REVISTA LA TERANYINA •
PEL DAVANT
•
GUANYADORS DELS XXVIII JOCS FLORALS
•
JUNY 2016
3r TRIMESTRE
JOCS FLORALS DE CATALUNYA
•
RECORDS DELS ALUMNES DE 6È
•
EL RACÓ DE L’AMPA
•
PÀGINA VERDA
•
BIBLIOTECA DE L’ ESCOLA.
•
BIBLIO@CCÉS
•
CONCURS BARRINA BARRINA
EXPOSICIÓ DE SANT JORDI “ELS CONTES POPULARS”
JUNY 2016
PÁGINA 2
PEL DAVANT L’ESCRIPTURA, UN LLENGUATGE DE SIGNES
L’escriptura es considera un mètode de comunicació humana. Fa més de 5.300 anys que podem gaudir d’aquesta. No va aparèixer en un lloc concret, ni al mateix moment, ni de la mateixa manera i es creu que va aparèixer en cinc o sis civilitzacions diferents, a llocs on el desenvolupament de l’agricultura, com a tal, començava a ser important. L’escriptura va aparèixer per la necessitat de signar contractes referents a les terres. Per aquest motiu es va començar a utilitzar unes boles de fang on s’hi feien unes marques que servien per comptar. Per fer aquests signes s’utilitzava un estri prim anomenat Càlam. A mesura que va anar passant el temps aquestes boles de fang van passar a ser unes planxes on s’hi feien els dibuixos o marques . Tots aquests símbols eren diferents a cada civilització. Més endavant es van utilitzar símbols religiosos o naturalistes i a mesura del seu desenvolupament cada signe representava un fonema o una síl·laba. Cada civilització va adaptar la seva pròpia escriptura. Cada una s’escrivia en una direcció o altra. Ha plogut molt des de llavors i molts han estat els estris i materials, tècniques i suports que s’han utilitzat per poder deixar constància d’allò que la humanitat ha volgut dir, explicar, en definitiva deixar plasmat fets importants, ja hagin estat històrics, culturals, socials o literaris. Tot evoluciona tan de pressa que fins i tots els codis utilitzats per transmetre allò que volem dir canvien. Caldrà preguntar-nos si l’ortografia perdrà el seu important valor, si la poesia deixarà d’ocupar un espai dins el món literari, si la novel·la agafarà un caire diferent dins la societat actual. L’escriptura ha de continuar sent un mitjà important per comunicar, explicar, emetre i ha de servir-nos com a vehicle per endinsar-nos en el coneixement de les coses.
JUNY 2016
PÁGINA 3
P3. LA CLASSE DELS CONILLS
MARC ESPÍN
JUNY 2016
PÁGINA 4
P4. CLASSE DELS GATS
CLÀUDIA RECHE
JUNY 2016
PÁGINA 5
P5. CLASSE TIGRES
ARNAU VIVES
JUNY 2016
PÁGINA 6
1r. CLASSE DELS CORRECAMINS
ÈRIC GIL
JUNY 2016
PÁGINA 7
2n A. CLASSE DELS TAURONS
BASMA SAKR
JUNY 2016
PÁGINA 8
2n B. CLASSE DE LES ÀLIGUES
LÍDIA MUÑOZ
JUNY 2016
PÁGINA 9
3r. CLASSE DEL TURÓ DE LA PÒPIA PERILL D’EXTINCIÓ Hi havia una vegada un poble ple de dracs. Els dracs d’aquaquell poble eren de molts colors, verds, vermells, grocs, roses, liles, blaus, grisos i negres. Vivien tots molt contents en el seu poble que es deia Sant Dracs. Un dia va arribar al poble una princesa molt dolenta i que tenia molta gana. La princesa cada cop tenia més gana i es va començar a menjar els dracs mes carnosos. Els dracs d’aquell poble cada vegada estaven més tristos perquè els familiars anaven morint. Un matí abans d’esmorzar, la princesa llegia el diari i va veure que els dracs de colors eren una espècie en extinció i va decidir deixar de menjar dracs i menjar més verdures i hortalisses .Així es que els dracs de colors mai es van extingir i viuen en algun lloc amagat del mon.
SOL VILLARROYA
JUNY 2016
PÁGINA 10
EL TERRIBLE DRAC Hi havia una vegada,en un lloc molt llunyà,un poble que tenia por d’un drac. Aquest drac cada dia sortia del seu amagatall i s’apropava al poble per poder menjar-se la gent. Un dia la gent del poble va decidir plantar rosers per tot el voltant perquè el drac es punxés i no entrés. La sorpresa va ser que va arribar un eixam d’abelles que s’alimentaven de les roses dels rosers per poder fer la mel i en veure aquell drac terrible que volia menjar-se a la gent, es van posar d’acord i el van atacar,deixant-lo ben inflat de picades i ben empastifat de mel. Al drac no li va agradar gens el que li va passar i va decidir marxar a un altre lloc més llunyà.
BIEL MATEU
JUNY 2016
PÁGINA 11
4t A. LA CLASSE DEL CASTELLOT LA MALEDICCIÓ DE L’HIVERN Aquesta historia va passar fa molt de temps. Hi havia una vegada una nena que es deia Tatiana a qui li agradava molt l’estiu. Li agradava l’estiu per què no feia fred i per què els seus amics tenien més temps per jugar amb el seu estel. Un dia l’estel va anar a parar sense voler al pati de la seva veïna. Però hi havia un problema, que la seva veïna era un bruixa i la Tatiana tenia por. Per recuperar-lo, va saltar al pati de la bruixa. Va agafar l’estel i a la Tatiana li va agafar gana i va agafar una pera del pati de la bruixa. Va mossegar-la i de sobte va sortir la bruixa al pati i va dir: - Tu m’has robat una pera i jo et robaré l’estiu!! Va dir unes paraules màgiques: - Vada vin vada van que sigui hivern per sempre. La Tatiana espantada va saltar la tanca i va anar a casa ràpidament. Quan va arribar a casa, la Tatiana li va dir a la mare: - Mama, la veïna m’ha fet un encanteri. La mare va dir tota rient: - Quanta fantasia tens Tatiana, ja, ja. - Mama no em creus- va dir la Tatiana tota espantada. - Sí, sí, segur que és veritat!! - va dir la mare. La Tatiana va dir per dins del seu cap “Potser és veritat, potser la bruixa no m’ha fet cap encanteri”. De sobte el sol es va tapar per uns núvols molt negres. Va començar a ploure i la Tatiana començava a sospitar de l’encanteri que li va fer. Va dir que no hi hauria més estiu i de sobte va dir la Tatiana: - Crec que aquesta tempesta l’ha provocat la bruixa. Tinc una idea perquè em perdoni. La Tatiana li va compra una perera nova i va trucar a la porta de la bruixa.”Toc, toc”. - Qui és?- va dir la bruixa. - Sóc la que va agafar la pera.. - Fora d’aquí!!! - Només un moment... - Només tens dos minuts! La bruixa va veure la Tatiana amb la perera i li va donar. Li va demanar perdó. La bruixa la va perdonar i va trencar l’encanteri. Al final va tornar l’estiu.
IVAN GUIJO
JUNY 2016
PÁGINA 12
4t B. LA CLASSE DEL CASTELLOT MOLTES PREGUNTES Hi havia una vegada un nen que feia moltes preguntes. Però ningú el contestava. Una vegada al seu pare li va preguntar: – Per què les ombres tenen pins? Però com que era tant difícil, no la sabia contestar. Una vegada li va dir a la seva mare: - Per què els calaixos tenen mobles? Però tampoc la sabia contestar. Com que a casa ningú el contestava se’n va anar ell i les preguntes al carrer, però el nen no és rendia, seguia preguntant preguntes a la gent, però ningú el contestava. Llavors el nen se’n va anar al cim d’una muntanya, en una caseta i cada dia s’anava apuntant les preguntes en una llibreta i les intentava resoldre. Com per exemple: “per què la crema d’afaitar necessita bigoti?” I anava seguint cada dia. Quant es va morir, un savi va investigar per què ningú el contestava. I era per què feia les preguntes al revés.
BIEL VIVES
JUNY 2016
PÁGINA 13
5è. PRIMÀRIA QUINA SORT! Sóc en Cornèlius, un nen que va viure durant molts anys entre guerres i maltractaments a Síria. Recordo que era un dilema, el meu pare, jo i la meva mare buscant un refugi per viure. Ara cap aquí, ara cap allà, era un no parar, un no parar... Finalment un dia de maig el meu pare va morir. Ens havíem quedat sols la meva mare i jo. Vam pensar, vam pensar i vam arribar a la conclusió que podíem apostar per travessar el Mediterrani i arribar a Lesbos (Grècia). Us imagineu una barqueta amb 50 sirians travessant el mar? Sabíem que viuríem una mica millor però allò no era l’antiga Síria, un país ple de pau i tranquil·litat. Només podíem caminar pel poble i parlar amb la gent que van apostar igual que nosaltres. Un dia passejant pel poble ens vam trobar una noia d’uns 30 anys que es va fer molt amiga nostra i que ens va dir si volíem tornar a quedar amb ella. Així que vam tornar al mateix punt de trobada. La noia va dir: -Ahir no us ho vaig dir , però jo sóc dels drets humans i vinc ajudar persones com vosaltres. I com que em vau caure tant bé si voleu podeu venir a viure a casa meva . Vam quedar petrificats. De veritat volia que anéssim a dormir a casa seva i a menjar-hi? Però home deixar escapar aquesta oportunitat... I aquesta és la meva història. Ara sóc un noi feliç, amb casa i feina!!!
MARTÍ FONTANALS
JUNY 2016
PÁGINA 14
6è. PRIMÀRIA LA ROSA D' ESCÒCIA La història que us explicaré, ara potser us sorprèn però em va passar fa un any i m' agradaria explicar-la perquè tothom la sabés. A vegades els somnis es fan realitat. Tot comença perquè la meva tieta des de molt petita sempre m'ha ensenyat l' importància d'aprendre l'anglès. I ella sempre m'ha explicat moltes històries sobre la cultura anglesa. I a mi m'encanta aprendre i escoltar les històries que ella m'explica. Per això, un bon dia, exactament el dia del meu aniversari, em vaig aixecar amb un regal molt especial. Era una bitllet per anar a Escòcia. Vaig ser tan feliç, per fi visitaria aquesta terra que té tantes històries. Així doncs al cap de dos dies vàrem marxar cap a Edimburg, la capital d'Escòcia. Quan vam arribar a l'aeroport només pensava en visitar el Llac Ness, on deien que hi vivia un monstre. A mi no em feia por, per això la meva tieta m’hi va portar el dia següent. Cada cop que ens acostàvem més al Llac Ness, més em bategava el cor. Per fi vam arribar al llac. Ens vam quedar contemplant aquella meravella de llac. L’aigua era clara, l’ambient era gèlid però aquell espectacle de boira i claror va ser màgic. Ja assegudes li vaig preguntar a la meva tieta si em podia explicar per desena vegada la història del monstre del Llac Ness . ”El monstre del llac Ness habita al llac i sempre busca víctimes per menjar, es disfressa de cavall per atreure-les al llac i menjar-se-les”. Quan la tieta m’explicava la història va sorgir de la boira un estrany personatge, que es va endinsar sota l’aigua i no va sortir. Vaig pensar que aquella persona se semblava a Sant Jordi. Mentre observàvem aquell estrany succeïments als meus peus va créixer una rosa com la història de Sant Jordi. Potser Sant Jordi també va ser un cavaller a Escòcia i va salvar princeses del monstre del Llac Ness. Dos històries, dos cultures unides per una mateixa rosa.
ANNA ATIENZA
JUNY 2016
PÁGINA 15
JOCS FLORALS DE CATALUNYA Ens hem presentat als III Jocs Florals Escolars de Catalunya, organitzats pel Departament d’Ensenyament, que tenen l’objectiu de potenciar i estimular l’expressió i la producció escrita dels nois i les noies i fomentar una tradició cultural pròpia i arrelada al país. S’establien 3 categories de primària i les escoles només podien presentar un treball per a cadascuna. •
Per la categoria A, alumnat de cicle inicial, hem presentat el treball de l’Oriol Borrell de 2nB.
•
Per la categoria B, alumnat de cicle mitjà, hem presentat el treball de l’Ona Máiquez de 4tB.
•
Per la categoria C, alumnat de cicle superior, hem presentat el treball del Martí Fontanals de 5è.
Hi ha diferents fases de selecció: primer la fase comarcal, posteriorment la fase dels diferents Serveis Territorials d’Ensenyament i finalment el dia 12 de juny, s’escullen els treballs guanyadors a nivell de Catalunya, que han anat passant les diferents fases, i sortiran publicats a la pàgina web del Departament. Des de l’escola, volem felicitar a aquests tres alumnes pels seus treballs i, en especial, a l’Ona Máiquez perquè ha quedat finalista a la fase dels Serveis Territorials d’Ensenyament!
JUNY 2016
PÁGINA 16
EL MEU GOS GRIM
Quan tinc temps, vaig a buscar el meu gos que es diu Grim. El porto al bosc i li tiro pedres i pals. Mentre li tiro pedres i pals, vaig caminant cap a dins del bosc. Els pals i les pedres les amaga en un racó. Quan estem a dins del bosc el Grim descansa prop d’un arbre. És molt eixerit, divertit i m’ho passo molt bé. També deixo que em llepi la cara i les mans.
Oriol Borrell
JUNY 2016
PÁGINA 17
L’ESTEL
- On és l’estel que falta? En Pau! Falta en Pau! Em presento. Jo sóc la Lluna, que, com cada nit, compto tots els estels de l’espai, però... Avui en falta un! Falta en Pau! No ho entenc... Sabeu on és en Pau? Doncs se l’ha emportat el Sol. Per què? Us estareu preguntant... Doncs com que el Sol no té estels i la Lluna en té un munt, li va agafar un, en Pau. Però la Lluna no ho sap. La Lluna va buscar i rebuscar durant tota la nit però no el va trobar. Més tard, va anar a veure el Sol per si ho sabia: - Hola, Sol! Saps on és en Pau? - En Pau..? En Pau..? Aquell estel? Doncs és aquí! La Lluna i els altres estels es van quedar perplexos. - Sol! -va dir la Lluna- Em pensava que eres el meu amic! A més, si m’ho haguessis preguntat t’ho hauria deixat! I t’hauria deixat en Pol, el més divertit! Al Sol li va saber molt greu el que havia fet i al final van decidir que la Lluna li deixaria un estel cada setmana. Així, tothom va estar feliç i content. Conte contat, conte acabat.
Ona Máiquez
JUNY 2016
PÁGINA 18
EL DIARI DE LA GUERRA 9 de Gener de 1939: Ja fa uns dies que trobo els pares una mica estranys. Quasi mai surten al carrer, no treuen el gossos i no utilitzen el carro i els cavalls, què estrany!! 11 de Gener- Avui m’he llevat i no hi eren els meus pares, estaven a fora parlant amb els veïns i quan entren fan les maletes.... 12 de Gener- M’he llevat a les set, els meus pares m’esperen amb un carro i un cavall. Quina una en porten de cap, penso . Comencem a caminar i a la nit arribem a l’Ordal i dormim al terra al costat de famílies com nosaltres... 13 de Gener- Caminem una estona fins arribar a Barcelona. És un caos . Està plena de dalt a baix. Al cap d’unes hores ens ataquen els nacionals, vinga a córrer !!! 14 de Gener- Fa un dia esplèndid, són les vuit i arribem a Arenys de Mar. Un vaixell ens dispara i toca un camió de soldats matant-los a tots. Hi passem pel damunt, quin horror! 15 de Gener- Estem arribant a Figueres i uns “stukas” ens tiren bombes. Quasi ens maten , quina por! 16 de Gener- Visca, hem arribat a França però no tenim ni menjar ni aigua...
JUNY 2016
PÁGINA 19
17 de Gener- Gràcies a una família que ens dóna aigua i menjar podem sobreviure. 17 de Març- Ja fa dos mesos que hem arribat i el meu pare intenta contactar amb familiars. 17 d’Abril- Hem rebut una carta dels tiets de Nova York: “Esteu convidats a anar a viure a Amèrica amb nosaltres...” 1 de Maig- Fa uns dies que vivim a Nova York , comencem una nova vida. Aquesta història està basada en fets reals, i si ara aneu a Texas (Nova York) segur que els trobareu.
Martí Fontanals
JUNY 2016
PÁGINA 20
6è. PRIMÀRIA ELS RECORDS DE LA MEVA ESCOLA Aquests nou anys a l’escola m’han fet rumiar sobre tots els records que he tingut... A P3, a P4, a P5, a 1r, a 2n, a 3r, a 4t, a 5è i a 6è. Me’n recordo del meu company Izan Uróz,( que se’n va anar de l’escola a tercer), que sempre es posava a ballar enmig de la classe. La meva millor amiga sempre ha estat l’Al’Anna, des de P3 fins a 6è. Jo sempre he tingut com a assignatura preferida mates, català i educació física. Ara no me’n vull anar de l’escola, perquè tinc por d’anar a d’institut, però sempre recordaré la meva escola. África Me’n porto molt records bons d’ aquesta escola. M’agrada estar en aquesta escola. Jo sóc aquí des de P3. Jo de petita anava amb l’ Eva Morales, que era la meva millor amiga, fins a 4t i després vaig anar amb l’ Abril Solis i la Vinyet Ventura. Però ara la meva millor amiga és la Patri de l’escola. El que me’n porto és els amics d’ aquesta escola. Ainhoa Romera Palomeque de 6é.
Recordo quan tenia 8 anys, amb l’Ona, vam anar a tancar la classe i la clau es va trencar i ens vam espantar molt perquè ens pensàvem que no podríem entrar mai més, però l ‘Adam ens va dir que no passava res que es podia treure. Pol
Quan vaig venir a l’escola vaig conèixer molts amics i amigues. Un any més tard van construir una nova escola molt més gran que l’altra. Tenia el pati molt gran i podia jugar amb els meus amics. Quan vagi a l’Institut trobaré molt a faltar l’escola. És la millor escola del món! Ayoub
Hola em dic Alejandro Pérez i jo no vull marxar d’aquesta escola perquè és la meva segona casa i també perquè tinc molts records. Espero que aquesta escola tingui més anys i que hi siguin aquests professors tan fantàstics. Sempre t’estimaré escola Sant Domènec de La Ràpita. Alejandro D’aquesta escola me’n portaré molt bons records. Recordo que una vegada al pati la Patri, la Míriam, l’ África i jo estàvem jugant amb els camions, pujàvem a sobre d’ells i ens empentàvem. La Míriam em va empentar tan fort que vaig caure del camió i vam començar a riure totes. Anna
JUNY 2016
PÁGINA 21
6è. PRIMÀRIA Hola em dic Carla i fa 8 anys que estic a l’escola i mai oblidaré tot el que he fet i tot pel que he passat. Pels moments bons i els moments dolents. Aquests últims anys han sigut inoblidables, he fet molts amics i moltes amigues. Els professors m’han ajudat molt i mai els oblidaré. Carla
Jo em dic Èric. Quan vaig arribar a l’ escola vaig conèixer als meu companys l’ Ayoub, l’ Eudald, el Jose ,l’ Izan Uróz, l’Izan Hidalgo, la Marta, la Yaiza , l’ Àfrica, l’ Anna, la Mariona, la Lorna, l’ Ibssam, la Míriam i l’Eva. Un any més tard van construir la nova escola. A mi em va agrada molt quan vam fer una guerra d’ aigua a P4 i P5. Èric
Els meus records de l’ escola són… A tercer, a castellà el Francesc renyava al Pau perquè feia moltes tonteries. També me’n recordo que quan a vídeo, a quart, feia una mica de tonteries i em feia una mica de vergonya que l’ altre gent em veies. També la veu era una mica estranya! M’ emportaré els millors records d’ aquesta escola, és la millor! Eudald
Vaig començar a l’escola Sant Domènec. L’únic que recordo que a 1r vam anar d’excursió a zoo de Barcelona. A 2n vaig faltar moltes vegades perquè havia d’ anar a l’ hospital, SANT JOAN DE DEU. Vaig tenir molta mala sort a 4rt, però no tanta en els deures, exàmens... A 5é i 6è no he fet gaire deures però ja milloraré a l’insti. JOSE Tinc molts records a l’escola, com les cançons que m’han ensenyat, en aquest cas la Pilar. Aquest últim any tenim al Lluis i mai m’havia imaginat l’últim any sense la Pilar, però el Lluís ens ha ensenyat moltes cançons i hem fet amb ell la Catània, i durant el curs ha sigut un bon professor. La Carmen ens fa anglès i Science, hem après molt amb ella i com tots els professors que he tingut la trobaré a faltar. La Magda ha estat molt bona tutora i, com tots el professors, ha tingut la suficient paciència per aguantar-nos a tots durant aquests últims anys, i la trobaré molt a faltar. Fins aviat Escola Sant Domènec! Katy
Durant tots aquests anys d’ escola m’ho he passat molt bé perquè hem fet coses divertides i curioses. També hem anat a molts llocs d’excursió i de colònies. A les meves últimes colònies quasi no podia dormir, les nenes van parlar fins a les quatre de la matinada. Gràcies escola! LORNA
JUNY 2016
PÁGINA 22
6è. PRIMÀRIA Aquest és l’últim any que estic en aquesta escola i me’n portaré molts records, com per exemple a P-3. Tots volíem seure a la mateixa cadira i al final la profe es va cansar i ens va dir que seuríem sempre al mateix lloc i a la Marta i a mi ens va tocar seure juntes i com que no callàvem ens va separar. Des d’aquell dia som inseparables. Sempre recordaré les mestres d’aquesta escola i molts amics i amigues! Mariona
Hola, sóc la Marta. Porto nou anys a l’escola i la veritat és què m’han passat volant. Tinc molts records per explicar què sé què mai oblidaré. Recordo quan vaig anar de colònies a quart, vam explicar històries de por i a l’hora de dormir, va venir el conserge i ens va cridar l’atenció. Vaig passar molta por i em vaig tapar amb el sac. Sempre recordaré els i les mestres i companys i companyes què m’han ajudat. Gràciesss! Marta
Hola sóc la Nayara. Porto aquí 4 anys. Sé que són pocs però tinc molts records. Ara només us explicaré una. Per exemple, un any estava jo amb les meves amigues i ens van venir 4 nens. A totes les nenes ens agradava el mateix i totes quatre a la vegada ens van demanar sortir i vam dir que sííí. Però això sí, mai oblidaré als profes que m’han ensenyat tot el que sé i els companys i companyes que tinc i que mai oblidaré... Nayara
Durant aquests anys he tingut molts records, com per exemple el de quan anàvem a 1r: la Mariona, la Marta, el Dean i jo havíem acabat els deures aviat i ens vam posar a jugar a pedra, paper i tisores, però la Míriam ( que era la nostra mestra) ens va enganxar i ens va castigar a cadascú en una punta. Espero tenir els meus amics al meu costat per sempre més. Sempre recordaré tots aquests bons temps que he tingut a l’escola. Yaiza Hola! El meu nom és Patri! El que mai oblidaré d’aquesta escola, són les grans amistats que he fet amb l’Ainhoa, la Marta, la Mariona, amb la Nayara i amb més persones. Encara me’n recordo, quan vaig venir a 3r i ningú em recordava, només la Mariona, però en canvi jo recordava a tots. Menys a la Thaïs, al Dean i a la Aïnhoa. Vaig venir a P3, vaig marxar a principis de P5, i vaig tornar a 3r. Encara me'n recordo, quan vam anar de colònies a 3r, que per la nit s'escoltaven sorolls, jo vaig sortir i vaig veure al guarda de seguretat. Em vaig espantar tant que vaig fer un crit i vaig tornar corrents al llit. Trobaré molt a faltar als professors, i a alguns amiguets petits que vaig fer. GRÀCIES PER TOT! Patri :)
Hola em dic Thais. Porto 7 anys a l’escola. La veritat es que m’hagués agradat ser-hi tots els cursos, però la veritat és que tinc molts records. Ara aniré a d’institut i dono les gràcies als professors que m’han ajudat a aprendre tot el que sé fins ara. Thais
JUNY 2016
PÁGINA 23
RACÓ DE L’ AMPA Els Jocs Florals Escolars trenquen fronteres
.
ampasantdomenec09@gmail.com http://ampaceipsantdomenec.blogspot.com.es/ https://sites.google.com/a/xtec.cat/ceipsantdomenec/home/ampa/
Els Jocs Florals Escolars és una tradició literària molt arrelada a la nostra cultura. L’objectiu principal que s’intenta difondre és promoure el gust per la lectura estimulant i potenciant l’expressió escrita lligada a la cultura del nostre país. És a dir, promoure la lectura i l’escriptura amb l’excusa d’un certamen literari impulsant alhora la creativitat dels nostres nois i noies. Però quan els Jocs Florals “amplien les fronteres” i surten de les aules fins a l’àmbit familiar, no es queden en el purament escolar, ofereixes un plus de creativitat i diversitat a aquest tipus de certamen, ja que permets que la saviesa popular d’avis, tiets i família extensa -que potser mai ha tingut la possibilitat de participar en aquest tipus de certamen literari- que hi afegeixin el seu granet de sorra i transmetin informació amb un punt de vista diferent del que puguin tenir els nostres fills i filles o nosaltres mateixos. En aquest espai, que cedeix la Teranyina a l’AMPA, hem defensat que la diversitat cultural és important per obrir fronteres, mentalitats i convivència; però, no hem de perdre de vista el passat i, de tant en tant, hem de mirar enrere i pensar en aquella generació que ens precedeix i que té tant a dir. Que de tant en tant se li escolta, però que en aquests espais, com en els Jocs Florals Escolars hi poden recuperar un gran protagonisme que a vegades han perdut. Ells poden ser els nostres pares, tiets, o són els iaios, avis, o simplement persones grans molt properes, amb grans històries que explicar, que per ells i elles són importants, perquè són històries viscudes en primera persona. És possible que haguem d’incitar la nostra gent gran al fet que participi en els propers Jocs Florals de l’escola i depèn de la demanda... potser caldrà fer una categoria Sènior i tot! Tant de bo! Tots i guanyaríem! Ells i elles serien protagonistes i els nostres menuts se’n sentirien orgullosos dels seus grans com a part de la seva comunitat.
Com fa temps que diem: TOTS JUNTS FEM L’ESCOLA SANT DOMÈNEC!
JUNTA DE L’AMPA ESCOLA SANT DOMÈNEC 2015-16
JUNY 2016
PÁGINA 24
PÀGINA VERDA 1ª DONACIÓ DE SANG 15 DE MARÇ El 15 de Març a la nostra escola va tenir lloc la primera donació de sang. Cada donant va respondre una enquesta .Aquí teniu les gràfiques amb els resultats: SEXE DE LES PERSONES DONANTS
DONES HOMES
65% 35%
EDAT DE LES PERSONES DONANTS
18-30 anys 31-50 anys +50 anys
3% 78% 19%
JUNY 2016
PÁGINA 25
Com va saber els /les nostres donats que podien venir a donar sang a l’escola?
ON VIUEN LES PERSONES DONANTS?
JUNY 2016
PÁGINA 26
COM VAM TRACTAR LES PERSONES DONANTS?
MOLT BÉ BÉ MILLORABLE
97% 3% 0%
Perfil de la nostra persona donant
Una dona d’entre 31 i 50 anys que viu a la Ràpita i que se’n va assabentar de la donació per carta. Valora molt bé el tracte rebut.
Gràcies a tots i totes les participants!!!!
ALUMNES DE CINQUÈ
JUNY 2016
PÁGINA 27
LA BIBLIOTECA DEL CUC CRUC El dia 27 d’abril, la Comissió de la Biblioteca va organitzar una activitat extraescolar per a les famílies, al gimnàs de l’Escola. Al voltant d’uns 50 alumnes acompanyats de les seves famílies van poder gaudir de: “Tres contes en un Tris-Tras” presentat per la companyia Patawa. Amb una acurada posta en escena i un vocabulari ben triat, una actriu va explicar tres contes que incorporen VALORS i diversió.
"Quin gust té la lluna" és un conte d’uns quants animalets que descobreixen el poder de la COOPERACIÓ. "El peix Irisat" és la història d'un peix presumit que descobreix que COMPARTIR el fa feliç. "La geganta Marcel·lina" és un conte per cantar i divertir-nos.
La Comissió de la Biblioteca
JUNY 2016
PÁGINA 28
Biblio@ccés El dijous 19 de maig el Club de Lectura Infantil del Biblio@ccés va fer la seva última trobada del curs. Aquest any el club ha estat tot un èxit de participació; hi han participat 16 nens i nenes de 5è i 6è de La Ràpita. Al llarg de les diferents sessions hem fet debats sobre els llibres, murals, jocs de pistes, enigmes, jocs, manualitats, … per tal de treballar, reflexionar i comprendre millor totes les lectures. Ens ho hem passat molt i molt bé!!! Aquí teniu els llibres que hem llegit aquest curs: - Carlota i el misteri del túnel del terror (Gemma Lienas) - En Bernat i el Pirata Barba Rossa ( Xavier Castanyer) - Em dic Skywalker ( Agustín Fernández Paz) - Has salvat els Jocs Olímpics, Stilton! (G. Stlilton) - L’Atzur màgic de l’enigma (Dolors Garcia I Cornellà) - Això és un secret que només sé jo (Eulàlia Canal)
Us animem a tots i a totes a seguir formant part del Club de Lectura el curs que ve!!! El passat dijous 26 de maig es va celebrar a la Biblioteca dels Monjos el final de curs del Lecxit, una trobada on es van reunir tots els participants per fer una petita representació davant dels voluntaris, famílies i mestres de les tres escoles.
El programa Lecxit té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora d’un forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa. Aquest any hi han participat 10 nens i nenes del municipi; els dos alumnes de l’escola Sant Domènec han estat el Marcel i el Rayane de 4rt que cada dijous han vingut al Biblio@ccés a fer activitats de lectura amb dues voluntàries. Ha sigut una experiència molt positiva tant per els alumnes participants com pels voluntaris. Moltes gràcies a tots/es!
CONCURS BARRINA BARRINA
DIGUI “AAAAAAAA!” Aquí teniu 15 coses, el nom de les quals és un monosíl·lab i només conté la vocal A, com per exemple, gat. - P3: haureu de trobar-ne 1 - P4: haureu de trobar-ne 3 - P5: haureu de trobar-ne 5 - Cicle Inicial: haureu de trobar-ne 10 - Cicle mitjà: haureu de trobar-ne 12 - Cicle superior: haureu de trobar-ne 14