CLOT MAIG 2020

El Clot

Revista de Monistrol de Calders n. 177 Maig 2020

Editorial Benvolguts lectors En aquets número del Clot hauríem d’informar dels actes fets per Setmana Santa, la caminada popular del dilluns de Pasqua, la diada de Sant Jordi, la festa d’homenatge a la gent gran… Cap d’aquests actes s’ha pogut celebrar degut a la crisi provocada per la pandèmia COVID­19 que està afectant, en menor o major mesura, a tot el món.

Per tal d’evitar els contagis d’aquesta malaltia infecciosa, a mitjans de març el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma i el confinament a casa de totes les persones que no es dedicaven a serveis essencials. Aquestes mesures, que han canviat el nostre dia a dia d’una manera que no ens hauríem imaginat mai, tenien per objectiu evitar la transmissió del virus i el col·lapse sanitari. Però el nombre de contagis i la mortalitat van créixer exponencialment durant molts dies, tot plegat agreujat per circumstàncies com ara que el personal sanitari i de les residències de la gent gran no disposaven, d’entrada, dels equips de protecció individual necessaris per treballar amb seguretat.

Ara que les dades de contagis i de mortalitat van a la baixa entrem en una nova etapa de la crisi, la del desconfinament.

Aquest procés, el de la tornada a la normalitat, és molt important que es faci amb garanties per evitar un rebrot de la pandèmia. De moment s’ha autoritzat la sortida de casa dels menors durant una hora diària i properament es podrà sortir a fer esport de forma individual i amb mesures de protecció com les mascaretes. L’aïllament social serà clau per evitar l’extensió dels contagis.

La gestió de la crisi no ha evitat les polèmiques. Els desacords entre el govern central i el govern català sobre les competències i com afrontar la situació són constants. La resposta de l’estat espanyol ha estat assumir poders constitucionalment atribuïts a les autonomies, centralitzant les decisions i posant els militars a donar explicacions en les rodes de premsa per donar una imatge d’autoritat i de poder. Hi ha hagut decisions erràtiques que l’estat ha anunciat, sovint improvisades o amb rectificacions i canvis de criteri reiterats. Eslògans com que el virus no entén de territoris s’han repetit moltes vegades, malgrat que les dades demostren el contrari.

Tot indica que la magnitud del sotrac econòmic que el coronavirus comportarà serà enorme i caldrà veure quines mesures es prenen i d’on surten els recursos per pal·liar la crisi econòmica que ens caurà a sobre. Sectors com el comerç, el turisme, bars i restaurants… tindran difícil la recuperació mentre sigui necessari l’aïllament social.

Esperem que d’aquesta crisi tots en sortim més cívics i solidaris, amb una millor i major consciència personal i social, perquè la que ens caurà a sobre no ens la podem ni imaginar i caldrà fer­nos costat i ajudar­nos entre tots.

Cuideu­vos molt!

La Redacció NOTA DE LA REDACCIÓ:

Si voleu fer arribar informacions, articles, cartes, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ho podeu enviar abans de l'última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS

e­mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/

C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina.

Col·laboradors: Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Alícia Castellà, Carles Moya i Ramon Jornet (fotografia).

Preu:

Subscriptors locals:15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 € Impressió: Gràfiques Ister ­ Moià Dipòsit legal: B­47.171/1999

El Clot és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants.

Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar­los a la Redacció

2

Què ha passat?

ACTES DEL 8 DE MARÇ TALLER SOBRE LA MOTOSERRA Durant el matí del passat 7 de març, dins la programació dels actes del Dia de la Dona, es va organitzar un taller sobre «la motoserra com a aliada en el món rural».

L'activitat va començar a les 10 del matí a la Sala Petita i va durar 4 hores. Primer de tot es va explicar una mica d’història feminista en el món rural i la diferència existent entre homes i dones que treballen en aquest sector.

Seguidament les dues professionals que realitzaven el taller van explicar les parts de la màquina, l’equipament reglat que s'ha de dur, com s’ha d’agafar per tal de no fer­te ni fer mal a ningú i les posicions més adequades pel seu ús. Al mateix temps, les participants n’anaven muntant una entre totes, que al final de l’activitat van poder engegar. El taller va tenir una participació de vora 10 dones i totes elles van poder aprendre sobre l’interessant funcionament d’aquesta màquina, sobre història feminista rural i van marxar encara més conscienciades que queda camí per fer per aconseguir la igualtat de gènere en molts sectors laborals.

INAUGURACIÓ DE CARRERS AMB NOMS DE DONA Dins dels actes reivindicatius amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, l'Ajuntament va voler reconèixer la vocació en l'exercici dels serveis públics que van dur a terme i homenatjar la trajectòria professional de tres dones, la Conxita Capsada, metgessa entre 1980 i 2015, la Roser Ribera, infermera entre 1978 i 2015 i la Conxita Forcada, mestra entre 1982 i 2010. Aquest reconeixement el va fer posant el seu nom als tres carrers on actualment s'hi ubiquen els serveis relacionats amb les tasques que havien desenvolupat. Així el carrer on hi ha el consultori mèdic es dirà carrer Dra. Conxita Capsada, el passatge que porta cap a la Sala Petita serà el carrer Roser Ribera i el carrer que puja des de l’era del camp del Met fins a la Carretera de Saladic portarà el nom de carrer Conxita Forcada.

L'acte va ser molt emotiu i va comptar amb la presència i participació de les tres homenatjades. En els seus parlaments van reivindicar el paper d'aquelles dones que van obrir camí en un moment on moltes professions tenien un caràcter autoritari i poc humà com a conseqüència de la seva masculinització.

L’acte va acabar amb un vermut musical a càrrec del duet Chapaos a la Nueva que va amenitzar l’estona posterior als parlaments mentre la gent feia petar la xerrada i es prenia un refrigeri. Tot i que l’acte va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic, aquest era majoritàriament d’altres pobles. Molta gent de Monistrol no es va assabentar de l’homenatge perquè en el programa dels actes del dia 8 de Març s’hi anunciava una inauguració de carrers, sense cap altra informació. De ben segur que si s’hagués donat a conèixer amb detall en què consistia l’acte moltes més persones hi haurien assistit.

3

CALÇOTADA 8M Enguany el dia de la dona es va celebrar acompanyat de calçots! Ja se sap que una calçotada és una bona excusa per reunir a totes aquelles persones amb les que tens ganes de passar una bona estona divertida i deliciosa. En la calçotada del 8 de març, en honor a les dones, es va poder veure el pavelló polivalent ple de gent compartint taula i intercanviant converses. Mentre s’estaven fent els calçots hi havia gent a fora aprofitant el bon temps i d’altra a dins agafant cadira. L’àpat principal va anar acompanyat de la famosa salsa romesco, de botifarra i, per postres un iogurt. L'ambient va ser agradable i, tot i que hi havia algú que dominava més que d’altres la tècnica per menjar calçots, tothom els va trobar boníssims. Un cop van ser les 4 de la tarda hi havia gent que començava a desfilar però d’altra encara es van quedar fent petar la xerrada. En la calçotada del 8M s’hi van poder veure famílies, amics i amigues i, grans i petits apreciant i compartint la famosa i tradicional cuina catalana.

ESTRENA DE L’OBRA DE TEATRE «DONES, DONES, DONES» Per commemorar el Dia Internacional de la Dona el Grup de Teatre del Centre Parroquial va estrenar l’obra «Dones, dones, dones» de Manuel Molins. Hi van assistir unes 90 persones, entre elles gent del poble, de pobles veïns i gent de grups de teatre de la Catalunya Central.

La trama de l’obra succeeix en la celebració d’un casament en què una sèrie de dones ens expliquen moments de les seves vides: àvia, filles, nétes i serventa.

Cadascuna té el seu monòleg amb la intervenció d’altres personatges masculins: avi, marit, nuvi i marit de la serventa. El personatge mitològic d’Hècuba serveix per fer una introducció i homenatge a les dones.

L’obra va tenir una molt bona posada en escena i els comentaris durant el fòrum que es va fer en acabar varen ser molt positius. Hi havia previst tornar­la a representar, però degut al Covid­19 l’actuació ha quedat ajornada.

4

ACTES SOLIDARIS DEGUT AL COVID­19GRUP OPERATIU D’EMERGÈNCIES (GOE) Durant els dies de confinament, l’Ajuntament de Monistrol va crear un grup de voluntariat anomenat Grup Operatiu d’Emergències (GOE). Es tracta de gent que ajuda a persones i famílies confinades que no poden sortir de casa, per diferents motius: ser persones de risc, tenir símptomes, estar malalts, etc.Es van crear 3 protocols diferents amb unes normes establertes per tal de tenir la garantia que tant els voluntaris com les persones assistides tenen el màxim de seguretat i garanties. El 1r protocol és de subministrament de medicaments i material mèdic, el 2n per provisió de llistes de compra a unitats de convivència confinades i el 3r per animals domèstics que necessitin sortir a passejar i els seus propietaris, pels motius abans descrits, no els poden cobrir aquesta necessitat bàsica, sobretot els gossos. En cada protocol hi ha un grup de gent diferent, per tal de repartir les tasques i es van calendaritzant els dies de confinament amb la persona responsable en aquell dia de les tasques concretes, mitjançant uns grups de whats app de cada grup.A l’hora també es va posar en servei un número de telèfon d’emergències, per tal que la gent que tingui qualsevol necessitat pugui trucar durant les 24 hores del dia. Aquest telèfon ha estat rotant entre el batlle i els regidors i regidores de l’ajuntament. També s’està oferint un servei de trucades telefòniques per tal de parlar amb famílies o persones soles que necessitin ser escoltats o per tal de donar­los ànims en aquests dies complicats per la majoria.Val a dir que tots aquests serveis s’han estan utilitzant i han estat i estan ajudant a molta de la gent del nostre poble, la solidaritat en aquests dies i l’empatia és primordial.

GRUP DE COSIDORES Quan es va decretar l’estat d’alarma i el confinament, els hospitals, centres sanitaris, residències geriàtriques i altres serveis no disposaven dels EPI’s (equips de protecció individual) necessaris per afrontar amb seguretat la pandèmia. De seguida van sorgir moltes iniciatives de voluntariat per pal·liar aquest dèficit. A Monistrol un grup de cosidores es va organitzar ràpidament per buscar material per cosir mascaretes i també bates tipus quirúrgic que s’han repartit a la Fundació Althaia, a l’hospital de Sant Andreu, als CAPs Casanova de Barcelona i d’Artés, a un centre de gent amb discapacitat de Moià, a l’entitat Sanitaris per la República i a Monistrol es va repartir una mascareta a cada domicili.

El grup de cosidores, que a hores d’ara ja són més de 30, s’ha coordinat a través de WhatsApp. Entre totes han confeccionat fins el moment prop de 2.000 mascaretes i centenars de bates de diferents tipus. Però la seva tasca no s’atura i incansables continuen cosint tot ajudant de manera solidària a què tothom qui ho necessiti tingui materials de protecció adients.

La Redacció

5

S'informa

La darrera activitat que vam poder dur a terme abans del confinament va ser l’estrena de l’obra de teatre «Dones, dones, dones» el dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona. Hi va haver una bona entrada, una norantena de persones hi van assistir i van poder gaudir de l’actuació.

A partir de llavors totes les activitats han quedat aturades: Dia Mundial del Teatre, Assemblea de la Federació, Mostra de Pineda. Tampoc no vam poder repetir l’obra estrenada el Dia de la Dona per Setmana Santa tal i com teníem previst. Els assajos de l’obra que estem preparant per la Festa Major també han quedat interromputs, cosa que farà difícil que l’obra es pugui estrenar per les dates previstes, s’haurà de veure com va evolucionant tot plegat.

El Divendres Sant tampoc no vam poder celebrar l’Assemblea Anual. Hi havia previst comentar els aspectes següents: les activitats fetes el 2019 i les previstes pel 2020, les reformes fetes al comptador de llum del Centre per poder disposar de més potència i no tenir problemes de caiguda del diferencial durant les actuacions, l’any vinent toca renovació de la Junta i els socis poden presentar les seves candidatures per formar­ne part,... A continuació us passem l’estat de comptes del 2019 que teníem previst presentar :

Alba Jornet/Jaume Musarra

6

L’ESCOLA TANCADA Vam tornar de vacances de Nadal amb la notícia que a la Xina hi havia una nova malaltia. Tothom deia que era semblant al grip, que no era perillós...i la Xina ens quedava molt lluny. Però passades unes setmanes hi van començar a haver casos a Europa… I la malaltia, tot i no ser greu d’entrada, va començar a preocupar a tothom perquè hi havia persones a qui els afectava més i podien arribar a morir.

La situació es va anar complicant i, d’un dia per l’altre, el dia 12 de març, vam haver d’anunciar que tancàvem l’escola. Com totes les altres escoles de Catalunya. Començàvem dues setmanes de confinament que s’han anat allargant fins ara.

Mestres, alumnes i famílies ens hem hagut d’adaptar a una situació ben nova i excepcional per a tots. No tenim escola presencial però continuem actius. Correus electrònics, trucades telefòniques, xarxes socials i videoconferències ens mantenen comunicats. Ajuntament, Consell Comarcal del Moianès i altres institucions han fet tot el necessari perquè totes les famílies estiguessin connectades i tinguessin totes les facilitats perquè els infants poguessin continuar aprenent, fent algunes tasques, amb la ment desperta, actius...

Primer amb activitats puntuals i potenciant l’estat d’ànim positiu amb propostes com la dels #SomriuresAntivirus a l’Instagram de l’escola. Molt aviat, però, vam veure la necessitat de estructurar millor les propostes.

Els mestres estem en contacte diari i fem trobades virtuals per anar organitzant aquest dia a dia d’excepcionalitat. Tutors i mestres especialistes enviem setmanalment propostes d’activitats d’aprenentatge als alumnes. Són propostes obertes i lliures perquè cada infant pugui anar fent al seu ritme i en funció de les possibilitats pròpies o familiars. Aquestes propostes les compartim en un Padlet, una aplicació pràctica i molt visual per organitzar les propostes per cada grup i compartir les aportacions dels infants.

I cada setmana, també, ens veiem infants i mestres a través de les videoconferències: en petits grups, per cicles o per classes,... Per acostar­nos una mica i veure’ns i xerrar i escoltar i compartir i riure …

Moltes coses s’han estroncat aquest curs: no hem pogut fer l’obra de teatre que estàvem preparant, no hem pogut celebrar St. Jordi “Llegint al carrer” i comprant llibres i roses a la parada, no hem pogut fer les excursions previstes, no podrem fer la festa de la ZER… I a tot això, s’hi afegeix el neguit i el dolor per una malaltia que ens ha tocat d’aprop a algunes famílies de l’escola i s’ha emportat éssers estimats.

Però seguim endavant! Perquè tenim els #SomriuresAntivirus de tots els infants i mestres de l’escola.

Equip de Mestres de L'Esqueix

7

Esports AE MONISTROLENCA El nostre soci Manel Delgado ha publicat el llibre “Me lo ha dicho un pajarito,” i quan puguem organitzarem la presentació del llibre a Monistrol. Un llibre de qualitat que parla del món del futbol i que estarà disponible per 17 € cada exemplar. Cal destacar que d’aquest import es destinarà 1€ pel projecte social de l’entitat, per la investigació del càncer infantil.

El cap de setmana del 8 i 9 de febrer es va organitzar l’acte d’homenatge a la Marta Gual Pascual. Es va realitzar aquest cap de setmana ja que el dia 8 ella hagués fet els 11 anys i creiem que era la data més assenyalada possible. Tots els actes organitzats eren els actes que a ella li agradaven. Una passejada fins a la bandera, l’esmorzar solidari, amb coques fetes per molts veïns de Monistrol, partit de futbol femení entre els equips de la Marta, l’equip del Moià, que és on jugava i el FC Barcelona, l’equip dels seus somnis, amb parlaments abans de l’inici del matx de les entitats del poble. Arrossada popular amb 300 persones i amb la gran feina feta pels Josep Lluis, el Jordi Rovira i el seu equip, que van fer un arròs espectacular.

Sessió d’Scalextric i de Playmobils, acabant amb un concert de les Sisones i la Rifa solidària. Pel que fa al diumenge, plantada de gegants, amb els gegants de Monistrol, de Sant Llorenç i de Castellterçol, la presència dels falcons de Castellcir i les sardanes que tant li agradaven a la Marta, a càrrec del Perales. A la tarda, durant el partit contra el Puigcerdà es va fer la xocolatada solidaria, aprofitant que en aquella setmana hi havia el dia mundial del càncer infantil. Un esdeveniment molt emotiu, amb la presència de molts veïns acompanyant a la família. Tots els diners recaptats, més de 13.000 €, s’ingressaran a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per la investigació del càncer infantil, en nom de la Marta.

El 17 de febrer es va fer, a l’antiga fàbrica Estrella Damm de Barcelona, la IV edició del premis solidaris del futbol català. La Monistrolenca va presentar la seva candidatura per la Marta Gual Pascual, per tota una vida gaudint del futbol, i com a representació de tots els nens i nenes que perdem pel camí amb les diferents malalties. El jurat va decidir fer un premi extraordinari, en memòria de la Marta, per la seva valentia, lluita i amor pel futbol. El guardó el van recollir el Jordi, la Rosa i el Miquel, amb un públic dempeus i amb els pels de punta.

Ja ens van arribar els carnets de soci i farem l’entrega dels mateixos quan sortim d’aquesta incertesa que ens ha dut el coronavirus.

A totes les empreses que es vulguin publicitar al camp del Met i així ajudar a l’entitat, us hauríeu de posar en contacte amb el Germà al 638.28.74.82 o enviar mail del vostre logo a Monistrolenca.1916@gmail.com Com veureu, ja hi ha els primers cartells publicitaris que ens ajuden a mantenir l’entitat viva.

A nivell esportiu podem donar aquesta temporada per acabada, degut a la crisis sanitària del coronavirus.

Ja estem treballant per planificar la plantilla de la temporada vinent i us puc dir que pinta molt bé, amb unes incorporacions excel·lents!!!

Les classes de zumba, tecnificació i pilates van quedar ajornades pel coronavirus. No dubteu en fer esport cada dia i ho podeu fer seguint els nostres monitors a les xarxes socials, que us faran classes on­line.

A les xarxes socials de l’entitat hem fet diferents publicacions, el típic challenge dels 10 tocs amb un rotlle de paper de wàter i publicacions de partits dels anys 90.

Tenim disponibles les noves dessuadores a 20€ pels socis i 22€ els no socis, polos Star, a 12€ els socis i 15€ els no socis, samarretes tècniques a 8€ els socis i 10€ els no socis, perquè Monistrol de Calders s’ompli de verd. També tenim disponibles els clauers amb la samarreta de l’entitat a 5€ i per 6€ personalitza’l amb el teu nom i número preferit. Per les comandes i disponibilitats de talles, enviar whatsapp al Germà al 638287482 Germà Cabrera

8

Safareig •

Naixement

Des del Clot donem l’enhorabona a l’Albert Planas i a la Noelia Carreño pel naixement del seu segon fill, el Marc. Esperem que, de seguida que es pugui sortir al carrer, els puguem veure passejant tots plegats.

•

Casament

En aquesta ocasió donem l’enhorabona al nostre veí Joan Miquel Coma i a la Maribel, que el passat 8 de març van celebrar el seu casament. Desitgem una feliç vida a la parella.

•

Accions solidàries pel Covid­19

Davant l’actual crisi sanitària i social, a Monistrol es va crear un grup de persones voluntàries per confeccionar mascaretes i bates pels hospitals més propers i els centres mèdics. La donació d’aquestes voluntàries se suma a la resta d’altres grups organitzats per fer front a la situació d’emergència dels darrers mesos i per això, des del Clot, hem cregut oportú donar les gràcies a totes les persones voluntàries pel seu esforç i solidaritat. En aquests moments és quan la força de la gent es trasllada en forma de comunitat.

•

Qui passeja a qui?

La pandèmia del Covid­19 ha comportat un confinament general a tot Catalunya i la primera mesura que la conselleria d’interior va publicar, per intentar alentir l’expansió del virus i evitar el col·lapse hospitalari, va ser no sortir de casa si no era pas per anar a treballar, per anar a comprar aliments o per haver de passejar els gossos. Davant de les restriccions i el permís per sortir a passejar amb els animals de companyia, la gent que en tenia de seguida es va convertir en afortunada. Sabem que tenir animals de companyia té molts avantatges i durant aquest període de confinament s’hi sumava el de poder sortir al carrer. Aquest fet va comportar poder sortir al carrer i, davant de la frustració de les persones per estar confinades a casa, sembla ser que va haver­hi una gran broma generalitzada sobre qui passejava a qui. I és que, no va ser graciosa? Fins i tot hi havia gent que no tenia gos que aprofitava per donar una volta pels carrers del seu poble i tenien l’ocurrència de dir als Mossos que se’ls hi havia escapat i que l’estaven buscant!

•

Control Guardi Civil i vàries conductes en època de confinament

Se sap que per tal de garantir la bona conducta en temps de confinament hi ha hagut limitacions de desplaçament i controls arreu dels territoris. Tanmateix, en dates més senyalades, com ho és la Setmana Santa, es va poder apreciar un augment en els controls de sortides i entrades de pobles rurals degut a la por per si la gent hi anava a passar els dies en les segones residències. A Monistrol hi vam tenir la visita de la Guàrdia Civil que durant tot un matí van estar a les dues entrades del poble i sembla ser que a més d’una persona van parar. Esperem que totes elles complissin amb les mesures i que no hagin hagut de pagar cap penalització. De tota manera s’ha pogut veure per Monistrol força gent de segona residència, no sabem si el confinament ja els va atrapar al poble o s’hi van desplaçar sense ser vistos. Sigui pel motiu que sigui, sembla ser que, en general, el seu comportament ha estat correcte i exemplar i han obeït el confinament tant o millor que alguns veïns.

•

Paper de WC

Segurament ningú no té dubte en saber quin ha estat el producte estrella durant els inicis del Covid­19.

Només va fer falta que alguns comencessin a pensar que el paper de WC era de màxima urgència perquè desaparegués i costés trobar en els establiments i supermercats. Per moltes vies ens van arribar fotografies i mems sobre gent comprant compulsivament paper higiènic i de ben segur ha sigut el gran tema que s’ha comentat per totes les cases. Els primers dies no se’n trobava i tan sols les prestatgeries del bròquil estaven impecables. Passats els dies, la crisi del paper higiènic es va acabar i els següents productes estrelles van ser la farina i el llevat per fer pastissos. Segur que d’aquest confinament han sortir grans receptes creatives i originals!

9

•

Els Biblionius

Malgrat no poder celebrar Sant Jordi com sempre, aquest 23 d’abril per iniciativa de l’ajuntament de Monistrol ens vam emportar la sorpresa de trobar­nos amb Biblionius. Sembla ser que existia una bruixa a qui li agradava llegir i que amb els seus poders màgics, en els Biblionius, convertia els llibres que li havien aportat coses positives en ocells perquè volessin en llibertat. Els Biblionius són casetes d’ocells escampades pel poble per poder compartir i intercanviar lectures. Aquests nius màgics, es poden trobar a la Font del Bolet, a la Plaça de l’Escorxador i al Parc del Serrat. A partir d’ara els monistrolencs i monistrolenques podrem estar més en contacte amb la lectura i ja sabeu què diuen: «Si no es llegeix no passa res, però si llegeixes passa molt”! Ah i...recordeu...els dinosaures no llegien i, es diu, que per això es van extingir.

•

Festa de l'1 de Maig

Des de fa molts anys el dia 1 de Maig se celebrava a Monistrol la Festa d'Homenatge a la Gent Gran. Degut a la situació actual aquesta vegada la festa no es va poder fer de la manera tradicional però sí que totes les persones grans del poble van rebre una planta i una mascareta que els va fer arribar l'Ajuntament. Com deia el text de Ingmar Bergman que acompanyava l'obsequi, "envellir és com pujar una muntanya, mentre es puja les forces disminueixen però la mirada és més lliure i la vista més àmplia i serena". Esperem que la festa de la gent gran de l'any vinent es pugui tornar a celebrar amb total normalitat.

La Redacció

La comarca El Moianès celebra 5 anys de comarca oficial El passat mes d’abril va fer 5 anys que, els 13.000 habitants del que llavors era el Moianès, passaven a formar la comarca número 42 de Catalunya. Va ser el 15 d’abril de 2015 quan el Parlament de Catalunya va votar i aprovar el projecte de llei per a la creació de la nova comarca. Cinc anys després és una realitat, amb un Consell Comarcal que ja funciona pràcticament complet, tot i que encara té algunes mancances, sobretot pel que fa a personal tècnic.

La nova depuradora de Moià s’endarrerirà a causa de la l’epidèmia del Coronavirus La nova depuradora de Moià, una de les infraestructures de la comarca, haurà d'endarrerir la seva posada en marxa, prevista per a finals d’aquest any, perquè és una de les obres que s'han vist interrompudes a causa de l'estat d'alerta decretat per l'epidèmia del coronavirus. Actualment és visible bona part de l'estructura del que seran les futures instal·lacions, però ara s'han hagut de deixar a mig fer, a l'espera que el final de la situació d'excepcionalitat permeti l'empresa constructora retornar­hi els seus operaris i reprendre els treballs. Les obres van començar després de l'estiu i tenen un termini d'execució d'entre 14 i 16 mesos.

Castellterçol organitza un joc sobre la història del poble L’Ajuntament, Ràdio Castellterçol i veïns i veïnes del poble han organitzat un joc que consisteix a respondre una sèrie de preguntes al voltant del poble. Cada dia, a les 9 h del matí, l’Ajuntament llença la pregunta a través de totes les seves xarxes socials i web i els vilatans en coneixeran la resposta després del butlletí informatiu de les 19 h de la tarda a Ràdio Castellterçol, acompanyada d’una breu explicació de la mà d’un col·laborador local.

Les ADF donen mascaretes a l’Hospital Althaia per fer front a la crisi del coronavirus La Federació d'ADFs del Moianès i el Bages ha donat prop de 500 mascaretes protectores a l'Hospital de Manresa per fer front al coronavirus. Es tracta de les mascaretes que fan servir per protegir­se del fum en un incendi forestal i protegeixen el nas, la boca i la barbeta. A més, s'encoratja a tot el personal sanitari "per l'esforç que estan realitzant durant la crisi del coronavirus".

Teresa Puig

10

Parlem amb...

Davant la situació anòmala que estem vivint degut al Covid­19 hem cregut oportú fer l’entrevista d’aquest número del Clot a dues monistrolenques que estan vivint aquesta situació d’una manera molt especial i que estan a primera línia d’actuació per a la gent durant aquesta època.. Ens referim a la Susanna Torres i a la Laia Musarra, que des de punts de vista diferents ens expliquen com ho estan vivint tot plegat. ­ Susanna, explica’ns quina és la teva feina, on treballes i quines tasques fas. ­ Soc Treballadora Social Sanitària, una professió essencial, però desconeguda. És el que abans eren les assistents socials, però amb especialització segons l’àmbit de treball. Treballo al CAP Casanova de Barcelona, gestionat pel CAPSBE (Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre).

Al CAP passo consulta; faig visites domiciliàries, porto diversos grups (tallers de memòria, escola de salut, habilitats parentals, grups de cuidadors...) i també faig atenció a la línia pediàtrica del CAP, com podeu veure molt variat. Passo el dia tramitant telassistències, MIMAL (monitorització intel·ligent del moviment per a l’autonomia amb localitzador) un localitzador per persones amb demències inicials que encara són capaces de sortir soles al carrer, tractaments odontològics i farmacològics per a persones sense recursos, ajuts pel programa d’adaptació funcional a la llar per aquelles persones que necessiten dispositius de suport a casa, hospitals de dia per psicoestimulació per persones amb demències, unitats de convalescència on anar recuperar­se de processos aguts, servei de voluntariat per gestions diverses, fent el certificat de dependència energètica de persones que depenen de CEPAP oxigen, etc i perquè no se’ls hi pugui tallar el corrent....a part de molta orientació sobre els tràmits del reconeixement del grau de dependència i discapacitat i coordinació amb els serveis socials municipals per aquelles persones que necessiten suport domiciliari. I realitzant molt suport emocional bàsic per poder reorganitzar les situacions que s’han desestabilitzat per l’aparició d’una malaltia. ­ Quin era el teu dia a dia ara fa dos mesos i quin és el teu dia a dia actualment? Ha canviat molt? ­ El 80% dels afectats pel covid19 són casos lleus o moderats, casos que atenem des dels CAP’s i per evitar contagis hem tancat i només venen aquelles persones que fem venir després de valorar telefònicament.

He passat de treballar cada dia al CAP a fer­ho des de casa per telèfon, a través de la carpeta La Meva Salut i amb vídeo­consultes i un dia a la setmana vaig al CAP. Estic fent detecció de necessitats a grups de risc i gestionant els recursos adreçats a fer front al covid19: • àpats a domicili per garantir el confinament • lliurament de medicació a domicili • cistelles de menjar solidàries • teleassistència • hotels­salut • serveis d’ajut a domicili privat que atenen amb covid+ • servei de voluntariat per anar a fer la compra • Fira­Salut pels homeless de la zona Em trobo que moltes persones necessiten de primers auxilis psicosocials per controlar l’estrès que genera el confinament.

11

­ Tens alguna anècdota en què t’hagis trobat i que et sembli interessant explicar? ­ Una a anècdota no d’ara però que té a veure amb Monistrol. En el Taller de Memòria vaig tenir un matrimoni que durant molts anys cada setmana venien a dinar al Rubell, jo els hi vaig dir que vivia aquí i quan s’acabava el taller aquest matrimoni va dir de venir tots a dinar al Rubell. No van arribar a fer­ho, però us imagineu que venen 25 pacients meus a dinar al Rubell? Realment m’hagués fet molta il·lusió. ­ Quin missatge d’ànims adreçaries a la població aquests dies que estem vivint?

Tothom diu que tot sortirà bé i sí, ens en sortirem d’aquesta, i jo em quedo amb totes les iniciatives de solidaritat que han sortit espontàniament, segur que serveixen per tenir un retrobament entre nosaltres. ­ Laia, explica’ns quina és la teva feina, on treballes i quines tasques fas. ­ Soc infermera d’atenció primària a l’Institut Català de la Salut i em dedico a la cura, la prevenció i promoció d’hàbits saludables a les persones, a la família i a la comunitat.

Actualment treballo a l’àrea bàsica de la zona rural del Berguedà. La meva feina en aquests moments consisteix en realitzar cures, injectables, analítiques al domicili i seguiment telefònic diari a persones aïllades al domicili per coronavirus o d’altres patologies. Tenim cura de la població i proporcionem cures d’una manera personalitzada, sistemàtica i organitzada amb els recursos que disposem. Acompanyem al llarg del cicle vital de la vida de les persones i famílies, des del naixement fins la mort. ­ Quants anys fa que treballes en això i en quins llocs has treballat? ­ Fa relativament poc que vaig acabar la carrera d’infermeria, el 2016. Sempre m’havia agradat el món sanitari i la Roser Ribera va ser una referent! Durant anys he tingut l’oportunitat de treballar i aprendre de la professió en diferents centres d’atenció primària de la Catalunya Central i ara fa dos anys que estic a la zona rural del Berguedà i la veritat és que gaudeixo molt de la meva professió. ­ Quin era el teu dia a dia ara fa dos mesos i quin és el teu dia a dia actualment? Ha canviat molt? ­ Fa dos mesos el meu dia a dia començava realitzant unes 15 analítiques, continuava amb 6 visites de control de diferents patologies i seguia realitzant cures tant al centre com a domicili.

I a dia d’avui el meu dia a dia ha canviat moltíssim. Només realitzem les analítiques urgents i les visites de control les realitzo telefònicament. Des del primer dia ens hem hagut d’anar reorganitzant segons les condicions en què ens trobàvem. Els protocols canvien cada 24 hores i a tot això hi ha l’afegit que tinc companyes confinades i aquest fet repercuteix en què hem hagut d’assumir tota la feina amb molt menys personal.

He de reconèixer que al principi tenia més por, no teníem material suficient i no ens podíem protegir com calia. Ara, al tenir més material, la situació ha canviat i em sento més segura. Ara la por ha canviat per respecte. Com altres companyes, tinc més por de contagiar els altres, que no pas que em contagiïn ells a mi.

A les visites que faig al domicili visito a persones d’edat avançada i amb molts factors de risc. Prenc totes les mesures de seguretat i intento mantenir­hi el mínim contacte físic, però la por i la incertesa hi són. És una situació difícil de controlar. He de reconèixer, però, que la gent t’ho posa molt fàcil i és molt agraïda per tot l’esforç que estem realitzant.

La gent realment ha pres consciència que estem en una fase d'epidèmia i de confinament, de manera que ho posen molt fàcil i la patologia més lleu ha disminuït molt. Ara, quan algú truca o va al CAP sol ser perquè realment no es troba bé. A més, veiem que en general la població ha entès molt bé aquesta reorganització amb un acte de maduresa important. Hem trobat una complicitat per part de la gent que és d'admirar.

12

­ Tens alguna anècdota en què t’hagis trobat i que et sembli interessant explicar? ­ Amb els equips de protecció individual que portem, els coneguts EPIS (els que veieu a la fotografia), quan entro al domicili la gent es queda molt impactada. Veure entrar algú a casa teva amb aquella vestimenta és molt impressionant, ho veus per la televisió i penses que això només passa a altres llocs, però quan t’hi trobes a casa teva és xocant. Més d’una persona ens ha preguntat si veníem d’un altre planeta o si érem astronautes. ­ Quin missatge d’ànims adreçaries a la població aquests dies que estem vivint? ­ M’agradaria enviar aquest missatge especialment a les àvies i avis monistrolencs i a les persones d’alt risc. Sabem que és una situació molt complicada i nova per a tothom, no sabem exactament com i quan acabarà aquest malson, però no podem tenir por, hem de plantar­hi cara!

Hem de prendre mesures i ser­ne conscients. Només vull recordar­vos que les persones que treballem a la sanitat, no ens rendirem mai! No va en la nostra professió, us envio molta força i una abraçada carregada d’energia!

Recordeu que tot suma i que encara que a molts us sembli que quedant­vos a casa no feu res, això ja és MOLT! Com diu la cançó del grup Gertrudis: “sense moure’ns fem el gest més important de l’univers”, és ben cert!

Des del Clot donem les gràcies a la Susanna i a la Laia per haver dedicat una estona d’aquest temps tan preuat aquests dies a contestar les nostres preguntes. Desitgem que les seves tasques tornin aviat a ser les d’abans, voldrà dir que tot va tornant a la normalitat.

Alba Jornet/Jaume Musarra

13

Imatges d'activitats du

La família Andreata­Viñas jugan

El Biel fent servir l'invent del seu pare

Meditant entre gats, gosso i gallines

Vist com de malament està tot, jo aquí fotent­li canya!

Jo no en

El Marcos ha fet jocs artesans pels nens.

14

urant el confinament

nt al Risk

os

L'Oto i la Gemma no paren ni confinats.

L'equip de redacció del Clot preparant el número del Maig

A Cal Fasi Petit ens posem en forma

L'Ana no deixa mai de fer exercici

vaig fer..... Ha, ha, ha, ha!

Fent i provant mascaretes, cantant, llegint, brindant per la salut de tothom, cuinant i escoltant música, teletreballant...

15

?

Com és que a la inauguració de carrers hi havia més gent de fora que del poble?

Ha sigut el confinament la solució a què els gossos deixin de passejar solts pels carrers?

Es recuperarà la indústria tèxtil del poble davant la gran demanda de roba per fabricar mascaretes i bates?

Es podrà celebrar la Festa Major aquest any?

16

El celler LA COMPRA DE VINS EN TEMPS DE CONFINAMENT Una de les coses que podem fer, aprofitant el fet d’estar confinats a casa i de fer­hi tots els àpats, és maridar els plats que cuinem amb vins de les diferents DO catalanes, o d’altres contrades que us abelleixin.

El problema és que, els canals de venda presencials que en temps normals tenim a disposició, es troben força limitats. Sembla doncs el moment oportú per explorar la compra online que permet descobrir tresors amagats en forma de vins que no solem tastar, i és per això que hem fet una petita selecció de llocs web on podreu triar i remenar, ara que hi ha temps més que disponible per dedicar­nos­hi.

Prodeca: https://www.prodeca.cat/aliments­de­prop­web/ Web de la Generalitat de Catalunya que facilita el contacte entre els consumidors i els productors agroalimentaris locals, entre els quals hi ha productors de vi.

Vinalaria: https://www.vinaralia.com/index.php?idioma=ct Botiga online de vins.

Vins i licors Grau: http://www.grauonline.cat/ Botiga online de vins.

Wine is social: https://wineissocial.com/ Botiga online de vins.

Decántalo: https://www.decantalo.com/ca/ Botiga online de vins.

Uvinum: https://www.uvinum.cat/ Botiga online de vins.

Tot vi: http://www.totvi.cat/ Botiga online de vins.

Vins & Co: https://vinsandco.cat/ Botiga online de vins.

Celler Montblanc: https://www.botigadevins.com/ Botiga online de vins.

12dos: https://www.12dos.cat/ Botiga online de vins.

Vinoselección: https://vinoteca.online/es/?ads=search Botiga online de vins.

Que tingueu bon celler!!

Pedru/Jan

17

Que diu que...

PARAULES I EXPRESSIONS CATALANES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL (V) Caldre Aquest verb defectiu (només es conjuga en tercera persona), és un tot terreny que permet evitar un grapat d’expressions derivades de l’espanyol que són incorrectes o, si més no, poc genuïnes.

Exemples: No és necessari treballar tant per viure. » No cal treballar tant per viure.

Faran falta més cadires si volem que tothom segui. » Caldran més cadires si volem que tothom segui.

Tenim que vigilar que no ens ensarronin. » Ja cal que vigilem que no ens ensarronin.

Hi ha que dir que la funció no m’ha acabat de fer el pes. » Cal dir que la funció no m’ha acabat de fer el pes.

Recordeu que seria precís que tot el que hem parlat no sortís d’aquí. » Recordeu que caldria que tot el que hem parlat no sortís d’aquí. És de destacar la qualitat literària de l’obra. » Cal destacar la qualitat literària de l’obra. És de justícia dir que, en aquest tema, tothom s’ha equivocat. » Cal dir, si som sincers, que en aquest tema, tothom s’ha equivocat. És forçós reconèixer que el director és un gran professional. » Cal reconèixer que el director és un gran professional.

Apart de tot això, també hem de tenir en compte l’expressió com cal: com ha de ser una persona o cosa / com pertoca.

Exemples: D’ara endavant, valorarem com cal el fet de tenir un sistema sanitari ben dotat.

Això sí que es pot dir que és una actuació com cal!

Jan

La cuina SPAGHETTI AGLIO OLIO E PEPERONCINO Avui dia, amb les llargues jornades dins de casa, sembla que tothom es veu en cor de cuinar. És per això que us oferim aquesta recepta molt saborosa però fàcil de preparar, fins i tot per aquelles persones que no estan gaire habituades a remenar per la cuina. Es tracta d’un dels plats emblemàtics de la cuina napolitana.

Ingredients per a 4 persones ­ 320 g spaghetti ­ 3 grans d’all grossos ­ 3 bitxos frescos (en cas de no tenir­ne, també es poden fer servir els secs de Caiena) ­ 70 g oli d’oliva verge extra ­ Sal Opcional: Julivert fresc cru per sobre del plat acabat, o bé incorporant­lo amb un parell de remenades quan s’apaga el foc del sofregit.

18

Preparació: Poseu a bullir els spaghetti en una olla amb aigua i sal.

Mentrestant, peleu els alls i talleu a làmines ben fines els alls i els bitxos (si voleu que no piqui gaire podeu eliminar el cor verd de l’all i les llavors del bitxo, o posar­lo sencer, tant el fresc com el sec).

Poseu l’oli a escalfar a foc suau en una paella gran. Afegiu­hi els alls i el bitxos, tot inclinant la paella per tal de recollir en un racó tots els ingredients, sofregiu a foc fluix durant un parell de minuts procurant que quedin daurats, però que no es cremin. Si la pasta encara no està a punt apagueu el foc.

Quan la pasta serà al “dente”, coleu­la i reserveu mig cullerot (llossa) de l’aigua de cocció. Aboqueu la pasta a la paella tot afegint­hi el mig cullerot d’aigua que hem reservat. Saltegeu i remeneu la pasta amb els ingredients uns instants per unificar tots els gustos i apagueu el foc quan la pasta s’hagi begut l’aigua.

Emplateu els spaghetti i mengeu­vos­els tot seguit, ben calents. És un plat que ha de ser fet i menjat.

Per bé que es tracta d’una recepta senzilla de fer, si voleu que us quedi un plat boníssim també té els seus secrets. Cal fer servir pasta i oli de primeríssima qualitat i cal vigilar molt bé que l’all i el bitxo no es cremin, perquè aleshores agafarien un gust amargant desagradable. Tot i que el grau de picant va a gustos, en aquest plat cal trobar el punt de picant suau que no dissimuli el gust de l’all i de l’oli.

Bon profit!

Nati Jobal / Cal Jan

El temps PRECIPITACIONS MARÇ:

57 l/m2

PRECIPITACIONS ABRIL:

151 l/m2

TOTAL PLUJA GENER­ABRIL:

383 l/m2

MAIG: ­ Dia 1: el sol sortirà a les 6:48 i es pondrà a les 20:49 (14h i 1m de claror) ­ Dia 7: lluna plena a les 12:46 ­ Dia 14: lluna en quart minvant a les 16:04 ­ Dia 22: lluna nova a les 19:40 ­ Dia 30: lluna en quart creixent a les 5:31 ­ Dia 31: el sol sortirà a les 6:21 i es pondrà a les 21:18 (14h i 57m de claror) JUNY: ­ Dia 1: el sol sortirà a les 6:20 i es pondrà a les 21:19 (14h i 59m de claror) ­ Dia 5: lluna plena a les 21:14 ­ Dia 13: lluna en quart minvant a les 8:25 ­ Dia 20: inici de l’estiu a les 23:44 ­ Dia 21: lluna nova a les 8:43 ­ Dia 28: lluna en quart creixent a les 10:17 ­ Dia 30: el sol sortirà a les 6:21 i es pondrà a les 21:29 (15h i 8m de claror)

19

TEMPERATURES

Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile

20

DADES I CURIOSITATS METEOROLÒGIQUES En aquests dies de confinament he rellegit tots els Clots des del número 0 i per curiositat i afició he anat apuntant les pluges i fets relacionats amb la meteorologia d'aquests gairebé 30 anys del Clot i aquest és el resultat: ANYS AMB MÉS PLUJA: 1996 amb 1135.5 l/m2 i 2018 amb 1054 l/m2 ANYS AMB MENYS PLUJA: 2006 amb 380.5 l/m2 i 2007 amb 403 l/m2 MITJANA: 617.5 l/m2 MESOS AMB MÉS PLUJA: El mes d'octubre ha estat el mes més plujós de l’any 8 vegades. Els mesos de març, abril, maig i juny han sigut els més plujosos de l’any 3 cops cada un. El mes de febrer no ha sigut cap any el mes més plujós MESOS MÉS SECS: El febrer ha sigut el mes més sec de l’any 8 vegades, seguit del desembre que ho ha sigut 7 cops.

NEVADES una mica importants: Anys 1992­2001­2012 AIGUATS una mica importants: Anys 1994­2001­2012

Pere Jo Garrós

21

Calaix de sastre MADURESA Madura és l’edat que hom acumula maduren els anys del temps que se’n va, madura el somriure de cada mirada que emplena de goig l’avui i el demà.

L’art d’envellir es desperta a l’albada quan neix un nou dia serè i tranquil, gaudint de la força i salut generosa amb brins d’esperança alegre i gentil.

No importa ser lent de mans tremoloses que vibren i es mouen com fulles al vent, ensenyen que un dia premien amb força quan abraçaven un dolç sentiment.

No importen les cares de pell arrugada l’empremta forjada d’esforç i suor, mostren l’exemple de lluita guanyada d’un treball digne d’admiració.

No importen els ulls sentint­los vidriosos quan es marceixen amb aigua d’enyor, les gotes salobres que besen la galta les omplen de vida, de llum i d’amor.

Passen els anys i em sento estimada comptant les estrelles que brillen al cel, quan bufi el vent fort, se’m despleguin les ales per anar veure la llum d’un estel.

Rosa Rovira

CARTES DE EL SALVADOR CAPÍTOL XCIII L'impacte va fer sortir volant pels aires el retrovisor. El sotrac em va fer saltar a mi també i gairebé em dono un cop de cap al sostre del cotxe. Quan el meu cervell es va calmar, vaig entendre el que havia passat. La interestatal estava en obres i, al llindar del voral, hi havia uns cons amb una espècie de creu lluminosa a la part superior que sobresortia. La Laura hauria calculat malament la distància a una d'aquestes creus malintencionades que sobresortien, i en impactar amb el retrovisor, aquest va sortir disparat. Per sort encara ens quedava el mirall interior, i el dretà. Però tothom que condueixi, sabrà de la utilitat primordial dels retrovisors externs. No vam poder parar al mig de la interestatal per recollir el mirall, per una banda a causa de la cua de cotxes que avançàvem entre les obres, i per l'altre perquè el voral estava ocupat pels maleïts cons.

22

Un cop ens vam recuperar del sotrac que ens havíem emportat, decidim buscar un concessionari de l'Honda per tal que ens instal·lin el retrovisor. Segons Google Maps, el concessionari més proper en la nostra ruta es trobava a Tucson, a l'estat d'Arizona al que encara no havíem entrat. Així que cap a Tucson hi falta gent. També aprofitaríem per esmorzar, ja que quan arribéssim, en aproximadament dues hores, seria el migdia. Em poso còmode al seient i abans de seguir amb la guia del parc, observo per la finestra el paisatge encara àrid i desèrtic mentre passem pel costat d'una senyal que diu "Dust Storms" (tempestes de sorra).

Entrem a Tucson, una ciutat que sembla caiguda del cel enmig del desert. No veiem edificis alts. Tot és pla, extens, sense gaire densitat habitacional. Seguim les indicacions de Google Maps fins a arribar al concessionari Honda. Ens posem en fila i sense preguntar res ens donen un número magnètic que col·loquem al sostre del cotxe. Quan arriba el nostre torn, uns deu minuts després, i expliquem que volem posar un retrovisor nou, ens diuen que hem d'esperar dos dies perquè l'han de demanar a la casa matriu. Òbviament desestimem aquesta opció.

No és viable per nosaltres perdre tant de temps per un retrovisor. Sortim del concessionari una mica frustrats, i decidim comprar una quincalla qualsevol a la tenda de recanvis automotrius més propera. D'una forma bastant d'estar per casa enganxem el retrovisor comprat amb una cinta verda molt cridanera. La Laura i jo ens mirem i no podem amagar una rialla davant de la “cutresa” que acabem de fer. Cutre però efectiu. No podíem avançar sense aquest retrovisor. És l'hora de dinar. Sempre usant el nostre amic Google Maps, busquem un lloc mexicà on fan tacos. Només diré que els que van deixar les valoracions del lloc, o bé estaven altament alcoholitzats, o el seu barem culinari deixa molt que desitjar. Vaig sortir tan indignat, que li vaig posar una estrella a Google a aquesta farsa anomenada Taquito King.

No teníem més temps per perdre. Ens vam incorporar novament a la interestatal 10. Encara ens quedaven 7 hores de camí. Abans d'arribar a Phoenix, ens desviem per la interestatal 8, passant novament molt a prop de la frontera Mexicana, passant per Yuma i la part estatunidenca de Mexicali. Entremig fem una breu parada per fotografiar un dels símbols més típics d'aquest desert de Sonora. Els cactus gegants coneguts com “Saguaros” i que de ben segur tots teniu presents.

L'entrada a l'estat de Califòrnia per aquesta ruta és altament impressionant. Després de tantes hores de planícia i desert, la geologia es presenta de forma majestuosa. El relleu davant nostre es va transformant progressivament en muntanyes creades per la força espectacular del moviment de l'escorça terrestre, que produeix el moviment de la falla de Sant Andreu. Entre aquest abrupte relleu floreixen les torres eòliques que cobreixen fins on arriba la vista entre les dunes del desert de Sonora, i al fons, un sol que acaba el seu periple diari, tenyeix de rosa i violeta el cel californià. Estem camí de San Diego, a prop de "Mountain Springs".

Ja és de nit. I tot i que el pla original era fer nit a Los Angeles, decidim quedar­nos a Carlsbad. A una hora i mitja del nostre destí. És la segona nit, i busquem un Motel 6. Aquests motels de mala mort, seran el nostre allotjament nocturn quan no puguem acampar o dormir al cotxe. Carlsbad, per cert, té una connotació geològica. Un aspecte cristal·logràfic que aprenem en estudiar els minerals. Vist al microscopi es generen unes simetries molt maques. És com un calidoscopi de colors fractals infinits. Crec que devia estar somiant amb meravelloses successions de colors en bucle, potser fins i tot amb una música de Txaikovski de fons.

Però darrere d'aquesta música hi havia una discordança, un colpejat dissonant en aquella melodia de música i colors. Aquesta dissonància s'anava fent cada cop més alta i greu. Pum, pum, pum! Em vaig despertar. Estaven tocant la porta, i cridant un nom: "John, open the door"...

Vaig mirar el rellotge del mòbil. Eren les tres de la matinada. I aquell imbècil no parava de cridar "John, open the door"... Em vaig aixecar del llit, i amb molta cura vaig mirar per la finestra sense que s'adonés que havia mogut la cortina... Després d'un minut picant la porta i cridant, vaig tenir la temptació de sortir i dir­li a aquell energumen probablement borratxo, que s'havia equivocat de porta i que anés a dormir la mona a un altre lloc. Però llavors vaig meditar que em trobava als Estats Units, on un alt percentatge de la gent va armada.

Així que vaig tornar al llit, em vaig cobrir les orelles amb el coixí i vaig intentar seguir dormint. Entre tot aquest escàndol, la Laura dormia com un liró i no es va adonar de res. Quina benedicció és poder dormir com un roc.

Carles Fernàndez

23

HISTÒRIA DE L'AUTOMÒBIL Aquest article de la Història de l’Automòbil està dedicat al Llorenç Sánchez, una gran persona i un gran Amic. Els que el coneixíeu bé, sabeu de què parlo.

LLORENÇ SANCHEZ MORERA. El Llorenç va néixer el 3 de novembre de 1940 a Sabadell i ja des de ben petit li agradaven les coses amb motor ja que el seu pare era taxista a Sabadell, i de ben jove ja tenien cotxe a casa. D'adolescent va començar com a aprenent amb en Josep Bacardit, després va continuar la formació a la Nova Mecànica i finalment a Carrosseries CABA de Sabadell, més conegut com “Cal CABA”, un taller molt conegut els anys 60 on inclús hi van fer una petita sèrie de Seat 600 descapotables, ara autèntiques peces de col·lecció. Amb un d’aquests 600 el Llorenç va participar en diverses proves d’automobilisme.

El Llorenç en rallis amb el 600 Caba

Després d’uns quants anys fent de mecànic, va muntar el seu propi taller de cotxes i més endavant va passar a ser servei oficial MAN, una empresa multinacional alemanya de camions i autobusos. Un temps després, degut a aquesta relació es crea MAN BARCELONA, on el Llorenç passa a ser cap de taller fins a la seva jubilació. Entre les participacions destacades en la seva afició destaquen: varis rallis de la SALUT, ralli de motos clàssiques de l’Escuderia del Hoquei Terrassa, concentracions organitzades pel clàssic i fins i tot una pel·lícula on doblava a “José Luís López Vázquez”.

L’àvia del Llorenç era de Monistrol, de Cal Joan, i va ser per això que el Llorenç i la Maria fa moltíssims anys que van venir a estiuejar a Monistrol. Així vaig conèixer des de ben petits el Reparant un De Dion Bouton de principis de segle XX Xavi i la Sílvia, també el Llorenç i la Maria. Recordo que quan era petit fins i tot havia dinat a vegades a casa seva com un més de la família. Amb el Xavi jugàvem a cal Fasi, que és on el Llorenç guardava i reparava durant els caps de setmana les seves motos i cotxes clàssics, la seva gran passió.

Durant anys va participar en rallis de cotxes i motos clàssics i era molt conegut al món del motor, feia més de 30 anys que era soci del Clàssic. Després van decidir quedar­se a viure definitivament a Monistrol, el poble que tan bé els havia acollit sempre i on ells eren feliços. Els seus fills també viuen a Monistrol.

El Llorenç i la Maria al ral·li de la Salut com a cotxe num 1

24

El Llorenç aquest mes d’abril ens va deixar, un dels meus grans AMICS. Que difícil es fa quan vas deixant pel camí gent tan estimada! Per això, des d’aquí, des d’aquestes línies que tant li agradava llegir, li volia dedicar totes aquestes paraules! Com amb tots els amics, alguna vegada vam tenir alguna petita diferència, més aviat fruit d’un malentès, però ara més que mai tornàvem a estar units, hem passat molts matins i moltes tardes junts, anava a esmorzar al seu taller on ell hi passava moltíssimes estones fent el que a ell tant li agrada que era restaurar coses velles, sobretot motos. Quan passava algun dia sense anar­hi i em veia sempre em deia «a veure si baixes, demà seré allà.»

El buit que deixes Llorenç és enorme, només vull donar­te les gràcies per tots els consells, per les llargues estones viscudes, per ser com eres. Si soc el que soc és gràcies a gent com tu, que s’han creuat al meu camí. De petits amb el Xavi, recordo estones al taller, segurament d'aquí em ve que sigui un gran amant dels cotxes i motos clàssics!!!

GRÀCIES per tant LLORENÇ! Et recordarem sempre. Una abraçada gegant a la família, que estimo com si fos la meva!!! A reveure AMIC!

Un altre ral·li de la Salut. El Llorenç i la Maria ja amb la Silvia

El Llorenç i el Xavi durant una concentració

Fotos de la pel·lícula on el Llorenç va participar

El Llorenç i el Xavi participant junts a Monistrol al ral.li de motos històriques de Terrassa de la escuderia del ATHC El Llorenç amb una de les seves motos restaurades a Monistrol per ell mateix

Carles Moya 25

Els encants Anuncis gratuïts: Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com VENC 4 llantes de 16'' (2 van amb pneumàtic) marca Peugot, en molt bones condicions. 180 €

REGALO Porta skis magnètic Skis antics per adult de 1,80 m.

Skis carving per adutl de 1,70 m Mono ski sencer home negre Mono ski dona sencer fúcsia Botes ski seminoves n. 41 amb bossa Botes ski del 43 amb bossa

Telèfon 669 90 67 92 Marc

BUSCO fotos, material, anècdotes... sobre la Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es. També podeu dir­m'ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l'època antiga o moderna.

Telèfon 93 839 80 38 / 689 79 21 54 Alba

Telèfon 619 23 65 34 Carles

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu­me i ho passaré a recollir.

Telèfon 93 839 80 38 Alba

BUSCO samarretes de futbol noves, velles, petites, grans... És igual si són de 1a. Divisió o de 4a. Catalana, de futbol sala o de fulbito, de les que fèiem servir abans a l'estiu, Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra, Lopis, Masia del Solà, equips mítics d'aquella època.

Telèfon 619 23 65 34 Carles

ES VEN el terreny del pedró. 2.850 m2 Telèfon 636 73 95 03

26

SOLUCIÓ El temps passa del número anterior:

De davant al fons: Paquita Molas, Ma Carme Puigmartí, Mercè Jubany, Neus Jo, Antònia Sallas, Julieta Llorent, Lluís Bosch, Manola Altamirano, Mercè Santamans, Anna Musarra, Isidro Rodoreda i Marcel·lí Baiges.

27

El temps passa En aquesta ocasió teniu una foto de l'any 1967 amb una colla de nens i nenes de la guarderia. Els coneixeu tots i totes?