Desembre 2014
COLLBLANC 2.O | La revista del nostre institut|
Els alumnes del projecte Comenius viatjen a Alemanya i Dinamarca Els alumnes participants al projecte Comènius ‘Films that move us’ han viatjat fins a Dinamarca i Alemanya per trobar-se i treballar amb els seus companys francesos, holandesos, danesos i alemanys.
El professor Raül Pons ens conta els secrets del nou musical L’imparable profe de música ens explica com i els motius pels quals va arribar a ser docent
El nostre institut participa en el projecte Platero y TIC El departament de Castellà del nostre institut ha participat en un projecte nacional anomenat ‘Platero i Tic’.
! Comencem un segon curs de la nostra revista, Collblanc 2.0. Com ja vam fer durat el 2013-2014, us invitem a col.laborar i explicar-nos tot allò que us sembli interessant. Aquesta és la vostra revista, el vostre espai per contar a tota la comunitat educativa allò que feu. Aprofitem, per descomptat, pero desitjar-vos unes bones festes. Per cert, no oblideu que la revista neceesita voluntaris, vols ser tu? Anima’t!
Desembre 2014
!
ÍNDEX ! !
1. ENTREVISTES 2. SORTIDES 3. LES COSES QUE ENS PASSEN 4. EL RACÓ DEL PROJECTE COMENIUS 5. COLLBLANC LITERARI 6. COLLBLANC ESPORTIU
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !
Desembre 2014
ENTREVISTEM A: RAÜL PONS En aquesta primera edició del curs, entrevistem a un dels professors de música de l’institut. Ell, juntament amb Ferran, organitzen el musical que ja ha fet famós al nostre centre.
!
Per què vas triar ser professor? Què vas estudiar per arribar a aconseguir-ho?
!
La meva idea quant estudiava de petit era ser trompetista i tocar a una agrupació instrumental professional, no vaig pensar mai en ensenyar, però quant vaig acabar el grau mitja de trompeta vaig començar a fer classes a una escola de música, de solfeig i de trompeta, i vaig descobrir el món de la docència. A partir d’aquí ja m’hi vaig dedicar al món de la música des del punt de vista de la docència.
!
!
!
! ! Quan temps portes a la docència? !
Si parlem d’Ensenyament de Catalunya, vaig començar en l’Escala (Girona) en el 2004, però abans ja feia classes de trompeta a diferents escoles de música i durant 7 anys vaig dirigir una banda de música a València, la qual cosa m’ha donat molta experiència per poder fer després el que faig a l’Institut.
!
Què és allò que més i menys t’agrada de la teva tasca?
Creus que el teu caràcter positiu i alegre influeix en les teves classes?
El què més m’agrada és poder dur a la pràctica totes les parts que explico a classe, per què és on els alumnes experimenten l’aprenentatge. Poder il·lusionar-te en un projecte i poder aprendre cada dia dels nens, ells també ens ensenyen cada dia alguna cosa. El que menys m’agrada és no poder complir els objectius marcats per a una classe per factors que no provoqui jo, com per exemple, que no vingui algun alumne que és protagonista de l’escena que volíem assajar aquell dia, que no s’engegui l’ordinador de l’aula, etc….
Penso que la feina que fem els professors ens ha d’agradar, si aquesta feina no t’agrada, pot ser molt dur passar les hores amb uns alumnes, que de segur rebran allò que els hi transmets. A mi m’agrada tenir un bon ambient a classe ja què penso que els alumnes es mostren més receptius i crec què ells ho valoren i ho agraeixen, sense deixar de pensar en la importància i la serietat que té el que estem fent amb ells, educant-los.
!
! !
!
! !
!
Desembre 2014
ENTREVISTA A RAÜL PONS Els teus musicals són molt i molt coneguts i apreciats per tota la comunitat educativa. Com se’t va ocórrer preparar un? No és un mèrit propi, no seria just descriureho així. La veritat és que són un conjunt d’ingredients que són tots necessaris per a què es pugui produir l’èxit com; un company sense el qual les coses serien molt més difícils i amb el qual treballo molt a gust (Ferran Canet), uns alumnes què tenen moltes ganes de engrescar-se en una feinada i il·lusionar-se en un projecte, un claustre de professors que et dona tota la ajuda i comprensió quant necessites qualsevol cosa (decorats, canvi de classes, maquillatge, etc...), i un públic que agraeix, amb la seva assistència i el seu calor, la feina que ens costa tant i tant, i què et dona la força per tornar a engrescar-te en un altre projecte a l’any següent. Però principalment són els nens els que fan possible aquests espectacles, sense ells res tindria sentit.
!!
Ens podries contar una mica quins has fet? En l’ institut Collblanc vam començar amb “LES MISERABLES”, i aquell musical va ser molt especial per diversos motius, per un costat, no sabíem on ens posàvem, la feinada que significava fer un muntatge així, per una altra banda, els alumnes que van participar eren molt treballadors i s’ho van agafar amb molta seriositat, tot va sortir molt bé i la experiència va ser molt positiva. El següent va ser el de l’any passat “ MEMORY”, amb aquest ja teníem l’experiència del any anterior, però no per això vam tenir menys complicacions, ja què va ser un musical inventat per nosaltres agafant de base cançons de musicals diferents i creant una història que enllaça’s totes les cançons amb un fil conductor que tingués sentit. Tot i això va sortir molt be i crec que tots vam aprendre molt
!! !
!
Per
què creus que és un bon mètode d’aprenentatge pels alumnes? Quins avantatges té?
!
Contestaré a aquesta pregunta amb una cita: “M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre” Confuci
!
I, finalment, sense revelar massa detalls, ens pots avançar com serà el musical d’aquest curs? Aquest any no guardem gaire secrets, ja què el nom del musical ho diu tot; “MAMMA MIA”. Intentarem representar el famós musical que, amb cançons del grup Abba, tant ha estat de moda últimament. La idea és fer que el públic hi participi de manera activa en algunes cançons per lo que deixaré la porta de les sorpreses oberta. Esperem que agradi tant com els anteriors musicals i que la gent que vingui a veure’ns s’ho passi be i es diverteixi ja que aquesta seria la meta final de la cursa que vam començar en Setembre.
!
SORTIDES
Desembre 2014
ElS ALUMNES DE 2n DE BAT VAN AL TEATRE EL CAFÈ DE LA MARINA El passat 11 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat, acompanyats de les professores M. Rosa Benedicto i M. Carme Fernández, varen assistir a una adaptació teatral, en petit format, de l’obra d’en Josep M. de Sagarra, El Cafè de la Marina. La representació es va fer al Teatre Metropol de Tarragona i va anar a càrrec de la Cia. Teatre de Ponent de Granollers. Una companyia de teatre es proposa portar a escena l’obra El Cafè de la Marina. Després d’uns quants dies de treball, decideixen de fer un assaig obert al públic. Durant aquest, es representen les escenes més importants per a la trama de l’obra, amb les contínues intervencions del director que es converteix així en un personatge més. Aquesta adaptació s’apropa a l’obra teatral de manera més didàctica centrant-se en els conflictes dramàtics principals de l’acció, extraient l’essència del missatge de l’autor i oferint-nos, a la vegada, una visió del treball per portar una peça de teatre a l’escenari.
A través de la interpretació exclusiva de només quatre actors, s’escenifica les principals línies argumentals de l’obra, que gira entorn del personatge de la Caterina, els seus dos pretendents, i el seu pare. Val a dir que la posada en escena, vestuari i decorat, també va ser excel·lent. Després de la interpretació, tingué lloc un interessant col·loqui entre actors i espectadors, que va ser molt ben aprofitat pel jove públic. El Cafè de la Marina (1933), és lectura prescriptiva a batxillerat en la matèria de Llengua Catalana.
Desembre 2014
ELS ALUMNES DE QUART (ViP) GAUDEIXEN DE L’ART A TARRAGONA El dimarts 4 de novembre els alumnes de 4t d’ESO de la optativa de V. i P. vam anar a diverses exposicions de fotografia i pintura a Tarragona, i es que, de tant en tant, va força bé “refrescar-se” fora de l’aula i ampliar horitzonts. En primer lloc, ens vam dirigir als tinglados del Moll de Costa per a gaudir de les brillants pintures Pop d’Antonio de Felipe, un pintor espanyol aficat als EUA, que reinterpreta el pop art en clau contemporània. Seguidament, al tinglado contigu vam fer una immersió en una exposició de l’Scan – Festival Photo; un festival que manté la vocació de difondre la fotografia en les seves múltiples vessants, l’exposició: “Fotografia i Poesia Visual”, un variat joc de miralls en llenguatge fotogràfic. També, i ja que érem a la zona varem aprofitar per fer-li una ullada a una exposició documental, testimoni dels aiguats de 1994 a Tarragona, desbordament del Francolí inclós. Ja a última hora del matí varem pujar cap al CaixaForum de Tarragona, a la Rambla, per rematar al matí amb una selecció d’obres del Museu del Prado que parlen des de diversos punts de vista: dels objectes, i del que expliquen de la vida de la gent a través dels temps. No son obres pictòriques de primer nivell, però val la pena entretenir-s’hi mirant-les per la informació que ens proporcionen d’un passat no tan llunyà del qual provenim. Ah!, també vam intentar veure una altra exposició de l’Scan: “Talent Latent”, a la antiga Tabacalera, reconvertida en l’Espai Tabacalera, un espai cultural multidisciplinar incipient, però, inexplicablement no obren pels matins que és justament quan els alumnes podem visita-la. I és que potser a Tarragona li falta cultura de fomentar cultura. Un matí diferent i enriquidor!
ANTONIO DE FELIPE: Tinglado 1 del Moll de Costa. http://www.porttarragona.cat/es/port-i-ciutat-sp-1179214180/calendariactivitats-2/icalrepeat.detail/ 2014/10/09/130/-/exposicio-pop-art-al-port2.html?filter_reset=1 SCAN - FESTIVAL PHOTO: “Fotografia i poesia visual” - Tinglado 2 del Moll de Costa. http://www.scan.cat/festival “Los objetos hablan. Colecciones del Museo del Prado” - CaixaForum Tarragona. http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/-/los-objetos-hablan-colecciones-del-museo-del-prado
! !
Desembre 2014
Desembre 2014
ELS ALUMNES DEL QUART CIENTÍFIC, ESCOLLITS PER APLICAR UN PROJECTE PIONER DE LA BASF El dimarts 25 de novembre els alumnes de 4t científic, van a la ETSEQ i també a la BASF on van ser els pioners en aplicar el projecte Teens' Lab. L'empresa BASF ja fa anys que duu a terme amb els seus estudiants aquest projecte i ara ho volen aplicar als altres països. El nostre institut va ser l'escollit entre tots els centres on ells tenen empreses de tot el món per a poder-ho aplicar. El projecte es diu Teens' Lab i concretament van aplicar el del Laberint de les substàncies, desenvolupat en col•laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, on grups d'un màxim de 30 alumnes realitzen 12 experiments relacionats amb la matèria de física i química. Els estudiants investiguen i experimenten de forma independent sota la supervisió d'experts i en aquest cas sota la mirada del cap d'aquest profecte de la BASF. Després per tancar la jornada van fer una visita guiada al centre de producció BASF. Va resultar una activitat molt satisfactòria i el comportament dels alumnes va ser un "10".
!
! ! !
! ! !
! ! !
ELS ALUMNES DE 2n D’ESO EN LA SETMANA DE LA CIÈNCIA DE LA URV Dins la SETMANA DE LA CIÈNCIA promoguda per l’URV, el divendres 21 de novembre, tot l’alumnat de 2n d’ESO va assistir al taller d’activitats experimentals que du a terme el programa APQUA (Aprenentatge dels Productes Químics, els seus Usos i Aplicacions) A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), al Campus Sescelades de Tarragona. Allí van poder fer senzills experiments amb elements quotidians per copsar la màgia de la química, a més de fer un tast, amb exemples del que s’hi fa a les diferents branques d’enginyeria que s’hi imparteixen. Així, van poder veure en directe com treballen petits robots programats prèviament, se’ls va explicar que la telemàtica és la ciència/tecnologia que dóna vida, per exemple, als telèfons mòbils, i també van poder assistir a diverses explicacions sobre les múltiples aplicacions de les diferents especialitats d’enginyeria a la vida quotidiana, amb exemples globals i de proximitat. Si més no, creiem que van quedar força sorpresos en veure de primera mà les petites demostracions amb dispositius que molts cops només veiem en forma de producte acabat a la televisió, i potser a alguns d’ells també se’ls va despertar el cuquet d’una vocació.....Tenint en compte a més, que segons els professors que van fer les explicacions, quasi bé tot l’alumnat és requerit per empreses sense ni encara haver acabat els estudis.
Desembre 2014
LES COSES QUE ENS PASSEN SENSIBILITZACIÓ SOBRE LA SIDA EN 3er d’ESO Els alumnes de 3er d’ESO han fet aquest trimestre un taller de sensibilització i informació sobre el VIH/SIDA. Aquesta formació ha estat impartida per Creu Roja, i forma part del seu Programa de Promoció i Educació per a la Salut. L’objectiu d’aquest taller és, sobretot, prevenir les conductes de risc davant la infecció per VIH i també reconéixer comportaments relacionats amb la discriminació cap a les persones que viuen amb VIH i Sida. Amb aquesta interessant xarrada vam aprendre la diferència entre VIH i Sida, com es transmet el VIH, com es pot prevenir, com es detecta la infecció per VIH… A més, vam conéixer l’existència de la prova ràpida i també com NO es transmet aquest virus. Sens dubte, va resultar un taller molt productiu i tots vam aprendre molt.
!
! ! ! ! !
Desembre 2014
ELS ALUMNES DE PRIMER D’ESO SORTEGEN UNA CISTELLA DE NADAL Els alumnes de primer d'ESO han fet un sorteig d'una cistella de Nadal per tal d'obtenir recursos que ajudin a sufragar les despeses de les colònies a Planes de Son.
!
Les paperetes eren a dos euros i la cistella ha estat subvencionada per l’institut i per l’AMPA.
ELS ALUMNES DE QUART PARTICIPEN EN “ESCOLA I EMPRESA” Com cada any, el passat 28 d'octubre els alumnes de quart d'ESO vam participar en el programa “Escola i Empresa” que organitza la Fundació d'empresaris catalans FEMCAT. Aquest any ens va visitar el senyor Xavier Cambra, president de Mobil Books, qui ens va parlar sobre la direcció i administració d'una empresa i sobre la seva activitat empresarial: editar llibres en català. Va començar fent-nos veure que estem rodejats d'empreses i vam conversar sobre les qualitats que ha de tenir un empresari. Finalment ens va explicar tot el procés que comporta l'edició d'un llibre. Des de triar el tema de què tractarà fins a la distribució d'aquest per tal d'aconseguir la venda del producte. Li vam preguntar sobre el llibre que més han venut i ens va dir que va ser un llibre de converses amb Heribert Barrera (President del Parlament de Catalunya de 1980 al 1984).
Article realitzat per:! Cecilia Melena 4rt ESO
Abril 2014
CELEBREMOS EL PREMIO NOBEL DE MALALA Malala es una chica que, con tan solo 17 años, ha conmocionado al mundo entero por defender los derechos de la mujer y de la infancia. Junto a su padre Ziauddin Yousafzai, alzó su voz en todos los platós de televisión sobre los derechos al estudio para las mujeres.Pero pronto en el valle de Swat llegan los Talibanes. En el 2007 empiezan a derrumbar más de 400 escuelas y se producen las muertes de entre 2 y 3 personas diarias. Su objetivo, ir por Malala ya que defiende los derechos de las mujeres. Malala se dirigía a la escuela en autobús junto con sus compañeros, cuando los talibanes lo asaltaron y cogieron a Malala hiriéndola de gravedad con un tiro en el cuello y otro en la cabeza. El atentado talibán que intento acabar con Malala, la acabó haciendo mundialmente reconocida. Rápidamente fue atendida y recuperada.Pronto alzaría su voz de nuevo con todos los medios de comunicación posibles, para difundir lo que pasaba en el valle de Swat. Malala no se rinde frente a lo que le pasó, y vuelve a enfrentarse a los Talibanes, aún sabiendo el peligro que corre. Gracias a toda esta voluntad de su parte, su actitud, su valentía y por este acto en general, es premiada en 2014 al Premio Nobel de la Paz. Ahora, viviendo en Reino Unido, los Talibanes van a por ella de nuevo. ¿Cómo acabará esta historia ?
Victòria Garcia 3er D
FEM DE REPORTERS Els alumnes de 3er d’ESO de la matèria optativa ‘Fem de reporters’ han elaborat diferents textos periodístics i és clar, l’humor ha estat una de les seccions que més hem treballat. Els còmics d’aquests pòsters reprodueixen escenes de la vida quotidiana que tenen lloc en el nostre institut.
Desembre 2014
EL RACÓ DEL PROJECTE COMENIUS ELS ALUMNES DEL COMÈNIUS VISITEN ALEMANYA Sis alumnes de 4t d´ESO del nostre centre van viatjar a Eggenfelden (Alemanya) a visitar als companys del projecte Comènius. Allà han viscut experiències que han de quedar reflectides a les seves gravacions i que posteriorment formaran part del llargmetratge que a finals de maig hauran d´haver acabat d´editar. Durant la setmana que han estat de viatge, hi ha hagut temps per visitar Munic i altres localitats com Regensburg i Burghausen dintre d´aquesta zona de Baviera, tan propera a
Àustria.
‘GRAVE DECISIONS’ FILM REVIEW The film was translated as “Grave Decisions”. The main character in the film is Sebastian, an eleven-year-old boy who lives in the German region of Bavaria with his father and his brother. One day, while Sebastian is arguing with his brother, he discovers that his mother died when he was born. From that day, he starts thinking that he killed her mother and is going to go to hell for that. As he doesn’t want to go to hell, he looks for the way to become immortal, and he discovers that the only thing that makes you immortal is to make good music. After that day, he starts playing his mother´s guitar. He stays all nights playing the guitar and, step by step, he learns playing it. And the problem is that after doing that, he falls asleep in class. This is the review of the German film we have His teacher decides to have an watched as part of our tasks in the Comenius interview with his father, and it is then Project “Films that move us” when they fall in love. So they decide to meet in secret because Sebastian’s teacher has a boyfriend. The whole situation is a bit awkward and funny but there is also a dramatic moment when the teacher´s boyfriend tries to kill himself.
In the end Sebastian goes to the local radio station, where he plays his first song with his ex-teacher’s boyfriend’s guitar. The film deals with a serious topic but does it in a very comical way. The landscape and scenery shown in the film is spectacular and very beautiful.
! ! ! ! ! ! Desembre 2014
! ! ! ! ! !
! ! ! ! ! !
Ismael Lancharro 4rt ESO
DIARI DE VIATGE A ALEMANYA Durant una setmana sis estudiants de l´institut Collblanc i dos professores vam estar viatjant i aprenent anglès a Alemanya. En aquest viatge vam conèixer i apendre amb els companys d'altres països de la Unió Europea. El dilluns va començar anant al aeroport de Barcelona per agafar un avió cap a Munich, acomodar-nos al hostal i, una mica més tard a la nit visitar la part antiga de Munich.
!
El dimarts vam haver de partir ja cap a Eggenfelden, el poble on es situava el institut i, després cap a les cases de les persones que ens acollien. El dimecres vam estar treballant en la pel·lícula durant el matí i després vam visitar Eggenfelden alhora que filmàvem. Allà un guia ens va estar explicant els monuments, coses sobre el poble i l´església en alemany, i teníem un parell de companyes que ho traduïen al anglès per que ho entenguéssim. El dijous, pel matí ens van portar en autobús a Regensburg (Ratisbona). Allà vam visitar la catedral, un famós pont de pedra i una mica després vam navegar en un vaixell pel Danubi per veure des de lluny el Valhalla. El divendres va ser un dia de treball, estar una mica amb les famílies i passar temps practicant l'anglès. Més tard, a la nit, ens vam reunir tots els alumnes i mestres del comènius en un restaurant ja que era l´última nit que estaríem tots els estudiants dels diferents països junts. Aquella nit alguns dels alumnes alemanys es van vestir amb el traje típic bavarés
! !
! ! ! Desembre 2014
! !
!
!
!
!
!
El dissabte, després de acomiadar els companys de França, vam estar a Burghausen, un poble no massa gran de Alemanya que fa frontera amb Àustria. Allí estava el castell més llarg d'Europa amb més d'un kilòmetre de llargària. Ja cap al migdia ens vam acomiadar dels nois i noies d'Holanda.
!
El diumenge va ser el torn de marxar per als danesos pel matí i més tard abans del migdia va ser el nostre moment de partir de nou cap a La Canonja. He de fer un incís ja que aquest viatge ha servit de molt per a millorar el nivell d'anglès de tot el grup ja que no hem tingut cap altre alternativa que parlar-lo perquè ens entenguessin.
! ! ! ! ! ! ! ! Article realitzat per: Adrià Maestre (4t.B)
Desembre 2014
TO VERDENER (WORDS APART) FILM REVIEW To Verdener (Words Apart) is a Danish film released in 2008, directed and written by Niels Arden Oplev. The two main characters (Sara and Teis) are played by Rosalinde Mynster and Pilou Asbæk. The film is based upon a true story. Sara is a seventeen-year-old girl and she belongs to a family who are Jehovah's Witnesses. One day, Sara meets Teis in a party and after this everything changes in her life. Sara and Teis fall in love, but her love is very hard: Teis is not a Jehova’s Witnesses, her family doesn’t accept him. She soon begins to see a different world secluded of Jehovah's Witnesses rules. So which will win: love or religion? I think that this is a perfect film to reflect on everything which is
This is the review of the Danish film we have watched as part of our tasks in the Comenius Project “Films that move us”
important in life. The film is very emotional and beautiful and through Sara you can learns a lot of things. Sara is so brave and when Teis fights for her love, he does it in such a cute way. And the end… wow, it’s shocking.
! ! ! Primer trimestre 2014-2015
Article realitzat per:! Mireia Ibáñez
REFLEXIONS SOBRE EL PROJECTE COMENIUS Acabem de visitar l'últim país al qual viatgem aquest any 2014, Dinamarca, en el projecte Comenius, encara que es tornarà a viatjar al maig. Realment ha estat un viatge encantador. M'alegro moltíssim d'haver pogut entrar en el projecte, mai hagués imaginat que fos així. És un projecte en el qual, a banda de millorar el nostre anglès, també es fan noves i grans amistats i tan sol en unes setmanes. Jo crec que també ens fa ser millors persones, encara que sigui en el més fons aprenem dels altres, aprofitem els seus consells, ens adonem que existeixen persones encantadores i sobretot que estan disposades a ajudar-te. Nosaltres ens fixem en això i aprenem tots de tots. El projecte no només ens enriqueix com a persones, sinó que també enriqueix el nostre coneixement, aportant-nos noves cultures i tradicions, noves llengües, rutines i menjars. Ens fa obrir-nos a provar coses noves, a no quedar-nos només al nostre país; ens obre portes cap a un món que encara aquesta per conèixer i, el projecte, ens facilita l'entrada d'aquestes portes. Jo acabo de venir de Dinamarca. Què puc dir d'aquest petit país? Copenhagen,en espanyol 'el port del comerciant', és una gran ciutat de la qual en una setmana et pots arribar a enamorar,ja siguin per les seves casetes de colors, pels seus castells reals amb els soldats en les portes, pels seus museus realment preciosos o pel petit però impressionant Tivoli. Però el que més enamora són les persones, les seves actituds. Sempre intentant ajudar-se i respectant-se entre elles i cuidant entre tots els seus carrers,mantenint-los nets,ni un paper ni un excrement. He estat una setmana fora de casa però ha estat com si estigués a la meva. Et tracten com si anessis un més de la família, donant-te el 'bon dia' i la 'bona nit', o amb tan sols preguntant-te 'que tal has dormit' o'com ha anat el teu dia'. I no solament a casa,els nois i noies,que també formen part del projecte,cadascun sent com és aporta aquestes coses especials fent-te sentir d'una forma diferent.Aquests moments tots junts,aquests moments de riures i de bogeries,de pluja i de fred,de jocs i sopars pels quals hem passat aquí aquesta setmana,que encara que no ha nevat i no hem pogut gaudir de la neu han estat els moments i al costat d'aquestes persones els que de debò enamoren.Aquests són petits detalls però que poden fer sentir-te a gust i com mai. Són petits moments de la teva vida que es fan inoblidables; mai els oblidaràs i sempre et quedaran enormes records. Gràcies Comenius i, sobretot Mercé, per fer això possible.
! Article realitzat per:! Yasmina Mouazz 4rt ESO
COLLBLANC LITERARI
G
RESENYA: LIOR Aquest primer trimestre els alumnes de 2n d’ESO E (i B) hem llegit a l’assignatura de català un llibre titulat Lior (2000), escrit per Núria Pradas i Andreu, una escriptora catalana. Aquest llibre mostra la visió que té l’escriptora del futur, i he de dir que és una mica trista i pessimista, però a la vegada també esperançadora. Llegir Lior va ser emocionant i a mesura que acabàvem un capítol, ja teníem curiositat pel que passaria al següent. El llibre també demostra grans valors del gènere humà com l’amistat i l’amor. Sense dubtar-ho, el recomanaria per generacions següents!
Primer trimestre 2014-2015
EL NOSTRE CENTRE PARTICIPA EN EL PROJECTE NACIONAL ‘PLATERO I TIC’ El departament de Castellà del nostre institut ha participat en un projecte nacional anomenat ‘Platero i Tic’. Aquesta iniciativa es va organitzar des da la Junta d’Andalusia amb motiu del centenari de la la publicació de la inoblidable obra de Juan Ramón Jiménez Platero y yo.
Al projecte han paticipat més de 150 centres de tota Espanya Si entreu en aquest enllçac (), podreu veure amb detall totes les aportacions fetes des del nostre centre
! Són, per tant, dos els objectius d’aquest projecte col.laboratiu: - Difondre l’obra amb tasques d’animació a la lectura - La realització de activitats d’escriptura creativa utilitzant les TIC Una vegada acabat el treball, ja ens han enviat el diploma acreditatiu de la nostra aportació. Estem molt satisfets!
! ! ! ! Primer trimestre 2014-2015
! ! ! !
!
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !
CRÍTICA LITERARIA: MI HERMANA ELBA Y lOS ALTILLOS DE BRUMAL
! Cristina Fernández Cubas, nacida en Arenys de Mar (Barcelona) en 1945, es una gran escritora del género fantástico de la literatura española contemporánea, sobre todo por su original obra de cuentos, entre los cuales destacan los incluidos en Mi hermana Elba y en Los altillos de Brumal, muy recomendables por varias razones, una de ellas que se nos presenten como historias insólitas e inquietantes.
Si analizamos qué tienen de especial estas narraciones lo primero que nos llama la atención es que lo fantástico, lo irracional, irrumpe perturbando un comienzo de realidad convencional, que no presenta ningún tipo de rareza, como declara la propia autora en una entrevista al preguntarle sobre el proceso de desarrollo del elemento fantástico en sus obras. También dice que este gusto por lo sobrenatural seguramente le venga de la infancia, de escuchar muchos cuentos y de la primera adolescencia, en que leyó novelas góticas con gran entusiamo y agrado. Todo esto, y su admiración por Edgar Allan Poe, están en el origen de su afán por crear situaciones confusas, misteriosas, enigmáticas. Cristina Fernández Cubas siempre ha mantenido que su obra no sería autobiográfica, que no querría entrometer nada de su vida personal, pero ella misma acaba confesando que es inevitable plasmar en el papel una serie de prejuicios y pensamientos directos de sus vivencias y experiencias, mostrando siempre una frontera oscilante entre la ternura y el terror, lo cotidiano y lo insólito, lo real y lo fantástico. La gran mayoría de mundos de estos cuentos se presenta sin excesivos detalles, normalmente son cerrados y no muy extensos, por lo que se crea una atmósfera opresiva y tensa; en definitiva, mundos crípticos que abren otros mundos si nos dejamos llevar por una exploración más intuitiva que racional, aunque casi siempre resulte difícil saber qué es verdad y qué es mentira.
! !
Otra razón que los hace interesantes se basa en el pensamiento de la autora, según el cual el componente irracional de la realidad es siempre mejor captado por personas en el estadio de la infancia o bien por personas especiales, sobredotadas o discapacitadas según se mire. Asimismo, la elección de un narrador interno protagonista en varios relatos resulta muy adecuada por el hecho de crear más desconcierto en los lectores, ya que lo que está contando puede ser o no, la verdadera realidad, todo dependerá de su grado de enajenación o locura. Motivos clásicos de la literatura gótica o de terror como el doble, el espejo, los fantasmas, y el viaje iniciático, sacados de las tinieblas y abocados a la cotidianeidad, serán, sin duda, junto con finales abiertos, más razones por las que seguir leyendo. Y ya para finalizar, a modo de conclusión, hay que destacar aquello que Cristina Fernández Cubas declaró en la entrevista citada antes cuando le preguntaron el motivo por el cual quería ser recordada, a lo que la autora contestó de forma natural que le gustaría que recordasen su obra, pero sobre todo su perseverancia por publicar la misma, ya que en el momento en el que lo hizo tuvo numerosas dificultades para ello. A pesar de enésimos rechazos, de sugerencias por cambiar ciertos matices o incluso finales de sus creaciones, Cristina Fernández Cubas consiguió defender con verdadero talante el género del relato corto y publicó su obra. Por lo tanto, estos cuentos no solo son una genialidad, sino que su propia publicación ya implica un acto de superación frente a los factores externos contrarios y un modelo a seguir. Sin nada más que añadir, me queda decir que recomiendo esta serie de cuentos para adultos a todos los amantes del misterio, de los libros que hacen reflexionar, a todos los fans de las buenas historias, ya que estos relatos rebosan originalidad mediante un estilo muy puro y sencillo, al igual que cuidado y meticuloso.
!
Article realitzat per:! Joel Martín
CRÍTICA LITERARIA: MI HERMANA ELBA Y lOS ALTILLOS DE BRUMAL Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal son dos estupendos conjuntos de relatos escritos por la autora barcelonesa Cristina Fernández Cubas en el año 1980 y 1983 respectivamente. Estos relatos tratan en común un tema de lo mas inusual en cuentos: el tema de lo inexplicable. Para mí, lo valioso de estos relatos y, por lo tanto, de la escritora, es la capacidad de transmitir estas complejas sensaciones a través de la palabra y no por medios visuales o auditivos, como suele estar acostumbrado a percibirlas uno. Me resulta llamativo el uso de la palabra para comunicar sensaciones un tanto especiales como es lo imposible o el misterio. Por supuesto, este tipo de género puede no gustar a todo el mundo, en el cual me incluyo, pero Fernández Cubas consigue algo que muy pocos hacen : absorberte y despertar tu curiosidad. La concisión, la precisión y la tensión que acumula en cada relato hace que entres en el mundo del protagonista y seas su compañero a lo largo de la historia y que no te despegues de esta hasta su espléndido final. A estos relatos los definiría yo como una gran bomba literaria, una vez empiezas es imposible recular y parar. Para mí, leer estos relatos y disfrutarlos conlleva un efecto satisfactorio consistente en sentirte alguien diferente de quien no los ha leído, ya que entender la peculiar atmósfera en que están tratados, los personajes extraños que aparecen, el trasfondo de algunos cuentos, hace que en los segundos, minutos, horas y días siguientes reflexiones sobre aspectos de la vida que en otros momentos no harías. Digo esto porque se ha de destacar un aspecto importante que se manifiesta en un relato y se complementa con otro: el fin de la infancia en “ Mi hermana Elba” y el retorno a ella en “ Los altillos de Brumal “. Para terminar, Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal son dos conjuntos de relatos de misterio escritos por Cristina Fernández Cubas el los cuales aparece todo un mundo de fantasía y enigma de una calidad literaria excepcional, ya que el uso de la palabra es perfecto para transmitir al lector esas sensaciones que conmueven y hacen pensar, además de cumplir con creces su objetivo esencial: Entrener y hacer disfrutar.
! !
! Article realitzat per:! Ángel González
CRÍTICA LITERARIA: MI HERMANA ELBA Y lOS ALTILLOS DE BRUMAL La obra que hemos leído los alumnos de 2º de Bachillerato este año, Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal, de Fernández Cubas, ha sido, en mi opinión, muy distinta a las lecturas obligatorias de otros años. Esta obra, formada por la unión de dos libros con cuatro cuentos breves cada uno, nos muestra la admiración de la autora por todo lo fantástico, sobrenatural y paranormal. Según la autora no todos estamos capacitados para detectar este tipo de cosas, por ello en muchos casos se habla de niños, personas con alguna discapacidad o bien personas mayores con pocos estudios. Se podría decir que todos los cuentos tienen la finalidad de crear misterio, intriga y mantenernos en tensión, así como mostrar los gustos de la autora por otros escritores, de los cuales hace referencias a sus obras y personajes que la han fascinado. Personalmente, me ha parecido un libro muy entretenido que atrae des del primer momento, intrigante y misterioso, sencillo de leer y perfecto para personas a las que les gustan los finales abiertos para poder hacer sus propias interpretaciones.
Article realitzat per:! Nerea Cerezuela
MICRORRELATOS AL ESTILO DE PLATERO Y YO Para celebrar el centenario de la publicación de Platero y yo el quinteto de Venus hemos decidido sentarnos en nuestro jardín y rendirle homenaje a Juan Ramón Jiménez componiendo nuestras versiones de los geniales relatos del libro. Para inspirarnos mejor, nos hemos transformado en Amapola, Arya, Gaia y Niño Árbol., con la ayuda de Littera.
Amapola:
XXXII LIBERTAD Como todas las mañanas, al despertarme, escucho a los pájaros cantar. Bella música para mis oídos, pero hoy, entre el barullo de sus cantares, destacaba uno. Este sonaba diferente, sonaba a tristeza. Envuelto en la duda de ese extraño cantar, un rebuzno de Platero me hizo volver. Platero me pedía ir a pasear, como de costumbre, pero creo que esta vez era por una razón, presentía que Platero también había notado algo raro en el canto y sentía curiosidad por saber la razón y de dónde provenía. Guiándonos por el oído y por los presentimientos, llegamos a un pequeño cortijo en medio del camino. Era de ahí de donde provenían los sollozos de un pobre pajarillo enjaulado. No pudimos evitar acercarnos para ayudar al pobre pájaro. Platero, algo asustado, con las orejas bajadas, se escondía detrás de mí. Abrí la jaula y el pájaro siguió su camino escuchando su cantar cada vez más cercano a las nubes. Era precioso, y podía ver felicidad en los ojos de mi leal burro.
EL ECO Una de las cosas que más nos gustaba a mí y a Platero era visitar una colina desde donde podías ver una mágica perspectiva del paisaje. Esa tarde pudimos ver el atardecer. Sus colores amarillos fundiéndose con el color de rosa. Algo tan hermoso me hizo gritar felizmente, lo que provocó el eco de mi voz. El pobre Platero buscaba a alguien desesperadamente. ¿Cómo explicarle a un animalillo tan felizmente ajeno a aquel fenómeno? Le acaricié risueño, eso le tranquilizo. Volví a gritar, pero esta vez su nombre. Perecía empezar a gustarle, magia para el.
Arya:
XII LA PÚA Ya de buen amanecer Platero se levanta alegre y feliz, su hora de levantarse es las 7:00 pero él siempre lo hace un poquito antes, para que le deje caminar por los campos verdes y brillantes a causa del rocío matinal. La tierra está un poco blanda y continuamente Platero hunde sus pezuñitas negras, que se tornan marrón oscuro, y cuando el barro está seco, marrón clarito. En una de estas profundas pisadas, a Platero le molesta algo, apoya otra vez la patita, pero con solo rozar el suelo, él siente el dolor que provenía de ello. Intenta llegar lo más rápido posible a casa, pero su patita magullada no le deja. Platero se siente triste y dolorido, de vez en cuando rebuzna un poco para ver si yo lo escucho, pero estoy haciendo la comida y no le puedo oír. Por fin Platero llega a casa, entonces le escucho mejor. Su rebuzno es triste y seco. Veo que trae la patita coja, así que decido mirársela. Todo se ve correcto, pero una pequeña ramita clavada en su patita me llama la atención y se la quito. A Platero le deja de doler y se pone contento y feliz.
Gaia:
El eclipse Ojos como guijarros azabaches, Platero y yo observamos el cielo, oscureciéndose. -¿Lo ves Platero?¿Ves cómo la Luna, tan pequeña, tan menuda, esconde al Sol?-Le comento al burro de pelo de plata y nubes. Platero fija su atención en mis palabras, escuchándome. De vez en cuando, es como si me comprendiese. Tan puro, tan inocente...¡Oh, Platero! La luz amoratada se traga el campo y el pueblo que tenemos a la vista, como si de espeso zumo de uvas o vino se tratase. Todo se quedó en nada. Oigo un quejido, un gemido lastimero. -No t'asustes, Platero. Aquí estoy, a tu lado. A tientas, cual ciego, busco y acaricio la crin áspera del pequeño borrico. Todo oscuro, sombrío. No tarda en surgir un nuevo amanecer. Como renaciendo, todo vuelve a la vida, todo verde y alegre. Los pajarillos pían, la gente grita en el mercado del pueblo. Como si acabase de empezar un nuevo día. Platero se relaja. Es como un niño, asustado de lo desconocido. Como un hijo, al que mimo y protejo. Platero y yo observamos desaparecer a la gran dama blanca, la Luna, en el cielo.
La flor del camino Andaba yo, a lomos de mi fiel amigo, por el camino más bullicioso. Gente apresurada, madres con hijos, escándalo y ruido. Platero y yo, ajenos al gentío, encontramos a mitad de camino, como una llama de luz en la más fría noche de invierno, una florecilla roja como la grana. La amapola, tan efímera, parece que esquive los pies de la gente, las pisadas. Pasamos a su lado, sin resistirnos a mirarla. -Mira, Platero, ¿Has visto qué bonita? Platero, con sus orejas largas y peludas, es como si asintiese, y así como veníamos, nos vamos, dejando la florecilla atrás.
El racimo olvidado Ya cansados íbamos mi asno y yo, de camino al hogar, cuando algo pareció llamar la atención de Platero. -¿Qué es, Platero?-Le pregunto. Unas perlas verdes en el suelo. Nos acercamos. El racimo de jugosas uvas yace abandonado. Con cuidado, por si alguien vuelve a por él, me acerco como si de un niño robando un caramelo se tratase. Platero y yo descansamos a la sombra fresca de un árbol, degustando la dulce fruta, que al masticar estalla en nuestras bocas y crea ríos de dulce y ácido jugo, refrescándonos.
-
Niño árbol:
LXXIX. “Alegría”: Platero juega con los niños y otros animales En el bello amanecer, hay un ruido que me llama la atención, por lo que decido asomarme a la ventana para saber de dónde procede y, efectivamente, son los niños y los animales que están jugando. Al instante, Platero también se asoma para ver qué es, y al ver que todos están jugando y con una gran alegría, se pone a hacer ruidos de tristeza, con grandes ansias de libertad. Pienso en si dejarle ir a jugar o no, la decisión no es nada fácil, aunque, finalmente, le permito que vaya a divertirse con ellos y ya de paso que esté entretenido. Se queda dos horas jugando sin parar con los niños y los animales, y vaya si disfruta. ¡Qué bonita es la amistad, si al fin y al cabo, no importa cuán diferentes seamos los unos de los otros!
COLLBLANC ESPORTIU
D
EL COLLBLANC TORNA A TENIR EQUIP DE BÀSQUET Tornem a formar un equip de Basquet al Institut Collblanc.El curs passat hi va haver un cadet femení. Format per jugadores infantils i cadets, però aquest any ha canviat. Aquest any tenim catorze jugadores i jugadors de tres categories! Infantils, càdets de primer any, càdets de segon any i juvenils Per molt que hi hagin de tres categories diferents, com hi han més nenes petites jugant, aquesta vegada participem en la Lliga Infantil i cadet en el Campionat comarcal escolar, en el que també hi participen altres institus i clubs de la província de Tarragona. Hi han noves incorporacions de persones que es volen apuntar al equip. El millor de tot, és que encara seguim tenint com a entrenadors el Biel García, i el Juan Carlos Gómez.
De moment nosaltres hem jugat dos partis. Vam guanyar al CB la Pobla de Mafumet de 50 punts. Va ser un partit bastant fácil. Encara que no ens vam relaxar, ja que una setmana més tard vam jugar contra les que anàven primeres a la Lliga; CB El morell. Vam estar fortes als nostres entrenaments, mentalitzantnos amb una victòria que era díficil d'aconseguir. Finalment ho vam fer! Vam guanyar al seu propi camp amb un marcador ajustat de 37-42. Ja sabem que van ser només cinc punts de diferéncia, peró vam acabar molt contents. Cada dissabte continuarem jugant, per aconseguir una bona victoria aquest any. Els partits de casa són a les 10h a les pistes de l'Institut Collblanc.
!
De juvenils tenim a: Carla Veciana i a Elena Sevilla. De cadets de segon any tenim: Alexia Muñoz, Marina Muñoz, Elena Gómez De cadets de primer: Lidia Lara. De infantils de primer any: Anna Roldán, Ana García i Salma Zamora i l'Arcadio Vazquez. I de infantils de primer any els nous i noves participants:
Article realitzat per:!
Ayoub Belhadi, , Marta Torres, Erika Lara, Ana Valero.
3er C
Lidia Lara
VOLEIBOL A L’INSTITUT Durant aquest primer trimestre, els alumnes de 3r d'ESO hem estat practicant l'esport del voleibol a les sessions d'Educació Física. Per tal d'introduir-nos en el món del volei, en Vladimir Bogoevski, l'entrenador del equip de volei del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, va venir a fer unes classes a l'Institut. La primera sessió va ser la més difícil ja que era una cosa nova per a la majoria, i en Vladimir ens va ensenyar els dos tipus de servei de l'esport: l'alt i el baix. Els vam estar practicant mentre ell ens ajudava a millorar la tècnica i després vam començar a practicar el toc de dits. Per finalitzar la classe vam jugar a una adaptació del volei rotació. A la segona classe, vam començar a treballar les diferents jugades, les passades entre jugadors i el toc d'avantbraços. També en Vladimir ens va explicar les normes del voleibol i vam estar jugant uns mini-partits en equips de quatre. Després hem hagut d'anar practicant pel nostre compte a la resta de sessions sense l'entrenador, i hem anat millorant la tècnica i poc a poc aprenent a jugar a voleibol de manera correcta. A més a més, està en procés crear un petit equip a l'Institut. Tot i ser un esport no gaire conegut a la nostra zona, ha agradat bastant als alumnes.
! ! Article realitzat per:! Gemma Miracle 3er E
MASTER XEF, PREPARA EL TEU ÀPAT! El passat dijous dia 6 de novembre, els alumnes de l’institut Collblanc del programa Activa’t amb la col·laboració dels alumnes de 2on del Grau Superior de Dietètica de l’Institut Cal·lípolis de Ta r r a g o n a , h a n r e a l i t z a t l’activitat: “Master Xef, prepara el teu Àpat!” per tal de conscienciar-los de la importància de dur una dieta equilibrada i un estil de vida actiu. Els membres del programa han participat en un joc dinàmic que combinava l’activitat física i coneixements sobre l’alimentació. Aquest joc consistia en una competició de 3 equips d’alumnes que havien de planificar un menú equilibrat pels diferents àpats que se’ls proposava a sort: dinar, esmorzar, esmorzar del pati, sopar, berenar,... A més, també havien de fer una simulacre de compra dels aliments i ingredients necessaris per cuinar-lo. Per aconseguir-los van córrer una cursa d’obstacles fins a arribar, agafats amb el seu tutor, un cistell i la llista de la compra, al rebost de Master Xef. Els equips de cuiners que tinguessin més coneixements sobre alimentació i que més ràpid arribaven de la cursa per preparar els seus àpats, sumaven més punts: 1 punt si realitzaven un menú saludable i equilibrat, un altre punt si aconseguien completar la compra en el temps establert i l’últim punt per ser l’equip més ràpid realitzar tota la cursa. I encara més difícil: només podien agafar dos ingredients per cursa!
!
Així que havien de participar tots els cuiners de l’equip fent relleus per poder aconseguir tota la compra. Durant aquesta activitat els alumnes van aprendre com n’és d’important fer activitat física, a participar en la tria, compra i preparació dels aliments que confeccionen els diferents àpats del dia, i a més a fer-ho de forma equilibrada i saludable. Finalment, deixem ací una adreça de correu electrònic per a totes les famílies dels alumnes que tinguin dubtes o vulguin algún tipus d'ajut per a millorar l'alimentació de la família.
alimentaciocalipolis@gmail.com
!
Article realitzat per:! Alumnes del Cal.lipolis
ESMORZARS SALUDABLES A 2n D’ESO Un curs més l’institut Collblanc amb la col•laboració dels alumnes del Grau Superior de Dietètica de l’institut Cal•lípolis de Tarragona ha realitza una xerrada als alumnes de 2n d’ESO per conscienciar-los de la importància de dur una bona alimentació diària. A través d’entretingudes activitats, els alumnes han pogut conéixer amb detall com realitzar “uns esmorzars saludables” per tal de portar una dieta equilibrada i amb tots els aliments necessaris per arrancar el dia amb energia.
!
ATRAPA ELS NUTRIENTS! El passat dijous 20 de novembre els alumnes de l'institut Collblanc del programa Activa't amb col·laboració dels alumnes de 2n de Dietètica de l'institut Cal·lípolis de Tarragona han realitzat una activitat anomenada: Atrapa els nutrients! per conscienciar-los de la importància de comparar aliments mirant i entenent les etiquetes. Els membres del programa han participat en un joc dinàmic que combinava l'activitat física i coneixements sobre l'alimentació. Aquest joc consistia en una competició de 4 grups d'alumnes que havien de localitzar l'aliment al qual pertanyia l'etiqueta que prèviament els donàvem. Un cop localitzat l'aliment, dins d'aquest trobarien una fixa amb un llistat de nutrients que havien d'atrapar (que eren els alumnes restants ja que cada cop que es feia l'activitat era un grup diferent). Si s'aconseguia atrapar els nutrients necessaris en el temps marcat, aconseguien un punt. Per a més emoció els participants del grup havien d'anar agafats de la mà dels seus tutors i només podien atrapar d'un en un cada nutrient. Seguint un orde determinat, els alumnes que feien de nutrients i que eren atrapats es quedaven a "la presó" on no es podien moure fins que el grup acabes d'atrapar tots els nutrients.
Article realitzat per:! Alumnes del
Cal.lipolis
INCONVENIENTS DE LES BEGUDES ENERGÈTIQUES El passat dia 4 de desembre els alumnes de 2n d’ ESO de l’Institut Collblanc que participen en el programa Activa’t,amb l’ajuda dels alumnes de 2n del Cicle de Grau Superior de Dietètica de l’Institut Cal.lípolis de Tarragona, van realitzar una activitat relacionada amb les begudes. Amb aquesta activitat es pretenia conscienciar els alumnes de la importància de beure aigua i dels inconvenients que comporta beure altres tipus de begudes comercials que, a llarg termini, poden ser perjudicials per la salut.
!
El joc consistia en fer quatre equips, cada grup havia d’omplir una fitxa d’una beguda concreta amb les seves diferents composicions. Se’ls va proporcionar una sèrie de frases que reflectien aquest contingut nutricional i els alumnes havien de seleccionar aquelles que millor s’ajustaven. Per tal que poguessin interpretar la quantitat de sucre que contenen les begudes comercials, se’ls va fer pesar en un got el contingut de sucre present.
!
Posteriorment, cada grup tenia que realitzar un circuit diferent amb obstacles, el grau de dificultat anava relacionat amb la perillositat o el nombre d’inconvenients que presentès la beguda que descrivien a la fitxa.
!
El grup que acabès primer de realitzar el circuit rebia dos punts, el segon rebia un punt. A continuació, es comprovava que cada grup haguès completat correctament la fitxa de la beguda i, si estava tot correctes se’ls hi assignava un altre punt. A més, se’ls van preguntar diferents qüestions relacionades amb la beguda i, per cada resposta correcta, rebien un altre punt. Finalment, tots els grups van fer la resta de circuits tenint així l’oportunitat de conéixer tots el tipus de begudes que existeixen al mercat.
En conclusió, l’objectiu central d’aquesta activitat era que els alumnes fossin conscients de la quantitat de sucre i substàncies perjudicials que hi ha a les begudes energètiques.
! Article realitzat per:! Alumnes del Cal.lipolis