Clot novembre 2015 by Revista El Clot

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

N. 150

Novembre 2015

Editorial Benvolguts lectors Cada vegada falta menys per la llibertat del nostre País. Es va evidenciar a Monistrol i a la resta de pobles i ciutats de Catalunya amb les eleccions de caràcter plebiscitari del passat 27 de setembre. Malgrat el missatge de la por provinent del govern estatal i de la seva premsa i televisions, amb els resultats obtinguts va quedar constància que la gent vol trencar amb el fosc passat i present i emprendre una nova vida plena d’il·lusió. El poble de Catalunya desitja la separació de l’Estat espanyol ja que els partits independentistes van superar en escons i en tant per cent de vots als partits unionistes. Ara toca investir un President o Presidenta (sigui el Romeva, el Mas, el Junqueras, el Baños o algú altre) i seguir marcant la ruta tots plegats per arribar a Ítaca. I, com heu pogut veure a la portada, a El Clot estem d'aniversari. Celebrem els 25 anys de la nostra revista!!! Ara fa 15 anys, quan celebràvem el desè aniversari ens semblava que havia passat una eternitat i segurament que en aquell moment ningú no s'imaginava que El Clot arribés al vintè i encara menys al vint-i -cinquè aniversari. Però hi hem arribat. I d'això creiem que ens en podem sentir tots orgullosos, tant els que fem possible que aparegui la revista puntualment cada dos mesos com els fidels lectors que espereu amb ànsia l'aparició d'un nou número. Per tant, moltes felicitats per a tots!!! La Redacció

NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer-nos arribar informacions, articles, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ens ho podeu enviar abans de l’última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Redacció: Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, , Alícia Castellà, Germà Cabrera, Carles Moya, Emili Fargues i Ramon Jornet (fotos). Preu:

Subscriptors locals: 15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 €

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

Què ha passat? HOMENATGE A LA CONXITA CAPSADA El dissabte 12 de setembre es va fer un acte d’homentage a la metgessa Conxita Capsada amb motiu de la seva jubilació. Aquest acte va tenir lloc a la Sala Gran del Centre Recreatiu Municipal a les 8 del vespre. Un bon nombre de veïns i veïnes del poble van voler agrair amb la seva presència els bons serveis i dedicació que durant els últims 35 anys la Conxita ha exercit de metgessa de capçalera al nostre poble. L’homentatge va començar amb l’actuació musical del grup local 9C, va seguir amb unes paraules de reconeixement de l’alcalde i la lectura de poemes que va fer el regidor Gustau Erill i la Rosa Rovira. També la Roser Ribera va recordar anècdotes i vivències compartides durant tots aquests anys amb la Conxita. Entremig dels parlaments van actuar també el Ferran Ponsa i el Xavi Edo, interpretant dues peces musicals amb el violoncel. Per acabar es va projectar un vídeo molt emotiu en el qual es recollien mostres de gratitud de diferents persones que durant aquests trenta-cinc anys han passat per la consulta de la doctora. Per últim la Conxita Capsada va agrair l’homenatge amb unes paraules i seguidament es va oferir a tots els assistents un pica pica.

DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE Per la Diada Nacional d’enguany, es van preparar una bona colla d’activitats que es van dur a terme els dies 10 i 11. El dia 10, com a novetat d’enguany, es va organitzar una marxa de torxes a dos quarts de nou del vespre. El risc de pluja va fer modificar el recorregut, que es va acabar fent per dins el poble enlloc de fer el descens des del serrat de la Rectora com estava previst. Tot i això, una cinquantena de persones, algunes de les quals es van afegir durant el recorregut, van participar en aquesta marxa que va començar i acabar a la Plaça Nova on es va fer la lectura del manifest en arribar. Per acabar l’acte hi va haver coca amb ratafia per tothom. L’endemà, dia de la Diada, a quarts de set del matí es va fer l’acollida dels participants a la Ruta dels Senders de 1714. A dos quarts de nou es va fer la sortida des de la Plaça Nova d’una caminada de 8km oberta a tothom i, en arribar, es va fer la ballada de sardanes i el canvi de l’Estelada del Serrat de la Rectora. La tarda va quedar lliure d’activitats per tal de facilitar que tothom qui ho volgués pogués assistir a la Via Lliure de l’Avinguda de la Meridiana de Barcelona.

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2015 El passat 27 de setembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya. A Monistrol, com a la gran majoria de poblacions del país, hi va haver un increment de la participació respecte a eleccions anteriors. Aquestes són les dades de vots emesos, amb la comparativa de les passades eleccions del 2012: ANY 2015

ANY 2012

VOTANTS

481

416

VOTS COMPTABILITZATS

474 (83,3%)

413 (75,23%)

VOTS EN BLANC

3 (0,53%)

1 (0,18%)

VOTS NULS

4 (0,7%)

2 (0,36%)

ABSTENCIÓ

88 (15,47%)

133 (24,23%)

Els resultats obtinguts pels diferents partits van ser: PARTITS

N. VOTS

% VOTS

JxSí

268

56,18

CUP

19,5

PSC

6,29

C's

5,87

5,03

Unió

2,94

Cat.Sí que es pot

2,73

PACMA

0,63

Recortes Cero-Els verds

0,21

ACTUACIÓ TEATRAL A SANT PERE DE RIBES

El Grup de Teatre del Centre Parroquial va fer una nova actuació amb l'obra "Fuita", estrenada la passada festa major. En aquesta ocasió el grup es va desplaçar a la comarca del Garraf, en concret a Sant Pere de Ribes, el diumenge 25 d'octubre. Una vuitantena de persones van assistir a la representació i, malgrat que el actors monistrolencs no va tenir el seu millor dia, el públic va passar una bona estona i va riure força durant la representació.

CURSA DEL SOT El passat 26 de setembre es va celebrar la 5a edició de la Cursa del Sot, la Cursa de Muntanya per Supercorredors, amb moltes novetats! Com ja us anem tenint acostumats, el recorregut es va allargar un parell de quilòmetres. Es va modificar un tram del començament, a l’alçada del Pla de Cardona, on els corredors van travessar la baga de la Païssa de punta a punta dues vegades! Un cop a dalt el tallafoc, els esperava una baixada espectacular, només apte per les cabres, per enllaçar altre cop amb el vell recorregut. Un altre tram especial va ser el torrent de Valldossera. Un quilòmetre de pujada encaixonada dins la vegetació més espessa, que va fer gaudir als participants. Tot i així encara faltava la rematada final, ja que aquest any es pujava al Pla de Trullàs encara més pel dret! Ja fa dies que hi tenim una fantàstica escala posada, si hi aneu gaudireu d’unes vistes fins ara inèdites. Dies abans ja teníem totes les inscripcions esgotades i alguns despistats es van quedar sense poder venir. És a dir, 225 participants a la Cursa del Sot 2015! Amb moltes cares conegudes i d’altres una mica vermelles ... dos participants del Regne Unit ?!?! Els guanyadors de la cursa van ser d’un nivell altíssim. El primer classificat masculí va ser en Just Sociats, 2 vegades campió de Catalunya de Curses de Muntanya i amb un millor temps a la Marató de Barcelona de 2 hores i 23 minuts, quasi res! La primera classificada femenina una “desconeguda”, la Mònica Ardid, campiona d’Espanya en vàries disciplines. Però per nosaltres, els corredors més importants són “els altres”, els que no són tan coneguts i vénen a superar els seus petits reptes personals, que no per passar desapercebuts són menys lloables. Des del primer fins a l’últim van gaudir molt de la festa i sobretot del gran ambient que es van trobar, amb molta gent animant per tots els racons del recorregut. Com ja va essent habitual també hi va haver les curses dels súper nens atòmics: les Mini Sot. Va quedar clar que l’any vinent alguns ja podran fer el salt a la categoria adulta! Per acabar, des de Teixit d’Inquietuds volem donar les gràcies a tots els voluntaris, sense ells tot això hauria sigut impossible. També a la Monistrolenca, per deixar-nos el camp de futbol i els vestuaris. Com cada any, l’Ajuntament ha donat la cara i ens ho ha fet tot molt fàcil. Tampoc ens oblidem de tota la resta de col·laboradors. I l’any vinent ... per on ho hem d’allargar això??? Teixit d’Inquietuds

CAMINADA DEL 27 DE SETEMBRE Diumenge 27 de setembre, i per amenitzar una mica la jornada de votacions, va tenir lloc la caminada mensual del Dit i Fet amb una vintena de participants. Amb sortida des de la Plaça Nova, la caminada va fer una volta ja coneguda per molts dels caminadors habituals, però que no per això deixa de ser bonica i interessant de fer. Primerament varem anar direcció a Rubió, per anar a buscar el camí de la Clusella. Abans d’arribar a la casa, i prèvia parada per esmorzar, varem agafar el camí que ens va portar fins al Codrol Bressol. Després de visitar-lo i fer alguna que altre fotografia, varem continuar fins arribar de nou a Monistrol, no sense abans trobar-nos amb un rovelló al mig del camí. Sembla mentida que després de passar-hi 300 persones de la Cursa del Sot per sobre no l’arribessin a xafar.

CLASSE DE TXI KUNG Dissabte 24 d’octubre l’Associació Dit i Fet va organitzar una classe de Txi kung, una ciència medicinal Xinesa basada en el moviment. El Santi primerament ens va fer una explicació del què és aquesta ciència i quines diferències hi ha entre ella i d’altres com el Tai-txi. Seguidament amb petites explicacions varem aconseguir fer algunes de les figures més importants així com certs moviment d’una dificultat una mica més elevada. Les 12 participants en van sortir molt contentes i esperem que amb poques agulletes. Associació Dit i Fet

CASTANYADA I ESPECTACLE AMB EN QUIM VILA El vespre-nit del dissabte 31 es va organitzar la festa de la castanyada al centre recreatiu municipal, oberta a tothom. Enguany s’ha impulsat l’organització d’aquesta activitat, que darrerament no havia tingut gaire continuïtat, des de la recent creada comissió de festes. La festa va començar amb un sopar popular consistent en cigrons, cansalada, botifarra i pa amb tomàquet, afegint-hi les castanyes, moniatos, mistela i cafè per postres. Havent sopat, els assistents van poder gaudir de l’espectacle humorístic i musical d’en Quim Vila, farcit de sàtira política i social, que va fer passar una molt bona estona a tothom. Per acabar, es va sortejar una panera feta a base de productes que van aportar desinteressadament diverses persones, establiments i entitats del poble, els beneficis de la qual van servir per cobrir despeses. L’acte va gaudir d’una gran participació (unes 150 persones) i va demostrar que una bona implicació per part de la gent en l’organització d’activitats és la millor garantia del seu èxit. Esperem que la bona feina de la comissió de festes es mantingui i tingui una llarga continuïtat que permeti revitalitzar i donar aire fresc a la dinamització de les activitats del nostre poble. La Redacció

S’informa Des del Casal L’Espiga El passat dia 13 d’octubre el Sr.Gustau Erill ens va fer una xerrada sobre l’origen de Monistrol de Calders. La xerrada va tenir lloc al Casal i hi varen assistir 15 persones. Va ser molt interenat i a partir d’ara cada mes ens farà una xerrada. El proper dia 24 de Novembre es farà un autocar per anar a veure la gravació del programa El Gran Dictat de TV3. Els que hi estigueu interessats us podeu apuntar al Casal. I un altre dels actes que estem preparant és l’Arrossada popular que es farà el dia 28 de Novembre al Centre Recreatiu. Alícia Castellà

Des de l’Associació Dit i Fet 6ª TEMPORADA DEL POSA’T EN FORMA Aquest mes de novembre s’ha iniciat la 6º temporada del Posa’t en Forma. Aquesta sisena temporada ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Associació Dit i Fet i l’Ajuntament de Monistrol de Calders, que a part de cedir-nos el local com en les altres ocasions, col·labora econòmicament ja que el cost de contractació de l’empresa feia que les quotes a assumir per les participants fossin molt altes. D’aquesta manera podem oferir el Posa’t en Forma amb quotes més assequibles. Si esteu interessades/interessats en apuntar-vos, aquí teniu la informació:

Associació Dit i Fet

Des de l’escola L’Esqueix NOU CURS ESCOLAR 2015-2016 El dilluns 14 de setembre vam començar el nou curs escolar 2015-2016. Actualment el total d’alumnes matriculats és de 45, distribuïts per cursos tal i com es mostra en la gràfica següent. La plantilla de l’escola és de 4,5 mestres, dels quals tres són mestres amb tutoria i una mestra fa els reforços i desdoblaments. La mitja dotació correspon a la mestra d’educació especial. També comptem amb els mestres itinerants especialistes, d’anglès, música i educació física que compartim amb les altres escoles de la ZER El Moianès Ponent: Calders, Mura i la novetat de l’escola de Cabrianes que des d’aquest curs s’ha incorporat a la nostra ZER.

EXPOSICIÓ DE MONIATOS DISFRESSATS Per segon any consecutiu, l’AMPA de l’escola va organitzar una exposició de moniatos disfressats. L’any passat ja es va fer i va tenir un gran èxit, fet que va animar a continuar-la. Enguany també va haver-hi una alta participació, amb unes obres molt treballades i aconseguides. Cada alumne, amb l’ajuda dels pares, fa volar la seva imaginació i converteix un moniato en un personatge diferent. Pintura, paper, plastilina, teixit... i moltes altres tècniques aconsegueixen la transformació. El resultat final es pot veure a la sala gran de l’escola on s’ha instal·lat tota la mostra.

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LA CASTANYADA En aquesta ocasió la celebració de la Castanyada a l’escola la vam fer el dijous 29 d’octubre, ja que el divendres era festiu dia festiu de lliure elecció. Com sempre al matí tots els alumnes van participar en l’elaboració dels panellets, fent les boles amb pinyons, coco i ametlles, amb el massapà que ens porta l’Albert del Forn, que després també ens cou els panellets. Durant el matí vam rebre la visita de la Marieta Castanyera que ens va explicar anècdotes i vivències de la seva vida. A la tarda vam fer la tradicional gimcana de jocs i proves que organitzen els alumne més grans de l’escola i per últim ens vam menjar les castanyes, torrades pel Lluís i el Domiciano, i els panellets. Aquesta última part de la festa la vam fer amb la companyia d’una bona colla de familiars i ex alumnes. Escola L’Esqueix

Des del Grup de Teatre El mes d'Octubre vam començar la nova temporada de teatre infantil. Enguany 7 nenes del nostre poble seran les actrius encarregades de representar l'obra "La sospita està servida" de la qual ja s'estan fent assajos. Els dies 17 i 18 d'octubre representants del grup de teatre vàrem assistir a la 25ena Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya a Vilafranca del Penedès. Va ser un cap de setmana intens d'activitats teatrals, visites culturals, cursets, etc.. Com a capital catalana del bon vi, de beure no en va faltar. Tal i com esmentàvem al número anterior, vam presentar l'obra "Fuita" a diversos concursos. De moment ja ens han acceptat a dos: al de Sant Feliu de Codines i al de Calella. I el dia 25 d'octubre la vam anar a representar a Sant Pere de Ribes. Com a Centre Parroquial, vam assistir a la reunió convocada per l'Ajuntament per tal de crear una comissió de festes al municipi. Un membre de la nostra junta en formarà part. Apropant-se les festes nadalenques, des del Centre Parroquial participarem amb dues actuacions de teatre, música i poemes els dies 25 i 26 de desembre. També els dies 27 de desembre i 2 i 3 de gener farem les ja tradicionals sessions de quinto. El clàssic "La Filla del Mar" que volíem estrenar per Nadal, s'ha posposat per la Festa Major per problemes de dates d'assajos. En el tancament de l'edició de la revista ens han comunicat una molt bona notícia: que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, a la qual pertanyem, ens ha concedit al nostre grup de teatre, el Premi Arlequí de Teatre 2014 per la nostra trajectòria. L'acte de lliurament de premis, serà el dia 9 de novembre a les 7 de la tarda al local d'SGAE a Barcelona. Al proper número us en donarem els detalls. Alba Jornet/ Jaume Musarra

Esports AE MONISTROLENCA

L’inici de temporada del Centenari de la Monistrolenca ha estat d’allò més decebedor. Disputada la jornada 6, l’equip verd-i-blanc és cuer a la classificació, empatat amb el Navarcles, amb un sol punt aconseguit després de l’empat contra el Puigcerdà al camp del Met (1 punt de 18 possibles). El gran nombre de gols encaixats (26) fa quasi impossible guanyar els partits tot i els 10 gols marcats. El líder és l’Avià B amb tots els punts disputats guanyats (18 de 18). Els màxims golejadors de la Monistrolenca són el Sebas i el Joel amb 2 gols seguits del Torra, el Dídac, l’Abde, el Gall, el Roger i el Carlitos amb un gol. Markin’s @markins02

El grup de treball de l’ajuntament en l’àmbit d’urbanisme s’haurà de plantejar eixamplar la palanca per crear una nova via de comunicació dins el poble?

Com quedarà finalment aquest espai un cop enderrocada la Colònia Clarassó?

Seran més participatives i ben organitzades les activitats festives locals amb la Comissió de festes creada?

Aquesta tardor ens podrem ja vacunar contra la grip en el nou consultori?

La comarca NOTÍCIES DEL MOIANÈS Jornada de portes obertes a les coves del Toll i al Museu de Moià El primer cap de setmana d’octubre es van celebrar les Jornades Europees de Patrimoni arreu d'Europa, i com cada any el Museu de Moià i el Parc Prehistòric de les Coves del Toll hi participaren amb diferents activitats. Es dugueren a terme tallers de prehistòria al Poblat Prehistòric del Parc Prehistòric de les Coves del Toll. També es fa fer una visita guiada al Museu de Moià. Les 4 hores de BTT tornen a Moià després d'un parèntesi de 12 anys El passat mes de setembre es van tornar a celebrar les 4 hores de BTT. Un total de 48 equips van participar en la 26a edició de les 4 hores de BTT després d'un parèntesi de 12 anys sense portar-se a terme per la complexitat en l'organització, amb un circuit tancat, amb bassals, boxes i comptatge de voltes. A banda dels 48 equips, un nombrós públic va animar i seguir els ciclistes durant la prova que es va allargar fins a les 11 de la nit. Fira del bolet i les herbes remeieres a Castellterçol El mes passat es va dur a terme la Fira del bolet; parades amb bolets de tot tipus, plantes de temporada i herbes per condimentar, melmelades, embotis, pa, xocolata... es van muntar al casc antic el 25 d’octubre. Ja és una cita consolidada amb la qual es dóna a conèixer l’entorn del poble, el comerç i la gastronomia. Taller de melmelades a Granera El Consorci del Moianès i l'Ajuntament de Granera van organitzar un taller sobre com fer melmelades i com conservar-les. Al taller, celebrat el primer cap de setmana d’octubre a Granera hi van participar una quinzena de persones, que van valorar positivament la iniciativa. El taller va ser conduït per Nona Arola i els participants van poder fer moltes i diverses melmelades amb els fruits i fruites de la temporada. El Consorci del Moianès torna a estar operatiu El passat 5 d’octubre es va acomiadar l'antiga junta general del consorci del Moianès i es va celebrar la constitució del consorci per la nova legislatura. El nou president és l'Oriol Batlló (actual alcalde de Collsuspina), i els vicepresidents són Albert Clusella (regidor de Moià), Gustau Erill (regidor de Monistrol de Calders), Gemma Genescà (regidora de Granera) i Josep Viladrich (president de l'Associació de Serveis Turístics del Moianès). El Consorci ha engegat una nova etapa i legislatura. Teresa Puig

CONSTRUCCIONS PONSA PUIG, S.L. CIF B62133459 Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

FARMÀCIA LLDA.

Carretera de Vic, 74 Tel.: 93 820 80 96 08180 Moià Fax: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54 08275 MONISTROL DE CALDERS

RESTAURANT

- C. FERRÓN VILCHES

C/ Molí, 4 -

Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

Parlem amb... En aquest número en què commemorem el 25è aniversari de la nostra revista ens ha semblat oportú entrevistar a un dels primers subscriptors que rep la nostra revista per correu postal i que, a més, coneix molt a fons la premsa escrita tant en l'àmbit d'afició com en l'àmbit professional. Ens referim a en Jaume Clarà que, malgrat actualment viu a Barcelona, és fill de Moià i hi passa molts caps de setmana. - Ens pots explicar una mica la teva feina i la teva experiència en el món de les revistes en format paper? - Es pot dir que vaig arribar a les revistes a través de la meva afició per la història. Encara que treballo com a bibliotecari, el que primer vaig estudiar va ser la carrera d’història i, just quan estava al darrer curs --parlem de l’any 1989-- a Moià es va commemorar el 150è aniversari de la crema de la vila durant la Primera Guerra Carlina. Amb aquest motiu un grup de sis persones vam fer un estudi històric sobre aquest fet i, en lloc de publicar-lo en forma de llibre, vàrem decidir recuperar una capçalera moianesa que, per a tots els que ens agradava la història era mítica: «Modilianum» (una revista d’història de Moià que, sota la direcció del pare Llogari Picanyol s’havia publicat entre 1960 i 1969). L’octubre del 1989 es presentava el primer número i a principis de l’any següent creàvem l’Associació Cultural Modilianum. Des d’aleshores i amb periodicitat semestral hem anat editant aquesta revista, que publica estudis, la major part d'ells històrics, sobre el Moianès i els seus pobles. Anys després, des de principis del 2012, des de la nostra associació ens hem fet càrrec de la revista d'informació local «La Tosca», en el moment en què els seus editors --l'Agrupació Cultural La Tosca-- van decidir retirar-se, sobretot per qüestions d’edat. «La Tosca» és la revista de més llarga durada de tot el Moianès, ja que s’ha publicat de manera ininterrompuda des de l’abril del 1947. Editem 8 números a l’any (o sigui, aproximadament un cada mes i mig) i vol informar en especial sobre l’actualitat de Moià, tot i que també dedica espai a col·laboracions d’altres pobles de la comarca (de manera regular, de Castellterçol i l’Estany). - Hi ha moltes altres revistes més al Moianès? Quines? I quants anys fa que es publiquen? - Quan l'any 1987 vaig publicar, juntament amb Josep M. Fontcuberta, un estudi sobre les publicacions periòdiques del Moianès, ens en van sortir noranta-set, entre vives i mortes. I en els divuit anys que han passat des d'aleshores n'han nascut moltes més i n'hi ha hagut d'altres que han desaparegut. És un món molt canviant, i més ara que s'hi ha sumat el format digital. En aquest nombre de revistes n'hi estan incloses de tots els tipus: des dels butlletins d'entitats fins a les revistes escolars, passant pels fulls parroquials. També els butlletins municipals i els dels partits i grups municipals. De totes maneres, si reduïm el nostre camp d'observació a les revistes d'informació general, entre les quals es troba «El Clot», el nombre és molt menys elevat. La primera revista moianesenca d'aquest tipus va néixer a Moià el 1909: era el «Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter» i, amb una periodicitat mensual es va publicar fins al juliol del 1936, en esclatar la guerra (val a dir que la primera publicació periòdica de qualsevol tipologia fou «La voz de la comarca», de caràcter partidista i que només es va publicar l'any 1904, coincidint amb unes eleccions parcials a diputat a Corts pel districte electoral de Castellterçol). A Moià, el «Butlletí» va ser acompanyat durant els anys de la República per dues altres publicacions: el dretà «Moianès» (1932-1933) i l'esquerrà «Clar i net» (1932-1934). Després de la guerra, i havent publicat prèviament una revista falangista de combat, «Fragua» (19431944), un grup de joves que havien estat vinculats a aquest moviment i sota l'empenta de Mn. Josep Estevadeordal, fundà l'abril del 1947 la revista «La Tosca». Va ser una de les poques revistes que durant aquell primer franquisme no nasqueren directament ni del Movimiento ni de l'Església sinó del món associatiu. De caràcter conservador, com no podia ser de cap manera en aquella època, la revista s'ha sabut anar adaptant als temps i en l'actualitat ja porta 69 anys de vida.

La situació no es va animar fins a les darreries del franquisme i, sobretot, la transició. L'any 1974 sorgia l'únic intent seriós fet fins ara de revista del conjunt dels pobles del Moianès, el «Truc», que, si bé amb problemes de periodicitat, es publicaria fins el 1998. Poc des pr és del naixement del «Truc», seria el torn de «La Figuereta» de Calders (1978-1983) i «El Putxet» de Santa Maria d'Oló (1979). Ja amb els ajuntaments democràtics consolidats arribaria «L'Estel de Collsuspina» (1983-1987) i el vostre «El Clot» (des del 1990). Entre 2001 i 2003 va tenir lloc un nou intent, no reeixit, de publicació comarcal, «Altiplà», i des del 2012 Calders ha vist editar-s'hi «La Calderina».

Jaume Clarà presentant una de les activitats de l’Associació Cultural Modilianum

En alguns pobles del Moianès, el fet de no disposar de cap revista d'informació local, els va fer desenvolupar, ja en les dècades de 1950 i 1960 butlletins municipals que han tingut una llarga durada. És el cas de Castellterçol, amb la publicació d'un butlletí des dels volts de 1955 i fins la legislatura passada (en els darrers temps sota la capçalera «El Terçol»); Santa Maria d'Oló, amb un butlletí publicat entre 1961 i 1967, o Castellcir, que l'estrenà en 1983 i encara es publica en l'actualitat, si bé des d'aquest juliol només en format digital. Per les seves característiques també hi ha un parell de revistes editades per ajuntaments que es podrien assimilar, en certa manera, a les d'informació general: el «Sa Faig», de Sant Quirze Safaja, sobretot en els seus inicis (a partir del 1995), ja que en l'actualitat té un format de butlletí municipal convencional; i el més efímer «Ologràfic», d'Oló (1995-1998). També al voltant del Consorci del Moianès han sorgit diversos butlletins i revistes sectorials, sovint de curta durada. En el cas de Monistrol de Calders, i encara que les meves dades segurament només són parcials, no hi aparegué un butlletí municipal fins que «El Clot» portava ja un parell d'anys de vida. Amb el butlletí «Monistrol de Calders» (1992-1995) sembla que el consistori d'aleshores va voler crear un element comunicatiu paral·lel al ja existent. El seguiria el «Full d'informació municipal» (1995-2001?) i, més recentment, el darrer del qual tinc constància és «El Serrat de Monistrol» (2007-2008?). Val a dir que no sempre és fàcil fer el seguiment d'aquestes publicacions. Com en molts altres pobles, Monistrol ha substituït el seu butlletí municipal per un butlletí digital. Encara que no siguin publicacions d'informació general, crec que també cal esmentar les revistes de caràcter especialitzat que es publiquen, entre les quals destaquen la ja esmentada «Modilianum», d'estudis històrics (1960-1969 i des del 1989) i l'esportiva «Palestra», que malgrat ser portantveu del C.E. Moià és una veritable revista esportiva (des del 1976). Un intent similar a Castellterçol, «Castellesport» (1997), no va poder tirar endavant. - Creiem que ets subscriptor de El Clot des dels primers números. Què en penses de la nostra revista? Hi trobes a faltar alguna secció que pugui ser interessant? - En primer lloc, és un gran mèrit per a «El Clot» estar celebrant el vint-i-cinquè aniversari. Això converteix la revista en la tercera més duradora entre les d'informació general de la comarca (després de «La Tosca» i el ja desaparegut «Butlletí»), la cinquena si hi afegim les de caràcter especialitzat («Palestra» i «Modilianum»). I això, segur que els que hi esteu al capdavant, ja sabeu que no és gens fàcil i que no passa per casualitat.

Dit això, que és el veritablement important, qualsevol apreciació que hi pugui afegir és secundària. Mirat des de fora, i sense conèixer de prop la vida monistrolenca, em dóna la sensació que la revista és una bona eina de crònica de la vida local. En aquest sentit seccions com "Què ha passat?" o, sovint, l'espai d'entrevistes serveixen per seguir el dia a dia de Monistrol. També sembla evident que, a més de la feina imprescindible dels membres de la Redacció, la revista vol estar oberta a les col·laboracions de l'ajuntament, de les entitats i de qualsevol altra persona que hi vulgui escriure. Articles complementaris, a priori menys relacionats amb el món local, segur que també tenen els seus fidels seguidors. Si hi ha alguna cosa amb la que jo em pugui mostrar més crític --parlant des d'un punt de vista estrictament personal, com a defensor de la comarcalitat del Moianès--, és l'enfocament excessivament bagenc de la secció "La comarca", fet que sembla canviar en els darrers números coincidint amb l'aprovació oficial del Moianès. - Quina diferència hi veus entre El Clot i les altres revistes que coneixes? - Moltes revistes locals comencen amb la gent molt animada i amb moltes ganes d'escriure, però els mesos van passant i, en el món de les revistes, treure un número vol dir que ja has d'estar pensant en el següent. I en aquest món del voluntarisme, no sempre es troben les persones compromeses per aguantar un projecte de manera duradora. Aquesta és, sincerament, una diferència entre «El Clot» i moltes altes revistes que ho han intentat i no se n'han sortit... - Quina creus que és la raó per la qual una revista com la nostra ha arribat als 25 anys? - Reprenent el dit en la pregunta anterior, la feina constant de la gent que hi sou al davant. Però també, suposo, l'haver fet que el poble se sentís «El Clot» com la seva revista. Segur que moltes coses que publica «El Clot» els seus lectors ja les coneixen, però volen veure com les publica la seva revista. - Com veus el futur de les publicacions en paper? Creus que el format digital les farà desaparèixer? - És difícil donar una resposta de manera categòrica. Els que estimem el paper imprès voldríem que la resposta fos negativa, però la veritat és que tot sembla indicar que tard o d’hora s’imposarà el format digital. Tot és qüestió d’hàbits i costums, i si la gent jove es va incorporant a la lectura únicament a través del mitjà digital és evident que, només pel simple reemplaçament generacional, el temps del paper imprès passarà a la història. Però jo crec que encara tardarà i els dos formats aniran coexistint. Bé, des del Clot agraïm moltíssim aquestes paraules al Jaume i desitgem que continuï la seva important tasca dins el món de les publicacions periòdiques. Alba Jornet/Jaume Musarra

Safareig Res a celebrar. Que a Monistrol som gent treballadora ja ho sabíem. Que el nou Ajuntament s’ha posat mans a la feina per adequar el poble als nous temps que vivim també. Als de Cuatro els va estranyar i van venir per donar ressò de la notícia que el dia 12 d’octubre no hi havia res a celebrar a Monistrol. Les paraules del nostre alcalde per aquesta cadena de televisió espanyola (en el segle XXI ja no toca celebrar un genocidi) varen provocar el següent titular: “A Monistrol de Calders, els regidors de la CUP i d’ERC i alguns funcionaris han decidit treballar avui 12 d’octubre”. Seguim treballant per un país lliure!

Actualitat Monistrolenca. L'AE Monistrolenca d'aquesta temporada, la del Centenari, va de mal a pitjor. Després d'una pretemporada força acceptable i dels fitxatges de molts jugadors joves per poder completar una plantilla llarga i amb garanties, sembla que els inicis no són els esperats. Només s'ha aconseguit un punt en els primers 6 partits i això, tot i que en molts partits s'ha jugat de tu a tu al rival arribant a la part final amb opcions, no deixa de ser un bagatge molt pobre. L'equip juga força bé però té unes desconnexions preocupants. Cal aconseguir una primera victòria per poder canviar la dinàmica negativa que es porta i començar a sumar per tornar a veure la Monistrolenca en un lloc digne de la taula classificatòria.

Ara ve la publicitat: Ja es poden trobar a Cal Ton i al bar del Camp del Met les bufandes commemoratives del Centenari per un mòdic preu de 10€. Podreu fer-les "volar" i celebrar les victòries verd-i-blanques!

Súper cursa. Quan tot un poble es volca amb un esdeveniment de gran envergadura com és la Cursa del Sot, les possibilitats d'èxit són altíssimes. Així va ser novament en aquesta edició. Mantenir el nombre de participants, de patrocinadors i de col·laboradors i augmentar la duresa del recorregut per uns paisatges dels tot exquisits com els que tenim a Monistrol fa que sigui una cursa que ningú es vol perdre en el seu calendari. El fruit de tot plegat es comprova en els comentaris molt positius rebuts per tots els participants i públic cap als organitzadors. Molts més avituallaments que en altres curses, col·laboradors animant per tot el recorregut, una Plaça Nova farcida de gent i cura en tots els detalls (els bolets, les fotos...). Tot va estar a l'alçada d'una cursa amb una exigència tan dura com córrer al Sot... (foto: Valentí Prat)

Naixements. Dos naixements han alegrat la vida al poble aquestes últimes setmanes. La Carol i el Guillermo van ser pares altra vegada, ara del petit Dylan. També ha nascut l’Abril Piñol Arrieta (3710 grams i 50,5 cm), filla de la Gemma i el Lluís, el passat 16 de novembre a la Clínica Sant Josep amb l’ajuda de la infermera de quiròfan Eli Ruiz. Molts petonets per tots!

Fotos de tardor. Aquelles fotos que no haurien de sortir mai al Clot...

35 anys... sense problema

Quins premis hauran guanyat?

Fer 40 anys mereix una edició especial del cava de Monistrol

Germà i Òscar

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

Gemma Morell Puigmartí veterinària, colegiada 3059 pel CovB visites a domicili a Monistrol (caps de setmana) 636.55.53.50

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

El temps PRECIPITACIONS SETEMBRE:

71 l/m2

PRECIPITACIONS OCTUBRE:

22 l/m2

ACUMULAT GENER-OCTUBRE:

399 l/m2

NOVEMBRE:

- Dia 1: el sol sortirà a les 7:22 i es pondrà a les 17:47 (10h i 25m de claror) - Dia 3: lluna en quart minvant a les 13:25. - Dia 11: lluna nova a les 18:48. - Dia 19: lluna en quart creixent a les 7:28. - Dia 25: lluna plena a les 23:45. - Dia 30: el sol sortirà a les 7:56 i es pondrà a les 17:23 (9h i 27m de claror)

DESEMBRE:

- Dia 1: el sol sortirà a les 7:57 i es pondrà a les 17:23 (9h i 26m de claror) - Dia 3: lluna en quart minvant a les 8:41. - Dia 11: lluna nova a les 11:31. - Dia 18: lluna en quart creixent a les 16:15. - Dia 22: inici de l’hivern a les 5:48 (9h i 11m de claror, mínim anual) - Dia 25: lluna plena a les 12:13. - Dia 31: el sol sortirà a les 8:17 i es pondrà a les 17:31 (9h i 14m de claror) TEMPERATURES SETEMBRE

OCTUBRE

Dia

Màxima

Mínima

Dia

Màxima

Mínima

28,8

15,9

18,7

10,1

23,6

15,3

22,0

10,0

22,8

16,6

21,1

13,5

22,8

14,7

22,5

8,9

22,4

14,1

26,8

13,7

25,8

13,3

25,0

12,6

24,9

12.0

22,7

9,6

23,7

13,4

22,2

10,3

25,6

10,3

22,7

9,3

21,3

12,8

23,5

5,5

22,4

13,5

25,9

7,0

23,9

15,7

25,1

14,2

26,7

12,6

18,1

12,1

23,4

10,5

15,9

7,7

24,2

13,5

17,2

1,3

27,7

13,9

19,2

3,6

24,4

9,2

21,2

5,7

24,7

9.0

22,0

11,9

24,9

9,4

19,1

11,3

26,8

14,0

18,7

13,7

27,4

11,4

16,1

7,7

26,0

9,7

20,9

2,1

23,5

12,2

25,4

7,4

27,2

8,2

18,9

9,3

23,5

12,2

17,2

12,1

20,6

11,9

20,2

11,2

22,0

8,6

19,0

7,9

18,1

11,5

21,5

3,4

16,8

11,8

23,6

5,2

23,5

6,8

La cuina COSTELLA DE PORC AMB OLIVES VERDES Ingredients: ¾ kg de costella de porc ½ kg de tomata 1 ceba Olives verdes trencades 1 gotet de vi blanc 2 o 3 alls 1 fulla de llorer Oli d’oliva i sal Preparació: Feu la costella a talls d’un parell de dits i saleu-la. Fregiu-la i quan estigui llesta traieu-la. Mentrestant ratlleu la ceba i la tomata. A la mateixa cassola, tireu els alls i feu un bon sofregit amb la ceba i la tomata ratllades. Tireu-hi una fulla de llorer i el vi blanc. D’altra banda, doneu un bull a un grapat d’olives verdes trencades. Així que tingueu el sofregit fet, tireu-hi la costella, i quan us sembli que està ben cuita, afegiu-hi les olives. Deixeu-ho uns minuts i ja podeu emplatar. Nati Jobal (Cal Jan)

El celler GRAN LICOR CALISAY Els licors dolços com els estomacals, els digestius d’herbes, els anisats, o les diferents menes d’aromes dedicades en general a alguna Mare de Déu, gaudiren d’una gran popularitat en el decurs de bona part del segle XX fins que els gustos dels consumidors evolucionaren i es decantaren cap als licors de tipus sec com el whisky, la ginebra o el vodka. Avui dia, els licors dolços han desaparegut de les postades dels bars de disseny i només es mantenen com una rampoina -en forma d’ampolles mig momificades a causa del seu escàs consum- en els bars o cafès tradicionals de poble o barri, o en les vitrines i mobles bars d’algunes cases. Un exemple paradigmàtic dels licors dolços fou el Gran Licor Calisay. La beguda nasqué a Malgrat de Mar l’any 1895 quan Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona constituïren una societat per dedicar-se a l’elaboració d’aquest licor inèdit. Segons sembla, la seva fórmula provenia d’uns monjos d’un monestir de Bohèmia. Val a dir que la societat tingué poc recorregut ja que, l’any a sobre, se’n constituí una de nova només amb dos dels socis anteriors, Rimbau i Martí. Però la cosa no acaba aquí ja que, el 1897, el negoci fou traspassat definitivament a Magí Mollfulleda i Jas, un indiano fill d’Arbúcies resident a Arenys de Mar (vegeu article Ciències en aquesta mateixa revista), el qual desplaçà l’empresa a aquesta darrera localitat.

Així nasqué la llarga relació del Calisay amb Arenys. El destil·lat -elaborat amb més de cinquanta plantes i herbes aromàtiques procedents de mig món, entre les quals s’hi troba la quina- fou d’antuvi una especialitat d’àmbit comarcal que es popularitzà de seguida en primer lloc arreu de Catalunya i després per tot Espanya. Fins i tot s’exportà a molts països europeus i americans. La prova del seu èxit és que, ben aviat, va ser objecte de nombroses imitacions que donaren lloc a litigis sempre guanyats per l’empresa dels Mollfulleda. L’any 1908, el rei Alfonso XIII visità Arenys de Mar i les Destil·leries Mollfulleda esdevingueren proveïdors oficials de la casa reial. El 1916 la projecció de l’empresa féu un important pas endavant amb la compra de la important destil·leria barcelonina de Salvador Font, cosa que permeté ampliar la gamma de productes d’una forma extraordinària. L’any 1917 la capacitat de producció anual arribava a 150.000 litres. La família Mollfulleda va estar per tres generacions al capdavant del negoci que va anar prosperant fins a constituir-se el 1933 en societat anònima. El modest edifici on la destil·leria va començar a operar es va anar ampliant i transformant amb el temps en una gran indústria amb una seu emblemàtica gràcies a la reforma efectuada per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, el constructor de moltes de les famoses “catedrals del vi” escampades per les comarques tarragonines. En els anys setantes, amb la finalitat de rellançar el producte, una popular campanya de publicitat per televisió difonia l’anunci protagonitzat pel carpetovetònic actor Alfredo Landa, on pronunciava una frase que es va fer famosa en aquells ja llunyans temps “ay, ay, ay, que me sabe a Calisay”. Ja en plena decadència en el volum de vendes, l’any 1981 Destilerías Mollfulleda SA entra dins l’òrbita de Rumasa, però el 1983 -després de l’expropiació per part del govern espanyol del conglomerat d’empreses de Ruiz Mateos- el Calisay passa a ésser propietat del grup Bodegas Pedro Rovira, que el 1992 trasllada la seva producció a la seva seu de Móra la Nova. Actualment el Calisay és fabricat per la casa Garvey de Jerez de la Frontera però, amb els canvis de propietat, el licor no té res a veure amb l’original, ja que s’ha rebaixat la seva graduació alcohòlica de 33º a 19,5º i ja no s’elabora a base d’herbes i plantes, sinó d’essències aromàtiques. No sabem si els licors dolços es tornaran a posar de moda -com està passant amb el vermut que viu una esplendorosa segona joventut- ja que les tendències de consum són sempre impredictibles, però un indici el tenim amb el tema de les ratafies que comença a desvetllar-se amb noves marques, concursos i tastos. Tanmateix, en el cas dels licors destil·lats com és el Calisay i d’altres per l’estil, és bastant més difícil que això passi, ja que abans de res caldria recuperar la fórmula i els procediments d’elaboració originals, cosa que encariria notablement el cost del producte. D’altra banda, cal destacar com a epíleg de la història, que l’edifici de l’antiga destil·leria Calisay d’Arenys de Mar amb la seva característica xemeneia, és actualment de propietat municipal i ha estat remodelat com a centre d’activitats cíviques i culturals. Per sort, es conserven encara els alambins de destil·lació originals dels temps dels Mollfulleda. Que tingueu bon celler! Pedru / Jan

BELLESA Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59 MONISTROL DE CALDERS

Ciències MOLTA TERRA A L’HAVANA XXVIII El Gran Licor Calisay i la seva relació amb els indianos El licor Calisay, un dels més populars en el segle XX a casa nostra (vegeu article El Celler en aquesta mateixa revista) fou impulsat en el seu començament per dos indianos amb vides paral·leles, dels quals farem tot seguit una ressenya. Magí Mollfulleda i Jas, nascut a Arbúcies el 1855, era el fill petit d’una família de la localitat dedicada a la fabricació de carruatges. Mentre l’hereu es preparava per fer-se càrrec del negoci familiar, els dos germans mascles que seguien varen emigrar a la colònia espanyola de Puerto Rico on es van dedicar al comerç de productes colonials com el cafè, el sucre, el tabac, o el cacau. Quan Magí tenia divuit anys fou reclamat pels seus germans per anar a treballar amb ells a Puerto Rico. El 1877 ja devia haver fet una petita fortuna, ja que va pagar la suma de 1375 pessetes -un capital en aquell temps- per la seva redempció del servei militar. Un cop arribat allà, Joaquim es va posar a treballar amb el seu germà Josep, el qual feia de forner en una fleca propietat d’un altre canetenc nebot de la família Pastor fundadora del banc que porta el mateix nom a la Corunya. En aquell temps els catalans -i sobretot els canetencs- dominaven el negoci de la fabricació del pa a l’Havana. Quan el propietari de la fleca se’n tornà a Catalunya, els dos germans Gibert adquiriren primer la copropietat i després la propietat total del negoci, amb el qual s’enriquiren. Amb el temps, els dos germans grans, junt amb un nebot fill de l’hereu que també s’havia desplaçat a Puerto Rico es casaren amb noies de l’illa i ja no tornaren mai més al poble. Molt diferent fou el cas de Magí, que el 1879 decidí fer les maletes i tornar cap a casa. El 1885 es casà a Girona amb una noia deu anys més jove i el matrimoni es va instal·lar a Arenys de Mar, on anys més tard Magí posaria en marxa el negoci del licor Calisay amb una petita destil·leria. Possiblement havia entrat en contacte amb el procediment de la destil·lació de licors en el decurs de la seva estada a Puerto Rico. L’any 1902 instal·là un alambí de quatre-cents litres en el mateix establiment i el 1908 comprà una sèrie de finques dins de les quals hi havia un molí que aprofità per instal·lar-hi la nova destil·leria, cosa que tingué lloc el 1910. L’activitat emprenedora de Magí Mollfulleda no es va limitar a la destil·leria. L’any 1888 es convertí en el primer representant a Catalunya de les màquines de cosir Singer de fabricació nord-americana, per aquest motiu a Arenys era conegut pel renom de senyor maquinetes. També el 1906 creà una fàbrica de lleixiu al qual batejà amb el nom de El Ciervo. El 1910 traspassà aquest negoci a Salvador Casamitjana i Mensa que a Mongat fabricarà el famós lleixiu Conejo, marca que ha arribat fins avui dia a mans de Henkel, una multinacional alemanya de productes químics. El 1913 Magí Mollfulleda traspassava a Barcelona i el negoci del Calisay seria continuat pels seus fills i néts. D’altra banda Joaquim Gibert i Codina, nascut a Canet de Mar el 1843, era un fill cabaler d’una família dedicada al transport de mercaderies amb carruatges i de persones amb diligències. Josep, un germà seu més gran, així com la majoria dels seus oncles i cosins havien emigrat a Cuba. Mentre l’hereu es preparava per fer-se càrrec del negoci familiar, Joaquim Gibert, un nen de tretze anys, acompanyat pel seu avi que anava a visitar els fills i néts residents a l’Havana, es va embarcar en un veler amb destí a la capital de Cuba. Amb el temps, mentre Josep es casava amb una criolla i es quedava a viure per sempre més a l’Havana, cap al 1880 Joaquim va decidir tornar a Canet per casar-se, comprar terres de conreu, i fer créixer el capital que es va endur de l’Havana amb la intervenció en diverses activitats empresarials a Catalunya, una dels quals consistí en la col·laboració amb Magí Mollfulleda per posar en marxa la destil·leria per a l’elaboració del licor Calisay, bo i aprofitant l’experiència empresarial adquirida en els seus anys d’estada a Cuba. Joaquim Gibert morí el 1918 també a la Ciutat Comtal, on era propietari d’un negoci de transitari de la Compañía Trasatlántica que ha arribat fins als nostres dies a mans dels seus descendents. Jan

Que diu que... EXPRESSIONS D’ORIGEN CLÀSSIC (V) Complex d’Èdip. Denominació amb la qual la psicologia freudiana designa l’etapa psíquica infantil de relació-conflicte amb els seus pares. Està clarament inspirada en el conflicte familiar de l’heroi grec Èdip, a qui l’oracle de Delfos havia predit que assassinaria son pare i es casaria amb la seva mare, tema àmpliament tractat per les tragèdies gregues. Corda que molt tiba, prompte es trenca. La idea de no forçar massa una persona, cosa o situació té el seu antecedent en aquesta dita. Corona d’espines. Martiri, gran patiment. La influència del cristianisme explica metàfores com aquesta, procedent de la passió de Jesús. Córrer la brama. Ésser divulgada (una cosa o un secret). Aquesta expressió té el seu antecedent en la frase de Virgili: Fama volat. Costa més conservar que conquistar. Frase aplicada sobretot en el camp de l’amor, la qual expressa la mateixa idea que un vers d’Ovidi. Costella d’Adam. Expressió originària de la narració que fa el llibre del Gènesi de la formació de la dona a partir d’una costella d’Adam, que simplificada en la costella, ha esdevingut una manera familiar de designar el component femení de la parella. Crieu corbs i us trauran els ulls. L’advertiment de no afavorir la cria d’éssers per naturalesa perillosos és molt present en diferents dites antigues. Cupido. Fill de Venus, ens és presentat sota la figura d’un nen que amb un arc tira les seves fletxes i fereix d’amor aquells en el cor dels quals es claven. D’homes és errar, de bèsties perseverar. Adaptació pel broc gros d’una coneguda sentència de Ciceró. David i Goliat. Personatges bíblics protagonistes d’una història en la qual, paradoxalment, el petit David venç el gegant Goliat, història que ha esdevingut símbol de les possibilitats que té un ésser -en principi inferior- de superar-ne un de, també en principi, superior. Jan

689 07 78 87

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32 Fax 93 839 91 68

08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

Calaix de sastre A LA DRA. CONXITA CAPSADA Tant sols la persona que neix bondadosa és bona persona per la professió, aquesta ets tu, una bona doctora amb un treball noble, de vocació. Amb un munt d'històries sobre les espatlles que estan enllaçades en un gran lligam, dels moments durs que ens dóna la vida tu has estat bàlsam pel nostre reclam. Trenta-cinc anys en aquest consultori i cada dia sempre ple de gent, amb el teu tracte gentil i amable tothom en sortia més que content. Has hagut d'aguantar les nostres flaqueses les malalties, i també els desenganys, has fet de psicòleg o qualsevol branca que se't presentés durant aquests anys. Per la nostra salut de cada dia hem comptat sempre d'un magnífic puntal, el teu suport ferm ha estat gran ajuda per a guarir-nos de qualsevol mal. Monistrol sincerament vol desitjar-te una llarga i bona jubilació, per molts anys en salut puguis gaudir-la en família i en plena satisfacció. Per la teva paciència, moltes gràcies! moltes gràcies per la cordialitat! moltes gràcies et diem amb abraçada! moltes gràcies per la teva humanitat! Rosa Rovira Sancho

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL LXIX) El Clot ja compleix 25 anys. Deu ni do com passa el temps. Jo vaig arribar a El Salvador al 2003 i el maig que ve farà 16 anys que soc aquí. Així que pel que fa a El Clot, els escrits porten més de la meitat de vida de la revista publicant-se. Han sigut moltes vivències i relats sobre un país que molts de vosaltres que em llegiu, potser no teniu ben ubicat al món. La meva pretensió ha sigut apropar-vos a aquest petit patufet d’Amèrica i fer-vos partícips, a mida que jo m’anava arrelant més en aquesta terra, del que jo sentia i vivia. Si en alguns dels escrits heu sentit la més mínima empatia vers el que us estava explicant, em sento més que satisfet. Fins i tot, els escrits han donat lloc a la creació d’un llibre que podeu comprar per 1 euro a la pàgina d’Amazon (http://www.amazon.es/dp/B00II8FIF8). Si faig un repàs mental ràpid d’alguns dels escrits publicats, recordo el primer escrit on us parlava del impacte que em va suposar sortir a la sala d’arribades de l’aeroport i el consegüent trajecte fins a l’oficina de la ONG per la qual venia a treballar. Altres escrits fan referència a la diferència entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. Òbviament experiències i vivències producte de les diferències culturals entre Catalunya i Llatinoamèrica. I d’altres que fan referència a situacions produïdes per amenaces naturals. En aquest últim aspecte vull fer una presentació per temes de feina on es recopilin tots els fenòmens que jo he viscut des de que porto aquí i, encara que per sort cap ha sigut d’una magnitud suficient per causar desastres a nivell nacional, han comportat problemes importants als habitants que resideixen prop dels focus de l’amenaça. Així que fent un puntejat dels fenòmens viscuts, tinc al meu haver les següents vivències:        

Maig 2005. Aproximació pel pacífic del huracà Adrià. Octubre 2005. Huracà Stan deixa inundacions importants a tot el país (foto adjunta) Octubre 2005. Erupció del volcà Santa Ana. Novembre 2009. Pas del huracà Ida que causa greus esllavissades a les vessants del volcà San Vicent. Maig 2010. Pas del huracà Agatha. Octubre 2011. Pas de la depressió tropical 12E. Causa els majors acumulats de pluja nacional en dècades. Desembre 2013. Erupció del volcà Chaparrastique que està al “costat” de casa. Octubre 2014. Sisme M7.3 sentit.

Per acabar no em queda més que felicitar a tots els que feu la revista El Clot, a tots els lectors i a l’Òscar Marquina puntualment. ¡Per molts anys! Carles Fernàndez

HISTÒRIA DE L’AUTOMÒBIL EL PTV Tenim la gran sort de tenir al Bages el club de cotxes clàssics més gran de la península i un dels més importants d’Europa, el CLÀSSIC MOTOR CLUB DEL BAGES, un club creat arrel de voler recuperar la història del PTV per intentar salvaguardar el màxim de supervivents i per conscienciar a la gent de la seva importància com a patrimoni industrial del nostre país entre moltes altres qüestions. El PTV és un microcotxe creat a Manresa per la empresa AUSA, actualment dedicada a la construcció de maquinaria industrial. El nom de la marca PTV deriva dels cognoms dels seus creadors, Perramón, Tachó i Vila. El 4 de maig de 1956 funden l’empresa AUSA per la realització del cotxe en sèrie, després d’haver realitzat diferents prototips com el “Ballena” o el “coca”, cotxes creats per ells mateixos de forma totalment artesanal. El primer model produït en sèrie per l’empresa és el PTV 250, un bonic descapotable biplaça amb motor a darrera, mono cilíndric de 250cc. amb una potència de 11CV que aconseguia arribar fins els 75KM/h. D’aquest model hi va haver versions amb portes i sense portes, fins i tot prototips de furgonetes, amb una producció molt escassa, 45 furgonetes. Igual va passar amb el model PTV 400 impulsat per un motor molt més potent de 2 temps i amb solucions tècniques molt enginyoses. Aquest model portava compressor. No va arribar a produir-se en sèrie ja que la seva arribada prevista pel 1960 va coincidir de ple amb l’augment de vendes del Seat 600. Cessada la producció del famós microcotxe l’empresa va seguir el seu camí desenvolupant al 1961 una espècie de tricicle denominat DUMPER. AUSA s’ha convertit actualment en l’empresa líder a nivell mundial de carretilles elevadores de menys de 3TM i en volquets (Dumpers) fins a 10 TM En total es van vendre 1100 unitats del PTV 250 amb un preu que oscil·lava entre les 44.500 i les 55.000 pessetes de l’època, uns 300 € actuals. Es va comercialitzar per tot Espanya i fins i tot algunes unitats van ser exportades a Portugal, cosa que el converteix en un dels microcotxes de major difusió juntament amb el BISCUTER, el GOGGOMOBIL i l’ISETTA. Però només el PTV era exclusivament de producció nacional. Actualment el PTV és un microcotxe molt cotitzat; una unitat en bon estat pot arribar als 21.000 €. Aquest preu és degut a què queden poquíssimes unitats supervivents. Cada 2 anys el Clàssic Motor Club del Bages celebra a Manresa la trobada internacional de microcotxes amb exemplars arribats de totes les parts del món on el PTV es clar protagonista. Si no hi heu assistit mai us recomano l’assistència, però haurem d’esperar fins al juny del 2017 per tornar a veure tal quantitat de micros per la zona del Bages.

Primer model del PTV aquest concretament es el bastidor num 7

PTV segon model de un sol color (foto poligon la llandriga Monistrol de Calders )

PTV bicolor. Un dels PTV’s més macos, propietat de Antoni Tachó, “hereu del PTV” a la trobada internacional de microcotxes del 2013

Un dels pocs exemplars de la furgoneta PTV, avui ja restaurat per complert

Els “pares” del PTV

Dos PTV’s en diferents fases de restauració exposats a una de les fires de Sant Antoni Abad aquí a Monistrol de Calders, un propietat de Lluís Maria Jou i l’altre d'en Carles Moya PTV 400, exemplar únic ja que no es va arribar a

Trobada PTV’s

Fonts d’informació: -Escuderia PTV -Classic motor club del Bages -www.classicmotorclub.org -Motor clasico num 44 -www.autopasion18.com

Publicitat d’epoca com a protagonista el nostre estimat PTV

Carles Moya

ANUNCI Benvolguts subscriptors, anunciants i lectors de la revista El Clot. ESTEM D'ANIVERSARI! En aquest mes de novembre celebrem el 25è aniversari de la nostra revista. Des de la redacció volem celebrar-ho conjuntament amb tots vosaltres. És per aquest motiu que us convidem el dissabte dia 7 de novembre a les 6 de la tarda a la Sala Petita del Centre Recreatiu Municipal. En aquest acte comptarem amb la presència i els parlaments de: - El Sr. Jaume Clarà, de la Biblioteca Nacional de Catalunya i expert en revistes locals. - El Sr. Isidre José, impressor de la nostra revista des dels seus inicis. - ElSr. Gustau Erill, historiador i Regidor del nostre Ajuntament. - El Sr. Jaume Musarra, redactor de la revista i President del Centre Parroquial, entitat a la qual pertany El Clot. També hi haurà una exposició dels 150 Clots i projecció d'imatges de les seves portades. Finalment hi haurà un piscolabis per als assistents. Us hi esperem, LA REDACCIÓ

Solució: El temps passa del número anterior

D’esquerra a dreta: Jonathan Fernández, Jordi Liébanes, Oriol Andreu, Xavi Gallego, Sergi Valldeoriola, Joan Ponsa, Ivan Baiges, Arnau Planas

Els encants Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

VENC 4 llantes de 16" (2 van amb pneumàtic) marca Peugeot en molt bones condicions. 180 €

ES VEN el terreny del pedró. 2850 m2 Telèfon 636 73 95 03

Telèfon 669 90 67 92 Marc

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir.

VENC a molt bon preu 4 cadires de fusta de menjador i 4 rodes amb llanta mida 185 de cotxe Opel.

ALBA: 93 839 80 38

Telèfon: 93 733 22 49 Ramon

El temps passa Han passat 25 anys des que una colla de gent es va animar a tirar endavant l’edició d’una revista amb informació local, El Clot. En aquesta selecció de portades es pot veure l’evolució i els canvis des dels inicis fins a l’actualitat.