El Clot
Revista de Monistrol de Calders n. 178 Juliol 2020
Editorial Benvolguts lectors Agèusia, aïllament, anòsmia, an biò c, an còs, an gen, an viral, aplanar la corba, asimptomà ca, bacteri, biobanc, brot epidèmic, cadena epidemiològica, càrrega viral, cas confirmat, cas sospitós, clínica, clúster, confinament, contacte, contagi, coronavirus, cribatge, decubació, desconfinament, desescalada, dexametasona, diagnòs c, distància de seguretat, distància social, endèmia, epidèmia, erradicació, estacionalitat, estendre, factor de risc, fase de mi gació, febrícula, germen, hidroxicloroquina, higiene, hoste, immunitat, incubació, infecció, ivermec na, latència, mascareta, microbi, microorganisme, OMS, pacient zero, pandèmia, pantalla facial, patogen, PCR, pic epidèmic, pneumonia, prevalença, prova serològica, quarantena, rebrot, recaiguda, recidiva, remdesivir, remetre, reservori, respirador, SARS, sèpsia, seqüela, seroposi va, símptoma, síndrome, sistema immunitari, taxa de mortalitat, test, tractament compassiu, traçabilitat, triatge, UCI, UVI, vacuna, ven lador, rericida, virus, Wuhan, zona de risc, zoonosi,... Aquesta és una llarga llista de vocabulari (segurament amb força paraules desconegudes per molts) que ha estat present en la informació que se’ns ha fet arribar durant aquests darrers mesos de malson que ens ha tocat viure. Possiblement que cadascun dels lectors de la revista hi podria afegir alguna altra paraula més personal de com ho ha viscut tot plegat. Desitgem poder anar deixant de sentir o d’utilitzar aquestes paraules, serà senyal que tot va tornant a la fase de nova normalitat (com diuen uns) o de represa (com diuen altres). Ara, després de tot el que hem viscut, ens adonem que tot ha estat un parèntesi i que les notícies que havien quedat aparcades tornen a sortir. Tornem a sentir paraules com: Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, judici, euroordre, presos polítics, inhabilitació, impunitat Casa Reial, corrupció, violència masclista, racisme,... paraules que sentíem cada dia abans de la pandèmia i que ja les tornem a tenir al nostre voltant. Per tant, s’havia dit que res ja no tornaria a ser com abans, però podem comprovar que algunes coses sí. Bé, sembla que l’estiu ha arribat definitivament, però enguany l’haurem de passar amb mesures de seguretat i creuant els dits per tal que no torni a aparèixer un possible rebrot de la pandèmia, com molts dels experts pronostiquen. Gaudimlo al màxim, però amb responsabilitat.
La Redacció NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer arribar informacions, articles, cartes, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ho podeu enviar abans de l'última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció
EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS
email: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/
C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina. Col·laboradors: Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez i Carles Moya. Ramon Jornet i Toni Guillèn (fotografia). Preu:
Subscriptors locals:15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 € Impressió: Gràfiques Ister Moià Dipòsit legal: B47.171/1999
El Clot és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçarlos a la Redacció
2
Què ha passat? LA VIDA ABANS QUE EL CAPITAL Partits i entitats antifeixistes del Moianès, durant un seguit de dimarts a les tardes, fan una crida a cada poble que surti al carrer per mobilitzarse contra la Nova Normalitat per tal de defensar abans la vida que el capital exigint drets i llibertats, la redistribució de la riquesa, i respondre a la impunitat de l'extrema dreta, entre d’altres lluites. Cada dimarts a les 20h un municipi, amb la força de la seva gent, és el protagonista per reivindicar que la vida de les classes populars s'anteposa al capital d'uns pocs. En el cas de Monistrol la defensa es va fer el passat 9 de juny omplint amb una vintena de persones la Plaça de l'Escorxador per tal de denunciar la creixent violència masclista, el racisme policial i els abusos policials. La finalitat del conjunt de manifestacions és aconseguir un Moianès feminista, antifeixista i antiracista.
SANT JOAN 2020 Com cada any la revetlla de Sant Joan se celebra al camp de futbol i quan està fosc del tot s'espera per encendre la foguera. Enguany, però, la famosa i majestuosa foguera no va ser l’única protagonista. L’acompanyava una falla que s’havia anat muntant dies abans i que va atraure l'atenció en la festa del solstici d'estiu 2020. La festa va començar vora les 9 del vespre amb el sopar i, un cop tothom ja havia acabat, es va dur a terme el ritual per cremar la falla que representava tot allò que ha comportat el confinament. Pastorets i bruixes participaven en el ritual aportant a la crema tots aquells mals que es pateixen en la societat. Es van cremar a l'olla les injustícies socials, el deute públic, les dictadures, el control social, la contaminació, entre d'altres coses. Un cop cada personatge estava al voltant de la foguera, se'ls hi va repartir el calze i en van beure. Va ser segons més tard que es va procedir a cremar la falla i després la foguera típica i tradicional, que setmanes abans la gent del poble havia anat construint aportant coses velles per cremar. Seguidament la festa va continuar amb el concert d'Stemple Bar mentre encara cremaven la falla i la foguera i posteriorment es va acabar amb dj Rutxo fins ben entrada la matinada. I, entre coca, cava, balls, foc i petards un any més es va celebrar Sant Joan a Monistrol. La Redacció
3
S'informa
En aquesta ocasió, podem dir que l’activitat del grup de teatre ha estat tota virtual. Hem seguit participant a les reunions de la Coordinadora de teatre amateur de la Catalunya Central, a la qual pertanyem, amb força reunions, ja que estem organitzant la 30a Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que s’havia de celebrar l’últim cap de setmana de Setembre i que hem ajornat per l’any vinent. Això ens ha provocat haver de fer moltes reunions per decidir. Després de l’estrena el dia 8 de març de l’obra “dones, dones,dones”, i haver anul·lat l’obra programada per la Festa Major “L’Estranya Parella”, que tenim previst d’assajar i ferla més endavant, probablement la propera actuació serà dins les activitats de la Fira d’entitats del poble, que hi ha prevista per mitjans de juliol. Farem una actuació teatral llegida al Parc del Serrat, junt amb d’altres activitats d’entitats del poble. El 17 i 18 d’octubre hi havia previst d’actuar a la Fira Mediterrània de Manresa, amb l’obra “Dones, dones, dones”. Sembla que la Fira es farà en un format diferent i més reduït. Finalment els grups amateurs no hi participarem aquest any, ja que no es poden assumir les mesures de control i seguretat establertes. I per últim comentar, que la junta del Centre hem decidit, que aquest any 2020, donada la situació que estem vivint i la poca activitat que hem pogut fer a nivell teatral en el local del centre, no passarem les quotes de socis, que recordem són 10€ per família i any. Si alguna família es vol fer sòcia, però, ens ho pot comunicar. Alba Jornet/Jaume Musarra
EXCURSIÓ 6È Ja feia uns mesos que preparàvem a on anar per final de curs de 6è. Vam estar uns dies venent berenars els divendres a la tarda, a la sortida de l’escola, però per culpa de la COVID19 no vam poder ferne més i tot va quedar aturat. Fa uns dies vam tornar a parlar d’anar a algun lloc però tot estava tancat. Al final vam decidir anar al Molí d'en Sala a banyarnos ja que el Francesc, l’amo del Molí, ens deixava anarhi. Finalment vam quedar el dia 18 de juny. Quan va arribar el dia, plovia al matí. Va semblar que potser no hi podríem anar però de totes maneres ens vam trobar tots a l'escola. Allà a les 12:00 va sortir el sol i vam decidir marxar cap al Molí. Hi vam anar caminant amb les mestres, la Rosa, la Mar i la Lluna. Quan vam arribarhi vam banyarnos, al cap d'una estona vam dinar i ens vam tornar a banyar. Després de dinar ens va venir a veure en Marc R. i es va banyar amb nosaltres. Cap a les 5 vam marxar cap a casa. Em va agradar molt tirarme pel trampolí i pujar a la barca! Ens ho vam passar molt bé!! Moltes gràcies al Francesc del Molí d'en Sala Marc Ponsa Catot
4
CLOENDA DEL CURS El divendres 19 de juny vam fer la cloenda del curs 19 20. Un curs ben especial, que vam engegar amb moltes ganes el setembre del 2019, però que el COVID19 va interrompre i va fer que haguéssim de modificar de dalt a baix el que per tots nosaltres és l'escola. Vam passar setmanes confinats, treballant tots des de casa, fent avançar el curs i mantenint les ments despertes i actives amb activitats que proposàvem els mestres de l'escola o moltes altres que van pensar, crear i portar a terme infants i famílies per iniciativa pròpia. Un agraïment especial a les famílies: pares, mares, avis i germans, que amb el seu esforç i complicitat van aconseguir que tot plegat fos possible. GRÀCIES A TOTS! I va arribar el darrer dia "d'escola". I les restriccions van fer que no ens poguéssim trobar tots plegats a l'escola per celebrar l'habitual festa de final de curs. No podia ser... Però tampoc volíem deixar de veure'ns i de desitjarnos el millor per aquest estiu. Per això vam fer una darrera "trobada virtual", aquesta vegada amb tots els alumnes i mestres de l'escola. Vam xerrar, vam riure amb alguna broma, vam compartir anècdotes i bons desitjos, i també ens vam emocionar tot mirant el vídeo de comiat dels alumnes de 6è... “Us trobarem a faltar!!!" "Que us vagi bé a l'institut!" Van ser les frases més repetides. No cal que diguem res més. Només FINS AVIAT!!! Equip de Mestres de L'Esqueix
MANIFEST RESPECTE DE LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE LA CREACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE LA NATURA Des de la Federació ADF BagesMoianès, entitat que representa totes les Agrupacions de Defensa Forestal d'aquestes dues comarques, s’ha acordat la redacció d’un manifest contrari a la proposició de Llei per la creació de l’Agència Catalana de la Natura, que aquests darrers dies està generant certes discussions i polèmiques a nivell polític. En aquest manifest es mostra el desacord, principalment, en la manera com s’ha portat a terme la redacció d’aquesta proposició de llei deixant de banda importants òrgans i sectors representatius del territori rural i en la composició i estructura del Consell de Direcció d’aquest nou òrgan que es proposa crear ja que, de la mateixa manera com s’ha promogut aquesta proposició de llei, també relega a un paper testimonial la representativitat del territori. També es qüestiona, en aquest manifest, la necessitat de crear un enèsim organisme de control tenint en compte tots els que ja existeixen i que, molt probablement, les funcions que se li volen atribuir, es podrien assolir fent una revisió i reorganització eficient de les funcions de diversos departaments de govern i altres organismes ja existents que tenen competències sobre el medi natural.
5
Esports AE MONISTROLENCA L’Òscar Marquina, una de les persones més estimades de l’entitat, i la Sara, han estat pares d’una nena preciosa, de nom Laia. Us desitgem el millor i us esperem molt aviat al poble, per podervos felicitar. La incertesa global que ens està deixant la Covid19 a nivell general i també esportiu, fa que la temporada hagi quedat com a finalitzada. Desconeixem encara en quina situació podrem reprendre la competició la temporada vinent, com podrem fer la pretemporada, si podrem fer el partit de Festa Major i en quines condicions, porta oberta o tancada. Malgrat tot, la Monistrolenca ja s’ha posat en marxa i tots els divendres, fan entrenaments per tothom que hi vulgui assistir, seguint els protocols i les recomanacions sanitàries , per planificar la temporada següent. Ja ens van arribar els carnets de soci i farem l’entrega dels mateixos, quan sortim d’aquesta incertesa que ens ha dut el coronavirus. A totes les empreses que es vulguin publicitar al camp del Met i així ajudar a l’entitat, us hauríeu de posar en contacta amb el Germà al 638.28.74.82 o enviar mail del vostra logo a Monistrolenca.1916@gmail.com Com veureu, ja hi ha els primers cartells publicitaris que ens ajuden a mantenir l’entitat viva. Tenim disponibles les noves dessuadores a 20€ pels socis i 22€ els no socis, polos Star, a 12€ els socis i 15€ els no socis, samarretes tècniques a 8€ els socis i 10€ els no socis, perquè Monistrol de Calders s’ompli de verd. També tenim disponibles els clauers amb la samarreta de l’entitat a 5€ i per 6€ personalitza’l amb el teu nom i número preferit. Per les comandes i disponibilitats de talles, enviar whatsapp al Germà al 638287482 Germà Cabrera
Safareig •
Naixements
Des del Clot donem l’enhorabona a l’Arnau Planas i a la Clara pel naixement de la seva filla Martina. I, en aquesta ocasió, també ens fa especial il·lusió felicitar a l’Òscar Marquina, antic redactor d’El Clot i, a la Sara, pel naixement de la seva filla Laia. A les dues famílies, una forta abraçada.
•
Consultori
No fa pas massa temps que Monistrol estrenava nou consultori mèdic. Sabem que des de sempre la limitació de l’horari sanitari feia traslladar als monistrolencs i monistrolenques a Calders o bé a Artés quan no disposàvem d’atenció. Tanmateix, la gent del poble al cap i a la fi es va acostumar i s’intentaven organitzar les agendes el millor que podien per tal de poder visitarse. Ara bé, en un context complicat i afrontant la “nova normalitat”, se suma la mancança de professionals mèdics al nostre consultori local. Sembla ser doncs, que potser el novell centre mèdic es veurà obligat a romandre tancat més dies per falta de personal o bé s’haurà de trobar una solució. Esperem que la solució no sigui tancarlo definitivament i disposar d’un nou equipament municipal per a d’altres usos.
6
•
Jardineres
La situació d’emergència provocada pel Covid19 ha fet implementar certes mesures de seguretat a nivell local. Una d’elles és l’ampliació de l’espai exterior dels bars per tal de mantenir la distància entre els clients. Degut a aquest control i per tal de resoldre el debat sobre les zones d’aparcament, a Monistrol s’han col·locat jardineres per limitar l’espai. Aquestes mateixes a més a més de complir amb la funció restrictiva fan que els carrers es vegin més bonics i amb més vida vegetal. Tot i així, sembla ser que hi ha gent que ha relacionat la forma de les plantes amb alguna forma fàl·lica (d’imaginació no en falta, per sort!!!).
•
Nova biodiversitat a les ciutats i als pobles
El confinament per una banda, a conseqüència de l’aturada en sec del transport , de la indústria i de l’activitat, ha fet que el planeta pugui fer un respir profitós per l’atmosfera. Per altra banda, també ha suposat un canvi i un augment tant en la flora com en la fauna. Doncs, com bé se sap, ha estat notícia l’augment de diversitat d’animals a les grans ciutats, com n’és el conegut cas de trobar porcs senglars pels carrers del centre de Barcelona. En el cas de Monistrol, dies enrere, a la riera de St. Joan, es va poder observar una família d’ànecs, així com en la riera de Calders: tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Així doncs, en època de confinament i, juntament amb un darrer mes plujós, hi ha hagut una notable biodiversitat que esperem que no sigui efímera.
•
Noves recerques als espais naturals
La sort que tenim de viure a Monistrol és l’entorn natural que ens envolta. Però, malgrat el munt de possibilitats que ens ofereix l’extens territori, segurament les rutes a seguir coincideixen per a tothom. Tanmateix però, degut al desconfinament i la possibilitat de poder sortir a caminar, ha donat una empenta als monistrolencs i monistrolenques per perdre’s per nous camins i descobrir indrets que potser abans no els cridaven l’atenció (en teniu un bon recull fotogràfic a les pàgines centrals de la revista). De ben cert que aquesta oportunitat ha fet despertar el gust per la natura a molta gent i ha servit per apreciar la nostra riquesa pel que fa a muntanyes, espais naturals, gorgs, senders i pel Salt de l’Obaga Cerdana que, gràcies a les pluges, ha sigut un gran punt d’atracció per a molts de nosaltres durant els darrers dies.
•
Equipaments municipals
Durant les darreres setmanes s’han fet diverses actuacions en espais municipals: Després de molts mesos s’ha obert el nou espai d’atenció al públic als baixos de l’ajuntament; s’ha reasfaltat la pista poliesportiva i hi ha previst muntarhi una pista de voleiplatja al costat, a veure si s’acaba a temps per poderla utilitzar durant l’estiu. També semblava que aquest any no podríem gaudir de l’estiu degut a la situació extraordinària del confinament i a les darrers pluges, però finalment sembla ser que la calor torna a ser la protagonista i que arriba amb més força que mai i, amb ella doncs, la necessitat i les ganes d’una remullada. Per això, segurament la piscina serà un dels reclams principal d’enguany. Tanmateix, val a dir que s’ha d’estar alerta amb les noves mesures que han fet que les condicions siguin diferents respecte a d’altres anys. Com a millora hi ha més espai de gespa i una minidepuradora i, malgrat s’ha intentat respectar l’essència de sempre, hi haurà limitacions senyalitzades i l’aforament serà de 45 persones. •
La petita rambla del poble sec interpretada per la llengua dels signes
La famosa cançó "La petita rambla del Poble Sec" de Cesk Freixas amb la col·laboració de l’Alguer Miquel de Txarango va ser la protagonista de les darreres setmanes en molts mitjans de comunicació. I és que en aquesta ocasió la cançó no va recórrer tot Catalunya per l’energia i optimisme que desprèn sinó perquè va estar interpretada per la llengua dels signes i es va poder escoltar amb els ulls. Aquest fet es va poder fer realitat gràcies a la vocació de 6 noies que amb el llenguatge de la Comunitat Sorda de Catalunya van adaptar la cançó perquè tothom la pogués gaudir. El fet curiós i que té a veure amb el nostre poble és que una de les 6 participants va ser la Mar Catot, la qual amb la seva vitalitat i somriure es va poder veure per la televisió en el programa Zona Zàping, entre d'altres espais televisius. La Redacció
7
La comarca • El 76% de la població del Moianès quedarà coberta amb la xarxa de fibra òptica de la Generalitat aquest estiu El Moianès tindrà cobert aquest estiu el 76% de la seva població amb fibra òptica. Aquest desplegament forma part del pla del Govern per assegurar la connectivitat a diverses zones del territori amb la voluntat de garantir la igualtat d'oportunitats i la vertebració territorial, i la voluntat és que aquest 2020 quedin totes les capitals de comarca connectades. Això vol dir que s'enllaçaran les 13 capitals de comarca que falten, i que a banda de Moià, també s'inclou Falset, Vielha, Puigcerdà, Montblanc, Valls, Gandesa, Solsona, Borges Blanques, Sort, Banyoles, El Vendrell i Pont de Suert, com també 51 municipis de 16 comarques al seu pas. •
Les coves del Toll de Moià reobren amb molts menys visitants de l'habitual
El Parc Prehistòric de les coves del Toll de Moià va reobrir a finals de maig amb molts menys visitants del que era habitual abans de l'aturada. Segons el guia del parc, s'ha notat l'absència de públic de Barcelona i de l'àmbit metropolità, que és d'on procedeixen la majoria dels visitants. El personal del Parc Prehistòric de les coves del Toll s'ha hagut d'adaptar a les restriccions sanitàries, i aspectes com l'obligatorietat de portar mascareta o mantenir la distància ja formen part de la normativa a l'hora d'acollir els visitants. •
Casal esportiu a Calders durant l’estiu
A Calders s’organitza, durant els mesos d’estiu, un casal esportiu per a infants de 3 a 12 anys. Aquest casal, que porta el nom “En busca del torrent perdut”, organitzat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona complirà amb les mesures vigents de seguretat per evitar la propagació de la Covid19. Entre aquestes mesures, cal destacar que el grup d’infants serà fix i inamovible i n’hi haurà 10 per grup. També es procedirà a la desinfecció dels diferents espais utilitzats de forma regular entre altres mesures. •
Obertura de la piscina de Castellterçol
El passat 18 de juny va obrir la piscina de la població. Les particularitats d'aquesta campanya d'estiu fan que s'hagin hagut d’establir dos torns horaris fins a omplir l’aforament de la gespa: de les 10 a les 14.30 h, i de 15 a 20 h. Es podrà entrar a qualsevol moment d’un torn (sempre que l’aforament ho permeti), i es podrà sortir de la instal·lació en el moment que es desitgi i sempre, obligatòriament, a l’acabar l’horari del torn. A banda s’han pres altres mesures en l’ús dels vestidors i de les instal·lacions. •
Desarticulada una organització criminal que actuava al Moianès
Agents dels Mossos d'Esquadra de la Divisió d'Investigació Criminal han desarticulat una organització criminal dedicada al tràfic de drogues i al blanqueig de capitals i han detingut 27 persones. Durant l'actuació es van fer 42 entrades i escorcolls, entre els quals a Monistrol de Calders, Artés i Sant Salvador de Guardiola. La investigació es va iniciar a finals de desembre del 2019 quan es va detectar l'existència d'una organització criminal dedicada al cultiu i tràfic intensiu de marihuana anomenada Clan Egara. Tenia capacitat de produir anualment sis milions d'euros en marihuana. Nou dels 27 detinguts en l'operació ja han ingressat a presó mentre que la resta han quedat en llibertat amb càrrecs. Teresa Puig
8
Parlem amb... En aquesta edició ens ha semblat adient entrevistar una monistrolenca que porta uns anys vivint a Londres però que sempre que pot torna. Justament la seva afició viatgera ha provocat aquesta entrevista, ja que uns mesos abans de l'estat de confinament, ella va decidir viatjar per diferents països i es va trobar molt lluny de casa quan es va decretar l'estat d'alarma mundial. Estem parlant de la Cèlia Berenguer i aquí us deixem tota la seva experiència viatgera d'aquests mesos. Per quin motiu vas decidir emprendre aquest viatge per diversos països? Ja fa uns anys que pensava que en algun moment volia fer un viatge així, sense presses i gaudint de les experiències. Mai acabava de trobar el "bon moment" per deixar la feina, el pis, fer maletes i marxar... fins que a principis del 2019, tot d'esdeveniments em van ajudar a fer el pas i acabar de decidir, així que al setembre deixava la feina i el pis de Londres per fer maletes, baixar uns dies a Monistrol i començar el viatge. Quina era la intenció? Per quins països vas anar? Hi vas anar sola? Després d'estar 9 anys vivint a una ciutat com és Londres, tenia moltes ganes de frenar el ritme i parar una mica. Sortir de la zona de confort, descobrir i conèixer món, cultures, gent, a mi mateixa...i alhora disfrutar i viure. Normalment sempre he viatjat amb algú o m'he trobat amb algú un cop en el destí, així que volia fer part del viatge sola. Tot i que en el seu moment vaig marxar a viure a Londres sola, aquest La Cèlia a Phi Phi (Thailand) viatge era diferent i tenia curiositat a veure com em sentiria, si m'agradaria o no l'experiència en general. Vaig marxar l'octubre del 2019, amb el Roger Baiges, i vam fer Tailàndia, Singapur, Kuala Lumpur (Malàisia) i Vietnam junts, fins a mitjans de desembre quan ell va tornar cap a casa i allà vaig continuar el viatge sola. Vaig acabar de fer el sud de Vietnam, fins a l'illa de Phu Quoc on em vaig trobar amb el monistrolenc Àngel Pascual, que té un negoci allà, on just també hi havia el seu fill Arnau treballant. La veritat és que em va fer molta gràcia trobar me algú "de casa" tan lluny. A finals d'any vaig marxar cap a Cambodja, a una de les illes on vaig passar el cap d'any. Inicialment volia passar una setmana allà però el lloc era preciós i la gent molt maca, així que al final vaig decidir allargar l'estada. El temps que vaig estar allà vaig fer de voluntària a un hostal/bar i a l'escola del poble fins a principis de febrer que vaig deixar l'illa i vaig anar a veure la resta del país. Allà em vaig tornar a trobar amb el fill de l'Àngel, l'Arnau, i vam continuar fent país amunt fins arribar a Laos i a poc a poc anar pujant cap al nord del país. La Cèlia i el Roger a Sapa (Vietnam) Fins que a mitjans de març, quan a l'arribar a la capital i abans no tanquessin les fronteres dels països, vaig marxar cap a Indonèsia, on vaig estar fins al juny, quan finalment vaig volar de tornada a Londres i Catalunya. Vaig marxar amb el Roger Baiges i vaig seguir el viatge sola, tot i que realment en cap moment vaig estar hi. Vaig tenir la sort de poder trobarme amb uns amics de Londres que ara viuen a Hong Kong a Vietnam i de fer noves amistats i conèixer gent molt maca des del dia u fins al moment en què vaig aterrar a Barcelona.
9
Quines diferències de vida has trobat en els diferents països comparantla amb la vida d’aquí? Comparar la vida d'allà amb la d'aquí és molt complicat. Per mi és completament un altre món... amb coses molt bones i coses no tan bones. Són tot països realment exòtics i assequibles pels viatgers, amb una cultura molt marcada i diferent a l'occidental, una gastronomia molt rica, paisatges increïbles, platges paradisíaques, temples plens d'història, ciutats grans i caòtiques, amb molta espiritualitat i on reben els visitants amb els braços oberts. Personalment he disfrutat molt de la simplicitat de la gent local i d'altres viatgers, ningú sembla tenir massa pressa per anar enlloc, així que el ritme de vida és molt més tranquil i social. A les grans ciutats l'ambient és molt caòtic... A Vietnam, creuar un pas de zebra pot ser tota una aventura… ningú es para en un semàfor vermell. Acabes fent el mateix que els locals i comences a caminar per creuar, esperant que cotxes i motos et vegin, disminueixin la velocitat i et deixin passar sense atropellarte. A ciutats més petites i pobles, és curiós veure que el negoci de la família és com un petit supermercat que està a la mateixa casa i tots venen exactament el mateix. A Bali, Indonèsia, se celebra Nyepi, el dia del silenci. És la celebració de l'any nou segons el calendari balinès (hindú). Durant aquest dia tota l'illa queda paralitzada i queda prohibida qualsevol activitat, tant comercial com familiar. Els carrers estan completament buits. Està prohibit sortir de casa, fer servir l'electricitat, el gas per cuinar, parlar,… És tot tan estricte que inclús l'aeroport de Bali està tancat durant tot el dia. És un dia de silenci i reflexió. Comença a les 6 del matí fins a les 6 del matí del dia La Cèlia a Saigon (Vietnam) següent. Tot i que crec que fa uns anys era molt pitjor i que ha millorat una mica, hi ha moltíssim plàstic d'un sol ús i molt poca consciència pel reciclatge… Ara hi ha força països on és més fàcil trobar un lloc on reomplir la teva pròpia ampolla d'aigua i no haver de comprarne una de plàstic cada cop. Però també hi ha llocs on encara hi ha moltes famílies locals que esperen al final del dia per cremar tota la brossa que han originat durant la jornada... On eres quan va començar el confinament? Què vas fer? Et vas plantejar tornar al primer moment? No va ser fins al març, després de què la resta del món comencés a tancar fronteres, que els paisos del SudEst Asiàtic van començar a prendre mesures. A mitjans de març, just em trobava a Vientiane, la capital de Laos i vaig començar a sentir que diferents països d'Àsia ja no deixaven entrar estrangers, així que vaig decidir marxar a Indonèsia abans no tanquessin fronteres també. Vaig tenir la sort de poder entrar al país i a les dues setmanes trobarme amb un grupet de gent que ens havíem conegut en diferents moments del viatge, per passar el confinament i esperar, junts. Sí que em vaig plantejar tornar, però en aquells moments tampoc no esperava que es compliqués i s' allargués tant la situació... Com vas omplir les hores durant el confinament? Hi va haver molts casos allà? El confinament a Bali no va ser per res tan estricte com aquí. Es podia sortir al carrer sempre que portessis mascareta. Les atraccions turístiques com ara temples, cascades, platges estava tot tancat i barrat. Només alguns negocis de locals estaven oberts i molts d'ells només per emportar. Dels dos mesos i mig de confinament a Bali, vaig estar la major part del temps tancada a casa... vaig omplir les hores com segurament molts altres monistrolencs. Passant temps amb la gent amb la que em vaig confinar... compartint experiències del viatge, passant estones al jardí, jugant a cartes, a la piscina, llegint... vaig fer un curs online d'edició fotogràfica i vaig passar moltes hores seleccionant i editant fotos del viatge. Vaig acabar racionant la dosi de notícies diàries que mirava online per no perdre el cap. Intentant trobar sempre un moment per parlar amb amics i família tot i la diferencia horària. I no donar moltes voltes al fet d'estar tan lluny de casa, amics i família i alhora a un lloc tan bonic i no poder disfrutarlo com voldria. 10
Com ho vas fer per tornar a casa? Va ser tota una aventura. I tot i que ara ho veig amb uns altres ulls, segurament ha sigut un dels moments més durs i complicats del viatge. A finals de maig va ser quan per diferents raons, vaig decidir tornar a casa. El primer vol que vaig comprar va ser cancel·lat per l'aerolínea, ja que es va ampliar l'estat d'alarma i l'aeroport internacional de Bali estava tancat, només hi havia vols domèstics, així que per sortir del país, havia de volar primer a Jakarta, capital. Per poder volar a Jakarta, tothom havia de tenir un test de Covid19 amb resultat negatiu. Tres dies abans del meu vol, vaig anar a l'hospital a ferme un test. A les poques hores, quan vaig anar a buscar els resultats, per sorpresa meva, va resultar que havia sortit positiu. Ja us podeu imaginar la sorpresa... no és que el test digués que en algun moment l'havia passat, sinó que en aquell moment tenia Covid19. La doctora de l'hospital em va recomanar que anés a ferme el PCR a un altre hospital per confirmar el resultat. I així ho vaig fer. Un cop a l'hospital on em va enviar per demanar el test per confirmar el resultat, va resultar que en aquell moment no me'l podien fer, però alhora, com que els hi havia ensenyat el resultat del primer test, que era positiu, en un primer moment no em deixaven marxar i insistien que m'havia de quedar a l'hospital i en tres dies em farien el test i en tres més tindria el resultat... però això no era una opció per mi, el test havia de sortir negatiu i en tres dies havia de volar. Així que al final, em van deixar marxar… Amb el cap a mil per hora i ja molt poques esperances de poder tornar a casa. Vaig anar a un hospital més, on al final, després de molt insistir van accedir a ferme el test i els resultats sortirien el mateix diumenge que havia de volar. Vaig esperar els resultats del test durant tres dies. El dia que havia de marxar, els resultats no van estar a temps i vaig haver de moure els dos primers vols un dia. Tot això amb la incertesa de no saber com sortiria el test, i sense comentar res a la família perquè no es preocupessin innecessàriament. Finalment, diumenge a la tarda, em va arribar el test, negatiu. Així que dilluns 1 de Juny finalment, volava de Bali a Jakarta. Malauradament, l'endemà, el segon vol no el vaig poder agafar, ja que la companyia amb la que volava de Jakarta a Singapur, no tenia permís per transitar a Singapur (Singapur just començava a permetre que algunes aerolínies deixessin transitar als passatgers) així que a última hora, ja que no hi havia vols cap a Europa en els següents dies, vaig agafar un vol de Jakarta cap a Londres amb escala a Doha. Un cop a Londres, les opcions per anar a Barcelona eren una burrada, vols amb escala a Madrid i Menorca, vols de 23 hores, vols de més de 500 euros...així que vaig quedarme uns dies amb uns amics, fins que finalment vaig trobar un vol decent per tornar a casa. Sempre és bonic tornar a casa però crec que mai m'havia emocionat tant en veure Barcelona a través de la finestra de l'avió. Ens pots comentar algunes anècdotes en què t’hagis trobat? Quan vaig estar fent el voluntariat a Cambodja, hi havia una platja on no hi havia cap casa, cap llum, res, així que les nits que hi havia lluna nova estava tot ben negre. Una de les nits sense lluna vam anarhi amb un grup d'amics i vam poder veure la Mar bioluminescent, una de les coses més boniques que he vist. Nedar a negra nit i veure com amb el plàncton i el mar brilla amb el moviment és molt màgic. Un dels llocs de l’illa on més visites vaig fer. Ara, tot i vigilar, al no veure res, dos companys van trepitjar eriçons de mar i van estar una setmana llarga sense poder caminar amb normalitat. Que gran però que petit que és el SudEst Asiàtic! Al sud de Tailàndia, a les illes Phi Phi, vam coincidir a l'hostal amb una noia de Banyoles que també viatjava sobre la Voluntariat a Mpay Bay (Cambodja) marxa. Al cap de dues o tres setmanes, ens creuàvem a les escales de l'hostal on tornàvem a coincidir a Kuala Lumpur, Malàisia. Tot i no haver tingut el millor dels finals i haver estat parada molt més temps del que hagués volgut, ha sigut una experiència molt bonica. Realment molt contenta d'haver fet el pas i haverho viscut. Ara amb moltes ganes d'estar a casa una temporada però alhora amb il·lusió i ganes de seguir veient món. Bé Cèlia, des del Clot desitgem que puguem seguir compartint moments amb tu a Monistrol, però que en tot cas, segueixis gaudint d'aquest esperit viatger i d'autobúsqueda que tant et caracteritza. Molta sort en els teus propers viatges, perquè estem segurs que n'hi haurà més!!! Alba Jornet/Jaume Musarra
11
Imatges de llocs visitats per monistr
Capella de la Mare de Déu de la Tosca
La Balma Freda
Aljub
La Sala de Sant Llogari
Codro Barret Codro Bolet
Barraca de la Baga de la Coma
Barraca de paret amb escales
Mas Rossinyol
Barraca doble
12
Obaga Cerdana
Molí de B
rolencs durant el desconfinament I
Casa de nines a Rossinyol
La Païssa
Castell de Calders
Mas La Roca
Brotons
Font de les Tres Pinasses
Mas Casanova
Ruïnes de Pumanyà
Sant Pere Màrtir Pinassa de la Clusella
Pinassa de la Sala
13
?
Es controlarà l'accés a les rieres del poble tal i com es fa en altres llocs o aquí serà el campi qui pugui?
Cal aquest cartell a les Cabres Encantades quan el 90% del temps la Riera de l'Om baixa seca?
S'haurà de fer un referèndum per evitar que es tallin aquestes alzines? Estarà tothom d'acord que aquest va ser un gol de merda?
14
El celler MOST CONCENTRAT RECTIFICAT PER A L’ELABORACIÓ DEL CAVA Una de les moltes conseqüències negatives de la tragèdia del Covid 19 és que, enguany, hi haurà un excedent de vi, a causa de la caiguda de la seva demanda, sobretot en el sector dels hotels i restaurants. Una de les mesures proposades per alleugerir aquest problema és la utilització de most concentrat rectificat en comptes de sucre per a l’elaboració del cava. El most concentrat rectificat és el most de raïm sense caramel·litzar obtingut per deshidratació parcial de most de raïm, efectuada per qualsevol mètode autoritzat, excepte el foc directe. El resultat és un líquid viscós, transparent i amb una altíssima concentració de sucres naturals provinents del raïm (fructosa i glucosa), que es pot fer servir com a substitut del sucre en el procés d’elaboració del cava. Com ja tothom deu saber, l’elaboració de cava, xampany i altres vins escumosos, es fa partint d’un vi base tranquil de baixa graduació, al qual s’hi afegeix llevats i sucre (sacarosa) que, un cop dins de l’ampolla, serà transformat en alcohol i gas carbònic (CO2). Es tracta del procediment conegut amb el nom de “Méthode champenoise”. El resultat és un vi escumós amb una mica més de graduació que el vi base original. La substitució del sucre pel most concentrat rectificat en l’elaboració del cava, permetria reutilitzar fins a 27 milions de kg de raïm, cosa que ajudaria a reduirne significativament l’excedent, a més del fet de posar en pràctica el concepte d’economia circular, de bioeconomia i de producció de proximitat, bo i evitant fer servir un producte (el sucre de canya o de remolatxa) que no procedeix de la viticultura i que cal comprar fora de les diferents zones vinícoles. També seria una mesura de diferenciació amb altres vins escumosos francesos i italians que fan servir el sucre, la qual cosa permetria posicionar millor el cava en els mercats internacionals, ja que seria el primer vi escumós que oferiria el valor afegit de fer servir en la seva elaboració exclusivament productes de la zona de producció. Tanmateix, cal tenir sempre present el factor econòmic. Atès que el sucre és un producte més barat, la conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha previst una línia d’ajuts al sector del cava de 4 milions d’euros per impulsar i promoure el canvi al most concentrat rectificat. Que tingueu bon celler!! Pedru/Jan
15
Que diu que... PARAULES I EXPRESSIONS CATALANES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL (VI) Donar/fer Els catalans tenim fama, si més no entre els nostres veïns de l’altiplà, de garrepes i de treballadors. Bo i recordant la cèlebre frase de l’inefable Mariano Rajoy “Me gustan los catalanes porque hacen cosas”, comprovarem que, si més no en el seu sentit gramatical, tenia la seva part de raó, ja que, en moltes ocasions, el geni de la nostra llengua prefereix fer servir el verb “fer” (o el més groller “fotre”), en comptes del verb “donar”. Exemples: Al matí, sempre m’agrada anar a donar un volt. » Al matí, sempre m’agrada anar a fer un volt. Vinga home, donali un petó al teu germà! » Vinga home, fesli un petó al teu germà! Després de tants anys separats es van donar una calorosa abraçada. » Després de tants anys separats es van fer una calorosa abraçada. Agafar l’avió sempre em dona por. » Agafar l’avió sempre em fa por. Aquest vespre donen una pel·lícula molt bona. » Aquest vespre fan una pel·lícula molt bona. Parlar en públic em dona molta vergonya. » Parlar en públic em fa molta vergonya. Veure la pobresa del món em dona pena. » Veure la pobresa del món em fa pena. Em dona molta ràbia no poder fer vacances aquest estiu. » Em fa molta ràbia no poder fer vacances aquest estiu. Em dona la impressió que plourà aviat. » Em fa la impressió que plourà aviat. No menja mai cargols, perquè li donen fàstic. » No menja mai cargols, perquè li fan fàstic. Enguany, dona goig veure el bosc tan verd. » Enguany, fa goig veure el bosc tan verd. Em dona llàstima la situació tan precària d’aquest noi. » Em fa llàstima la situació tan precària d’aquest noi. Em dona mandra llevarme tan d’hora. » Em fa mandra llevarme tan d’hora. Cal donar un pas endavant si volem sortir d’aquesta situació. » Cal fer un pas endavant si volem sortir d’aquesta situació. Jan
La cuina CARPACCIO DE FIGUES AMB FOIE MI CUIT Ingredients 4/5 figues (depenent de la mida) per persona, això sí, figues que siguin força bones Foie mi cuit al gust, depenent també de la quantitat que vulguem posarhi Sal Maldon Crema balsàmica de Mòdena o be vinagre de Mòdena Preparació Pelem les figues, les tallem a rodanxes primes (tipo carpaccio) i les repartirem pels plats. Per sobre, hi posarem rodanxes de foie també primetes o bé podem fer encenalls. Damunt hi escamparem la sal Maldon i a continuació amanirem amb el balsàmic de Mòdena.
16
Altres receptes més elaborades: 1)
Amanida variada
Ingredients Figues
Foie mi cuit
Formatge parmesà
Oli d’oliva extra verge, vinagre de Mòdena, sal Maldon si es vol
Amanida variada
Preparació Netegem bé l’amanida i l’escorrem ben escorreguda. La posem en un bol, hi incorporarem el foie i les figues pelades i tallades a trossets, el formatge, l’oli, el vinagre i la sal, si es vol. Remeneuho tot i ho serviu al mig de la taula.
2)
Amanida variada
Ingredients Tomàquets xerri
Foie mi cuit
Figues (fora de temporada es pot fer amb figues seques)
Nous
Oli d’oliva extra verge i vinagre de Mòdena, sal Maldon si es vol
Amanida variada Preparació Netegem bé l’amanida i l’escorrem ben escorreguda. La posem en un bol, hi afegim els xerris tallats per la meitat i els encenalls de foie. Si les figues són fresques, les rentem o bé les pelem les obrim per la meitat i les posem per sobre l’amanida. Si són seques, les posarem senceres. Acabarem l’amanida amb unes nous trossejades. Amanirem amb l’oli, el vinagre i la sal si es vol. Es pot presentar de forma individual. Bon profit! Nati Jobal / Cal Jan
El temps PRECIPITACIONS MAIG:
109 l/m2
PRECIPITACIONS JUNY:
93 l/m2
TOTAL PLUJA GENERJUNY:
585 l/m2
JULIOL: Dia 1: el sol sortirà a les 6:22 i es pondrà a les 21:29 (15h i 7m de claror) Dia 5: lluna plena a les 6:46 Dia 13: lluna en quart minvant a la 1:30 Dia 20: lluna nova a les 19:34 Dia 27: lluna en quart creixent a les 14:34 Dia 31: el sol sortirà a les 6:46 i es pondrà a les 21:09 (14h i 23m de claror) AGOST: Dia 1: el sol sortirà a les 6:47 i es pondrà a les 21:08 (14h i 21m de claror) Dia 3: lluna plena a les 18:00 Dia 11: lluna en quart minvant a les 18:46 Dia 19: lluna nova a les 4:43 Dia 25: lluna en quart creixent a les 19:59 Dia 31: el sol sortirà a les 7:17 i es pondrà a les 20:25 (13h i 8m de claror)
17
TEMPERATURES
Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile
18
Cartes NOTA D’AGRAÏMENT Per mitjà de la revista el Clot volem donar les gràcies als representants del poble de Monistrol de Calders per la deferència que suposa envers nosaltres el ser les primeres dones en tenir el nostre nom cada una en un carrer d’aquest poble que ha estat tan important per nosaltres en tots els aspectes i d’una manera molt especial en la nostra vida laboral. Volem agrair també a tots: monistrolenques i monistrolencs, familiars, companys i amics que ens van acompanyar en l’acte del dia 8 de març tan especial i emotiu per nosaltres Conxita Capsada, Roser Ribera i Conxita Forcada
19
Calaix de sastre DONEUVOS LA MÀ Doneuvos la mà per fer la promesa d’unirvos per sempre en dolç casament, uniu vostres veus, curulls de fermesa i junts pregoneu un SÍ consistent. Doneuvos la mà, quan neix nova albada afrontant el demà com dos bons amants, fent de la unió, aliança estimada connectant cors i enllaçant vostres mans. Doneuvos la mà i no tingueu pressa compartiu el camí, anant de costat, i ompliu el sender d’allò que interessa d’afecte, tendror i amor encisat. Doneuvos la mà, davant la incertesa si els ànims s’enfonsen enmig l’aflicció, busqueu el vigor que us doni bravesa per suavitzar el motiu del dolor. Doneuvos la mà, fruint amb somriure gaudint cada dia, vivint el present, enllumeneu fort el vostre conviure com dos estrelles brillant constantment. Amb joia empreneu sublim maridatge plens d’entusiasme i de llibertat, i us desitgem en aquest nou viatge salut, benestar i felicitat. Rosa Rovira
CARTES DE EL SALVADOR CAPÍTOL XCIV Començàvem el tercer dia. Avui seria un dia de transició. L'excusa del viatge era veure la meva neboda (l'altra neboda) que precisament aquell mateix dia estava graduantse de batxillerat. I va ser el primer que vam fer en aixecarnos, dirigirnos cap a South East LA, situat a una hora i trenta minuts del nostre tuguri de Motel 6 on un energumen borratxo m'havia donat la nit. La Rebeca (que és com es diu l'altra neboda) no tenia ni idea que jo anava a la seva graduació. La pel·lícula que li havíem venut era que la Laura hi aniria amb el seu germà Franklin. Com sempre, amb el nostre amic Google Maps, vam entrar pel sud de Los Angeles fins a l'estatal deu. No tinc ni idea si vam passar per l'autopista que surt a la pel·lícula La La Land, però el que sí que recordo, són un munt de carrils plens de cotxes que avançàvem lentament, mentre a mi em donava temps de ferli una foto a l'edifici de Los Angeles Times. El barri de la Rebeca diríem que no és dels millors de la ciutat.. Conformat majoritàriament per hispans, és el típic barri de les pel·lícules de màfies llatines. No seria un lloc on em sentís gaire confortable caminant sol a altes hores de la nit. Vam aparcar el cotxe a un bloc de distància de la casa de la meva neboda. Recordo haverli preguntat a la Laura si no era massa agosarat deixar el cotxe allà, tenint en compte tot el que dúiem. I recordo que la seva resposta va ser "ni modo", que vindria a ser un "i què vols que et digui", mentre s'encongia d'espatlles. Així que només vaig agafar el passaport i llestos. Just davant de l'habitatge, hi havia un fanal amb una marca vermella que resava "MS". Aquestes inicials eren les de la "Mara Salvatruchas", una de les “pandilles” que també es trobaven a El Salvador. Com us deia, no era el millor barri de la ciutat, com posteriorment vaig poder seguir corroborant amb les històries de la Rebeca que em feien posar els pèls de punta.
20
La Laura va trucar al timbre i jo em vaig apartar per donar la sorpresa. Quan la meva neboda va sortir i vaig aparèixer al seu davant, l'única expressió que va sortir d'ella va ser un: "Uau". Vam parlar amb ella una estona, era el seu dia de graduació i encara havia de preparar moltes coses. Ens va donar un parell d'entrades per la graduació de la tarda, ens va recomanar una pupuseria salvadorenca per anar a esmorzar i ens vam encomanar a veure'ns durant la graduació. Ara teníem tot el dia per davant. L'objectiu era conèixer el màxim possible Los Angeles. Però abans s'havia d'omplir l'estómac, i ho vam fer a Los Molcajetes, on ens vam empassar les pupuses més grans que he menjat mai. I si no sabeu que és una pupusa haureu de recuperar l'escrit on parlo d'aquest menjar típic de El Salvador. Amb la panxa plena vam configurar el pla del dia. Los Angeles és immens però havíem de decidir què podíem visitar amb el limitat temps que teníem fins a la graduació de la Rebeca. L'avantatge era que la Laura ja havia estat a Los Angeles abans, així que gairebé em va deixar triar a mi els llocs. I les meves eleccions va ser el cartell de Hollywood, les platges de Santa Mònica i Venice i el passeig de la fama. El cartell de Hollywood el vam veure des de les coves on es va filmar la sèrie de Batman original dels seixanta, que es troba al Griffith Park. Els barris de Santa Mònica i Venice són un bon lloc on perdre's si no heu perdut abans la paciència buscant aparcament. El temps havia passat volant, i havíem de tornar a la graduació de la Rebeca. Deixàrem el passeig de la fama per visitarlo a la nit. Abans de la graduació havíem de menjar alguna cosa i ens havíem de posar guapos. Jo volia provar el pollastre del Kentucky Fried Chicken (KFC). Digueume rar. A El Salvador és bo, però als EUA és una porqueria. Ens vam canviar al lavabo del KFC que es trobava estranyament net i cap al Santee Education Complex on estudiava la Rebeca hi falta gent. A l'entrada vam comprar un ramillet de flors i un paraigües vermell pel sol. Ens vam asseure a les grades de la pista d'atletisme. Tots els alumnes quedaven al mig, a la zona de gespa. Ens va costar identificar a la Rebeca entre tant alumne vestit amb toga i birret. Laura va treure la seva càmera Cànon amb un teleobjectiu que era més gran que ella, i va començar a disparar fotos a tort i a dret. Entre tanta gent em vaig adonar que allà cantava més que un filet de porc a l'amanida d'un vegetarià. Tots eren hispans o negres, i vaig sentir com era de segregada la població en aquella ciutat. La cerimònia començà per part de la directora, felicitant els alumnes per no haver caigut a les pandilles, la prostitució ni les drogues. Inclòs els va felicitar per seguir vius. Va pintar un panorama que em van donar ganes de tallarme les venes. Més que una graduació semblava un funeral social. Després, per acabarho d'adobar, va sortir una exalumna que va explicar la seva història de superació personal, que encara em va deixar més tocat. Per fi van començar a donar els diplomes, i amb cada alumne, els seus familiars cridaven i s'exaltaven en mostres de suport. Quan li va tocar a la Rebeca, la petita de la càmera i l'intrús del paraigües vermell van començar a cridar com a bojos. Al final de la cerimònia, ens vam apropar a la Rebeca per felicitarla i donarli les flors que havíem comprat a l’entrada. La mare biològica i el pare adoptiu estaven a prop esperant que acabéssim de fernos unes fotos amb ella. Vaig intercanviar unes paraules amb la mare mentre la Laura es quedava al marge. La vida de la Rebeca no ha sigut fàcil, i les desavinences entre les famílies havien portat a què la Laura, no es parlés amb la mare de la Rebeca. Suposo que més tard al vespre, farien una festa de graduació, però nosaltres no hi assistiríem. A l’endemà la passaríem a buscar per estar el dia amb ella i anar d’excursió a la falla de San Andreu. Sortint de l’escola ens vam dirigir cap al passeig de la fama que ens havia quedat pendent. Un carrer, o millor dit una avinguda, on es troben les estrelles d’un munt d’artistes inserides a les voreres i els turistes ens fem fotos amb elles. Amb la Laura vam aprofitar per fer compres de souvenirs, ja que està plagat de tendes de samarretes, tasses, postals i tot el que un bon turista pot necessitar. Per culminar la nit abans d’anar a dormir al nostre predilecte Motel 6, jo havia de ferme la foto amb l’estrella d’un dels meus actors preferits. Protagonista de grans pel·lícules com Apollo 13, Nàufrag i Salvant al soldat Ryan entre d’altres. El senyor Tom Hanks. Carles Fernàndez
21
Els encants Anuncis gratuïts: Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com VENC 4 llantes de 16'' (2 van amb pneumàtic) marca Peugot, en molt bones condicions. 180 €
REGALO
Telèfon 669 90 67 92 Marc
Porta skis magnètic Skis antics per adult de 1,80 m. Skis carving per adutl de 1,70 m Mono ski sencer home negre
BUSCO fotos, material, anècdotes... sobre la Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es. També podeu dirm'ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l'època antiga o moderna.
Mono ski dona sencer fúcsia Botes ski seminoves n. 41 amb bossa Botes ski del 43 amb bossa
Telèfon 619 23 65 34 Carles Telèfon 93 839 80 38 / 689 79 21 54 Alba
BUSCO samarretes de futbol noves, velles, petites, grans... És igual si són de 1a. Divisió o de 4a. Catalana, de futbol sala o de fulbito, de les que fèiem servir abans a l'estiu, Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra, Lopis, Masia del Solà, equips mítics d'aquella època. Telèfon 619 23 65 34 Carles
ES VEN el terreny del pedró. 2.850 m2 Telèfon 636 73 95 03
22
SOLUCIÓ El temps passa del número anterior:
Primera fila (asseguts d'esquerra a dreta): Feliu Argelaguer, Núria Ponsa, Albert Prat?, ???, Gabi Argelaguer, Àngel Castillo, Carmen Carmona, Joan Ponsa, Joan Massó. Segona fila (drets d'esquerra a dreta): Jaume Ponsa, Fèlix Ponsa, Annita Musarra, Josep Baiges, Montserrat Farell, Maria Rocas, Mercè Sala, Jaume Jo, Rosario Torrejón i Rosa Maria Ponsa.
23
El temps passa Foto de març de 1958, amb el mestre Josep Rocas i Bonany i els seus alumnes
_ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________