vestigis amb molt més anys d’història, però, tot i ser un municipi petit en tenim realment gran varietat i el més important és que estan a la disposició dels ciutadans (no en són relíquies inabastables on només uns quants en tenen accés).
DESEMBRE 2015
PÁGINA 31
Tenim la sort de poder fer actes socials en molts d’aquests edificis on continuar enfortint la nostra cultura amb les nostres tradicions. A més, disposem de la CIARGA un centre històric de referència on es fa present i patent la recent història viscuda. En tercer lloc, en quan a trets culturals en tenim fires mensuals que atreuen molts visitants a veure les creacions d’artistes locals; a més gaudim des de fa uns anys del Remeiart que aromatitza tot el municipi fent que s’escoli des de les escoles i les llars d’infants, als comerços locals, entitats... i que revoluciona tota la restauració local envers un únic objectiu: aconseguir involucrar a la ciutadania i fer que aquesta fira es consideri un tret identificatiu. Quin referent d’implicació semblant podem veure a una gran ciutat? Pot ser les festes de La Mercè de Barcelona o la Patum de Berga que són capaces de moure gran quantitat de persones, però, si valorem els pressupostos d’uns i altres... no hi ha comparació! Hi guanyem de lluny pel que fa a resposta! A més, el medi social i natural ens ajuda fins i tot la nostra la salut: gaudim d’espais per a fer exercici, córrer, caminar, fer esports diversos. Tenim infraestructures i dotacions municipals que respectem, cuidem i podem gaudir individualment, en grups, en família o de manera organitzada amb gran varietat de programes esportius que ens permeten estar més actius. Quans municipis tenen una pista de skate? Cert que no tot són flors i violes, i que patim unes olors desagradables molt sovint, però, gràcies a la resposta ciutadana s’aconseguí també la implicació nivell municipal, en un tema que ens preocupava a tots i totes, i es controla qualsevol incident podent denunciar noves incidències per olors. Personalment puc dir que aquest civisme, implicació i participació no es veu tan sovint a les grans ciutats, aquesta és un altre gran diferència entre el medi rural i l’urbà. Però, cóm aconseguim que aquesta qualitat de vida, enfront una gran ciutat, hi sigui a l’abast de tothom? La resposta és fàcil: Les persones del nostre municipi, de la nostra comunitat, els nostres veïns, els nostres nens i nenes, les múltiples entitats que tenim nodrides de voluntàries i voluntaris amb ganes de millorar el nostre poble dia a dia per aconseguir que les properes generacions encara hi estiguin més orgullosos de viure en un medi rural! Aquest és el gran recurs, el gran tresor del municipi! Sense tots i totes els que hi dediquem hores en entitats, participem en agrupacions culturals, assagem en corals, correfocs, teatres, rues de carnestoltes, balls folklòrics, i fins i tot impregnem els carrers de pólvora, llum, i soroll; és a dir que creem del no-res grans celebracions, que impliquem a petits comerços i grans empreses (per a patrocinar i o dotar del necessari), que li donem un nou valor a les paraules cultura, solidaritat i respecte, perquè som capaços de col·laborar braç a braç amb la persona del costat per aconseguir un objectiu comú: fer possible la construcció d’un poble millorat ple de cultura i orgullós de les seves tradicions i del medi on es desenvolupen. JUNTA DE L’AMPA ESCOLA SANT DOMÈNEC 2015-16 ampasantdomenec09@gmail.com http://ampaceipsantdomenec.blogspot.com.es/ https://www.facebook.com/Ampa Sant Domènec Despatx AMPA obert els dimarts a les 16:30h.
DESEMBRE 2015
PÁGINA 32
PÀGINA VERDA
EN CLAKI I L’OLI USAT
El Centre Especial de Treball NOU VERD (CET) ens dóna les gràcies per participar en la recollida d’oli usat durant el passat curs. Ens feliciten pels excel·lents resultats obtinguts: - Hem recollit 201 litres d’oli usat. - S’han generat 160, 8 litres de combustible biodièsel. BENEFICIS GRÀCIES A LA NOSTRA COL·LABORACIÓ: - La no contaminació de 201,000 litres d’aigua i la no emissió de 263kg de CO2 a l’atmosfera. - Un estalvi de 492,45 € en la depuració de l’aigua. - Una oportunitat a la reinserció laboral de 2 persones amb risc d’exclusió social. El president de NOU VERD, Jaume Domènech, ens informa de l’èxit del projecte el qual els ha permès rebre diferents reconeixements públics i privats que els permetran ampliar el projecte arreu de les escoles de la comarca, amb l’objectiu de fer de l’Alt Penedès un referent català en la recollida d’oli usat de les famílies.
Per més informació, consulteu el web: www.nouverd.com
DESEMBRE 2015
PÁGINA 33
LA BIBLIOTECA DEL CUC CRUC Avui us volem parlar del BIBLIO-PATI.
Els dimarts i els divendres de cada setmana, a l’hora del Pati, tots els nens i nenes de Primària poden anar, voluntàriament, a l’espai de la Biblioteca de l’Escola. QUÈ S’HI POT FER? - És el moment del préstec. Si algú vol prendre un llibre cap a casa, es demana de préstec i es retorna al cap d’una setmana o quinze dies. També es pot demanar pròrroga. - Es pot agafar un conte o un llibre de les prestatgeries i llegir-lo durant aquest temps. Es pot reservar per altres setmanes per poder-lo seguir llegint o mirant, si és que no s’ha acabat. - Es pot llegir un conte que es porti de casa. - Es pot llegir o mirar llibres que estan exclosos de préstec i per tant, no poden sortir de l’Escola. Aquí us deixem unes fotos.
ANIMEU-VOS A VENIR AL BIBLIO-PATI!!! La Comissió de la Biblioteca
DESEMBRE 2015
Biblio@ccés
PÁGINA 34
El medi
A la Biblioteca i al Biblio@ccés podeu trobar molts llibres sobre medi: llibres sobre l’univers, la Terra, el medi ambient, sobre invents i energies, llibres d’animals i plantes, sobre el cos humà i l’alimentació i llibres per a fer experiments de ciències. Aquí en teniu un petit recull ...
Us recomanem una col·lecció de contes sobre recerca científica, que podeu trobar tant a la biblioteca de l’escola com al Biblio@ccés, editats pel departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. També podeu llegir les aventures d’aquests dos nens en aquest web on a més hi trobareu activitats interactives on podreu conèixer la recerca que es fa a Catalunya, per què serveix i esbrinar si en el futur us voleu convertir en científics!!!
http://universitatsirecerca.gencat.cat/conteslauraijoan
CONCURS BARRINA BARRINA EDUCACIÓ INFANTIL Trobeu les diferències! Alumnes de P3: 3 diferències Alumnes de P4: 5 diferències Alumnes de P5: 6 diferències
CONCURS BARRINA BARRINA EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Què tenim en comú? Mireu bé aquestes nou vinyetes. Els tres dibuixos de cada línia tenen un nom en comú i els tres dibuixos de cada columna també en tenen un. Trobeu aquests noms i escriviu-los a la graella seguint el mateix ordre (a la primera fila, el nom de les vinyetes de dalt, a la segona, el nom de les vinyetes del mig, etc.).