Clot setembre 2014

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

N. 143

Setembre 2014

Editorial Benvolguts lectors L’impacte de la confessió de Jordi Pujol admetent que durant 34 anys ha amagat diners a Andorra ha estat la notícia estrella d’aquest estiu. Qui fou durant 23 anys president de la Generalitat ha perdut de cop tota la credibilitat i el respecte que tenia. Per a molts catalans Pujol era un referent moral amb grans virtuts com l’anar per feina, el seny, el diàleg, el país de tots, la feina ben feta… Aquest referent s’ha perdut al fer-se pública l’ocultació dels diners d’una herència a l’estranger que sembla que és només la punta de l’iceberg on s’hi amaga una trama de corrupció i d’enriquiment personal de la seva família.

Amb la transició i l’arribada de la democràcia el bipartidisme ha consolidat una estructura política corrupte de dalt a baix, on els partits polítics es financen amb crèdits bancaris compensats amb ajudes i tolerància, i amb donacions d'empreses beneficiades per contractes que es liquiden per sobre del valor pel qual es van concedir. Els casos de corrupció esquitxen tots els partits i s’està destapant el què molts ja fa temps que denunciaven, que el nostre sistema polític està greument corromput. Però la democràcia no depèn de la qualitat moral dels seus líders, depèn de les institucions que els controlen i malauradament en aquest país els polítics i banquers imputats en corrupció segueixen exercint les seves funcions i alguns jutges que els han volgut jutjar s’han vist apartats dels seus càrrecs.

Quines seran les repercussions del cas Pujol en el procés sobiranista de Catalunya és una gran incògnita.

Veurem si aquest 11 de setembre la mobilització que l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han convocat a Barcelona és tan multitudinària com la dels anys passats. Perquè l’aposta per una Catalunya sobirana sigui realment creïble i àmpliament seguida caldrà que aparegui descontaminada de patriotismes enganyosos i que proposi de manera explícita unes noves formes de fer política i uns objectius de progrés i de transformació social ben concrets. Ara és l’hora de començar a construir un país millor, sense injustícies ni corrupció. Ara és l'hora de pensar en el futur per canviar el present i corregir el passat. Ara és l'hora de sentir-se poble... de fer de ciutadans lliures que prenen decisions valentes.

La Redacció

NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer-nos arribar informacions, articles, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ens ho podeu enviar abans de l’última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Redacció: Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina.

Col·laboradors: Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, Iessua Catot, Alícia Castellà, Llorenç Grau, Germà Cabrera, Carles Moya, Emili Fargues.

Preu:

Subscriptors locals: 15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 €

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999 EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants.

Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

2

Què ha passat?

CINEMA A LA FRESCA El dissabte dia 26 de juliol l'ajuntament va organitzar una vetllada de cinema a la fresca al parc El Serrat, amb la projecció de la pel·lícula "8 apellidos vascos", una de les pel·lícules més taquilleres i més vistes de tot Espanya en els últims anys. El bon temps va fer que el Parc El Serrat s'omplís força de gent per gaudir d'aquest bon film.

El públic va sortir molt content i va poder gaudir i oblidar-se una mica dels maldecaps del dia a dia.

1a FIRA DEL CONSUM CRÍTIC ECOMONISTROL El passat dissabte 26 de juliol el grup de consum la Meuca va organitzar la 1a fira del consum crític, ECOMONISTROL. A partir de les 17h, als carrers Fèlix Estrada, del Call, la Vinya, una part del Torrent i Sant Llogari, s’hi van començar a instal·lar les parades que anaven des del producte finalista, com l’horta i la carn, fins a comerços de consum crític com la banca ètica (representada per Fiare), de bioconstrucció i, també, el mercat de l’extraperlo, format per membres de l’ecoxarxa del Bages.

Mentre els visitants passejaven per la fira podien agafar forces a l’Ecobar, el “xiringuitu” muntat per la Meuca (davant de ca l’Andreu) on es podien degustar tota una sèrie de productes ecològics i on es creava una simbiosi entre la set dels pares i les ganes de jugar dels nens, amb l’espectacular muntatge de l’Alex Rigol i els seus jocs de fusta.

Durant la fira també es van realitzar tres tallers on la gent que volia en podia prendre part: Taller de cuina vegetariana: conduït per la Marina, on es van elaborar unes delicadeses juntament amb els participants amb els seu conseqüent tast.

Taller de pasta fresca: conduït pel Francesc de Can Cases, una cooperativa d’habitatge d’Oló, on els participants van elaborar la pasta fresca amb les seves pròpies mans i que es van poder endur cap a casa, per fer-ne la degustació en família.

Taller d’elaboració de cervesa: conduït per l’Albert, un mestre cerveser, que va explicar als assistents com s’elabora la cervesa. Tots els presents a l’acte van poder fer una degustació de les dues tipologies de cerveses de la marca Lupus, en les seves versions rossa i torrada.

Aquests tallers es van portar a terme a Cal Marfà, a Cal Xei i al Barral, respectivament, als quals hem d’agrair la seva disposició a cedir casa seva i poder portar a terme els tres tallers esmentats anteriorment.

Paral·lelament a la sala petita es va fer una xerrada sobre les llavors del món, a càrrec de les Refardes i, seguidament, a la mateixa sala es va fer la trobada de grups de consum del Bages, on es van posar sobre la taula una sèrie de qüestions relacionades amb aquest fenomen.

(Grup de consum La Meuca)

TAULA RODONA: “SUÏSSA COM A REFERENT INTERNACIONAL DEL PAÍS QUE VOLEM” Ja falten força menys de 100 dies pel 9 de novembre, la data en què la gent d’aquest país decidirem què volem ser el dia de demà. Amb l’objectiu d’estimular el debat entorn a la tan esperada pregunta, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Suïssa va engegar fa uns mesos el projecte “el país que volem”.

En aquest projecte, membres de l’ANC Suïssa visiten diversos municipis de Catalunya per explicar el funcionament d’aquest país alpí, amb la idea de buscar aspectes que poguessin servir per fer, del nostre país, un país millor, si un dia esdevé independent.

3

El passat diumenge 27 de juliol, a la sala petita del pavelló, es va fer una d’aquestes xerrades, organitzada pel Teixit d’Inquietuds. Com a ponents hi van participar la Joana Verdera (ex-coordinadora de l’ANC Suïssa, llicenciada en física), en Patrick Renau (de nacionalitat suïssa i catalana, i enginyer industrial de professió), la Simone de Brot (suïssa i veterinària de professió) i en Llorenç Grau. Pel que fa al nombre d’assistents, la sala feia goig, amb més d’una seixantena de persones. Aquesta petita sala seria força més útil si, a més del funcional cercle que hi penja del sostre, estigués equipada amb un canó i una bona pantalla per poder fer-hi presentacions...

Amb la taula de so i un micròfon de l’ajuntament, el canó de l’escola i una tela de cal Pustilla es va celebrar un acte on els assistents van preguntar i opinar durant més d’una hora. L’acte es va iniciar amb un emotiu vídeo que podeu trobar a: https://www.youtube.com/watch? v=1i7UqfUWXWE. Sembla que TV3 està preparant un programa especial dedicat a les ANC exteriors, on es parlarà d’aquest projecte. Possiblement el programa s’emetrà el proper 14 de setembre.

Aprofito també aquest espai per animar-vos a assistir i apuntar-vos a la V de la diada. Ho podeu fer a https://www.araeslhora.cat. Per evitar que ningú reculi, és molt important que tots plegats seguim empenyent. N’hi ha que agafarem un avió per poder-hi ser, tu segurament només has de pujar al cotxe, autobús o tren. T’ho deixaràs perdre?

Llorenç Grau BALLADA DE SARDANES El divendres dia 1 d'agost (Sant Feliu) sortint de missa es va fer una ballada de sardanes a la Plaça de l'Església a càrrec de la cobla Ciutat de Manresa, que ja ha vingut diverses vegades a tocar per la Festa Major. Tot i que no hi havia massa gent, els amants d'aquesta dansa sí que van poder ballar les sardanes que els van oferir la cobla. En acabar tothom va poder anar a fer el vermut o a dinar i gaudir del dia del patró del poble.

BALLS DE FESTA MAJOR La Festa Major d'enguany va començar amb un concert jove el dijous dia 31 de juliol a la Plaça Nova amb els grups AHAIKA i BAND D' FESTA. Sembla que el primer grup va agradar més al públic. Tot i que al principi hi havia molt poca gent a la plaça, a mesura que avançava la nit es va anar omplint. Tots els joves i no tan joves van poder ballar i escoltar el nombrós repertori que van oferir els dos grups, per bé que amb estils força diferents.

El divendres dia 1 d'agost va ser l'orquestra Montecarlo l'encarregada de posar la música i la veu en un ball de festa major. Degut a la pluja que va caure a la tarda, el ball es va fer a la Sala Gran del Centre Recreatiu Municipal. La sala es va omplir força i molta gent es va moure al ritme de la música, tot i que el so a l'interior del local no era el més idoni.

Com ja és habitual el dissabte és dia de discomòbil. Segurament que és el dia que Monistrol s'omple més de gent dels pobles veïns que vénen a passar una estona de gresca i diversió. La festa va començar a la una de la matinada i la Sala Gran es va omplir de gent que ballaven al ritme de la música que posava el DJ. El dia de la discomòbil s'ha convertit en un dia en què el jovent que ve al poble es troba als carrers del voltant del pavelló, obren els cotxes, posen la música, treuen les seves begudes i de tant en tant entren al la sala a ballar una estona. Enguany, a les cinc de la matinada i amb un ambient una mica carregat, la festa va acabar amb alguna empenta i baralla entre joves. No va passar res greu, quan van aparèixer els Mossos d'Esquadra la cosa ja s'havia calmat i la majoria de gent ja havia marxat.

4

El fi de festa de la Festa Major d'enguany es va fer amb l'orquestra GLACE. Tot i que va fer una tarda excel·lent de sol, l'organització va decidir fer l'activitat al Centre Recreatiu, malgrat que l'orquestra ja havia començat a muntar a la Plaça Nova. Últim dia, cansament, gent que treballava l'endemà, coincidència amb les finals de futbol sala,... tot això va fer que l'ambient de ball fos molt pobre durant tota l'estona, malgrat la insistència dels músics perquè la gent sortís a la pista.

CAMPUS DE FUTBOL - PARTIT FESTA MAJOR Una vegada finalitzat el VI campus de la Monistrolenca, amb pràcticament uns 40 nens/es, podem dir que ha estat un èxit. El dissabte i diumenge anterior a la festa major, es van fer 3 grups de nens per agrupar les diferents edats. Els més xics es van iniciar amb el control de la pilota i sobretot amb jocs, que feien que entre ells hi hagués una gran complicitat. El grup dels mitjans, era el més nombrós i el que estava més predisposat a seguir els jocs dels monitors. Control de pilota, passades, xuts a porteria i els partits entre ells, van fer que agafessin una correcta guia per les dues sessions del campus. I el grup dels grans, que aquest sí, possiblement són els més difícils de portar però que enguany portaven una bona actitud. Amb aquests que ja estan més rodats i que en saben més va ser molt entretingut i ja es pot veure com les futures promeses verd-i-blanques tenen un nivell de futbol més que acceptable.

Per la Festa Major tots els grups van fer els seus partits; els petits entre ells, els dos grups de mitjans contra el Sabadell Nord, amb una gran actuació, i abans del partit de l’equip A, els grans van jugar entre ells. Molt contents de què una vegada més, les famílies apostessin perquè els seus fills assistissin al VI Campus de l’AE Monistrolenca i fer que aquest esdeveniment organitzat pel club, tingui una bona salut i ganes de continuar-lo fent.

L'AE Monistrolenca va ser el guanyador del partit de festa major 2014. Els homes de Miki Pérez, es van imposar als penals als jugadors del FC Castellterçol després d'empatar a 4 al final dels 90 minuts reglamentaris. Va ser un partit molt igualat i els dos equips van jugar amb força i caràcter durant tot el partit.

Un gol matiner dels visitants no va fer perdre la cara al partit dels verd-i-blancs que van continuar treballant fins assolir l'empat a un abans dels primers 45 minuts.

A la segona part els visitants van aconseguir desnivellar el marcador amb dos gols que van fer pensar que els locals tornaven a sentiments de les temporades passades. Però no va ser així ja que van continuar treballant i tocant i tocant van aconseguir superar als blauets al marcador. Malgrat tot, a les acaballes, els visitants van tornar a empatar el matx per anar directament als penals per saber qui seria el guanyador del partit de festa major.

La tanda de penals va ser molt emocionant però precisament no va ser la millor tanda que hem vist mai.

Finalment la Monistrolenca es va emportar la copa de guanyador.

Gols: 1-1, Carlitos Moya.

2-3, Àlex Padró.

3-3, Carlitos Moya.

4-3, Òscar Marquina.

5

CONCURSOS DE PINTURA RÀPIDA I DIBUIX INFANTIL El diumenge dia 3 d’agost es van celebrar els concursos de pintura ràpida i dibuix infantil, que enguany ja han arribat a la trentena edició.

Pel que fa a la pintura ràpida hi va haver un total de 15 artistes i el veredicte del jurat va ser el següent: 1r premi : Pere Noguera d'Igualada 2n premi : Antoni Mariscal de Sant Joan de Vilatorrada 3r premi : Enric Besora de Berga 4t premi: Francesc Puell de Sabadell Premi Esp. Aquarel·la: Francisco Hernández En el concurs de dibuix infantil hi van haver 14 participants. I aquests en varen ser els guanyadors: Grup A (fins a 5 anys) 1 participant. 1r premi: Marc Romà.

Grup B (de 6 a 8 anys) 5 participants. 1r premi: Sira Fons, 2n premi: Gerard Romà, 3r premi: Gerard Cabrera.

Grup C ( de 9 a 11 anys) 8 participants. 1r premi: Laia Clapés, 2n premi: Júlia Barriga, 3r premi: Natàlia Argelaguer.

TROBADA DE GEGANTS La cosa no pintava bé. El so dels trons rebotava de Sant Pere Màrtir cap al Pla de Trullars i d’allà al Serrat de la Rectora. Els núvols eren grisos, per no dir negres, i de tant en tant deixaven anar alguna esquitxada...

La colla convidada, la Fal·lera Gironina, trucaven abans de venir per confirmar que la trobada es faria. Perquè estiguessin tranquils els hi vam dir que a Monistrol feia sol, no fos cas que es tiressin endarrere.

Així doncs, a les 17:00 hores, coincidint amb un petit ruixat, una gran estelada s’aixecava cap al cel embolicant -se pel campanar, amb el so de les gralles tocant els Segadors. Sense perdre temps, com si s’acabés el món, la cercavila començava a corre-cuita, no fos cas que durés poc!

Es va fer un recorregut més curt, esquivant la terrible pujada del Serrat que estava molt relliscosa. Vam anar pel carrer del Call i el carrer de la Vinya. El temps aguantava, així que vam decidir fer una segona volta! Vam travessar tot el carrer de la Mallola, amb un bon avituallament a la Manduca, per tot seguit tornar al carrer de la Vinya. Allà ens vam preparar per fer les ja tradicionals “corregudes”. La colla de Girona, que havia començat una mica espantada, va treure’s les vergonyes i tots els membres van fer uns bons sprints: primer els gegants, després els capgrossos i després tota la colla en ple!

Finalment vam enfilar cap a la plaça Nova, on es van fer els balls finals. Cal destacar la gran qualitat dels músics i el ball gironí, segurament ens queda molt per millorar!

Mentre la carn a la brasa es feia, els gironins encara tenien gana de gresca, així que es van fer un bon fart de ballar “Street Dance” al pavelló.

Així va ser com en un dia que de bon principi no prometia res de bo, en va sortir una gran trobada. L’any vinent, MÉS! Teixit d’Inquietuds

6

CONCURS DE PESCA Molt poca participació en el concurs de pesca de la festa major d'enguany, gairebé hi havia més trofeus que pescadors. Només nou persones van assistir al concurs. Els participants van distribuir -se per diversos indrets de la riera Golarda i el riu Calders. Els guanyadors van ser:

CATEGORIA SÈNIOR Més quantitat: Manuel Carreño Peix més gran:David Moya Peix més petit:Lluís Piñol

CATEGORIA JÚNIOR Més quantitat: Miquel Gual Peix més gran: Miquel Gual Peix més petit: Enric Vilatersana.

CONCURS DE PETANCA De nou i com des de fa molts anys el concurs de petanca de la Festa Major el va organitzar el Casal L’Espiga. Es va celebrar el diumenge dia 3 d'agost a les 9 del matí al camp de futbol. Després de les diferents partides els guanyadors varen ser: Primers: Jose Mº Salvador, Jose Rojo i Alejandro Montes Segons: Domingo Pardillo, Carlos Exposito i Jose Martinez Tercers: Pepe Exposito, Jaime Lopez i Ramòn Moreno

TEATRE DE FESTA MAJOR Enguany, l’obra escollida pel Grup de Teatre del Centre Parroquial per ser presentada durant la festa major va ser “El Magnífic Doctor”. Les dues representacions d’aquesta obra es van fer el divendres dia 1 d’agost a les 19:30 i a les 22:30, respectivament, aconseguint aplegar un bon nombre d’espectadors que gairebé van omplir l’aforament de les dues sessions.

L’argument de l’obra girava entorn la sala d’espera del magnífic doctor, el protagonista ocult de la història, on tots els pacients que van entrant tenen alguna recargolada dèria, mania o obsessió. La interacció de tots aquests personatges tan singulars, donava lloc a una llarga col·lecció de situacions divertides que va aconseguir arrencar grans riallades del públic. En resum, una representació que molt ben posada en escena que va aconseguir fer passar una molt bona estona a tots els assistents.

7

II CAMINADA CULTURAL El matí del dissabte dia 9 d’agost va tenir lloc la segona edició de la caminada cultural. A les 9 del matí, es van aplegar una trentena de caminadors per resseguir l’itinerari que el Gustau Erill havia preparat cap al cantó del codro Llampat i de la Daina, que resseguia una quinzena de barraques de vinya i altres elements d’interès del patrimoni rural i natural del nostre poble.

Igual que en la primera edició, l’encarregat de preparar la passejada, en Gustau Erill, va ser qui va guiar i acompanyar els assistents per fer-los les explicacions corresponents sobre els diversos elements i indrets que es varen poder veure durant tot el recorregut.

FESTA DE L'ESCUMA I INFLABLES El dissabte 16 d'Agost, es va fer la festa de l'escuma i els inflables que no es van poder realitzar per la Festa Major degut al mal temps.

A la Plaça nova una colla de nens, pares, tiets i avis van poder gaudir durant una hora de l'escuma de colors i l'aigua. Per sort, el temps va aguantar perquè ningú patís fred.

En acabar, tots els nens i parents van anar cap al camp de futbol on els esperaven 3 inflables, dos de secs i un aquàtic. Els nens van fer cues per poder pujar i baixar per la gola d'una balena i en un laberint amb obstacles. L'inflable aquàtic eren 3 tobogans que potser es feien curts per molts dels que hi van pujar, de seguida eren a baix. El nombre d'assistents va fer que les cues no fossin molt llargues i així els menuts van poder pujar força vegades als 3 inflables.

Com cada any, també, a la piscina municipal, es va instal·lar un inflable aquàtic, per tal que tots els nens que anessin a la piscina durant aquest dia de portes obertes en poguessin gaudir. Enguany, el dia de portes obertes amb inflable a la piscina va ser el diumenge dia 3 d’agost.

HAVANERES El dissabte dia 16 d'agost es van fer Havaneres a la Plaça Nova, organitzades per l'ajuntament de Monistrol de Calders. El grup Port Vell va ser l'encarregat de posar la música en una nit força fresqueta.

El grup va interpretar un repertori força variat i va acabar amb l'havanera més tradicional "El meu avi". A la mitja part el rom cremat va fer passar el fred al nombrós públic que va assistir a l'acte.

La Redacció

8

CAMINADA DEL 27 DE JULIOL Diumenge 27 de juliol i amb una quinzena que participants, es va realitzar la caminada mensual del Dit i Fet. La sortida, una mica més d’hora de l’habitual, es va fer des de la Plaça Nova direcció a les Dutxes.

La volta, que va ser de 10km, es va fer ràpidament tot i fer una paradeta per esmorzar a la Pedrera de Pumanyà, abans de les 11:30 ja tornàvem a ser a Monistrol. Just a temps per anar a buscar les entrades del teatre per a la Festa Major.

STREET DANCE FESTA MAJOR 2014 Un any més, i dins dels actes de la Festa Major, es va dur a terme l’Street Dance, del qual ja en portem tres edicions. Aquest any però por causes meteorològiques es va haver de realitzar dins del Centre Recreatiu Municipal.

Com en les altres edicions hi va haver molt bona acceptació i participació per part del públic de totes les edats.

L'Elena Aliberch, la monitora del Posa't en Forma, va ser l'encarregada de durlo a terme. Partint de la cançó base “Bailando” de l’Enrique Iglesias, primerament l’Elena ens va ensenyar els passos de la coreografia per blocs i amb cançons diverses. Per finalment acabar-ho enllaçant tot en una sola coreografia amb l’esmentada cançó.

CAMINADA NOCTURNA 2014 El dissabte 30 d'agost va ser la data escollida per a dur a terme la caminada nocturna del Dit i Fet d'aquest any 2014.

La participació va ser prou bona, essent un cap de setmana amb moltes activitats al pobles veïns, amb un total de 81 participants. La majoria de Monistrol de Calders, però també varen venir caminants d'Artés, Sant Fruitós i Moià. Des de la més petita, amb només 5 anys al més gran (i no tant) amb 62, la caminada, que era de 10 km amb pujada fins al Pla de Trullars, va discórrer ràpidament i sense problemes. L'avituallament, que estava situat a la Pedrera del Tesà, va ser just al mig del recorregut i els participants van poder-se recuperar de la forta pujada amb un bon glop de llimonada i un entrepà. Després només calia retornar a Monistrol on a l'arribada se'ls obsequiava amb un detall.

La caminada es va donar per finalitzada a 2/4 de 12 de la nit amb l'arribada dels últims caminants i del cotxe d'assistència.

Associació Dit i Fet

9

S’informa Des de l’Ajuntament Des de l’alcaldia Des de tot l’equip de govern es vol donar les gràcies a totes les persones i entitats que han col·laborat en la Festa Major.

Enguany les Jornades de l’Albergínia Blanca se celebraran els dies 27 i 28 de Setembre i el 4 i 5 d’octubre.

El mateix cap de setmana del 4 i 5 d’octubre coincidint amb les jornades es celebra al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac la primera Vallès Drac Race, Bike &Trail Challenge. El diumenge dia 5 passarà per Monistrol on hi haurà instal·lat un punt de control de la cursa. El dia 4 es durà a terme el Trail de 65 Km i el diumenge 5 la BTT de 100 Km. El dia 16 d’Agost de 5 de la tarda a les 8 del vespre es va celebrar la Festa de l’Escuma i els inflables al camp de futbol, les activitats que es van anul·lar del dissabte de Festa Major per risc de pluja. El mateix dissabte a les 10 de la nit hi va haver les Havaneres amb el grup “Port Vell” a la Plaça Nova.

El dia 7 de setembre a les sis de la tarda a la Sala Gran del Centre Recreatiu Municipal hi haurà el Grup Tramoia de Santpedor que representaran l’obra “Un Any amb les Teresines”.

Des de la regidoria de Serveis i Via Pública S’ha rebut un nou Lot d’Aliments per part de Creu Roja per destinar a ajudar les famílies més necessitades del municipi S’està portant a terme la neteja de les parcel·les de propietat municipal de la Urbanització Masia del Solà.

S’ha aprofitat el període de vacances d’estiu per pintar algunes parts de l’escola l’Esqueix.

El carrer de l’Om de la Urbanització Masia del Solà ja està arreglat, les obres van finalitzar el passat mes de juliol i han estat a càrrec de l’empresa responsable de l’EDAR de Monistrol.

Iessua Catot

Des de l’Associació Dit i Fet Sopar a la fresca Enguany, i ja és la 4a edició, vàrem tornar a organitzar el Sopar a la Fresca exclusiu per a sòcies i socis de la nostra Associació.

El Sopar a la Fresca, va ser la primera gran activitat organitzada pel Dit i Fet ara fa ja 4 anys, amb fluctuació de participació, any rere any s’ha anat consolidant com una de les nostres activitats més esperades.

Aquest cop vàrem tornar als orígens i es va fer al Restaurant Rubell com en la seva primera edició. Amb un total de 37 sòcies i socis, el sopar va discórrer tranquil·lament entre converses i anècdotes. Entre plat i plat va anar passant l'estona i amb l'extraordinari menú que ens van preparar al Rubell, semblava que no hi havia manera de trobar el moment de finalitzar el sopar. Amb la panxa plena podem dir que va ser un sopar bo, tranquil i del que tots els assistents en van sortir molt satisfets.

Com sempre, la nostra Associació va obsequiar a tots els assistents amb un petit detall, en aquesta ocasió un sabonet aromatitzar en forma de cor.

Associació Dit i Fet

10

Des del Grup de Teatre Després de l'estrena de l'obra "El magnífic doctor" durant la passada Festa Major amb dues representacions el dia 1 d'agost (tarda i nit) i amb una gran assistència de públic, hem passat un mes d'agost de vacances pel que a l'activitat teatral.

Amb l'arribada del setembre tornarà a començar també el nou curs teatral. El primer que tindrem és una darrera representació a Monistrol de l'obra de la Festa Major "El magnífic doctor". Es representarà el dia 13 de setembre a les 10 del vespre. També han tornat els assajos de l'obra "Estrips" que es vol representar aquesta tardor.

També durant aquest setembre es tornarà a posar fil a l'agulla amb l'activitat dels grups de teatre infantil i juvenil. Properament es farà una convocatòria per parlar-ne.

Encara que el Nadal queda una mica lluny, també s'ha de pensar quina activitat es farà durant les festes de Nadal, ja que es va decidir fer una pausa en les representacions de Pastorets. S'està pensant en fer algun muntatge de teatre, música, poesia,...

En aquests moments s'està enviant la informació que se'ns demana per tal de poder participar en les mostres i concursos que s'organitzen en diverses poblacions durant la tardor i hivern, ara tocarà esperar a veure si som seleccionats.

A nivell de Coordinadora de Teatre es va tancar la temporada el passat mes de juny. La Festa del Teatre Comarcal que s'havia de fer a Navàs es va suspendre per la manca d'inscripció, tot i que del nostre grup ens havíem apuntat set persones. Els dies 11 i 12 d'octubre es farà a Esterri d'Àneu la Trobada anual que organitza la Federació, si algú està interessat en assisitir-hi que es posi en contacte amb la Junta Alba Jornet/Jaume Musarra

Des del Teixit d’Inquietuds El proper 27 de setembre tenim una nova edició de la Cursa del Sot (i ja en van quatre!), la Cursa de Muntanya de Monistrol de Calders.

La cursa ha “crescut” una mica més, aquest any ja seran 14 quilòmetres!

Tot i així mantenim intacte la major part del recorregut. Esperem que hi hagi molta gent animant els corredors, els podeu esperar a la plaça Nova o veure com pateixen en algun punt del recorregut.

Com l’any passat, també hi haurà curses infantils, per cuidar el planter. A més a més tindrem algunes novetats...

Anem veient que cada vegada hi ha més monistrolencs que exploren els corriols del recorregut, això vol dir que volen participar però no s’acaben de decidir? Us animem a fer-ho! No tingueu por, us assegurem que patireu molt!

Teixit d’Inquietuds

Des del Casal L’Espiga En la informació de la nostra entitat que vam publicar en El Clot del mes de maig hi faltava l’estat de comptes que es va presentar en l’Assemblea Anual de Socis feta el 15 de març. És el següent: ENTRADES SORTIDES Diferència

1.632,00 - 1.545,77 € 86,23 €

Darrerament s’ha fet un taller de manualitats i un altre de balls. Des de la Junta volem donar les gràcies a les persones que han fet de monitors, tot fent possible aquestes activitats. Moltes gràcies Alícia Castellà

11

Esports ARTUR ARGELAGUER 12 ANYS, INFANTIL DEL JOANENC “Potser vaig a estudiar batxillerat a Austràlia”

L’Artur Argelaguer i López té 12 anys i la propera temporada serà infantil de 1r any i jugarà ja a futbol 11 a segona divisió. Serà la segona temporada que juga amb el Joanenc ja que abans va jugar tres anys amb el Nàstic de Manresa.

Bon joc amb els peus, en l’u contra u i aturant penals. Em falta créixer en volum i potència en el xut a pilota plantada.

Ens pots explicar el secret per aturar tants penals?

Espero a l’últim moment per moure’m.

Quin estil de joc feu servir? Manes molt a la defensa?

Sempre que es pot intentem jugar la pilota des de darrera. Ordeno força a la defensa però el míster em diu que encara ho haig de fer més.

Recordes un partit on vas quedar especialment content de la teva actuació?

Al camp del Terrassa. Tot i perdre per pallissa (7-2) en podien haver fet molts més i a l’acabar el partit tothom em va felicitar Quins dies entrenàveu? Qui t’hi portava?

Entrenàvem els dimarts, dijous i divendres i, de vegades, els dimecres a partir de les 19 hores. Els dilluns entrenava de porter a Sallent. Per acompanyar-me a entrenar s’ho combinaven els pares i l’avi.

Amb la samarreta actual del Joanenc

L’Artur és porter i porta el número 1. La temporada passada va ser el tercer porter menys golejat d’un grup tant complicat com el de Terrassa, quedant desens. Va començar jugant a futbol al Nàstic de benjamí als 8 anys.

Aquesta temporada canvies de categoria i de futbol 7 a futbol 11...

Sí, hi haurà un canvi important perquè les porteries són molt més grans. A l’acabar la lliga ja vàrem fer un partit en un camp gran per entrenar amb l’entrenador nou, l’Hugo.

Però tu no vas començar de porter...

No, el primer any vaig fer de jugador però em feien córrer molt i m’avorria. ...i a partir dels 9 anys et vas quedar a la porteria.

Sí, dos anys més al Nàstic i ara serà el segon al Joanenc. A més a més, m’he apuntat a tots els campus de Sallent de porters menys un.

I per quina raó vas canviar de club?

L’entrenador no m’agradava i en un torneig els del Joanenc em van veure jugar i em van dir si hi volia anar.

A baix esquerra amb la copa de campions 20112012 amb el Nàstic

Quina diferència hi ha entre els dos clubs?

El Joanenc cuida més els nanos que no pas el Nàstic.

Fins on voldries arribar com a futbolista?

M’agradaria arribar al Barça però és molt complicat. El més amunt possible. Si pot ser, a primera divisió.

Com et defineixes com a porter?

12

Com va el cole? T’agrada estudiar?

M’agrada estudiar només el just. He tret notables i en les proves de nivell un bé.

Quines assignatures t’agraden més? menys?

Les mates m’agraden molt i l’anglès gens.

Qui va tenir una llarga trajectòria futbolística va ser l’avi (que va defensar la porteria del Manresa, el Cardona, la Seu, el Navàs i el Navarcles; ocasionalment, també la de la Monistrolenca).

I Per acabar, el torn de preguntes-respostes curtes.

Una frase del món del futbol:

Què voldràs estudiar de gran?

Encara no he pensat. El que sí potser faig és anar a estudiar el batxillerat a Austràlia per millorar l’anglès.

Dues. A tope i No protesteu mai a l’àrbitre.

L’últim llibre que has llegit?

Bat Pat de Roberto Pavanello. Al cole ens deixen elegir el llibre que volem llegir.

Ets molt futbolero?

Miro molt poc futbol a la tele. Prefereixo estar a l’ordinador.

I que no sigui del cole?

Geronimo Stilton.

Què me’n dius del Barça?

Té un bon equip però el Madrid també. Ter Stegen és bastant bo i al Luís Suárez encara no l’he vist jugar. El Messi m’agrada molt.

Els nois d’avui en dia sou...:

I de la Monistrolenca què me’n dius?

He anat a veure algun partit. Depèn del dia ho fan força bé.

Jugar a l’ordinador.

I aquí s’acaba aquesta xerrada-entrevista amb l’Artur a la terrassa de casa seva amb la presència del seu pare Arturo (va jugar en l’infantil i primer equip de la Monistrolenca i en els juvenils del Nàstic i llavors es va trencar els lligaments creuats i va plegar del futbol).

I de música...:

Trastos.

Què t’agrada fer amb els amics a part de jugar a futbol?

Pro evolution o Fifa?

Sóc més del Fifa, hi estic més acostumat.

Flaix FM i El matí i la mare que el va parir de RAC 105

Plantilla de l’aleví del Joanenc de la temporada 2013-2014

13

Markin’s @markins02

Veurem com finalment El Moianès és comarca reconeguda a tots els efectes?

?

A què va ser degut que tot i fent bon temps el ball de l’últim dia de la Festa Major no es va fer a la Plaça Nova?

Com és que en el programa de la Festa Major no s’anunciava un acte tan popular com la cercavila de Gegants?

Algú haurà amortitzat el carnet de la piscina amb el mal temps que ha fet aquest estiu?

14

La comarca NOTÍCIES DE MANRESA El 40% de les persones que han fet el Camí de Sant Ignasi entre Loiola i Manresa són estrangers. Fins al mes passat havien fet el recorregut durant aquest any 102 pelegrins. Des que es va posar en marxa l'han fet 400. Aquestes 400 persones són les que han arribat a Manresa (el 51% procedents de Loiola i la resta d'altres punts del camí), però hi ha grups que van fent trams i que com que no han arribat a Manresa encara no estan comptabilitzades.

El passat dijous 28 d'agost, en el marc de la Festa Major de Manresa va tornar el Tap'Antic per tercer any al casc antic de la ciutat. 21 establiments culinaris del centre històric van oferir una tapa i beguda a un preu de dos euros. És una iniciativa que formava part de les novetats de la Festa Major de fa tres anys amb la voluntat de promoure l'activitat comercial al barri antic, lligantho amb la gastronomia i les tapes.

Comencen les obres per millorar la mobilitat a l’hospital Sant Joan de Déu. El projecte consisteix en l'ampliació de voreres i la instal·lació de nous passos de vianants i elements reductors de velocitats. Amb aquesta finalitat es portaran a terme dues intervencions: es repararan i restauraran els desperfectes generats en l'espai públic a causa de les obres i es posaran en marxa un seguit d'obres complementàries per millorar la mobilitat i la seguretat dels itineraris de vianants i del trànsit rodat.

NOTÍCIES DE DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA La vespa asiàtica podria arribar aviat al Bages La vespa asiàtica (Vespa velutina) podria estar a punt d'entrar al Bages segons els experts després d'observar la rapidíssima expansió que aquesta espècie invasora ha tingut a les comarques de Girona, on està fent estralls entre la població d'abelles autòctones i on se ja n'han capturat 25 exemplars. Tot apunta que l'espècie invasora es podria desplaçar cap al Bages i cap a Osona, on ja han començat a posar trampes.

Veïns de Calders en contra d’un circuit de motocròs Veïns de Calders estan en peu de guerra perquè l'Ajuntament pretén donar la llicència d'activitat per a la instal·lació d'un circuit de motocròs a la Vall de les Tàpies, en una zona de protecció especial pel seu alt valor natural i declarada d'alt risc d'incendis. La zona és coneguda per una font, a la roureda, i a les masies i camins que s'han mantingut inalterables al llarg dels segles.

L'impacte mediambiental que aquesta activitat suposarà és inqüestionable, afectant la fauna i la flora de la zona.

Volen aprofitar el reclam turístic de Montserrat per potenciar la gastronomia de la zona L'empresa que gestiona tota la restauració del monestir pretén dinamitzar la gastronomia de Montserrat, que inclou tot un conjunt de productes propis del territori com el mató, la mel, el tomàquet, l'oli, les herbes o els licors, entre d'altres. Cada cop hi ha més gent que demana producte de proximitat i vinculat a la terra i, per això, es vol oferir al turista la gastronomia típica de la zona amb menús elaborats a partir d'aquests productes "únics".

Teresa Puig

CANSALADERIA CARNISSERIA

POLLERIA QUEVIURES

RESTAURANT

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Carretera de Vic, 74 Tel.: 93 820 80 96 08180 Moià Fax: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

Servei a domicili La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

15

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

FESTES MAJORS

16

Resum en imatges

17

Parlem amb...

En aquesta nova edició del Clot que des de fa uns anys viu al nostre poble i que participa en un projecte dins la seva feina, que ens ha semblat interessant que ens expliqués. Parlem del Francesc Comas.

- En què treballes?

- Actualment treballo com a professor tècnic de formació professional de la família de manteniment de vehicles autopropulsats, que es coneix com a l’especialitat d’automoció, al centre de formació professional Castellarnau de Sabadell, centre de referència en aquesta especialitat a tot Catalunya.

- Des de quan?

- Fa 3 anys que formo part de l’equip docent d’aquest centre.

- Has estat en d’altres centres?

- Sí. He voltat bastant, quan entres en el món de la docència, i no El Francesc (segon de l’esquerra) amb el seu tens una plaça fixa, per tant ets un substitut o interí, el equip departament et pot enviar a qualsevol centre de la demarcació de Barcelona. Jo he estat, i per aquest ordre: Pompeu Fabra de Badalona, Cristófol Ferrer de Premià de Mar, Milà i Fontanals d’Igualada i actualment a l’anteriorment mencionat Castellarnau, on en principi m’agradaria tenir-hi la plaça definitiva.

- Com has arribat fins a la docència en aquesta especialitat?

- Jo sóc una mica un rodamón dins de la meva especialitat. En acabar els estudis de tècnic superior, i ja havent-me format laboralment durant 4 anys com a mecànic a la BMW, vaig continuar els meus estudis en la branca del peritatge. En acabar vaig exercir com a pèrit especialista en automoció durant 4 anys més, una feina que em va aportar molts coneixements tècnics.

El pas següent va ser el de passar al món de les proves i vaig treballar per Honda motos com a provador dels vehicles en fase de desenvolupament, per les meves mans i les dels meus companys va passar la transformació tant estètica com tècnica de la Transalp actual.

Paral·lelament també treballava pel Servei Català de Trànsit, confeccionant i portant a terme les programacions d’educació viària que s’impartien per totes les escoles de primària i secundària de Catalunya. Fent aquesta feina va ser quan em va començar a ballar pel cap la possibilitat de dedicar-me a la docència tècnica, per tal de poder aportar els coneixements adquirits durant la meva vida professional als futurs tècnics en l’especialitat.

- Ens hem assabentat que al teu centre hi ha un projecte força interessant ens el pots explicar?

- Doncs sí, en el nostre centre hi conviuen 3 grans especialitats: Sanitària, Automoció i electrònica. El projecte que portem a terme, és tranversal per a totes les especialitats i es basa en preparar una moto, en el nostre cas una Kawasaki 1000 per tal de fer-la competitiva per córrer les 24h de Montmeló (les antigues 24 hores de Montjuic, pels nostàlgics de la prova) La branca d’automoció, és l’encarregada de preparar una Kawasaki de sèrie en una superbike de carreres.

La branca de sanitària, són els encarregats de fer qualsevol cura als mecànics, i tenir preparats físicament els pilots durant la carrera.

La branca d’electrònica són els responsables de tenir tota la infraestructura de comunicació entre la moto i el box.

Cada especialitat tria els alumnes que compleixen una sèrie de requisits, que van des de les notes, fins a l’actitud, valorant molt el fet de saber treballar en equip, imprescindible durant la carrera.

- Quina és la teva tasca dins del projecte?

- Sóc el responsable de l’àrea de materials sintètics. Això significa diferents coses: Abans de la carrera: Desmuntar tots els carenats de la moto per tal de modificar-los i adaptar-los a les modificacions mecàniques que es realitzaran a la mateixa.

Durant els entrenaments, tant els lliures com els oficials, estar atent a qualsevol sortida de pista de la moto per tal de reparar en la major brevetat possible qualsevol desperfecte ocasionat als carenats, si és que la sortida ha sigut lleu, sinó cal substituir-los.

En carrera: Tenir tot el material a punt, en cas d’haver de realitzar una reparació, i resar per tal que el pilot no ho aixafi tot....jejeje

18

- Ens pots explicar l’experiència de participar en unes 24h de motociclisme?

- És una barreja de sensacions.

Durant les prèvies: il·lusionant, motivant , engrescador i molta feina.

Durant el entrenaments: Nervis, patiment Durant la carrera: Va variant, molt nervis a l’inici que es van transformant en cansament (que cal superar) a partir de les 4 de la matinada, que és quan comença el moment més dur, fins als voltants de les 9 del matí, que amb la sortida del sol sembla que et comences a revifar una mica per aguantar fins les 15h que és quan acaba la carrera.

Un dels moments que més em va agradar durant la carrera va ser la nit, és molt espectacular veure passar les motos amb els llums encesos, i a la velocitat que van!!!! I l’altre moment espectacular d’aquesta carrera és la sortida, que pels que no ho coneguin, els pilots surten corrents des del cantó contrari d’on tenen la moto, creuant la pista.

Cal dir que és una molt bona experiència, molt gratificant i capaç de fer-te veure els teus límits en certs moments i que recomano a tothom que li agradi aquest món.

- Com us va anar la carrera?

- Molt bé. L’equip del Castellarnau amb el dorsal 36 vam quedar 8ens de la general i 4ts de la nostra categoria, cal dir que n’estem molt contents d’aquest resultat, tenint en compte que hi participen una cinquantena d’equips, molts d’ells professionals i que fan el campionat de resistència europeu.

Hi havia equips de tot Europa, predominant els Francesos, Belgues i Espanyols.

Cal felicitar els pilots, que van saber mantenir un bon ritme de cursa al mateix temps que mimaven la mecànica per tal de no patir cap problema que ens fes impossible acabar la carrera.

Per la part que em toca, vaig passar una carrera tranquil·la ja Revisant la moto que no vam patir cap sortida de pista, per tant no vaig haver de córrer per reparar cap desperfecte.

Com tots els equips, tenim el nostre rival directe, que en el nostre cas és l’institut Monlau, un institut privat de Barcelona i que té una branca de mecànica de competició.

Potser a algú li pot sonar el nom, ja que té molts lligams amb el campionat del món de motociclisme, degut a què el seu propietari és l’Emili Alzamora, ex-pilot i ex-representant del Marc Márquez, actual campió del món de moto GP. - Com se senten els alumnes?

- Pels alumnes és molt motivant. Comencen el curs el setembre sabent que al centre tenim un equip de carreres que competirà a les 24h al juliol. Això ja fa que els alumnes nouvinguts al centre preguntin i s’interessin pel projecte, per tant ja tens alumnes amb una motivació extra a principi de curs.

Quan ja s’han seleccionat els alumnes que participaran a la carrera, pots veure com aquests fan les hores que calguin al centre, per exemple: si el seu torn és de tarda, ja vénen al mati per tal de poder estar treballant amb la moto i a la tarda fan la seva jornada normal que els hi pertoca al centre.

Als alumnes que han participat en el projecte, se’ls hi fa entrega d’un diploma acreditatiu de participació en les 24h de Montmeló, cosa que poden incorporar en els seus currículums.

- Tens alguna anècdota per explicar?

- Abans de començar la carrera, es fa sempre la volta de reconeixement, doncs quan els pilots ja tornaven per col•locar-se en posició per tal de fer la sortida, dos despistats van passar a més de 200km/h un per cada costat del comissari de pista que indicava que havien de col·locar-se bé, no el van atropellar de miracle. Aquests dos pilots van ser penalitzats a fer la sortida des del pit lane, els quals van rebre la conseqüent onada de tots els equips.

No sé si anècdota o resultat del cansament. Als voltants de les 7 de la matinada, els alumnes que estaven al pit wall (on s’indica al pilot el temps per volta, s`hi ha d’entrar al box i altres informacions variades) van començar a decaure, i ens van demanar si us plau que els substituíssim que ells ja no podien més, vam haver d’assumir la seva feina 3 professors, que els hi doblem l’edat, però que tenim més fondo....jejejeje Des del Clot desitgem al Francesc molta sort en les properes edicions de les 24h de Montmeló.

Alba Jornet/Jaume Musarra

19

Safareig Música a la fresca. Aquest agost ha estat molt atípic pel que fa a les temperatures no gens estiuenques i a les pluges que han fet acte de presència arreu de la nostra terra i aquest fet ha provocat que moltes famílies haguessin de fer canvi de plans en les seves vacances. Malgrat tot, els que han tingut un estiu molt “calorós” són la gent de la piscina de Monistrol ja que han organitzat actuacions nocturnes per animar les vacances dels monistrolencs i estiuejants. David Raluy (líder de la banda vallesana Blues-H), la nit de rumba, l’italià cada vegada més català Giacomo, el monistrolenc Duo Star i la nit de Rock (fins a tancar l’edició del Clot però ens consta que han seguit al setembre) han fet que amb l’augment de decibels a la piscina ha fet pujar el deliri dels assistents ja que es va donar un to musical gens habitual al nostre poble. Molt bones iniciatives, que esperem que es continuïn realitzant durant els propers anys.

Vaixell sense rumb. El nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, va fer acte de presència a la nostra vila. Precisament va anar a dinar a la Fonda Rubell, va visitar la bassa freda de Rubió i, a més a més, va dormir amb la seva família a l’Urbisol.

Desconeixem si la seva visita a Monistrol va ser deguda a buscar vots porta a porta ja que a les últimes eleccions han anat perdent pistonada o potser perquè amb les ja incalculables disputes internes que manté el PSC estaven buscant un nou líder a la Catalunya central. Haurem d’estar atents a les notícies.

Nova temporada verd-i-blanca. L’AE Monistrolenca comença a rodar. Moltes cares noves es veuran al terreny de joc i també a la banqueta. La liderarà el Miki Pérez (que ja havia fet de porter al club) substituint al Lluís Piñol, al que li volem agrair tota la dedicació al club en les seves etapes de verd-i-blanc com a jugador i entrenador. Els tres entrenaments setmanals i els quatre partits de pretemporada contra el Sant Miquel de Balenyà, el Castellnou, el Valls de Torruella i el Santa Eugènia de Berga B posaran a punt a la nova Monistrolenca per poder afrontar una lliga amb il·lusions renovades. Mica en mica, veurem si l’equip té la millora esperada. De moment ja es va guanyar el partit de Festa Major.

Quina feinada! En l’última edició del Safareig no es va poder anunciar cap casament ni naixement monistrolenc ja que les famílies deurien estar pensant en altres coses... Però durant aquests dos últims mesos s’han posat les piles i han fet tota la feina que no havien fet en els dos anteriors.

Atenció lectors; tres casaments i tres naixements. Sorpresos, oi? Comencem.

El dia 5 de juliol a Monistrol, qui més qui menys, va estar de celebració ja que es van casar tres parelles. La Cristina Moya i l’Albert, l’Albert Villa (que no David) i la Laia i l’Antonio Codina i la Laura es van unir en matrimoni (que cursi queda aquesta frase i com s’utilitza!). I en poc més de quinze dies van néixer dues nenes i un nen. El Biel, fill de l’Estel Argelaguer i el “guapo” Isaac (16 de juliol), la Fiona, germana de la Joana de tres anys i filla de la Gemma Morell i l’Andreu (27 juliol) i l’Ènnia, filla de la Cristina Prat i l’Oriol (5 d’agost). Per felicitar a totes les parelles acabades de casar i als papis i mamis haureu de demanar tanda, com a la carnisseria, però valdrà la pena!

Germà i Òscar

20

El temps JULIOL:

Sol: 24 dies Núvol: 5 dies Pluja: 2 dies

Precipitacions:

55 l/m2

AGOST:

Sol: 18 dies Núvol: 8 dies Pluja:: 5 dies 66 l/m2

Comentari: Estem acabant un estiu molt estrany: poc sol, vent, força núvols i alguns dies amb cel i temperatures més típiques de la tardor. Malgrat aquest temps d’aigua tampoc no n’ha caigut massa. Per tant, un temps que no ha anat bé per les plantes (ja que necessiten més sol), unes temperatures que no han passat gaire dels 30 graus, cosa que no ha agradat gens a tots els que han anat a la platja. Amb els 8 mesos que portem d’any només han caigut 260 litres. Durant un any n’haurien de caure uns 600 per no tenir problemes d’aigua. Com es pot veure encara en falten més de la meitat. A veure si amb l’arribada del setembre arriben pluges més importants.

Eduard Comasòlivas

La cuina FREGINATA (Recepta de la cuina tradicional de Corbera d’Ebre) Ingredients per a 4 persones: 2 o 4 carbassons 1 ceba 2 o 4 pataques (patates) ¼ kg, d’abadejo dessalat (bacallà dessalat a trossos o esqueixat). Si es prefereix amb més bacallà se n’hi pot posar més.

2 ous durs Oli d’oliva extra verge Sal Preparació: Talleu el carbassó, la ceba i la pataca a talls finets.

En una cassola hi poseu l’oli i quan estigui calent hi afegiu la ceba, doneu-li un parell de voltes; Afegiu-hi les pataques i el carbassó, torneu a donar-hi un parell de voltes més.

Fiqueu-hi l’abadejo i afegiu-hi aigua calenta deixant que bulli fins que la pataca estigui cuita.

Finalment, afegiu-hi els ous durs partits per la meitat damunt de la freginata.

Bon profit!

Nati Jobal (Cal Jan)

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32 Fax 93 839 91 68

08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

21

El celler ALGUNES MARQUES DE VERMUT CATALÀ

Perucchi. Aquesta empresa va començar les seves activitats en el món vinícola l’any 1850 a Barcelona.

Pel que fa referència a l’elaboració de vermuts, van ser un dels pioners ja que Augustus Perucchi associat amb un majorista d’herbes de cognom Dematteis, són els qui en els anys setanta del segle XIX van començar a elaborar la beguda artesanal que ha arribat fins als nostres dies a Barcelona, al carrer Ripollès del districte de Sant Martí. Perucchi va participar a l’Exposició Universal de 1889 a París i ha subministrat el seu vermut durant molts anys a la casa reial espanyola. Des dels inicis fan servir per a la seva elaboració vins blancs de Tarragona i de Girona. Actualment l’empresa es troba ubicada a Badalona.

El negre gran reserva gaudeix d’un gran prestigi.

Iris. De Muller, l'empresa vinícola reusenca proveïdora oficial de la Santa Seu, va comprar l’any 1999 la mítica marca de vermut Iris de la Casa Cochs (1947), també de Reus i ha mantingut la fórmula original d’infusió d’arrels i plantes aromàtiques fins a l’actualitat. Disposen de quatre referències: el negre, envellit en bóta vella del Priorat o de vi de missa que segueix el mètode de criadores i soleres i és el que té un gust més proper al vi; el daurat, que conté menys herbes i menys alcohol; el blanc, que té més aportació aromàtica per una major maceració amb herbes; i el reserva, que envelleix una mitjana de sis anys en bótes de diferents capacitats. En total, la producció arriba a un milió de litres.

Yzaguirre. L’any 1884, després de casar-se amb una reusenca, Enrique Yzaguirre Basterretxe, un empresari del País Basc dedicat al vi i l'oli, va fundar la fàbrica de vins i vermuts que comença funcionant en unes instal·lacions del camí de Riudoms de Reus. Després l’empresa passarà per dues seus al Morell i curiosament a la primera s’hi va establir després Martini per fer la seva distribució a Catalunya.

Actualment, Yzaguirre és la marca de vermut que comercialitza l'empresa Celler Sort del Castell SL, propietat de la família Salla-Solé, originària de l’Urgell. A més dels vermuts negre, blanc, el reserva, el dry, i el selecció 1884 amb un envelliment de 3 anys, han tret al mercat un vermut rosat que és original en la seva formulació i essència de vi rosat, molt més suau i dolç en boca que el tradicional i amb tocs mentolats.

Vermut de Falset. A la cooperativa Falset Marçà, dues tines de roure català amb una capacitat de trentacinc mil litres cadascuna, originals de la construcció del celler l’any 1919, presideixen la seva entrada i són testimoni de l’elaboració centenària de vermut. Segurament és un producte que ja es feia a les cases particulars tot i que no en queda constància escrita i la Cooperativa va heretar la tradició dels primers socis. Des d’aleshores i fins l’actualitat la fórmula de l’elaboració ha estat un secret. Se sap que el vermut de Falset macera amb cent vint herbes aromàtiques i l’envelliment, que es realitza pel mètode de les mares, consisteix en no acabar de buidar mai del tot les tines, de manera que avui podem consumir una part del vermut originari de 1919. Disposen de dues referències de vermut negre i blanc, ambdós amb un envelliment de tres anys.

Rofes. A la Torre de Fontaubella, la família Rofes mantenia obert un negoci de vins, olis i fruits secs. A finals del segle XIX s’instal·len a Reus i l’avi Marcel·lí Rofes comença a elaborar vermut. És l’única empresa de vermut de Reus que no ha canviat de propietat i actualment se’n fa càrrec la quarta generació familiar. Fins al 2007, Rofes elaborava el vermut a les seves dependències, però ara que s’han convertit en un espai gastronòmic, la producció s’ha traslladat a una altre lloc de la ciutat. Al seu establiment de Reus, encara es poden admirar les tines de fusta de quaranta mil litres de capacitat. També s’hi guarda tota la documentació de l’empresa i les eines que es feien servir abans, des d’alambins, a caixes de fusta i petites ampolles. Fins i tot tenen localitzats trulls subterranis que no descarten recuperar en una propera etapa, com a espai de tast. L’etiqueta de l’ampolla és l’original amb el mateix disseny colors i tipografia.

Actualment, disposen d’una única referència de vermut negre.

22

Casa Mariol. Aquest celler de Batea que té un centre de tastos i botiga molt concorregut a Barcelona, elabora vins i vermuts a la Terra Alta des del 1946, però no va ser fins al 2012 que llançà al mercat el primer vermut embotellat, fins aleshores el venien només a doll. L'envàs de Mariol és part de l'èxit d'una empresa que no només té un bon producte sinó també una bona estratègia de comunicació. Han repensat la tradició catalana i l'han obert a nous segments de mercat, han reexplicat la història del vermut i han actualitzat la beguda enfosquint-la amb nous verdes, buscant un resultat herbaci, equilibrat i refrescant. Actualment, disposen d’una única referència de vermut negre.

Miró. Empresa fundada a Reus el 1957 per Emili Miró i Salvat, pare de l’actual propietari. Del centre de Reus van passar a un polígon industrial de la ciutat a fi de poder ampliar les instal·lacions. A Madrid el Vermut Miró sempre ha estat molt reconegut. El blanc és més dolç perquè conté més herbes aromàtiques. El negre té un punt més amargant, tot i que la proporció de sucre és la mateixa que en el blanc. El reserva, és més adequat per aquells clients que prefereixen el vi de guarda i l'extra dry per a la cocteleria. En els últims anys, Miró ha treballat sobretot la penetració a les grans superfícies que és a on hi ha el gran públic i ha invertit en el disseny de la beguda.

Que tingueu bon celler !!

Pedru / Jan

Ciències MOLTA TERRA A L’HAVANA XXI Pau Espriu i Llobet El nostre personatge nasqué a Arenys de Mar l’any 1770, en el si d’una família de classe humil procedent de les Guilleries que va fer cap a Arenys a causa de la gran necessitat de fusters que hi havia en aquesta població per la demanda creixent de construcció d’embarcacions dedicades al comerç amb les colònies americanes. Pau era el fill petit dels vuit que tingueren els seus pares. Des que era infant se sentí enlluernat per tot allò que tingués relació amb el mar.

El 1796, a l’edat atípica de vint-i-sis anys, va ingressar a l’escola de pilots de la vila dirigida per Josep Baralt i Torras (normalment els alumnes hi ingressaven amb una edat de quinze a vint anys). Dos anys més tard, i encara no finalitzats els estudis, es casà amb Josefa Gallart i Pollés, una noia de vint anys d’edat, membre d’una família benestant de comerciants i patrons d’embarcació, amb qui tindria sis fills. El programa de l’escola de pilots combinava estudis teòrics i pràctics, i així, el 1799 va fer un viatge a Cadis en qualitat d’aprenent de pilot. L’any 1800 obté el títol de pilotí (tercer pilot) per navegar pels mars europeus i s’embarca en els seus primers viatges com a tripulant.

Amb tot, per estar autoritzat a navegar per tots els oceans del planeta calia que fes tres viatges rodons (anada i tornada) a ultramar, però si aquests viatges es feien per servei al govern n’hi havia prou amb dos. En aquest sentit, realitzà un primer viatge en una embarcació, el capità de la qual era el seu sogre, per a una expedició secreta en el context de la guerra amb Anglaterra, i un segon el 1802 en una embarcació amb destinació a Cartagena d’Índies. En tornar d’aquest darrer viatge, fa una escala a Cuba que aprofita per comprar mercaderies que revendrà a Catalunya i, en arribar, ja rep la llicència per navegar com a pilotí per tots els oceans.

El seu temperament aventurer i potser les necessitats econòmiques de la família, van fer que decidís anar a provar fortuna a Cuba i així, l‘any 1804 quan ja tenia un fill i un altre en camí, s’embarca al port de Barcelona tot sol com a tripulant en una fragata amb destinació a l’Havana. Tan bon punt arriba a la capital de Cuba, s’acomiada de la tripulació i, ajudat per un esclau africà que li fa de cicerone, se’n va a trobar el també arenyenc i futur multimilionari Josep Xifré -un excompany seu d’estudis a l’escola de pilots d’Arenys- que el rep cordialment i li proporciona una feina com a majoral en un ingenio (fàbrica de sucre) a la província de Matanzas, propietat del comerciant català Pau Martí. Allà, treballant de valent de deu a dotze hores diàries portant els números de l’empresa i, estalviant cèntim a cèntim, aconsegueix de fer-se amb un cert capital que li permet enviar algunes remeses a la seva esposa i viatjar un parell de vegades a Arenys. En un d’aquests viatges deixa la dona embarassada del tercer fill.

23

El 1816 decideix plantar-se pel seu compte, bo i adquirint amb l’ajut de Josep Xifré, una fàbrica de tabac al poblet de Cantel, prop de la futura ciutat de Cárdenas, on ajudat pels seus veïns, hi farà construir una església. La fàbrica de tabac va fer que Espriu prosperés econòmicament de forma considerable, cosa que li va permetre comprar-ne una altra a San Cristóbal de las Guásimas, per d’aquesta manera ampliar el negoci. El 1822 ja s’havia transformat en un important home de negocis en el sector del tabac i del sucre, productes que exportava als Estats Units, però consumit d’enyorament, es delia per tornar a instal·lar-se a Arenys a fi de conviure amb la seva esposa i fills.

L’any 1828 assistí a l’acte de fundació del poble de Cárdenas, que es degué a la necessitat econòmica d’habilitar un port per donar sortida als productes agrícoles que produïen les riques terres del seu voltant.

Espriu fa un nou viatge a Arenys, on es queda per uns mesos, i deixa els negocis cubans en mans del seu gendre Francesc Colomer i Esparragó, marit de la seva filla gran. Quan torna a Cuba, ho fa acompanyat dels seus fills Pau i Pere de 23 i 14 anys d’edat, perquè l’ajudin en els seus negocis.

El 1829, rebutja una proposta del seu amic Xifré per tornar definitivament a casa i gaudir, amb el capital acumulat, d’una vida tranquil·la i sense complicacions. L’any a sobre, amb els fills, adquireix a Cárdenas terrenys per edificar-hi un magatzem i un celler. Val a dir que els fills ja estaven completament implicats en els negocis del seu pare i viatjaven contínuament a Mèxic, als Estats Units i a Catalunya per fer transaccions amb diversos productes.

L’any 1836, Espriu comprà diversos terrenys al voltant del lloc de fundació del poble de Cárdenas, els quals parcel·là i vengué, cosa que també li va reportar grans beneficis econòmics. El 1840 construí a Cárdenas una destil·leria per a la fabricació de rom i aiguardent a partir de la canya de sucre i edificà a la mateixa ciutat una gran casa com a residència familiar, apart d’altres més petites per llogar o per vendre.

Els Espriu envien importants remeses de diners a la part de la família que residia a Arenys. En aquells temps, per la seva prosperitat i dinamisme, la ja ciutat de Cárdenas es coneixia amb el sobrenom de “la Barcelona de las Antillas”, cosa que fa que molts catalans hi facin cap per instal·lar-s’hi i mirar de prosperar en la seva economia.

Espriu, era un home de caràcter filantròpic i, com a tal, volia fer alguna cosa que comportés un benefici per a la ciutat que l’havia fet ric. En aquest sentit, va fer construir un hospital i un orfenat per a nens desemparats. Aquesta acció li fou reconeguda per les autoritats locals amb la dedicatòria d’una de les places principals i de l’avinguda més llarga de la ciutat. La plaça i avinguda Pablo Espriu han perdurat, si més no en el record popular, fins als nostres dies, tal com poden comprovar els escadussers turistes que arriben a la ciutat procedents de l’important nucli turístic de Varadero, situat només a vint quilòmetres. A Cárdenas també s’hi troba el Restaurante Espriu, considerat el millor de la ciutat per les guies turístiques.

Finalment cap al 1842, ja vell i cansat de treballar, Espriu decideix tornar a Arenys a passar els darrers anys de la seva vida amb la seva esposa convertit en un ric indiano, bo i deixant a Cárdenas els seus fills Pere i Pau perquè continuessin els negocis que hi havia engegat. A Arenys es convertí en terratinent en comprar un munt de finques urbanes i rústiques. Pau Espriu morí al seu poble el 1846, sense haver pogut gaudir gaires anys d’un ben merescut repòs.

Uns anys més tard, Pere i Pau Espriu també tornaren a Arenys -havent deixat els negocis cubans en mans d’apoderats catalans que s’havien establert allà- convertits els dos germans en acabalats indianos i gaudint de la fortuna acumulada a Cuba. Anys més tard, quan la destil·leria que havia fundat Pau Espriu va tancar les seves portes i fou enderrocada, els hereus varen cedir al municipi de Cárdenas el terreny per construirhi l’edifici de l’actual ajuntament.

Per finalitzar, només apuntarem que l’insigne poeta Salvador Espriu i Castelló fou un descendent directe dels Espriu de Cárdenas.

Jan

24

Que diu que...

SENTÈNCIES LLATINES (XXX) Vae victis! “Ai dels vençuts!” Paraules amenaçadores de Dreno, cabdill gal, després d’assaltar Roma, que han quedat com a emblemàtiques a l’hora d’expressar una amenaça.

Vanitas vanitatum et omnia vanitas. “Vanitat de vanitats i tot vanitat”. Frase del llibre de l’Eclesiastès molt divulgada com a expressió de les futileses d’aquest món.

Veni, vidi, vici. “Vaig arribar, vaig mirar, vaig vèncer”. Juli Cèsar, en la celebració del seu triomf a la guerra del Pontus, va fer portar davant seu un cartell amb aquestes tres paraules, volent significar la rapidesa amb què havia aconseguit la victòria. Modernament es fan servir quan es vol fer palesa la rapidesa o facilitat amb la qual s’ha aconseguit un objectiu.

Venit post multos una serena dies. “Al cap de molts dies n’ha arribat un de serè”. Vers de Tibul amb el qual celebra l’oblit de les penes de l’amor. Ha esdevingut expressió de l’esperança de futurs temps millors.

Venter non habet aures. “El ventre no té orelles”. Dita de Cató.

Venter praecepta non audit. “El ventre no escolta manaments”. Sèneca expressa d’aquesta manera la mateixa idea que la dita anterior. Una i altra fan palesa la urgència de tenir cobertes les necessitats primàries abans que cap altra cosa. Aquesta idea també la va expressar modernament el psicòleg nordamericà Abraham Maslow quan va establir la jerarquia de les necessitats humanes a través de las coneguda Piràmide de Maslow.

Veritas laborat nimis saepe, exstinguitur numquam. “La veritat sovint pateix força, però no s’apaga mai”. Livi recull aquesta dita, la qual expressa una idea present en totes les cultures: el triomf de la veritat.

Veritas odium parit. “La sinceritat genera odi”. Frase de Sòsia a la comèdia de Terenci Andria, amb la qual s’al·ludeix al fet que no tothom accepta la veritat, especialment si és dura. També es podria expressar aquesta idea amb la coneguda dita: “Qui diu les veritats perd les amistats”.

Veritatem dies aperit. “El temps descobreix la veritat”. Una de les frases famoses de Sèneca.

Veritatis una facies est. “La veritat només té una cara”. Frase il·lustrativa del sentit unívoc de la veritat adaptada d’un text de Sèneca.

Jan

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

Pujol@assegurancespujol.com

Gemma Morell Puigmartí

Manresa

veterinària, colegiada 3059 pel CovB

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

visites a domicili a Monistrol (caps de setmana) 636.55.53.50

Sant Vicenç de Castellet

25

CONSTRUCCIONS PONSA PUIG, S.L. CIF B62133459 Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

Calaix de sastre MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES         

Tot home és com la lluna: amb una cara obscura que no ensenya a ningú.

Cap lloc a la vida és més trist que un llit buit.

El pudor va inventar els vestits per poder gaudir dels nus.

Si serveixes a la natura, ella et servirà a tu.

Ser natural és la més difícil de totes les postures.

Les pintures tenen una vida pròpia que neix de l’ànima del pintor.

Els solters saben més coses sobre les dones que els casats; si no fos així, ells també ho estarien.

L’únic deure és el deure de divertir-se terriblement.

Ajudar a qui ho necessita no només és part del deure, sinó de la felicitat.

Eduard Comasòlivas

NO SÓC ENCARA MESTRA El dia del meu Sant — 13 de juny de 2014 No sóc encara mestra en qüestió de llibertat; alguna part de mi quelcom detura.

El dia 13 de juny el dia del meu sant, Sant Antoni de Pàdua aquí a la Residència també ho vam celebrar amb uns bracets de gitano que endolcien el paladar. És un dia que porta alegria, el telèfon no para de tocar; entre la família i les amigues, tothom em vol felicitar.

Alguna vella arrel es nega a deixar el jou i prova, així de desmembrar-se.

No sóc encara mestra en qüestió de llibertat; però a la punta dels dits m´hi sento créixer ales.

Les amigues de Monistrol el dia 19 em varen donar una sorpresa: jo estava fent la migdiada i de cop i volta la porta s’obre, i se’m presenten les dues Antònies, la Maruja i la Manuela.

Una sorpresa molt agradable.

D’amigues com aquestes no n’hi ha.

Després de tants anys, encara, l’amor perdura en el nostre cor.

La Concepció, la Candelària i la Imelda no van poder venir; però totes em van felicitar, que molt contenta vaig estar.

Ellas ja porten les postres i el berenar.

I a mi no em toca pagar res!

Moltes gràcies a totes i que Déu ens acompanyi sempre i un altre any ho puguem repetir.

RELAX Rompuda la vena goluda del llop.

La son del gest s’apropa tafanera.

Així la sang de la mà dreta no plora.

I...

Tranquil·la, s’adorm, s’adorm, s’adorm.

Antònia Bosch La Residència de Sant Fruitós Recull Eduard Comasòlivas

26

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL LXII)

És molt probable que si Catalunya aconsegueix la independència hi hagi l’acord de mantenir la nacionalitat espanyola. O sigui que els catalans tindríem una doble nacionalitat. Però veient que les coses no van com s’espera i que és molt probable que la tan mencionada consulta fixada pel 9 de novembre no es pugui realitzar jo ja he anat fent via i he obtingut la meva nacionalitat salvadorenya. Això no vol dir que perdo la meva nacionalitat de naixement ja que entre El Salvador i Espanya existeixen acords de bilateralitat mitjançant els quals es pot tenir la doble nacionalitat.

El camí no ha sigut fàcil. En alguns escrits ja us he parlat de les odissees que he tingut per presentar tota la documentació tal i com la direcció d’estrangeria la demanava. He hagut d’anar a repetir-me fotos de carnet perquè el paper fotogràfic no era el que volien, he hagut d’anar a treure’m per partida doble una constància de solvència policial perquè el segon nom de la meva mare no constava en un altre formulari, he passat hores fent cua per obtenir els antecedents penals, he hagut de transcriure un formulari en un processador de text perquè no el volien a mà... Però ara tot això ja queda enrere.

L’últim que vaig haver de fer va ser publicar una nota en el Diari Oficial i en un diari de tirada nacional on s’expressava que estava sol·licitant la nacionalitat. Així si algú creia que no era una persona de moral recte podria posar una queixa perquè no me la donessin.

Passada aquesta part que òbviament vaig passar perquè si alguna cosa no tinc és una dubtosa moralitat, el següent pas era un examen de coneixements del país. Quatre folis plens de preguntes que m’havia d’estudiar. Haig de dir que la majoria de respostes ja les sabia. Per exemple quins són els símbols nacionals (l’himne, la bandera i l’escut), quants municipis té el país (262), quina mena d’estat és El Salvador (República), quina és la flor nacional (Izote), menjars típics, etc... N’hi havia de curioses com mencionar el millor futbolista salvadoreny de tots els temps (“Mágico González”) o cantar l’himne. Al final del qüestionari hi havia diverses preguntes sobre lleis de les quals no en tenia ni idea i que vaig haver de buscar. Però en general no tenia cap mena d’inquietud pel dia de “l’examen”. Ja porto quasi 10 anys vivint en aquest petit país centreamericà. He conegut més llocs, he menjat més coses i he conegut més gent que la majoria dels propis salvadorenys. Tenia una tranquil·litat absoluta. L’únic desig que tenia era d’acabar aquest procés que vaig iniciar cap allà l’agost de 2013. Ara ha fet un any.

Així que el dia de l’entrevista-examen va arribar. Em vaig desplaçar cap a la capital i em vaig dirigir a la direcció d’estrangeria. Un edifici molt maco a prop de l’avinguda Araujo. Però a l’arribar m’adono que està tancat i fan obres. Tement el pitjor li pregunto a un dels obrers què ha passat i perquè està tancat. Per sort em diu que s’han traslladat a una altre edifici que queda molt a prop. Respiro alleujat. Entro a l’edifici, li dic a la recepcionista perquè soc allà i em condueix a una sala d’espera. Porto deu minuts i em començo a inquietar. Mentalment estic repassant preguntes i respostes. Sobretot aquelles de les que no coneixia la resposta i les de qüestions legals. Finalment desprès de mitja hora, una noia que no arriba als quaranta, em ve a buscar i em diu que l’acompanyi. Entrem a la sala on per “cubicles” estan atenent a la gent que fa algun tràmit migratori. Jo pensava que faríem l’entrevista en una sala a part i la meva única preocupació en aquell moment era que no em fes cantar l’himne davant de tota aquella gent.

      

Què tal Carles? – em pregunta.

Bé, bé.

Has estudiat?

Sí. La part de les lleis és la que tinc més fluixa, però som-hi.

Veig que ets geòleg –em pregunta mirant entre els fulls del meu expedient.

Sí, és cert.

I què fa un geòleg? – la pregunta em va sorprendre però en aquell moment vaig veure que era una bona oportunitat per trencar el gel i relaxar-me.

27

La conversa que es va derivar a continuació va durar mitja hora. Sí, nois i noies, mitja hora. Semblava que estiguéssim en un bar prenent un cafè i xerrant de volcans, inundacions i altres qüestions on jo em sentia en la meva salsa. És clar que em va ajudar que el volcà estigués en plena activitat i també va jugar al meu favor que els pares de la noia visquessin a San Miguel, a les faldes del volcà. Després d’aquest temps finalment em va dir si estava preparat per les preguntes. Li vaig dir que per suposat que sí. I llavors el que jo em pensava que seria un qüestionari de pregunta per pregunta es va convertir en una selecció d’unes 10 preguntes saltejades. Això va ser tot. La noia, molt amable, em va comunicar que ja m’avisarien per l’acte oficial de nacionalització que seria amb el ministre de l’interior. Haurien d’esperar que fóssim varies persones perquè no farien la cerimònia per mi sol. I va recalcar que havia d’anar ben vestit, amb vestit i corbata.

Així que en aquestes estic. Esperant a la cerimònia que em consolidi la meva segona nacionalitat. I si ens ho permeten és possible que la meva filla i jo tinguem algun dia la nacionalitat que ens falta: la catalana.

Carles Fernàndez

FARMÀCIA LLDA.

- C. FERRÓN VILCHES

C/ Molí, 4 -

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

08275 MONISTROL DE CALDERS

BELLESA

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59 MONISTROL DE CALDERS

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

28

HISTÒRIA DE L’AUTOMÒBIL FIAT 500 En aquest número del Clot i aprofitant la visita a Itàlia per veure el meu gran amic Roger més conegut per tots com a “Roxen”que viu a Itàlia des de fa prop de 4 anys, he volgut presentar un cotxe fabricat a Itàlia i que mai es va fabricar a la península. Aquest és el primer article que fem d’un cotxe fabricat només a l’estranger i que per tant costa de veure per les nostres terres ja que només hi ha les poques unitats importades, la majoria d’elles recentment degut a què en una altra època les exportacions no eren una cosa fàcil la qual cosa explica que se’n vegin poques unitats. Es tracte del FIAT 500.

Al 1953 comencen els estudis del nou Fiat 500 i es pren la decisió de fabricar un cotxe biplaça i amb motor bicilíndric de 4 temps. Les portes obriran al revés del que és habitual y el sostre es descapota completament. Però no és fins al juliol de 1957 que el nostre protagonista veu la llum, amb un cilindrada de 479cc i 13cv Al 1958 surt el model esport amb augment de la cilindrada fins a 599,5cc i 21’5cv de potència, es reconeix fàcilment per les bandes laterals de color vermell.

Al 1959 les versions normal i esport es comercialitzen amb la capota fina a mig sostre i la potència del normal puja fins a 16’5cv, El Fiat 500 és homologat per a 4 places.

Al 1960 es fa la presentació del 500D amb un motor de 499’5cc i una potència de 17’5cv. Els canvis exteriors són que els pilots davanters van al frontal i no a la reixa de ventilació i els pilots de la part de darrera passen a ser quadrats. Es presenta la versió break, giardinera, amb porta al darrera, motor en posició plana, més habitabilitat i més capacitat de càrrega.

Al 1965 apareix el nou Fiat 500F. Els canvis principals són els 18cv i les portes que ja obren en el sentit més habitual.

Al 1968 es presenta la versió 500L que és fàcil de reconèixer pels protectors del para cops frontal.

Desapareixen els bigotis de la part frontal, es substitueix el petit velocímetre per un de més tamany on ja hi consta l’agulla del nivell de benzina, nou volant i seients reclinables.

Al 1972 apareix l’última versió del Fiat 500 denominada R, amb un motor de 594cc i 18cv. No augmenta la potència però sí la resposta en règims baixos i s’anuncia amb una velocitat de fins a 100km/h.

Al 1975 es posa fi a la producció del fiat 500 després de gairebé 20 anys i 3.678.000 exemplars. El Giardinera es segueix fabricant fins al 1977.

Perquè ens fem la idea de la importància del model a Itàlia el podríem comparar amb el que va passar a Espanya amb el SEAT 600, va motoritzar tot el país. Si pensem el que va ser el 600 per tots nosaltres que gairebé a totes les famílies ni va haver un amb 780.000 unitats, imagineu-vos a Itàlia que es van produir 3.600.000 unitats del FIAT 500. També s’ha de tenir en compte que Itàlia en aquella època tenia 20 milions d’habitants més.

Així doncs podríem dir que el FIAT 500 és un del cotxes més importants de la història de l’automòbil, comparable a models tant rellevants com l’Escarabat o el 2cv.v

FIAT 500 matriculat a Espanya importat a l’època

FIAT 500 giardinera

29

visita a una fàbrica d’Itàlia propietat d’un amic del Roger per veure de prop un FIAT 500

Trobada de FIAT 500 a Itàlia Carles Moya

689 07 78 87

30

Solució: El temps passa del número anterior

D’esquerra a dreta i de dalt a baix; nens i nenes: Joan Ponsa, Carlos Gallego, Ariadna Cardona, Georgina Prat, Anabel Moya, Roger Baiges, Laia Güell, Joan Puigmartí, Laia Musarra, Íngrid Argelaguer, Laura Prat, Irina Marcet, Anna Jo, Ivan Baiges, Carla Guardiola, Helena Ponsa, Cèlia Berenguer, Miquel Moya, Marta Palomo. Mestres: Joan i Carme

Els encants Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com ES DEMANEN Bicicletes de 3 rodes i bicicletes petites de 2 rodes amb rodetes auxiliars, en bon estat, per a escola d’educació especial.

Telèfon 699 53 73 39 Montse Camprubí

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38

VENC 4 llantes de 16" (2 van amb pneumàtic) marca Peugeot en molt bones condicions. 180 €

Telèfon 669 90 67 92 Marc

DONEM ANIMALS EN ADOPCIÓ, ESTERILITZATS, AMB XIP I VACUNATS. PREU 150€ GOSSOS - 100 € GATS www.faada.org e-mail: info@faada.org

31

Telf: 93 463 96 70 Ext 1

El temps passa Equip juvenil monistrolenc campi贸 del torneig d'estiu de futbol sala de Castellter莽ol a finals dels anys 90

32