a nivell base, però en la competició de via olímpica hi ha molt poques gimnastes i de vegades competeixen només entre 10 o 11. Jo he aconseguit els següents resultats: Prèvies de Catalunya (14a, 5a i 5a), Final de Catalunya (3a general, sumant les notes de barra, paral·lela, terra i salt; i segona en l’aparell de salt) i en la final d’Espanya a Sevilla vaig aconseguir els mateixos resultats que a Catalunya (3a general i 2a en salt). Aquest resultat va ser sensacional i no me l’esperava ja que vaig passar una setmana molt dolenta amb la mort del meu avi i amb una tendinitis important que no em va permetre entrenar durant els dies previs a la final. El mes de maig també havia participat a Gijon en una prèvia del campionat d’Espanya i vaig quedar tercera. També vaig participar en un trofeu internacional a Andorra, però de la meva categoria només érem 3 participants i totes del gimnàs EGIBA, en aquesta ocasió vaig quedar primera. - Què suposa per la família tot això? - (Respon la Sara) Moltes despeses. S’ha de pagar tot: quota de gimnàs, roba, dret a competir cada cop que es participa en un campionat, viatge, estada,... I a part de tot això has de tenir la disponibilitat que els pares et portin cada dia a l’entrenament i les despeses del desplaçament i estada dels pares quan anem a competir. Nosaltres ja ens agafem aquestes activitats com unes vacances que fem repartides durant l’any i aprofitem per visitar coses dels llocs on competim. Molts cops no saps on es competirà fins un mes o mes i mig abans i tampoc no pots fer previsions a llarg termini. - Tens alguna anècdota per explicar? - Recordo que un cop en l’exercici de la barra vaig anar fent i de cop i volta vaig quedar-me sense barra i vaig anar a parar a terra. Un altre dia, en les paral·leles, en fer el “despegue” em vaig passar i vaig fer la volta endavant i llavors vaig haver de tornar a repetir. També recordo els dies previs al campionat d’Espanya amb la tendinitis a l’engonal que no em va permetre entrenar, fins i tot pensava que no podria anar a competir ja que no podia posar les cames a terra. La fisio em va portar a un metge i em van fer un tractament i al final vaig poder competir. Com a anècdota també puc dir que he competit amb la filla del Jordi Sànchez (el Lopes de Plats Bruts) que participa amb el Gràcia Gimnàstic Club de Barcelona. I en les competicions més importants he aconseguit quedar davant d’ella. Aquesta tardor sortirà un catàleg de roba d’esport on hi faig de model vestint diverses peces, algunes de les quals em van La Janina 3a classificada campionat Espanya a Sevilla regalar com a agraïment. I en acabar tant la Janina com la seva mare Sara coincideixen que és un esport molt sacrificat i poc reconegut. No hi ha ajudes de cap tipus, no s’emet res per les televisions, ni el campionat d’Espanya, cosa que en d’altres esports sí que es fa i la gent ho pot veure. També ens comenten que durant aquest curs la Janina ha participat en les competicions de cross i ha quedat subcampiona de Catalunya de la seva categoria. Des del Club Atlètic Manresa li van proposar que participés al cross per tal que el club aconseguís més punts amb les seves bones qualificacions, però a l’entrenador de gimnàstica no li va semblar bé la proposta ja que suposava un sobreesforç.
25