Collblanc 2 0 10 ed

Page 1

Desembre, 2016- Núm.10

COLLBLANC 2.O | La revista del nostre institut | La ciutat i la lluna Aquest any els nostres alumnes de primer, de mans d’en Raül Pons, ens interpreten la cantata del barceloní Poiré Vallvé La ciutat i la Lluna.

Entrevistem la Cristina Daroca Els alumnes de l’optativa de segon entrevisten una de les nostres professores de matemàtiques: La Cristina Daroca.

Intercanvi Sittensen-La Canonja Tanquem el cercle que vam obrir l’any passat amb l’esperada visitadels nostres amics alemanys

Endevina qui és Inaugurem una mini secció que ens permetrà passar una estona divertida i alhora conèixer una mica més els nous alumnes que han començat la seva etapa acadèmica al Collblanc.

Un any més, obrim les portes de la nostra finestra al món: Collblanc 2.0. La revista online del nostre centre, aquest entranyable espai que ens permet fer un recull de la nostra vida a l’Institut. Aquest és el quart d’aquesta aventura, que número a número es va fent un lloc en la vida de professors i alumnes, de manera que cada cop són més les persones fermament compromeses amb aquest projecte de tots i per a tots. Gràcies a totes les persones que feu possible Collblanc 2.0 i gràcies a totes les que aquest 2017 de ben segur que s’hi aniran sumant.


Desembre, 2016- Núm.10

ÍNDEX 1. Retrats 2. Sortides 3. Què ens passa? 4. Som TIC 5. Collblanc literari 6. Endevina qui sóc 7. Collblanc esportiu


Desembre, 2016- Núm.10

RETRATS PROFE, SOMRIU! Els alumnes de l’optativa de segon entrevisten els seus professors preferits. Aquest any hem fet alumnes modificacions a la secció, així doncs, a més a més de la descripció mitjançant analogies l’anomenat retrat xinés- també inclourem tota l’entrevista en format MP3. Hem fet una selecció de les millors entrevistes i l’escollida per inaugurar el curs ha estat l’entrevista que ‘les Carles’ han realitzat a la seva professora de matemàtiques Cristina Daroca. La Cristina va arribar el curs passat al nostre institut i amb el seu saber fer, la seva bona predisposició i el bon humor que sempre l’acompanya ha aconseguit posar-se a la butxaca tots aquells que l’envolten. Podeu escoltar l’entrevista sencera en el següent enllaç: http://www.ivoox.com/entrevista-escolar-audiosmp3_rf_16333152_1.html


Desembre, 2016- Núm.10 Li preguntem a la Cristina què seria si fos... i aquest és el resultat.

Una novel·la...

La tecla d’una calculadora...

Un utensili d’un estoig... La fórmula d’un formulari...

El tema d’un llibre de matemàtiques...

Un menjar...

Una pel·lícula...

Un animal...

El numerador d’una fracció...


Desembre, 2016- Núm.10

Carla Falguera Carla Trujillo 2n d’ESOB

Un estil de música... Ddddddddd

Una caixa de cartró en mans d’uns nens amb ganes de fer treballs manuals...

Ñññ

Una maleta de mà pujada a un avió, quin t’agradaria que fos el teu destí...

Una càmera i ho poguessis gravar tot, quin seria el teu objectiu...

d

Un rellotge, quina hora marcaries...

Que fo

Una grua amb una bola demolidora, què destruiries...

Si tota la teva vida estigués escrita en un llibre i tinguessis tip-ex i un bolígraf, què tatxaríes per tornar-ho a escriure d’una manera diferent?

Una manta gegant súper càlida, quina part del món arrocaries...

Finalment, imagina’t que ets un retolador fluorescent i estàs llegint aquest llibre de la teva vida, què subratllaries?


Desembre, 2016- Núm.10

SORTIDES TAC 12 amb 1r E i USEE El 12 de desembre els alumnes de 1r E i la USEE vam anar d’ excursió a TAC 12. Després d’esmorzar al parc, vam anar directes cap a les instal·lacions de la televisió. En primer lloc, vam passar per la redacció i ens van explicar com els periodistes anaven a buscar les notícies al carrer amb una càmera i un micròfon. Cada vegada hi va una persona diferent. També ens van ensenyar com editaven les notícies a l’ordinador i en gravaven la veu en off tot mirant les imatges, perquè tot quedés ben lligat. De vegades graven les notícies abans de publicar-les, però d’altres les emeten en directe.

Després vam anar a la universitat URV on tenen el plató de notícies, el qual comparteixen amb els alumnes de periodisme. De fet hi ha dos platós; en un graven els informatius i a l’altre, que és el que comparteixen amb els estudiants, hi enregistren la resta de programes.

Alumnes 1rE i USEE

Una vegada al plató d’informatius, vam entrar a la sala de realització que és on es controla el so i les càmeres. En el plató d’informatius s’utilitzen fins a 4 càmeres! També vam visitar una altra sala on hi havia diverses pantalles en les quals hi apareixia el que s’estava emetent en directe a TAC 12 així com a altres canals.

A continuació, vam passar a la pràctica. Cada vegada sortia un voluntari a presentar una notícia com uns professionals. Llegíem les notícies del telepromter. El que llegia la notícia tenia dos pedals: el de l’esquerra era per apujar la notícia i seguir llegint i el de la dreta era per abaixar-la perquè així cadascú pogués anar al seu ritme. Va ser molt divertit!!


Desembre, 2016- Núm.10

Anem al pavelló de Sant Pere i Sant Pau El dia 2 de desembre, tots els alumnes de tercer d’ESO vam fer una sortida al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau amb l’objectiu de repassar els conceptes treballats durant tot el primer trimestre d’educació física. El voleibol és un esport recent d’equip, que va néixer als Estats Units l’any 1895. Al voleibol hi ha tres tipus de jugadors: - Defenses  Reben el servei i han de defensar el seu camp. - Col·locadors  Col·locar la pilota al rematador a prop de la xarxa. - Rematadors  Rematar de manera que la pilota passi a l’altre camp intentant marcar punt. La sortida va ser de 9 del matí fins a les 12 del migdia. Durant aquestes hores, ens vam organitzar de la manera següent:  A les 9 vam agafar l’autobús a l’institut, i vam arribar al pavelló a prop de les 9:30. Una vegada allà, ens vam agrupar per equips de sis persones.  Una vegada fets els grups, vam començar a escalfar fent tocs de dits entre el mateix equip.  Tot seguit, vam començar ja els partits de 6 contra 6. L’equip que arribés primer al set que és 23 punts amb un avantatge de 2, guanyava, i s’anava amb un altre equip que hagués guanyat i l’equip derrotat jugava contra un equip que també hagués perdut.  Finalment, els dos equips que millor jugaven van fer un partit entre ells amb els professionals d’allà mentre que els altres miràvem i animàvem els companys que estaven jugant. El pavelló de Sant Pere i Sant Pau, era molt ampli i lluminós amb unes grades per al públic. En la pista de lloc hi havia tres xarxes i en cada xarxa es podien fer dos partits. Cada terreny es divideix en tres parts: la línia central (que és just on està la xarxa), la xona d’atac i la zona defensiva que és la zona més llunyana a la xarxa. L’alçada de la xara aproximadament és de 2,2 metres per les dones i de 2,4 metres per als homes.

En resum, mentre reforçàvem els conceptes assolits durant el trimestre, vam passar una estona divertida i diferent de la rutina diària.

Nerea García Sánchez 3r d’ESO


Desembre, 2016- Núm.10

Sortida a la incineradora amb els de 4t d’ESO El passat dijous 15 de desembre, els alumnes de 4t vam anar a Sirusa, una empresa pública ubicada al polígon industrial Riu Clar de Tarragona, que gestiona els residus urbans dels municipis de La Canonja (des de la seva segregació de Tarragona l’any 2010), Cambrils, Constantí, Tarragona, Reus, Salou, Valls i Vila-Seca.

.


Desembre, 2016- Núm.10

Anem al teatre amb els de BAT El passat 16 de desembre, l’alumnat de 2n de Batxillerat, va anar al teatre per gaudir de la obra “La plaça del diamant”, de Mercè Rodoreda. Aquesta sortida ha estat coordinada pels departaments de Català i Castellà i l’obra es contempla al temari d’aquest curs. Es tracta d’una adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda “La plaça del Diamant”, una de les novel·les més emblemàtiques de la escriptora. Es tracta d’una història que mostra la vida interior de la Natalia, “la Colometa”, alhora que és testimoni de l’època de postguerra, a través de la col·lectivitat. La posada en escena ha estat realitzada per “Tutatis, teatre imaginari”, de Lleida. La companyia, formada per quatre intèrprets, ha sabut mostrar al públic el realisme subjectiu de la Colometa: la seva tristesa, la perspectiva personal de veure el món des d’aquest personatge femení, i la lluita per treure de la misèria els seus fills quan es queden sols, sense home en un mon patriarcal, classista i amb els arrelats prejudicis socials dels anys 40.

Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) Mercé Rodoreda és una de les escriptores catalanes de l’època contemporània més influents. Així ho posen de manifest les innumerables referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la

(

Alumnes 2n BAT

El 1980 va rebre el Premi d’honor de les Llestres Catalanes atorgat a tot la seva trajectòria literària.


Desembre, 2016- Núm.10

QUÈ ENS PASSA? Intercanvi 3r d’ESO Us en recordeu que el curs passat vam iniciar un projecte que va portar uns quants dels nostres alumnes de 3r ‘ESO a Alemanya? Doncs bé, un curs després són els nois i noies de Sittensen que ens visiten a la Canonja. Els hem tingut aquí amb nosaltres i han sentit el català, han aprés castellà, han jugat i rigut amb nosaltres i sobretot han retrobat l’amistat que es va forjar el curs passat. Alumnes i professors valoren el projecte de forma molt positiva i ja estan pensant en la segona edició d’aquesta iniciativa que promou l’aprenentatge vivencial dels adolescents.


Desembre, 2016- Núm.10

Xerrada sobre el VIH a 3r d’ESO El dimarts 18 d’octubre, van vindre a fer-nos la xerrada sobre el VIH i el sida. Molts de nosaltres havíem escoltat informacions sobre el tema, però en desconeixíem els detalls. Les vies de transmissió del VIH són les següents:  Via sanguínia. 

Fluix vaginal i semen.

Llet materna.

Ens va cridar l’atenció que als tres mesos d’ haver practicat una activitat de risc, és a dir, tenir relacions sexuals sense protecció o haverse fet un piercing o tatuatje sense que l’agulla estigui esterilitzada, has d’anar a la Creu Roja o al metge a fer-te la prova del VIH.

Si et detecten aquest virus, has de medicar-te i seguir les recomanacions del metge perquè aquesta malaltia no avanci i es transformi en sida. Molta gent desconeix aquesta informació i no es fa la prova, i en un període de temps indeterminat es pot tornar en el Síndrome de la Inmunodeficiència Adquirida (sida) i aquesta pot ser mortal. Amb el sida les defenses baixen i puja la carga viral.

MÈTODES DE PREVENCIÓ No compartir xeringues. No compartir objectes d’higiene personals, com fulles de depilar o el raspall de dents. Utilitzar agulles esterilitzades per fer piercings i tatuatges. Utilitzar protecció en les relacions sexuals. .

Andreea Denisa i Nerea García 3r d’ESO


Desembre, 2016- Núm.10

ºººººººººººººººCastanyada al Collblanc Els alumnes de l’aula d’acollida descobreixen els nostres costums


Desembre, 2016- Núm.10

Xerrada sobre les begudes energètiques a 1r d’ESO El passat dimarts dia 25 de novembre, la Claustre, va venir a fer-nos una xerrada sobre les begudes energètiques explicant-nos els seus pros i contres. Ella va per diferents escoles i instituts a fer xerrades d’aquest tipus, a donar consells per cuidar la nostra salut. A nosaltres, ens va parlar sobre les begudes energètiques, el primer que ens va explicar van ser els seus components: - Aigua carbonada - Vitamina B - Taurina - Cafeïna - Ginseng També va explicar els dos tipus de begudes energètiques, hi han: - Les begudes isotòniques o Per gent que fa esport van bé. o No porten cafeïna. o L’Aquarius n’és una. -

Les begudes refrescants o Si tenim set, i pensem que bevent una CocaCola se’ns passarà, estem equivocats, les begudes refrescants no fan passar la set. o La majoria porten cafeïna. I hi ha gent molt sensible a ella. o Si porten gas, també hi ha gent sensible a ell. o En són un exemple, la Fanta, la CocaCola, etc.

Els que comprem al supermercat, ens va dir que porten una mena de sucre que engreixa però no omple la panxa. Una altra cosa molt important abans de beure’ns un RedBull, és que equival a 4 llaunes de CocaCola, per la cafeïna que porta. Quan la cafeïna entra al nostre cos, el primer que fa és accelerar el cor. També, les persones amb problemes de circulació o amb problemes del cor no han de beure begudes energètiques. La Claustre, ens va explicar que hi ha gent que barreja begudes energètiques amb alcohol. Llavors, l’efecte de les begudes energètiques passa per damunt de l’alcohol, quan aquest s’acaba, notem l’alcohol i ens podem desmaiar o quedar en coma. Una cosa molt important abans de comprar begudes energètiques, és que no tenen aquest nom perquè ho siguin d’energètiques, sinó que només és “marketing”. El “marketing” són trucs publicitaris per a què la gent compri aquell producte. Moltes vegades fan servir a persones famoses, perquè així la gent el compra. Un altre truc, és per exemple l’anunci de RedBull, que quan acaba diu “RedBull te da alas” amb una cantarella, llavors se’ns queda al cap i sempre que recordem el producte repetim la frase

Respecte als sucs, ens va explicar la gran quantitat de sucre que porten els que comprem al supermercat. Ens va recomanar que si hem de beure suc, millor que sigui natural, espremut a casa. Paula Gómez Pep Torrent 1r d’ESOA


Desembre, 2016- Núm.10

Art matemàtic A l'assignatura de matemàtiques els alumnes de 3r d'ESO del nostre centre han treballat les successions i les progressions. En grups petits han explorat algunes successions numèriques senzilles. Aquestes estaven definides a partir de figures geomètriques i es tractava de descobrir quin era el seu terme general. L'objectiu de l'activitat era estudiar el patró constructiu de la successió i el sentit del model algèbric que dóna el terme general. També s'ha fet la geometrització d'algunes successions. És a dir, una demostració visual de la seva construcció. S'han treballat, entre d'altres, successions com: la construcció d'un castell de cartes en funció del nombre de cartes que hi ha a cada pis, la construcció del Floc de neu de Koch a partir d'un triangle equilàter, la successió de Fibonacci i l'espiral logarítmica, etc.

El Floc de neu de Koch El floc de neu de Koch és un conjunt geomètric i una de les primeres corbes fractals que es van descriure. Va aparèixer per primera vegada el 1904 en l'article titulat Sur une courbe continue sans tangente, obtenue par une construction géométrique élémentaire, del matemàtic suec Helge Van Koch. Per construir una corba de Koch es segueix un procés repetitiu, començant des d'un segment de línia recta, de la manera següent: 1. Es divideix el segment en tres parts de longitud igual. 2. Es construeix un triangle equilàter amb base en el segment del mig del pas anterior. 3. S'elimina el segment base del triangle del pas anterior. 4. Es torna al pas 1, aplicant ara els passos a cada un dels segments que sorgeixen.. Construcció de la corba de Koch

La successió de Fibonacci Anna Amela Professora i Cap de Department de matemàtiques

La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.[1] Aquesta successió fou descrita per primera vegada al segle XIII pel matemàtic italià Leonardo de Pisa Fibonacci .

0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, ...


Desembre, 2016- Núm.10

Treballem per projectes

Els alumnes de 1r E organitzem el projecte El sistema solar i l’univers.

Els planetes: Alejandro ,Oriol i Alex. La terra: Salma, Sabah i Alba G.

Per grups hem escollit un tema que ens interessava investigar durant el primer trimestre. Com ho hem fet?

Després, vam buscar informació a internet, a la biblioteca o en els llibres de l’aula. D’on vam seleccionar la informació i la vam presentar de diferents maneres: cartolina i power point.

Primer, vam compartir el que sabíem. Després, cadascú va dir el que volia conèixer de nou i ens vam repartir en cinc grups tenint en compte el tema que volíem cadascú. Els grups van quedar així:

A més a més, cada grup va construir una manualitat relacionada amb el tema escollit.

Sistema solar: Jihad i Jaime.

El que més ens ha agradat de fer el projecte és treballar en equip, buscar informació, fer la manualitat, assajar per l’exposició, exposar i ajudar els companys.

L’univers: Basma, Athenea i Alba CH.

Finalment, vam exposar el que havíem aprés davant dels companys.

Les estrelles: Chadia i Salma D. Alumnes de 1r d’ESOE


Desembre, 2016- Núm.10

Setmana de la ciència a 4t d’ESO Els alumnes de 4t d’ESO Científic/Tecnològic han celebrat la setmana de la ciència amb una xerrada i una pràctica de laboratori relacionades amb l’ADN i les seves aplicacions. L’activitat ha estat a càrrec del Sr. Lluis Gallart Millán, Coordinador del Biobanc HJ23IISPV i professor associat al Departament de Bio química i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili. L’activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de la Canonja.


Desembre, 2016- NĂşm.10

Nadal al Collblanc


Desembre, 2016- NĂşm.10


Desembre, 2016- Núm.10

La ciutat i la lluna La ciutat i la Lluna és una cantata infantil de Poiré Vallvé que posa de manifest temes socials com el reciclatge, el valor del temps, la convivència en el món, la immigració… Poire Vallve va néixer a Barcelona el 1969 i actualment és el director musical de la Fundació Orfeó Gracienc. Aquesta és la crónica que els alumnes de tercer ens en fan. El passat dimecres 21 de desembre, els alumnes de primer d’ESO van presentar el seu espectacle musical titulat ‘La ciutat i la Lluna’. La trama anava sobre una nena que es deia Tona que era nova a la ciutat i no tenia amics. Un dia, la Tona es va trobar una pedra molt

preguntar que si en el diari hi havia alguna mena de noticia sobre aquestes pedres. La senyora els va dir que al diari només s’informaven sobre les misterioses taques de la Lluna, la victòria del Barça, i un munt d’altres coses trivials. Després la dona del quiosc els va dir que anessin a veure a un nen que també tenia aquesta pedra i que es deia Rachid.

Llavors, els tres nens junts van anar a buscar pistes i es van trobar amb un repartidor de pizzes. El noi de les pizzes els hi va explicar

estranya i especial, i va decidir investigar el seu origen. En el seu recorregut per descobrir d’on venia aquella misteriosa pedra, va trobar-se un nen que es deia Toni. Ell tampoc tenia amics, però sí que tenia una pedra igual que la de la Tona, així que van començar a investigar junts. Per buscar informació, van anar al rellotger de la ciutat i ell els va dir que vagin a a preguntarli a la quiosquera. Quan van a veure-la li van

que la Lluna havia deixat aquetes pedres seves perquè les persones que les trobessin es fessin amigues.


Desembre, 2016- Núm.10

Així doncs, la Tona, en Toni i el Rachid van anar a l’estany i van tirar les pedres dins a la vegada, fent que les taques de la Lluna desapareguessin de cop i volta. Al moment, es van asseure a l’herba del cansament que sentien després d’haver estat tot el dia amunt i avall investigant i van començar a riure tots tres al adonar-se’n de que ja tenien amics. Des del nostre punt de vista va ser un original espectacle que ens va entretenir i divertir una estoneta. Els nois i les noies de primer van cantar molt bé i els actors tenien molt de carisma.

Al acabar, com cada any, van reproduir la cançó de “Somiem tots junts” per rebre el nadal al gimnas del institut. El resultat va ser una gran cantata gràcies a l’esforç dels professors organitzadors i de les ganes dels alumnes, i no ens oblidem del públic, que va estar molt callat durant tota l’actuació. En conclusió, creiem que va ser un dia especial, unic i diferent a la resta i creiem que dies com aquests es deurien fer mes sovint

Denisa Oprinca Lucía Ortiz Nerea Garcia Joel Cerdan 3r ESO


Desembre, 2016- Núm.10

Cistella de Nadal Com cada any, els alumnes de 1r de la ESO tornen a sortejar una magnífica cistella de Nadal amb el propòsit de recaptar diners pel seu primer viatge amb l’Institut. El destí, pels que sou nous d’aquest any i no ho sabeu, és immillorable: Planes de Son. Un paratge natural, ecològic i sostenible. Aquest any la butlleta guanyadora la va vendre l’Alba Crespo de 1rB

Agraïm des d’aquí la col·laboració de l’AMPA en l’avituallament de la cistella.

History pills in shoeboxes Els alumnes de Ciències Socials de 2n d’ESO han elaborat maquetes-diorama dins de capses de sabates sobre el temari corresponent a l'Edat mitjana que treballen durant aquest curs. L'exposició romandrà a l'entrada de l'institut durant aquest mes. Felicitats per la magnífica feina feta! Mar Cervera, Professora de ciències socials


Desembre, 2016- Núm.10

Exposició de ciències socials a la biblioteca A la biblioteca del centre podeu visitar l'exposició dels TOTEMS que han elaborat els/les alumnes de 1r d'ESO de Religió durant el 1r trimestre en el qual han treballat sobre l'origen de les religions del món actual i les anomenades "religions primitives". Esperem que us agradi!


Desembre, 2016- Núm.10

Veiem la pel.lícula Els jocs de Ender amb els de 3r i 4t d’ESO Dos cares de la mateixa moneda

Els jocs d’Ender segons en Joel

nau contra la nau principal dels Insectors. Ender, amb l’ajuda de Mazer passa a realitzar batalles espacials simulades que el condueixen fins a la prova final, comandant flotes virtuals de naus en contra l'enemic.

 FITXA TÈCNICA: TITOL ORIGINAL: Ender’s Game DIRECTOR: Gavin Hood ANY: 2013 GENERE: Ciència ficció. Bèl·lic. Acció PAÍS: Estats Units PRODUCTORA: Summit Entertainment / Chartoff Productions / Kurtzman Orci Paper Products / Odd Lot Entertainment DURACIÓ: 114 min  SINOPSIS El món del futur es troba superpoblat, per contrarestar aquesta situació Ender Wiggin (fill d'una família de genis) és reclutat pel coronel Graff per anar a una escola militar. El govern permet el naixement de Ender perquè assumeixi el càrrec d'estrateg de la Flota Militar, una organització militar enviada per a lluitar contra els Insectors, una raça que en el passat havia atacat la Terra i que actualment hi intenta sobreviure. Tenint unes grans capacitats mentals, Ender és aïllat de la resta. Allà és constantment assetjat, la qual cosa posa a prova la seva moral i autoconfiança. Alhora és contactat per un ens, que sembla ser part de la raça alienígena.

 VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT Segons el que he pogut investigar, aquesta pel·lícula està basada en una novel·la. Coincideixo amb la majoria de crítiques:en què està extremadament "edulcorada", cosa que fa que sigui avorrida. Crec que per la pròxima vegada haurien de deixar triar entre més varietat de films a l'hora de fer una activitat especial.

Al 2086, ens trobem a Mazer Rackham, un pilot extraordinari que inspira als joves demostrant la seva valentia a l'estampar la seva Joel Cerdan 3r d’ESO


Desembre, 2016- Núm.10

Els jocs d’Ender segons la Lucía El Juego de Ender es una película de cienciaficción futurista basada en la novela del mismo título de Orson Scott Card. En ella, la humanidad está en guerra con una raza alienígena denominados insectores, aunque el punto en el que empieza la película se encuentra cincuenta años después de la Gran Guerra de la que casi los insectores salen triunfando. El protagonista es Andrew ‘Ender’ Wiggin, llamado comúnmente Ender. Es un chico especialmente capacitado para la táctica de guerra, lo cual le lleva a meterse en un lío en el que manda a un chico al hospital. Su capacidad para saber cómo piensa el enemigo y derrotarlo capta la atención de los superiores de inmediato, y se refieren a él como “el elegido perfecto”. Por eso, Ender es reclutado en la Escuela de Batalla, dónde niños superdotados son entrenados para encabezar la guerra previsiva contra los insectores, dejando en la Tierra a unos padres que soportan la vergüenza escondida de tener a un Tercero, a un hermano mayor violento y a su querida hermana Valentine.

(aunque, siendo sinceros, iba a volver a verla de todas formas). Es una historia muy dinámica y rápida de la que no puedes desconectar, y aunque sea de casi dos horas, si de verdad eres fan de todo tipo de historias futuristas, vas a desear que siga cuando veas el final. Pero la supuesta franquicia cinematográfica que iba a ser El Juego de Ender no cuajó del todo, por lo que es muy improbable que sigan la saga de películas, ni siquiera a través de una serie. Por descontado, esa posibilidad tampoco es retirable. Si la historia te enganchó de verdad, aun te queda la saga de libros, que no es precisamente corta.

Una vez en la espacial Escuela de Batalla, Ender vivirá lo difícil que es convertirse en un líder y se enfrentará a más de un obstáculo que no imaginaba.

OPINIÓN: Al gustarme todo lo que sea ciencia-ficción, era evidente que esta película lo iba a hacer; fue solo ver el principio con naves extraterrestres y quise ver más y más. La pena fue que no pude acabar de verla en clase, así que tuve que ver el final en casa

Lucia Ortiz 3r d’ESO


Desembre, 2016- Núm.10

I per què...?? Els alumnes de 1r d’ESO a l’assignatura de naturals investigen curiositats que només els més petits s’atreveixen a preguntar PERQUÈ SE’NS POSA LA PELL DE GALLINA? Oscar Legaz Fonseca 1ºB La pell de gallina és una manifestació de:  Fred  Ensurt o sobresalt  Sotrac o alteració en l’ànim Aquest fenomen passa amb freqüència als essers humans quan tenen diverses emocions o fins i tot al recordar moments que per la seva força emotiva fan que el cos pugui reaccionar d’aquesta manera. Quan això passa, el borrissol que hi ha a la pell s’eleva per formar una capa aïllant. La pell humana sembla la d’ una au desplomada i per això es diu pell de gallina Webgrafia:Wikipedia

PER QUÉ EL CABELL ES TORNA BLANC? Mario Lancharro Jurado, 1ºB El que apreciem com a color dels cabells és, en realitat, el reflex de la llum sobre els pigments que conté. Cada matís de color està compost per diferents combinacions de reflexos sobre els pigments capil·lars; per aquesta raó, el color dels cabells (naturals o tenyits) tindrà un aspecte diferent segons el tipus de llum que hi incideixi.

El color natural dels cabells és degut a la presència de la melanina (pigment colorant) al còrtex. La seva naturalesa, mida, quantitat i distribució defineixen el color.Perdre el color original dels cabells forma part del transcurs de la vida. La majoria dels homes i dones veuen, tard o d’hora, com els passa. L’origen d’aquest fenomen es troba en unes cèl·lules situades al bulb pilós, anomenades melanòcits, que, amb l’edat, es degraden progressivament fins que deixen de funcionar i els cabells no reben més pigments i comencen a perdre el seu color natural. Als membres d’una mateixa família, sovint, els surten cabells blancs per primer cop a una mateixa edat, ja que la vida dels melanòcits està també inscrita en el codi genètic.

PER QUÈ ÉS MORT EL MAR MORT? Carlos de la Cruz 1ºB

El Mar Mort, més que un mar, es considera el llac que està en la cota més baixa del món. Hi desemboca el riu Jordà, hi ha onades, gent que s’hi banya i sorra al voltant, però no hi viu cap peix ni cap planta. Però, per què passa això si hi ha aigua suficient perquè hi hagi vida, com en qualsevol altre mar? El Mar Mort només perd aigua per evaporació, ja que no hi ha cap riu que se n’emporti. Quan l’aigua de la superfície s’evapora, queden al fons les sals i els minerals, cosa que fa que aquesta aigua sigui 8 vegades més salada que la dels altres mars. I aquesta alta concentració salina la podem comprovar quan ens hi banyem, perquè és difícil enfonsar-nos-hi i impossible practicar-hi el submarinisme. Però aquest fet curiós també té coses negatives, com ara que cap ésser no pot viure en aquesta aigua tan densa. D’aquí en surt el nom de Mar Mort o Mar Morta. En resum: Que com que al evaporar-se no s’emporta tantes sals, l’aigua es més salada i no hi poden viure éssers vius. Web grafía: Curiositats.cat

PER QUÈ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA? Ruth Barrios, 1rB L’aigua del mar conté uns 35g de sal per litre (que és més que la sal que tenen els rius), l’aigua del mar és una solució que està basada en aigua, sediments i sals minerals, l’aigua de mar és més densa que l’aigua dolça. Com més salada estigui l’aigua, és a dir, si hi ha més sals minerals, el nivell de congelació és més baix. Això passa perquè els rius desemboquen al mar i els rius van sobre la terra, doncs, aquesta terra porta molts sediments, sals minerals, i aquestes també van a parar al mar. És clar que l’aigua s’evapora i que el vapor d’aigua se’n va, però les sals es van acumulant. És a dir, l’aigua dolça sí que en te de sals minerals però no tanta quantitat. El mar mort que se suposa que és el mar amb més sediments, és a dir, el més salat.


Desembre, 2016- Núm.10

PER QUÉ TENIM ELS ULLS DE COLOR DIFERENT?

PER QUÈ PODEN PARLAR ELS LLOROS?

Jorge Trujillo, 1r B

Aina Sánchez Marcos

El color dels té a veure amb la melanina. Hi ha un 75% de probabilitats de tenir els ulls de color marró. Un altre 18,75% de tenir els ulls de color blau. I un 6,25% de tenir els ulls de color verd o gris. També intervenen els gens familiars. Els ulls grisos són els que tenen menys melanina, la gent albina és la que té més probabilitats de tenir els ulls grisos. Els blaus també tenen poca quantitat de melanina. En els ulls verds hi ha molta varietat de melanina i és un dels colors més inusuals igual que els negres. Els ulls mel tenen varietat dels colors verds, grisos, i marrons clars. I els ulls marrons són els que tenen més melanina.

Els lloros poden imitar els sons de la veu humana gràcies a la seva llengua, semblant a la de l'home. Es tracta, però, d'una simple imitació de sons, que no té res a veure amb el vertader acte de la parla, ja que no respon a una intenció de comunicació. Els lloros no parlen, és a dir, no expresen pensaments. Però, per l’especial constitució de les seves cordes vocals, aconsegueixen d’imitar exactament, o quasi, els sons de les veus humanes que senten des de la seva gàbia. Ells poden parlar, perquè tenen una capacitat de relacionar-se fàcilment amb els humans i perquè entre la tràquea i els bronquis un òrgan vocal anomenat “siringe”, tenen una llengua capaç de donar forma a l’aire i diferenciar sons

WEBGRAFÍA YOUTUBE https://www.youtube.com/watch?v=ygYKWixO4HQ

PER QUÈ LA TORRE DE PISA ESTÀ ICLINADA? Anny Rodríguez, 1rB

PER QUÈ ELS BOOMERANGS TORNEN QUAN ELS LLENÇEM? Sara Pastor, 1rA Què és un boomerang? Un boomerang es un arma amb forma corba que quan es llença amb precisió torna a les mans de la persona que l’ha llençat. Per què quan els llencem tornen? Després de ser llençada torna al seu punt d'origen a causa del seu perfil i forma de llançament especials. Webgrafia: http://definicion.de/bumeran/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Bumerang

La Torre de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost de 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d’un 10% i té 294 graons. No està molt clar qui va ser l'arquitecte al qual se li va encarregar la construcció. Es creu que el seu autor va ser Bonanno Pisano, qui va començar les obres al segle XII, exactament en l'any 1173. La torre de Pisa està inclinada perquè hi va haver problemes a l'obra. Els 3 primers pisos es van construir en 5 anys i quan es van adonar la torre estava inclinada cap al Nord.


Desembre, 2016- Núm.10

PER QUÈ ELS FLAMENCS SÓN DE COLOR ROSA? Paula Gòmez, 1rA

PER QUÈ LES PLANTES TENEN FLOR? Marc Martin Margalef,1rA

La resposta la trobem en la dieta d’aquesta espècie. No és de naixement, sinó que el color rosa el van adquirint a mesura que creixen. La seva dieta conté una substància carotenoides present en crustacis i bacteris que formen part de la seva dieta y fa que tinguin aquest plomatge rosa . Segons un estudi, el carotenoides són una substància que només es produeix en aquells éssers vius que fan la fotosíntesi, com les algues. De fet, si es compara un flamenc en llibertat i un altre criat en un zoològic es podrà observar que, efectivament, el color del plomatge és diferent. Els criats en captivitat perden amb freqüència aquest color

Moltes plantes tenen flors per poder produir en el seu interior llavors que més tard es convertirán en noves plantes. Les flors contenen la part femenina i la masculina de les plantes i les dues són necessàries per produir llavors. Algunes flors poden tenir els dos òrgans (masculí i femení).Altres tenen l'un o l'atre. La part masculina produeix el pol.len, una pols molt fina, a d'anar de la part masculina a la part femenina,aixó s'anomena pol.linització. Per transportar el pol.len d'una flor a l'altre el principals ajudants son els insectes, com les abelles i les papallones,i també el vent..

Comparació entre una cria y un flamenc adult: Quan els petits insectes es posen damunt la flor per alimentar-se, el pol·len s’aferra a la seva pell. Al anar a una altra flor, una part de la pols cau i si arriba a la part femenina de la flor, podrà formar-se una llavor


Desembre, 2016- Núm.10

Collblanc LITERARI Els alumnes de 3r d’ESO es converteixen en novel·listes d’intriga…

TENGO UN SECRETO Jan volvía a casa después de trabajar en la misma planta química desde hacía un año. Bueno, después de trabajar y de ir al casino con sus amigos. Pero eso era cosa suya. Le esperaba su novia Dara, con la que se había mudado no hacía mucho a un piso pequeño del centro, para estar cerca de la universidad donde ella se sacaba la carrera. Estaba enamorado; un amor de verano que acabó alargándose hacia el resto de estaciones. Subió las escaleras agotado, la cabeza le daba vueltas desde que había cogido el coche. No debería de haber aceptado la cerveza con tequila de su amigo. Cogió la llave y la colocó en la cerradura. No podía girarla. Escuchó el ruido de la televisión y unas risas, seguramente de Dara y Luana, su amiga de la universidad. -¡Dara, cielo! -gritó mientras golpeaba la puerta- ¡Ábreme! ¡Tienes las llaves puestas! Las risas cesaron y un minuto después Dara abrió la puerta y abrazó a Jan mientras le daba un beso en la mejilla. Un beso corto. Ella volvió al sofá, donde estaba Luana viendo una serie. Dara llevaba ese pijama de pantaloncitos extremadamente cortos que tanto le gustaba a Jan, el cual la recorrió con la mirada; luego miró a Luana, con una camisa verde de Dara y la saludó. -Has llegado más tarde –dijo Dara. -Hoy había faena –mintió Jan, ella frunció el ceño.


Desembre, 2016- Núm.10 -Eh, hemos pedido comida india –dijo Luana-. Siéntate y vamos a ver una peli. (…) -No me puedo creer que lleves cuatro años yendo al casino a escondidas. ¡Sabes que vamos mal de dinero! ¡Me prometiste que no volvería a pasar! –gritó Dara histérica. -Dara, yo… -¡No, Jan! Estoy muy… muy cabreada. Ni me hables. -Pero puedo arreglarlo… -intentó cogerla del brazo pero ella salió disparada hacia la puerta. Después del portazo y la palabrota, no volvió. Jan decidió salir a buscarla, no podía haber ido muy lejos; las llaves de su moto seguían en casa. Y solo se le ocurría un sitio al que podía haber ido: la casa de Luana. Condujo hasta allí, aparcó no demasiado bien el coche, le ardía el pecho. La culpa no le dejaba pensar en otra cosa que no fuera la cara de decepción de Dara. Llamó al timbre de la casa, que era de verdad una casa, no un piso como el suyo. Le abrió Luana. Tenía los ojos rojos y cristalizados. -No quiere verte –le dijo antes de que pudiera articular palabra. -Necesito hablar con ella… -intentó traspasar el umbral pero Luana se lo impidió. -No te he invitado a entrar. -Luana, por favor… -¡Fuera! –gritó. Él no se movió- ¡He dicho que fuera! -lo empujó y tras dirigirle una mirada de desprecio cerró la puerta delante de sus narices. (…) Dos años más tarde Jan y Dara consolidaron su relación, incluso vivían en un bajo más grande y más bonito. Casi parecía una casa. Él dejó el casino, ella dejó su enfado con él. Ese día se casaba la mejor amiga desde la universidad de Dara: Luana. Había conocido a un chico durante una estancia vacacional con sus padres en su pueblo y de ahí volvió a pasar lo de que el amor de verano se alargaba hacia el resto de las estaciones. Jan sintió el deseo irremediable de quitarle a Dara el vestido azul turquesa de dama de honor en cuanto la vio arreglada para la ceremonia. Ella le contestó: “Más tarde”. Luana estaba radiante, su novio Hugo también, incluso Jan lucía una sonrisa orgullosa. Menos Dara. -¿Estás bien? –tuvo el valor de preguntarle él mientras le cogía la mano suavemente. -Sí, sí. Solo que… es tan raro –le sonrió dulcemente-. Pero estoy bien.


Desembre, 2016- Núm.10 Disfrutaron todo lo que pudieron de la fiesta, de la compañía, de la alegría que llegaba a palparse en el ambiente. Jan empujó a Dara un par de veces a la pista de baile, lo que resultó ser bueno, ya que pareció cambiarle la cara. Pensó que quizás solo se trataba de que estaba en sus días, pero ya había perdido la cuenta y no estaba seguro. Esa noche al volver para casa, una felicidad inmensa llenó el cuerpo de Jan y las palabras salieron de su boca sin que ni siquiera llegara a meditarlas: -Dara, ¿te gustaría casarte conmigo? Y después de esa pelea de la que no creían que fueran a salir a flote, medio año después de la boda de Luana y Hugo, Jan y Dara se casaron. (…) Tras muchos años en los que Dara y Luana se veían eventualmente (cumpleaños, Navidades y poco más), seguían siendo buenas amigas. Un día, recibieron una llamada de Hugo, afectado, que les había comunicado que su esposa había fallecido de un infarto a los cincuenta y seis años. Jan abrazó a su esposa mientras lloraba. Al día siguiente irían a su pueblo natal para estar presentes en el entierro de la vasija con sus cenizas en el interior. Verían a Hugo, a sus dos hijos (Jan y Dara no podían tener niños), a todos sus amigos y demás familiares por parte de ambos. No fue un día feliz para nadie. Dara ni siquiera intentó aguantar las lágrimas. Jan se retenía a sí mismo, pero no era un robot y lloró más de una vez durante el entierro. Dara decayó. Lo peor es que Jan se sentía impotente, pues no podía hacer nada por ella. Fueron unos meses de silencioso sufrimiento, en los que Jan vio cómo su amada mujer se desvanecía poco a poco. Lo que siguió a esos meses angustiosos solo fue más dolor, más sufrimiento, más lágrimas, pero para Jan. Dara falleció repentinamente de un ictus debido a la depresión. (…) -Coge todo lo que necesites, Jan. Nos vamos a la residencia en veinte minutos -el hijo mayor de Hugo, Álvaro, se había ofrecido voluntario para ayudarlo y llevarlo. -Gracias hijo, no tardaré. Quiero irme de aquí cuanto antes –dijo con una sonrisa que camuflaba el ardor de pecho que sentía. El anciano fue para su antigua habitación. Quería largarse de allí ya. Revisó los cajones del armario, los de la mesita, las estanterías… encontró un pendrive en la mesilla de su mujer. No lo había visto antes. Era de su mujer, podría mirar que había dentro, ¿no? Cogió el viejo iPad y abrió el dispositivo. Encontró imágenes y vídeos, no lo que esperaba precisamente. Eran fotos que se habían tomado Luana y Dara durante la época universitaria, algunas en las bodas de cada una. Jan no supo digerir las primeras fotografías.


Desembre, 2016- Núm.10 Luana y Dara abrazadas. Luana y Dara riendo. Luana y Dara besándose. En el parque, en la playa, en su casa, en casa de Luana. Una recopilación de mensajes de texto enviados entre ellas, desde que se conocieron hasta poco después de su boda. “Me gustas.” “Te quiero.” “Necesito verte.” “Hoy tenemos la casa para nosotras.” “Creo que me he enamorado de ti.” “¿Para cuándo estaremos solas?” “¿Por qué me haces esto?” “Te quiero.” “Díselo a tus padres.” “Yo dejaría a Jan por ti.” “Vayámonos.” “No puedo más.” “¿De verdad vas a casarte solo por ellos?” “Te quiero, Luana.” “Te quiero, Dara.” Reprodujo uno de los primeros videos que encontró. Se veía a Luana cantando en el sofá de ese piso viejo en el que vivían mientras él se viciaba al casino. Tenían puesta la televisión, pero no la miraban. Dara reía y grababa a Luana en sujetador con un peine en la mano como si fuera un micrófono. Sonaba una canción y cantaban como si no hubiera un mañana. De repente se oía la voz de fondo de Jan pidiendo que le abrieran la puerta, a lo que dejaron de reír, Luana se puso rápidamente la camisa verde de Dara y el video se cortaba. Sacó el pendrive del iPad y lo tiró con rabia al suelo. Estaba confuso y se cogió la cabeza con las manos. No podía… no quería aceptarlo. Todo… ¿todo había sido…? No quería pensarlo. ¿Una mentira? No, no, no.


Desembre, 2016- Núm.10 Se sentía traicionado, engañado. Pues claro, ¿cómo no iba a sentirse así? ¿Había hecho algo mal? Él la quería, la amaba, la cuidaba y después de tanto tiempo descubría que ella siempre había querido a otra. Que estaba enamorada de Luana, no de él. Que la prefería antes a ella que a él. Siempre había sido Luana. Él no. Suspiró y notó la humedad de las lágrimas por sus arrugadas mejillas. Se tapó la cara con las manos, avergonzado. Sentía que toda su historia de amor no existía, que se había desintegrado en segundos. En parte fue así. Porque sintió que nada había sido real. ¿Accedió Dara a casarse porque ya no podía estar con Luana, que se había casado? ¿Por qué no se había ido Luana con ella? Jan trató de pensar que aunque Dara estuviera enamorada de Luana, también lo quería a él. Se aferró a ese pensamiento… Se levantó del suelo, recogió el pendrive y lo guardó en su bolsillo. Salió a la calle y encontró a Álvaro en el coche. -Vámonos –dijo Jan asintiendo.

Lucía Ortiz 3r d’ESO

Els alumnes de 2n de BAT es descriuen seguin la técnica del microrrelat que va crear l’autor Augusto Monterroso. La gente nunca se asustaba de mí, todo lo contrario. Cuando veían mi pelo negro, corto y ligeramente ondulado, mis ojos azules y mis facciones redondeadas, nunca esperaban de mí lo que les acababa haciendo. Les seducía mi esbelta figura, siempre adornada con un precioso vestido largo, de un color que entonara con mi piel blanca. Les pedía que me acompañaran a casa, acercándome a ellos para que olieran mi dulce perfume de marca, y cuando lo hacían, aceptaban. ¡Ingenuos! Nunca más verían el sol, pero ¿cómo iban a esperar eso de mí? Era una pesadilla vestida como un sueño.

Mariona Valero 2n BAT


Desembre, 2016- Núm.10

Endevina quí sóc Els alumnes de 1r arribem nous a l’institut i hem pensat que una bona manera de conèixer-nos es descriure’ns i presentar-nos als nostres nous companys i companyes. Ho hem amb una descripció breu i original tot utilitzant cadascuna de les lletres de l’abecedari. Volem compartir-les amb vosaltres en aquesta nova mini secció. Així doncs, us portem dues descripcions i us retem a què endevineu qui som.

ANIVERSARIO: ese día en

MÚSICA: me relaja cuando estoy nervioso,

el que por fin me hacen un poco de caso.

me alegra cuando estoy triste…, ¡me parece algo increíble!

BÁSQUET:

NAVIDAD: la mejor época del año, en mi

aunque algunos les parezca raro, lo prefiero mucho antes que el futbol.

CIENCIA:

me fascina, me intriga, me

apasiona…

DESPISTADO: no me imagino concentrado más de cinco minutos

opinión

ÑE…: porque nunca estoy conforme (palabra onomatopéyica)

ODIO: me gustaría controlarlo mejor (El seu nom comença per P): obvio ¿no?, así

EMPEÑARSE:

me llaman

FÁCIL: siempre tiro por lo fácil, pero no

con un “porque si”

aunque me cueste, si me empeño en algo, nadie me hace cambiar de idea

siempre es lo mejor

GEOGRAFÍA: ríos, montañas, y más ríos…; ¿y todo eso para qué? Digo yo.

HISTORIA: de cualquier cosa siempre me interesa

IMAGINACIÓN:

porque la uso poco pero cuando lo hago me meto de lleno en ese maravilloso mundo

JUDÍAS: las odio a muerte, ¡no las soportó! KILÓMETROS: me encanta viajar como más kilómetros mejor

LENGUA: con este tema soy un ‘patata’

QUE: como, donde, porque, …, no me quedo RABIA:

de que no se me ocurran más

palabras

SUIZA: es un país que me encantaría visitar TOCAR: sé que suena raro, pero toco todo lo que encuentro, es una manía que tengo desde bien pequeño

USUAL: ¡nada, nada usual! Soy muy raro VILLANOS: muchas veces me molan más que los héroes, en las películas claro …

WINDSURF: un deporte que me encantaría probar algún día

X

E PERIMENTO: me encanta experimentar con objetos y con sus propiedades


Desembre, 2016- Núm.10

YOUTUBE:

animal favorito.

el lugar en el que vacío mi

mente

LIMONADA: Me encanta tomarla en verano y sin gas.

ZOOLÓGICO:

me encantan los animales, pero…, no me gusta verlos encerados en diez metros cuadrados

MILAGRO: Mis padres me dicen que soy un milagro, porque luché mucho al nacer.

NADAR:

Es el deporte que practico desde

pequeña.

ORTODONCIA: Es lo que tendré que llevar durante 2 años. ¡Vaya rollo!

PERSEVERANTE: He aprendido a llevar patines

AMISTAD:

Significa mucho para mí, porque sin las amigas no podría vivir. Ellas siempre me apoyan en los momentos difíciles.

BONDAD:

Cualidad que

creo que tengo y no quiero perder.

CORAZÓN : Creo que debemos tener un buen corazón y si puede ser abierto, como lo está el mío.

DULCE: Me gusta todo lo que tiene gusto dulce, sobre todo las golosinas.

EMPEÑO: Siempre irá conmigo, porque es lo que

y bicicleta a base de serlo.

QUESO:

La pizza de cuatro quesos es mi

preferida.

REBAÑO: Cuando voy al pueblo veo el rebaño de ovejas de mis tios. ¡Me encanta!

SUEÑO:

Últimament tengo encantaría dormir un ratito más.

bastante.

TOLERANTE: Me esfuerzo para serlo en general. UNTAR: Lo hago con la nocilla en los bocadillos de mis hermanos y los mios.

FELICIDAD: Sin esta palabra, la vida no tiene

VIDA: Es el regalo que pienso disfrutar. WATER-POLO: El último dia del curso

sentido. Querer ser feliz me hace soñar.

natación hacemos un partido.

me hará ir lejos en la vida y lograr mis metas.

GATOS:

Me

de

X

Simplemente me chíflan los gatitos

É ITO: Sueño en lograrlo algún dia en uno de mis conciertos de guitarra.

HUEVOS: Mi comida preferida. Me encantan los

YAYA: La persona que está allí todos los dias . ZODÍACO: Soy aries. Los aries somos muy

chiquitínes.

huevos fritos.

IMPACIENTE: Lo soy con las sorpresas o regalos. JAMÓN: Me gusta comérmelo porque me recuerda al pueblo de mi tío.

KOALA: Me queda pendiente ver uno.

Es mi

luchadores.


Desembre, 2016- Núm.10

Som TIC Hem volgut dedicar la secció de Tecnologies de la informació i la comunicació als GIFS. Un GIFS és un format gràfic utilitzat àmpliament en la World Wide Web, tant per a imatges com per animacions.

BLABBERIZE. Animacions a la xarxa Blabberize és una eina 2.0 que serreix per donar veu a imatges. Blabberize té la particularitat que insereix moviment a la zona de la imatge que assenyalem (normalment la boca) donant un toc d'animació interessant per als treballs de classe. Les fotos creades amb Blabberize es comparteixen fàcilment a la xarxa.

El passat mes de desembre dues de les nostres profesores, la Roser i la Mònica, van assistir a un curs de formació a Barcelona, on els van explicar diferents eines TIC per a poder aplicar a l'aula. Així ens ho explica la Roser: Vam escollir l’eina digital blabberize perquè ens va semblar molt divertida! Aquesta aplicació et permet posar veu a qualsevol imatge que tu escullis. Com que s'aproximaven les festes de Nadal, vam decidir fer una felicitació de Nadal per enviar-la a tots els nostres companys i companyes. Així doncs, vam buscar l'aplicació al google i ens hi vam registrar. Una vegada registrades, vam escollir una fotografia adequada a la nostra proposta, però penseu que es pot adaptar a qualsevol altra situació, només cal posar-hi imaginació! Una vegada escollida i descarregada la fotografia, el següent pas és posar les boques virtuals on t'interessin, tot ajustant-les de mida per a que quadrin perfectament sobre el dibuix. A continuació, és moment d'enregistrar la veu. Òbviament no ens va sortir bé a la primera, però es pot repetir tantes vegades com vulguis fins que us satisfaci el resultat. Una vegada vam fer la gravació bona, vam guardar la creació i acte seguit vam enviar el link a tots els nostres companys i companyes per a que rebéssin aquesta original felicitació de Nadal. Podeu descarregar-lo http://blabberize.com/view/id/1517677


Desembre, 2016- Núm.10

Collblanc esportiu Un any més de volei

Un any més de volei extraescolar!! El volei és un esport d’equip en que és molt important la compenetració entre els jugadors, una de les coses que fem i intentem al jugar. Aquest any és la tercera temporada que es realitza aquesta activitat extraescolar, on cada any s’incorpora gent nova, fet que provoca que hi hagi més persones i es puguin formar dos equips d’edats infantil i juvenil. Cada any hem tingut un entrenador diferent entre els quals ens han aportat coses diferents. El d’aquest any es diu Marc Riverola, actual jugador del Sant Pere i Sant Pau, i ens ensenya

noves tècniques per seguir formant-nos com equip, ja que tenim molta il·lusió per continuar un any més. A diferència de l’any passat, que participàvem en lliga i de tant en quant fèiem algun partit, aquest any farem diverses jornades on jugarem més d’un partit contra altres instituts de la província. Per últim i com a jugadora de voleibol des de fa tres anys, en aquest equip estic molt contenta per haver pogut aprendre i seguir formant-me en aquest esport.

Anna Cano 1r BAT


Desembre, 2016- Núm.10

Ens aventurem amb l’atletisme Els alumnes fem atletisme al institut, Aquest any es fa una nova activitat esportiva extraescolar, que és l'atletisme. La secció d’atletisme del Club Gimnàstic s’ha hagut de traslladar temporalment a les instal·lacions del nostre centre perquè estan fent obres a les pistes d’atletisme de Camp Clar amb motiu dels Jocs del Mediterrani que finalment no es celebraran el proper any 2017. Dins d'aquest esport practiquem diverses disciplines com les curses, marxa, llançaments i salts. L'activitat extraescolar es un dia a la setmana, dimecres de 19:00h a 20:30h, i tots els que vulguin participar en el proper Cros de Sant Sebastià el 22 de gener es podran preparar en els nostres entrenaments. Actualment som un grup nombrós on participen exalumnes i alumnes del institut com Irene Arjona, Gisela Sanchez, Iryna Zubkova, Cristina Sanchez i Laura Muñoz. El grup d’entrenament el dirigeix un antic professor del centre, Sebastià Gilart. Es un esport molt divertit i recomanable que tothom pot practicar, i per tant us animem a que vingueu un dia a provar-ho. Laura Muñoz 1r BAT

El tennis taula:una insígnia del Collblanc El tennis taula és una activitat extraescolar que ofertem al nostre centre. Aquesta activitat es realitza cada dimecres de 16.30 fins a les 18.00 de la tarda, i tothom es lliure de participar-hi. Tot i que sembla que el tennis taula és un esport que no requereix molt esforç físic, es necessita molts reflexos i una gran agilitat mental per pensar en estratègies i tàctiques per vèncer a l adversari. A l institut disposem de cinc monitors: Rubén Nava de 3r d´Eso, Joel Lopez i Ana Ortiz (dos universitaris) i Roger Salla i Emilio Gómez de 1r de Bat. Cada monitor té assignats un grup de nens fets segons el nivell de joc, l´experiència i la tècnica. Aquest any, hi ha molt bon rotllo en als entrenaments i estem veient un nivell de tennis taula realment excepcional, per això, esperem fer un bon paper en propers torneigs. A Sant Sebastià, any rere any, fem un torneig de tennis taula a l’institut on participen diversos instituts i col·legis de la comarca i de la província de Tarragona. I aquest any el torneig es farà el 21 de gener. La inscripció estarà oberta a tothom qui vulgui participar o també podeu col·laborar com a ajudants a organitzar aquest esdeveniment esportiu. En la meva opinió, és una bonica experiència ja que podreu veure un tenis taula de molt alt nivell i competir contra jugadors realment bons. Tot i així, podeu passar quan vulgueu als entrenaments i gaudir d´una bona estona jugant a tenis taula sense compromís. Us hi esperem!!


Desembre, 2016- Núm.10

El bàsquet femení creix al Collblanc Cinquè any consecutiu d'equip de bàsquet femení a l'Institut Collblanc. Aquest any, hi ha un equip infantil femení que dóna el relleu a l’equip juvenil de la temporada passada que s’ha desfet perquè malauradament algunes jugadores havien d'iniciar aquest any els estudis a la Universitat. La temporada 2016-2017 no ha començat del tot bé perquè més de la meitat de l’equip mai havia jugat a Basket i ara estan en fase d’aprenentatge. Tinc l’esperança que poc a poc vagin aprenent a jugar i agafin un bon ritme de competició perquè de cara a la propera temporada donin més guerra ja què seran un equip de segon any i seran més fortes. Cada vegada que hi ha un entrenament es veu reflectida a la cara de les noies que tenen moltíssimes ganes d'apendre i sobre tot tenen moltíssimes ganes de gaudir d'aquest esport. Estic convençuda que aquest any haurà molts moments de patiment als partits perquè juguen contra equips més experimentats, però tant el primer entrenador, Juan Carlos Gómez, i jo intentem que cada jugadora tregui el màxim possible i s’ho passi d’allò més bé, ja que en definitiva el que volem és que disfrutin fent esport en equip. D'altra banda, estic molt emocionada amb la quantitat de gent que ha volgut jugar a un esport com el basquet femení, ja que anys anteriors no haviem tingut tanta sort com ara ,ja que la temporada anterior vam haver d' acabar amb l'equip format nomes per 7 persones. Ara en aquesta temporada podriem haver tingut un altre equip, infantil masculí; pero aquest no es va poder iniciar ja que faltaven tres jugadors per completar el grup. Em fa moltíssima il·lusió ser la segona entrenadora del equip ,

tinc molta confiança en que l'any vinent, molts més continuïn i es facin més equips. Almenys un equip masculí i un altre femení. L'equip esta format per jugadores de 1r y 2n ESO: Nuria Gómez(2n), Laia Fuentes(2n), May Saci (2n), Elsa Molina (1r), Lucia Ruiz (1r) , Judit Solis (1r), Miriam Galindo (1r), Ester Cano (1r), Julia Miquel (1r) y Maria Rion(1r) . Com a objectiu principal de les jugadores es gaudir de l'esport i formar un EQUIP UNIT en que totes puguin ajudar-se. Com a objectius dels entrenadors destaquem que tinguin una bona tècnica, i intentarem que aprenguin a fer el pick and roll i sobretot una bona defensa. Serà molt complicat però segur que ho aconseguirem com a equip, es tot un repte!!

Lidia Lara 1r BAT


Desembre, 2016- Núm.10

Triatló 2016 El passat dimecres 19 d'octubre va tenir lloc el 3r Triatló Interdisciplinar de 1r de Batxillerat a la Platja Llarga de Salou on van participar un total de 9 instituts de les comarques de Tarragona entre els que es trobava el nostre centre Institut Collblanc per segon any consecutiu. Després del gran èxit de participació del curs passat, aquest any han tornat a assistir-hi tots els alumnes dels quals 26 van còrrer a la cursa i la resta de 28 alumnes van formar part de l'organització.on van realitzar tasques de muntatge de tanques i arc de meta, control de boxes de bicicletes, avituallament i cronometradors.

Els guanyadors de la cursa del nostre centre van ser en categoria femenina: 1a Sandra Castillo, 2a Lidia Lara, 3a Abril Falguera; i en categoria masculina: 1r Miguel Carnerero, 2n Karim Barchín i 3r Toni Tortajada. Cal agrair la col·laboració de l'Ajuntament de La Canonja que va aportar els trofeus, i l'ajuda de la Brigada que es va encarregar del transport de les bicicletes. A més cal elogiar la labor dels professors del Departament d'Educació física que juntament amb els altres docents dels altres centres van haver de fer un curs de formació per coordinar i preparar un esdeveniment que va reunir prop de 600 alumnes.


Desembre, 2016- Núm.10

Activa’t Des del curs 2010-2011 l’Institut Cal·lípolis,(alumnes i equip docent del CFGS de Dietètica), i l’Institut Collblanc de La Canonja (alumnes i equip docent d’educació física), col·laboren en el desenvolupament del Projecte ACTIVA’T. Aquest Projecte està destinat a alumnes de 2n d’ESO que trien l’optativa “Activa’t”, i té com a objectiu fomentar els hàbits de vida saludables, com són la pràctica d’activitat física i l’alimentació saludable. Els nens tindran 2 hores a la setmana d’aquesta optativa, 1 hora la dedicaran a practicar natació i l’altra hora a fer activitat física al seu institut i a fer activitats amb els alumnes de 2n de Dietètica.

Els alumnes de 2n de Dietètica, com a part del crèdit de Síntesi, entre els mesos d’Octubre i Març, estudien els hàbits alimentaris d’aquest grup de nens (mitjançant la història dietètica i recordatoris de 24 hores), els hi fan controls antropomètrics (pes, alçada, plecs cutanis, perímetres corporals), i a més, desenvolupen sessions d’activitats educatives i lúdiques sobre alimentació saludable.

Ja hem tingut l’oportunitat de conèixer als nens i fer un parell de sessions amb ells. En una d’aquestes sessions es va fer una gimcana en la que aprenien sobre l’alimentació equilibrada i la piràmide alimentària.


Desembre, 2016- Núm.10

La segona sessió ha sigut un taller sobre els llegums, donat que són un aliment molt nutritiu, versàtil i econòmic, però el consum dels quals s’ha reduït moltíssim en els darrers anys. A més, aquest any 2016 és l’Any Internacional dels Llegums. Els nens han pogut conèixer les seves propietats nutricionals, han pogut tastar diferents preparacions amb llegums (hummus de cigrons i alvocat, hummus de remolatxa, humus de pèsols) i fins i tot preparar una d’aquestes.

Els pares dels nens són una part fonamental del Projecte, i van assistir aquest passat dimarts 29 de novembre a una reunió amb les professores responsables del mateix (MªJosé Escobar i Amparo Vergara). També es va aprofitar aquesta reunió per fer una xerrada als pares sobre la importància de l’esmorzar i un taller pràctic amb moltes idees i exemples d’entrepans saludables (guacamole i ou dur, plàtan amb xocolata i avellanes, paté casolà de pèsols i ametlles, paté casolà de pebrot i avellanes...) amb la col·laboració dels alumnes de 2n de Dietètica Sergi Quesada i Ricard Sugrañes.


Desembre, 2016- Núm.10

Desitgem als alumnes de 2n de Dietètica que aprofitin al màxim l’oportunitat de participar en aquest Projecte i fer un crèdit de Síntesi tan enriquidor. Alumnes de l’Institut Cal·lípolis


Desembre, 2016- Núm.10

I en la propera edició…

Més esport, més sortides, més cultura... Més de tot, més de tots, més de tu T’ho perdràs?


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.