Juny, 2016- Núm.9
COLLBLANC 2.O | La revista del nostre institut |
Tot sobre el musical Els alumnes de 3r d’ESO entrevisten tots els protagonistes del musical Chicago, incloent l’artífex d’aquest gran projecte: en Raül Pons. Voleu saber què és el millor del musical?
Guanyadors!!! Dos dels nostres alumnes, en Roger Salla i la Mireia Ibàñez, guanyen el Primer premi del Certamen literari homenatge a Olga Xirinacs, en les seves respectives categories. Tenim la notícia, tenim les històries guanyadores. Us ho perdreu?
Viatges de final de curs Planes de Son, Cantàbria, Madrid, aquests són els destins que han visitat els nostres alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO respectivament.
Intercanvi Catalunya- AlemanyaCatalunya Endeguem un nou projecte d’intercanvi que porta 19 alumnes de 3r d’ESO del Collblanc a Sittensen, Alemanya.
Sí, sí... Ja han passat els nou mesos d’aquest curs 2015-2016. Un curs ple de reptes assolits amb èxit. Hem estat capaços de continuar amb els que ja formen part del nostre ADN, com el musical de 4t d’ESO, i, alhora, hem aconseguit endegar-ne de nous, com el projecte d’intercanvi d’alumnes amb Alemanya. Tot això sense oblidar gens ni mica el dia a dia, l’aprenentatge constant dels nostres nois i noies, la motivació, la recerca, la innovació... Tot això sense perdre el motor que ens guia, el motor que ens fa avançar, el motor que fa que mai ens conformem amb el que tenim i que propicia que sempre vulguem millorar: LA IL·LUSIÓ. Així marxem de vacances i, amb il·lusions renovades, tornarem al setembre... BON ESTIU!
Juny, 2016- Núm.9
ÍNDEX 1. Retrats 2. Sortides 3. Què ens passa? 4. Recerca en directe 5. Fem hort 6. Collblanc literari 7. Som TIC
Juny, 2016- Núm.9
RETRATS PROFE, SOMRIU! Sembla que fos ahir quan començàvem el curs i, amb ell, inauguràvem aquesta secció i..., fixeuvos, ja ens trobem amb l’última edició de la revista d’aquest 2015-2016. Per acomiadar l’any i donar la benvinguda a l’estiu , hem escollit dos professors de la casa que sempre que els veiem pels passadissos ens transmeten alegria i ‘bon rotllo’. Són com el final de curs de cada dia, com les minivacances dins de l’agenda diària, l’aire fresc enmig de l’avorrida rutina. Sabeu de qui estem parlant? Seguint amb la paritat, us presentarem el retrat d’una profe i d’un profe. La primera ens acosta a noves cultures amb aquell somriure contagiós a la boca que la caracteritza; l’altre ens ensenya a mirar la realitat amb els ulls d’un artista irònic.
Juny, 2016- NĂşm.9
Cristina Fuillerat Emmanuelle Oliveira Inka Nelson Denisa Oprinca 2n ESO B
Juny, 2016- Núm.9
Roger, sonríe
6. ¿Qué serías si fueras una herramienta de plástica? Sería un lápiz, porque se puede borrar.
1. ¿Qué serías si fueras un cuadro? Sería Maspujols de Joaquim Mir, porque veo mi tierra y el arte moderno.
7. ¿Qué serías si fueras un paisaje? Sería el paisaje del Baix Camp, porque es mi tierra.
2. ¿Qué serías si fueras un color? Sería el color rojo, porque es vital.
3. ¿Qué serías si fueras una forma abstracta? Sería un triángulo equilátero, porque es mágico.
8. ¿Qué serías si fueras un cómic? Sería Snoopy, porque es muy alegre e inventor.
4. ¿Quién serías si fueras un pintor? Sería Rembrandt, porque es una persona auténtica.
9. ¿Qué serías si fueras un animal? Sería un pájaro pequeño, porque canta, puede volar y son alegres.
5. ¿Qué serías si fueras un dibujo animado? Sería el Coyote de Correcaminos, porque me gusta cuándo inventa.
10. ¿Qué serías si fueras una comida? Sería una alcachofa, porque tiene un gusto ‘guay’ y es una flor.
Juny, 2016- Núm.9
Roger es una persona muy alegre y por las respuestas que ha dado, le encanta su tierra. Nuestro divertido profesor de plástica nació en Barcelona aunque vive en Riudoms, ya que sus padres son de allí. Se hizo profesor de plástica porque según sus estudios era la única especialidad que podía hacer. Tiene cuarenta años, doce de los cuales los ha dedicado a dar clases. Roger de pequeño no tenía pensado ser profesor de plástica. Le gusta su trabajo y cuando tiene una clase conflictiva intenta pedir silencio.
Ismael Ruiz Estela Cerezuela Raul Marín 2n ESO A
Juny, 2016- Núm.9
SORTIDES Anem a Barcelona amb els de BAT Aquest mes de març els alumnes de 1r i 2n de Bat hem anat a Barcelona per visitar les Drassanes Reials i el Museu Marítim de Barcelona.
L´edifici de les Drassanes ha estat tancat gairebé vint anys per a fer reformes a l’edifici i mantenir i restaurar totes les estructures originals. La visita es va completar amb una projecció en una sala adaptada de 360º on vam poder visionar el documental "La navegació astronòmica i el canvi climàtic", el qual va ser molt comentat pels alumnes.
Els de 4rt B van a la radio! Tarragona Ràdio va entrevistar els nostres alumnes de 4t d’ESO B el passat 31 de març, aprofitant la visita coordinada pel Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès (CRP) i el departament de Castellà de l'institut Collblanc. La coordinadora del CRP, Esther Ferré, i el cap de continguts de Tarragona Ràdio, en Josep Suñé, acompanyaren el grup de 4t ESO amb les seves professores Montse Martínez i Juani Arán per ensenyar-los l’emissora 96.7 FM i endinsar-los en el procés informatiu, incidint en les fonts periodístiques actuals i llurs gravadores, destacant les xarxes Twiter, Facebook i Periscope. Al final de la visita, una petita representació dels alumnes radiofònics, Ainara Soriano, Mónica Lera i Joan Aresté, amb la seva professora de ràdio J.A. entraren en directe al programa El matí de Tarragona Ràdio
Juani Aran Professora de llengua castellana
Juny, 2016- Núm.9
Els de francès anem al teatre El passat 11 d'abril els alumnes de francès de 2n., 3r. i 4t d'ESO van anar a Tarragonan a veure una obra de teatre en francès (el Geperut de Notre Dame) acompanyats de les professores Elisa López, Núria Moragrega i Cote Aragoneses. Els actors de la companyia de teatre eren originaris de Bèlgica. En la mateixa sala hi havia alumnes d'altres instituts de Tarragona. Era una obra interactiva i van demanar la participació del públic. Van pujar a l'escenari un alumne de 3r. i un alumne de 4t. L'obra va ser interessant i molt dinàmica. L'havíem treballat a classe i la comprensió ens va resultar més fàcil. Quan va acabar vam poder fer preguntes sobre els actors i sobre l'obra.
Anem a la petroquímica amb els de 3r d’ESO Els alumnes de 3r d’ESO van anar a visitar l’empresa Clariant, situada al Polígon Petroquímic de Tarragona, una factoria destinada a la producció de compostos que està considerada centre estratègic de la BU Industrial & Consumer Specialties a Europa i de referència a nivell mundial en el seu sector. Clariant fabrica un ampli espectre de productes innovadors en els camps de la cura personal, la metal·lúrgia, la mineria, el sector petroler i la detergència. Més concretament elabora tensioactius no-iònics (productes derivats de l'òxid d'etilè o propilè), compostos base per a la producció de marques cosmètiques capdavanteres, additius essencials per a l'exploració i refinament de pous de petroli i gas, polímers per millorar la fluïdificació dels gasoils d'automoció, activadors dels detergents...
Aquell dia era l'aniversari del nostre company Yassine de 4t. i "misteriosament" els actors ho sabien i van demanar al públic de cantar-li "Joyeux Anniversaire". Ja tenim reserva pel curs vinent....."El comte de Montecristo"!!!!
Els nostres nois i noies van tenir l’oportunitat de convertir-se en artífexs d’una crema per al cos gràcies a un taller que els van organitzar i on van portar a terme diferents experiments. La sortida es va valorar molt positivament i l’únic que van trobar a faltar els alumnes va ser poder emportar-se a casa la crema hidratant creada per ells mateixos.
Juny, 2016- Núm.9
Visita a Expotècnic amb els de 4t d’ESO El dia 28 d’abril, els alumnes de 4t de la classe orientada a cicles formatius vam anar d’excursió a l’antiga laboral. En primer lloc, vam sortir a les 9 de l’institut i vam agafar l’autobús per anar al Pere Martell i al Cal.lipolis. Cadascú anava al lloc que l’encaminava millor pels seus estudis. Jo vaig agafar Cal.lipolis perquè el que vull estudiar està allà. Em van agradar molt totes les instal·lacions i tot el que ens van explicar, però vaig trobar a faltar visitar també les instal·lacions de Pere Martell, ja que d’aquesta manera haguéssim ampliat la nostra visió de conjunt de cara els estudis que volem cursar en aquest futur pròxim que ens espera en acabar la ESO.
En arribar-hi, primerament, ens van fer una petita xerrada en la qual van explicar que després de primària has de fer obligatòriament l’ESO i que, quan acabes l’ESO, ja tens més branques per als estudis. Així doncs, podem cursar batxillerat i iniciar una carrera, o fer un cicle superior, que també et permet arribar a la universitat. Quan vam acabar la xerrada, ens van deixar una estona per esmorzar i després vam entrar ja a Cal.lipolis. Ens van ensenyar les instal·lacions i tot seguit ens van explicar els cicles que podíem fer-hi. A continuació, vam entrar a unes quantes classes, com per exemple, la d’ambulàncies o la d’auxiliar d’infermeria, que és la que a mi m’ interessa especialment. Ens van explicar que no només fan exàmens, sinó que també s’han de fer unes hores de pràctiques.
Us deixem l’enllaç d’un vídeo promocional de Cal·lípolis on podreu veure un resem de les diferents branques que s’hi poden cursar: http://www.institutcallipolis.cat/cat/multimedia /item/385-vídeo-de-presentacio-cal-lipolis-2016
Laura 4t ESO A
Juny, 2016- NĂşm.9
Viatge de final de curs
Juny, 2016- Núm.9
Planes de Son Els alumnes de 1r d’ESO viatgen al nord de Catalunya, concretament al Pallars Sobirà, al complex MónNatura Pirineus. Una sortida on la natura, la vida sostenible, el paisatge, la tranquil·litat i la serenor que tots aquests valors ens transmeten contribuiran a omplir la seva maleta viatgera amb grans aprenentatges de vida.
Juny, 2016- Núm.9
Juny, 2016- Núm.9
Cantàbria Els alumnes de 2n d’ESO despedeixen el curs a Cantabria i ens en fan 5 cèntims a través d’aquest diari polifònic El primer día fue bastante aburrido ya que, estuvimos durante toda la mañana en el bus. El viaje duraba 8 horas pero como hicimos 2 paradas pues duró más de 10. La
La llegada al hotel fue divertida, pero a la vez muy estresante para los profes ya que se rompió una cama y un cristal, pero, independientemente de esto, fue una incorporación bastante cómoda. El hotel parecía pequeño, visto desde fuera, pero en cambio al entrar nos dimos cuenta de que nos equivocábamos. Consistía en dos plantas con dos pasillos cada uno lleno de habitaciones hasta el final.
Una vez instalados, nos reunimos todos en el jardín del hotel y nos pidieron por favor que cambiáramos el comportamiento radicalmente. Después de esto, hicimos la descubierta de Santillana del Mar, donde estaríamos hospedados. Tras acabar la jornada, hacia las 9:30, fuimos todos juntos a cenar al comedor en la planta baja. Se nos presentó el propietario del hotel rogándonos un buen comportamiento ya que -“JAMAS SE HA ROTO UN CRISTAL EN LO QUE ES MI CASA!” nos gritó. La primera noche lógicamente fue divertida. Salíamos de las habitaciones para quedarnos en otras para hablar. Rubén Nava Unai Borrero 2º ESO A
Juny, 2016- NĂşm.9
Sobrevivimos a la primera noche y lo hacemos respirando el aire fresco de los Picos de Europa ÂĄIMPRESIONANTE!
Juny, 2016- Núm.9 El tercer día, nos levantamos, como de costumbre, a las ocho de la mañana para vestirnos, y a las ocho y media bajamos a desayunar. El primer lugar que visitamos fue un tipo de exhibición de las vacas lecheras, caballos y algun burro. Al acabar la actividad nos hicimos una foto en la placa del establecimiento (el Palacio de la Magdalena) y después fuimos directos al autobús. Por la tarde, después de comer - por cierto, estaba todo riquísimo- nos trasladamos a visitar las cuevas mineras “Del Soplao“ que se encuentran en Celis, en la Sierra de Arnero en Cantabria. La visita me gustó, todo: era espectacular y fue bastante bien, salvo por algunos compañeros, los cuales no pararon de hablar durante el tiempo que duró la visita y esto hizo que fuera un poco pesado para el resto del grupo que estaba interesado. La cueva era grandiosa, con muchísimos laberintos por donde pasear. Al entrar en ellas notabas un enorme silencio y un ambiente húmedo y fresco a la vez. Vimos piedras de todos tipos y formas, algunas bastante raras pero increíbles, estas piedras están formadas por agua a lo largo de muchos años y se les llama estalactitas. A veces, en algun trayecto de la visita teníamos que agacharnos para no tocar ni mojarnos con las gotas de las grandes estalactitas que suspendían del techo de la cueva. Dentro se encuentra también una gran bóveda y quedas alucinado cuando levantas la cabeza y observas el techo: espectacular. Al acabar la visita pudimos ir a algun comercio por si queríamos llevarnos un recuerdo de la zona y, finalmente, regresamos al autobús que nos llevó de vuelta al hotel donde el viaje fue calmado, pues, supongo que todos íbamos bastante cansados y muchos comentábamos la visita de la cueva que a mí, personalmente, me recordó a las visitadas con mis padres a Mallorca. De regreso al hotel, nos lavamos. La cena transcurrió de forma tranquila. Al acabar subimos a nuestras habitaciones para prepararnos y arreglarnos para ir a la discoteca. Al llegar a la discoteca, si así se le puede llamar….Para mí era mejor dicho, un Pub con dos salones principales: el Karaokeroom y el bar. Arriba del bar se encontraba una segunda planta donde había un billar en el centro de la sala con varios asientos alrededor. La mayoría del grupo se quedó bailando y el resto jugó al billar. Al terminar nuestra fiesta nocturna, el autobús nos llevó directo al hotel y si soy sincero la noche fue bastante movida pues, aprovechando que los profesores se quedaron hablando en la entrada del hotel, los alumnos aprovecharon para ir a otras habitaciones que no eran las suyas armando gran alboroto hasta que, finalmente, llegaron Antonio y Roger y dieron por finalizada la fiesta, así que todos regresamos a nuestras habitaciones para descansar y prepararnos para el día siguiente. Marc Sánchez y Leyre Soto, 2º ESO A
Juny, 2016- Núm.9
8: 30a.m, todos en pie. Ultimo día antes del regreso a casa. Todos estábamos impacientes por visitar la ciudad de Santander y el fabuloso parque de Cabarceno. Desayunamos rápidamente para poder, así, disfrutar mejor el día. Subimos al autobús, nos sentamos en nuestros respectivos asientos y emprendimos rumbo hacia Santander. Nada más llegar, pasamos por el campo del Racing Fútbol Club y a su lado, un gran polideportivo con forma de animal acuático. Seguidamente, bajamos e hicimos una larga caminata hasta llegar al precioso Palacio de la Magdalena, allí, nos tomaron una instantánea del grupo para después subirla a la página web oficial del instituto. Realmente, nadie se interesó por el lugar, todos estaban pensando en el fabuloso parque de Cabarceno, el cual disfrutaríamos dentro de poco. PARQUE DE CABARCENO Los minutos pasaban y llegó la hora de disfrutar del espectáculo de los leones marinos. Lo pasamos superbién viendo como aquellos animales hacían maravillosas hazañas con su cuerpo. Cuando acabo, nos dejaron un rato libre para visitar el parque. Luego, fuimos a otro espectáculo, esta vez de aves rapaces, el cual estuvo bastante interesante por las descripciones que daban sobre él y por la velocidad que podían alcanzar esas pequeñas criaturas desde diversas alturas. Después de esto, decidimos ver los animales del alrededor y finalmente los profesores nos llevaron a observar los más apreciados por todos. Finalmente, una guía subió a nuestro autobús y nos fue explicando las características más importantes de ellos mientras que nosotros podíamos tomar la decisión de apreciarlos desde primera vista o desde las ventanas del automóvil. Después de todo, fuimos a la habitación, nos duchamos y rápidamente bajamos para pasar un rato con las nuevas amistades gallegas que habíamos hecho. Finalmente, cenamos una rica sopa, fuimos a la discoteca y nos fuimos “a dormir. Joel Cerdán Alex Merlos 2º ESO B y 2º ESO A
Juny, 2016- Núm.9
El día empezó preparando nuestras maletas para volver a casa de nuevo. Estábamos bastante cansados ya que la noche anterior fuimos a una discoteca donde lo pasamos muy bien. Al recoger nuestras maletas, las llevamos al autobús y después desayunamos. A continuación, nos subimos al autobús para tomar nuestro camino hacia el museo del vino. El viaje hasta aquel lugar fue bastante largo, por lo tanto, todos aprovechamos para descansar aquel rato. Al llegar al museo, nos hicieron una pequeña presentación de todas las salas que había en aquel lugar para ubicarnos a cada sitio que íbamos, como, por ejemplo, obras de arte, ejemplares de vinos, tipos de corchos, varios utensilios… y otras presentaciones audiovisuales muy interesantes que nos aportaban mucha información. Además, hicimos unas cuantas actividades mientras visitábamos todo el museo. Al salir del museo, nos volvimos a montar en el autobús para, finalmente, ir a comer a un restaurante llamado Toloño situado en La Rioja. Estábamos muy hambrientos porque llevábamos muchas horas sin comer, por lo tanto, nos comimos todo lo que había en el plato. AL acabar de comer, tuvimos unos minutos de descanso. Finalmente, volvimos al autobús de nuevo y pasamos las demás horas esperando la llegada a casa haciendo algunas parada de vez cuando.
Ariadna Reyes Carla Alexa Tudor 2º ESO A
Juny, 2016- Núm.9
Madrid 1r dia: BONAVISTA 06/06/2016
-
MADRID
-
dilluns
2n dia: TOLEDO - ARANJUEZ - PALAU REIAL dimarts 07/06/2016 3r dia: SAN LORENZO DEL ESCORIAL – dimecres 08/06/2016
4t dia: MADRID – TOUR BERNABEU – MUSEU DEL PRADO – REY LEON – dijous 09/06/2016 5è dia: MADRID – PALAU REIAL – TARRAGONA – divendres 10/06/2016
Juny, 2016- Núm.9
Juny, 2016- Núm.9
Anem d’intercanvi a terres alemanyes Els alumnes de tercer d’ESO viatgen d’intercanvi a Sittesen. Així ens ho explica l’Andrea Villalobos Dia 1 (7 de juny): Aquest dia va ser molt especial i amb moltes emocions... Tenia moltes ganes de conèixer a la meva companya i sobretot començar a viure aquesta meravellosa aventura. Vam arribar i ens van rebre amb globus, pancartes... va ser molt bonic, i a continuació vam anar en autobús cap a l’institut on ens va rebre el director i vam veure una actuació d’un grup de música de l’escola. Pel camí, la Lucy, la meva companya i jo vam parlar un munt i ens vam posar al dia. Després vam anar cap a casa i vam sopar a les 18:30! Mai havia sopat tan aviat! Després vam donar un tomb per Abbendorf, el poble on vivia, un poble petit, on no hi havia ni vaques, ni cavalls... però molt bonic i encantador. Quan vam arribar a casa vam jugar a ” l’uno” una estoneta i després vam anar a dormir.
Dia 2 (8 de juny): Ens vam llevar molt d’hora, ja que a les 6:30 havvíem d’estar a la parada del bus, per agafar-ne 2 de camí a l’institut. Quan vam arribar tenien un hora lliure, allí ens vam trobar la Paula i la Judit, ja que les seves companyes anaven a la mateixa classe que la Lucy. Un cop passada l’hora lliure, vam anar a l’aula de música, tenien que fer un examen i les tres ens vam posar al final de la classe, però no ens enterràvem de res ja que tot era en alemany. En acabar, només nosaltres vam anar a fer una excursió a Bremen, una excursió que el alemanys ens van regalar, encara que hagués estat bé si ells haguessin vingut amb nosaltres. Quan vam arribar a Bremen feia moltíssim fred, molt més que ha Sittensen. Vam visitar un munt de coses i vam tenir una guia que era de Cuba I ens va explicar tota la meravellosa història de Bremen. A la tarda, vaig acompanyar a la Lucy a les seves classes extraescolars de punteria y després vam jugar a vídeojocs. Dia 3 (9 de juny): Aquest dia, vam anar a “Heide-Park”, el seu parc d’atraccions. Va ser molt divertit i ens ho vam passar molt bé. Encara que jo no vaig pujar a moltes atraccions, ja que eren molt fortes i em feien una mica de respecte. Però això sí: no vam para de riure i de cridar. A la tarda, vam anar a la piscina de Sittensen amb la Judit i la Hanja. Jo vaig ser la única que es va mullar, ja que l’aigua estava gelada. I ens vam trobar també a l’Alejandro, al Joel i a L’Adrià amb els seus companys. Després vam anar a una geladeria a menjar uns gelats que estaven boníssims i eren súper barats comparat amb els preus d’aquí. Aquest va ser un dia molt divertit i ple d’emocions. Dia 4 (10 de juny): Ens vam llevar d’hora perquè teníem que anar a l’institut. Ens vam aixecar, esmorzar i vam anar a agafar els autobusos. Vam fer quatre classes: història, alemany, química i anglès. No vaig entendre res de res només a anglès i a química, gràcies a què la novia del professor era d’Espanya i ens parlava en espanyol. Durant el
Juny, 2016- Núm.9 dia tampoc vam fer gaire cosa perquè, com que era final de curs, només van donar les notes finals. A la tarda, la Lucy i jo vam agafar el tren per anar a Harburg on vam anar a un centre comercial a menjar i a comprar, no molt ja que sinó la maleta es passaria del pes indicat per la companyia. Vam estar una estona i vam agafar el tren de tornada. A l’estació, la seva mare ens esperava amb el cotxe per tornar cap a casa. Quan vam arribar, vam preparar l’habitació perquè es quedarien a dormir la Judit i la Hanja. Aquella nit vam veure dues pel·lícules, vam parlar i riure molt. Y també va ser el primer cop que vam sopar a les 21:00 de la nit! Vam anar a dormir molt tard… Dia 5 (11 de juny): El dissabte el vam passar amb la Judit i la Hanja. Els pares de la Lucy ens van portar en cotxe cap a la platja, que estava a dues hores aproximadament. Abans, però, vam anar a fer algunes compres, a menjar i al port. Mai havia vist una platja com aquella. La platja està situada al Mar del Nord y l’aigua anava i venia cada sis hores. Això no era el més sorprenent sinó que en la part on hi hauria d’haver aigua, hi havia cucs. La veritat és que em van fer bastant fàstic. No ens vam banyar perquè l’aigua estava gelada i no feia gens de sol. Quan vam arribar a casa, vam sopar i vam jugar a “ l’uno “i ens en vam anar a dormir aviat perquè totes dues estàvem cansadíssimes. Dia 6 (12 de juny): Diumenge va ser un dia molt divertit per a mi. Vam anar a una mena de parc aquàtic cobert, on ho havia piscines climatitzades de tot tipus. Vam passar tot el matí allí: vam jugar, nedar, pujar al tobogan... i també vam menjar allà. Quan vam arribar a casa, ens vam canviar per anar a l’institut, on fèiem la festa de comiat amb els pares. A la festa, vam sopar, vam fer barbacoa i plats espanyols, com truita de patates. A la nit vam jugar amb la seva germana gran a jocs de cantar, i després vam veure el partit de futbol on jugava Alemanya. Va ser molt divertit, fins i tot vam menjar crispetes. Cada cop que Alemanya marcava gol cridàvem i ens posaven molt contentes. Dia 7 (13 de juny): Aquest va ser l’últim dia, el més trist per a mi ja que ens teníem que acomiadar i no m’agraden gens els comiats. Al matí, vam anar a l’escola. Ens va tocar classe d’alemany on vam aprendre coses molt útils com el colors, els números i frases com: com em dic, quants anys tinc, on visc... Jo ja sabia que l’alemany era complicat, però després d’aquelles classes, vaig veure que ho era encara més. Vam menjar en la cantina de l’institut uns macarrons que estaven molt bons, però a les 11:30, massa aviat per mi. Després vam agafar un autobús que ens va portar a l’aeroport d’Hamburg. La Lucy i jo vam estar parlant durant tot el camí. Un cop a l’aeroport i facturades les maletes, va arribar el moment més difícil: el comiat en què ens vam acomiadar fins a setembre, no només dels nostres companys, sinó de tots. En aquest moment, fou quan em vaig adonar de tots el amics nous que havia fet en aquesta meravellosa experiència i que els 7 dies se m’havien passat volant. Ara només desitjo que sigui setembre per tornar a veure la Lucy i tots els altres.
Juny, 2016- Núm.9
Juny, 2016- Núm.9
QUÈ ENS PASSA? Vacunes a 2n d’ESO Dimecres, dia 30 de març els alumnes de segon d'ESO van ser vacunats contra el tètanus i la diftèria (Td). El tètanus és una malaltia infecciosa produïda pel bacteri Clostridium tetani. Aquest bacteri es troba generalment a la terra, als fems, a les escombraries i al tracte digestiu de les persones sanes, però també pot localitzar-se en qualsevol altre medi, perquè és transportat per l'acció del vent. Per tant, no s'ha de caure en l'error de pensar que només es pot contraure el tètanus quan ens punxem amb un ferro rovellat, ens fem ferides brutes o manipulem fems. Davant d'aquesta malaltia cal actuar amb rapidesa, ja que si no pot resultar fatal. Sense tractament, una de cada quatre persones mor. Aquesta malaltia no es contagia d'una persona a una altra.
La vacuna es realitza en tres dosis als 2, 4 i 6 mesos. Posteriorment, s'administra als 18 mesos, als 6 anys i als 14 anys. A més, amb l’objectiu de protegir les persones al llarg de la vida, també cal administrar dues dosis més de vacuna contra el tètanus als 40 anys i als 65 anys. A finals de la primera hora de classe, les infermeres anaven cridant de grup en grup, començant per la A fins a la D, i per ordre de llista a cada alumne. Els feien anar cap a la infermeria i allà els vacunaven en un tres i no res. Depenent de la persona, poden o no fer por o pànic les agulles, al igual que es pot ser més propens a marejar-se, però no va ser el cas d'aquestes vacunes, ja que les agulles eren molt petites i no feien mal. Aquesta vacunació es realitza en situació de pre-exposició, és a dir, sense que una persona s’hagi fet cap ferida, mitjançant la vacunació sistemàtica, o en situació de risc, en cas que la persona es faci una ferida.
Lucía Ortiz Ferran Nava 2n ESO A
Juny, 2016- Núm.9
Proves Cangur El passat dijous 7 d’abril, vam anar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona a fer unes proves de matemàtiques: les proves Cangur. Aquestes proves consisteixen en un seguit d’exercicis matemàtics on intervenen la lògica, l’estadística, el càlcul mental i el raonament. Es fan a tota Catalunya i estan repartides en quatre nivells: 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de BAT. Per haver participat, et donen un diploma, un pin amb el dibuix d’un cangur, ja que és l’animal que representa el nom de les proves, i un bolígraf.
Olimpíades d’economia El 24 de maig a les 5 de la tarda, els alumnes de 2n de BAT d’economia d’empresa van desplaçar-se a la Universitat Rovira i Virgili per participar en la fase local de les Olimpíades econòmiques. Allí els esperava el seu professor August, el qual els va acompanyar en aquesta aventura olímpica.
L'Olimpíada d'Economia és un concurs de caràcter acadèmic que té com a objectiu fomentar l'estudi de l'economia i l'empresa entre els joves i aprofundir en les relacions entre Secundària i la Universitat.
Aquest any, la Facultat d'Economia i Empresa de la URV va participar de nou en aquestes Olimpíades, que celebren la seva vuitena edició. L'Olimpíada s'estructura en dues etapes: la Fase Local i la Fase Nacional.
Com a experiència personal ha estat molt bé, ens hem relacionat amb alumnes d’altres instituts, hem conegut el nostre nivell de raonament i també l’hem posat en pràctica.
Yasmina Mouaz Mariona Valero 1r BAT
L’August Prats, el professor d’economia del nostre institut, ens explica que es tracta d’una experiència d’allò més positiva, ja que no només engresca els alumnes en l’estudi d’aquesta matèria tant important en la societat d’avui dia, sinó que també els permet xafar la universitat i imaginar-se com pot ésser el seu futur immediat fora de l’institut
Juny, 2016- Núm.9
Xerrada sobre les noves tecnologies a 2n d’ESO ‘Compte amb les xarxes socials’, aquest és el lema principal de la xerrada que ens van venir a donar els Mossos d’Esquadra de Camp Clar. Un dels objectius més importants ha estat informar-nos sobre els riscos que pot comportar fer un mal ús de les noves tecnologies (facebook, twitter...). Internet ha arrelat amb força a la nostra societat, sobretot al col·lectiu més jove (i alhora més vulnerable), el qual ha crescut envoltat de totes aquestes eines. Ens van organitzar per grups de quatre o cinc persones, per tal de realitzar una feina sobre el ciberbulling. En aquest treball havíem de completar el significat d’una definició amb la paraula corresponent. Les paraules més destacades eren: Grooming – Adults que es fan passar per nens per aconseguir fotografíes i/o favors sexuals. Sexting – Consisteix en enviar, especialment a través del mòbil, imatges amb contingut sexual preses pel protagonista de les mateixes. Ciberbulling - Ús dels mitjans telemàtics (Internet, telefonia mòbil i vídeojocs online, principalment) per exercir l'assetjament psicològic entre iguals.
Netiqueta - és un conjunt de normes de comportament basades en el respecte als altres. Les persones adopten aquestes regles quan fan servir les xarxes socials sense que ningú les hagi imposat. Al final de la xerrada, els policies ens van deixar resoldre dubtes i, per tal d’evitar problemes, ens van donar una sèrie de consells per moure’ns amb seguretat a les xarxes. Us deixem una llista de consells donats directament pels Mossos. CONSELLS No donar el número de telèfon per les xarxes socials a la gent que no conèixem en persona. No fer-nos fotos pujades de to. En cas de patir bulling, fer-ho saber abans que avanci el problema. No agregar a gent que no coneixes. Els riscos d'internet són molts i l'assetjament escolar es veu ara amplificat per les xarxes socials. La manera de relacionar-se dels adolescents ha canviat molt en els últims anys i les vexacions d'uns estudiants als altres proliferen a les xarxes socials com Facebook i als grups de WhatsApp, el canal que compta amb més usuaris d'aquesta franja d'edat. Per aquest motiu, ara més que mai hem d’anar amb molta més precaucació.
Joel Cerdán Nerea García 2nB
Juny, 2016- Núm.9
III Premi de narrativa curta Port de Tarragona Els alumnes de 2n. d’ESO han participat en el III premi de narrativa curta Port de Tarragona. Es van presentar 18 narracions de molta qualitat literària. Tots hi van posar molta il·lusió i això va quedar reflectit en el resultat. D’aquests 18 el jurat va considerar mereixedors de ser publicats en un llibre digital els següents: El secret del mar ---Minerva Padilla Juarez El temps de la mar ---En un alè
Ismael Ruiz García
----
Luz Blánquez Fuentes
Robatori al port ----
Laura Barato Sánchez
Un port molt especial--- Nerea García Sánchez Un somni?
---- Joel Cerdán Peña
Visc al Serrallo ----- Judit Venrell Romeral
Donem l’enhorabona a tots els participants. El jurat va comentar que en total hi van participar uns 140 alumnes amb molt bon nivell. Per tant, ens sentim molt orgullosos de l’èxit dels nostres alumnes i els animem a què continuïn deixant volar la seva imaginació.
El dia 19 d’abril es va fer l’acte de lliurament de premis, del qual mostrem algunes fotografies. Per tal de poder llegir les narracions, adjuntem el següent enllaç: http://www.porttarragona.cat/ca/descarregas/cat _view/154-apt/156-port-de-tarragona/161arxiu-i-publicacions/164-servei-depublicacions/1099-premi-de-narrativa-curtaport-de-tarragona/1102-iii-premi-narrativacurta.html
Juny, 2016- Núm.9
Els alumnes de 1r d’ESO expliquen la història a través de lapbooks Els alumnes de 1r d’ESO han realitzat un lapbook com a treball de final de curs de l’assignatura de socials, de manera que se’ls hi marcava l’obligatorietat d’utilitzar aquest format, mentre que consensuant-ho amb la professora Laia Martínez podien escollit sobre quin tema d’història volien realitzar-lo. Un lapbook és l’esquema o resum d’un tema basat en imatges, desplegables i altres maneres visuals que ajuden a sintetitzar i comprendre millor el tema. L’objectiu és tenir en una sola eina tota la informació rellevant. Normalment aquesta tècnica s’executa sobre una base de cartolina desplegable, la qual quan s’obre, duu a dins diferents suports: imatges, dibuixos, esquemes, desplegables... Així doncs, seguint la filosofia d’aquesta tècnica que rau en la màxima que una imatge val més que mil paraules, us portem una mostra d’alguns lapbooks dels alumnes de primer. Molt bona feina, moltes gràcies a tots! Laia Martínez Professora de ciències socials
Juny, 2016- Núm.9
XII certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta
El dia 26 d’abril, cinc alumnes de l’institut Collblanc, juntament amb les professores: Carme Fernández i M. Josepa Gómez, vam anar al Caixa Fòrum de Tarragona per tal de participar en aquest certamen de lectura en veu alta. Portàvem setmanes treballant el que serien els textos seleccionats per llegir en veu alta davant d’un públic i un jurat. Hi van assistir els participants i els acompanyants d’unes quantes escoles de la província de Tarragona. Les categories anaven des de primer de primària, fins a quart d’ESO, amb una d’extra per nens i nenes estrangers (d’aula d’acollida) El nostre institut va participar en la categoria de “Tropa de Corsaris” representat per Abril Falguera de 4rt. de la ESO, Laia Morales i Paula Morales de 3er. D’ESO, que llegien en grup; i en la categoria de “Corsaris” Lucia Ortiz de 2n d’ESO, individualment, També va venir amb nosaltres l’Ayman, que era el segon finalista de la categoria de Corsaris. Funcionava de la següent manera: el “presentador” cridava els participants de la categoria que tocava, es passava llista, es repartien els fragments del textos, que van haver d’aprendre’s, a cada participant i es posaven en ordre davant del micròfon mentre el jurat escoltava i prenia nota. L’acte va ser molt menys avorrit del que tots havíem pensar, el temps va passar bastant ràpid i era entretingut escoltar persones
desconegudes llegir uns fragments dels que no tenies idea. L’auditori, a més, no era precisament gegant, així que resultava menys intimidant. Va fer-se una parada per menjar alguna cosa i descansar una petita estona. A la tornada del descans, les quatre alumnes vam participar quan les van cridar, i vam fer-ho realment bé, molt bé, vam llegir tan bé com vam poder. I encara que cap d’elles va endur-se el titular de seleccionat per anar a un altre d’aquests certàmens, ens en vam anar contentes, perquè allò, com qualsevol altra cosa, va ser una experiència més. Al final de l’acte, van anunciar els seleccionats de cada categoria i van repartir uns diplomes i un parell de llibres a cada participant, pel sol fet d’estar allà, fet molt considerat per la seva part. L’Abril comenta que : “Els alumnes ens ho vam passar molt bé, va ser una experiència nova i diferent. Espero, que els que encara no ho hagin provat ho facin perquè us assegurem que tots els que hi hem participat ens hem divertit molt i esperem tornar a poder fer-ho l'any vinent.” Va ser una experiència especialment gratificant per nosaltres, ja que vam poder veure i conèixer altres nois i noies de la mateixa condició que nosaltres i adonar- nos que la lectura és de veritat un element imprescindible per la cultura i per a aquells que gaudeixen d’ella. En el següent enllaç, podeu veure un vídeo de la final. https://youtu.be/_3sUUtTms8Y
Lucía Ortiz 2nA
Juny, 2016- Núm.9
Sant Jordi 2016 El dia 23 d'abril, en Sant Jordi, els alumnes de 1r i 2n d'ESO van tenir una jornada dedicada a la literatura per celebrar aquesta festa popular catalana. Com explica la llegenda, Sant Jordi era un cavaller que un bon dia va arribar a un poble en el que un drac atemoria la població i en el que feien un sorteig per escollir la víctima que donarien al monstre. Una vegada va sortir escollida la princesa i va ser sacrificada per saciar la gana del drac. Però Sant Jordi va rescatar-la i de la sang del drac va néixer una bonica rosa vermella, que va regalar a la princesa. I Sant Jordi va desaparèixer misteriosament. A primera hora del matí els alumnes d'optativa de teatre de segon d'ESO, van presentar-nos l'obra de teatre titulada: Una de foco al Cola-Cao con doble de egoísmo. Una obra ambientada en una classe normal i corrent, amb la seva professora i tota una varietat d'alumnes. A la obra hi participaven: - Inka Nelson - Judit Venrell - Antonio Trujillo - Dana Jiménez - Laura Barato - Karen Lucas - Estela Cerezuela - Leyre Soto - Jose Burgos Després de l'acte, van anunciar els finalistes i els guanyadors de les modalitats castellana, catalana i anglesa de narrativa i poesia.
Finalistes de castellà: Jose Burgos (poesia) i Olga Martínez (narrativa). Guanyadors de castellà: Àlex Merlos (poesia) i Clàudia Miquel (narrativa).
Juny, 2016- Núm.9 Finalistes d'anglès: Khadija Oulaj (poesia) i Olga Martínez (narrativa). Guanyadors d'anglès: Joel Cerdán (poesia) i Cristina Fuillerat (narrativa).
Finalistes de català: Alba Morales (poesia) i Paula Tiscart (narrativa). Guanyadors de català: Nouriman Mesbami (poesia) i Carla Trujillo (narrativa).
Enmig de l'entrega de diplomes, uns nois de segon d'ESO van sortir a ballar els balls de saló assajats a educació física. Ballaven per parelles el cha cha cha, el rock i el tango.
A l’hora del pati, uns pocs alumnes de Batxillerat, van impressionar-nos amb una actuació imprevista representant la llegenda de Sant Jordi d’una manera molt peculiar i especial; tots disfressats, fins hi tot hi havia un drac!
Juny, 2016- Núm.9
A les dues últimes hores de classe, abans de les dotze i quart, tots els alumnes van tornar a les seves respectives aules. Tots els de segon van haver de escriure per parelles fragments d'un poema per després penjar-los a les grans finestres del passadís i, així, representar un gran poema. Més tard, van aprendre amb un vídeo-tutorial com fer una rosa de paper i ho van posar en pràctica. Esperem que l'any vinent continuem fent activitats especials per aquest tipus de festes.
FELIÇ SANT JORDI!
Lucía Ortiz Ferran Nava 2n ESO A
Juny, 2016- Núm.9
Una de foco al cola-cao con doble de egoísmo. ……………………………………………………………………………………………………….
Estrenem obra de teatre i uns mesos després despedim el gran mestre que la va fer posible. Així es despedeix, des de Tarragona, dels seus alumnes. Gràcies, Juan Carlos.
EN LAS TABLAS GENTE DE TEATRO II
Desde cero…hasta las tablas. Un paso, un escalón habéis subido y ya estáis en la escena. Actores, actrices, con pasión y muchas risas. Un solo paso y ya tenéis el público allá abajo, esperando: esperándoos. El público en la platea y vosotros en el cielo. El público esperando la palabra. La palabra es vuestra y vuestra es la magia. Hoy podéis ser Romeo, Julieta…mañana, ratoncitos; otro día sois un árbol. Sí, sí: soñando mundos. Y tejiendo universos. Porque creo que hemos aprendido que actuar no solo es diversión: también es trabajo. Tejiendo la obra, construyendo un espacio y un tiempo, moldeando personajes hemos hecho aparecer como real un mundo imaginario. Y estáis construyendo otro…y después vendrán muchos más. Él público ha visto actores y actrices cuando se abrió el telón. Pero yo os he visto trabajar con oficio de dramaturgos, productores, directores y figurinistas, pensando las palabras y el atrezzo…Y nunca olvidaré algunas sesiones en las que me habéis hecho llorar a carcajadas. Me despido de vosotros, La compañía del árbol. Quizás algun día os vea desde mi butaca en el gallinero de algun teatro. Os buscaré. Le pido prestadas unas palabras a Luis Sepúlveda para vosotros: -Afortunada, ¡vuela! ¡Inténtalo! Juan Carlos Ramos Professor de llengua i literatura castellanes
Juny, 2016- Núm.9
Homenatge a Olga Xirinacs Aquest curs, des del Departament de Llengua catalana de l’Institut Collblanc, els alumnes d’ESO han participat en una sèrie d’activitats centrades en l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs, com a contribució a l’homenatge que tots els centres dels barris de Ponent de Tarragona li han retut pel seu 80è aniversari. Aquestes activitats s’han emmarcart dins el Pla educatiu d’entorn dels barris de Ponent de Tarragona, al qual el nostre centre ha estat convidat a participar. Els treballs realitzats s’han exhibit pels passadissos del centre i destaquen per l’originalitat de les propostes presentades: murals, panells, poemes il·lustrats, vídeos, acció poètica, escales de versos… i un concurs literari.
Juny, 2016- Núm.9 Els alumnes de 3r d’ESO realitzen una sèrie de videolits relacionats amb l’obra de l’autora. Podeu vere’n unexemple en el següent enllaç: http://alumnosenlanube.blogspot.com.es/2016/07/videolits-enel-collblanc.html Com a acte culminant, alguns dels treballs literaris dels alumnes van ser seleccionats per participar al Certamen literari amb un brillant resultat, i és que dos dels treballs presentats van guanyar sengles Primer premi en les seves respectives categories. Es tracta dels treballs de Roger Salla, de 1r ESO B, guanyador del Primer premi en narrativa per a la categoria 1r cicle d’ESO treball en narrativa amb l’emocionant història sota el títol Bessons 18-97; i de Mireia Ibáñez, de 1r de Batxillerat A, guanyadora del Primer premi en narrativa per a la categoria Batxillerat amb la intrigant història Estava morint. Tots dos alumnes, acompanyats dels familiars i la professora de català recolliren el premi - un llibre electrònic- en presència de la mateixa Olga Xirinacs i de les autoritats educatives de Tarragona, en un gran acte que tingué lloc el passat 22 d’abril al Centre cívic de Torreforta. Des d’aquí els felicitem de nou!
Podreu gaudir d’ambdues narracions a la secció Collblanc literari Carme Fernández Professora de llengua catalana i literatura
Juny, 2016- Núm.9
Mirades que parlen francès. Promoció 2012-2016
Nacor, Alexia, Paula, Yassine, Ainara, Laura, Gemma, Elena
Alejandro, Raúl, Luisa, Lídia, Aroa
Bonne chance!!!!! À toujours!!!!
Juny, 2016- Núm.9
El musical des de dins Els alumnes de 3r entrevisten a tots els protagonistes del Musical, l’esdeveniment cultural més emblemàtic del nostre institut Los alumnos de 4º del instituto Collblanc están organizando un musical, como cada año, que se estrenará a final de curso, y se representará en el Orfeo de La Canonja y en el teatro Metropol. Hemos tenido el honor de poder hacerles unas preguntas a ellos y a su profesor de música, Raül Pons, que nos ha contado lo difícil que es montar un espectáculo de tal magnitud en menos de un año. “El musical es una experiencia que une: así creamos una “mini familia” entre todos” ¿Qué te parece el tema del musical? Victoria García: La obra que se ha escogido este año es “Chicago”. Me parece un musical interesante porque se presenta a los espectadores una crítica de la ciudad de Chicago de los años 20. Creo que es un tema innovador, una temática diferente a la de siempre… En el musical se trata, por ejemplo, el machismo, los homicidios, el crimen… ¿A quién interpretas? Lidia Lara: Mi personaje se llama Mamma Morton, y es la jefa de la prisión. La mandamás de todas las asesinas. La reina de la cárcel, la que tiene todo el poder en la prisión de Cook, Chicago. ¿Qué opinas sobre tu personaje? ¿Cómo te pones en su piel? Lidia Lara: Mi personaje es complicado, tiene un carácter fuerte, trata de pasar por encima de todo y todos. Me ha costado bastante ponerme en su piel, ya que es un personaje que descoloca todos mis principios sobre lo que yo soy realmente, pero creo que a base de ponerme en situación con las escenas estoy empezando a actuar como una auténtica Mamma Morton. ¿Qué te parece el hecho de que vayáis a actuar en Tarragona? Lidia Filgueras: Para ser sinceros, a la mayoría les asusta, el Metropol es un teatro grande e impone bastante porque la mayoría (por no decir todos) nunca habíamos actuado, bailado o cantado en un lugar tan grande y lleno de gente, con tantos adolescentes de nuestra edad. Para mí es todo un reto porque me da mucho miedo hacerlo en Tarragona, pero con ayuda de todos vamos a poder superar y disfrutar de esta gran experiencia. ¿Es difícil tener que aprender guion, canciones y bailes? Ian García: A ver… Yo creo que no. Realmente, si te pones en el papel y sabes de qué va la obra, las frases salen solas. Pero no se trata solo de eso, hay que estar concentrado el día del gran show y saber cuándo tienes que hablar, porque - aunque no lo parezca- con los nervios, no sale todo tan perfecto como en los ensayos. Yo veo más complicado aprender los bailes puesto que requiere más tiempo y
Juny, 2016- Núm.9 práctica. También influye qué papel tengas, ya que de eso dependerá la cantidad de diálogo o protagonismo que tengas. Los protagonistas tienen mucho diálogo que recordar durante la obra. ¿Recordáis alguna anécdota que haya pasado durante los ensayos? Aroa Fuentes: ¡Hay muchas! Pero me quedo con la de la corbata, casi nadie sabía hacerse bien el nudo, y todos se quedaban con una bola en el cuello. O también la caída de Amanda, que al principio no salía con soltura al escenario: resultaba gracioso. ¿Recomendáis esta experiencia para otros alumnos? Aroa Fuentes: Yo la recomiendo, es muy divertido participar en el musical, a todos nos suele gustar. ¿Creéis que Raül es el profesor ideal para encargarse de este proyecto? ¿Os divertís mucho con él? Yaiza: Yo creo que es el mejor profesor para dirigir llevar el musical. Es muy divertido y, en momentos de tensión, siempre nos sabe sacar una sonrisa y nos ayuda muchísimo. ¿Os habéis enfadado o habéis replicado alguna vez en los ensayos? Alexia Ferrer: Pelearnos no, pero a veces, cuando teníamos distintas ideas, las analizábamos para quedarnos con la mejor y remediar los problemas. ¿Habéis estado mucho tiempo ensayando en casa? Alexia Ferrer: Para mí fue sencillo. Me siento identificada con el personaje que interpreto y eso ayuda mucho, la verdad. ¿Te ha costado mucho aprenderte el papel? Antonio T: No. A ver… Hay personajes que no tienen mucho texto. Pero, por ejemplo, las dos protagonistas y yo, que soy el protagonista “chico”, tenemos más texto para aprender. Al principio piensas: “¿Yo solo tengo que aprenderme esto?” Y te asustas. Pero después, como el musical es tan ameno, divertido y fluido, nos es fácil quedarnos con lo que tenemos que decir. Es más, nos ayudamos entre nosotros y en cuanto se nos olvida una frase o algo... ya está un compañero ayudándote o saltándote la frase que se te ha olvidado para que no se note que ha habido un fallo. ¿Cuál es tu escena favorita? Amanda: No tengo “favorita” porque en cada escena se trabaja con alguien distinto, de manera distinta, pero si hay algunas que son a lo mejor las que más me gustan porque son risas, como, por ejemplo, la escena del juicio: en cada ensayo, eran todo risas y más risas, no nos salía la seriedad que a lo mejor se tenía que tener. Después la última escena, cuando las dos protagonistas Roxie y Velma se unen, y terminan teniendo esa complicidad encima del escenario... No sé, no hay escena favorita como ya he dicho: cada escena es muy distinta, cada cual tiene su guion y sus actuaciones, lo que sí puedo decir es que lo mejor de todo ha sido crear esta mini familia. Esa es mi parte favorita, la complicidad que hay, el apoyo moral, todo lo que hemos logrado, pero ¡eh! Todo en equipo. ¿Cómo llevas el tema de la vergüenza?
Juny, 2016- Núm.9 Amanda: El tema de la vergüenza es algo un tanto extraño, ya que yo con amigos y con la gente no suelo tenerla, es decir, soy muy abierta, pero lo que es subirte a un escenario y tener todas las miradas centradas a ti, no es vergüenza, es… un tipo de miedo, pero agradable y un poco extraño. Más que vergüenza es miedo a equivocarte y fallarle al equipo. ¿Cómo os sentisteis cuando os digieren que ibais a representar el musical en el Metropol? Carla: Pues... nos emocionamos todos, nos hace mucha ilusión porque es un lugar donde suele ir mucha gente y hace ilusión. Es un lugar bastante conocido. ¿Os ha hecho ilusión participar en el musical? Antonia: Muchísima, es una experiencia única y que dudo que vuelva a ocurrir, lo hemos hecho todo con mucha ilusión y cada clase de ensayos ha sido la bomba. Nos lo hemos pasado genial y tenemos muchas ganas de representarlo porque, como ya he dicho, es algo único y será nuestro momento. ¿Cuándo os comentó Raül sobre qué tema iba a tratar la obra te gustó? Nacor: Sí, ya que la película me pareció muy entretenida y tiene unos diálogos muy interesantes y los movimientos se efectúan según el carácter del personaje. También tuvimos el honor de entrevistar a Raül Pons, profesor de música que no cree en los límites y de una pequeña idea hace cosas increíbles. De su personalidad, podemos destacar su locura y su forma de pensar. “Lo que más me gusta de hacer musicales son los momentos previos al estreno, los nervios de los protagonistas, la ilusión… Cuando yo sé que todo va a salir perfecto.” ¿Qué musical vais a presentar este año? ¿Podrías hacer un resumen del argumento? Vamos a representar el musical de Chicago, que trata sobre Roxie, una chica que quiere ser artista y conoce a un chico que le promete que la va a llevar al éxito…, pero la miente. Cuando se entera, lo mata y, a partir de ahí, empieza la trama.
¿Quiénes actúan como protagonistas? Amanda Liébana hace de Roxie; Alexia Ferrer hace de Velma; Emilio Gómez hace de Amos y Antonio Tortajada hace de Billy Flynn.
¿Cuántas canciones hay? ¿Cuál es la que más te gusta? Hay 11 canciones. Realmente me gustan todas, pero si tengo que escoger una me quedaría con "Tango De Las Presidarias".
Juny, 2016- Núm.9 ¿Cuántas personas actúan en el musical?25 en total.
¿Cuándo se estrena? El 31 de mayo.
¿Os está llevando demasiado tiempo prepararlo todo? El tiempo necesario solamente.
¿Qué es lo que más te gusta del musical? ¿Y lo que menos? Lo que más me gusta es el ambiente, el buen rollo de la clase y los momentos previos de actuar ver como están nerviosos y frustrados cuando realmente yo sé que va a salir todo perfecto. Lo que menos me gusta es cuando no podemos ensayar todo lo que me gustaría ya sea porque una persona falta o no puede asistir.
¿Cuándo ensayáis? 3 horas a la semana (las horas que tenemos de clase) y los miércoles por la tarde.
¿A qué destináis el dinero del musical ? El musical lo ven normalmente unas 300 personas que pagan 2 euros por la entrada. Si restamos 50 de invitados, nos dan unas 250 personas, de modo que recaudaremos, aproximadamente, unos 500 euros. Este dinero se invierte para todos los gastos del musical. Cuando empezamos no teníamos nada, ni micrófonos ni luces, nada. Ahora tenemos 6 micrófonos inalámbricos, luces especiales para los musicales... Mucha gente cree que ese dinero nos lo quedamos nosotros o lo destinan los alumnos para el viaje de fin de curso, pero eso no es así, puesto que solo participa una clase y no sería justo que se repartiera el dinero entre todas las clases o que solo lo utilizaran los que participan. El dinero que genera el musical se reinvierte en el propio musical para poderlo mejorarlo técnicamente cada año.
¿De quién salió la idea de hacer un musical? No fue idea mía, yo bromeé sobre hacer un musical y a los alumnos les gustó tanto la idea que empezaron a presionarme y, al final, me convencieron. Nuestra primera obra fue la de "Los Miserables" y a partir de esa hemos ido creando más.
Juny, 2016- Núm.9
Juny, 2016- Núm.9
Llenguatge poètic per canalitzar emocions Los alumnos de 2.º de ESO de los grupos C y D se han aproximado al estudio de la métrica durante el curso en la materia de Lengua y literatura castellanas. Lo más enriquecedor de estas sesiones ha sido tener la posibilidad de poner en práctica todos los conocimientos aprendidos componiendo sus propios poemas. Para ello, han reflexionado sobre qué aspectos, personas o situaciones de la vida les despiertan algun tipo de sentimiento digno de ser plasmado a través de unos versos. Una vez trabajados y perfeccionados los textos poéticos, su profesora, Montse Martínez, les ha enseñado una técnica plástica para conseguir envejecer el papel de manera casera, sencilla y económica. Se trata de conseguir este efecto utilizando: un algodón, agua y café soluble. La técnica ha sorprendido a los alumnos, quienes pusieron sus mejores intenciones para conseguir realizar este mural llamado "Rincón del poeta". En él, los chicos y chicas han querido compartir sus sentimientos con el resto de la comunidad educativa. Después del empeño y de la ilusión que hemos puesto en la actividad, nos encanta ver cómo el resto de compañeros y profesores se van acercando a nuestro pequeño espacio para disfrutar del arte de la poesía. Montse Martínez Professora de llengua i literatura castellanes
Juny, 2016- Núm.9
Recerca en directe Acabem el curs i estrenem una altra secció. Aquest cop es tracta d’un petit apartat per conèixer de primera mà la tasca investigadora que els nostres alumnes de Batxillerat porten a terme per elaborar el Treball de recerca. Així doncs, dedicarem aquesta secció a triar els millors treballs de recerca del curs per tal que els seus creadors ens expliquin les interioritats del seu projecte d’investigació i/o creació. Inaugurem la secció amb les paraules de l’Anna Ortiz, alumna de 2n de BAT, que ens explica en què consisteix el seu treball de recerca enmarcat en l’àmbit de la tecnologia.
El meu treball de recerca consisteix en la construcció d’un robot de tennis taula capaç de llençar pilotes automàticament. Vaig decidir escollir aquest tema perquè des de fa més de 4 anys practico aquest esport, i moltes vegades em trobava en la situació que no podia jugar o entrenar per a un torneig a casa, perquè encara que sigui un esport individual, es necessiten al menys dues persones per a poder jugar. Llavors em vaig assabentar de que existien uns robots de tennis taula, que et permetien jugar sense necessitat d’una altra persona. El problema era que el seu preu era massa elevat, i no disposava de tanta quantitat de diners per a poder comprar-me’l. Aleshores, em va venir la idea d’aquest treball de recerca, ja que no podia compra-.me un robot de tennis taula, vaig proposar-me construir-ne un per mi mateixa, i per un preu més assequible. En un primer moment, vaig posar-me uns objectius d’aconseguir construir un robot capaç de llençar pilotes amb efecte, lleuger i fàcil de transportar, i a ser possible que tingués una bateria, per poder utilitzar el robot allà on volguessis. Per a construir-lo, vaig estar informant-me del màxim de robots possibles, tant en preu com en les aplicacions que introduïa cadascun, i una vegada d’haver acabat la recerca, vaig posar-me mans a l’obra.
Juny, 2016- Núm.9
Vaig començar a construir el meu robot amb tot allò que jo havia escollit per a construir-lo, però em van anar sorgint diferents problemes amb el disseny del meu robot i el sistema de funcionament. Amb l’ajuda de la meva tutora vam anar trobant problemes i fent tot el possible per a resoldre’ls, fins que finalment el vam acabar. Quan vaig començar el treball, tenia uns objectius, i una vegada acabat, vaig veure que no tots aquells objectius que m’havia posat eren tan fàcils de fer com jo pensava, i que tampoc tenia els suficients coneixements per a poder-ho fer tot, però tot hi així, vaig aconseguir fer el robot, no amb tot allò que m’hagués agradat que tingués, però si que vaig aconseguir complir els objectius principals: construir un robot per un preu més assequible. Després de fer el meu treball de recerca, em vaig adonar de moltes coses que des d’un primer moment no considerava, vaig veure que no tot era tan fàcil com em pensava, però que si li posaves ganes, temps, i esforç, poc a poc es poden anar complint els teus objectius.
Juny, 2016- Núm.9
Fem HORT Aquest any, de la mà de la Pilar Català i el seu equip d’horticultors de l’AP1 I l’AP2, hem recuperat el nostre taller més natural: l’Hort.
Juny, 2016- Núm.9
Graduació de 4t d’ESO. Promoció 2012-2016
Moltes felicitats!!!
Juny, 2016- Núm.9
Collblanc LITERARI
En Roger Salla i Sendra de 1r d’ESO B guanya el 1r premi de narrativa en categoria 1r cicle ESO del Certamen literari en homenatge a Olga Xirinacs BESSONS 18-97
En Marc i l'Helena, dos germans bessons, tornaven parlant sense pressa de tornada a casa, com un dia qualsevol. Comentaven el que havia fet cadascú a la seva classe. Tots dos cursaven segon de batxillerat en el mateix institut. El Marc explicava com a en Roger, un company seu se li havia regalimat tota l'ampolla d'aigua a la classe de socials i que tota la classe es va posar a riure inclosa la professora, a qui anomenaven “Mapamundi”, perquè tenia una obsessió amb què els alumnes s'aprenguessin el mapa del món de memòria.
L'Helena reia sense parar i va començar a explicar que a la seva classe la Maria, una altra companya d'ells, va caure mentre es balancejava i la profe de mates, la Rosa, la va renyar, ja que la Maria ho feia molt això de balancejar-se i ella sempre li havia de dir que es podia fer molt de mal. I va ser així com van arribar a casa, tots dos rient com si no hi hagués un demà.
La seva mare els havia fet per dinar espaguetis a la bolonyesa, el seu plat preferit. Tot dinant van començar a parlar que cada dia feien el mateix: llevar-se, esmorzar, anar a l'institut, sis hores de classes, tornar explicant què els havia passat aquell matí, dinar, fer els deures i estudiar, jugar a l'ordinador, dutxar-se, sopar i dormir. Després de molta estona van arribar a la conclusió que havien de buscar una nova experiència que els motivés.
Juny, 2016- Núm.9 Aquest tema va durar molts dinars i sopars, fins que va arribar el dia del seu aniversari, el 23 de novembre, i els seus pares els van regalar un ordinador d'última generació a cadascú. En aquell mateix instant es van mirar tots dos i alhora van dir: YOUTUBERS!!!
El proper dilema que havien de resoldre era quin tipus de youtubers volien ser: vloggers, gamers, informatius, etc. Van estar dies i dies consultant al nou ordinador diferents youtubers i finalment es van decidir per ser youtubers vloggers (consisteix a gravar-te a tu mateix explicant alguna cosa o fent algun repte entre amics).
El següent pas era decidir el nom, però en això no van trigar gens, ho van tenir claríssim des del primer moment. Eren bessons, els hi agradava molt ser-ho, per tant, sabien que “bessons” havia de sortir. Es van anomenar “bessons 18-97” (eren bessons, tenien 18 anys i el seu any de naixement era el 1997).
En el primer vlog que van gravar, van donar la benvinguda al canal i sorprenentment el número de subscriptors va créixer ràpidament: 1, 5, 9, 21, 38, 49, 54. Es van animar molt i van penjar tres vlogs més al canal, però el número de subscriptors va deixar de créixer. Què estava passant? Per què ningú més els seguia? ...
Tot va seguir així fins el dia 28 de desembre en què van pujar un vídeo sobre la seva mascota, un gosset anomenat Puki de la raça chihuahua a qui li tenien molt d'amor, i una tercera persona els hi feia preguntes sobre la raça i qui perdia s’havia de beure un ou.
El número de subscriptors va anar pujant fins als 329. Era tot un èxit, estaven molt contents. Quan va començar la primavera ja en tenien 10.000. S'ho passaven molt bé tots dos gravant vídeos. Però, de sobte, un dia l'Helena va començar a trobar-se malament, no tenia ganes de res, ni tan sols de gravar vídeos, estava sempre cansada, trista i malhumorada.
Al cap d'uns dies de trobar-se així els seus pares van decidir portar-la al metge a veure què li passava. Va ser llavors quan van rebre la mala noticía. A l'Helena li van diagnosticar leucèmia. Quan ella ho va saber l'única cosa que la preocupava era com aniria el canal si a ella li passava res. Per això, de seguida va anar corrents als braços del seu germà, en Marc, a dir-li que passés el que passés seguís endavant amb el canal.
Juny, 2016- Núm.9 L'Helena va haver d'estar hospitalitzada mentre va durar el tractament. En Marc seguia anant a l'institut cada matí i totes les tardes les passava amb la seva germana, a l'habitació de l'hospital. Feia els deures, estudiava, li comentava les anècdotes del dia i sempre acabaven parlant del proper vídeo.
En Marc anava penjant tots els vídeos que entre tots dos anaven pensant i l'Helena sempre se'ls mirava tots a veure com podien millorar en el següent. Llavors, a uns quants vídeos d'aparèixer només en Marc, ja que ella no podia, la gent va començar a preguntar per què l'Helena ja no sortia, en aquell moment tots dos van començar a pensar com dir-ho pel canal. Van decidir fer un vídeo en què la mateixa Helena expliqués que estava malalta. Va ser un vídeo motivador, l'Helena era una persona forta. Explicava sense cap problema que tenia leucèmia, el tractament que li estaven fent, l'espera d'un donant de medul·la... i acabava amb un missatge clar: tornaria a gravar vídeos amb el seu germà de seguida que es trobés millor.
El vídeo va tenir molt recolzament. Va rebre moltes visites, i la gent van fer molts comentaris d'ànims.
Per fi va arribar el dia en què feien les proves per veure qui era compatible amb la seva medul·la, van fer-li al seu germà, a la seva mare i al seu pare, però cap era compatible amb ella. L'Helena va anar empitjorant i els metges la van posar en llista d'espera per a rebre la donació. El Marc seguia igual que al principi, l'anava a veure cada dia, li ensenyava els comentaris dels vídeos que ell penjava i també tots els missatges d'ànims dels seus subscriptors. Al cap de quinze dies els metges els van comunicar la bona notícia. Havien trobat un donant compatible amb ella i ja tenien data per a l'operació.
En Marc estava molt nerviós, havia arribat el dia, tothom de la seva família estava expectant, era el dia 28 de desembre, el mateix en què havien remuntat el canal, era el destí; havia d'anar bé per força. I així va ser, l'operació va ser tot un èxit, i quan l'Helena es va despertar de l'anestèsia només pensava en penjar un vídeo comunicant als seus subscriptors com havia anat la intervenció. Al cap d'una setmana el va gravar amb el seu germà. El vídeo va rebre moltes visites i molts “likes”, era un vídeo divertit a la vegada que informatiu. A més, molta gent li va enviar e-mails dient-li que s'havien fet donants de medul·la arrel de la seva situació.
I si algun dels seus subscriptors li havia salvat la vida? Mai ho sabrem, però, sigui o no una persona d'aquest món, havia salvat una vida. Roger Salla Sendra (1r ESO B)
Juny, 2016- Núm.9
La Mireia Ibàñez de 1r de BAT també guanya el primer premi en la seva categoria ESTAVA MORINT Estava morint. I aquella buidesa l’omplia tant que asfixiava les seves paraules. Tot se havia anat, encara que per a ser concrets, ja no existia un tot. Sempre havia escoltat com associaven la tristesa amb la buidor, però, què era estar buit? Molta gent pensava que estar buit era estar ple d’odi, de rancor o de ràbia, però allò no era cert. Un està buit quan no hi ha ni odi ni felicitat, precisament per això, perquè estàs buit, sense res. Sense res que t’encengui i et faci enrabiar, sense res que viure, sense il·lusions, sense metes, quan solament estàs ple de passotisme, quan ni les llàgrimes volen sortir de tu, potser perquè dintre teu no hi ha ni lloc per aquestes, potser perquè la seva sal faria que tot el teu interior ferit patís encara més. Ella ara creia que estar buit era estar perdut, sense respostes i intentant buscar-te a tu mateix. Sempre que tinguessis alguna d’aquestes tres no estaries buit. Però ella no tenia respostes perquè no existien preguntes i no es buscava perquè no volia deprimir-se encara més. Era ara, quan estava morint, que deixava de pensar en els altres. Solia pensar que quan ella es trenqués explotaria i clavaria tots els seus pedaços trencats i punxeguts en cada una de les persones del seu voltant. Però tota aquesta gent la qual pensava que faria mal com si fos un porc espí s’havien pujat en els seus trossos trencant cada llaç que els unia fent-se més grans i llunyans. Inclús sentia que si tancava els ulls i respirava sentiria talons en el seu coll i puntades en l’estómac. Ara que estava morint recordà també quan el papa morí. Ella era petita i fins aquell moment no ho havia entès. El papa estudià la carrera d’allò que estimava i acabà en un institut fent una cosa que no entenia per alimentar-la. Se’n adonà que l’amor acaba desbocat en una estima i de vegades en una gran mentida, que conegué una dona i volgué veure-la com ell volia i acabà amb algú que no reconeixia dormint al seu costat. El papa fou un home com qualsevol que en el moment d’obrir la parpella per a veure la realitat li va caure l’esperança en una llàgrima i morí. Un mur creixé al seu voltant i encara que ella tenia un martell per a trencar-lo no podia. I papa es quedà dintre del mur, i des d’ allí no se l’escoltava, i el papa morí. Si hagués una comparació entre una mort física i una interna ella ho hagués comparat amb morir asfixiat o ofegat: un nus que et treu l’aire, que et fa sentir miserable, que fa que et cansis fins i tot de tenir els ulls oberts. Però ella solament havia mort per dins, allò que ningú li donaria importància, ningú ploraria per ella i ningú li faria un discurs. Aquell món materialista havia aconseguit que les morts internes fossin una fase més de la vida. Ella sovint veia a gent com ella pel carrer: amb una mirada perduda quan pensaven que ningú els mirava, amb un somriure tan mentider que els hauria de fer mal i amb unes paraules tan esquàlides que només arribaven a qui sentia i no escoltava. I aquelles persones no abraçaven ningú perquè tenien por de fer mal als altres. I aquelles persones vivien en un constant mar d’ones braves en el que poques vegades
Juny, 2016- Núm.9 podies sortir per agafar una mica d’oxigen: agafaves el just per viure, per caminar, per treballar. Ella estava morint massa jove. El papa encara tenia excusa per què era un home de quaranta i tants anys, però ella era sols una cadelleta, i per aquest motiu no li donaven permís per a estar malament. No era una nena, però tampoc era una adulta. No podia votar ni tenir una ideologia, però hauria d’elegir ja el seu futur. Ella començà a mori quan s’adonà que no podia triar aquell futur perquè quasi no tenia un passat, quan s’adonà que les bales sempre perforaven a les flors, quan s’adonà que unes corbates grasses i llunyanes a ella li estaven posant vidres a les seves sabatilles d’anar per casa i comprant-li unes per a sortir. Ella començà a morir quan caigué d’aquell núvol que primer era de cotó de sucre amb la fragància de la mama i més tard es convertí en fum de cigarretes i olor a vodka i s’estampà contra una vorera bruta, crua, plena de factures que no entenia, d’obligacions que no sabia d’on sortien, d’aspiracions trencades, de realitat. Va ser en aquell moment, quan mirava al terra que en un toll de llàgrimes veié reflectit un sol. Un sol que calmà aquelles braves ones, que li regalà tot l’aire que ella volia, que quan mirà cap a ell aconseguí assecar aquella llàgrima que volia marxar amb la seva esperança. Ella no morí perquè volia equivocar-se més, perquè el dolor la feia clavar-se els seus trossos trencants i aquest, al clavar-se’ls, l’omplien de vida, perquè la sang que sortia d’elles l’omplia d’odi i reivindicació De ganes de millorar, d’aprendre, de canviar. Ganes de lluitar en contra d’aquelles corbates que tapaven la passió i la brillantor del poble, de convertir-se en una d’elles per després trencar-les i començar tot de nou. De ser millor, de descobrir allò que mai havien descobert, de lluitar per allò que tots havien lluitat i aconseguir-ho en el seu honor, de pensar per ella mateixa, d’elegir el rumb de la seva vida quan i com ella volgués. Llençar aquells trossos a tothom que estigués mort per a indignarse amb ella, per lluitar amb ella, per canviar amb ella. Pintar a aquelles persones per a despertar-les, passar-les el seu aire per crear un batec de cor comú. Fer l’amor, intentar, fallar, estimar, sentir, somiar, canviar... Hi havia tantes paraules plenes de vida i moviment i, en canvi, tan poques buides. Mireia Ibàñez, 1r de BAT
Juny, 2016- Núm.9
Els alumnes de 1r de bat escriuen a la manera de l’escriptor barceloní Pere Calders
Societat animal El dia 15 de maig, quan vaig sortir de la sala d'advocats, vaig marxar cap a casa. En arribar vaig trobar a ma filla transformada en mico: és clar, amb tant de maquillatge! Què s'esperava?
No costava tant posar-se fang, li sortia més barat!.
Al dia següent, al sortir al carrer em vaig trobar amb l'Ignasi convertit en vaca, amb l'uniforme de policia, ja li deia jo que li agradaven molt els bistecs!
Vaig anar caminant a treballar i quasi tots eren transformats en animals. Al buffet pocs eren humans. Tot era així. Per la llei que va sortir el dia anterior segons la qual totes les persones que consumissin qualsevol cosa procedent d'animals, serien transformades en un d'ells.
Era estrany veure la gent amb tot el cos ple de pèls o tapant-se amb fulles, però més estrany va ser quan tothom era animal i qui no ho era es comportava com a tal. Em vaig adonar que això ja no tenia remei quan parlant amb la meva dona em va dir "croac, croac", és clar, jo li vaig haver de respondre " muu". Laura Pérez M. Carmen Vázquez Mireia Ibáñez
Juny, 2016- Núm.9 . Estimar-te T’estimo. Sense condicions ni reserves, sense raons ni preguntes. Pel sol fet d’estimar-te. D’aquesta manera t’estimo. T’estimo. Sense paraules buides ni expressions complicades. Sense afegits ni pedaços, sense cadenes ni trampes.
Llibertat Deixar-se portar per l’aire, sentir com els cabells juguen entre ells, Dseixar-se endur pels flaires i somiar en ser pinzells. Pinzells que juguen a les endevinalles, dibuixant figures sobre un llenç, fet de somnis i promeses que deus a persones que són al cel.
D’aquesta manera t’estimo perquè tu ets tu. I tu ets el que jo desitjo i no sabria com no estimar-te. I em faltaria l’aire, i no entendria la vida sense el teu somriure. Així t’estimo. Marc Morales – 1r BAT A 1r Premi Poesia Sant Jordi -Batxillerat Llibertat
Salta ben amunt, no tinguis por de caure, agafa un bon impuls i no et preocupis pels altres.
Per sentir-te lliure al cel has de viure. Com el cel o com el mar, que et pintarà de blau clar.
Mira a l’horitzó, i visualitza el teu objectiu, pots aconseguir-ho, no és ficció, només mostra-hi el millor: somriu!
Per sentir-te lliure a la muntanya més alta cridaràs perquè l’oreneta volant senti el teu cant.
Et pots sentir perdut entre tanta llibertat, però quan aprenguis a gaudir tot serà cantar i cosir.
Per sentir-te lliure has de saltar al costat de la posta de sol abans que s’amagui.
Deixa la por a una banda, has de començar a sentir, la llibertat que t’és brindada, i aprendràs a ser feliç. Alexia Ferrer – 4t ESO A 1r Premi Poesia Sant Jordi - 2n cicle ESO
Per sentir-te lliure un desig cridaràs. I quan es faci realitat segur que ho sentiràs. Nouriman Mesbahi – 1r ESO A 1r Premi Poesia Sant Jordi -1r cicle ESO
Juny, 2016- Núm.9 El sueño de una pistola que se odiaba a sí misma
La pistola soñó en no volver jamás a despertar, en jamás volver a alguien manchar de aquel color.
PAPÁ Me prometiste vernos, una y otra vez. Pasan los meses, asumo que no me quieres ver.
Para saber por qué hay que ser amable con los demás, por qué no hay que hacer el mal, debes saber qué es. Lo debes conocer: el dolor, la derrota, huir, el llanto... Son lo que te convierte en adulto y ella los conoció. El dolor de matar de atravesar una vida que quizá alguien necesita, y no haber vuelta atrás.
Llorar por las noches no cambiará nada. Los malos recuerdos me despiertan por la madrugada. Esas pagas no compensan, no puedo suportar, tenerte a tantos kilómetros unos meses más. Nos unen las carreteras. Impotència, no puedo recorrerlas. Daría lo poco que tengo por estar más cerca.
La imposible huida de una realidad que pocos ven, que hasta los de arriba temen aunque no la vivan. El llanto del cielo donde viven los cabecillas, que escribieron profecías ¿cuál hablaba sobre esto? ¿Pero hay derrota? ¿Un número de cuerpos gana al dolor de una persona? La victoria rota. La pistola soñó en su muerte como felicidad, en convertir la tristeza en bondad, pero sólo soñó. La voluntad de fuego Mireia Ibáñez
Me desespero día a día. ¿Qué he hecho mal? Si me quisiera no lo haría. Acabo en mi cuarto, escuchando la misma canción. Se suman los problemes y me quedo sin solución.
ASCUAS BAJO CERO
Juny, 2016- Núm.9
Els alumnes de 4t C composen i canten un rap a Rosalía de Castro A MI HERMOSA ROSALÍA Oye, mi hermosa Rosalía, yo sin tu voz moriría No la escucho todos los días Cada día me recitas tus poesías Tantas cosas que te decía Y tú nunca me creías Pero a pesar de todo eso Al ser mi amiga poco importaría Eres sensible y amorosa Como una rosa hermosa Mientras el hielo que cubría Una nube salía Mientras todo eso escribía Mi lágrima contenía A mi amiga Rosalía, Yo le confesaría: Que ella es lo más bonito que he tenido yo en la vida Que sin ella no sé qué haría Que en mi mente la tengo presente todos los días.
Poema de 4t ESO C
Juny, 2016- Núm.9
Som TIC Hem decidit dedicar la segona edició de la secció Som TIC a un tipus de publicació en línia que s’ha posat molt de moda els últims anys. Es tracta de les bitàcoles web o diaris en línia que tots coneixem amb el nom de blogs. Els blogs es caracteritzen per allotjar diferents entrades datades i ordenades de forma inversa, és a dir, ordenades de tal manera que a la pantalla sempre ens apareix la publicació més recent. Concretament, hem recollit els diferents blogs que han creat les alumnes de la matèria optativa de 4t, Odio el Rosa. Per la seva elaboració, han utilitzat l’eina de publicació en línia BLOGGER.
BLOGGER. Bitàcoles web BLOGGER és una eina de publicació en línia de GOOGLE que ens permet crear i publicar de forma gratuïta una bitàcola web sense saber llenguatge HTML. Aquesta eina ens ofereix un ampli ventall de plantilles que l’usuari pot modificar al seu gust. D’altra banda, si som hàbils en el domini del llenguatge HTML, també podem modificar l’aspecte de les plantilles i crear un entorn totalment personalitzat.
Odio el Rosa és una saga juvenil amb un ambiciós plantejament que combina la lectura en format tradicional amb la lectura en mitjans digitals. A partir de dos llibres que expliquen històries paral·leles protagonitzades per un noi i una noia els destins dels quals es creuen, l’obra convida els lectors a descobrir un univers literari innovador i diferent, del qual ells mateixos poden arribar a formar part si ho desitgen. Les dues novel·les que introdueixen la saga (Història de Dani i Història de Sara) es poden llegir de forma independent. Tampoc cal combinar la lectura dels llibres amb la lectura digital per gaudir-ne. No obstant això, els lectors que llegeixin les dues novel·les i s'aventurin en el món transmedia que acompanya la saga, obtindran una visió més completa de l'univers de Odio el Rosa i descobriran aspectes ocults d'alguns dels personatges que apareixen en les novel·les, fet que permetrà enriquir la seva experiència lectora mitjançant la incorporació d'elements innovadors com la lectura a internet i la comunicació en xarxes socials. Segons els seus autors, Ana Alonso i Javier Pelegrín, la idea d'escriure Odio el Rosa va sorgir com una reacció a la preocupant polarització de gènere que s'està observant en l'oferta editorial per a joves. Així doncs, han concebut una història explicada des d'una doble perspectiva, la d'una noia (Història de Sara) i la d'un noi (Història de Dani).
Juny, 2016- Núm.9
http://nomehablesdelrosa.blogspot.co m.es/ ALUMNA: Alexia, 4 ESO A
http://wehatepiink.blogspot.com.es/ A LUMNA: Amanda, 4 ESO A
http://anacollblanc.blogspot.com.es/ A LUMNA: Ana, 4 ESO C
http://irisodiaelrosa.blogspot.com.es/ ALUMNA: Iris M, 4 ESO C
http://jenaimepaslerose.blogspot.com. es/ Alumnas: Anna y Nerea, 4 ESO A
http://yoodioelrosa.blogspot.com.es/ A LUMNAS: Lidia y Yaiza, 4 ESO A
http://odiamoslarosa.blogspot.com.es/ Alumnas: Belén y Alexandra, 4 ESO D
http://tutambienodiaselrosa.blogspot.c om.es/ Alumna: Carla, 4 ESO
Juny, 2016- Núm.9
I en la propera edició… Ens espera un nou curs amb nous projectes, nous redactors, nous alumnes...