CLOT NOVEMBRE 2019 by Revista El Clot

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

n. 174

Novembre 2019

Editorial SENTÈNCIA VERGONYOSA

Després de dos anys de càstig sense judici per tal de coartar cap altra mobilització o desobediència civil, la maquinària del poder judicial ha afegit una resposta vergonyosa més al referèndum de l’1 d’octubre mitjançant una sentència que condemna als membres del Govern a penes d’entre 1 0 i 1 3 anys, a la Presidenta del Parlament a més d’11 anys, i a activistes a 9 anys de presó. Aquesta sentència demostra un rotund fracàs polític del govern del PP de Mariano Rajoy i l’actual Govern del PSOE de Pedro Sánchez, que han estat incapaços de gestionar aquest repte polític. Ells han estat els responsables d’una situació que ara ha desbordat les vies polítiques. Les editorials de la premsa d’aquests darrers dies també han anat en aquesta línia: «És un escarment: qui s’aparti de la llei serà castigat sense contemplacions.» «No és justícia, és venjança» «Espanya està disposada a dinamitar la democràcia per aplicar un càstig exemplaritzant» «Alguns poden pensar que la sentència posa el punt final al procés, a la independència. S’equivoquen» «Catalunya vol deixar de parlar d’independència i l’única manera de fer-ho és votant-la»

Amb la sentència les xarxes socials també han tret fum. Hi ha hagut convocatòries de tot tipus, des de l’ocupació de l’aeroport del Prat, talls de carreteres a tot el país, mobilitzacions pel centre de Barcelona i a moltes ciutats catalanes que han acabat amb diverses destrosses de material urbà i crema de vehicles i contenidors. Els estudiants ja porten quinze dies amb les classes aturades i es fa difícil preveure com acabarà tot plegat. Des de Catalunya es demana diàleg i des de l’estat espanyol no el volen oferir, pensant que si obren la porta al diàleg l’oposició se’ls tirarà a sobre i poden acabar perdent les eleccions el proper 1 0 de novembre. A Europa se’n fa ressò, però s’ho miren de lluny tot dient que és un problema que ha de solucionar l’estat espanyol. I, entremig de tot això, l’exhumació del general Franco, que també ha estat criticada per la manera com s’ha fet i el seguiment i publicitat que se n’ha fet. En fi, un gran embolic tot plegat. Esperem que a la propera editorial, amb l’entrada de l’any nou, la situació canviï i puguem donar notícies més positives. La Redacció

Què ha passat? DIADA DE L’11 DE SETEMBRE Els actes que la Comissió de l’11 de Setembre va organitzar per celebrar la Diada Nacional de Catalunya es van traslladar al cap de setmana següent pel risc de pluja. Així, el divendres 1 3 es va fer una marxa de torxes pels carrers del poble, amb unes quantes aturades on alguns monistrolencs van recitar diferents poemes. La sortida i l’arribada es va fer a la Plaça Nova, lloc on a l’acabament de la marxa es va llegir el manifest d'enguany. Més d'una cinquantena de persones varen participar en el recorregut i una vintena més van quedar-se a la botifarrada que seguidament es va fer a la Plaça. Malgrat la mica de pluja que al final va caure, es va poder fer un bon grup de persones que van petar la xerrada tot menjant els entrepans. L’endemà, el dissabte1 4, es va fer una caminada fins al Serrat de la Rectora per tal d'hissar-hi la nova estelada que ja s'havia deixat a punt el dia abans. Malauradament les poques persones que van fer la caminada, no arribaven a la desena, no van poder enlairar-la perquè algun brètol va tallar-ne el cable i va endur-se l'estelada. Uns dies després l'estelada va tornar a onejar en un dels punts més alts del nostre poble.

CURSA DEL SOT – 22 DE SETEMBRE DE 201 9

Tot i que aquest any costa molt que plogui, el Molina només tenia pronòstics apocalíptics pel cap de setmana de la Cursa del Sot. Primer havia de ploure 7 dies i 7 nits, l’endemà deia que només el cap de setmana, després només el diumenge, tot seguit que la depressió s’havia accelerat ... aurores boreals? No, semblava que aurores boreals no n’hi hauria! Finalment vam tenir un temps ideal. Dissabte a la tarda va fer un bon ruixat, que va deixar els boscos verds i el recorregut humit. Tot estava perfecte per una nova edició de la Cursa del Sot (i ja en van 9 !). El diumenge es va llevar emboirat i mica a mica es va treure les lleganyes per deixar-nos un dia ben assolellat. A les 9:00 del matí, es donava la sortida de la Mitja Marató del Sot, 21 quilòmetres intensos només pels més agosarats! La sortida es va retardar uns minuts per culpa d’uns petards que no es van voler encendre de cap de les maneres. La Mitja del Sot passava per la baga de la Païssa i enfilava cap als Salerots per tornar a baixar cap a Vall-llosera, la Sala, Rubió, el Molí d’en Sala ... La traca final, com ja és habitual, va ser la pujada fins a Trullàs ! (amb un “bonus track” fins a l’antena que alguns no s’esperaven!) A les 9:30 va sortir la Cursa del Sot i la Caminada del Sot, de 1 4 quilòmetres. Aquestes dues modalitats compartien el mateix recorregut. La sortida es va fer sense petards i tots els participants van poder gaudir del fantàstic recorregut que coincidia, en gran part, amb el de la Mitja del Sot. També es van fer les curses infantils, que com a gran novetat, tenien un recorregut vertical des de Ca l'Espardenyer fins al capdamunt del carrer Torrent. Sembla que la quitxalla pugen forts i els hem d’exigir encara una mica més! Els guanyadors de la Mitja del Sot van ser en Gerard Morales i en Lluís Ruiz, que van fer pràcticament tot el recorregut junts i van arribar agafats de la mà. L’Anca Cindea va destacar entre les noies i es va fer amb el triomf, tot i arribar només 8 minuts abans que la segona classificada, la monistrolenca Júlia Catot. En la categoria de monistrolencs, va tornar a guanyar l’Òscar Carrasco. 3

En la Cursa del Sot (1 4km) també hi havia molt de nivell i l’Adrià Duarri va arribar victoriós a la plaça Nova. La primera noia va ser l’Anna Freixas. Pel que fa als monistrolencs, la Júlia Prat i el Roger Comas van ser els més ràpids. Com a curiositat, també cal destacar la presència del periodista Aleix Parisé (RAC 1 ), que va participar a la Mitja del Sot fent molt bon paper. Com cada any, només podem tenir paraules d’agraïment a tothom qui ens ha ajudat, amb una gran llista de col·laboradors que són l’autèntic motor de l’esdeveniment. També moltes altres persones i comerços que no enumerem per por a descuidar-nos

algú ... Us avisem que l’any vinent estarem d’aniversari, la Cursa del Sot farà 1 0 anys! Això ho hem de celebrar, no sabem com, però esperem fer una bona festa i esperem a comptar amb tots vosaltres!

JORNADA DE TREBALL COMUNITARI

TXINQ

El Grup de Treball de Medi Ambient, Urbanisme i Via Pública de l’Ajuntament va organitzar la 3a. Jornada de treball voluntari el passat dissabte 1 2 d’octubre, data en què se celebra la festa nacional d’Espanya. Amb el lema “Res a celebrar” l’objetiu era recuperar la Font de l’Abellar. Els voluntaris estaven convocats a la Platanera a les 9 del matí i tots plegats van treballar per desbrossar i netejar el camí que porta fins la font i l’entorn de la mateixa. A mig matí es va fer una pausa per esmorzar, que anava a càrrec de l’organització i a migdia es va donar per acabada la feina, amb la satisfacció de tots els voluntaris d’haver deixat la font més accessible i endreçada.

TOTS SANTS I CASTANYADA

El dia 1 de novembre hi va haver moltes activitats al nostre poble. Al cementeri el grup de música clàssica "El Quartet" va oferir un concert durant tot el matí, per tal que els visitants poguessin gaudir de música adient en el record dels difunts. El Jovent de Monistrol també va organitzar a Ca la Mestra diferents activitats durant tot el dia. Al matí un esmorzar amb coca, xocolata, castanyes i moniatos i després un vermut musical. De 4 a 8 de la tarda van haver-hi jocs infantils i quan es va fer fosc un túnel del terror dins la casa, on els petits van viure moments de por agradables i s’ho van passar molt bé. A 2/4 de 1 0 del vespre, els joves van fer un sopar d'entrepans de botifarra fins esperar l'hora d'anar al pavelló i poder ballar amb la música punxada pel DJ local Vanzy fins a altes hores. I en aquest últim lloc mateix, la Comissió de Festes va organitzar un sopar popular amb crema de carbassa, costella de porc a la brasa o seità per vegetarians i vegans, escalivada i per postres moniatos i castanyes. Després amb el cafè, el grup "La rateta ja escombra l’escaleta" va fer una actuació bàsicament musical però on es barrejaven molts tocs d'humor amb diàlegs que parlaven de les misèries diàries, amb dansa i també amb números de participació del públic assistent, durant una hora i mitja. Aquest espectacle, trencador i molt original, va deixar a la seixantena de comensals satisfets després del bon sopar. La Redacció 4

S'informa Durant aquest dos últims mesos, des del Grup de Teatre hem començat dues noves iniciatives teatrals. La primera és un projecte que ens fa molta il·lusió i que implica la col·laboració de bona part del poble i de l'ajuntament; tal i com ja havíem anunciat al número anterior del Clot, estem parlant d'un Pessebre Vivent. Aquest projecte, que es tractava d’unes escenes del pessebre i pastorets barrejades que es representarien al Parc El Serrat, ha quedat aturat aquesta temporada. L’activitat requeria una gran implicació i esforç tècnic, d’actors i col·laboradors que en aquests moments, degut a situacions personals de membres de la junta, no podem garantir. Des del Grup de Teatre del Centre Parroquial us donem les gràcies a tots els que us havíeu ofert per col·laborar i a veure si de cara al 2020 les condicions són més favorables i podem reactivar el projecte. L'altra és una nova obra de teatre: "Dones, dones, dones" que tenim previst estrenar pels dies de la celebració del Dia de la Dona (8 de març). Els assajos ja es van fent amb regularitat. També s’està buscant obra per preparar de cara a la propera festa major. També a finals de setembre alguns membres del grup, com ja és habitual, vàrem anar a la 29a. Trobada de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, organitzada per la Federació a la qual pertanyem i que enguany es va celebrar a Llorenç del Penedès. Més de 200 persones de grups amateurs d'arreu del país van participarhi i van poder gaudir de les diverses activitats preparades. Dir-vos també que aquest any, degut a la poca quantitat de nens, el teatre infantil no s'ha pogut engegar, tot i que potser, si alguns més s'animen, podríem posar en marxa el projecte de cara el gener vinent. Així ho esperem. De cara a les properes festes de Nadal des de l’entitat tornarem a organitzar les sessions de quinto. Segurament seran els dies 25 de desembre (de 8 a 11 del vespre) i el 26 i 29 de desembre (de 6 a 9 tarda). Alba Jornet/Jaume Musarra

COMIAT PER LA MARTA

El divendres 1 3 de setembre vam fer el comiat de la nostra companya i amiga Marta. Volíem que entre tots els alumnes i mestres de l’escola poguéssim deixar un record al pati. Ens van dir que plantaríem un ametller i posaríem uns còdols pintats i amb missatges al voltant per tenir-la sempre present entre nosaltres. Per tant, s’havien d’anar a buscar els còdols, fer el forat per l’ametller i plantar-lo, tot per recordar sempre a la nena més valenta del món, la Marta. Al matí vam anar tots els alumnes de primària fins al riu i cadascú va triar la pedra que més li va agradar. Després, al tornar a l’escola, els nens i nenes de cicle superior vam fer el forat al pati amb l’ajuda de la nostra tutora, la Rosa, i l’Ernest, tutor de cicle mitjà. El vam fer a l’extrem esquerre del pati, allà on hi ha la taula de fusta i les moreres. Quan vam començar ens vam adonar que hi havia un tub, vidres, totxos, uralita i una pedra que va costar molt de treure. Vam anar picant una estona cadascú amb un xapo i al final vam comprovar que el forat fos prou profund perquè l'arbre hi cabés. Per la tarda, a les 1 5:00, vam estar pintant les pedres i còdols i després, cap a les 1 6:00 de la tarda, ens vam reunir tots els nens, nenes i mestres de l’escola i els pares de la Marta i el seu germà. El Marc P. va portar l’arbre fins al forat i amb l’ajuda de tots el vam plantar. Tot seguit el Jan va omplir la regadora d’aigua i vam regar l’ametller. Tots els nens i nenes i mestres de l’escola, i alguns mestres itinerants de la ZER vam posar, d’un en un, mentre sonaven unes cançons que li agradaven a la Marta, la nostra pedra decorada intentant fer una rodona al voltant de l’ametller. Marta et portem tots a dins del cor! Et trobarem a faltar moltíssim! Esperem que sempre, sigui on sigui i sigui com sigui sempre ens recordis, nosaltres sempre et recordarem! Nens i nenes de Cicle Superior.

DESCOBRINT EL MOIANÈS

El dijous, 1 7 d’octubre, els alumnes de Cicle Inicial de L’Esqueix van anar d’excursió juntament amb la resta d’alumnes de CI de la ZER El Moianès Ponent. Van anar a Castellcir on es van trobar al parc de La Quintana amb els nens i nenes de CI de l’escola La Popa de Castellcir, que havien preparat jocs i explicacions diverses sobre el bosc de Castellcir, el seu entorn i els seus elements culturals i naturals. Tots junts van compartir una estona de joc i esmorzar. Més tard van anar caminant fins a la masia d’Esplugues per visitar-la. Esplugues és una masia construïda sota d’una bauma. L’estan restaurant per tal que formi part de l’EcoMuseu del Moianès. Després de dinar i jugar a la vora de la riera Fonscalents, els alumnes de la ZER el Moianès Ponent es van acomiadar dels companys de Castellcir i van continuar l’excursió a peu fins al rentador de llana del Roquer, a Castellterçol. Unes noies caracteritzades de l’època els van explicar què era un rentador de llana i què hi feien: picar i raspallar la llana per fer marxar els insectes i la brutícia; rentar la llana tres vegades perquè quedés ben neta... Va ser una excursió divertida i plena de noves descobertes i bons moments per a tots. CI de L’Esqueix

TEMPS DE CASTANYES I FRUITS DE TARDOR A L’ESQUEIX Durant la darrera setmana d’octubre hem estat força ocupats a L’Esqueix. Des de dilluns la sala de l’escola es va començar a omplir de moniatos i fruites de tardor disfressats per participar en l’exposició que enguany ja arribava a la 6ª. edició. Pares i fills van demostrar tenir una gran creativitat i destresa a l’hora de fer les seves petites obres d’art de tardor. Dimecres, tots els alumnes de l’escola van fer la massa pels panellets i dijous al matí van quedar a punt per enfornar. Gràcies, famílies, per ajudar-nos amb la cocció dels panellets! Però el dijous encara ens esperaven moltes sorpreses i activitats. Cap a les 11 va arribar la castanyera Dolors, una senyora molt peculiar que ens va explicar anècdotes de les castanyes i del Marrameu, ens va cantar cançons i fins i tot va tocar el seu acordió fet amb fusta de castanyer! A la tarda, tots els infants de l’escola van poder gaudir de la gimcana que els companys de 5è i 6è els havien preparat: circuit amb castanyes, piscina de fulles, “classe encantada”... Vam acabar la tarda compartint castanyes i panellets amb les famílies i els amics de la Llar d’infants Municipal. Una jornada ben complerta! Visca la castanyada! Visca tardor! Mestres de L’Esqueix

Esports Iniciem temporada del Posa’t en forma 201 9/20, amb classes de Zumba i tecnificació, tots els dilluns de 20 a 21 hores. Els dimecres es fan les classes de Pilates en dues sessions, la primera de 1 9 a 20 hores i la segona de 20 a 21 hores. Aquestes activitats estan pensades per fer esport amb la comoditat de no haver de moure’t de Monistrol i a més a més, a preus populars i assequibles. Per apuntar-s’hi, contactar amb el Germà al 638.28.74.82. El passat diumenge dia 6 d’octubre es va realitzar l’assemblea general de socis. Els punts a tractar varen ser el resum de la temporada 201 8-1 9, situació actual del club, estat de comptes, situació del projecte solidari per la investigació del càncer infantil i planificació de la temporada actual 201 9-20. Esportivament, s’ha iniciat la temporada al grup I de la 4a. catalana. Els primers partits amb empats i la resta amb derrotes fan que l’equip iniciï aquesta temporada a la part final de la taula classificatòria, però amb bones sensacions de joc i d’equip. Fa uns dies, a la mitja part del partit al Met contra l’Olvan, vàrem tenir l’honor de gaudir d’una exhibició de boomerang, pel que va ser campió d’Espanya, Francesc Vilajosana. Al final del partit, el Francesc va fer la formació de llançament de boomerang a un bon grapat de persones, que van voler i poder gaudir d’aquesta formació. El nostre jugador Maic Ruiz i la Natalia Moya han estat pares fa pocs dies del petit Aaron. Una preciositat que omplirà de vida els nostres carrers. Moltes felicitats família. Tenim disponibles les noves samarretes tècniques de l’entitat, perquè Monistrol de Calders s’ompli de verd. Disponibles les talles 4, 8, 1 2 i 1 6 per nens, talles S, M, L i XL per dones i S, M, L, XL, 2XL i 3XL per homes a un preu de 8€ cada una. També tenim disponibles els clauers amb la samarreta de l’entitat a 5€ i per 6€ personalitza’l amb el teu nom i número preferit. Disponibles les samarretes i els clauers al Bar Sport i per clauers personalitzats, enviar missatge al Germà al 638.28.74.82 Germà Cabrera

Parlem amb... En aquesta edició, ens ha semblat important poder entrevistar a dues persones que han estat, junt amb el seu germà, al capdavant, durant tota la seva vida, d’un negoci familiar pròsper a Monistrol com és el Restaurant Rubell i molt conegut per gent d’arreu. La Pilar i la Teresa Catot, malgrat hi seguiran essent com a mínim un any, comencen a fer una retirada per la banda en el negoci per donar pas a una nova generació d’emprenedors. Per això volem que ens expliquin una mica de la història d’aquest gran restaurant.

- Quants anys fa que es va obrir el restaurant/fonda i qui va ser l'emprenedor? - Aquest edifici, bé la part on estem ara, aquí a l’entrada i la botiga, la van comprar els nostres avis pels fills, però al final s’ho va quedar el meu pare com a hereu, l’any 46 que és quan es va casar amb la nostra mare. Això ja havia sigut un hostal pels que venien amb carros i es quedaven a dormir perquè llavors les carreteres eren camins de carros. Van ser els nostres pares qui van engegar el negoci, amb un petit menjador on hi cabia molt poca gent i mica en mica van anar ampliant, es va comprar la casa del costat i es van fer les habitacions. Gràcies als grups de la cacera gran, que en dèiem, que eren grans empresaris de Sabadell que venien a caçar, vam anar creixent i ells ens portaven més gent.

- En principi era una fonda oi? quina capacitat tenia, quantes habitacions i per quanta gent?

- Sí, era un hostal i tenia 4 o 5 habitacions, després van passar a unes 1 0 i finalment els anys 60-70-80, que era quan teníem totes les famílies estiuejants que venien, moltes eren gent amb diners que inclús llogaven tota una planta per ells i les seves persones de servei, vam arribar a tenir 34 habitacions amb una vuitantena de persones. Molts eren de la branca tèxtil, la majoria de Sabadell, però també de Barcelona i Terrassa. Famílies senceres passaven els seus estius aquí junts.

- Quan i per què es va decidir tancar la fonda i deixar només restaurant?

- L’any 88 degut a què cada cop teníem més feina al restaurant i ens era complicat poder estar pendents dels hostes vam decidir només dedicar-nos a la restauració i deixar les habitacions.

- L'estada del Kubala us va suposar un augment de clients, ho vàreu notar?

- De fet el Tamborini va ser el primer a venir i va ser ell, qui va fer venir a la resta de l’equip. Ell era un empresari tèxtil important de Sabadell i estava a la directiva del Barça en aquell moment. Sí que molta gent va venir perquè li feia gràcia el tema del Kubala, però la realitat és que la fidelització dels clients ens l’hem guanyada amb molt d’esforç, no ha estat per ell, naturalment.

- Sempre l'heu dut amb els pares i 3 germans. Treballar junts bona part de la família us ha suposat algun inconvenient o conflicte, o tot el contrari? - Doncs, tot el contrari, hem estat sempre molt units tota la família, amb les nostres cosetes, com totes les famílies però ha estat un avantatge treballar junts. Tot i així, cada un dels tres teníem la nostra tasca, el Josep a la botiga, la Pilar al menjador i la Teresa a la cuina. La mare i el pare ajudant en tot, a la cuina, menjador i botiga.

- Quin perfil de client heu tingut durant aquests anys, sempre el mateix o ha anat variant amb el temps? - Els clients sempre han sigut molt bons i molt fidels, que malgrat estar en un poblet com el nostre que no és de fàcil accés, continuen venint molts. És una clientela molt familiar, tot i que ara tenim clients nous que no coneixem, però és veritat que tots vénen amb reserva i al matí sabem sempre quants serem a dinar o a sopar.

- Quines creieu que han estat les claus de l'èxit del vostre negoci? potser la cuina tradicional i de qualitat, el bon tracte, la familiaritat, la fidelització dels clients...? - Nosaltres sempre hem sigut una gran família i hem fet que la gent se sentís a gust i com a casa, a banda de fer menjars tradicionals, en els quals creiem que la qualitat, preu i quantitat han estan molt bé. Sobretot la familiaritat ha estat la clau, i intentar tractar-los bé. 8

- Ens podeu explicar, com queda ara el restaurant, després de la vostra jubilació? - Ens volem jubilar però mica en mica, perquè sigui un procés lent. Ara mateix amb el traspàs del negoci, nosaltres tenim com 3 socis més, que són 3 persones que vénen també del negoci de l’hostaleria i que tenen molta il·lusió per tirar endavant el restaurant. Tenen molts projectes, però ells mateixos diuen que no volen canviar ni una coma, ja que és un restaurant que funciona molt bé. Estem molt contentes d’haver trobat aquestes persones de Sabadell que seguiran amb la nostra tasca i esforç. Nosaltres dues anirem estant aquí mentre ens necessitin i els ajudarem amb el que calgui. Tota la família al complet el dia del bateig del Josep

- Ha estat dur o traumàtic per vosaltres el traspàs d'un negoci de tota la vostra vida? - El fet d’haver de deixar l’espai on hem viscut sempre i dormir a l’altre pis, costa una mica, els hi hem llogat tot l’edifici. Ha estat una mica dur, però sabem que amb les seves ganes, el negoci seguirà com quan l’hem portat nosaltres, tot i que tenen alguns projectes nous i alguna innovació. Però com que podem venir sempre que vulguem estem molt contentes, perquè no serà tant traumàtic.

- Ens podeu explicar alguna anècdota, tot i que sabem que en deveu tenir infinitat? - Una de les millors anècdotes és que va venir el President Tarradellas i tots els clients del menjador es van aixecar a aplaudir-lo. Han vingut d’altres presidents actuals i actors famosos. . Quan hi havia la fonda, els pares de les famílies feien timbes de cartes aquí al menjador i deixaven els nens dormint, i llavors el nostre pare havia de baixar i dir-los: “ nois, que teniu tots els nens plorant a dalt...”, jajaj!! També recordem que els futbolistes del Barça que feien les estades aquí, per fer la gracieta, abans de marxar de les habitacions, posaven els llits i els armaris davant de les portes de les habitacions i sortien per les finestres, de tal manera que nosaltres no podíem entrar, jaja. A més menjaven molt!! Tenien tanta gana, perquè gastaven molta energia, que es menjaven una síndria cadascun. També recordem que un periodista de Madrid, que seguia la volta ciclista i passava molt a prop d’aquí, va fer venir tots els organitzadors i Guardia Civil (van omplir el garatge de motos) a dormir aquí a casa. Bé, doncs agraïm a la Teresa i la Pilar que ens hagin explicat una part de la història de Cal Rubell, que també és part de la història del nostre poble i els desitgem a elles una bona jubilació, que gaudeixin molt i també els tres nois que ara estan al capdavant del restaurant, que segueixin tenint tant d’èxit com fins ara. Alba Jornet/Jaume Musarra

Safareig • Naixements Seguim amb l’arribada de nadons a Monistrol. Des del Clot donem l’enhorabona a la Natàlia Moya i el Maic Ruiz pel naixement de l’Aaron i a la Bet Pascual i al David Moya pel naixement del Joel, en els dos casos són el segon fill de la família. Així com també a la Marta Palomo i a l’Oriol Miranda per la seva primera filla, la Jana. A les tres famílies, una forta abraçada.

• Arrencada de llaços grocs, destrosses vàries i pintades La majoria de pobles de Catalunya, ara just fa dos anys, es van tenyir de groc després de l’empresonament dels presos i de les preses polítiques independentistes i de les persones exiliades, per reclamar a favor del seu alliberament. Des de llavors, molts d’aquests municipis s’han vist afectats i han patit destrosses a la via pública. Fins i tot, moltes accions per retirar llaços grocs han causat destrosses fins a tal punt de malmetre cartells i cablejat elèctric. Situacions com aquestes s’han repetit arreu i Monistrol aquests darrers dies també s’hi ha trobat. El nostre poble no ha estat una excepció i fa uns dies una colla d’encaputxats (amb gravació inclosa) van malmetre elements de simbologia independentista, i van fer destrosses i pintades. Moltes localitats de cara a la seva disconformitat han optat per restituir les destrosses i tornar a penjar llaços grocs. Potser els veïns de Monistrol també tornaran a posar els elements simbòlics retirats i aquests podran continuar intactes com a mostra de solidaritat i de llibertat d’expressió.

• El saboteig de l'estelada Enguany, per celebrar la Diada Nacional de Catalunya, la comissió 11 S de Monistrol va organitzar una marxa de torxes per la república catalana el dia 1 3 de setembre i per l’endemà una caminada fins al Serrat de la Rectora. La finalitat de la caminada era arribar fins al serrat i canviar l’estelada, però tots aquells i aquelles que hi van participar es van endur la sorpresa de no trobar la bandera. El dia abans es va tallar el cable, es van endur l’estelada i no es va poder enlairar. Una acció de molt mal gust que esperem que no es repeteixi.

• Trobades de vells amics Recordar vells temps i reviure moments sempre és bonic. Per això de tant en tant colles del poble es tornen a reunir per passar una bona estona i compartir uns moments després d’anys sense veure’s. Aquesta tardor hi ha hagut dues trobades d’aquest estil, que es van fer amb un sopar al Restaurant Rubell. Per un costat es van trobar els amics de Cal Dretxo, una colla d’adolescents de la dècada dels 80 que compartien activitats, feien les seves sortides amb moto i es reunien als baixos de cal Dretxo per escoltar música i ballar. Per altra banda també va fer una trobada de la colla de monistrolencs que aquest 201 9 han celebrat el seu 60è aniversari. En totes dues trobades van gaudir d’un bon sopar i d’un ambient molt agradable.

• El batlle de Monistrol se salta el protocol davant dels Presidents del Parlament i de la Generalitat, consellers, diputats i més de 800 alcaldes i alcaldesses Fa uns dies el tribunal suprem va dictar més de 1 00 anys de presó, en total, pels nou presos i preses independentistes tancats a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric. El carrer s'ha encès en protestes a les quals múltiples persones del nostre municipi s'han sumat les darreres setmanes. En un dels actes oficials convocats com a reacció a la sentència, el batlle de Monistrol Ramon Vancells va intervenir com a membre de la directiva de l'AMI, adreçant dures crítiques a l'executiu català per la repressió exercida sobre el jovent del nostre país en el marc de les protestes viscudes la setmana posterior a la publicació de la sentència. Aquestes declaracions han tingut un gran ressò als mitjans de comunicació i especialment a les xarxes socials, que s'estan convertint en el principal mitjà de seguiment de les protestes i l'actualitat política.

• Marxes per la llibertat i vaga general La resposta a la sentència dictada pel tribunal suprem ha estat massiva. Els dos actes amb una resposta més important han estat les marxes per la llibertat i la vaga general del 1 8 d'octubre. Les marxes han col·lapsat el país durant tres dies. Dues d'elles recorrien la Catalunya Central. Una sortia de Vic i l'altra de Berga, fent parada aquesta darrera la primera nit a Manresa. Totes les marxes van confluir divendres 1 8 a Barcelona, coincidint amb la jornada de vaga general, on es va poder veure una nova demostració de força de l'independentisme amb una manifestació multitudinària. Entre els caminadors, una bona colla de monistrolencs que es van anar afegint a diverses poblacions.

• Monistrolencs presents en marxes de resistència El 29 de setembre va passar per Monistrol la Selenika 201 9. Aquesta marxa de resistència amb BTT de 95 kms de recorregut té la sortida i arribada a Navarcles. El monistrolenc Roger Argelaguer va arribar en segona posició amb un temps de 4h 1 9’ 6’’. També van realitzar i acabar la prova els germans Albert Planas (5h 37’) i Lluís Planas (6h 04’ 21 ’’). Els dies 5 i 6 d’octubre es va celebrar la Salomon ultra Pirineu. Es tracta d’una marxa de muntanya de 94 quilòmetres i un desnivell positiu de 6200 metres amb sortida i arribada a Bagà i que enllaça tots els refugis de muntanya del Parc Natural del Cadí Moixeró. Enguany hi van participar els corredors del Sot Eva Hom i Lluís Ponsa que van quedar classificats en els llocs 757 i 758 amb un temps de 25 h 28’ 06’’.

• Adéu Platgeta En el número anterior comentàvem que la Platgeta (bassa que hi ha a l’antiga pedrera entre La Païssa i La Coma) s’anava buidant. Ara ja podem confirmar que la bassa està pràcticament buida. Suposem que és el que es volia aconseguir i així evitar que la gent hi vagi a refrescar-se durant l’estiu.

La Redacció

Racons de Monistrol

Font d'en Pere Negre

Font de la PaĂŻssa

Font de la FĂ brega

Font del Campaner

Font del Collet

FONTS

Font de la Casanova

Font de l'horta de l'Om

Font de la Perdiu

Font de les Tres Pinasses

La comarca • Moià estudia la construcció d'un pont per millorar l'accés a les Coves del Toll La Diputació de Barcelona ha presentat a l'Ajuntament de Moià un estudi per a la construcció d'un pontpassera sobre el torrent Mal al Parc prehistòric de les Coves del Toll. Aquest ha de permetre el pas de vehicles durant les crescudes que es produeixen al torrent. El recorregut circular per fer la visita a peu al Parc prehistòric de les coves es fa per una pista forestal de terra que travessa el torrent Mal mitjançant un gual. L'existència del gual sobre la llera del torrent fa que l'accés dels vehicles i de les persones amb mobilitat reduïda es vegi dificultada en el cas de la crescuda del torrent i la inundació del gual. El cost total de les actuacions previstes en el treball és de 1 02.947 euros.

• Calders estrena 1 2 capgrossos en forma de cargol per acompanyar els gegants Calders ha incorporat 1 2 capgrossos que representen 1 2 cargols i que estan pensats perquè els porti la canalla de la Colla de Geganters. La direcció de l’obra ha estat de l'artista calderina Roser Oduber. Els nous capgrossos es van estrenar en la quarta Trobada de Gegants, el passat 21 de setembre. Feta l'estrena, es va poder fer la cercavila de gegants amb cinc colles i amb els cargols tancant la comitiva, que va acabar amb una gran ballada general.

• L'Estany s'agermana amb la població de Codalet El municipi moianès de l'Estany ha formalitzat l'agermanament amb la població de la Catalunya Nord de Codalet, amb qui ha establert relacions d'amistat i intercanvi des del 201 6. És un municipi de dimensions similars a la de l'Estany; és situat a la comarca del Conflent, on hi ha el monestir de Sant Miquel de Cuixà.

• Fira de fires a Castellterçol El passat 20 d’octubre se celebrà la Fira de Fires al voltant de sectors tradicionals de la comarca. Fins a quatre fires diferents confluïren el matí del diumenge 20 d’octubre la plaça dels Estudis, la plaça Vella i la plaça Prat de la Riba acolliran la Fira Ramadera, la Fira Artesana, la Fira del Bolet i la Fira de Brocanters. A la Fira Ramadera s’hi podien trobar una mostra d’animals, amb cavalls i burros catalans, vedelles, ovelles i abelles. A la Fira Artesana, una gran oferta de productes de proximitat naturals i fins a tres tallers participatius: de treballar el cuir, destil·lació d’olis essencials i vidre bufat. A la Fira del Bolet s’hi podien comprar tota mena d’espècies. I pel que fa a la Fira del Brocanter, tot un carrer s’omplí d’una zona de compra-venda d’objectes usats. Teresa Puig

Quins imprevistos hi ha hagut en les obres de l'edifici de l'Ajuntament que fan que durin tant?

Al Serrat de la Rectora s'ha posat l'estelada groga en lloc de la blava per tal que passi més desapercebuda i evitar així que la vinguin a treure?

S'aconseguirà formar govern després de les eleccions o bé haurem de tornar a votar fins que algun partit aconsegueixi majoria absoluta? Hi seran a temps les pluges de finals d'octubre per afavorir una bona florida de bolets? 15

El celler VINYES I CELLER SANT MIQUEL D’OLÓ

Es tracta d’un dels nous cellers adscrits a la DO Pla de Bages i el segon de la comarca del Moianès. Entrevistem el seu propietari, viticultor, elaborador i enòleg, l’enginyer agrònom Oriol Garriga i Solsona, al mas Sant Miquel de Santa Maria d’Oló. Procedent del Vallès Oriental, després de descartar altres opcions de diverses comarques vitícoles, l’Oriol es va enamorar d’aquesta finca de llarga història agrícola, d’unes 80 ha (70 ha de bosc i 1 0 ha de conreu), amb espectaculars vistes als pirineus i que inclou una casa de pagès i una ermita romànica del 11 30, o potser més antiga, que encara conserva vestigis de les pintures originals, i la va comprar l’any 201 3. Cal dir que, en aquest cas, és l’ermita la que ha donat nom a la finca. El mateix any de la compra, va començar a plantar vinya i, fins al 201 7, es va dedicar a seguir plantant, a gestionar la paperassa que calia i a construir a la mateixa finca un fantàstic celler de dimensions considerables, ja preparat per a la producció futura de vi, semisoterrat a fi de minimitzar l’impacte visual i d’obtenir un aïllament capaç de mantenir una temperatura bastant estable durant tot l’any. El celler, molt ben equipat amb tots els estris i maquinària necessària, inclou també una sala de visites adient per al turisme enològic, activitat que pensa portar a terme com a complement a la venda de vins. Les vinyes estan dotades d’una tanca perimetral a fi d’evitar l’entrada de senglars i cabirols. De moment, tota la feina la fa ell i una persona que l’ajuda. En l’actualitat, disposa de tres ha de vinya, amb la perspectiva immediata de plantar-ne fins a sis, que permetrien l’elaboració d’unes 30.000 ampolles que farien que el projecte esdevingués sostenible. Ara per ara, n’elabora unes 4.000. En no estar situada la finca ben bé al Pla de Bages, va decidir, de moment i a l’espera del resultat que s’obtingui, plantar les varietats que li agradaven més i que li van semblar que casarien més bé amb el clima de la zona. De les autoritzades per la DO Pla de Bages: chardonnay, picapoll i garnatxa negra. De les autoritzades per la DO Catalunya: trepat, carinyena i garnatxa blanca. Atès que la finca no disposava d’aigua ni electricitat, va construir un pou per cobrir les necessitats del celler, ja que ha pres la decisió de no dotar les vinyes de reg. Pel que fa a l’electricitat, la produeix amb plaques fotovoltaiques i un grup electrogen auxiliar de suport pels períodes amb més consum o per quan no fa prou sol. La idea de l’Oriol és d’elaborar vins monovarietals, bo i aprofitant les característiques que ofereix cada varietat, per exemple la garnatxa negra per fer vins joves, o bé la carinyena per fer vins de criança. Cal tenir en compte que, amb els monovarietals, cada any surt un vi diferent, cosa que els allunya dels vins comercials, en els quals, a base de cupatges, es pot aconseguir uns productes bastant uniformes, independentment de l’anyada. Això és comercialment arriscat, però també és una manera de diferenciar-se dels productes estandarditzats i, d’aquesta manera, poder trobar un nínxol de mercat de consumidors afins a aquesta filosofia d’actuació. L’envelliment del vi el fa en botes de 300 litres de castanyer, que tenen la particularitat de poder-se remenar bé i que, en ser una fusta molt més neutra que la de roure, aporten menys gustos de fusta i de torrats al vi, però fan la funció física d’oxidació que han de fer. D’altra banda, fa servir llevats autòctons, etiquetes singulars que expliquen com està fet el vi, i taps de les ampolles lacrats, tot això també amb l’objectiu de diferenciar-se dels vins més comercials. A més, filtra només de forma lleugera els vins blancs, no fa esterilitzacions ni clarificacions, i a partir d’aquesta anyada, els vins ja seran totalment ecològics, certificats pel CCPAE Els vins de què disposa en l’actualitat són: Sotabosc, elaborat amb garnatxa negra; Escletxa, elaborat amb chardonnay; i Entre mans elaborat amb trepat. També, de forma testimonial, elabora un escumós de tipus ancestral de garnatxa blanca, amb la idea futura de fer-ne un altre de picapoll. Pel que fa al tema comercial, ha començat a treballar amb distribuïdors que tracten amb petits cellers especialitzats en vins singulars de qualitat, com és aquest. Que tingueu bon celler!! Pedru/Jan 16

Que diu que... PARAULES I EXPRESSIONS CATALANES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL (II) Tastar/Provar En català, per indicar el fet de prendre una petita mostra d’un menjar o beguda i posar-se-la a la boca per apreciar-ne el gust, tenim el verb genuí tastar, que massa gent substitueix de manera incorrecta pel verb provar que és una cosa ben diferent. Exemples: • Em sap greu no haver provat mai el sushi. » Em sap greu no haver tastat mai el sushi. • Vols provar la sopa?. Em penso que està forta de sal. » Vols tastar la sopa?. Em penso que està forta de sal. • Si proves aquest vi, no te n’agradarà cap més. » Si tastes aquest vi, no te n’agradarà cap més. • Prova aquest plat, i ja em diràs si el trobes bo. » Tasta aquest plat, i ja em diràs si el trobes bo. També, ara que estan de moda els tastos de vins, de cerveses, o bé d’olis, massa sovint veiem que d’aquestes activitats en diuen cates. No cal dir que, cata, és un mot espuri que cal descartar totalment. Exemples: • Avui he assistit a una cata de vins joves. » Avui he assistit a un tast de vins joves. • M’agrada molt catar vins dels països que visito. » M’agrada molt tastar vins dels països que visito. En aquest sentit, cal també descartar l’expressió panel de catadors, bo i substituint-la per la de panel de

degustadors.

En sentit figurat es fa servir també tastar per indicar que s’experimenta una sensació o un plaer. Exemples: • Aquell noi ha tastat la bona vida i ara li costa molt tornar enrere. • No pateixis que, quan hagi tastat les garrotades que dóna la vida, ja es posarà a to. Tanmateix, parlant de provar (provar bé/provar malament) , veiem que s’està perdent l’ús d’aquest verb en el sentit de fer o no profit algun aliment, o anar bé o malament alguna cosa. Exemples: • M’ha provat molt el règim que m’ha recomanat la dietista. • El nou lloc de feina no em prova gens ni mica. • Fer dues setmanes de vacances em va provar força. • Passar uns dies al balneari prova bé a tothom. • El menjar mexicà massa picant em va provar malament. Jan

La cuina BULLABESSA DE PATATA I BACALLÀ

Ingredients per a 6 persones

• 1 kg de patates vermelles, si pot ser, sinó és igual • 400 g de bacallà, també pot ser preparat per a esqueixada • 5 cullerades soperes d'oli oliva extra verge • 2 cebes mitjanes • 2 tomàquets vermells mitjans • 3 grans d'all • 1 farcellet d'herbes aromàtiques • 1 fulla de llorer, 1 branqueta de julivert i 1 branqueta de farigola (si hi poseu el farcellet nomes necessiteu el julivert) • 2 litres aigua freda, un brins de safrà i sal.

Preparació El bacallà el dessalarem o també el podem comprar dessalat. En una cassola es posa l'oli, s’hi afegeix la ceba molt picada es remena perquè se sofregeixi bé, però nomes fins que la veiem transparent, llavors s’hi afegeixen els grans d’all pelats i aixafats amb un cop de ma mateix, només una mica, se sofregeixen i s’hi incorpora els tomàquets rentats, els podem tallar a trossos o be ratllats. Se sofregeix una mica tot i aboquem els 2 litres d’aigua i les herbes aromàtiques. Es pelen les patates i un cop rentades es tallen a rodanxes de la mida d’un dit i s’hi afegeixen. En el morter es pica el safrà i es dissol amb 2 o 3 cullerades de brou de la patata i s’aboca a la cassola. Les patates han coure uns 20 minuts i després s’hi afegeix el bacallà. Es cou fins que les patates son tendres, es tasta de sal i si cal es rectifica. Se serveix en una safata fonda o una sopera amb unes llesquetes de pa fregit a part, però això és facultatiu, Bon profit! Nati Jobal / Cal Jan

El temps PRECIPITACIONS SETEMBRE:

22 l/m 2

PRECIPITACIONS OCTUBRE:

11 2 l/m 2

TOTAL PLUJA DE GENER A OCTUBRE 201 9: 367,5 l/m 2 NOVEMBRE: - Dia 1 : el sol sortirà a les 7:23 i es pondrà a les 1 7:48 (1 0h i 25m de claror) - Dia 4: lluna en quart creixent a les 11 :23 - Dia 1 2: lluna plena a les 1 4:37 - Dia 1 9: lluna en quart minvant a les 22:1 3 - Dia 26: lluna nova a les 1 6:07 - Dia 30: el sol sortirà a les 7:58 i es pondrà a les 1 7:22 (9h i 24m de claror)

DESEMBRE: - Dia 1 : el sol sortirà a les 7:59 i es pondrà a les 1 7:22 (9h i 23m de claror) - Dia 4: lluna en quart creixent a les 7:58 - Dia1 2: lluna plena a les 6:1 4 - Dia 1 9: lluna en quart minvant a les 5:59 - Dia 26: lluna nova a les 6:1 5 - Dia 31 : el sol sortirà a les 8:20 i es pondrà a les1 7:29 (9h i 9m de claror)

TEMPERATURES

Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile

Calaix de sastre ARRIBA LA TARDOR Quan arriba la tardor la natura es desencaixa, amb vesprades de foscor i matins de boira baixa. La fredor emplena el paisatge i amenaça pluja o vent, deixa el sòl ple de fullatge quan les fulles van caient. El plugim es fon al terra com el plor d’un violí, a la vall o dalt la serra hi ha mullena en el camí. I més tard vindran glaçades i cauran uns flocs de neu, i tindrem noves albades d’un hivern de fred molt greu. Cap a l’est s’obre clariana surt el sol al cel llunyà, alcem mans amb gran ufana per poder-nos escalfar. Rosa Rovira

Els encants Anuncis gratuïts: Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 9383991 73 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com VENC 4 llantes de 1 6'' (2 van amb pneumàtic) marca Peugot, en molt bones condicions. 1 80 €

VENC per separat Porta skis magnètic Skis antics per adult de 1 ,80 m. Skis carving per adutl de 1 ,70 m Mono ski sencer home negre Mono ski dona sencer fúcsia Botes ski seminoves n. 41 amb bossa Botes ski del 43 amb bossa

Telèfon 669 90 67 92 Marc BUSCO fotos, material, anècdotes... sobre la

Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es. També podeu dir-m'ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l'època antiga o moderna.

40 € 20 € 50 € 30 € 30 € 30 € 30 €

Telèfon 93 839 80 38 / 689 79 21 54 Alba

Telèfon 61 9 23 65 34 Carles

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i ho passaré a recollir.

Telèfon 93 839 80 38 Alba

BUSCO samarretes de futbol noves, velles,

petites, grans... És igual si són de 1 a. Divisió o de 4a. Catalana, de futbol sala o de fulbito, de les que fèiem servir abans a l'estiu, Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra, Lopis, Masia del Solà, equips mítics d'aquella època.

Telèfon 61 9 23 65 34 Carles

ES VEN el terreny del pedró. 2.850 m 2 Telèfon 636 73 95 03

SOLUCIÓ El temps passa del número anterior:

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Laia Musarra, Helena Ponsa, Cristina Piñero, Carla Guardiola, Roger

Baiges, Melody Porras, Irina Marcet, Cèlia Berenguer, Maria Argelaguer, Judit Vidal, Júlia Catot, Arnau Planas, Sergi Valldeoriola, Mònica Palomo, Lorena Cortés, Kevin Moya, Jordi Liebanes, Oriol Andreu, Jordi Gallego, Aleix Jo, Oriol Bové, Mar Catot, Lídia Soler, Victor Meranges, Silas Engler

NOTA DE LA REDACCIÓ:

Si voleu fer arribar informacions, articles, cartes, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ho podeu enviar abans de l'última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/

C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders

Redacció:

Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina.

Col·laboradors:

Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Alícia Castellà, Carles Moya i Ramon Jornet (fotografia).

Preu:

Subscriptors locals: 1 5 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 € Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.1 71 /1 999

El Clot és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció

El temps passa D'aquesta foto que publiquem en tenim poques referències. Data de l'any 79 però ni sabem on està feta ni què se celebrava. Els rams de flors en mans de les persones grans de la primera fila són perquè es feia un homenatge a la gent gran?