CLOT GENER 2020 by Revista El Clot

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

n. 175

Gener 2020

Editorial Benvolguts lectors Des de la redacció del Clot volem desitjar un Bon Any a tots els nostres lectors i que sigui un any molt millor que l'any que acabem de deixar, per bo que hagi pogut ser per alguns i dolent per d'altres. Aquest 201 9 ens ha deixat moments polítics complicats a nivell de país, amb el judici del procés, anades i vingudes de polítics cap a d'altres països a visitar els companys exiliats i cap a les presons a veure els empresonats, sentències injustes que es contradiuen amb el que pensen d'altres estaments judicials europeus i de diferents països,... I a nivell local hem tingut unes noves eleccions, amb canvi de govern municipal, que pot haver agradat a una part dels monistrolencs i a una altra no. Està clar que seria difícil acontentar a tots els electors, però el més important és que sigui el qui sigui el governant es treballi pensant sempre en el bé comú i que aquest treball i esforç compensi al màxim de persones possibles. També hem tingut moments molt tristos per la pèrdua de persones molt estimades al poble i que sempre tindrem en el nostre record, però tot i així, cal seguir endavant amb l'esperança que tot anirà bé i donar les gràcies per ser aquí cada dia. I a nivell de Clot, enguany, el proper novembre, celebrarem el nostre 30è aniversari. Es diuen ràpid 30 anys!! Esperem i desitgem que la revista segueixi essent del vostre grat i ampliem la redacció i els subscriptors!!!! La Redacció

NOTA DE LA REDACCIÓ:

Si voleu fer arribar informacions, articles, cartes, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ho podeu enviar abans de l'última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/

C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders

Redacció:

Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina.

Col·laboradors:

Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Alícia Castellà, Carles Moya i Ramon Jornet (fotografia).

Preu:

Subscriptors locals: 1 5 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 € Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.1 71 /1 999

El Clot és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció

Què ha passat? ELECCIONS GENERALS DEL 1 0N

Per segon cop aquest any 201 9 els ciutadans vam ser cridats a votar per elegir els nostres representants al Congrés de Diputats i al Senat. Després de les eleccions celebrades a l’abril hi hagué un intent d’investidura fallit de Pedro Sánchez i un cop acabat el termini per a formar govern, el 1 0 de novembre es van tornar a convocar eleccions generals. Els resultats a Monistrol van ser els següents:

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL CLUB DE LECTURA DE MONISTROL DE CALDERS

El passat diumenge 24 de novembre, al Barral, va celebrar-se la primera tertúlia literària del Club de Lectura de Monistrol de Calders. L’acte va comptar amb la presència de l’escriptora Margarida Aritzeta, autora del llibre “La filla esborrada”, la lectura del qual s’havia recomanat a tots els seguidors del club. Durant una bona estona es va poder escoltar aquesta autora de nombroses novel·les, assajos i obres de narrativa. Després d’una explicació, amb molts detalls, sobre els orígens i la gestació d’aquesta novel·la, els assistents van poder dir-hi la seva sobre aquesta obra i exposar les seves preguntes i observacions.

ELS AVIS DEL CASAL L’ESPIGA AMB LA MARATÓ El dissabte 1 4 de desembre, el dia abans de la Marató de TV3, els avis del Casal l’Espiga van muntar una paradeta per vendre tota mena de manualitats amb l’objectiu de destinar els beneficis a la Marató de TV3. A més de la paradeta, també havien organitzat diverses lluminetes per sortejar regals oferts per diversos establiments (Cal Rubell, la Masia del Solà, restaurant Golden i Bar Sport) i, també, un tapís de Nadal. Entre els beneficis de la paradeta que va estar oberta el dissabte al matí des de les 1 0 del matí fins a les 2 del migdia, i els diners obtinguts amb les lluminetes, es van recollir un total de 1 .900 euros que es van destinar íntegrament a la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries. 3

SORTIDA DE LA GENT GRAN A SANTA COLOMA DE FARNERS El dia 9 de desembre l’Ajuntament de Monistrol de Calders va organitzar una sortida amb autobús per la gent gran del municipi a Santa Coloma de Farners. A les 9 del matí es va fer la sortida en direcció a la capital de la comarca de La selva (Girona). El viatge va ser molt còmode i ràpid, tant d’anada com de tornada, per les 42 persones que s’havien inscrit prèviament. A 2/4 d’11 es va arribar al balneari, on només 1 3 persones s’hi van quedar per gaudir de les aigües termals. La resta es van traslladar amb el mateix autocar fins a Blanes, on els dilluns s’hi fa un gran mercat. Després de passejar i comprar algunes coses, a 2/4 de dues van tornar cap al balneari on tots junts van fer un bon dinar. Un cop tips es va anar a visitar la fàbrica de galetes Trias, on es va visitar el museu i es va explicar la manera de treballar des dels seus inicis fins al dia d’avui. Després tothom va poder comprar galetes a la botiga que tenen allà mateix. Seguidament camí de tornada cap a Monistrol, on es va arribar cap a 3/4 de set del vespre. Cal dir que el Toni Edo per part de l’ajuntament i la Rosa Pascual per part del Casal L’Espiga van ser els encarregats que tot funcionés bé. L’anècdota de la jornada va ser que algú que anava a banyar-se al balneari no ho va poder fer perquè s’havia deixat el banyador a casa

TALLER DECOPATCH I SCRAPBOOKING – PROJECTE “PER SEMPRE MARTA” El dissabte 21 de desembre es va dur a terme la primera activitat impulsada dins del projecte “Per sempre Marta”. El projecte “Per Sempre Marta” neix amb la voluntat de recordar a la Marta Gual Pascual, a partir de la realització d’actes i activitats que a ella li agradaven i que la representen, tot això amb l’objectiu de recollir diners per destinar-los a projectes de recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per la investigació del càncer infantil tal i com ella volia ja que és on la van tractar. Aquesta primera activitat va consistir en un taller de manualitats, concretament de decopatch i scrapbooking, dos tipus de manualitats que la Marta va descobrir mentre es recuperava d'una operació i la va ajudar a passar els dies d'hospital més entretinguda. El taller estava orientat a totes les edats, grans i petits, i hi van participar una seixantena de persones que, prèvia aportació de 5, 1 0 o 1 5 euros, segons el taller escollit, van poder realitzar-lo. Tots els diners recaptats es destinaran a la investigació sobre el càncer infantil que es porta a terme a l’hospital Sant Joan de Déu de BarcelonaEsplugues de Llobregat. Durant tot el matí, més d’un centenar de persones (entre participants dels tallers i altres visitants) van passar per la Sala Petita. La recaptació total, entre les inscripcions al tallers i les aportacions voluntàries i de la barra de begudes i esmorzar, va ser de 1 .000 euros. Hores d’ara ja s’està posat fil a l’agulla a una sèrie d’actes que es duran a terme el cap de setmana del 8 i 9 de febrer, que seran els més significatius d’aquest projecte, en motiu de l’aniversari de la Marta.

CONCERT TARAL·LEJANT ALBADES A la tarda del diumenge 22 de desembre va tenir lloc el concert de la coral Taral·lejant Albades a la Sala Petita. Aquesta coral de Calders està formada per més d’una vintena de cantaires dels quals n’hi ha sis que són de Monistrol. La seva directora és la Rosa M. Ortega. La coral va interpretar diverses peces de música popular i també nadales, algunes de ben conegudes. Al final del concert es va convidar al públic a cantar les nadales Santa Nit i Fum, fum, fum acompanyant els cantaires. En acabar el públic que omplia la sala va premiar amb llargs aplaudiments l’actuació del grup. També es va convidar a un tast de torrons i vi dolç a tothom.

SESSIONS DE QUINTO El Grup de Teatre del Centre Parroquial ha tornat a organitzar les tradicionals sessions de quinto d’aquest Nadal 201 9. Aquest ha estat el 34è any consecutiu que l’entitat organitza el quinto per Nadal de forma ininterrompuda. Com és habitual hi ha hagut molta afluència de públic a les tres sessions organitzades, destacant la sessió del dia 29 de desembre amb 95 persones jugant plegades durant una estona. Vam tornar a comptar amb els lloros dels darrers anys, l’Elies Valldeoriola i el Pius Ponsa. Com a anècdotes destacarem que en la sessió del dia 26 es van acabar les guixes i es va haver de córrer per trobar-ne pel dia 29 i l’intent frustrat del Llorenç Grau per fer de lloro durant unes partides, el seu fill es va posar a plorar i no ho va permetre.

TARDES DE PING-PONG

Els divendres 27 de desembre i 3 de gener es van instal·lar unes taules de ping-pong al Centre Recreatiu Municipal. Durant la tarda, tothom qui va voler, va poder anar-hi a passar una bona estona practicant aquest esport tan bonic i que actualment a Monistrol no s’hi juga gaire.

TALLERS DE COSTURA

En aquestes festes la nova entitat de costura Crea’t handmade va organitzar dos tallers. El primer es va fer el dissabte dia 1 4 i s'hi van confeccionar guarniments nadalencs. El segon va tenir lloc el divendres 3 de gener i era un taller de costura secreta. A partir dels materials demanats en la inscripció i que cada cosidora havia de portar preparats, calia seguir les instruccions de costura que s’indicaven. La gràcia estava en què fins al final de tot no es descobria què era el que s’estava cosint. En aquest cas va ser un braçalet de costura, útil per tenir a mà agulles, tisores, pinces... Ambdós tallers es van fer a Ca la mestra, lloc habitual de trobada de les cosidores i amb la participació d'una desena de persones a cadascuna de les activitats.

ACTES NADALENCS DIVERSOS: • Taller de guarniments

El cap de setmana del 6 i 7 de desembre va tenir lloc el taller de guarniments de Nadal. Es va fer al pavelló i les persones voluntàries que hi van assistir van construir garlandes, rams i elements decoratius per a ser penjats a l’arbre de Nadal de la Plaça Nova, als carrers i per decorar el pavelló en motiu de les festes nadalenques.

• Encesa de l’arbre

El dissabte 1 4 a la tarda es va decorar l’arbre de Nadal situat a la plaça. Una bona colla de famílies van respondre a la convocatòria de la Comissió de Festes per posar els guarniments i la decoració. Es va convidar la mainada a berenar i en acabar es va fer l’encesa dels llums que oficialment donaven inici a la celebració de les festes.

•

Tió

El diumenge 1 5 al matí una bona colla de xics i no tan xics es van trobar a la Plaça Nova per anar a cercar el tió. Després de descobrir les pistes van trobar el tió ben amagat al bosc, el qual va ser portat a sota l’arbre de Nadal de la Plaça Nova per ser atipat fins el diumenge dia 24, moment en què es va portar al pavelló. Allà va ser atonyinat a cop de bastons per la mainada tot cantant-li la seva cançó per tal que cagués regals per a tots.

CREMEM EL 201 9 BENVINGUT 2020

Aquest 31 de desembre els monistrolencs i les monistrolenques que van decidir acomiadar l'any al poble, ho van fer a la nova plaça de l'Escorxador. El compte enrere de l’any, marcat per les dotze campanades, va anar acompanyat de cava i raïm en un ambient càlid entre familiars, amics i veïns. Durant l'espera es van poder sentir comentaris sobre el nou espai i sobre els desitjos del nou any i un cop tocades les famoses campanades es va continuar amb una projecció d'un recull d'imatges de records sobre Monistrol i la seva gent. Seguidament, el fred no va ser un impediment i encara alguns van continuar la tertúlia al carrer. Altres van anar tirant ja cap al pavelló, on es va donar la benvinguda al 2020. A dins el pavelló la gent va ballar al ritme del grup Intershow mentre a fora, es va quedar qui va preferir conversar.

ACTES DE LA FESTIVITAT DE REIS

Abans de l’arribada dels Reis Mags de l’Orient hi ha una colla d’activitats prèvies que mai no falten al nostre poble. Així el diumenge 29 de desembre els patges reials van recollir al Parc El Serrat les cartes escrites per la mainada amb les peticions i desitjos de cadascú. El dissabte dia 4 el Jovent de Monistrol va organitzar el taller de fanalets. Van ser molts els nens i nenes que acompanyats dels familiars van anar a la Sala Petita per fer el fanalet per anar a rebre els Reis.

I per fi va arribar el dia més màgic de l’any, el 5 de gener. A les 1 2 del matí una gran colla de gent va trobar-se a al Plaça Nova per anar a donar menjar als cavalls dels Reis. Finalment a les 6 de la tarda i amb puntualitat van arribar a Monistrol Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient per l’Avinguda Dr. Pere Tarrés on els esperava una gran gentada. La comitiva reial anava encapçalada per l'Unimog de l’ADF, ben carregat de regals i de carbó, i cadascuna de ses majestats va arribar en un Citroën 2CV descapotable. El seguici es va dirigir al pavelló passant pel Carrer de la Vinya i Torrent, lloc on es va escenificar el naixement. Un cop arribats al pavelló els Reis van rebre a l’escenari a tots els nens i nenes que van pujar a saludar-los i a recollir caramels i pega dolça. Els primers a pujar-hi van ser tots els infants nascuts a Monistrol, o de pares d’aquí, durant l’any 201 9. Com es pot veure en la foto adjunta la natalitat del 201 9 ha estat de rècord! Un cop acabat aquest acte tothom va anar-se’n a casa per esperar la visita dels Reis que van passar per les cases a entregar personalment els regals a tots aquells que ho havien demanat. Desitgem que vagin ser ben generosos i tothom vagi rebre els regals esperats.

La Redacció

S'informa Va ser l’any 201 3 quan un grup de veïns i veïnes va promoure la iniciativa de reestructurar i regularitzar l’antiga Mutualitat per les Defuncions, fundada l’any 1 955, tot adaptant-la a la normativa actual. En aquesta tasca es va comptar amb la participació en assemblees i reunions de molts associats que van ajudar a tirar endavant aquesta tasca. L’actual Associació va quedar legalitzada amb l’adaptació dels nous estatuts a la normativa actual l’any 201 4. Des de llavors la Junta Directiva està formada per les mateixes persones i malgrat que en les assemblees anuals on es fa la rendició de comptes un dels punts de l’ordre del dia que hi consta fa referència a l’ampliació i renovació de la junta, fins ara cap associat/da ha fet el pas d’animar-se a formar-ne part. Cal remarcar que la legislació preveu que la junta directiva de qualsevol associació s’ha de renovar cada dos anys i la nostra junta és la mateixa des del 201 4. Donat que properament celebrarem l’assemblea anual de socis (ja us arribarà la convocatòria per mail, xarxes socials i cartells en llocs públics) fem una crida a participar en l’assemblea i animar-vos a formar part de la junta. La feina que comporta serne membre no és pas excessiva i els actuals membres agrairíem tenir més suport i relleu. Per una altra banda us volem informar que dins els actes del projecte “Per sempre Marta” que es faran els dies 8 i 9 de febrer l’Associació hi participarà recollint missatges, records i sentiments escrits en post-its que s’exposaran en un espai denominat “el mur dels sentiments”. Si voleu escriure un missatge però aquests dies no hi sereu, o preferiu redactar-lo en calma des de casa... podeu fer-lo arribar personalment a la Rosa Rovira o a la Paquita Rifà i el penjarem al mur juntament amb els altres. Associació per les Defuncions de Monistrol de Calders

Durant aquests darrers mesos han continuat els assajos de l’obra "Dones, dones, dones" que tenim previst estrenar per commemorar la celebració del Dia de la Dona (8 de març). Encara no s’ha decidit el dia i l’hora de l’estrena, però segurament serà el dissabte dia 7 o el diumenge dia 8 de març. Properament es faran els programes i s’anunciarà tot plegat. Aquesta mateixa obra es presentarà per poder actuar a la Mostra nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar que es fa els dies 1 , 2 i 3 de maig. Durant aquestes festes de Nadal no hem fet cap actuació teatral, tal i com vam informar en el número anterior. De tota manera, l’entitat ha tornat a col·laborar, tal i com ja havia fet anys enrere, en algunes escenes del pessebre durant la cavalcada de Reis. També hem organitzat 3 sessions de quinto, com ja és tradicional i com la gent espera, tal i com demostra la gran quantitat de gent que s'hi aplega. A nivell de la Coordinadora de Teatre de la Catalunya Central, a la qual l’entitat en forma part, s’està treballant en dos projectes: l’organització del Dia Mundial del Teatre (el dissabte 21 de març al Carrer del Balç de Manresa) i la trobada anual de teatre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que es farà del 25 al 27 de setembre i que enguany organitza la nostra Coordinadora. Properament anirem informant de tot plegat. Alba Jornet/Jaume Musarra

SORTIDA D’ESCOLA A CARDONA

El passat 28 de novembre tots els alumnes i mestres de l’escola L’Esqueix vam fer una sortida conjunta a les Mines de Sal de Cardona. Després de compartir el viatge plegats en autocar i esmorzar junts a la zona de rebuda de les mines vam participar en una visita teatralitzada en què, acompanyats pels germans Bartomeu, la Carlota i el Tomeu, uns científics exploradors, vam endinsar-nos en les mines tot buscant un mineral secret per poder concloure el Projecte Alquímia que ha de canviar la història de la humanitat. Així, vam poder entrar dins la mina i descobrir com es va formar la muntanya de sal, les formes d’extracció de la sal, els tipus de sal que hi ha… Va ser molt interessant. Després de la visita vam dinar plegats a la zona de pícnic i vam poder jugar una estona. Abans de marxar, encara vam poder visitar una zona de museu on vam veure com funcionaven els pous d’extracció de sal. Després els més grans van anar passejant fins al centre del poble i els més petits hi vam anar en autocar. Allà ens vam trobar al parc del Miracle, on vam acabar la sortida amb més jocs i diversió.

CONCERT DE NADAL

El passat divendres 20 de desembre, com gairebé cada any, va tenir lloc el concert de Nadal de l’escola L’Esqueix. En ell hi van participar tots els alumnes de l’escola, des dels més petits d’Educació Infantil, fins els més grans de Cicle Superior, recitant poemes i cantant cançons. El concert va concloure amb l’actuació conjunta d’alumnes i mestres cantant la cançó “Escriurem”, d’en Miki Núñez, cançó que els alumnes de l’escola van voler dedicar a la seva enyorada companya Marta. Escola L'Esqueix

Esports CROS ESCOLAR A MONISTROL DE CALDERS

El diumenge 24 de novembre es va celebrar una nova jornada del cros escolar, organitzat pel Consell Esportiu del Bages i l’Ajuntament de Monistrol de Calders i amb la col·laboració de L’Escola L’Esqueix, l’AE Monistrolenca i la Diputació de Barcelona. El lloc de sortida de les diferents curses va ser el camp de futbol i el circuit era urbà sobre asfalt, cosa que va ser criticada pels participants. Molta gent no sabien com entrar ni sortir del poble amb vehicle ja que la majoria d’accessos estaven tancats i no se n’havia informat prèviament. A continuació us detallem els resultats de les diferents curses i la classificació dels corredors de la ZER Moianès-Ponent (entre ells molts monistrolencs): Cadet Masculí: 1 r. Miquel Cruz (IES Miquel Bosch i Jover) Cadet Femení: 1 r. Martina Call (IES Miquel Bosch i Jover) Infantil Masculí: 1 r. Jan Perau (INS Lacetània), 4t. Gerard Cabrera (ZER Moianès-Ponent) Infantil Femení: 1 r. Abril Francitorra (Escola Catalunya) Aleví Masculí 2008: 1 r. Joan Guiteras (Escola Josep Orriols) Aleví Femení 2008: 1 r. Maria Massegú (La Salle Manresa), 2n. Estel Saiz (ZER Moianès-Ponent). Aleví Masculí 2009: 1 r. Guiu Cors (Paidos Sant Fruitós), 2n. Jan padrós (ZER Moianès Ponent), 5è. Marc Roma (ZER Moianès Ponent), 9è. Daniel de la Cruz (ZER Moianès Ponent). Aleví femení 2009: 1 r. Roser Chavala (escola Joviat). Benjamí Masculí 201 0: 1 r. Ricardo Oca (Escola les Bases), 7è. Gael Blanquart (ZER Moianès Ponent). Benjamí femení 201 0: 1 r. Eulàlia Jou (Vedruna Manresa) Benjamí Masculí 2011 : 1 r. Jonay Carrillo (Escola Francesc Macià), 4t. Pau Altarriba (ZER Moianès Ponent). Benjamí femení 2011 : 1 r. Iara Suarez (Col·legi Oms i de Prat). Prebenjamí Masculí 201 2: 1 r. Arnau Molina (Escola Flama). Prebenjamí femení 201 2: 1 r. Júlia Planas (Escola Joviat). Prebenjamí masculí 201 3: 1 r. Damià Bujon (Escola Sant Jordi Fonollosa), 2n. Nil Altarriba (ZER Moianès Ponent), 11 è. Llibert Jò (ZER Moianès Ponent), 1 6è. Jan Català (ZER Moianès Ponent). Prebenjamí Femení 201 3: 1 r. Núria Ponti (Escola La Sèquia) I en les categories Mini hi van participar els següents corredors de la ZER Moianès Ponent: Loïc Blanquart, Vera Moreno, Abril Piñol, Arlet Serrano, Aleix Perarnau, Pau Català, Ian Bosch. La Redacció

Parlem amb... Ara fa just un any vàrem fer una entrevista al Josep Maria Torné (Jan) en motiu de la publicació del seu primer llibre «Molta terra catalana a l’Havana» (volum 1 ), que precisament uns dies abans (el 23 de desembre del 201 8) havia presentat a la Sala Petita de Monistrol de Calders. Doncs ara, just un any després, hem cregut oportú fer-li de nou l’entrevista d’aquesta secció del Clot per tal que ens ampliï la informació sobre el llibre, ara que ja ha sortit el volum 2. - Ara fa un any vas publicar el llibre "Molta terra catalana a l'Havana" (volum 1). Ara has publicat el volum 2. Ens pots explicar una mica el seu contingut? - Abans de res, haig de manifestar que, el fet que el llibre s’hagi editat en dos volums, va ser una iniciativa de l’editorial i no pas meva. Si hagués estat per mi, jo hagués englobat tot el contingut del llibre en un sol volum. Anant a la vostra pregunta, en el segon volum hi podreu trobar més casos d’emigrants catalans a l’Havana, amb capítols dedicats a: Lluitadors per la llibertat de Cuba; Hostaleria i espectacles; Científics, intel·lectuals, eclesiàstics i artistes; Elaboradors de rom; Botiguers; Associacions sense ànim de lucre i institucions religioses; Banca; Indústria del sabó; Construcció; El modernisme a l’Havana; El Titànic i els seus passatgers catalans;

i Barcelona a l’Havana. En aquests capítols hi surten tot un reguitzell de personatges, entre els quals podria destacar: el polifacètic gironí Xavier Cugat, violinista precoç, difusor de la música llatina arreu del món i descobridor d’unes quantes vedets de Hollywood; el pare jesuïta Benet Vinyes, una figura de la ciència meteorològica, personatge gairebé desconegut a Catalunya, però molt valorat i respectat per la comunitat científica internacional; Facund Bacardí, fundador de l’empresa d’elaboració de rom que porta el seu nom, encara avui dia de les més importants del món en el sector de begudes alcohòliques; la família Crusellas que, a base de diversos casaments, es va emparentar íntimament amb la nissaga de fabricants tèxtils Berenguer d’Artés, localitat on encara es conserva el Parc Crusellas, antiga propietat de la família. Julia Padró, passatger del Titanic que anava a Cuba via Nova York per obrir un negoci, que va sobreviure de forma miraculosa al naufragi, i que, finalment, aconseguí portar a terme el seu objectiu original. També, ni que sigui de resquitllada, hi surt esmentat com a component d’una de les orquestres catalanes que sovint actuaven a la capital cubana, el músic Rudy Ventura. Val a dir que, la gent d’una certa edat, encara recordem les seves sovintejades actuacions a Monistrol i també al Camp Nou. Apart de tot això, hi trobareu la bibliografia, amb més de dues-centes referències, per qui encara vulgui ampliar més la informació del tema. - Ens pots explicar la informació general del segon volum: editorial, fotografia, pròleg, preu, on trobar-lo,...? - El preu i l’editorial són els mateixos que els del primer volum: 24 Eur. i Editorial Gregal, de pròleg no en porta perquè ja va sortir al primer volum, l’ISBN és: 978-84-1 7660-50-5. Es pot trobar a la majoria de llibreries, a Amazon i, a Monistrol, a cal Ponsa. - Del primer volum en vas fer una presentació a Monistrol i a d’altres indrets. Ens pots explicar on el vas presentar? Com van les vendes? i del segon volum, tens previst fer-ne presentacions? - Primer de tot cal dir que, tot i que el segon volum encara no estigués disponible, jo ja vaig presentar els dos volums, ja que, en totes les presentacions, sempre hi vaig parlar del llibre sencer. Amb només el primer volum disponible, a part de la presentació a Monistrol n’he fet: al Moianès, a Moià; al Bages, a Artés i Manresa; al Vallès occidental, a Sabadell, Sentmenat i Sant Cugat del Vallès; a la Selva, a Lloret de Mar; al Gironès, a Girona; a la Garrotxa, a Olot; al Garraf, a Sant Pere de Ribes; al Tarragonès, a Tarragona; al Baix Camp, a Reus; a la Conca de Barberà, a Montblanc i Rocafort de Queralt; i a la Ribera d’Ebre, a la Palma d’Ebre, poble dels meus avantpassats. 10

Amb el llibre sencer disponible (primer i segon volum), ja he fet la primera presentació a Vilanova i la Geltrú. La segona, està programada el 1 3 de gener a Terrassa, a l’Ateneu Terrassenc, amb la participació de l’escriptor Vicenç Villatoro. Posteriorment n’aniré fent en altres localitats, inclosa la ciutat de Barcelona. També haig de dir que, estic pendent que em cridin per fer-me una entrevista en relació al llibre, al programa Planta Baixa de TV3. Les vendes diria que van bastant bé, sempre tenint en compte que es tracta d’un llibre d’Història, que habitualment, no tenen grans volums de vendes. Del primer volum, crec que anem pels 500 exemplars. El cas curiós és que, en les presentacions de llibres, en general se’n venen més als pobles petits que a les grans ciutats, i no és perquè hi sigui més conegut, perquè, per exemple, a Rocafort de Queralt se’n van vendre molts i al poble no em coneixia ningú. Deu ser veritat allò que em va dir una vegada un conegut de la Palma d’Ebre resident a Barcelona: “hi ha més talent per metre quadrat a la Palma d’Ebre (i per extensió als pobles petits), que a Barcelona (i per extensió a les ciutats)!!”. Cal esmentar també que, la Universitat de Miami ha demanat els dos volums del llibre per a la seva biblioteca especialitzada en temes de la història de Cuba, que diverses persones nord-americanes d’origen cubà, descendents de catalans, m’han fet saber que han comprat el llibre per Amazon, i que, el MH president Carles Puigdemont disposa del primer volum que li vaig lliurar personalment a Brussel·les. - En l’entrevista sobre el primer llibre ens comentaves que no tenies previst publicar-ne cap altre, ens deies «m’he buidat i ara necessito tornar-me a omplir» (paraules del Pep Guardiola). Continues pensant el mateix o bé ja t’has «omplert»? - Doncs encara segueixo pensant el mateix, no us podeu imaginar l’esforç personal i, perquè no dir-ho, econòmic, que suposa escriure i publicar un llibre d’aquesta mena, sobretot si es vol fer amb el màxim rigor històric. De moment, ja en tinc prou amb l’organització de les properes presentacions. Tanmateix, no descarto del tot, d’aquí a un temps, començar un altre projecte. - Ens pots explicar algunes anècdotes relacionades amb les presentacions del llibre? - N’hi ha algunes, però la que crida més l’atenció és la que es va esdevenir a la presentació de Sabadell, a la sala d’actes del Gremi de Fabricants. Al final de l’acte, es va acostar a la taula perquè li signés el llibre una senyora, de molt bon veure per cert, cubana d’origen català, la qual em va recomanar que mirés de presentar el llibre en una exposició sobre la Guerra de Cuba (1 895-1 898) que se celebrava aleshores al museu del monestir de Sant Cugat, per a la qual, ella i el seu marit havien cedit la majoria del material d’exposició relacionat amb el tema. Jo li vaig contestar que, ja havia visitat l’exposició i que, precisament, estava pendent des de feia bastants dies que el director del museu em truqués per organitzar la presentació. Aleshores, ella em digué “no pateixis que et trucarà demà mateix”. No cal dir que vaig quedar sorprès per aquesta contundència en la seva resposta, però, val a dir que, l’endemà, rebia la trucada per part del director. Al final, vaig fer la presentació a Sant Cugat, amb la participació del marit de la senyora cubana, que resulta que era... en Joan Franquesa, vicepresident del Barça en temps de la presidència de Jan Laporta. Resulta que, en Franquesa és un gran afeccionat al tema històric de la relació de Catalunya amb Cuba i fou ell mateix qui se’m va oferir per fer la presentació de l’acte. Des del Clot desitgem al Josep Maria que continuï amb tant d’èxit la presentació dels seus dos volums del llibre i que les vendes continuïn augmentant. Alba Jornet/Jaume Musarra

Safareig •

Naixements

Per algunes famílies monistrolenques els reis es van avançar i abans d’acabar l’any ja els hi van portar el millor regal. Des del Clot donem l’enhorabona a l’Anna Jo i al Marc Puigmartí per la seva primera filla, la Iona. També a l’Isahac Ponsa i a la Jessica Ruiz per la seva filla Maria i, a la Lluna escayola i el Sisco pel naixement de la Maia. A totes les famílies, un calorós escalf. • Nandu Jubany al programa "Els meus pares" de TV3 Sempre sorprèn i fa il·lusió engegar la televisió i veure a gent coneguda. El passat mes de desembre a “Els meus pares”, el programa en què la Gemma Nierga entrevista als pares de gent famosa, va tenir com a protagonista el Nandu Jubany i a la seva mare. El Nandu és un dels xefs més conegut pels monistrolencs i tots aquells qui van mirar el programa van poder saber molt més de la seva carrera professional però també tot el que pensen d’ell els seus familiars més pròxims, sobre les entremaliadures que feia pel poble, les seves ganes per ser motorista i els secrets més ben guardats de les seves millors receptes. • Direcció prohibida en un tram del carrer de l'escola Per tal de prevenir accidents de trànsit a la zona propera a l’escola donat el gran perill que suposa l’alt volum de cotxes concentrats en l’hora d’arribada i recollida de la mainada, l’ajuntament ha decidit prohibir circular en direcció de baixada el petit tram de carrer que uneix la carretera de Saladich amb el carrer Llevant ja que és on es podrien produir situacions de màxim risc. La curiositat és que durant uns dies va coincidir la senyalització de prohibició amb una altra senyalització que indicava que aquell era l’accés correcte per als vehicles per anar a l’escola i altres equipaments municipals. Sortosament, al cap de poc temps es va corregir l’error. Però molta gent que condueix pel poble tal com ho ha fet sempre i que no mira els senyals de trànsit segueix baixant pel carrer com ho ha fet sempre, però ara en direcció prohibida. Per tant, pel que pugui ser, no us en refieu. • Caminades organitzades pel Consell Comarcal del Moianès Se sap que el relleu suau de la nostra comarca facilita les travesseres a peu entre les poblacions que la formen, per això, des de fa un temps que el Consell Comarcal del Moianès proposa moltes passejades per conèixer tots els entorns del nostre territori. Són excursions pensades per a gent jubilada i es fan entre setmana. Es fan excursions de tota mena i amb nivells de dificultat diversos. A Monistrol de Calders ja se’n va fer la primera, esperem que no sigui l’última. • Programa de Nadal Durant el mes de desembre i gener a Monistrol hi ha un gran ventall d’activitats nadalenques programades, tant per a grans com per a petits, per convertir aquests dies sense escola i feina en els dies més divertits i emocionants. La programació d’aquestes festes s’ha estès des del cap de setmana del 6 i 7 de desembre fins el 6 de gener amb una gran varietat d’activitats i fins i tot un concurs d’engalanar façanes per a veure quina casa veïna del poble feia més goig. El resultat d'aquest concurs fet públic durant la nit de reis al pavelló fou el següent: - Premi a la façana més espectacular per la Judith Hom del Carrer Torrent, 23. - Premi a la façana més original per l'Esther Alvarez del Carrer Llevant, 11 . - Premi a la façana més sostenible, ex aequo a Patrice Blanquart del Carrer Mallola, 11 i a Cal Xei del Carrer Sant Llogari, 1 3. Enguany, però, també s’ha cregut interessant promoure activitats que divulguessin el reciclatge i l’anticonsumisme. Durant aquests dos mesos a l’ajuntament hi havia la botigueta d’intercanvi i recollida d’ampolles de cava, iniciatives per promoure un consum més responsable. Amb els petits detalls s’aconsegueixen grans reptes.

•

El Diari d’Anna Frank

Hem deixat enrere el 201 9. Precisament ara fa 30 anys que una colla de joves del grup de teatre del Centre Parroquial va estrenar l’obra «El diari d’Anna Frank», una de les obres de més bon record per l’entitat, tant per la temàtica com pels premis aconseguits en concursos. Un aplaudiment a tots els que van fer possible el gran muntatge: els tècnics, els encarregats del muntatge audiovisual, el director (Antoni Garcia) i els 1 0 actors i actrius (Montse Catot, Jaume Musarra, Roser Ribera, Núria Ponsa, Arcadi Ponsa, Montserrat Monrós, Josep Ma. Riera, Albert Prat, Alba Jornet i Josep Urpina). Ha plogut molt des de llavors, però el teatre segueix viu a Monistrol i s’han aconseguit molts nous reptes. Gràcies a tots els que ho heu fet possible. • De nen Jesús a Verge Maria Hi ha situacions i imatges que ens fan adonar que el temps passa molt de pressa. Aquest n’és un clar exemple: en la portada del Clot número 1 d'ara fa 30 anys hi podem veure el Quim Marcet (Sant Josep) i la Nuri Hom (verge Maria) amb un nadó als braços. Ells no eren els pares de la criatura, sinó els tiets. El nen Jesús no era un nen, sinó una nena. La nena en qüestió és l’Anna Jo, que en el naixement del 2020 ha passat de nen Jesús a Verge Maria i que està acompanyada del Marc Puigmartí (sant Josep) i que té en braços la seva filla Iona. Curiositats!!!

La Redacció

Joc de (pan)cartes a Monistrol de

e Calders, busquem el millor pancartista...

La comarca • Collsuspina planifica millores al carrer Major i l'entorn de l'escola

L'Ajuntament de Collsuspina vol posar solució als problemes de mobilitat que sovint es generen al carrer Major i a l'entorn de l'escola Els Ventets, per la confluència de vehicles i vianants en dos espais molt concorreguts. El carrer Major és la via principal de pas, lloc d'aparcament espai de càrrega i descàrrega; i el voltant de l'escola presenta algunes inseguretats, amb voreres estretes i per l'acumulació de vehicles. Davant d'aquesta situació, la Diputació ha fet un estudi per buscar les millors solucions.

• El nucli antic d'Oló reviu el seu passat amb el pessebre vinent

El nucli antic de Santa Maria d'Oló es va transformar el cap de setmana del 1 4 i 1 5 de desembre en un gran escenari nadalenc per acollir la setena edició del peculiar Pessebre Vivent d'aquest municipi. Més de 1 .200 persones van gaudir de les escenes que rememoraven el pessebre. Al pessebre s'hi podia veure com treballaven els terrissaires, els ferrers, els cistellers i els fusters. No hi va faltar tampoc un racó dedicat als herbolaris i algunes entrades de cases reproduïen imatges típiques com la d'un dinar de festa o un esmorzar de taverna.

2020

• La xarxa de fibra òptica arribarà a sis dels deu municipis del Moianès durant el

El Govern invertirà un total de 900.000 euros a desplegar la xarxa de fibra òptica a Moià durant el primer semestre de l'any vinent. El projecte de desplegament al Moianès també inclou cinc municipis més: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina i Santa Maria d'Oló, però en aquest cas el Govern subvencionarà la meitat del cost i l'altra meitat anirà a càrrec de la Diputació de Barcelona. D'aquesta manera, es donarà cobertura al 91 % dels moianesos a finals del 2020. A la resta de municipis (L'Estany, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja), l'objectiu és que la xarxa arribi abans del 2023.

comarca

• El Moianès té el tant per cent més elevat d'alumnes que estudien fora de la

El Moianès és una de les comarques de Catalunya en què els alumnes que cursen ensenyaments no universitaris es veuen més obligats a desplaçar-se. Segons dades fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents al curs 201 8-201 9 i que agrupa tot els estudiants de primària i secundària (inclosos batxillerats, mòduls i cicles formatius), el Moianès és la demarcació de tot Catalunya amb el percentatge més elevat d'alumnes que hi resideixen, però que estudien fora de la comarca. Gairebé un de cada quatre: 51 5 d'un total de 2.21 0.

• Un formatge de cabra de pell florida del Moianès, escollit el millor del món

El 'Sarró de cabra' de Formatges Montbrú ha sigut reconegut recentment com el millor formatge de cabra de pell florida del món al World Cheese Awards, el prestigiós certamen internacional del món del formatge, que s'ha celebrat a la ciutat de Bergamo (Itàlia). A més, aquest ha sigut l’únic formatge català premiat a la categoria més alta, de la qual només formen part 84 formatges d’arreu del món. El ‘Sarró de cabra’ és un formatge suau, mantegós amb un punt cítric que es fon a la boca, i d’un color blanc impecable. És un dels formatges més coneguts, i també reconeguts, de Montbrú, fet a mà i lligat amb drap, el que li dóna aquesta forma tan característica. Teresa Puig

Finalment serà aquí la ubicació definitiva d'aquests WC públics?

Aquest Bones Festes tan lluminós al revolt de la piscina estava pensat per evitar les gelades (amb l'escalfor que desprenia) en una zona tan obaga o bé per tenir llum i poder celebrar el Nadal com cal les bestioles que viuen per allà?

Davant la confusió que crea el calendari del 2020 editat per l’ajuntament ens veurem obligats a tenir-ne un altre al costat per saber quins són en realitat els dies festius? (no fos cas que anem a treballar un dia que no toca o bé que no ens presentem a la feina quan toca)

La forta pujada de l'IBI anunciada provocarà que més persones posin en venda les seves propietats?

El celler EL VI ESCUMÓS ANCESTRAL D’acord amb l’actual tendència generalitzada de donar valor als productes naturals elaborats amb procediments artesanals, està començant a despuntar un nou tipus de vi escumós elaborat amb el denominat mètode ancestral. És ben sabut que la majoria de vins escumosos de qualitat que es produeixen a moltes zones vinícoles del mon, s’elaboren amb l’anomenat mètode tradicional o mèthode champenoise, que com gairebé tothom sap, es fonamenta en un vi base tranquil de baixa graduació (uns 11 º) elaborat amb raïms veremats quan encara no estan del tot madurs, el qual, després d’afegir-li sucre (uns 24 g per litre) i llevats, s’introdueix en botelles de vidre resistents a la pressió, on la mescla sofrirà una segona fermentació, en el transcurs de la qual, el sucre serà totalment consumit pels llevats i transformat en alcohol i gas carbònic (CO2), que és el que produeix les bombolles. D’altra banda, el mètode ancestral del qual parlem avui, tal com indica el seu nom, és el que es feia servir en el segle XVI, quan, de forma accidental, es van elaborar les primeres botelles de vi escumós a la ciutat occitana de Limós (Limoux en francès), propera a Carcassona. El fet és que, els viticultors de la zona, tenien el costum d’embotellar el vi encara jove, el qual, a causa del fred de l’hivern, de vegades no havia completat la seva fermentació i encara contenia una petita part de sucre residual. Aleshores, a la primavera, quan pujava la temperatura, es reprenia espontàniament la fermentació del vi contingut dins de les botelles, la qual cosa feia que el gas carbònic produït les fes esclatar gairebé totes, però a les poques que quedaven senceres, els viticultors hi van descobrir un producte fins aleshores desconegut, amb un gust i una textura insòlits, el vi escumós. El mètode ancestral que hom fa servir actualment al nostre país consisteix a deixar fermentar el most procedent de raïms madurs en un dipòsit normal de fermentació, només fins que la quantitat de sucre residual quedi en uns 24 g per litre. En aquest moment, caldrà embotellar i tapar amb un tap corona el vi en les clàssiques botelles de cava perquè acabi el procés de fermentació en el seu interior i produeixi el gas carbònic que hi queda atrapat. En aquest cas doncs, només es produeix una única fermentació en dues tongades i en dos envasos diferents. Es tracta d’un procés una mica delicat, ja que, mentre es produeix la fermentació al dipòsit, i per tant va minvant progressivament la proporció de sucre del most a mesura que es transforma en alcohol, cal anar fent anàlisis constants fins que es comprovi que la proporció baixi, tal com s’ha dit abans, a uns 24 g de sucre per litre, moment en el qual cal embotellar ràpidament i sense encantar-se, sigui l’hora i el dia que sigui, ja que en cas de badar, quedarà poc sucre residual i, per tant, les botelles tindrien poca pressió. Cal apuntar també, que les habituals operacions posteriors d’envelliment en ampolla, remogut i desgorjament, es fan de la mateixa manera que es fa amb el mèthode champenoise, però en el cas que estem relatant, no se li afegeix mai licor d’expedició. Una altra característica distintiva és que, la majoria d’aquests escumosos, s’elaboren amb vins monovarietals. El resultat és un escumós més natural, lleuger i afruitat, amb característiques organolèptiques peculiars, que val molt la pena tastar. Totes les circumstàncies relatades, afegides al fet que aquest mètode, de moment, només estigui autoritzat per la DO Penedès (Clàssic Penedès), fa que es tracti d’un producte d’artesania, de producció limitada que només elaboren unes quantes caves de petita o mitjana dimensió. Tanmateix, l’escumós ancestral més reconegut internacionalment és el Blanquette de Limoux, elaborat 1 00 % amb raïm de la varietat local Mauzac, que elaboren a la mateixa regió pionera del mètode, per bé que, de forma curiosa, amb uns procediments i uns resultats diferents dels especificats abans. Que tingueu bon celler!! Pedru/Jan

Que diu que... PARAULES I EXPRESSIONS CATALANES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL (III) Déu n’hi do

Es tracta d’una expressió genuïna de la nostra llengua que, en l’aspecte gramatical, pot ser tant una interjecció com un adverbi. Honestament, no es pot afirmar que, avui dia, estigui en risc d’exclusió, però no és estrany que ho pugui estar en el futur pel fet que no té cap mena de traducció directa a l’espanyol. De fet, de vegades, hom la substitueix -amb poca cura- per l’expressió no està mal, o bé per la paraula bastant.

Exemples: • • • •

Déu n’hi do el que hem arribat a gastar per les festes de Nadal. Que heu trobat gaire cua a l’autopista per entrar a Barcelona?. Déu n’hi do! A la Molina hi feia un fred que déu n’hi do. Vols dir que has pagat seixanta euros per aquest àpat?, Déu n’hi do!

Per cloure la qüestió, farem esment d’una curiosa anècdota històrica que té relació amb el tema d’avui: L’any 1 860, la reina Isabel II visitava Sabadell convidada pel prohom Pere Turull i Sallent, un important industrial, comerciant, financer i polític sabadellenc, conegut en el cercle de l’alta societat madrilenya com “el rico catalán”. L’alcalde de la ciutat era aleshores un tal Viloca, un tanoca analfabet, protegit i home de palla del cacic Turull, que era realment qui remenava les cireres a la Casa Gran. Com a primera autoritat local, Viloca viatjava a la mateixa carrossa de la reina mentre desfilaven per la Rambla de la ciutat entremig dels badocs habituals. De cop i volta, un pobre pidolaire s’atansà a la carrossa reial per tal de demanar una caritat. Tot seguit, la reina obrí la bossa de mà i li donà una moneda de plata. El pobre home, gens avesat a una almoina tan esplèndida, exclamà meravellat: “Déu n’hi do!”. Aleshores, la reina, com que no entenia què havia dit aquell home, s’adreçà a l’alcalde perquè li ho expliqués, i aquest, fent gala del seu suposat domini de la llengua espanyola, li traduí tot cofoi d’aquesta manera: “dise que Dios la dé”, una traducció, per cert ben peculiar, de la nostra intraduïble expressió d’avui. Jan

La cuina ESPINACS AMB PERNIL

Es tracta d’un plat lleuger, barat i saborós, adient per als castigats estómacs i butxaques de després de les festes de Nadal, Cap d’any i Reis.

Ingredients per a 4 persones

• • • • •

Espinacs frescos (quantitat al gust de cadascú) 2 patates Ceba ratllada (quantitat al gust de cadascú) 400 gr de pernil dolç tallat en llesques gruixudes Oli d’oliva extra verge i sal

Preparació

Bullim una mica els espinacs, els escorrem bé i els reservem. Pelem les patates a daus petits i les fregim fins que quedin ben daurades. Les retirarem i les reservem amb paper absorbent de cuina perquè perdin oli. Tallem el pernil a daus petits i el saltegem. Els retirem i, en el mateix oli, fem la ceba fins que quedi toveta, llavors hi afegim i saltem els espinacs durant tres o quatre minuts. Salem, hi afegim les patates i remenem. Amb l’ajut d’una anella o d’un bol repartirem els espinacs i les patates en un plat i hi posarem damunt el pernil. Retirem l’anella i amanim amb un rajolí d’oli. Si es vol, com a guarnició, es pot acompanyar d’un ou dur tallat pel mig. Bon profit! Nati Jobal / Cal Jan

El temps PRECIPITACIONS NOVEMBRE: PRECIPITACIONS DESEMBRE: TOTAL PLUJA ANY 201 9:

32 l/m 2 86,5 l/m 2 486 l/m 2

GENER:

- Dia 1 : el sol sortirà a les 8:1 7 i es pondrà a les 1 7:32 (9h i 1 5m de claror) - Dia 3: lluna en quart creixent a les 5:47 - Dia 1 0: lluna plena a les 20:22 - Dia 1 7: lluna en quart minvant a les 1 4:00 - Dia 24: lluna nova a les 22:43 - Dia 30: el sol sortirà a les 8:04 i es pondrà a les 1 8:05 (1 0h i 1 m de claror)

FEBRER (29 dies, any de traspàs):

- Dia 1 : el sol sortirà a les 8:03 i es pondrà a les 1 8:07 (1 0h i 4m de claror) - Dia 2: lluna en quart creixent a les 2:43 - Dia 9: lluna plena a les 8:34 - Dia 1 5: lluna en quart minvant a les 23:1 8 - Dia 23: lluna nova a les 1 6:33 - Dia 29: el sol sortirà a les 7:27 i es pondrà a les1 8:41 (11 h i 1 4m de claror)

TEMPERATURES

Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile

Cartes En memòria d’en Pepet Mussarra El Pepet era una gran persona. Vàrem caçar junts la becada durant 1 0 anys i al seu costat vaig aprendre molt. Es coneixia molt bé el terreny, el nom de totes les vinyes del terme, les fonts, el te de roca, tots els boscos,... però el més important és que era una persona senzilla, però al mateix temps molt sàvia. Cada any li portàvem una becada i així fèiem un repàs dels temps passats, parlàvem dels gossos que havíem tingut, sobretot d’en Jack, el seu pòinter. El trobaré a faltar. Que descansi en pau. Ramon Furriols Solà

Calaix de sastre

CARTES DE EL SALVADOR CAPÍTOL XCI

Després de faltar a la meva cita amb els escrits en l’última edició per motius familiars de força major, us segueixo relatant la meva visita als Estats Units i el Gran Canyó del Colorado. Per si no us en recordeu, us havia deixat a migració, amb el passaport embargat i a punt de ser registrat a la divisió d’agricultura. La cua de gent era immensa. Particularment indis amb farcells gegants. El temps passava i la cua avançava molt lentament. Jo em fixava en els policies de duanes i la seva permissivitat a l’hora de fer la inspecció. Un d’ells, al fer passar al següent de la fila, només llençava els paquets dins de la cinta dels raigs X, desbloquejava el passaport i feia passar al següent. L’altre agent obria les maletes, mirava els productes, feia moltes preguntes i fins i tot marxava per fer anàlisis de substàncies il·lícites. Jo pregava perquè em toqués el primer, però evidentment no va ser qui em va tocar. El segon inspector em va preguntar què portava, i al respondre-li va posar el seu major interès en els fesols. Es pensava que encara eren verds i dins la beina. Al veure que eren crus, va mostrar una mica de sorpresa però els va passar pel tamís de totes formes, buscant organismes vius que poguessin venir incrustats. Al no trobar res va passar al següent producte. Em va obrir els tamales, el formatge, i per últim el pollastre fregit del “Pollo Campero”. Sí amics, als salvadorencs dels USA els hi encanta que els portin pollastre fregit del seu petit país. Finalment, després d’una hora d’embargament de passaport, de cua darrera d’una munió d’indis, i de la inspecció de duanes, vaig poder accedir als Estats Units d’Amèrica. A la zona d’arribades m’esperava la meva neboda Laura (amb qui faria el viatge en cotxe) i la seva millor amiga Ngen; una vietnamita que estava estudiant el doctorat a la universitat de Texas. Amb les dues ens vam dirigir cap a Grand Prairie, una ciutat propera a Dallas per fer els últims preparatius a casa de la mare de la Laura, es a dir, la meva cunyada. La casa de Grand Prairie es com la que tots teniu al cap de les pel·lícules. Barris residencials de cases amb el garatge i la gespa a la part de davant, on els nens recorren els carrers demanant “trick or treat” (truc o tracte) a la nit de Halloween. Eren les dotze del migdia. Vam dinar compartint conversació amb l'Olívia (la cunyada), els seus fills Franklin i Jacqueline, a més de la pròpia Laura i Ngen. Després d’omplir una mica la panxa, ens vam dirigir a uns grans magatzems de venda a l’engròs molt coneguts anomenats Costco. Allà vam adquirir productes varis de menjar i begudes per suportar el llarg viatge fins a Los Angeles. Jo també vaig aprofitar que la tecnologia és més barata als Estats Units per comprar un disc dur extern i un dron que utilitzaria per treballar a El Salvador, i que de moment em serviria per filmar boniques preses des de l’aire dels diferents llocs que visités. Cap a les quatre de la tarda, teníem l’Honda Fit preparat amb tot el necessari. La part de darrera plena amb dues maletes, una nevera gegant, sacs de dormir i estores. Començava una travessia de més de 2000 quilòmetres on m’adonaria de la immensitat dels Estats Units. Carles Fernàndez

HISTÒRIA DE L'AUTOMÒBIL

En aquest nou número del Clot no us porto cap article de cap marca ni model de cotxe, sinó una qüestió que preocupa molt a propietaris i aficionats als vehicles d’època. Es tracta d’un nou impost que creiem que és del tot injust, ja que es castiga l’antiguitat del vehicle per sobre de moltes altres qüestions. TV3 es feia ressò d'aquesta noticia: La Generalitat vol aplicar l'impost al CO 2 dels cotxes el 2020 i recaptar 40 milions El 2020 la Generalitat aplicarà l'impost català a les emissions de CO 2. L'objectiu per aquest primer any és recaptar 40 milions d’euros. Primer recaptaran uns 40 milions d’euros. Això s'augmentarà progressivament fins als 1 50 milions, segons les nostres estimacions. L'impost que es prepara afectarà més de tres milions i mig de vehicles, que pagaran impostos pel CO 2 que emeten a l'atmosfera: de 7 a 1 28 euros en funció del vehicle. Els més vells i més contaminants pagaran més. Després d’aquesta notícia als propietaris del cotxes clàssics ens han sorgit molts dubtes, ja que a la llei aprovada l’any 201 7 hi havia un sèrie de fórmules per aplicar als cotxes més antics i que no porten a la seva fitxa tècnica quina quantitat exacte de CO 2 emeten a l’atmosfera. Un dels dubtes és que aplicant la fórmula tal qual, de la llei aprovada al 201 7, per exemple un Mini del 1 974 pagaria sobre 300€ d’impost anual, un ALPINE de 1 965 uns 390€ o un Ford A de 1 927 sobre els 600€. Veurem si és així o hi haurà un topall màxim per vehicle com citen algunes fonts consultades. Tot això sembla una bestiesa ja que cal recordar que els vehicles clàssics no són vehicles d'ús habitual ni molt menys, molts vehicles no surten del garatge dels seus propietaris més de 2 o 3 vegades l’any per participar en algun dels rallis que es porten a terme per tot el nostre territori. Cal tenir present que l’automòbil té un paper essencial per entendre part del nostre patrimoni cultural i industrial. Per altra banda és una gran despesa per qualsevol propietari d’un vehicle clàssic ja que s’afegiria al cost que suposa mantenir qualsevol vehicle clàssic en bon estat. Tots o gairebé tots estem totalment d’acord que s’han de prendre mesures dràstiques, el canvi climàtic és una realitat preocupant i això ja gairebé ningú ho posa en dubte, però també creiem que les lleis s’han de aplicar bé perquè siguin efectives, hi ha diverses raons per pensar que és un llei feta a corre-cuita. El RACC en cita algunes que diuen textualment: El nou impost sobre les emissions de CO2 per alguns vehicles a motor no serviran per assolir l’objectiu que persegueix que és la reducció de les emissions de diòxid de carboni…

Per què no és just? 1. No incidirà sobre les emissions efectives de CO2

La taxa impositiva grava tots els vehicles, especialment als de més antiguitat, però hi queden exempts els vehicles pesants, que són els que generen més CO 2 . Així mentre un turisme d’alta gamma, que genera al voltant de 1 50 g de CO 2 per Km pot pagar més de 80 € anuals, un camió que desprèn 4 vegades més de CO 2 està alliberat de pagar aquesta taxa. No respon, per tant, al principi de qui contamina paga. A més l’import de l’impost no depèn dels Km recorreguts: el fet de gravar la propietat del vehicle pot comportar que una persona que circuli de forma habitual pagui la mateixa quantitat que una persona que utilitzi el vehicle ocasionalment. No dependre dels Km recorreguts també fa que el gran volum dels vehicles que estan de pas pel nostre territori també en quedin exempts. 2. Ja hi ha altres impostos que graven les emissions de CO2

L’impost de matriculació: grava el mateix fet imposable en la compra del vehicle. L’impost d’hidrocarburs: la Generalitat ha optat per posar un suplement de 4,8 cèntims per litre de carburant comprat a Catalunya. Això suposa una recaptació addicional d’uns 21 5 milions d’euros/any. Aquest suplement és addicional als aproximadament 40 cèntims per litre de carburant que paguen tots els conductors espanyols per normativa estatal. Per aquest concepte els catalans paguem 1 .950 milions d’euros/any.

3. L’impost arribarà tard ja que la normativa europea ja preveu que al 2020 les emissions mitjanes dels vehicles siguin de 95 g CO2 /Km

La UE obliga els fabricants automobilístics a reduir les emissions mitjanes dels vehicles nous que posen a la venda. Al 2020, el llindar estarà en 95g CO 2 /Km i el 2025, s’estima que en 75 g. 4. La gent està comprant cotxes de menors emissions de CO2.

L’any 201 5, 2/3 parts dels cotxes venuts a Catalunya emetien per sota dels 1 20 g CO 2/Km. 5. Cal tenir en compte els costos de gestió de l’impost

Per una part les restriccions al trànsit en algunes de les nostres principals ciutats i per altre banda l’impost al CO 2 no sabem quina repercussions tindran. Conclusions: que no sabem encara el perquè els propietaris dels cotxes clàssics no gaudiran de la bonificació d’aquest impost com en alguns països europeus, ja que només suposa el 0’07 de tot el parc de vehicles de l'estat, no sabem el perquè es penalitza més l’antiguitat del vehicle, quan l'antiguitat no és un factor determinant, ja que no és proporcional als grams de CO 2 que expulsen a l’atmosfera. Un exemple fàcil d’entendre i que demostra que la llei està mal feta. Un Ford T del 1 909 “NO CONTAMINA MÉS” que un Ferrari de 201 8, segons la formula pagaria mes diners el Ford T que el Ferrari. El Ferrari es pot fer servir a diari sense límit de km gastant 25 litres de gasolina els 1 00 km, i el Ford és d’una col·lecció que no surt cap cop l’any a la carretera, només està exposat! La formula que castiga l’antiguitat és aquesta. Base imponible=(0,011 49 x centímetres cúbics) + (3,879 x potencia fiscal) + (0,04008 x massa en ordre de marxa) + (0,009541 x tara) + (2,605 x edat del vehicle des de 1 º matriculació fins 31 .1 2.201 9) + 4,35 Exemple en un cotxe real: Mini cooper 1 300 de 1 974: 0,011 49x1 275=1 4,65 + 3,879x1 0,1 6=39,41 + 0,04008x755=30,26 + 0,009541 x680=6,49 + 2,605x45=11 7,23 + 4,35 Total = 21 2,38 Multiplicat per la Base Imposable superior a 200: 1 ,40 Total quota tributària =297,34 per un Mini 1 300. Fixeu-vos que en la fórmula el que més puntua (55%) és l’edat del vehicle Ja només queda esperar la carta amb l’import de l’impost per cada vehicle clàssic i que cada propietari decideixi si li compensa seguir guardant part del patrimoni de tots a casa seva, amb tot el cost que això suposa, i la gran deixadesa per part de les administracions que demostren un cop més que per ells només són cotxes vells!!! Aquets dies he escoltat molts comentaris des de propietaris que volen vendre els seus vehicles perquè no poden fer front a més despeses, o fins i tot propietaris de grans col·leccions de vehicles clàssics que volen portar les seves col·leccions fora de Catalunya. Esperem pel bé de tots que algú hi posi seny i no es vegin els CLÀSSICS O CLÀSSIQUES com un problema sinó com a part del patrimoni del nostre país!!!!! Carles Moya

Els encants Anuncis gratuïts: Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 9383991 73 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

VENC 4 llantes de 1 6'' (2 van amb pneumàtic) marca Peugot, en molt bones condicions. 1 80 €

REGALO

BUSCO fotos, material, anècdotes... sobre la

Porta skis magnètic Skis antics per adult de 1 ,80 m. Skis carving per adutl de 1 ,70 m Mono ski sencer home negre Mono ski dona sencer fúcsia Botes ski seminoves n. 41 amb bossa Botes ski del 43 amb bossa

Telèfon 61 9 23 65 34 Carles

VENC

Telèfon 669 90 67 92 Marc

Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es. També podeu dir-m'ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l'època antiga o moderna.

Telèfon 93 839 80 38 / 689 79 21 54 Alba

Nevera semi nova, usada 4 mesos, en perfecte estat. Mides: 45 x 45 x 1 40 cm d'alt. Preu: 95 E

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i ho passaré a recollir.

Telèfon 620 82 09 95 Rosa

Telèfon 93 839 80 38 Alba

BUSCO samarretes de futbol noves, velles,

petites, grans... És igual si són de 1 a. Divisió o de 4a. Catalana, de futbol sala o de fulbito, de les que fèiem servir abans a l'estiu, Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra, Lopis, Masia del Solà, equips mítics d'aquella època.

Telèfon 61 9 23 65 34 Carles

ES VEN el terreny del pedró. 2.850 m 2 Telèfon 636 73 95 03

SOLUCIÓ El temps passa del número anterior:

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Josep Comas (Jordi Comas a coll), Fèlix Puigmartí (?Martí Ponsa a coll),

Montse Puigmartí, Maria Elena Morell, Feliu Ponsa, Jordi Jo, Montserrat Rocadenbosch (Mireia Jo a coll), Joan Santamans, Antoni Planas, Pilar Cerveró, Àngels Solà (Anna Guillen a coll), Maria Teresa Bosch, Pilar Bosch, Teresa Casarramona, Pepa Puig, Assumpció Puigmartí, Maria Estrada, Francisca Bosch, Maria Bou, Joan Puigmartí, Teresa Rodoreda. Hi ha algunes persones que, tot i el treball d'investigació, no hem pogut reconèixer i no hem pogut posar el seu nom.

El temps passa Aquesta foto té 70 anys, ja que està feta l'any 1 950. Aquestes noies tan mudades passajeven alegres a la sortida de l'església. Les coneixeu?