CLOT ESPECIAL TANCAMENT GENER 2021

El Clot

Revista de Monistrol de Calders n. especial de tancament Gener 2021

Editorial Benvolguts lectors, En el número anterior del Clot ens felicitàvem pel 30è aniversari de la revista i donàvem les gràcies a tothom qui s’hi havia implicat en algun moment o altre durant aquests anys.

I en aquest darrer número volem comunicar­vos que la revista El Clot deixa d’editar­se. L’actual equip de redacció ha decidit posar fi a la publicació ara que acabem de celebrar­ne els 30 anys de vida.

Des del novembre de 1990 les edicions han sortit puntualment cada dos mesos i tot l’equip hi hem posat molta il·lusió i esforç perquè fos així. Estem orgullosos de la feina feta i creiem que, malgrat no ser cap dels membres de l’equip professionals en el món de la premsa, hem fet una bona tasca, de la qual ens en sentim satisfets. Entre totes aquestes publicacions hi podem trobar de ben segur una part de la història del nostre poble.

Durant tots aquests anys, per l’equip de redacció hi han passat diverses persones, algunes una temporada, d’altres des del seu inici, d’altres s’hi han incorporat al llarg dels anys. Entre tots i totes hem fet El Clot.

Però El Clot no s’ha fet només amb l’equip de redacció, cal també destacar els molts col·laboradors que hem tingut i que han participat en les diverses seccions, acabant d’omplir­la de contingut. També destacarem els encarregats de la fotografia, les imatges són importants i com diuen molts “de vegades val més una imatge que mil paraules”. No ens hem d'oblidar tampoc de les persones que s’han encarregat de fer el cobrament de subscriptors, de repartir­lo, tant de fer­lo arribar a tots els subscriptors casa per casa com de portar­lo a la botiga i preparar els enviaments per correu. Els que han col·laborat amb els seus anuncis, els subscriptors, els lectors que l’han anat a comprar,... sense ells tampoc haguéssim tingut El Clot. Ens agradaria donar les gràcies també a Casa Ponsa per deixar­nos tenir­hi la revista i permetre que la gent també la pogués comprar i conèixer. I, com no, a l’empresa Gràfiques Ister de Moià, que ha estat l’encarregada d’editar­ne els 180 números de forma puntual i amb molta professionalitat. El Clot ha estat el fruit de tot això.

Potser molts no ho sabíeu però El Clot ha format part com una secció de l’entitat del Centre Parroquial de Monistrol de Calders. En els primers anys, en què només es comptava amb els ingressos de subscriptors i anunciants, suposava una despesa per a l’entitat, però des de la Junta i en les assemblees anuals es creia que s’hi havia de continuar donant suport. Al llarg dels anys s’han aconseguit subvencions per part de les convocatòries anuals de premsa escrita en català del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en l’actualitat El Clot s’autofinancia en escreix i el seu tancament no té a veure amb problemes econòmics.

Doncs per què es plega? Diríem que és per una colla de circumstàncies. Segurament ja no tenim la il·lusió i energia dels primers anys quan ens trobàvem amb el Mossèn Pere Fradera i editàvem la revista amb màquina d’escriure. Durant molts anys era fàcil omplir les activitats que es feien cada dos mesos ja que sempre algú o altre de l’equip hi anava, ja fos com a organitzador o participant, i en tenia la informació. Durant els últims anys això cada cop ha estat més difícil ja que moltes vegades ningú no havia assistit als actes i s’havia de recórrer a corre­cuita als organitzadors o a algun dels assistents perquè fes una mica de crònica de com havia anat. Això ha suposat una feina extra i més cansament pel reduït equip de redacció. Malgrat que el número de subscriptors i anunciants s’ha anat mantenint força estable n’hem anat perdent uns quants i no veiem que la gent jove la trobi interessant, potser aquests apostarien més per un format digital que segurament faria que la revista guanyés en qualitat. Però creiem que en aquesta opció no hi tindrien accés molts dels subscriptors, la majoria gent gran i que els agrada tenir la revista a les mans i llegir­la i fullejar­la amb tranquil·litat a estones que els vagi bé.

Per tant, no ens veiem en cor de continuar la revista amb la il·lusió que havíem tingut. Quan les coses no es fan amb ganes creiem que és millor deixar­les de fer. Potser d’aquí un temps un grup de gent amb il·lusió renovada i empenta vol tornar amb la publicació o iniciar­ne una de nova.

Bé, res més, gràcies de nou a tots els que heu format part de la família del Clot

La Redacció

2

En aquest darrer número del Clot no hi haurà les seccions habituals ni la informació del què ha passat en els darrers dos mesos. Es tracta d'una edició gratuïta que fem arribar a tots els lectors, subscriptors i anunciants que hem tingut aquests anys i que té com a objectiu principal fer­vos saber la fi de l'edició de El Clot. Hi trobareu, com a cloenda i epíleg, una petita descripció dels apartats més significatius de la revista, el sumari de les 180 entrevistes i receptes de cuina publicades i també alguns escrits personals de comiat de redactors i/o col·laboradors.

QUÈ HA PASSAT? Aquest era l'apartat on es feia la crònica dels diferents actes que s'havien celebrat en els dos mesos anteriors. Cada notícia s'acompanyava amb una o diverses fotos. Els primers anys era més complicat tenir imatges de tot ja que les fotos es feien amb càmeres de carret i calia fer el procés de revelat abans de portar la revista a la impremta. Més tard, amb les càmeres digitals va ser molt més fàcil tenir fotografies de tots els actes i es feia la impressió de les imatges amb la impressora casolana. Ja fa molt de temps que no cal imprimir les fotos i es fa arribar tot a impremta en format digital.

Tot i que les cròniques de cada acte eren responsabilitat de la redacció sempre hi ha hagut altres persones que han col·laborat redactant notícies si es donava el cas que ningú de la redacció en tenia la informació de primera mà. Per exemple, les notícies del campionat d'scalextric, del torneig Fifa o la Cursa del Sot eren redactats, moltes vegades, directament pels organitzadors.

S'INFORMA...

Aquest espai ha estat l’apartat de les entitats i del teixit associatiu del poble. Totes les entitats han tingut un espai per explicar activitats, anunciar­ne de futures, publicar estats de comptes,... Algunes hi han participat de forma regular cada número, d’altres de forma més esporàdica. També era un espai per a la informació municipal, tot i que en força números aquesta informació no ha arribat. Hi va haver uns anys en què cada mes teníem a les cases informació del nostre ajuntament, tant dels acords de plens com de les decisions preses pels diferents equips de govern: un mes a través del Clot i l’altre a través del Butlletí d’Informació Municipal.

Si fullegeu els números veureu la gran quantitat d’entitats que hi ha i hi ha hagut al poble i que en algun moment o altre han publicat alguna cosa al Clot: Esports (amb informacions de la Monistrolenca i altres activitats esportives; també amb una bona colla de números amb entrevistes a joves promeses), escola L’Esqueix, Grup de Teatre del Centre Parroquial, Ajuntament, Casal L’Espiga, ADF, Teixit d’Inquietuds, Consorci del Moianès, Dit i Fet, Associació per les Defuncions, Parròquia de Sant Feliu, Arxiu d’Imatge de Monistrol, Monistrol de Calders decideix, Penya Blaugrana, GEMC, Pixapins.

PARLEM AMB… 180 Clots = 180 entrevistes a persones del poble o vinculades. Hi hem tingut de tot, des de l’enterramorts en el número 0 ara fa 30 anys a l’entrenador de la Monistrolenca en el darrer número.

Entremig: candidats a l’alcaldia, batlles, actors, escriptors, gent d’oficis,... hi ha hagut una mica de tot.

Aquesta secció ha anat evolucionant moltíssim: primer anar a veure la persona entrevistada amb la càmera de fotos i la gravadora i després haver de transcriure l’entrevista (uff, quina feinada!!! Sort que érem dos, un amb la gravadora i l’altra amb l’ordinador) fins a l’actualitat que hem acabat passant les preguntes per mail i rebre­les també pel mateix sistema junt amb les fotografies.

EL TEMPS Aquest apartat se’l podria conèixer com la secció de l’Eduard Comasòlivas. Mentre ell va poder ens va fer arribar cada dos mesos la quantitat de pluja i el temps que havíem tingut; també ens feia la previsió. Des de fa uns anys hi han aparegut també, a part de les precipitacions, els canvis de lluna, les hores de sortida i posta de sol i les dades de les temperatures de l’estació meteorològica del Parc El Serrat.

3

EDITORIAL Hi ha anat intervenint l’equip de redacció de forma rotatòria. Cadascú ha tingut el seu estil i s’hi han reflectit opinions diverses sobre temes d’actualitat, política, esdeveniments,...

LA CUINA Recull de 180 receptes fetes arribar per gent de Monistrol. N’hem adjuntat el llistat de totes les que hem publicat per si algun dia us en pot fer falta alguna saber en quin número la podeu trobar. Ah, en el darrer número, tot i revisar­lo diversos ulls abans de portar a impremta ens vam oblidar de posar el títol (coses que passen).

CALAIX DE SASTRE Secció oberta a tothom que ha tingut ganes de publicar alguna cosa a la revista. Com el seu nom indica hi ha hagut una mica de tot: poemes, frases educatives, contes, manifestos, cartes de El Salvador, història de l’automòbil, apunts d’història de Monistrol,...

PORTADA En la majoria dels casos han sortit imatges de les activitats fetes els dos mesos abans de sortir la revista. El fet que El Clot sortís sempre els mateixos mesos de l’any ha fet que en les portades dels diferents anys hi hagin aparegut imatges de les mateixes activitats: gener (festes de Nadal), març (Sant Antoni o carnestoltes), maig (actes de Pasqua o festa dels avis), juliol (Sant Joan), setembre (festa major i activitats d’estiu), novembre (cursa del Sot o castanyada). Quan s’ha fet al poble alguna activitat diferent de les habituals de cada any o hi ha hagut algun esdeveniment important també s’ha reflectit a la portada si s’ha cregut oportú.

???

Segurament una de les pàgines (junt amb el safareig) que primer s’han mirat molts lectors. No sabem si ha estat perquè es trobava més o menys pel mig de la revista i era el primer que s'obria per casualiat o bé perquè realment tots som una mica xafarders i teníem ganes de saber amb què o amb qui ens havíem posat. Segurament és un espai que no ha agradat massa als dirigents municipals de les diferents legislatures ja que es posava de manifest moltes vegades nyaps o qüestions polèmiques que es podien veure pel poble. El cert és que en força ocasions les qüestions comentades s'han corregit, no sabem si gràcies o per culpa del Clot. Com a curiositat, en alguna ocasió algun membre de l'equip de redacció que ha format part d'algun equip de govern, fos del color polític que fos, ha hagut d'aguantar les crítiques que li arribaven.

SAFAREIG Els comentaris de la gent del carrer també han tingut espai a la revista. Naixements, casaments, anècdotes en activitats, reconeixements,... Durant una temporada hi vam fer sortir els vehicles nous que corrien pel poble. Però moltes vegades ens en deixàvem i llavors algú s'enfadava. O al contrari, en alguna ocasió el propietari del vehicle nou ens feia saber que no volia que li féssim sortir.

LA COMARCA Les acivitats i notícies comarcals també han aparegut a la revista en forma de notícies breus. Com a curiositat, fins al març del 2015 les notícies eren del Bages i a partir de llavors (amb el canvi de comarca) del Moianès.

4

EL TEMPS PASSA Imatges de diferents generacions de persones del poble. La pregunta seria saber si hi ha algun monistrolenc o monistrolenca que no hagi aparegut en aquesta secció en algun número. Posar la foto era fàcil, però posar les solucions de qui era cadascú ja costava més si la foto era antiga. Al final havíem de peguntar a gent que hi sortia o a gent gran del poble, però de vegades ni així ens en sortíem.

EL CELLER El Pedru i el Jan ens han ofert aquesta secció des del primer número de la revista amb informació diversa sobre el món del vi. Hi podem trobar de tot per als aficionats en aquest àmbit: els vins catalans, caves, tipus de raïm, cooperatives, entrevistes a viticultors i un llarg etcètera de temes interessants. Hem pogut gaudir d'un gran treball de recerca d'informació.

CIÈNCIES Secció present en molts dels números i molt interessant pels amants del món científic, tant el matemàtic, com el social i natural. Grans pàgines de continguts magistrals que segurament molta gent n'ha gaudit, malgrat que la informació que ha aparegut no ha estat relacionada directament amb la vida del poble.

QUE DIU QUE Espai destinat bàsicament a la llengua catalana amb explicacions molt acurades sobre paraules, locucions, expressions i frases fetes. Ha estat una manera de potenciar el coneixement de qüestions relacionades amb la nostra llengua.

CARTES Espai obert a tothom que ha volgut manifestar la seva opinió sobre algun tema. En molts dels números no ha aparegut, ja que no ens n'arribava cap. En molts casos ha servit per fer agraïments, però en algunes ocasions també per criticar i denunciar algun tema. En aquest darrer cas, a vegades teníem cartes sobre el mateix tema durant diversos números, amb rèpliques i contrèpliques de les persones que se sentien al·ludides. Potser aquest ha estat el motiu (conèixer el morbo del què es deia) que les vendes de la revista a la botiga, quan això passava, augmentessin considerablement pel que fa a lectors no subscriptors.

ELS ENCANTS Secció d'anuncis gratuíts que ha servit per posar a la venda, regalar o demanar objectes ben variats: mobles, electrodomèstics, llantes de cotxes, pnèumàtics, terrenys, màquines... Alguns anuncis duraven pocs números perquè de seguida aconseguien el seu objectiu però d'altres hi han sigut durant força temps.

IMATGES PÀGINES CENTRALS Durant els darrers anys va semblar de fer sortir al Clot més imatges i vam decidir posar­les al mig de la revista. Hi hem fet sortir coses diverses: activitats, racons de Monistrol i els seus voltants,... Potser haurà servit per donar a conèixer indrets poc coneguts i perquè els lectors hagin sortit a caminar per intentar trobar­los.

5

TOTES LES SECCIONS DEL CLOT

6

ÍNDEX ENTREVISTES

7

8

ÍNDEX RECEPTES DE CUINA

9

FE D’ERRADES LA CUINA EL CLOT N. 180 A la secció “La Cuina” del darrer número de la revista, hi mancava el nom del plat, el qual exposem tot seguit: Pollastre i Conill guisats amb fruits de tardor Nati Jobal (Cal Jan) 10

EL TEMPS Dades de precipitacions i temperatures dels dos darrers mesos del 2020:

PRECIPITACIONS NOVEMBRE:

81 l/m2

PRECIPITACIONS DESEMBRE:

38 l/m2

TOTAL PLUJA GENER­DESEMBRE:

863 l/m2

TEMPERATURES

Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile

11

COM S’HA CUINAT EL CLOT? L’evolució de la revista El Clot des dels seus inicis ara fa 30 anys potser la podríem relacionar també amb l’evolució de la cuina en les últimes dècades: des de la cuina econòmica, passant per la cuina de gas, l’elèctrica, la vitroceràmica, fins a la Thermomix, que ja hi ha en moltes de les llars.

En aquest número de cloenda potser és bo que els nostres lectors coneguin com s’han cuinat cadascun dels 180 números de la nostra estimada revista.

Durant els primers anys la feinada era molta, ja que a part de preparar i escriure els articles de les diferents seccions, s’havia de fer el muntatge i la paginació a mà. Entre els membres de l’equip de redacció ens repartíem la feina i cadascú amb la seva màquina d’escriure (cuina econòmica) passava els textos. Moltes de les fotografies les revelava en blanc i negre un dels col·laboradors que li agradava fer­ho en un espai que tenia a casa. Sempre s’havia de tenir tisores i cola al costat per anar incrustant fotos i anuncis entre els textos. De vegades el text no cabia a la pàgina i s’havia de posar allò de «continua a la pàgina...» o «ve de la pàgina...». Portàvem els fulls a impremta i allà ens la imprimien i cosien.

Amb l’arribada de l’ordinador (cuina de gas) tot va anar canviant. Cadascú continuava fent els seus apartats, els imprimia amb la seva impressora (per això en els primers números es poden veure diferents tipus de lletres i textos impresos) i es feia el muntatge de les pàgines.Les noves tecnologies que han anat sorgint, com internet (cuina elèctrica), poder fer servir programes d’edició (vitroceràmica) i poder compartir documents entre redactors (Thermomix) han facilitat molt les coses en els últims anys.

Però, com s’ha cuinat cada número? Per explicar­ho es pot fer com si fos una recepta de cuina (una de les seccions que ha aparegut en tots els números de la revista).

TRIA DE LA RECEPTA Aproximadament uns quinze dies o tres setmanes abans que hagués de sortir un nou número de la revista ens convocàvem l’equip de redacció a Ca la Miquela. Normalment ho fèiem en caps de setmana per tal que hi poguéssim ser el màxim de gent (alguns no vivien a Monistrol i era quan els anava millor). El primer que es feia era decidir de què es parlaria en aquell número.

INGREDIENTS Seguidament es passava a parlar del contingut concret: portada, editorial, activitats, safareig, interrogants, entrevista, fotografies... Entre tots es decidia què es posaria a la portada, qui escriuria l’editorial (normalment de forma rotatòria entre els membres de l’equip), fer el llistat d’activitats fetes i decidir qui escrivia què segons hagués assistit a l’activitat o en pogués obtenir la informació, fer llistat de temes per parlar al safareig, decidir interrogants, triar la fotografia per «El temps passa»... Abans de la publicació, els escrits signats com a redacció (principalment editorial i safareig) eren revisats per tot l’equip i esmenats si feia falta.

PREPARACIÓ A partir d’aquí, mans a la massa. Tothom ja tenia les tasques que havia de fer abans del dia acordat per lliurar­les. S’havia de preveure que els escrits arribessin amb temps suficient per poder fer el muntatge i poder­lo portar a impremta i tenir­lo per repartir amb puntualitat a principis de mes. També es feia un recordatori a tots els col·laboradors que tenien les seves pròpies seccions per tal que fessin arribar els escrits (de vegades costava i costava que arribessin).

ELABORACIÓ Amb tots els ingredients a la taula, era l’hora de cuinar la recepta: dissenyar portada, inserir rètols, textos, anuncis, fotografies,... i fer­ne la revisió i correccions finals abans de gravar el cd i portar­lo als fogons (impremta).

12

REPARTIMENT A DOMICILI I TAST DEL PLAT Un cop cuinat tot, era el moment de recollir el plat i fer­lo arribar als domicilis. Era l’hora de recollir El Clot a impremta, fer­lo arribar a la persona que l’havia de repartir per les cases, a qui l’havia de portar a la botiga per posar­lo a la venda i preparar­ne l’enviament per correu, portar­lo a l’oficina de Correus. I finalment esperar que el plat elaborat arribés a bon port, tingués bon gust i agradés als nostres lectors i desitjar­los bon profit.

I, a partir d’aquí, disposàvem d’un mes per començar a pensar en la nova recepta que hauríem de cuinar.

Però no tot s’acabava aquí. Per tal de poder elaborar cada plat i que es pogués cuinar la recepta sense pèrdues econòmiques, calia pensar en altres tasques, segurament més feixugues: preparar els rebuts dels subscriptors i anunciants que pagaven a mà i aconseguir trobar­los i que paguessin , preparar els rebuts dels subscriptors que pagaven per banc i tramitar el pagament de la remesa i comprovar que no hi hagués devolucions, preparar la documentació per demanar les subvencions,...

Tot això ha estat El Clot. No pretenem posar­nos medalles ni estrelles Michelin, però sí que creiem que és bo donar a conèixer la important tasca que un grup de gent ha fet a Monistrol de manera altruista durant una colla d’anys. Som conscients que alguns dels plats elaborats no sempre han agradat a tothom, de vegades per massa sal, d’altres per massa picant, però el nostre objectiu ha estat sempre intentar aconseguir una cuina de qualitat i per a tots als gustos. Gràcies a tots els lectors per haver seguit la nostra cuina durant tants anys. Potser els plats han estat massa tradicionals i poc innovadors, però les ganes de fer­ho bé no hi han faltat. Segurament que molts la trobareu a faltar, d’altres potser no. A veure si tenim sort i aviat surten nous xefs que ens facin arribar noves receptes.

Jaume Musarra

UN PETIT APUNT D’HISTÒRIA A més d’haver format part de la redacció d’El Clot en els darrers 12 anys, durant aproximadament uns 10 números d’aquesta revista vaig tenir el temps i la paciència d’escriure uns petits articles amb el mateix títol que aquest darrer escrit, on hi reproduïa algun document antic –normalment d’hemeroteca– que relatava algun fet referent a la història de Monistrol de Calders (la majoria d’ells, de no massa transcendència, tot s’ha de dir). Permeteu­me que torni a reproduir un d’aquells textos, el d’El Clot número 111, extret del diari Pla de Bages del 10 de novembre de 1905: DESDE MONISTROL DE CALDERS.– El diumenge dia 5 en el Centre Recreatiu de aquèst pòble, es posá en escèna el drama d’en Pradell La forsa de les passions y’l sainet, Mágica Negra de Reverter y Madolell, ab assistencia de quant de bò y millor hi ha en aquèst pòble.

L’eczecució del primer, va ésser un verdader éczit que sobrepujà als desitjos de tots: en son desempenyo varen estar a gran altura els senyors Gamisans (Joseph), Gamisans (Francisco), de Planel (Arsis), Sallas, Ponsa (Valentí), Ponsa Matamala, Ponsa (Feliu), Estrada y el nèn Baltrá; en lo sainete demostraren son gracetj y art los senyors Catot (Joseph), Saladich, Estrada, Catot (Jaume), Sallas (Valentí), Jamilá, l’apuntador senyor de Planell (Jordi) per l’acert ab lo dir y lo perruquer y encarregat del vestuari senyor Canadell (Pio). Donèm un y gròs aplauso als directors de escèna, tan per la direcció, còm pel gust y riquesa que en presentà abdues funcions tingueren.

Lo Centre está en camí d’ésser molt si seguex la ruta en que fa temps camina. [...]

I, per què m’ha vingut de gust tornar a posar aquest text sobre les pàgines del Clot? Doncs perquè crec que és un text que representa, en molt bona mesura, l’essència d’El Clot: una publicació que haurà retratat el tarannà, el fer i el viure d’un poble petit, amb coses tan senzilles com, per exemple, la crònica d’un espectacle de teatre –com aquesta que es reproduïa fa 115 anys al diari Pla de Bages– o el desenvolupament del programa d’actes d’una Festa Major, entre moltes altres coses. Haurà permès a una bona colla de gent que s’ha implicat en aquesta publicació com a redactors o col·laboradors, fer una mica de cronistes de la història d’un poble, escrivint ressenyes del què ha passat, dels actes que s’han celebrat, fent­ ne fotografies que hauran quedat impreses a la revista i tantes altres de les quals n’hauran quedat còpies en alguns arxius personals. Material tot ell, que de no haver reeixit una iniciativa com la d’El Clot, de ben segur que ara mateix no existiria.

13

Aquest nostre Clot haurà deixat constància de les inquietuds d’alguns monistrolencs de naixement o d’adopció que han fet les seves aportacions més o menys periòdiques en algunes seccions de la revista. Haurà servit com a mitjà d’expressió quan hi ha hagut qüestions que han generat inquietud entre els veïns del poble. Haurà servit com a mitjà per compartir fotos antigues, coneixements d’història, viatges, experiències i tantes altres coses. Haurà deixat constància de les mil maneres que han escollit del Reis Mags per arribar cada Nadal a Monistrol de Calders a veure la mainada del poble.

Haurà servit, també, per deixar un record de com, any rere any, han tancat el curs els nens de l’escola i, especialment, com han finalitzat la seva etapa escolar aquells que acaben educació primària i el curs següent han d’anar­se’n a estudiar a fora del poble. Haurà servit d’altaveu per a les entitats del poble sempre que han volgut explicar el que havien fet, el que feien i el que pensaven fer. Haurà servit com a mitjà per expressar el condol o per donar un missatge de comiat a col·laboradors d’aquesta revista que ja no són entre nosaltres, o a d’altres persones significatives del poble vers les quals algú haurà sentit la necessitat de dedicar­los­hi unes paraules. Haurà servit... per a tantes coses, durant aquests darrers 30 anys! El Clot haurà esdevingut, de fet, UN GRAN APUNT D’HISTÒRIA de més d’un quart de segle de Monistrol de Calders.

Deixeu­me, per acabar, fer una reflexió en clau de futur. El que hem de mirar, en definitiva, és si a partir d’ara, tot això que ens donava El Clot ho haurem perdut realment, o si serà substituït per altres mitjans. I em refereixo, sobretot, a les xarxes socials. És ben cert que la publicació constant d’informació a aquestes xarxes per part d’entitats, particulars i les mateixes administracions públiques, ha pres una part important del protagonisme i del sentit de ser i d’existir d’El Clot: la immediatesa de la informació que ens ofereixen, les imatges a tot color, els vídeos, els “likes” i comentaris en temps real... ni punt de comparació amb la periodicitat bimensual de la nostra revista, amb la senzillesa de les seves imatges en blanc i negre, estàtiques, sense moviment... Però, fóra bo que ens n’adonéssim del fet que, amb les xarxes socials, aquests apunts de la nostra història els tindrem dispersos en un munt de perfils virtuals –que no vol dir necessàriament reals– de persones, entitats i administracions, escampats per un núvol telemàtic fet de Facebooks, Instagrams, Twitters, Youtubes i ves a saber quantes més, en mans de totpoderoses multinacionals. I si un dia decideixen posar preu o restriccions d’accés a la nostra memòria? Amb la pèrdua d’El Clot estem perdent –no ho dubteu– un bocí de sobirania de poble, una part d’aquest anomenat empoderament de la gent que tant es predica avui dia i que, sovint, comença amb coses tant i tant senzilles com això.

Jordi Gual

DES DEL CENTRE PARROQUIAL Bé lectors, aquesta és l’última edició del Clot, i des del Centre Parroquial volem agrair­vos a tots la vostra confiança durant aquests 30 anys. El projecte d’una revista local bimensual que vam començar uns quants amb moltes ganes i sobretot amb l’ajut de Mossèn Pere Fradera, mai haguéssim pensat que duraria tant. Ens sentim orgullosos d’haver pogut tenir aquesta revista dins les nostres activitats durant aquests anys. El fet d’incloure­la en el Centre Parroquial ens va donar una mica més de feina a la Junta: demanar subvencions, passar rebuts de subscriptors, estar pendents dels cobraments dels anunciants,... però no ens ha sabut gens de greu, ja que som conscients que hem deixat un llegat històric important pel nostre poble i que dins les pàgines dels Clots hi queden molts i molts records.

En tots els números hem aprofitat l’espai que se’ns ha deixat a la revista per explicar activitats fetes, donar a conèixer les futures, presentar estats de comptes i resums de les assemblees anuals,...

Creiem que ha estat una bona manera de fer saber a la gent aquesta informació.

Per tant, gràcies, gràcies, gràcies a tots els lectors, subscriptors, anunciants i sobretot a tots els col·laboradors de tot tipus que han fet possible que cada 2 mesos durant 30 anys haguem tingut El Clot a les nostres mans.

Alba Jornet/Jaume Musarra

14

DES DE LA MONISTROLENCA La revista El Clot de Monistrol de Calders, la nostra, sempre ha estat per la Monistrolenca una eina fonamental, per explicar no tan sols els resultats i els resums dels patits, sinó que també ens ha servit, per explicar totes i cadascuna de les activitats que hem anat programant, per poder arribar a totes les cases del municipi i a les cases dels subscriptors de la revista que resideixen fora de Monistrol i que el senten com un més, durant tots aquests anys. Tot i que actualment amb les noves tecnologies tot és mes immediat i la informació pot fluir molt ràpidament, tenir a casa i poder fullejar la revista, era un plaer i un privilegi a l’abast de pocs municipis semblants al nostre i que malauradament ara entre tots, deixem perdre. En una estona et posaves al dia de les coses que passaven al poble en els darrers 2 mesos, el que fèiem totes les entitats i aquesta informació en format paper, romànticament observaves la seva grandesa, quan et queia un Clot a les mans de 10 o 20 anys enrere i et feia emocionar. Et trobarem molt a faltar Clot, totes les entitats del municipi et trobarem a faltar, perquè era un espai que ens reunia a tots els que posem el nostre granet de sorra per fer un Monistrol viu, tant a l’hora d’escriure bimensualment els nostres apartats, com els que des de l’altra cantó et llegien i se’n sentien orgullosos.

Agrair a totes les persones que han escrit les cròniques de la Monistrolenca durant tots aquests anys i que ho han fet possible des de la seva primera edició. Agrair públicament a tots els redactors del Clot, la gran feinada que han fet durant aquests 30 anys i que d’aquí uns anys veurem realment el seu valor, que és incalculable. Gràcies per la passió que hi heu posat, per perseguir­nos per les entregues dels apartats i per poder­ho quadrar tot, per enviar­ho a impremta, pels suplir els pocs recursos que heu tingut, amb enginy i amb imaginació. Per les reunions, per les hores invertides, per buscar el finançament sovint amb la ingrata feina d’anar establiment per establiment, pels enviaments a domicili i per tantes coses que hi ha al darrera, que tan sols vosaltres sabeu la feinada que hi ha. És per això, que tant la Junta directiva de la Monistrolenca, com tots els seus socis i simpatitzants, us volem donar les GRÀCIES INFINITES. Amb aquests 30 anys de la revista El Clot, la Monistrolenca n’ha viscut de tots colors (però sempre amb verd­i­blanc), anys gloriosos i anys fluixets, partits amistosos, de lliga, de Festes Majors contra els equips dels pobles veïns, que era més que un partit de futbol, era la defensa d’una part d’un mateix i de les seves arrels. Els casals d’estiu, d’aquells amb tota la canalla del poble que feia por i que ara seria inviable, per complimentar amb tota la paperassa que hi ha al darrera. Sopars, trobades de socis, xerrades, presentacions de llibres, iniciació del projecte social i solidari Per Sempre Marta, on tot el poble se l’ha sentit seu i hi ha treballat desinteressadament, per un bé comú. A tots vosaltres també Moltes gràcies, per ser­hi sempre i quan el poble i l’entitat, us necessitava.

Ara però, en l’argot futbolístic, diríem que amb el tancament de la revista El Clot, hem perdut una final, que farà molt mal al poble i que ens costarà molt poder recuperar­nos d’aquesta bategada. Els pobles petits, ja tenen aquestes coses, que els pobles veïns mes grans poden oferir serveis que a casa no tenim i que molts col·laboren, però pocs es posen al capdavant a l’hora d’organitzar esdeveniments o actes i a la llarga el col·lectiu se’n ressent. Fa un parell de temporades la Monistrolenca va estar a punt també de desaparèixer i per sort, la incorporació del jovent del poble a l’equip, l’estima i energia positiva dels socis, sobretot els més antics, que parlen dels seus anys al capdavant de l’entitat amb aquella passió, ens ha fet creure que entre tots ho hem de fer possible i que el potencial de l’entitat i del poble és molt gran i ho demostrarem, sempre que estiguem units, sempre que siguem molts i sempre que valorem el que hem fet, el que tenim i el que podem tenir.

Una vegada més, moltíssimes gràcies redactors del Clot, per tota la feina feta i ens vèiem al camp del Met. Germà Cabrera

CARTA DE COMIAT És per mi una tasca feixuga, que hagués preferit no haver de fer, el fet d’escriure aquestes quatre ratlles de comiat després d’haver col·laborat en tots els números de la revista des del seu començament fa trenta anys! un temps de vida que molt poques publicacions periòdiques, fins i tot disposant de molts més recursos de tota mena, han pogut arribar a assolir.

Sapigueu que ha estat un orgull i un honor treballar amb vosaltres, tot posant el meu granet de sorra perquè tot això fos possible. En endavant, enyoraré el petit neguit de trobar cada dos mesos un tema que em semblés interessant per al lector i la pròpia feina d’escriure els diversos articles que, per a mi, personalment, no es tracta d’una feina d’escarràs sinó, tot al contrari, d’un autèntic plaer.

15

En fi, no cal dir que, considero que la desaparició de la revista és una pèrdua lamentable d’un notable actiu cultural de Monistrol, que altres pobles de talla semblant envejaven. La cara positiva és que, si més no, els 180 exemplars publicats més el número zero, dels quals conservo tota la col·lecció, són i seran en el futur uns documents molt útils per preservar la memòria històrica del poble en aquest període de trenta anys.

Salut i endavant!

Josep Maria Torné i Pinyol (Jan) Per mi és una gran tristor fer aquestes quatre ratlles de comiat.

Vaig incorporar­me més tard, però amb molt de gust de poder col·laborar contribuint en l’apartat de cuines, gaudint fent receptes, intentant escriure­les pensant en el lector que ho tingués fàcil si volia elaborar­ne alguna.

També ha estat un plaer sentir com algú em parlava de les receptes o bé em preguntava quelcom al respecte.

Nomes sapigueu que estic a la vostra disposició per si us convé alguna informació, etc. intentaré fer el que estigui al meu abast.

Per finalitzar, de tot cor agraïments per aquest equip de redacció i col·laboradors magnífics que han sabut aguantar de tot (pros, contres, dificultats vàries, etc.) durant aquests 30 anys que no són pocs.

Molta sort a tothom Nati Jobal (Cal Jan)

CARTES DE EL SALVADOR Molt ha plogut des que l’octubre del 2004 vaig publicar el primer escrit a El Clot. En aquesta secció he intentat transmetre les meves vivències a El Salvador durant tots aquests anys. Avui acaba aquest periple amb el desenllaç del viatge al Gran Canó. Espero que us hagin interessat les anècdotes que número a número us anava explicant. Gràcies a tots i a totes, tant per deixar­me escriure, com per llegir­me. Fins aviat. ******* 11 de juny de 2019 A les cinc del matí el fred em va despertar. Encara no havia sortit el sol. Em vaig apartar de la tenda per fer un riu i vaig inspirar profundament aquell aire fresc i matinal. Feia molts anys que no acampava a l’aire lliure. L’última que recordo és a la Pica d’Estats amb en Tinet i en Duo. Fa tants anys ja que no sé ni quina edat tenia.

El dia començava. El pla era realitzar una caminada fins a la mateixa vora del riu Colorado. “Per molt que triguem, tenim tot el dia per davant”, vaig dir­li a la Laura. Així que després d’endrapar l’esmorzar, vam tornar al Visitor Center. Les tendes encara eren tancades però els autobusos que et duien als diferents llocs on començaven les rutes ja voltaven.

Teníem una idea de la ruta que volíem seguir, però després de parlar amb un dels conductors de l’autobús, vam decidir descendir per la ruta anomenada “Kaibab South”. Una ruta amb un pendent bastant pronunciat i de gran bellesa. El que ens va fer escollir­la va ser que el conductor ens va dir que el riu s’arribava a veure a meitat de la ruta. I, efectivament, la grandiositat i majestuositat de la caminada era notòria.

Després de quatre hores de descens, vam tocar l’aigua del riu sense majors problemes més enllà d’alguns dolors de genolls. Feia bastant que no m’exercitava i ho notava. Em vaig abraonar a la vora del riu i vaig submergir­hi el cap. Feia bastanta calor per ser el mes de juny. La Laura es va treure les botes i els mitjons i va ficar­hi els peus. Encara eren dos quart d'onze del matí. Ni en el pitjors dels meus somnis hagués previst el que ens quedava per davant. Vam avançar per la vora del riu, creuant un pont penjant i dos­cents metres més enllà vam tornar a creuar a l’altra riba per un altre pont. Vam trobar recer a l’ombra d’un bon arbre on hi vam menjar, beure i descansar abans de l’ascens.

16

Un excursionista que calculo tenia més de seixanta anys va passar pel nostre costat i ens va preguntar si estàvem descansant com uns “marietes”. Bé, ell va fer servir la paraula anglesa “pussy”.

Nosaltres li vam preguntar per quina ruta seria millor que pugéssim. Si per la “Kaibab South” que havíem fet servir per descendir, o per la "Bright Angel”. El senyor, amb un to de superioritat ens va contestar que si érem uns “pussy” o uns “mentally weak” (dèbils mentals), seria millor que tornéssim per la “Bright Angel”. I això vam fer acceptant la nostra debilitat mental. I encara avui he de donar gràcies, perquè l’ascens per tornar al Visitor Center va ser un dels patiments més increïbles que he sofert mai a la meva vida. Un bany d’humilitat, petitesa i insignificança m’acariciava el rostre a cada pas que aconseguia donar. Cada dues hores omplíem les ampolles en alguna de les aixetes que hi havia pel camí, en llocs estratègics que tenia pintats al mapa com santuaris on Jesús hagués fet algun miracle. L’ultima part de l’ascens era un camí en ziga­zaga. Tres quilòmetres d’alta pendent caminant fins a un extrem de la vall i tornant lleugerament per sobre del camí pel qual havia arrossegat els peus instants abans. Instants eterns. Si havia anat de dreta a esquerra, ara tocava fer­ ho d’esquerra a dreta. I després de dreta a esquerra. En cada gir de cent vuitanta graus em parava i descansava. Treia una ampolla d’aigua i feia un petit xarrup. A la Laura feia estona que ja no la veia davant meu. Anava més avançada que jo, i tot i els seus minúsculs passos, no podia seguir el seu ritme. Finalment vaig passar per sota d’un arc de pedra, sabent que el pitjor havia passat. Nou hores després des que ens van dir marietes, vaig aconseguir arribar al final de la “Bright Angel”, i si us pareu a traduir el seu significat, vol dir àngel brillant, que va ser el que jo vaig estar a punt de veure.

Les cames em feien figa, però el sofriment havia acabat. I em vaig posar a plorar com una magdalena aguantant­me amb els braços sostinguts sobre els genolls. Mentre em desfogava en el meu plor, la Laura em pressionava a la distància perquè l’autobús que ens havia de dur al Visitor Center ja havia arribat i no l’havíem de perdre.

De retorn al càmping, només vaig tenir forces per entrar amb dificultats a la tenda i posar­me a dormir.

12 de juny de 2019 Ens vam aixecar fets pols. Jo em trobava millor que el dia anterior, cosa que no era difícil. Ambdós amb agulletes fins al carnet d'identitat, semblàvem pingüins coixos caminant. La Laura més que jo, per cert. Vaig intentar esmorzar una de les meves llesques de pa amb mantega de cacauet, però els trossos de cacauet se’m clavaven com estaques a la gola resseca. Com vam poder, recollírem la tenda de campanya que per motius obvis trigàrem més temps de l’habitual en plegar. Era com si ens hagués passat un ramat de búfals per sobre. Vam tornar al Visitor Center per realitzar les compres típiques de records i per menjar alguna altra cosa que no em perforés l’esòfag.

Avui tornàvem cap a Dallas. La Laura tenia un examen a l’endemà i ens tocaria fer el trajecte d’una sola tacada. Del Gran Canó fins a Grand Prairie. Quinze hores de viatge amb torns al volant, cafè, i sense faltar la Hot Spicy Chicken Burger del McDonald’s. Finalment el 13 de juny a les quatre de la matinada vam arribar al nostre destí.

La mare de la Laura ens va rebre i, al veure’ns caminar, va fer un crit d’esglai. Jo li vaig dir que ens havien violat uns ossos bruns i ens posàrem tots a riure. Vaig enfilar el llit, una cosa tova i olorosa de la qual ja no en tenia constància.

Em vaig posar a dormir i em va semblar que estava flotant envoltat de núvols celestials al costat del mateix Sant Pere. Potser ell era l’àngel brillant que em va fer companyia per un instant en el meu ascens. Però no vaig tenir temps de pensar­ho gaire. Tan bon punt em vaig tapar amb la manta, els meus ulls es tancaren i el meu cervell es desconnectà, mentre pensava quin seria el proper viatge.

Carles Fernàndez

17

SOLUCIÓ EL TEMPS PASSA del número anterior Drets (esquerra a dreta): Joan Grau, Josep Urpina, Montserrat Bosch, Teresa Puig, Salvador Navarrete, Jaume Musarra, Pere Fradera, Concepció Prat, Daniel Ponsa, Josep Ma Coma, Òscar Marquina, Joan Ventura, Pere Jo, Jordi Comas.

Asseguts (esquerra a dreta): Pius Ponsa, Xavi Jo, Germà Cabrera, Alba Jornet, Paquita Rifà, Manel Malo, Joan Ponsa.

18

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS

e­mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/

C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders

El trajecte que la revista El Clot va iniciar el novembre de 1990 i que ara acaba l'han fet possible...

Redactors: Montse Bosch, Meritxell Bosch, Germà Cabrera, Pere Fradera, Jordi Gual, Xavier Jo, Alba Jornet, Manel Malo, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Dani Ponsa, Pius Ponsa, Teresa Puig, Paquita Rifà, Josep Urpina Col·laboradors: Francesc Berenguer, Jordi Cànovas, Alícia Castellà, Iessua Catot, Gemma Colet, Jordi Collet, Josep M. Coma, Jordi Comas, Eduardo Comasòlives, Gustau Erill, Emili Fargues, Carles Fernández, Joan Grau, Llorenç Grau, Toni Guillèn, Pere Jo, Nati Jobal, Ramon Jornet, Carles Moya, Salvador Navarrete, Isabel Orellana, Bet Pascual, Joan Ponsa, Concepció Prat, Rosa Rovira, Sònia Santamans, Josep M. Torné, Susanna Torres, Núria Vall, Pere Vall, Joan Ventura I també: Arcadi Monrós, Salvador Musarra i Josep Urpina (repartidors de la revista per les cases) Mercè Vilalta (enviament per correu i cobrament de subscriptors) Casa Ponsa (Venda de Clots) Gràfiques Ister (Impressió de la revista)

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTHOM!

Preu: Número gratuït Impressió: Gràfiques Ister ­ Moià Dipòsit legal: B­47.171/1999

19