L’IN100DI Jugant amb Joc by Borrull Socors

JUGANT AMB FOC

L FA L

- Socors l l rru o B

0 1 0 N DI I ’ L

[BS·1]

llibret}

L’IN100DI Jugant amb Joc

falla}

Comissió Borrull - Socors 2022

Miguel Hache Artista

—

a a}

Any 2022

Any 2022 2·3 Agraïments 4·5 A per l’editorial 6·7 Apagar el foc 8·9

[BS·2]

{Continguts de l’índex} c}

Comissió 10 · 11 Col·laboracions 12 · 43 16 Alba Fluixà 17 Antonio Pérez Rodilla 20

Francesc Catalá

Hugo Morte

Immaculada Cerdà

32 34

Rafa Mengó Ricardo Ruíz

Ximo Càdiz

Com serien unes falles sense... 44 · 146 Club de les Històries 147 · 196 27 d’octubre} Pepe Latorre Marina Puche Ricard Balanzà Victor Valero Trementina Lux Leo i Jaume Chornet Gio Artcolor Miguel Hache 17 de novembre} Estefania de Julio Vicente Llàcer Marina Civera Víctor Belinchón Pedro Ródenas Pep Romero Pere Fuset Sandra Faus

[BS·3] k} l}

d} e}

Esbòs

197 · 199

Explicació i relació de la falla 200 · 207 Escenes Exposició del ninot 2022 208 · 209 f} g} h}

Hache

Artista del projecte 2022 210 · 215

Himnes 216 217

Comissió Comunitat Valenciana

i} j}

Mistos de Fusta 218 · 323 Ada Sinache Aitana Carrasco Alejo Negro Álvaro Terrones Antonio Ballesteros Aureli Domenech Beatriz Millón Cristina Monzón Gómez Dídac Ballester Gio Artcolor Jaume Chornet Javi Chis Jordi Garcia La Oliwa Marina Marín Marta Torres Martina Botella Miguel Hache Natalia Aucejo Pablo Caracol Sara Vilar Sebastián Alós Sebas Marín Susana Rodríguez i Leo Gómez Haro Ximo Ortega Garrido

n} ñ} o} p}

Patrocinadors 324 · 325

Quadre d’Honor 326 · 327

r} s} v} w} x} y} z}

t} u}

Universitat Politècnica de València 328 Escultura I 329 Escultura II

a a1}

Agraïments

Coordinació Sebas Marín Transcripcions i correccions AT Language Solutions i Sbsmrn

[BS·4]

a2}

Imatges José Atienza Fotògraf Imprempta DiseÑarte Maquetació González Piris Dissenyador

1921 Hilario Gimeno Pla [] Esteban Mayordomo Hernández

1922 Pedro Ibáñez Aguilar [] · 4t premi Esteban Mayordomo Hernández

[BS·5]

a3}

Col·laboracions Alba Fluixà Antonio Pérez Rodilla Estefania de Julio Francesc Catala Gio ArtColor Hugo Morte Immaculada Cerdà Jaume Chornet José Colero Leo Gómez Marina Civera Marina Puche Miguel Hache Pedro Rodenas Pep Romero Pepe Latorre Pere Fuset Rafa Mengó Ricard Balanzà Ricardo Ruíz Sandra Faus Trementina Lux Vicente Llàcer Víctor Belinchón Víctor Valero Ximo Càdiz

a4}

1923 La comissió [] Pedro Ibáñez Aguilar

1929 LA comissió [] · 9é premi Roberto Antonio Giménez

Patrocinadors Adela Artesania Llobe AMSTEL Cafeteria Trànsits Café La Placita Caixa Popular Carpe Diem Bar Carns Selectes Navarro Consum Cotolinos DC Disseny i Creació DiseÑarte EcoGes El baret de Javi Espinosa food+drink Espolín Flors Lliso Fotògraf José Atienza Fruiteria Olmos Fruiteria i alimentació Zaman Imprempta Bernés Inselac Intecas Laya Pons La Bien Pagà Laboratori Dental Ciutat Los Gómez Taverna Loteries El Buho Llibreria Soriano Llibreria 2000 Monfort i Bonell Mónica Álvarez Peluquería Motos Ketama PMC Pescateria Germans Perona Puerta del Mar Restaurante Restaurant La Fòrcola Restaurante Juliana Reparació de calçat Toni Riu RauTallers Alberotècnic Taller de tapisseria Grimalt Transportes La Paz Xaranga Trambòlika Vegamar Vella Vivers Vitis Penalba Videsual

A per l’editorial

[BS·6]

Al llibret hem seguit les deu recomanacions per l’ús d’un llenguatge senzill, clar, entenedor i igualitari en valencià que ens ha oferit un ventall de possibilitats per a evitar el masculí genèric i defugir solucions que puguen resultar pesades o repetitives. Una de les coses que pot presumir aquesta comissió és d’amistats i, per això demanar que aporten valor a la temàtica de la falla és el màxim honor. Així només calia oferir un espai on parlàrem d’aquelles iniciatives o canvis que d’alguna manera intenten iniciar pel bé de la festa i unes han eixit bé i altres no tant. Intentem criticar també l’immobilisme d’una festa que cada any és capaç de cremar un projecte i regenerar un de nou, però no ho és per fer canvis significatius en la seua reglamentació. Per tant, podràs trobar col·laboracions amb el nostre llibret contant les seues experiències, alguna iniciativa o anècdota que han viscut i s’han cremat o pel contrari va significar per a ells o per a la societat un canvi, tant siga des del punt de vista faller o en qualsevol àmbit de la vida... aquella vegada que va ser d’una manera diferent. Per endinsar-te en el llibret hauries de pensar en eixe joc d’habilitat d’una torre oscil·lant feta de blocs de fusta, el “Jenga”, que es juga intentant llevar un bloc sense que caiga la torre s’encera. Sí, eixe!! A partir d’aquesta imatge podràs construir mentalment la idea de la temàtica d’enguany. Què podria considerar-se imprescindible de la torre (imagina que parlem de les falles) i l’estructura es manté igual? Quines coses podem llevar (si l’immobilisme faller ens deixa) i les falles continuarien sent falles? Gràcies de nou per deixar-nos, en primer lloc, plantar una falla, poder criticar el que ens agradaria canviar, ocupar el carrer per traure una manifestació artística. I, en segon lloc, gràcies per deixar-nos expressar en aquestes lletres i, per últim, gràcies per llegir-lo.

1930 M. Arnau i Cortés [] · 100 pessetes Roberto Antonio Giménez

1942 Francisco Máñez Chust [] · 2ona/Accèssit —

[BS·7]

Com cada any, en la falla i en el llibret ens fem ressò de l’actualitat i alcem la veu criticant el que volem fer desaparéixer amb el foc del dia de Sant Josep. Un any més hem celebrat el Club de les Històries perquè unes bones persones ens parlarem de la temàtica de l’any. Un dia inoblidable on parlaren de #l’in100di, jugar amb foc des del punt de vista d’artistes fallers i persones falleres... Al llarg d’aquest llibret podreu veure aquest logo dissenyat per Miguel Hache en aquelles persones que han participat en el Club. Un llibret, el llibret, el nostre llibret. Any rere any estructurem el llibret en funció de la temàtica. Intentem donar-li coherència al contingut partint de la crítica de la falla. Un llibret és l’única cosa que ens queda després de la cendra. És allò que ens recordarà la falla plantada i cremada perquè volíem fer desaparéixer del nostre món les coses roïnes que ens envolten. En este, en el d’enguany, serà l’immobilisme l’eix central! A més, el llibret és una de les marques d’identitat d’aquesta comissió fallera, que lluita per la cultura valenciana, tal com indiquen els seus estatuts. Així, la llengua del poble valencià i de les persones valencianes s’organitza en aquest llibret per gènere, sense que això determine cap discriminació. El nostre llibret, igual que la falla és una lluita contra el ja establert, el que sempre ha estat així... repassarem quines coses són #pres100dibles i quines són #impres100dibles en les estructures administratives, socials i polítiques de les nostres falles. Et quedes parat?

1943 Francisco Máñez Chust [] · 2ona/5é —

1944 Francisco Máñez Chust [] —

apagar el foc

[BS·8]

{falla 2022}

Miguel Hache es farà càrrec d’apagar el foc amb el projecte global per a 2022, L’in100di; jugant amb foc. La comissió del Botànic hem decidit apagar l’incendi, provocat per les últimes falles de setembre, contractant a Miguel Hache com a conductor dels projectes que plantarem este març. Amb esta decisió, Miguel es va convertir en el nou artista faller de Borrull, plaça que no ocupava cap artista des del 2016, any des del qual és la mateixa comissió la que ens feien les falles. Migue, “Hache” podrà desenvolupar la seua obra en una comissió destacada en els últims anys en el concurs de falles innovadores i experimentals que convoca l’Ajuntament de València, després de la seua dilatada experiència en falles infantils. “Un projecte per explorar camins que encara no s’han obert en el context faller, tal com jo entenc la innovació i perquè encara hi ha molts camins per recórrer” ha manifestat Miguel Hache. “És una plaça on tinc ganes de plantar per la seua filosofia i trajectòria dels últims anys on s’implica tota la comissió” va declarar Miguel, en el moment de signar el contracte que va reunir la presidència de la comissió, al capdavant de l’equip de falles de la comissió, on la presidenta Marina Marín va comentar les dues condicions que li posaren a l’artista per signar, “que l’artista que ens plante enguany gaudisca del projecte amb els poquets diners que tenim i, que siga capaç de coordinar l’esforç perquè la comissió continue involucrada en el projecte fent falla i participant activament en la plantà”, va declarar. “El repte per a l’artista, ben experimentat en falles infantils expressionistes i plenes de xicotets detalls, serà buscar amb nosaltres el concepte de l’in100di sense utilitzar el suro blanc, només amb materials sostenibles”, va declarar Sebas Marín, copresident de la comissió, després de la primera reunió de continguts que van mantindre amb l’equip de la falla, després la incorporació d’Hache.

1949 Rafael Cucarella Totes estan de primera pa la Roca Diablera · 3ª Vicent Climent

1950 Anselmo Bujeda Lahoz El temps és or · 3ª Vicent Climent

[BS·9]

En el context d’aquella reunió es va proposar el lema que la comissió borrulera ha fet seu per a este exercici, l’in100di; jugant amb foc, que repassa els canvis intocables de les falles, aquelles coses que si juguem amb elles, ens podem cremar. Criticant l’immobilisme faller, com a motor dels canvis socials que es produeixen en les comissions falleres i, que vulguem o no, fa evolucionar la festa. Alguns dels canvis, que van fer en setembre, forçosament per la pandèmia, potser continuen en el temps o es quedaran en l’oblit. La comissió, que en 2021 van celebrar el nostre Centenari amb el projecte #Jesuis100Sible, que va obtenir el 1r premi Caliu i 5é innovadors i experimentals en la gran i, 1r experimentals, 2 d’enginy i gràcia de secció i 4t de Caliu en la infantil, acabarà enguany de jugar amb el “100” en els seus lemes i tancarà el cicle del Centenari en esta falla plantada en l’any 101, des de l’any de constitució en 1921. Els projectes plantats del cicle 100 també han obtingut nombrosos reconeixements, tant pel nombre de visites com els premis atorgats; com ara els dos anys consecutius del primer premi de falles experimentals i innovadores, en 2018 i 2019... · L’in100di; jugant amb foc en 2022 · #Jesuis100Sible en 2021 · Ab100S, Pre100S, Ino100S en 2019 · #A100Ir, #A100Art, la Galeria i l’espai infantil en 2018 · #Sense 100iments. Objectiu: Persona al 2017 · 100iments SOStenibles en 2016

1951 Anselmo Bujeda Lahoz Reformes de la ciutat · 2ª/Accèssit Vicent Climent

1952 Anselmo Bujeda Lahoz i Sancho El gran Mestalla · 3ªA/Accèssit Vicent Climent

C a1}

Comissió

L’equip directiu Presidència i secretaria Marina Marín i Peiró Sebas Marín i Martínez Vicepresidències i assessories Carlos Flo Mendoza i González Carmen Marín i Peiró Cristina Oliva i Nieves Encarna Ortín i Gómez Mar Molina i Navarro Pepo Moreno i Castelló Raúl Puerta i Lorenzo Victòria Garrigues i Martínez

[BS·10]

a2}

L’equip directiu infantil Presidència infantil Miquel Blanco i Hipólito Vicepresidències Alexandra Fernández i Silvestre Lucía Ramiro i Matías Malena Blanco i Garrigues Mara Blanco i Garrigues Pau Ramiro i Matías Rocio Perona i Moya Emma Belda i Garcia

Vocalies Fernando Vela i Vela Juan Mateo i Miquel Lola Nieves i Losa Manolo Latorre i Gorrea Manuel Viega i Correa Marcela Peiró i Orozco Rafa Molina i Mira

1953 José Mª Martínez Herrero El espill de la veritat · 2ª/Accèssit Vicent Climent

1954 José Mª Martínez Herrero Vox populi · 3ªA/Accèssit Vicent Climent

[BS·11]

a3}

Comissió major Felipe Javier i Acebron Caballer, Felipe Acebron i Cano, Vega Aleo i Navarro, Enrique Algarra i Aleixandre, Marcos Andreu i Natividad, Julia Blanco i Hipólito, Amparo Caballer i Úbeda, Miquel Canela i Márquez, Cristina Casto i Rebollo, Manel Costa i Adrián, Aura Csongradi i García, Jorge De Torres i García, Josep Delgado i De Molina, Borja Estellés i García, Francisco Fernández i Mira, Ernesto Ferragud i De Diego, Angela Ferrando i Ramada, Lorenzo Ferrer i Agudo, Almudena García i González, Mª Cruz García i Sanchis, Júlia García i Vilar, Amparo Garrigues i Martínez, Victória Garrigues i Martínez, Amparo Gómez i Belloch, Encarna Gómez i Belloch, Francisco Javier Gómez i Navarro, Nieves González i García, Blanca González i Navarro, Giuseppe Grezzi, Francisca María Hipólito i Bonet, Sefa Jorge i Jorge, Ana Juan i Nicolás, Cristina Lagarde i Cabañero, Pablo Lammertyn, Carla López i Barrafon, Manuel Latorre i Gorrea, Elena Lozano i Núñez, Marina Marín i Latorre, Sebastián Marín i Martínez, Carmen Marín i Peiró, Marina Marín i Peiró, Cristina Martínez i Fernández, Claudia Martínez i Herráez, Juan Manuel Mateo i Miquel, Noelia Matías i Beltrán, Carlos Florencio Mendoza i González, Rafael Molina i Mira, Mar Molina i Navarro, Isabel Monzó i Albert, Jose Maria Moreno i Castelló, Juani Moya i Montañez, Paz Muñoz i Aparici, Charo Navarro i Molina, Mª Del Mar Navarro i Molina, Javier Navarro i Piza, Patricia Nicolás i González, Lola Nieves i Losa, Maria Ángeles Nieves i Losa, Andrea Oliva i Nieves, Cristina Oliva i Nieves, David Oliver i Huerta, Gonzalo Ortega i Castillo, Alfons En. Orti i Mari, Encarna Ortín i Gómez, José Peiró i Galmes, José Peiró i i Juan, Isabel Peiró i Orozco, Marcela Peiró i Orozco, Robin Penigaud,José Luis Peralta i López, Noelia Pérez i González, Juan Carlos Perona i Rubio, Juan José Prósper i Gómez, Carla Prósper i Soriano, Juan Bta. Prósper i Lis, Raúl Puerta i Lorenzo, Alejandro Quintero i Taberner, Carla Ramiro i Matías, Gonzalo Rico i Martínez, Jose Vicente Ros i Gamón, Sales Salazar i Martínez, Leopoldo Vicente Soria i Villegas, María José Soriano i Gasent, Maria Pilar Soriano i Rodríguez, Andres Ten i Navalon, Carolina Tormo i Monzó, Verónica Tormo i Monzó, Maria Torres i Acacio, Francisco Jose Valdivia i Periañaez, Fernando Vela i Vela, Juan Manuel Viega i Correa, Carolina Vilaplana i Verdú i, Alba Vivó i Martínez

1955 José Mª Martínez Herrero Ja s’ha acabat l’estraperlo [...] · 3ªA Vicent Climent

1956 Joaquín Navarro Jorge Turisme · 3ªA/2on Vicent Climent

Col·laboracions

[BS·12]

Comissió Borrull - Socors Introducció

1957 Modesto González Latorre A vore qui puja més · 3ªA/6é Honorato Estellés

1958 Pascual Gimeno Torrijos El món mecanisat · 3ªA/3r Honorato Estellés

[BS·13]

Jugar amb foc Ací podreu trobar reflexions, pensaments, idees de persones importants, almenys per a nosaltres, en els que hem contactat explicant-los que la falla Borrull Socors enguany jugarà amb foc i es cremarà. No només en el sentit literal, sinó en el dels conceptes. Per al 2022 l’artista Miguel Hache amb la col·laboració directa de la comissió, plantarem una falla amb el lema “L’in100di, jugar amb foc” on parlarem d’aquelles iniciatives o canvis que d’alguna manera intenten iniciar pel bé de la festa i unes han eixit bé i altres no tant. Intentarem criticar també l’immobilisme d’una festa que cada any és capaç de cremar un projecte i regenerar un de nou, però no ho és per fer canvis significatius en la seua reglamentació. Així, demanarem la seua col·laboració amb el nostre llibret contant les seues experiències, alguna iniciativa o anècdota que hagueren viscut i s’han cremat o pel contrari va significar per a ell un canvi, tant siga des del punt de vista faller o en qualsevol àmbit de la vida… aquella vegada que decideixes fer/dir/pensar/actuar d’una manera diferent i… I ací tenim el resultat!

1959 Pascual Gimeno Torrijos Modernisme · 3ªA/Accèssit Francisco Gandía

1960 Federico Páez Jordá Retrats d’estiu · 3ªA/Accèssit Vicent Climent

Col·laboracions

1961 Federico Páez Jordá Satel·lits · 3ªA/28é Vicent Climent

[BS·14]

1962 Federico Páez Jordá Els deus mitológics · 3ªA/24é Vicent Climent

[BS·15]

índex}

16 17

llista}

Alba Fluixà Antonio Pérez Rodilla

Francesc Catalá Gorgues

Hugo Morte

Immaculada Cerdà

32 34

Rafa Mengó Ricardo Ruíz

Ximo Càdiz

1963 Federico Páez Jordá El món està ple de vitamines · 3ªA Vicent Climent

1964 Miguel García García Dona moderna · 3ªA Vicent Climent

Col·laboracions

[BS·16]

Alba Fluixà Pelufo Escriptora Coordinadora del llibret falla La Malva

1965 Miguel García García Massa sogres · 3ª Vicent Climent

1966 Miguel García García Retruc del truc · 4ª/24é Víctor Linares

[BS·17]

Incendis Provocats Al llarg de la meua vida hi ha hagut múltiples moments d’inflexió. Amb la perspectiva que em dona el pas del temps podria dir que ara els veig com a incendis provocats que tancaren cicles o iniciaren nous camins. Això sí, no tots aquests esdeveniments equivaldrien al mateix tipus d’incendi. D’una banda hi ha els progressius, aquells que comencen lentament amb una espurna i van cremant tranquil·lament cada vegada més i més terreny fins que te n’adones que estàs ja completament entregada a eixe foc. Aquest seria el cas de la meua història amb les Falles. Tot va començar amb una xicoteta col·laboració amb la Malva d’Alzira que, amb el pas dels anys, m’ha deixat totalment envoltada per les flames del desig de crear i d’innovar tant en els llibrets com en les activitats culturals. La poesia, per contra, va generar un incendi amb una expansió més ràpida. En pocs mesos tenia desenes de poemes i anava a totes bandes acompanyada d’una llibreta per a seguir escrivint-ne. La gestió cultural, al seu torn, va ser més com fer esclatar una caixa de focs d’artifici perquè descobrir l’existència d’aquesta professió em va enlluernar i em vaig llençar sense pensar-ho dues vegades. Poc després va arribar la traca final quan vaig decidir a fer la meua tesi doctoral unint les falles i la gestió cultural. En aquell moment no m’ho va semblar, però més endavant he sigut conscient que havia estat un camí molt més arriscat del que en un principi pensava. D’una banda, la gestió cultural és un camp d’estudi relativament nou i, de l’altra, les falles han estat objecte d’estudi de poques tesis. M’endinsava, per tant, en un territori inexplorat, amb algunes coordenades, això no obstant sense cap destinació definida. Finalment, tot i alguns moments en els quals semblava que el foc em devoraria abans d’obtenir cap resultat, la investigació va arribar a bon port i puc dir ara que l’atreviment va ser la millor de les estratègies possibles.

1967 Francisco Rives Calvet Conega vosté València · 4ª/llé Víctor Linares

1968 Francisco Ribes Calvet Hi ha que naix amb [...] · Secció A Vicent Climent

Col·laboracions

[BS·18]

Antonio Pérez Rodilla Escriptor President de la falla Borrull-Socors 2001-2005 i 2008

1969 Francisco Ribes Calvet Els plats del dia · Secció A Víctor Linares

1970 Francisco Ribes Calvet Distintes guerres del dia Víctor Linares

[BS·19]

Per a la presentació de l’exercici 1988-89 vaig escriure un «apropòsit» titulat: «A la recerca del foc... Any 2099». Trenta-tres anys després d’aquell escrit mecanografiat, en un valencià «casolà», em trobe en Instagram que, aquesta comissió es fa diferents preguntes sobre com serien unes falles si... o sense..., després dels punts suspensius hi ha diferents conceptes o situacions, que a la massa social fallera (crec que encara bastant conservadora i immobilista) ompliria d’estranyesa, perquè per a molts i moltes (no pose moltis per a no trair el meu compromís de fidelitat a la gramàtica i que no tinc el xixi per a fanalets), innovar és desintegrar l’essència de la festa. Però tornem al principi, «A la recerca del foc... Any 2099» era el recorregut èpic de tres fallers per la ciutat de València amb la finalitat de aconseguir foc per a cremar la falla. L’acció transcorria en un món distòpic on s’havia prohibit fer foc amb qualsevol mètode. Per tant, deixava als agents atmosfèrics i al pic i pala la destrucció de la falla per a poder plantar a l’exercici següent. Estava dividit en cinc escenes a les quals a cadascuna li corresponia una cançó interpretada per xiques de la comissió. Les lletres de les cançons (presumiblement satíriques) estaven adaptades a músiques de sarsuela i pasdobles, tenien com a fi criticar o mostrar alguns aspectes, mancances o situacions a la ciutat de València que en aquell moment tenia d’alcaldessa Clementina Ródenas. Faré espòiler, al final hi havia foc. L’apropòsit va ser premiat amb un accèssit en el concurs de presentacions de JCF i va viatjar a una falla de Burjassot per a ser representat en la seua presentació. No tinc més arguments que em remeten al lema: «L’in100di, jugar amb foc», però si llançar una pregunta... Com serien unes falles sense foc?

1971 Francisco Rives Calvet Plouen els mil·lions Víctor Linares

1972 Rogelio Algarra No més comptes · 2A Víctor Linares

Col·laboracions

[BS·20]

Francesc Catalá Gorgues Escriptor Mestre de primària jubilat

1973 V. Giménez Aprenga la lliçó Miguel Soler

1974 Juan M. de la Barrera Quina monada · 1C Rafael Juan

[BS·21]

Per a la meua estimada Carme: Alumna meua a qui vaig acompanyar en part de la seua infància i amb la que vaig compartir preciosos moments de màgia i de tendresa, d’aprenentatge, de jocs i llibertat. A punt de gelar-me quasi em vaig cremar Quan Sebas em va presentar la proposta per a escriure en el llibret de la falla Borrull-Socors del 2022, més que calent i cremat em vaig quedar fred i quasi congelat. A pesar d’això em vaig proposar indagar en moments de la meua vida on recordara haver jugat amb foc i vaig buscar i rebuscar en diferents etapes, però em va resultar difícil per no dir impossible trobar algun d’ells. El contrari sí que em va succeir: gent que va encendre el misto del ressentiment i l’autoritarisme i va encendre el foc al meu voltant i va intentar cremar-me i quasi ho va aconseguir. Estic parlant, aclarim-ho, dins de l’àmbit laboral. Així i tot, com és quelcom tan desagradable de comptar i reviure, i el contrari al que se’m demana en l’article, preferisc obviar-lo i no pensar en això. De fer-ho donaria no per a un article faller sinó per a un llibre on la grosseria, la maldat d’alguns i l’absurd serien el fidel exponent de com a vegades la realitat supera a la ficció. No dic jo que amb el temps i la distància em done per escriure’l (el llibre, no l’article faller que en això estic) on l’humor, per a poder dir-ho sense amargor, es mescle amb l’acidesa i pose el punt sobre les is del comportament despòtic i amenaçador que alguna vegada pots trobar-te en alguns que altres éssers humans menyspreables que en un moment donat van perdre això: la humanitat i el decor. Escriure eixe llibre seria un acte de justícia i de memòria històrica. Però encara no arribat el moment de fer-ho ni la necessitat.

1975 Juan M. de la Barrera La pesca · 1C Rafael Juan

1976 Juan M. de la Barrera Quan el demoni no té res que fer · 1C Armando Murgui

Col·laboracions

[BS·22]

Tornant al que interessa, confessaré que per a una vegada que el meu amic Sebas em deixa temps en moment i en forma suficient per a escriure amb tranquil·litat l’article, anaren transcorrent els dies, i al màxim que vaig arribar va ser a prendre un apunt per ací, una idea per allà, un pensament al mig d’un espai d’insomni, tanmateix continuava gelat com en el joc de quan érem xicotets on al buscar quelcom concret et deien: estàs gelat, fred, tebi, calent, que et cremes. Fins a trobar-ho. O no. Jo del fred no passava. Al final vaig arribar a la conclusió que haguera sigut per a mi molt més fàcil si la proposta haguera sigut jugar amb el fred i estar a punt de gelar-me. I per a no cremar-me, que és del que es tracta, i encara que només siga per portar la contra i escriure un article que supose oposat en el seu contingut a la resta dels quals apareixeran en el llibret, em propose escriure sobre les vegades en què vaig jugar amb el fred o més aïna, el fred va jugar amb mi i quasi em congele. Vaig començar a jugar amb el fred un 29 de febrer, en ple hivern, allà pel 1956, quan se’m va ocórrer nàixer i ser xiquet bixest, la qual cosa sempre em va satisfer i molt. Una manera com una altra qualsevol d’estar destinat a viure una eterna joventut. Més fred vaig enfrontar en eixes ocasions que vaig gaudir de gèlides nevades allà en els Pirineus en temps de plenitud: unes Pasqües per on Bohí, Eric la Vall i Taüll, on la bellesa del torb embolicant el romànic em va deixar algunes de les imatges més belles que recorde. I al fil em ve la travessia amb el meu fill i altres familiars des de Saravillo fins al llac de la Basa de la Mora, en un dia esplèndid de blau, afonant-nos de neu fins als genolls per la senda que conduïa a un lloc ple de bellesa i alliberament.

1977 Juan M. de la Barrera La vida és un circ · 1C Armando Murgui

1978 José Cebrian Campanades Víctor Linares

[BS·23]

O pareguda empresa però diferent travessia des del poble d’Àreu allà en la Vall Ferrera, amb uns amics, amb la neu amuntonant-se als nostres peus i la borrufada cegant els ulls fins a arribar a l’idíl·lic paratge del Pla de la Selva a la recerca del refugi, encara llunyà i inaccessible de Vallferrera, referent de pujada a la Pica d’Estats, només albirat molts anys després i en ple estiu. O portant al meu fill en motxilla, entre la boira espessa i gèlida que va embolicar en segons la senda de tornada del llac Barbarisa des del port de Saúnc, en la pista de San Chuan de Plan a Benasc en ple mes de juliol. No vull oblidar-me, tornant a la gelor, contar de la travessia com un erm entre Veguillas de la Serra i Arroyo Cerezo, amb la meua parella d’aleshores, travessant una planura blanca, clapada de graules i blanques furgant sembres mentre una tramuntana primera, transformada en nevada després, al mig del no-res, congelava els rostres i les paraules fins a trobar la foguera de l’únic ser humà en quilòmetres a la redona: un pastor amb el seu ramat d’ovelles i de cabres. També vull recordar, amb una certa nostàlgia i afecte del temps de la infància: el pas del pont dels Serrans embolicat en bufanda, gorra i guants que cobrien els prunyons i padrastres dels meus dits que el fred d’antany, quan l’hivern era autèntic hivern, em produïa, i es gelaven els tolls de la pluja i es trencaven davall l’esclafit de les botes d’aigua, temps mai recuperat, per a bé i per a mal, per a arribar al col·legi que es descobria al final del carrer Sagunt on a les huit del matí tenia la primera classe de llengua i on procedia, en llevar-se els guants ja en la classe, tractar de calfar-se les mans fetes bol amb l’alé pròxim i calent d’un mateix.

1979 Agustín Pastor Quants picaran? · 3C Ángel Tudela

1980 Enrique Viguer Embolics dèste món · 3C Ángel Tudela

Col·laboracions

[BS·24]

Però si vaig sentir fred verdader, en l’ambient i en el cor, va ser en els dies 18, 19 i 20 de desembre de fa poc més de quatre anys quan amb tíbia, peroné i lligaments trencats de la meua cama dreta, vaig passar dues nits a la intempèrie amb temperatures fregant els zero graus i amb el cor gèlid al mig d’un barranc que m’assetjava amb les seues altes parets i el fet d’ulular del vent. Això no obstant, encara amb quasi tot en contra vaig encendre una foguera: la de la meua ment que em deia que m’estaven buscant i la del meu ànim que desterrava els pensaments que no ajudaven en res a la supervivència. Eixe va ser el foc interior que jo mateix vaig encendre que no va arribar a cremar-me, però va encendre els brins de l’esperança i em va ajudar a sobreviure. Mira per on, m’acabe de donar conte que acabe de trobar el que se’m demanava: contar quan vaig estar a punt de cremar-me, però no va ocórrer. Després arribaria, un foc encara millor: el foc amic de l’amor i l’alliberament dels que em buscaven i em van descobrir.

1981 Juan M. de la Barrera Poderòs Don Diners · 2C Ángel Tudela

1982 Ramón Iranzo Llibertinatge · 3A/6 Manuel Latorre i Esteve

[BS·25]

Hugo Morte Faller Coordinador del llibret de la falla El Mocador President de la Federació de les Lletres Falleres 20122017

1983 Ramón Iranzo Viatges · 3A/10 Manuel Latorre i Esteve

1984 Ramón Iranzo El poder · 2C/1er Antonio Llatas

Col·laboracions

[BS·26]

Falla i Cremà Foc

Falles i cremar-se és un axioma evident. Possiblement, alguna vegada totes i tots els fallers i indirectes de la festa, s’han cremat literalment o metafòricament. Al seu torn, l’immobilisme faller ratifica un altre axioma, el clàssic i anacrònic “proverbi faller”: “això s’ha fet així tota la vida”. Amb esta introducció, cremar-se és el més convencional en esta festa i si no t’has cremat, alguna cosa, FALLA. Qualsevol persona que ha estat faller molts anys, o tinga inquietuds, opinions, o crítiques constructives, idees, àrees de millora, o simplement un pensament format que vol dur a terme en un projecte i emprén una iniciativa, és sensible a la CREMÀ. Fem la FALLA Cos Central: Foc Foc Tot el meu pensament gira envoltat en la millora constant de les nostres benvolgudes Falles, no ho puc corregir i va al meu ADN, per això he tingut la sort d’estar en grans equips de falleres i fallers, treballant per la festa. El meu pas es va iniciar amb la primerenca presidència de la Falla Penya El Mocador de Sagunt durant molts anys i he passat per càrrecs de responsabilitat en FJFS, JCF, Federació de Lletres Falleres i Federació de Falles I+E. A més, he participat en diferents actes o parts importants de la festa. Puc dir que m’he cremat, i per descomptat, també he fallat. Qui no ho intenta, no falla, veritat?

1985 Enrique García Arts i oficis · 2C Antonio Llatas

1986 Ramón Espuig Els fruits valencians Antonio Llatas

[BS·27]

Escena: Foc 1 “Això s’ha fet així tota la vida” No tolere l’immobilisme faller, i demane disculpes, però és una evidència patent. Això crema, crema. Necessitem innovació cada any, va al nostre esperit i en el sentit més profund de la nostra identitat com a poble. Unes Falles més sostenibles, en el sentit ample de la paraula, són necessàries. I per descomptat, en el sentit ecològic. Necessitem unes Falles que generen valor sostenible cada any. Em crema el contrari. Innovem!! Escena: Foc 2 “Crema i Cremà” Recorde una divertida poesia, Premi Malva al millor poema satíric publicat en un llibret de falla, del meu admirat amic, José Colero, on definia els diferents tipus de “fauna fallera” al voltant de qualsevol Falla o projecte. Hi participaven els que cremen de veritat, els que no fan res i sols critiquen, els que critiquen per norma i els criticadors professionals. Això també són Falles, em diu mon Pare, perquè si no alguna cosa falla. Bona crema sí que són, sí! Cremà fallera! Escena: Foc 3 “El filldeputisme” Vaig tindre la temeritat d’encapçalar una candidatura per dirigir el futur de les Falles de Sagunt. Dissortadament, no vàrem eixir elegits, per dos vots i en el descompte, presumiblement o presumptament, hi havia canvis d’última hora a la taula de votació i favors promesos. El “filldeputisme faller” (o no) també és norma i crema molt. Si voleu fer ·opos” i veureu com està el pati entre el col·lectiu., vos cremareu.

1987 Ramón Espuig Concerts i desconcerts · 2C/3er Antonio Llatas

1988 Ramón Espuig Fent l’indi · 2C/3er Antonio Llatas

Col·laboracions

[BS·28]

Escena: Foc 4 “Amb l’església hem topat” Hem tingut la sort de coordinar la presidència fundadora de la Federació Lletres Falleres i he ocupat el càrrec molts anys. Hem construït una organització assolida, omplírem un buit molt necessari al voltant del llibret, que any rere any es feia més gran en quantitat de premis i qualitat dels guanyadors. Fou de creació espontània per persones de base fallera amb un denominador comú, la literatura festiva i la cultura popular valenciana. Malauradament, aplegar a este punt també té una cara B, i les relacions amb administracions públiques (no totes) ha sigut una cremà en tota regla. Que polítics (alguns) més mentiders hi ha en alguns llocs. Escena: Foc 5 “La grandària importa” A la Falla que em va veure nàixer li dec tot, i un equipet de persones iguals, grans i inquietes ens hem obstinat a dur a terme projectes mastodòntics, en l’àmbit cultural i social., amb origen la Falla i fi últim la Falla, passant pel llibret. La cremà diària que em toca viure gustosament cada any. I és que ser de El Mocador, és un privilegi i un goig de cremà. Fi i CREMÀ. Prens descans, i consciència d’alló que has gaudit i que també t’ha cremat, et regales una excedència puntual, mires amb perspectiva, estudies... o simplement observes. Crema, i et cremes. La cremà. Foc. Falla. Per a quant un article que no creme?

1989 Ramón Espuig Nits de València Antonio Llatas

1990 Ramón Espuig Fent coses per València Antonio Llatas

[BS·29]

Inmaculada Cerda Acadèmica de lAVL Tècnica lingüística de la Diputació de València

1991 Ramón Espuig Espantà flamenca Antonio Llatas

1992 Miguel Santaeulalia Aventures Antonio Llatas

Col·laboracions

[BS·30]

El dia que vaig estirar de la corda, d’una cordà Soc valenta de pesseta. El meu coratge no val un gallet; per això, quan començàrem a treballar el lèxic de la pirotècnia l’última cosa que podia imaginar era participar en alguna manifestació festiva. Mentre l’espectacle del foc és cosa de mans expertes i tu, com a espectadora, et limites a bocabadarte mentre el cel s’omple de fum i l’aire d’olor de pólvora, el terra tremola, exploten carcasses, xiulen eixides i mil colors fan de la nit dia la cosa va bé. Altres calces són quan et diuen acosta’t i pren una tenalla o una corda. Que el lema no oficial dels experts en pirotècnia siga «Qui no vulga pols que no vaja a l’era», tampoc no ajuda a perdre la por. Potser precisament perquè eixe és l’objectiu final. Acceptar, com en l’ús del vitet, la força punyent però sense perdre-li el respecte. La combinació perfecta és, per tant, la dosi suficient de pólvora, la imprescindible de valor i la necessària de respecte. Amb tots els elements alineats podem recrear el foc antic. Com deia Vicent Andrés Estellés en el poema «La festa del meu poble»: Són com volcans portàtils els coets de tenalla; i cal cuidar de no cremar-se els dàtils… Les comissions falleres poden ser un element clau en la recuperació d’una activitat —experiència en termes moderns— que lligada a elements atàvics com el foc, la prova de valor (en els hòmens) i també la por i l’ensurt té totes les de guanyar si la sabem recrear amb una miqueta de trellat. Parlant de testosterona, els coets tenen sexe: hi ha de masclets o piules i de femelles i és un lèxic molt relacionat amb l’impuls sexual: anar d’eixida, encés com un coet o allò que en castellà diuen gatillazo és a dir ser de l’eixida fallà(da).

1993 José Bartolomé Navarro Turisme Manuel Latorre Esteve

1994 José Bartolomé Navarro El món del demoni Manuel Latorre Esteve

[BS·31]

La festa de les falles està vinculada al foc per dos elements. Al marge del principal, la cremà del monument; l’altre, la pirotècnia, no es pot deixar a banda. Acudim en massa a la plaça de l’Ajuntament els dènou dies de mascletades; al riu, en la nit del foc; a les Torres de Serrans, en la crida a ser espectadors passius d’un espectacle que ha adquirit, amb l’ús de la informàtica, una sofisticació impensable fa pocs anys. Entre els milions de piuletes i bombetes que ens rebentaran els nervis i els castells de focs hi ha un territori que els convide a explorar: jugar amb el foc antic. Les traques corregudes, els dimonis, les passejades, les coetades i la que em va canviar el mapa, la cordà. En totes cal una preparació, un estudi, un curset, conéixer, valorar i sospesar el risc. Recordem que són sinònim d’imprevisibilitat: el coet no coneix l’amo i la corbella, tampoc o dones, coets i campanes no tenen amo. Les frases fetes en deixen constància també: Alerta amb eixe que és coet de dotze eixides o encara tindre eixides de coet. Però són igualment sinònims de vivor: ser un coet i de ser persona llesta ser una piula, ser una espurna o una purna i, igual que el llibret o la plantada de la falla aplega la comissió sencera, també el cuquet de la por pot ser un element de cohesió. I és que tan cert com que els coets són sinònims de rapidesa: anar com un coet o anar amb un coet al cul, també expressen un gran valor: ser de traca i mocador, una locució que el Diccionari Normatiu Valencià arreplega amb el valor de «molt bo». El meu bateig fou a Corbera, la corda anava — acadèmicament— del campanar a la casa del rector. No gosava de mirar què passava darrere de mi, com els coets queien del carro per anar, sense amo, corrent entre els nostres peus, em sentia la més valenta del món! El meu home diu que ja no he tornat a ser la mateixa.

1995 Vicent Albert A menjar-se’l Manuel Latorre Esteve

1996 Vicente Albert Contes xinesos Luis A. Hidalgo

Col·laboracions

[BS·32]

Rafa Mengó President de la Federació de falles d’Especial Copresident de la falla l’Antiga de Campanar

1997 Vicente Albert La contaminació Luis A. Hidalgo

1998 Susana Roda Totes estan de primera pa la roca diablera II Luis A. Hidalgo

[BS·33]

Bizum faller Amb el tema de la pandèmia, es va donar la possibilitat als fallers de poder efectuar alguns pagaments de loteria o de temes puntuals, a través de l’aplicació Bizum. Es feia per les circumstàncies i, avisant que era únicament per a això, però com l’ésser humà és de costums, aquesta s’ha volgut implantar i alguns la prenen ja com a mitjà oficial de pagament. I NO, NO ho és, perquè al qual li efectuen aquest pagament, li han arribat a bloquejar l’aplicació per excés de recepció d’ingressos (es creuran que realitze “tripijocs” o una cosa semblant) i a més amb següent missatge a l’emissor, quan es produeix aquesta circumstància: “El teu Bizum no s’ha pogut enviar. El destinatari ha de ser una persona molt volguda, perquè ha superat el màxim d’operacions mensuals permeses”. Damunt conya!! Perquè res, la gent encara continua volent fer Bizum per a pagar aspectes de la falla i el receptor amb això, fins a “palma” pastura per tot el desgavell. En fi, pura anècdota.

1999 Vicent Tornador Els colors de la vida Luis A. Hidalgo

2000 Vicent Tornador Solucions Luis A. Hidalgo

Col·laboracions

[BS·34]

Ricardo Ruíz Arquitecte, editor, comissari Delegat de monument i llibret a la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan Membre de la federació de falles I+E

2001 Vicent Albert Mercadieres Antonio Pérez i Rodilla

2002 Vicent Tornador Vagabundejar Antonio Pérez i Rodilla

[BS·35]

Salvar el foc per no caure a la freda foscor S’estima que va ser al voltant de l’any 500.000 aC quan es va descobrir per primera vegada el foc, en el sentit que es va aconseguir domesticar-ho, aprofitant alguna branca candent després d’un incendi per després mantenirlo i conservar-lo. Precisament per la seua incapacitat de dominar-lo, el foc sempre havia meravellat l’home. Tot i això, a partir del moment en què l’home va començar a intentar controlar-lo, a intentar domesticar la seua naturalesa, es va enfrontar a un conjunt de perills. El primer i més evident eren les cremades. Jugar amb el foc comporta riscs. Deia Van Gogh que no calia deixar mai apagar el foc de l’ànima. Perquè és clar, el foc també és llum, i hi ha una responsabilitat a mantenirlo viu per no caure en la freda foscor. Ací, a València, les institucions procuren controlar el foc any rere any. El fiten i el domestiquen contra la seua lliure naturalesa, saben bé de la seua perillositat quan el foc es torna ingovernable. Per això, protocols, premis i concursos de bellesa atempten a València contra la dignitat de les flames, però alhora, això, en el fons, també les aviva. Diferents persones i col·lectius mantenen viva la flama d’un foc parcialment domesticat i acotat institucionalment. No són incautes, saben que jugar amb el foc per rescatar-lo és exposar-se també a les seues cremades. Tanmateix de sempre, els canvis més necessaris requereixen la valentia dels homes. I, davant d’un escenari de polarització política com l’actual, també al cor de les comissions falleres s’està lliurant una batalla, encara que no ho sàpigues.

2003 Vicent Tornador Galls de baralla Antonio Pérez i Rodilla

2004 Vicent Tornador Jugant amb foc Antonio Pérez i Rodilla

Col·laboracions

[BS·36]

Dins l’heterogeni i complexíssim univers faller, que es troba en flames, el meu individual camí ha estat el d’editor, des de la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan. És una xicoteta comissió a Campanar, un barri on l’escala de la festa encara és molt natural. Es tracta d’una comissió que des de fa anys ha avivat la flama fallera, no sense un gran esforç, especialment intern. Així, des de la comissió, el meu camp de treball s’ha centrat en l’edició de llibrets i falles, la conjunció dels quals entenc com a eix cultural propi i màgic de la festivitat. Contra l’immobilisme cultural faller, sumant esforços des de la falla, hem apostat per artistes noves per fer les falles, hem convidat a escriure i reflexionar amb nosaltres a part del sector cultural de la ciutat al nostre llibret, dissenyant-lo amb tot el nostre saber i ho hem comunicat així, des de l’ètica i l’estètica, una vegada i una altra. En la meua opinió, abandonar la ciutat i renegar de la festa cíclicament és una oportunitat perduda per a la indústria cultural local, tan incapaç de comprometre’s políticament i sortir dels seus propis cercles endogàmics. Per contra, crec en la festa de les falles com a oportunitat del món cultural per reivindicar-se, mostrar-se, cremar i florir, any rere any i en col·lectiu, dansant conjuntament la calor d’una foguera que també és compromís polític. Em sembla de vital importància entendre així aquest foc cíclic, on la condició efímera de les flames ha de ser garant de la frescor que hi ha a crear sempre alguna cosa nova i actual, desbordant de vida, sense el pes d’un demà que serà incinerat per aquestes flames que vetllen contra l’estancament artístic i polític. Jugar amb el foc és entendre que tenim una tradició amb una capacitat única de reinventar-se per no pansir-se, de cremar-se per florir i no esgotar-se, de crear per viure sense deslluir-se.

2005 Pepo Jarauta 2007... Odisea naval · 7A/2on Antonio Pérez i Rodilla

2006 Pepo Jarauta Músiques varies · 6c/1er Lorenzo Ferrer

[BS·37]

Les falles innovadores i experimentals representen, en part, aquest sentir. Són una xicoteta pira, una llum que acalora els oxidats engranatges del protocol i la institució. Són fulgor i per això, mim per la seua falla i el seu llibret. I així aviven el foc, simplement impedint que altres ho apaguen definitivament. Per això, aquestes falles mostren un compromís actual i comuniquen feminisme, ecologia i cura. Per la meua part, primer de manera independent i posteriorment com a membre de la Federació de Falles I+E, he dirigit durant tres anys l’edició d’un llibre que recollia el conjunt de falles experimentals i innovadores de la ciutat. Entenent-ho com un catàleg d’art popular intens que contenia la informació relativa a les falles, artistes i comissions que promovien aquest moviment. Per això, he organitzat diferents recorreguts per la ciutat per descobrir aquestes peces amb diferents associacions i grups, a més d’escriure a diferents diaris, o de participar de forma voluntària en la construcció de diferents falles. En conjunt, són una suma d’accions, nascudes de la voluntat individual, que han derivat en altres aventures i projectes culturals que han acabat configurant gran part de la meua vida. Però intentar salvar el foc –com deia Jean Cocteau–, implica també el risc de cremar-se. Generar canvis que són imminentment necessaris requereix el fet d’assumir aquests riscos derivats de la crítica, la negociació i l’exposició. Jugar a salvar el foc comporta el risc de patir intenses cremades intrínseques al fet de sortir de la nostra zona de confort. Així i tot cal fer-ho, ja que, com deia Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Tornant al principi, no s’ha de deixar mai apagar el foc de l’ànima. Perquè és clar, el foc és també llum, i hi ha una responsabilitat a mantenir-lo viu per no caure a la freda foscor.

2007 Pepo Jarauta La gastronòmica S.L. · 6C/4t Lorenzo Ferrer

2008 Juane Cortell Excessos fallers · 6C/2on Antonio Pérez i Rodilla

Col·laboracions

[BS·38]

Ximo Cádiz Ródenas Tècnic de joventut i va ser coordinador general del Col·lectiu Lambda

2009 Juane Cortell 12 mesos, 5 causes · 6A/3er i 2onI+G Sebas Marín

2010 Juane Cortell Res no és el que pareix · 4A/1erI+G i 5éI+E Sebas Marín

[BS·39]

Les falles i el respecte a la diversitat sexual: el dia que Allà per l’any 2003, farts d’escoltar durant les Falles, de manera contínua i constant, la cançoneta de “maricó el que no bote” i comprovar, any rere any, com la representació de l’homosexualitat i la transsexualitat en els monuments era un exercici sistemàtic de LGTB-fòbia, des del Col·lectiu Lambda vàrem decidir convocar un premi (amb una dotació econòmica més bé simbòlica) per a reclamar al món faller atenció i respecte cap a la nostra realitat i, especialment, provocar una reflexió i un canvi d’hàbits en aquelles comissions falleres que usaven (sense cap remordiment ni rubor) “maricó el que no bote” com a càntic fester. Anteriorment, havíem publicat articles d’opinió i enviades notes de premsa denunciant-ho, havíem fet alguna campanya amb cartells i adhesius... però sempre des de fora del món faller i amb una incidència testimonial. Amb el premi volíem fer una crida d’atenció a fallers i falleres per l’assumpció com a cosa normal d’una situació ofensiva per a una part de la ciutadania i dels turistes de la resta d’Espanya i de la resta del món que eixos dies ens visiten. El premi s’havia de posar en marxa des de dins de la festa perquè fora un premi més, perquè la seua difusió es fera des dels canals oficials de la Junta Central Fallera i tinguera el mateix reconeixement que altres distincions que patrocinen diferents entitats, institucions o empreses. Així que vàrem contactar amb el regidor de l’Ajuntament de València que presidia la Junta Central Fallera, el senyor Alfonso Grau que ens va remetre a una reunió amb el seu assessor per a assumptes fallers: Josechu Rey de Arteaga (que havia sigut abans secretari general de la JCF i una persona de molt relleu en el món faller). Concertada la cita, en el dia i l’hora prevista, arribàrem al seu despatx de l’Ajuntament, jo mateix i la meua companya de la Comissió Permanent de Lambda, Mar Ortega.

2011 Juane Cortell Foment de l’esport · 4A Josep María Moreno

2012 Juane Cortell Trenquem la vidriola · 3A Josep María Moreno

Col·laboracions

[BS·40]

Recorde perfectament arribar al final del matí a una habitació en penombra on un home d’una edat indeterminada, però ja molt avançada, ens va rebre de manera amable però distant. Vàrem seure i mentre buscava en la motxilla els papers que volíem mostrar al nostre interlocutor em va sobtar que no podia dipositar res en aquella taula doncs estava repleta de figuretes i miniatures de... militars i guàrdies civils. Aquell espai, entre la decoració castrense, la foscor... va esdevenir realment sinistre. En aquella època Lambda havia aconseguit tindre certa interlocució amb les institucions públiques valencianes amb motiu de l’elaboració de la Llei d’unions de fet que van impulsar els aleshores president de la Generalitat i conseller, Eduardo Zaplana i Rafael Blasco. Una llei insuficient, però que, no obstant això, va posar molt nerviós a l’arquebisbe GarcíaGasco i a la jerarquia catòlica. En el cas de l’Ajuntament de València, l’alcaldessa Rita Barberà mai va mantenir el més mínim contacte amb l’associació de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals de la nostra ciutat. Per això tenia molta importància que, encara que fora amb un assessor, l’Ajuntament del cap-i-casal acceptara reunir-se amb nosaltres. Mar i jo exposàrem les nostres raons. La reflexió era bastant senzilla: igual que no era tolerable que s’utilitzaren frases com “negre el que no bote” o “jueu el que no bote” tampoc podíem acceptar que fóra habitual i promogut el crit de “maricó el que no bote”. A més, dins de les falles hi ha molts gais, lesbianes, trans i bisexuals que es podien sentir incòmodes i insultats quan hi havien de suportar aquesta cançoneta i que eixa sensació negativa era extensible als i les turistes LGTB que venen a la nostra ciutat durant les Falles.

2013 Daniel Jiménez Zafrilla Valquíries · 3A/3erI+G Manuel Latorre i Gorrea

2014 Daniel Jiménez Zafrilla Sigfrido · 6A Manuel Latorre i Gorrea

[BS·41]

D’altra banda, li recordàrem que el ple de l’Ajuntament (per iniciativa de l’oposició d’esquerres) havia aprovat l’any anterior una moció expressant la seua adhesió al principi de respecte a la diversitat sexual amb motiu de l’Orgull LGTB. Per tot això, des de l’Ajuntament de València i des de la Junta Central Fallera s’havia de fer alguna cosa i nosaltres, com a Col·lectiu Lambda, els demanàvem el seu suport per al nostre premi. En un moment de la nostra explicació Josechu Rey de Arteaga ens va interrompre per a replicar que no era veritat que el càntic de “maricó el que no bote” fora un costum arrelat en la festa. Ell negava que eixe lema s’escoltara de manera habitual durant els actes fallers, especialment les cercaviles i, en general, en qualsevol concentració popular on resultava gairebé natural usar eixa exclamació junt amb les típiques notes de la xaranga musical. Evidentment, no podíem acceptar la seua afirmació. Negar l’evidència era la seua manera de desactivar la nostra argumentació: si el problema no existeix no cal fer res al respecte. Però vàrem insistir i ell es mantingué en la seua estratègia de negar els fets. La tensió va augmentar fins al punt d’alçar una miqueta el volum de les nostres veus. Així i tot, arribats a eixe punt, ja no tenia sentit continuar la reunió. Ens vam alçar i ens anàrem, això no obstant abans, li vàrem lliurar la carpeta amb la nostra petició que consistia a poder explicar en una assemblea de presidents fallers (en aquells anys les presidentes eren una anècdota) les raons per les quals es convocava aquell premi per part de Lambda, anunciar-los que rebrien una carta amb les bases de participació i que el palet del premi es recolliria, juntament amb la resta de guardons, en la plaça de l’Ajuntament.

2015 Fede Ferrer Parsifal · 7A/3erI+G Presidència: Diverses persones

2016 La comissió 100iments SOStenibles · 7A/1erI+G Sebas Marín

Col·laboracions

[BS·42]

Amb nerviosisme i amb una sensació de tristesa i impotència, el nostre intent de fer pedagogia per a lluitar en el món faller contra una expressió insultant i homòfoba hi havia fracassat. Hauríem de reunir a la comissió permanent de Lambda (la nostra junta directiva) per a analitzar la situació i buscar alternatives. Així i tot, al principi de la vesprada, va sonar el meu telèfon. Era un número llarg, d’eixos que saps que correspon a la centraleta. Vaig despenjar i una veu em preguntava si jo era Ximo Cádiz per a continuació identificar-se com a secretària del regidor i president de la JCF, Alfonso Grau i preguntar-me si podria atendre al mateix Grau. Amb sorpresa i curiositat, li vaig dir que naturalment que podia parlar amb el president de la JCF i així va ser. Alfonso Grau va començar dient-me que sabia que ens havíem reunit aquell mateix matí amb el seu assessor Josechu Rey de Arteaga i, havent revisat la nostra petició, la considerava acceptable i viable (malgrat l’absoluta incomprensió que va manifestar l’assessor) al mateix temps que lamentava que la reunió haguera acabat amb tensió i de mala manera (algú li ho havia contat!) i que en la pròxima assemblea de presidents de falles, abans de l’inici de la reunió, podríem disposar d’uns minuts per a adreçar-nos als màxims responsables del món faller. Allò fou un inesperat gir de guió. No recorde si va ser el mateix dia o l’endemà, però així va passar. Novament, la meua companya Mar Ortega i jo mateix arribàrem al saló de plens de l’Ajuntament per a explicar aquella iniciativa i animar-los a participar-ne. Amb solemnitat i de manera molt sintètica vàrem exposar les nostres argumentacions i repartírem als assistents la carta que poc després enviaríem per correu postal a les falles de València. Aquell primer any només es van presentar unes poques falles a aquell premi. Entre elles la de Sant Miquel – Plaça Vicent Iborra (just al costat del carrer Sant Donís, on teníem en aquell moment la seu social de Lambda, al barri del Carme).

2017 2018 La comissió La comissió #Sense100iments. Objetiu:Persona · 7A/3erI+G i 5éI+E #a100ir, #a100art, la galeria · 8C/1erI+G i 1erI+E Pepa Gómez Pepa Gómez

[BS·43]

I aquella falla no és que tinguera un ninot o una escena dedicada a parlar de la realitat LGTB... és que tot el monument es dedicava, ni més ni menys, que a “l’eixida de l’armari” o cosa que és el mateix, a la visibilitat de la diversitat sexual. I ho feia amb un to positiu, crític i sarcàstic. Va ser una casualitat, però la falla que compartia veïnat amb Lambda anava a ser la primera a guanyar el Premi Arc Iris per unes falles respectuoses amb el col·lectiu LGTBI. Va ser l’únic guardó que va rebre aquell any la falla Sant Miquel – Plaça Vicent Iborra i, com a veí del Carme que sóc, recorde perfectament com aquell palet amb els colors de l’arc de Sant Martí va ser passejat amb estima i orgull per les falleres i fallers de la comissió, amb l’acompanyament musical pertinent, al llarg d’aquelles festes pel nostre barri. I aquesta és la història dels inicis, no exempts d’obstacles i anècdotes, d’un premi que aspirava i aspira a transformar la festa fallera, des de dins, apostant per defensar la diversitat i per evitar els insults i l’assetjament homòfob. Encara queda molt per fer, però hui en dia, un faller, una fallera o una persona que visite València durant les falles, troba un entorn molt més respectuós on escoltarà amb molta major probabilitat “borinot el que no bote” en comptes dels càntics homòfobs que tantes vegades hem hagut de suportar. Ja en 2017, la Junta Central Fallera va crear el premi Caliu, amb atractius premis econòmics, per a animar la representació de la igualtat de tracte i no discriminació per motiu de sexe, d’orientació sexual, identitat de gènere, ètnia, cultura, procedència, religió, creença, situació de pobresa, diversitat funcional o qualsevol altra causa en les falles. En certa manera, el premi Arc Iris de Lambda va ser el precursor d’aquesta línia d’actuació que amb el pas dels anys s’ha consolidat per a fer que la festa, amb tota la crítica i la ironia que siga precís, siga respectuosa amb la diversitat.

2019 La comissió Ab100S, Pre100S, Ino100S · 8C/1erI+G i 1er I+E Sebas Marín

2020 La comissió #Jesuis100Sible · 7C Miquel Canela

C c4}

COM SERIEN UNES FALLES...?

Busquem els 100 fets prescindibles de les falles La comissió del Botànic qüestiona, per xarxes socials, quines cent accions són prescindibles del món faller. Cent dies abans de la plantà, cada dia s’està llançant una pregunta. Com serien les falles sense... Des del 6 de desembre la comissió del Botànic va començar una campanya per xarxes socials preguntant-se que passaria si alguna cosa que entenem per imprescindibles desaparega de l’entramat social de les falles. “O és que realment no són imprescindibles determinats fets de la festa” explica la presidenta de la comissió Marina Marín. Dins de l’equip que hem treballat la temàtica per enguany, capitanejat per Miguel Hache junt la presidència de la falla, el poeta Jose Colero i el dissenyador González Piris, es qüestionen 100 elements de la festa prescindibles o imprescindibles, que es representaran la falla i estan representats oportunament ací, al nostre llibret. “És com si llevem una peça presumptament fonamental d’una estructura i el seu equilibri compensa les forces i es manté en peu o, al contrari, cau” declara Hache.

2020 La comissió #Jesuis100Sible · 7C Marina Marín i Sebas Marín

c5}

[BS·44]

Les primeres preguntes que ens hem estat qüestionant són els mateixos elements dels béns reconeguts en la declaració de patrimoni de la UNESCO del que acabem de celebrar el V aniversari; falla, pirotècnia, llibret, explicació i relació de la falla, artistes fallers, etc. Al llarg dels cent dies s’ha qüestionat accions o elements d’actualitat, com ara el faller major o portar banda o caramba. També hem preguntat pels temes que sempre estan en l’imaginari faller, com la tercera via de l’Ofrena o el blusó per a les dones. Esta iniciativa ha anat en la línia de la temàtica per a este exercici, l’in100di; jugant amb foc, repassant els canvis intocables de les falles, aquelles coses que si juguem amb elles, ens podem cremar. Criticant l’immobilisme faller, com a motor dels canvis socials que es produeixen en les comissions falleres i, que vulguem o no, fan evolucionar la festa. Alguns dels canvis, que van fer en setembre, forçosament per la pandèmia, potser continuen en el temps o es quedaran en l’oblit. La comissió tancarà el cicle del Centenari en esta falla plantada en l’any 101, des de l’any de constitució el 1921, motiu pel qual hem decidit buscar cent elements, accions o estructures que potser transformen les estructures falleres, o no!! L’in100di; jugant amb foc la podrem veure plantada, en març del 2022, a la nostra demarcació.

2022 Miguel Hache L’in100di: Jugant amb foc Marina Marín i Sebas Marín

[BS·45]

[BS·46]

6/12/2021}

#99dies per a la plantà

[BS·47]

7/12/2021}

#98dies per a la plantà

[BS·48]

8/12/2021}

#97dies per a la plantà

[BS·49]

9/12/2021}

#96dies per a la plantà

[BS·50]

10/12/2021}

#95dies per a la plantà

[BS·51]

11/12/2021}

#94dies per a la plantà

[BS·52]

12/12/2021}

#93dies per a la plantà

[BS·53]

13/12/2021}

#92dies per a la plantà

[BS·54]

14/12/2021}

#91dies per a la plantà

[BS·55]

15/12/2021}

#90dies per a la plantà

[BS·56]

16/12/2021}

#89dies per a la plantà

[BS·57]

17/12/2021}

#88dies per a la plantà

[BS·58]

18/12/2021}

#87dies per a la plantà

[BS·59]

19/12/2021}

#86dies per a la plantà

[BS·60]

20/12/2021}

#85dies per a la plantà

[BS·61]

21/12/2021}

#84dies per a la plantà

[BS·62]

22/12/2021}

#83dies per a la plantà

[BS·63]

23/12/2021}

#82dies per a la plantà

[BS·64]

24/12/2021}

#81dies per a la plantà

[BS·65]

25/12/2021}

#80dies per a la plantà

[BS·66]

26/12/2021}

#79dies per a la plantà

[BS·67]

27/12/2021}

#78dies per a la plantà

[BS·68]

28/12/2021}

#77dies per a la plantà

[BS·69]

29/12/2021}

#76dies per a la plantà

[BS·70]

30/12/2021}

#75dies per a la plantà

[BS·71]

31/12/2021}

#74dies per a la plantà

[BS·72]

1/1/2022}

#73dies per a la plantà

[BS·73]

2/1/2022}

#72dies per a la plantà

[BS·74]

3/1/2022}

#71dies per a la plantà

[BS·75]

4/1/2022}

#70dies per a la plantà

[BS·76]

5/1/2022}

#69dies per a la plantà

[BS·77]

6/1/2022}

#68dies per a la plantà

[BS·78]

7/1/2022}

#67dies per a la plantà

[BS·79]

8/1/2022}

#66dies per a la plantà

[BS·80]

9/1/2022}

#65dies per a la plantà

[BS·81]

10/1/2022}

#64dies per a la plantà

[BS·82]

11/1/2022}

#63dies per a la plantà

[BS·83]

12/1/2022}

#62dies per a la plantà

[BS·84]

13/1/2022}

#61dies per a la plantà

[BS·85]

14/1/2022}

#60dies per a la plantà

[BS·86]

15/1/2022}

#59dies per a la plantà

[BS·87]

16/1/2022}

#58dies per a la plantà

[BS·88]

17/1/2022}

#57dies per a la plantà

[BS·89]

18/1/2022}

#56dies per a la plantà

[BS·90]

19/1/2022}

#55dies per a la plantà

[BS·91]

20/1/2022}

#54dies per a la plantà

[BS·92]

21/1/2022}

#53dies per a la plantà

[BS·93]

22/1/2022}

#52dies per a la plantà

[BS·94]

23/1/2022}

#51dies per a la plantà

[BS·95]

24/1/2022}

#50dies per a la plantà

[BS·96]

25/1/2022}

#49dies per a la plantà

[BS·97]

26/1/2022}

#48dies per a la plantà

[BS·98]

27/1/2022}

#47dies per a la plantà

[BS·99]

28/1/2022}

#46dies per a la plantà

[BS·100]

29/1/2022}

100

#45dies per a la plantà

[BS·101]

30/1/2022}

101

#44dies per a la plantà

[BS·102]

31/1/2022}

102

#43dies per a la plantà

[BS·103]

1/2/2022}

103

#42dies per a la plantà

[BS·104]

2/2/2022}

104

#41dies per a la plantà

[BS·105]

3/2/2022}

105

#40dies per a la plantà

[BS·106]

4/2/2022}

106

#39dies per a la plantà

[BS·107]

5/2/2022}

107

#38dies per a la plantà

[BS·108]

6/2/2022}

108

#37dies per a la plantà

[BS·109]

7/2/2022}

109

#36dies per a la plantà

[BS·110]

8/2/2022}

110

#35dies per a la plantà

[BS·111]

9/2/2022}

111

#34dies per a la plantà

[BS·112]

10/2/2022}

112

#33dies per a la plantà

[BS·113]

11/2/2022}

113

#32dies per a la plantà

[BS·114]

12/2/2022}

114

#31dies per a la plantà

[BS·115]

13/2/2022}

115

#30dies per a la plantà

[BS·116]

14/2/2022}

116

#29dies per a la plantà

[BS·117]

15/2/2022}

117

#28dies per a la plantà

[BS·118]

16/2/2022}

118

#27dies per a la plantà

[BS·119]

17/2/2022}

119

#26dies per a la plantà

[BS·120]

18/2/2022}

120

#25dies per a la plantà

[BS·121]

19/2/2022}

121

#24dies per a la plantà

[BS·122]

20/2/2022}

122

#23dies per a la plantà

[BS·123]

21/2/2022}

123

#22dies per a la plantà

[BS·124]

22/2/2022}

124

#21dies per a la plantà

[BS·125]

23/2/2022}

125

#20dies per a la plantà

[BS·126]

24/2/2022}

126

#19dies per a la plantà

[BS·127]

25/2/2022}

127

#18dies per a la plantà

[BS·128]

26/2/2022}

128

#17dies per a la plantà

[BS·129]

27/2/2022}

129

#16dies per a la plantà

[BS·130]

28/2/2022}

130

#15dies per a la plantà

[BS·131]

1/3/2022}

131

#14dies per a la plantà

[BS·132]

2/3/2022}

132

#13dies per a la plantà

[BS·133]

3/3/2022}

133

#12dies per a la plantà

[BS·134]

4/3/2022}

134

#11dies per a la plantà

[BS·135]

5/3/2022}

135

#10dies per a la plantà

[BS·136]

6/3/2022}

136

#9dies per a la plantà

[BS·137]

7/3/2022}

137

#8dies per a la plantà

[BS·138]

8/3/2022}

138

#7dies per a la plantà

[BS·139]

9/3/2022}

139

#6dies per a la plantà

[BS·140]

10/3/2022}

140

#5dies per a la plantà

[BS·141]

11/3/2022}

141

#4dies per a la plantà

[BS·142]

12/3/2022}

142

#3dies per a la plantà

[BS·143]

13/3/2022}

143

#2dies per a la plantà

[BS·144]

14/3/2022}

144

#1dia per a la plantà

[BS·145]

15/3/2022}

145

#Fi del compte enrere

[BS·146]

recorda}

Les 100 elements prescindibles de les falles

c6}

146

100 dies · 100 coses pres100dibles o impres100dibles del món faller

[BS·147]

147

club de les històries

[BS · 148]

Un Club de joc i foc El 27 d’octubre i el 17 de novembre de 2021 van tindre lloc dues noves edicions del nostre singular Club de les històries, està vegada amb la temàtica d’enguany “Jugant amb foc”. A la primera edició van participar artistes que han jugat amb foc i s’han cremat, en el sentit figurat de l’expressió i, que segur no et deixaran indiferent. Són artistes que amb la seua particular manera de veure les falles han provocat canvis en el predominant immobilisme faller… Jaume Chornet, Leo Gómez, Pepe Latorre, Marina Puche, Míster Changa (Víctor Valero), Gio Artcolor, Ricard Balanzà i Tremendista Lux (Júlia Navarro). En el transcurs d’esta edició del Club de les històries, l’artista Miguel Hache ens va desvelar els projectes per a març de 2022. Realment va ser la presidenta de la comissió la que va destapar els esbossos de les falles, perquè, tant l’artista com la presidència, no van afegir més contingut a la imatge. Menys és més!!! Com sempre des de Borrull Socors intentem mostrar els projectes conceptuals que plantarem a la plaça, advertint que qualsevol paregut amb el realisme del cadafal serà perquè així ens ho propossem… Ja estem a punt de gaudir de la realitat que les imatges no han representat del tot.

148

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 149]

La següent edició, el pròxim 17 de novembre i, altra vegada amb la mateixa temàtica però amb la participació de fallers i falleres que han jugat amb foc i s’han cremat. Són persones que amb la seua particular manera de veure les falles han provocat canvis en el predominant immobilisme faller... Estefania de Julio (falla Sta Maria Micaela de València), Marina Civera (falla Barri Sant Josep de València), Pere Fuset (falla Noescarmientas i falla Corona de València), Sandra Faus (falla VilaNova de Gandia), Vicente Llácer (falla Barri d’Onda de Borriana), Víctor Belinchón (falla la Marina del Port de Sagunt), Pep Romero (falla Arrancapins de València), Miguel Ángel Pérez (falla Corona de València). A més, el propi Miguel Hache va assistir per documentar-se a l’hora de realitzar el projecte 2022. l’in100di; jugant amb foc, que repassarà els canvis intocables de les falles, aquelles coses que si juguem amb elles, ens podem cremar. Criticarà l’immobilisme faller, com a motor dels canvis socials que es produeixen en les comissions falleres i, que vullguem o no, fa evolucionar la festa. Van ser a les 20:00 h des del nostre casal del carrer Borrull, 31 amb la presencia d’amistats, veinat i gent coneguda. A més, es va retransmetre en directe des del nostre canal de YouTube. A continuació pots llegir les aportacions que feren a les dues edicions del Club…

149

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C 1}

Club de les històries

Pepe Latorre Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021 Ui, El club de la comèdia. No pensava que anava a fer un monòleg. Bé, bona nit a tots. M’he presentat com Pepe Latorre, no Manuel Latorre, que hi havia un faller ací que es deia Manolo Latorre, que sempre ens confonen en algun escrit o en alguna cosa, però bo. Com sabeu, forme part de la Societat Latorre & Sanz, portem 36 anys com a empresa i jo porte 42 anys, i llavors la meua inquietud en el món de les falles, des dels principis del meu treball, va ser la comissió fallera, no he tingut cap inquietud a pertànyer a cap i bo, ho sent. Sé que el món de les falles és molt especial, i és molt bonic i tot això, però a mi el que m’ha cridat sempre l’atenció és la falla, des del principi. I de fet, vaig canviar alguna cosa que anava a estudiar per les falles, precisament, i ací em vaig quedar. Però no vull enrotllar-me molt, perquè imagine que amb la quantitat i l’elenc d’artistes que tenim ací, més creatius que jo, sobretot, hi haurà necessitat de temps.

sobre la meua experiència en quant al que em va dir Sebas, de les falles

150

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

1a}

[BS · 150]

diferents. Que jo no diria falles diferents, perquè no deixen de ser falles. Les falles realment són tot, o almenys per a mi, no solament el que es puga cremar al carrer, sinó que a més tinga una explicació, un contingut, alguna cosa a transcriure, ja bé siga per necessitat d’escriure alguna cosa sobre aquest tema o si no, visualment, que és el més apropiat. De fet, al llarg dels anys de la història de les falles, hi ha exemples molt clars de per on poden anar les falles, i també hi ha uns exemples molt clars d’on va ser, d’on es va desviar un poc i, per on haurien d’haver anat les falles, crec jo, i que hauríem d’estar molt més

sí que vull incidir en què portem una sèrie d’anys, sobretot aquests últims, sobretot en les falles de secció especial, en què dones els esbossos; primer no valen res perquè és un embull de coses, i tan bon punt és més del mateix, és a dir, hem arribat a aquest punt, de no tindre una creativitat de crear una falla que ens diga alguna cosa, que ens transmeta?

pocs ens recordem, ara en aquests moments, de quina falla es va plantar fa dos anys en el Pilar, què en qualsevol de secció especial. Abans les falles es caracteritzaven perquè sabies que era la falla de la serp, la falla de… No sé, sempre ens hem orientat un poc perquè

Latorre Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 151]

1b}

les falles ens transmetien o volien transmetre’ns alguna cosa, i la temàtica d’aquesta. Perquè en síntesi criticaven alguna cosa que era criticable. Hui dia les falles passen un poc de passada, fan alguna cosa de crítica, però la resta no veus res, i no diuen res. De què va la falla? Perquè no ho sé, però és

les falles en una primera època en seccions inferiors, després vaig passar a primera A, a Sant Vicent Periodista Azzati. I vam fer el salt a la secció especial en la falla de la Mercé, no sé si el recordareu, on vam estar quatre anys, i aquella falla la dissenyàvem nosaltres, i tenia, crec jo, tenia sàtira, tenia crítica, tenia un contingut que després, doncs, s’ha anat perdent. Arran d’ací van entrar els dissenyadors, amb els quals nosaltres hem treballat. En principi treballem amb Ramón Plà, després hem treballat també, hem fet falla amb Marina Puche aquest últim any, i ara enguany repetim amb ella. Ens hem atrevit a treballar amb una altra mena d’artista, o el muralista, amb Pichiavo i Okuda. Bé, el que vull dir és que les falles no tenen perquè ser d’una manera determinada, com és el que es pretén en alguns cercles, és a dir, hi ha una predisposició al fet que la

151

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

1c}

falla siga així o aixà. I què és el que ocorre? Que les comissions estan venudes al premi, perquè si no fan això no s’emporten premi, i si no s’emporten premi, el problema ve ací. Els artistes estan també subjectes al que les comissions els exigeixen. I llavors per a fer falles diferents… Posaré el cas, per exemple, de

fora diferent al que hi havia abans, aquestes falles no les haguérem fetes. Ho tinc claríssim. I en les comissions passa el mateix. Hi ha comissions que estan disposades a fer un tipus de falla, però no s’atreveixen a fer un altre tipus de falla perquè no li la contractaran, i això és lamentable, que els artistes hagen de passar per aquest tràngol de dir «bo, perquè jo vull fer una cosa diferent», i Miguel ho sabrà, o els artistes que estem ací, que fan coses diferents, m’imagine que no totes les falles estan disposades a contractar-los sabent que faran aqueixes falles diferents. Què més puc dir? L’experiència, per exemple, amb aquests artistes referents amb els quals he treballat, Puche, que estem treballant amb ella ara, amb Okuda i amb Pichiavo. Doncs bo, jo per a mi té un altre sentit, és a dir, fas la falla, però al mateix temps t’estàs enriquint tu artísticament, perquè estàs veient el punt de vista d’una altra persona

Latorre Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C d1}

club de les històries

sobre alguna cosa que és el que t’agrada, que és la falla, que de l’altra manera no ho podries fer. Aquest és el meu cas perquè jo no soc realment tan creatiu com ha dit la fallera major en presentar-nos.

e1}

Simplement dir que l’experiència amb els altres artistes que no són, o no estaven un poc en el món de les falles ha sigut molt enriquidora, tant per a nosaltres com per a ells. Ells ens han manifestat que han estat molt a gust, que tornarien a repetir si pogueren, però que són conscients que aquestes falles que ells pogueren plantejar, en una comissió de les quals hui dia competeixen en secció especial, que s’atreviria, o de les poques, tampoc seré un exclusivista, seria nosaltres tenim molta amistat, hem treballat molt a gust, i són els que

152

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

podrien obrir el ventall aquell de fer coses diferents, però les altres falles no ho sé. Ho sent molt, però ho veig difícil. I a mi el que m’agradaria és què…, ja acabe!, És que les falles continuaren evolucionant. El bonic de les falles és que hi ha una varietat, però el que no es pot és encasellar a totes les falles que siguen de la mateixa manera. Ho dic per aquests doctes de la festa fallera que després ixen de jurat i que t’ho diuen en la cara: «No, no, si això que estàs fent no és una falla, a mi no m’agrada això». I vas de jurat? Precisament ara et jutjaràs falles? Això sí que és lamentable, que la festa consenta això, en el segle XXI.

en aquest cas, que he sigut creatiu amb les falles que jo he dissenyat, però amb les falles que hem fet amb altres artistes, em considere més un realitzador, un col·laborador d’aquell treball, que ens hem atrevit a fer, que hem fet molt a gust, i jo crec que el resultat, bo perquè hi ha a qui li ha agradat, hi ha a qui no li ha agradat. I si cal limitar-se un temps m’ho dius, eh, Sebas? Que jo no sé quant temps puc estar parlant.

Bueno, acabe de seguida, eh?

[BS · 152]

Marina Puche Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021 Hola. Res, bona nit. Que no puc estar allí hui. Res, felicitar a Miguel per fer les dues falles, i bo, m’han explicat un poc de què va la temàtica. Que estarea allí tots aquesta nit i, perquè res, un poc d’anecdotàri, no?

Luis (bo, som amics d’Enrique Benedito, que ho tindreu ací al costat) i, clar, quan li vam dir que anàvem a fer la falla els tres, que me’l van proposar Ceballos

Marina Puche Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 153]

a2}

& Sanabria que jo fera l’esbós, i Enrique venia molt al taller a veure al meu pare, perquè havia fet la falla també, i res, jo m’imagine que s’esperaria, perquè no sé, alguna cosa potser un poc més clàssic, o que m’haguera ajudat el meu pare que anàvem a fer.

tens l’esbós?», i li vaig dir: «Sí, sí». I res, vaig al despatx, l’agafe, i em recorde que, li trac l’esbós, que era la de l’any del món de Daniela, li ho ensenye, mira l’esbós, em mira a mi, mira l’esbós, em mira a mi, ens mirem als ulls, i em diu: «Però xiqueta, això és un xispa!» I bo, per a mi va ser honor, eh?, que em diguera això, però em va fer molta gràcia. I res, i record també que en fer la falla, que jo vaig fer l’esbós i Luis la van modelar, i recorde que com l’esbós també tenia aquella línia, que tot eren aqueixos collets d’insecte, no sé si us recordareu, igual poden posar després ací feia molt riure perquè també em cridava i em deia: «Però això de la línia l’he de modelar així amb la radial?». I res, jo em reia molt. La veritat és que ens ho passàvem molt bé aquell any els tres, fent els versos. I després clar, era tot com la xiqueta boloxeta, el troleibús, cridàvem, perquè eren uns ninots molt surrealistes, els cridàvem també de formes molt divertides.

153

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

b2}

I quin més? Res, d’altra banda també puc comptar una mica del meu pare, de la falla dels mobles. Perquè res, que va ser també molt divertit, perquè entenia perfectament la de la Vall de Laguar (m’imagine que també sabreu quin és, no?), que era tot un munt de pobles… de pobles?, no, de mobles, i va fer com la paròdia que l’artista havia deixat penjada a la comissió i que la comissió havia hagut de deixar un parell de mobles, ai, molts mobles. I era com una muntanya de mobles, però davall estaven modelats molt bé les autoritats, la fallera major, molta gent al voltant de la falla, veïns… I mira, que per a mi, no pensava jo que ningú s’anava a creure aquella història. I jo, que era joveneta, estava sentint el que deia la gent del voltant i em recorde que deien: «Que poca vergonya l’artista!». Teníem ací un llibre de signatures i gent que: «Visca els fallers que heu fet aquella falla». I bo, posaven a l’artista a caldo. Em recorde que els fallers volien posar també cartells de «Es busca» i tot al meu pare, de broma, i encara sort que no, perquè la gent s’ho haguera cregut. I res, tenim el llibre de signatures i encara riem molt amb els comentaris de la gent. I bo, perquè això és un poc sempre anecdotàri. Recorde també que, al principi, en la primera falla també jo esmorzava amb (i esmorce, moltes vegades) amb els jubilats de la ciutat fallera, després tots venien al taller a veure la falla. Em recorde

Marina Puche Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C c2}

club de les històries

que Guaita, ja era major, ara soc amb elles les carrosses, em deia, clar jo ací ja estava pintant amb llapis, amb retolador… Tot tal qual era el dibuix el plasmava en la falla. Em recorde que venia i em deia: «Una patineta, una patineta per a canviar el color». Clar, perquè eren totalment unes pintures planes, i jo em donava compte que passaven per la falla i dirien… Però res, em reia molt també, són molt, molt bons amics també. Així que res, us envie una salutació des de Cartagena a tots. Que us vaja molt bé i que us rigueu molt.

Ricard Balanzà Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021

a3}

[BS · 154]

històries que tenien més fantasia que realitat; però estaven bé, com foren. Quan em va cridar Sebas per a comentar un poquet d’anècdotes i un poquet d’històries de les nostres vivències falleres, vaig estar unes quantes vesprades en el taller rumiant sobre què podia ser interessant o no. I la veritat és que no trobe res que siga atractiu. Així i tot sí, que la qüestió de la innovació és com eixe sostre, d’alguna manera, que ens cobreix a tots, i que tots estem d’alguna manera intentant arribar a ell, malgrat que no siga possible. I jo considere que realment no és

Bé, bona nit. Bé, aquesta música!! El primer que vull dir és que l’odie. O siga, quan mire el programa i l’escolte és com: «horror!». No, no ho suporte. No, però ho faré curt, no?

que, realment, si hi ha innovació, cadascú la fa cap a ell o cap a ella. Cadascú va indagant quines són les formes, quin és el llenguatge, quins són els conceptes que d’alguna manera et relacionen amb la resta, i com això després et repercutix i hi ha com un feedback en el qual et construïxes com a artista i com a persona sobretot.

Bé, el primer disculpar-me perquè estic prou cansat, hui ha sigut un dia molt llarg i porte moltes coses parlant. I en certa manera em dóna un poquet de ràbia, perquè el meu iaio Ricardo contava unes històries impressionants, i jo recorde, de menut amb els meus cosins i les meues cosines (sobretot) com l’escoltàvem. I era com sensacional, eixa capacitat de dicció, de convéncer, a través d’unes

I eixa menció de Marina que estava comentant d’El Xispa, d’Alfredo Ruiz, jo trobe que realment Alfredo és la innovació. Però no la innovació pel que va fer, o pel que va poder fer, sinó perquè és una trajectòria, és tota una carrera, és una perspectiva que té, als últims anys d’aquesta, unes obres, una magnitud... en tots els aspectes, sobretot diversial i emocional, que això és molt difícil que

154

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

Ricard Balanzà Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 155]

b3}

s’aconseguisca en l’actualitat en qualsevol de nosaltres. És necessari que passen molts anys. Abans li deu anys ha d’estar, una dècada, que és la que jo més o menys porte actualment. I això és una cosa que jo considere que és molt important. És a dir, hem de posar l’accent sobre la perspectiva, sobre la memòria, i que les obres no són d’un any cap a un altre, sinó, quins anys hi ha ací com una mena de baula, com I després, quina és la història que tot això està contant. La història de nosaltres, però també la història de tots els fallers i de totes les falleres que es lligen a través de totes les nostres obres, que ho possibiliten d’alguna manera, no? I en acabat, com nosaltres ens construïm. Posteriorment, també... Bé, per això pensava en Alfredo, i d’alguna manera també en Miguel, evidentment, ja que estàs ací, com un paral·lelisme, no? També pensava en altres connotacions, sobretot en el que trobe que ha sigut, no sé... Encara no en som conscients, així i tot que en el fons sí que va suposar un canvi a gran escala en moltes coses, almenys per a mi. I ha suposat un canvi quant a la perspectiva, quant a les possibilitats, quant a la manera d’estar, de ser i de formar part de les falles. I tot i que en aquestes falles del 2022, que estem

155

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

c3}

a cinc mesos de plantar, no es podrà encara constatar pràcticament res, perquè van nàixer d’un xoc, sí que a posteriori veurem alguna evolució. I només amb el pas dels anys, com deia anteriorment, podrem fer una lectura, veritablement, del que estem vivint, i no en aquesta idea del present.

arribat a descobrir que no tots els fallers i totes les falleres són iguals. I realment he arribat ara a eixa conclusió: no tots els fallers i totes les falleres són iguals. I realment em pareix molt impactant, que no tots són iguals, i ara ho estic digerint. Per a bé i per a mal, sobretot per a bé, perquè he trobat molta estima. Encara que, al cap i considere que sempre estem a soles en la vida, i sobretot estem a soles en el taller, tot i que compartim amb gent que està al voltant, i això és meravellós, realment és el que enriquix, però sempre estem a soles, estem a soles de la pell cap a dins. I per a acabar, alguna cosa així més anecdòtica, la qüestió dels premis. Com comentava Pepe, en la falla enguany de Marina, d’Arambul, que vaig tindre la sort de plantar la infantil, i Pepe la gran... En canvi, m’ha portat a descobrir moltíssimes coses. Sobretot, considere que és molt interessant quan una comissió porta com una trajectòria, tot podria ser com innovadora, i després es capgira tot i tornem a

Ricard Balanzà Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C d3}

club de les històries

una altra cosa, o ho apostem tot per una altra cosa, perquè hi ha un canvi de directiva o del que siga, i d’això, d’alguna manera, hi ha esdeveniments que repercuteixen cap a bé (o, almenys, ells s’entenen que són cap a bé). En aquest cas, va ser perquè ens donaren un tercer en la infantil i estàvem graciós perquè, clar, vaig participar d’això com donant les gràcies de quina meravella d’oportunitat i tal, quan realment me la bufava completament. Però vaig pensar: ostres, no tinc clar si els premis, quant a les falles, són un càncer (que quasi que sí, no?) o són una droga. Encara no ho tinc molt clar, en quina de les dues qüestions no? I bé, no sé, en eixes coses estic pensant. Així que res. Moltes gràcies. Bona nit.

Víctor Valero Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021 Hola, bona nit. A mi també em sembla el mateix. M’adherisc a Ricard, em sembla horrorosa, amb la música tan bonica que hi ha per ací… Bueno, veurem, jo tiraré un poc de iaio cebeta, perquè, sense voler, quasi de tots els artistes que hi ha ací soc el major. I bo, ja hi ha moltes

156

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

a4}

[BS · 156]

coses que em sé de memòria, moltes coses que es repeteixen. Això del foc, cremar-te amb foc, ja se suposa que estem molt cremats. Miguel, no em mires, que ja sé que portes molts anys fent falles, però jo porte més. Perquè sempre que parle amb Miguel em diu que porta molts anys fent falles, i és veritat, jo no

molts anys. Porte molt cremat. Tens moltes compensacions d’una banda. perquè fa… en 2018, supose que una mica saturat i també per una sèrie de circumstàncies vaig decidir que necessitava una aturada. No comissió que tots coneixeu, em va guiar. No vaig poder signar la falla perquè havia demanat una estar bé, perquè per als fallers ja sabeu…

esteu massa obsessionats amb els premis. Teníeu que, a hores d’ara, sobretot les falles que són diferents, perquè jo crec que les falles, hi ha falles diferents, vulguem o no, en plantejament. Encara que siguen comissions… encara que hi ha una sèrie de coses que jo no acabe d’entendre molt, això de les comissions: que són molt clàssiques, i planten coses que són molt innovadores.

paral·lelisme entre el tractament

Víctor Valero Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 157]

b4}

que se li dona, per exemple, a la dona, i el que es planta, i altres diferents càrrecs, i el que es planta ser una mica més parell, però bo, ja sabeu que això de les comissions és molt complicat i cadascuna

A diferència de Pepe, jo he sigut faller. Vaig ser faller en la meua comissió, de tota la vida, de Sant Tomàs. La meua única il·lusió era pertànyer a la comissió perquè, algun dia, per pesat, quan tenia dotze anys, em deixaren fer la falla. No ho vaig aconseguir, perquè no anys després, quan ja havia acabat Belles arts, i després he estat un munt d’anys fent les falles. Em vaig d’un lloc a un altre, perquè això és molt típic de ser major, que ja no et rula bé la neurona. I bo, no sé si ho sabeu, però és una cosa que vull reivindicar i parlar: en 2018 jo vaig plantar un projecte que se m’hi havia… volia dir «vetat»,

c4}

els xiquets eren… hi havia xiquets rars i hi havia xiquets normals. I ara ens estem donant compte que, com les persones, cada xiquet és un univers i cal tractar d’admetre’l com és. A mi m’abellia molt fer l’Ajuntament no va quallar, perquè el trobaven… Una de les preguntes d’un dels jurats va ser que què pensaria el públic en general, i el públic faller, si vera la falla que jo volia presentar. Bé, us resumisc: no vaig poder fer-la a l’Ajuntament, però sí que em vaig obstinar a fer-la en una comissió que era, perquè… ara no record, però en una secció com molt elevada. Va ser un projecte molt complex, en el qual vaig implicar un munt d’artistes, vaig conéixer a xiquets amb diferents realitats, des de xiquets autistes, xiquets trans, xiquets immigrants… I tot això va formar part d’un gran mural que el jurat normal de falla no va voler considerar perquè em va dir que estava fora de la falla.

de l’Ajuntament. Era un projecte El jurat d’experimentals tampoc va que… Bueno, potser era massa trencador, per no dir «innovador», perquè innovador no ho era. Va sorgir a partir de l’autobús aquest i sobretot la resposta que va fer el Gran Wyoming, i llavors a mi se’m va ocórrer fer… doncs denunciar d’alguna manera, amb el vocabulari i una mica destinat als xiquets, fer patent i deixar ací les diferències entre xiquets.

157

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

més de receptivitat per part seua, i la veritat és que vaig aconseguir bastant incomprensió. De fet, em van donar el cinqué premi d’experimentals perquè era un dels premis (encara que, bo, el cite per curiositat), una mica per consolació, perquè algú del jurat va dir que amb la càrrega social que tenia aqueixa falla era una mica quedar molt mal no donar-li un premi.

Víctor Valero Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C d4}

club de les històries

A conseqüència d’aqueixa falla, també el que va ocórrer és que va patir un atemptat. Un atemptat d’intolerants, de fatxes, que… (perdoneu-me, que m’emocione una mica) no els sembla bé que es diguen cert tipus de coses en les falles, que continuen pensant que estem fa 60 anys, i bo, a partir d’ací em va quedar com una mica, la veritat, de malestar. I bo, estic una mica en standby. La veritat és que tampoc em queden molts anys per a continuar fent falles, bo, i estar en actiu. Encara que jo soc creatiu i crec que, mentre em conserve una mica la salut i tal, seguiré currant. Però és una putada, perquè jo crec que les falles… Estava pensant com explicar-ho jo.

e4}

[BS · 158]

més honor i més orgull. I res, us volia presentar també l’any noranta i alguna cosa… No sé si els més fallers i els més frikis recordaran un grup que es deia No t’espantes, que formàvem un grup d’inquiets, de gent, perquè… No els nomenaré perquè segur que em deixe a algú i quedaré malament. Però ací ja, en una falla de l’any…, d’Albacete Marvá, jo vaig tindre la sèrie d’escenes; era una falla que cadascun dividíem i féiem unes escenes en el grup. I ja vaig fer una escena que eren dos homes que estaven enfrontats per un munt de bolardos, que cridaven desesperats i no podien realitzar el seu acte d’amor, de voler-se.

Des de sempre, des que vaig acabar Belles arts, sempre és com l’efecte mascletà: no sé si us ha passat alguna vegada, que no heu anat a la mascletà i de sobte heu d’anar a un lloc i us ve un munt d’allau i no podeu, i el passeu molt Perquè aqueix sempre ha sigut per a mi l’efecte que he tingut sempre a l’hora de plantejar projectes, de plantejar fer falles i tal. La cosa s’ha normalitzat bastant. De fet, tenim premis que abans ni se somiaven. Pose l’accent que la falla aquesta d’abans que us he dit es va emportar el Premi Arc de és el premi que més exhibisc, amb

158

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

No la va entendre molta gent. De fet, crec que ningú la va entendre i… No no, és a dir, us estic parlant… Sembla una ximpleria, però en assumptes LGTB no us podeu imaginar el que ha canviat. Després l’any 2001, en la de Castelló Sogorb, en No t’espantes, jo sempre falles grans) tot el que em donava la falla gran per a posar una sèrie de temes que d’alguna manera trobava difícil posar en falles infantils, que quasi sempre és el que he fet.

exemple, en la falla de Palleter, recorde que vaig colar dues papades quan a molt poca gent se li ocorria reivindicar-ho. De fet el

Víctor Valero Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 159]

f4}

premi Lambda encara no existia, i el grup Lambda va decidir donar una espècie de premi simbòlic als de la falla Palleter perquè era una cosa insòlita. Llavors, tot això és per a dir-vos que val, que les coses han canviat molt, que ha sigut un trajecte, per a mi (jo us estic parlant tota l’estona de mi, us estic donant la tabarra amb mi), però no ha sigut fàcil. I a mi m’ha costat molt vendre projectes. He hagut de sempre demostrar més pel fer plantejaments i falles amb una estètica una mica diferent i mai ha sigut fàcil. Us ha tocat l’artista ploró, però bo, és el que hi ha. És una realitat que existeix, el col·lectiu d’artistes, ho sabeu, fallers. El plena moltíssim el col·lectiu LGTB, i bo, és una cosa que sembla que bo, que hi ha premis, que es normalitza, però si les coses estigueren bé, a mi, en 2018 no m’haurien rebentat la falla.

Trementina Lux Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021 Bona nit. Moltes gràcies Borrull Socors per aquesta oportunitat.

Aquella de «Allí me colé y en tu Bé, aquest és el primer any que jo plante falla, i com acaba de dir Víctor, jo portava molts anys

159

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

a5}

intentant-lo i, bo, enguany han que després comentaré. Per a mi ha sigut tota una satisfacció i tot un honor perquè, a pesar que estic d’acord que els premis són un càncer i una droga, com ha dit Ricard, perquè s’ha reconegut el treball. I això em anys (bé, bé, no?), perquè estic molt satisfeta perquè s’haja reconegut aqueix treball, per haver obtingut el primer premi Caliu de la Ciutat de València que, com diu Víctor, per a mi aqueix Caliu era molt important, el tercer d’Experimentals i el primer d’Enginy i Gracia, la qual cosa m’ha dels U, que era una cosa que jo no sabia ni que existia. Llavors, per a ser el meu primer any, doncs, estic

I ara vull parlar de l’immobilisme, d’aqueixa sensació, com deia Mary Douglas, que és una antropòloga, «la brutícia està en l’ull del qual mira, no en les coses». Perquè jo crec que l’immobilisme està en l’ull de la persona que mira. Llavors jo no sé el que és l’immobilisme, i això és el que vull transmetre-us: crec que l’immobilisme en les falles no existeix. Crec que és una il·lusió, una fantasia, crec que no existeix, i demostraré perquè. Bé, jo mateixa soc una demostració que l’immobilisme no existeix, perquè acabe de vindre i ja he guanyat tres

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C b5}

club de les històries

premis. És a dir, que es pot de sobte canviar el paradigma. I aquesta idea de canvi de paradigma és sobretot el que a mi em mou. L’altra prova que l’immobilisme no existeix la porte hui amb mi (té el mateix color que el cartell, Miguel, que has fet), i supose que sabeu el que és, no? Públic: Sí, és cartó. Cartó. Però quin cartó? Públic: Del de falles, cartó pedra. Cartó pedra, efectivament, del que ja no existeix, no? Perquè va tancar la fàbrica. Si seguírem en l’immobilisme, aquest cartó continuaria existint, i el refrito, exemple màxim de sostenibilitat (perquè ara un el pensa i diu: però no?), el refrito, veritat?, continuaria existint. Doncs no, ja no existeix, i això implica que hi ha canvis. I aqueixos canvis són a vegades per a bé, i a vegades per a no tan bé. (bo, primer eren dotze, després s’han quedat en sis), però us faré el favor de no llegir cap, l’intentaré fer tot de memòria. Vull portar-vos a dos moments, dues brases, com jo les he anomenades, dues brases, dues creïlles calentes i un incendi per a acabar una metxa que corprenga aqueix incendi. Llavors, la primera creïlla calenta, la primera brasa, us

160

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

c5}

[BS · 160]

en situació? No existien mòbils, ordinadors a casa tampoc teníem; televisió, perquè hi havia dos canals, La 1 i l’UHF, el metre i el tren eren «el trenet», i es baixaven la cara. Us poseu en situació? En aquest moment jo estava estudiant Belles arts, tenia una beca en un departament i estava com en l’àmbit molt culte, no? I tenia un amic molt apassionat de les falles, també com jo, i un dia vam dir un cartell en la cooperativa de l’artista faller per a pintar falles?», i ho vam posar. Vam ser a l’antiga cooperativa, que no és la mateixa d’ara, i vam posar el nostre cartell. I passat un mes, vam dir: «Caramba, no ens ha anomenat ningú, no?». Total, ens vam anar a la cooperativa i descobrim que la paret dels cartells estava absolutament plena, plena, plena de cartells superposats sobre el nostre cartell, de manera que era impossible quasi descobrir on estava. I l’arranquem i vam dir: la volta al cartell i vaig dir: «Mira, saca els pinzells», ens havíem anat preparats, dic: «ja veuràs», i vam posar: Pintem com els àngels.

que va passar? Aquella vesprada em cridaven. Ah! «Escolta, què tu pintes com els àngels? Que et vull posar a prova».

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 161]

d5}

m’han cridat! T’han telefonat a tu?». I diu: «No, no, tia, no m’han cridat». I dic: «Doncs a mi m’han telefonat, m’han telefonat!».

e5}

«I el meu amic? El meu amic és bo». «No, el teu amic no». I jo vaig dir: «Però, per què?». I em va dir: «Perquè infantils només pinten les dones i els gais».

I allà que vaig agafar jo el trenet, que després no la podia pujar i em vaig congelar, però allà que em vaig anar jo a Benaguasil. Benaguasil, terra d’artistes fallers, veritat? Val, doncs allà que em vaig anar. I allà que vaig arribar. I en el departament de la facultat em deien: «Però tu, però tu, amb el masclista que és l’àmbit de les falles! I t’han telefonat només a tu! Això no pot ser bo, a saber!». I jo vaig dir, mira… Total, que em vaig anar. I allà que vaig arribar. I bo, se’m van obrir les portes d’un taller meravellós en el qual havien tretze falles grans i tretze infantils que pintar, i em van dir: «Això per a tu. Pinta hui, et pose a prova, i si m’agrades et quedes». I davant de mi una falla infantil que havia de ser de primera especial d’un poble (perquè de ciutat no eren, eren de poble), gegant, amb un arbre, un sol i una lluna, tota per a mi, que ni vaig menjar aquell dia, et pots imaginar? I quan vaig acabar, a les huit de la nit, just abans d’agafar l’últim tren, vaig dir: «Què?». Allí venien, s’anaven, venien, s’anaven. I ningú em deia res. «Ens ha agradat, et quedes». I jo vaig dir: «Val, i el meu amic?». «El falles grans?». «No, tu infantils».

161

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

Morta em vaig quedar, però clar, li vaig dir: «Fotre, perquè quin (perdó bé, perquè el meu amic és gai». I em van dir: «Perquè demà ací a les huit els dos».

dir… La qüestió és que, clar, els dos acabem pujats a les bastides pintant xicotetes, infantils… pintant absolutament de tot i rodant per tots els tallers de Benaguasil que a última hora necessitaven pintors. Bé, això va ser jugar amb foc, és a dir, el fer aquell cartell i arriscar. I sobretot descobrir que, després de quatre anys de carrera, no teníem ni idea de pintar falles. Però ni idea. Anàvem a preu fet, i el primer dia,

no li podia posar ni els ulls. Allí em deien: «T’ensenyarem com utilitzar menys material i com pintar més ràpid». I jo vaig dir: «Val, fenomenal, perquè així jo no passe el mes, no arribe al mes, no em dona ni per a agafar el trenet». I la qüestió és que hi havia un home, un pintor, molt major, que s’havia forjat pintant talla barroca religiosa, pintava imatgeria barroca religiosa. Tenia uns coneixements, i ens ho va entregar d’una forma

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C f5}

club de les històries

hipergenerossa, i vaig dir «olé». Saps? Després d’estar quatre anys en la carrera em vaig adonar que no sabia pintar. I bo, perquè això va ser jugar amb foc. A partir d’ací, el meu amic i jo ens vam créixer, i vam dir: «Buah, perquè ací estem. Presentarem un projecte de falles experimentals a l’Ajuntament de València». 1997. En aquell moment… Sí, sí, jo si m’estenc m’ho dieu, perquè, ja et dic… Val. En aquell moment…

Espera, espera, espera. Gràcies, Ricard, bonic. Perquè en aquell moment vam fer la nostra maqueta i la presentem al concurs. I ens van donar un d’això, bo, no sé com seria el missatge que ens van donar, però bo, que s’inaugurava. I per a la nostra sorpresa, s’inaugurava en Nou Centre. Nou Centre, 1997. Nou Centre, mira. Bé, nosaltres la paraula experimental i Nou Centre, que era on la gent s’anava a menjar el Burger King, amb les mans plenes de quètxup i mostassa, era com a massa modern per a entendre-ho.

Arribem a Nou Centre i ens veiem… Sabeu el que és el rasete? Aquesta tela que s’utilitza per a les disfresses, que brilla, que té una mica de brilli-brilli. Unes taules en O, amb rasete blava elèctric engrapat, i damunt de les taules,

162

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

g5}

[BS · 162]

com si foren pastissos… Heu vist la peli aquesta de Con faldas y a lo loco, que tenen una taula que hi Perquè el mateix. Mira, va ser veure la maqueta allí damunt, nosaltres que anàvem de conceptuals, d’experimentals… Llicenciatura, eh? Cinc anys de carrera, no quatre, no, com el grau d’ara, no quatre, no, cinc.

inauguraren, perquè encara així vam dir: «Bé, ara vindran els regidors, l’alcaldessa, qui siga que haja de vindre, però algú vindrà». Xics, res, allí no venia ningú. Ningú inaugurava res, això damunt del rasete, aquell i jo veient passar gent comprant amb les bosses i amb les hamburgueses… I quan ja va vindre l’hora de tancar, dic: «Mira, ací la maqueta no passa la nit». «Què dius, tia?» «Que què dic, no. La maqueta ací no passa peresosa, perquè quan em pose en aquesta manera, ja em coneixeu (bo no, no em coneixeu), però em pose maqueta, tir i me l’emporte». I allà que vaig agafar la maqueta i vaig dir: «Aquesta maqueta no passa ací la nit». Dignitat! Saps? Dignitat! Avorrisc les etiquetes, però el ben fet, ben fet, i no. I ve un guàrdia de seguretat i em diu: «Però què fa?» «Com que què faig? La maqueta és nostra i ens l’emportem. A tu et sembla digne, a tu et sembla de sentit comú que l’art contemporani s’expose en

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 163]

h5}

aquestes condicions?» I el guàrdia de seguretat em diu, el pobre: «Perquè la veritat és que no sé». Doncs no, doncs no.

cridàvem, però aquell xaval (olé per tu), ens va acompanyar a la porta perquè no tinguérem cap problema a traure la nostra maqueta d’aquella exposició. El cas és que jo, ja em coneixeu, vaig dir: «Contactaré —no hi havia mòbils— amb la resta d’artistes indignats». I així ho vam fer. I tots els dimecres ens reuníem en un café del Carmen per a escriure una carta i enviar-la als mitjans de comunicació. I l’enviem. Si aneu a l’hemeroteca i trobeu la Cartellera Túria d’aquell any, ací està la carta. I a Las Provincias i en El País; El Llevant no la va traure, ara em recorde jo. Però ací queda això. Políticament no va servir de res, perquè després es van carregar la mostra, i després es van carregar també els Premis Ciutat de València i no sé quantes coses més que no anaven ni a inaugurar, però allò ens va servir per a créixer. I vam el projecte, el rellancem, el fem gran i el presentem a les Fogueres Experimentals d’Alacant, que allí sabeu què va passar? Eh? Què va passar? Doncs que guanyem! Guanyem el primer premi de Fogueres Experimentals de la ciutat d’Alacant de 1997. Com ho sentiu.

163

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

i5}

I què va passar? No va arribar una pandèmia, però van canviar de govern. Perquè, és que de veritat… I a l’hora de plantar, benvolguts amics i amigues, van retirar el pressupost per a construcció. Va ser la primera falla experimental de la ciutat d’Alacant que no es va plantar. Brasa calenta. Pregunteta per al tema de l’immobilisme. Són les falles infantils encara territori de gais i dones? Pregunte. Perquè gais no tenen sensibilitat per a fer falles grans i dones tampoc? Pregunte. Ho deixe en l’aire. Segona pregunta: això dels governs, amb aqueixa necessitat de control social ens convertisquen als artistes en pàries que anem sempre buscant mecenatge, això és legítim? Això és immobilisme. I ara vaig ràpidament a les… Em fas mala cara? Val! Em vaig a les brases d’aquest present, de ja, de 2020. Les persones una mica sensibles a les contradiccions podeu prendre-us un Diazepan, val? Bé, jo soc fallera, i ecofeminista, soc bunyol d’or amb això. He sigut fallera major infantil, fallera major gran, mare de fallera major infantil, que ací la tinc, i per això m’han deixat plantar. Perquè sabeu que en les comissions, la mare de la fallera major infantil és, què és?, el pitjor que et pots trobar. Ho sabeu. Llavors jo crec que en la

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C j5}

club de les històries

meua comissió van dir: «Mira, un problema menys. Així no discutirà amb ningú, perquè com ella li ho que m’han deixat per això, als meus Doncs no, perquè jo he donat la tabarra des del 97 o abans. Delegada de monument, delegada de tot, vull dir, m’agrada, soc molt polièdrica i m’agrada trencar els estereotips, trencar les fronteres i trencar, o creuar, estar al marge de totes aquestes qüestions que ens etiqueten i que, realment, entre el tradicional i l’experimental aconsegueixen que ens quedem sense mòbils, no? I bo, doncs res, simplement dir-vos que el què jo faig ara mateix és per recuperar materials ancestrals, tècniques ancestrals, saber ancestral, i portarho al segle al qual estem, que és el segle XXI. Llavors, aquesta recuperació de materials sostenibles, de materials recuperació de la sal grossa, que ara humor una mica obscé, una mica satíric i grotesc. Aqueixa textura no polida, perquè ens hem acostumat al Photshop i a la carn de plàstic. No! Textures també que estiguen vives i que siguen imperfectes. És admirar la imperfecció, la bellesa de la imperfecció. Llavors, bo, aquesta és la meua proposta, i sobretot fer falles infantils que no siguen adultocéntriques. Aquest és un concepte que m’agrada molt. Perquè

164

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

k5}

[BS · 164]

les falles infantils a vegades les fem pensant en els xiquets i les xiquetes són, ai, que xicotets! Els xiquets i les xiquetes són molt bèsties, i et diuen: «Tens un gra ací. T’ha eixit un gra en el nas», o «No m’agrada, o estàs grossa», saps? I t’ho diuen, o entre ells. I llavors nosaltres anem com amb una espècie de cura que no és així. Llavors, això, simplement, des de la meua perspectiva, l’immobilisme no existeix. És a dir, les falles tenien censura, es va fer un gremi perquè calia lluitar contra aqueixa censura, ara hi ha artistes que no estem agremiades perquè considerem que tal o pasqual. Ara resulta que s’està formant un grau i abans s’aprenia en els tallers. És a dir, quin immobilisme? Si les falles tenen 200 anys i no hem parat de canviar, no? Fins i tot el suro. El suro és tradició? No, el suro es va posar com alguna cosa que instaurava una modernitat i que evitava el refrito. Perquè benvingut siga el refrito. Perquè hauríem de donar premis al proaccionisme i al remake, és a dir, el millor remake! Imaginar-vos.

immobilisme i que les falles les fem nosaltres, i la societat la construïm també. I no hi ha davanteres, no hi ha límits per a la imaginació ni la cooperació que en la competició, i m’agrada molt sentir-me ací entre amics i entre amigues i

Trementina Lux Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 165]

l5}

poder parlar, sense papers, i sense ambages i amb claredat. I com deia l’incendi, que me la pots posar per a acabar si vols, diu alguna cosa així com «Cremen les ombres del nostre

Gràcies, tribu. 6}

Leo Gómez i Jaume Chornet Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021

- Leo: Bona nit. Bona nit a tots. per a la... Bé, però clar, no havien comptat en els dos. número de Tip i Coll perquè, des que ens va avisar Sebas fa un mes per a vindre a aquest acte, portem assajant tota la setmana, bo, o quinze dies, assajant el número del pitxer, però aquest matí en l’assaig se’ns ha trencat el pitxer, llavors ens deixe els papers i, els que no ha llegit, els dotze que no ha llegit. I bo, primer de tot agrair a la Falla Borrull Socors el que ens hagen convidat a aquest acte, amb un mes d’antelació. - Leo: Això és.

a6}

enhorabona. Bé, a ella i a tots els que heu…, que han estat abans ací en el monòleg. fem el del pitxer, quin fem? - Leo: No, jo el que volia dir era de Mecano de la qual parlaves tu, d’en la teua festa em vaig colar, perquè aquesta impressió és la que tenim nosaltres també, perquè el primer monologuista no sabia exactament què féiem ací. I llavors m’acabava de desdejunar, hui, com havíem de contar alguna cosa, alguna anècdota o alguna qüestió. Bé, nosaltres venim de la Facultat de Belles arts, i molta gent heu passat per ací. però… - Leo: Bé, però han passat per ací. I nosaltres en certa manera tenim molt poc bagatge. Estic d’acord amb el que deia Ricard, que una llarga trajectòria és important per professió, per a poder jutjar. Llavors, en el nostre cas som uns alevins en aquesta qüestió. I treballem a més en una falla en la qual treballem allí perquè ens deixaven fer el que volíem. Quan ens han deixat de deixar-nos fer el que volíem, hem deixat de fer falles. com comencem… - Leo: Crec que aquesta gent…

ha donat temps a presentar un nota que ha assajat El club de la comèdia molt bé. Ha estat genial,

165

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

- Leo: Res, espera, que acabaré de dir això.

Leo Gómez i Jaume Chornet Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

club de les històries

b6}

c6}

tu em contestes, val? - Leo: No, que vull dir una cosa de volia dir de debò és que, nosaltres l’única cosa que hem pretés en aquest temps, que ens hem acostat les, almenys des del punt de vista acadèmic, que sempre han sigut menyspreades, i la gent que ha eixit de l’armari dient «bo, a mi m’agraden les falles» ha perdut un poc aquesta vergonya. I bo, estem intentant-ho i crec que hem fet passos cap avant, llavors

que, com Manuel Hernández, que supose que coneixeu tots, fa poc va fer un article, us comente una entrevista que ell feia, i deia que hi ha una època postCovid, i jo crec que passaran moltes coses a partir d’ara, perquè la gent està amb moltes ganes de fer una cosa diferent. Aquest és un punt i a part, o punt i seguit, com vulguem cridar-ho. Es notarà d’alguna manera, s’ha de notar. I llavors… M’ha agradat el que has dit que no hi ha cap falla que siga igual, però jo us proposaria: per què no fem, tots els que estem ací, la mateixa falla l’any que ve? Fem un sorteig, la que més ens agrade, la que vulgueu, i tots fem la mateixa. què fa, a veure el jurat. - Leo: I, sí, perquè això dels jurats ja seria qüestió de tractar-ho en una sessió a part, no? Bé, perquè res, que el que hem

166

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 166]

la professió, o la vocació, perquè trobem gent que té una vocació. Mira, jo per exemple, no coneixia a Víctor Valero, però no t’ho crees, jo conec el teu treball des que dibuixaves en Marca Agmed. És a dir, a mi sempre m’han agradat els còmics, i sempre he llegit còmics. ens agrada la ceràmica. Ha de ser que a mi particularment m’agrada l’art popular, el popular, l’art que s’ha inventat el poble. I les falles és part d’aquesta invenció. Llavors jo us suplique, per favor, estic parlant molt de debò, que no perdeu el sentit de l’humor. Feu disseny, feu palitos, pegueunos com pegau, però per favor, nosaltres ja no ho farem perquè ens han rebentat, però vosaltres intenteu fer-ho amb sentit de l’humor, perquè en aquesta societat amb tant de soroll i tanta fúria, jo crec que fa falta un molt de sentit de l’humor. I les falles és una de les coses que jo crec que aportaven aquest sentit de l’humor que jo crec que falta en aquesta societat. Ara ja si vols parlem de…

- Leo: Ah, val. hem fet en les falles, com a parella artística, pense que ha sigut ocupar un terreny que igual no ens pertanyia però que ens interessava molt, des de l’humor, des de la investigació, des de nous materials, nous conceptes… Aportar una mirada més oberta al món de les falles, aquesta és la intenció. Però

Leo Gómez i Jaume Chornet Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 167]

d6}

pense que el més important que hem aconseguit és que l’Acadèmia, la Facultat de Belles arts, comence a respectar públicament a tots els que sou ací. Pense que hem posat ací molt

huitanta i alguna cosa en la Facultat de Belles arts havia de dir… havia de mentir: «No no, a mi les falles no m’agrada. A mi

f6}

nos? - Leo: Perquè no tenien diners. I llavors van dir: «Que ho facen els artistes, que viuen de l’aire». Llavors veurem si en la Facultat de Belles arts hi havia algú entusiasta. I llavors, amb molt poquets diners, molt poquets diners, van vindre a encarregar-nos la falla infantil del primer any. eh? - Leo: No ens van preguntar amb

cinquanta anys que he sigut faller, - Leo: «La infantil per a vosaltres». I ara ens tiraran també de més llocs, però bo, això està per arribar encara. Però hem aconseguit que els que sou ací, i sobretot tots els estudiants que estan en la facultat, no s’avergonyisquen i hagen d’ocultar el fet que tinguen algun vincle social, estètic, formal amb el món de les falles, i això ha sigut un respecte que no té més d’una dècada. Hem tingut el suport del Departament de Cultura i de la Facultat, però amb molt de recel. En aquest moment, la gent ja es guarda molt, almenys, públicament, de parlar amb un cert aspecte així molt despectiu cap al tema de les falles. sigut la màxima aportació. Però, no obstant això, hem vingut a parlar de la nostra falla. - Leo: Sí. comencem amb la falla. Per què va vindre la falla, la comissió de la falla de la Universitat, a buscar-

167

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

pressupostos més o menys de quaranta mil euros a, aquell any, cinc mil. I aquesta dècada hem estat jugant amb pressupost de quatre, cinc, sis mil euros per a la falla gran i mil per a la xicoteta. - Leo: Llavors, què és el que passa? que està malalta, llavors, amb molt pocs diners que li dones, ell et fa una catedral, llavors clar, havíem de fer qualsevol cosa. A més, ens deien… igual, és igual. - Leo: I no hem fet qualsevol cosa, ens hem deixat la pell. Llavors, la nostra falla, en agraïment, perquè ens ha donat la puntada, perquè clar, han dit: «Aquests ens estan tocant els collons». Per què? Perdó. Perquè diem coses a les quals no estan acostumats. pensa que hem vingut ací perquè quan Sebas ens va dir «Vindrà

Leo Gómez i Jaume Chornet Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C g6}

club de les històries

absolutament tots, són enemics. Tots, en aquesta dècada, tots ens han guanyat. I després ací venen, ixen i diuen: «No, a mi els premis no ens interessen». Però després bé que tots, tots, absolutament tots els que són ací ens han guanyat. T’adones que mai hem guanyat, ni tu, ni jo, ni els dos junts? - Leo: Ah, bo, per cert, faig una cosa i acabem ja. Acabem ja, no? - Leo: Volia dir-te… Tinc en el meu despatx el premi que li han donat a Miguel Hache enguany. Ho sortejarem en aquests moments. Ens repartirem… Supose que estaràs… no t’importarà, no? el dia del repartiment, es va equivocar i ens el va donar. - Leo: Llavors, això dels premis és crec que la gent que vol llibertat aquestes coses. Pense jo, eh? No ho sé. Potser és desmotivant per a molts de vosaltres que diguem això, però jo crec que, a aquestes altures, que estiguem fent un desistiment dels nostres drets i de les nostres obligacions com a artistes, perquè quatre senyors que no sé ni qui són, indocumentats, vengen i em diguen «Vosaltres és que no sabeu fer falles», ens diuen. caminen. - Leo: Ens diuen que no sabem fer falles. I dius… Perquè llavors, això que hem fet què és? ens han dit? Això no és una falla, és que no sabeu fer falles.

168

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

h6}

[BS · 168]

- Leo: Ens han dit «merdosos»! veritat és que ens ha costat el coll, quasi. És que en l’última falla cremem a l’equip rectoral de la Universitat Politècnica vestits del Ku Klux Klan. I com que no va agradar molt en la institució. portaven màscares, no se sabia qui eren. parlant de la universitat, compte l’anècdota de quan arriba el rector la vespra de la falla, i la fallera major li diu: «Mira el que posa en la teua cadira!», que jo ja havia anat abans a donar-li la volta. - Leo: Les falleres majors aquelles estaven pagades per l’enemic. I llavors em va donar una explicació del que era la falla, que jo mai en la vida havia pensat que havíem fet aquella monstruositat, perquè m’estava explicant més o menys que la gent entra dins d’una espècie de catedral (per cert, el rector es diu Capella i era una capella, allò). eleccions van ser a posteriori, però bo, és que ens anticipem, també. Ací la infantil es deia «Trobades en la tercera fase», per exemple, i era la falla del vint, eh? Perdó, t’he tallat amb això de la capella. La visita del rector. - Leo: El que la fallera major estava intentant dir-me era tot el dolent que tenia la falla, totes les interpretacions pitjors que es podien traure d’aquell muntatge que vam fer, i llavors el rector, per a mostrar que era un bon polític i tenia cintura, es va fer una foto

Leo Gómez i Jaume Chornet Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 169]

i6}

amb el seu jo. - Leo: Amb si mateix. Llavors vam dir: «Estupend, ja és clar que no fem més falles». comitiva rectoral («el dia abans se’ns havia avisat que demà ve el anar la comitiva no vam posar cartells, els cartells els vam posar el dia dèsset; bo, el dèsset no, ara amb el canvi de data, seria el dia sis o set o huit de setembre, no? Bé, doncs als l’endemà passat de les falles ja vam posar els cartells de les falles. - Leo: Que no els havies d’haver posat, perquè per a què? eren com un poc… - Leo: No sé, incòmodes. visita, només hi havia un cartell al·lusiu directe que no es podia llevar. Estava el rector assegut, vestit del Ku Klux Klan, fent-se un de director de cinema. I en la tela I clar, com jo sabia que venia el rector, vaig anar abans a canviar, a doblegar la tela i posar-la cap a dins perquè no es poguera llegir. Clar, la fallera major… - Leo: Però es transparentava. que eres tu». I jo no sabia on posarme.

j6}

El bo és que es va cremar l’equip rectoral abans que jo, vaig ser l’últims a cremar-se. Et recordes? - Leo: Sí. Et vas cremar una miqueta abans que jo. - Leo: Sí, l’any passat, em vaig cremar. Però bo, tenim moltíssimes menys anècdotes que vosaltres perquè porteu una llarga trajectòria i nosaltres no hem fet més que que, en qualsevol altra comissió, no podríem haver fet les coses que hem fet, perquè nosaltres sempre hem pensat: «Què els fotrà més, això o allò?». Perquè farem això, no? estem… - Leo: Ha sigut, hem rigut molt, això sí, ens ho hem passat bomba. Hem guanyat de diners! - Leo: Bé, jo no sé els altres, els que sou ací presents, però nosaltres ja ens retirarem perquè tenim estalvis. competir. - Leo: Estem molt satisfets que ens estigueu escoltant, que considereu que som part del vostre gremi, perquè estem molt orgullosos de pertànyer a ell. Així que, jo crec que ho podem deixar ací, no? continueu fent falles, que és el

rectoral… També ens cremem els dos en la falla, perquè ja estàvem anticipant-nos a tot el que venia, ens immolem. La falla es deia «Moles o t’immoles», ens immolem.

169

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

- Leo: Ànim.

Leo Gómez i Jaume Chornet Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C 7}

club de les històries

Gio Artcolor Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021

igual vaig fent... pim pam, castellà català, Bo, valencià, en el que puga. Ai, ai... Igual castellà, igual castellà. - Públic: Ací pots dir-ho. - Gio: Bé, a mi em van avisar amb més temps que a vosaltres, però com si hagueren avisat anit. A mi em sembla que jo vinc ací a pèl, tampoc sense entendre molt bé

a7}

[BS · 170]

mi entendre. Estic d’acord, no sé qui de tots vosaltres ho ha dit, el tema dels esbossos de falles especials. Bé, jo soc de com menys, millor, perquè a vegades crec que es peca d’excés, en si no en totes. Perquè nosaltres fem molta faena, durant tot l’any. nostres peces, a cadascuna d’elles indiferentment del temps que es puguen exposar en el conjunt el mateix temps. I hi ha vegades s’aprecien. Això, bo, en escoltar-

anècdotes. Bé, la meua anècdota és que jo venia de Barcelona, directament em vaig enamorar de les falles, i em vaig vindre a provar sort, com una boja. I bo, gràcies a una sèrie d’angelets que han de rondar per allà, i algun per ací també, perquè em vaig poder introduir en aquest meravellós món, que era per a mi les falles. I hui dia, bo, el meu concepte de les falles és molt diferent al de llavors. - Públic: Pitjor? - Gio: Pitjor? Diferent. Ho deixarem la cosa aquella de les falles… A mi em van explicar que les falles eren art efímer. Tu plasmaves alguna cosa que volies cremar, que no valia, que no servia, que volies deixar arrere, per a deixar cabuda el nou, no? Perquè llavors jo, tota emocionada amb aquesta idea romàntica («jo cremaré coses lletges»). Coses lletges, mentida tot, perquè els infantils… Tots cremem coses massa boniques, a

170

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

perquè jo crec que puc posar les hui que, sota la meua perspectiva, crec que pose massa. Posant poc crec que pose massa. Perquè crec que ací tots els que estem asseguts en aquestes taules, i que hem eixit ací a parlar, i si ve algú darrere de mi també, moments per aquesta passió, que és una droga, que és un càncer, que és un tot. És un tot. que em vaig arriscar bastant venint ací a provar sort, i m’he cremat porte cinc o sis anys fent falles, i la veritat és que he arribat al meu topall que no puc més. M’encanta el meu treball, tinc una passió… Estic enamoradíssima del meu treball, però tinc una relació súper tòxica amb ell. Llavors jo no vull parelles tòxiques, perquè tampoc vull el meu treball tòxic. Llavors jo no sé quin replantejament s’està gestant

Gio Artcolor Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 171]

b7}

realment de com canviaran les falles a partir d’ara, però jo crec que haurien de canviar molt perquè jo

sincerament, mai he treballat sota la premissa dels premis, em sembla que… El meu segon any, que em vaig tornar com a boja, em van dir «Una de falla especial de poble». I vaig dir: «Vinga! Ací que vaig!» Ací que vaig amb un anyet que havia fet una falla amb un pressupost de 2300 euros en un any sencer i quasi em faltaven dies. I vaig dir: «Res, perquè jo em tire ací a la babalà». Crec que va ser l’únic any que vaig treballar sota la premissa una mica de cal guanyar, encara que la comissió, tot cal dir-ho, mai em va pressionar per a guanyar, però si que hi havia com la sensació aquesta que calia marcar diferència, no? Ací jo crec que no vaig gaudir tampoc en excés d’aquella falla. També se’m juntament amb alguns problemes personals bastant importants que tampoc em van fer

vaig jugar amb foc, em vaig cremar i em vaig recremar, però bo, com que no… Vaig eixir airosa, d’alguna manera, i ací seguisc. Ací seguisc i no sé el temps que seguiré. I no sé, jo crec que si que hi ha comissions diferents. de treballar amb comissions que sempre m’han deixat fer el que he volgut. He intentat sempre (jo faig infantils), i intente sempre fer coses, fer falles, que facen que els xiquets siguen millors adults

171

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

c7}

del que som nosaltres, perquè considere que som una societat que ens queda molt a aprendre per a realment ser com deuríem. I toque temes delicats des de fa bastant, des de fa com uns tres anyets, gràcies a que una persona que ronda per ací em va insistir, va insistir a fer, no sé si tots la coneixeu, la famosa pastera amb els tres xiquets. A partir d’ací les meues falles es van fer un lloc, i he parlat de moltes coses. En aquest any, les que havien de ser del vint que han sigut del ha parlat de relacions familiars heterosexuals, interracials, una miqueta també el normalitzar el que és la nostra societat, perquè qual hauria d’estar normalitzat anti etiquetes… i crec que hauria de tindre cabuda per a tot. L’art… les falles són art, i l’art evoluciona. Llavors, això d’experimentals, no experimentals… jo crec que l’art és art, ja està, i cadascun l’expressa com vol. puc ser la menys experimental, si voleu posar l’etiqueta d’experimental, i la que menys s’arrisca, perquè tinc una línia, crec jo, bastant normalita i bastant comercial. Encara que ell m’està mirant amb els ulls així, jo crec que sí. Però clar, jo tampoc entenc molt, ja dic que porte… perquè no soc d’ací, no m’he embolicat amb la cosa aquesta de la falla de tradició. A mi la falla de tradició em fa olor

Gio Artcolor Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C d7}

club de les històries

perquè crec que es poden donar missatges millors, ja no sols les mamelles grosses de la senyora de tal, o el Salva’m de torn, sinó

a8}

[BS · 172]

problemes heu tingut. Em sembla molt més interessant donar-nos veu a històries personals i a com ens sentim amb el nostre propi treball, perquè dediquem moltíssim

això seria una cosa a canviar en les falles, la temàtica, també. Sobretot de les majors, que crec que sempre acaben molt en política, molt en tal, i crec que falta un poc més de crítica social més potent. Hi ha artistes que la fan, però crec que hauria de ser més evident.

impossible no diferenciar-lo de la nostra vida personal, íntima, a la nostra vida dins del taller, perquè passem moltíssim més temps dins del taller que potser, segurament, compartint la nostra vida emocional amb els nostres sers estimats.

més explicar-vos. No sé si teniu alguna pregunta, precs i preguntes, aquestes coses que es fan després d’aquestes coses. I ja està, aquesta seria la meua aportació, el vindre’m des de Barcelona, l’arriscarme, jugar amb foc, cremar-me i ressorgir i ara estar més cremada que la pipa d’un indi.

Llavors aquesta relació és impossible de… arriba un punt que és molt difícil separar el que fem i no prendre’ns-ho personalment amb el nostre treball. I, bo, no sé que dir. Cadascun, una miqueta el que heu aportat, perquè

Miguel Hache Document transcrit del Club de les Històries de 27 d’octubre de 2021

impossible que em compares amb El Xispa, però bo, això què és? Ni de conya. Anem, però vosaltres no deixeu de fer falles. Heu aportat… i no porteu tan poc temps, què són, deu anys? És molt, està bé, deu anys, no? És a dir, ja podeu parlar amb propietat.

- Miguel: Hola, bona nit. Bé, primer moltíssimes gràcies per vindre.

- Públic: Tu veuràs, tu veuràs.

Em sent afalagat per vosaltres i per vindre, contar i compartir totes les vostres històries. La veritat és que em sembla super interessant que es facen aquest tipus de propostes fora de comptar de què anirà la falla de l’any que ve, què penseu de, no sé, de com us han afectat les pluges enguany o quins

jo sempre t’ho dic, si no ara ho faig

172

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

amb tu. És veritat que tu t’has emportat moltíssimes més hòsties que jo, perquè tu has estat més davant que jo al tren. Has estat, si no al capdavant, ací has estat, i jo he estat com potser en la meitat, i els que venen darrere, doncs bo,

Miguel Hache Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

[BS · 173]

b8}

hem fet una miqueta de camí, i ens hem menjat hòsties però no tantes com tu, segurament.

inauguració de projectes, enhorabona. I bo, hi ha hagut gent que… A qui em deixe? Bé, Gio, que clar, escola Miguel Hache, mare meua. Que bo, és veritat que des del meu taller han eixit tres o quatre persones que algunes esteu ací, tenen el seu buit, i la majoria, estic orgullós de dir, que la majoria són dones; estàs tu, està Reyes, que no ha volgut parlar, però està per ací també, que va ser molt bonic. I després també amb els germans García, que no són ací, no són dones però bo, estan ahí, tenen el seu buit. I aixi doncs sí, he ensenyat a… No he creat escola, jo crec que és massa gran, dir que he creat escola, però bo, he aportat al fet que gent que no tenia experiència puga tindre el seu propi taller. Bé, perquè què dir… Bo, i Latorre, no et vull deixar tampoc, perdona’m, que estic un poc nerviós. Va ser molt bonic l’any que compartim. La veritat és que aquesta evolució, a la qual també amb una estètica que no, bo, jo en principi tampoc m’ho plantejava, però sí que sabia que volia fer falles i doncs que era ací. I m’he sentit has dit que a poc a poc has anat evolucionant i contant que vau trobar el vostre camí. I bo, per a mi,

173

27.10.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

c8}

jo tinc aquest record de falles que vau fer en els 90, perquè jo tenia, potser deu anys, dotze, no sé, i les tinc ací com a història de les falles.

per exemple, això de l’any 97 que tu et vas presentar en la història aquesta de les maquetes de Nou Centre, aquell any crec que juraria que estava també en maquetes (no eren experimentals, però sí que era concurs de maquetes), i per a mi, jo recorde que, segur que alguna imitació de la vostra falla aquella maqueta vaig fer, perquè m’agradaven molt.

poc de l’any següent. I a més ací, un poc, és una xicoteta pista de… perquè és veritat que volíem obrir boca del que seran els projectes per al 2022, i tenim ací una xicoteta pista. Sabeu que, bo, a mi tampoc m’agrada comentar molt el que faré; bo, a mi, casualment, tampoc. Doncs bo, ací estan i els obrirem. I ja està, perquè… Moltíssimes gràcies per vindre a tots els que sou ací, per compartir, i em sent super afalagat. Bé, també dir que Ana i Giovanni em semblava molt important que foren ací i no han pogut vindre, però els excuse i per a mi… Moltíssimes gràcies, de nou, i obrim. Segur que us semblarà super rar, però quan vegeu la falla direu: «Ah, val! Era això! Era això, era això».

Miguel Hache Club de les Històries Document transcrit 27 d’octubre de 2021

C 9}

club de les històries

Estefania de Julio Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021 Bona nit a totes i a tots, estic ací per a contar que jo, efectivament, em vaig cremar. Em vaig cremar, però a més, socarrada. Però no precisament per jugar, perquè amb les coses serioses no es juga. I menys amb alguna cosa que, sota el meu punt de vista, és una lluita feminista molt important, igual que altres tantes. I encara que alguns

sempre vaig mostrar les meues cartes, de manera honesta i sent

a9}

[BS · 174]

representants, les que haurien de ser l’espill on mirar-se milers de falleres. I aquella seria la meua meta, anava a posar tota la meua obstinació en aconseguir-lo. Però potser per la nostra joventut, per ser d’una altra generació o simplement per les ganes i la il·lusió de veure com es podien canviar les coses, no ens vam

anaven a transigir, sense més. I així arriba el dia 1 d’octubre de 2017, el meu primer acte vestida de valenciana. Mitja Espanya pendent del que passava amb unes urnes de cartó i l’altra mitjana amb el que jo els rumors que tants mesos arrere s’escoltaven per la casa: Estefanía

en la Fira d’Abril de Micaela, quan de sobte rep la telefonada de Pere Fuset, m’acabe d’un glop la camamil·la, i allà que vaig un poc marejada encara amb la curiositat de saber què m’anava a proposar. «He pensat que sigues la vicepresidenta de protocol», i en aquell mateix moment, li vaig dir que per molta vicepresidenta que m’oferira, no em posaria cert sense posar-m’ho i la meua postura no anava a canviar. «Bé, bo, ja veurem». Per a mi l’important era el treball que jo anava a exercir en protocol en valor la nostra indumentària, sent rigorosos amb la història i d’acord amb les nostres màximes

174

Estefania de Julio Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

Fallera. Tota una declaració d’intencions, de com trencar estereotips i donar normalitat al que milers d’homes havien fet anys arrere sense cap mena de renou ni canvi en el reglament faller, utilitzant la insígnia com a únic distintiu, igual que la resta de vicepresidents masculins.

Central Fallera bé que te la vas posar, eh?». Van arribar a buscarme en fotos per a rebatre’m. Sí, clar que me la vaig posar. El dia que assistisca a una cort amb homes i ells no porten cap distintiu, llavors, entendreu la diferència. No m’agrada com a complement, no, la veig horrorosa, però el que menys

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 175]

b9}

m’agrada de tot això és que ens distingisca.

c9}

(Perdó, m’he perdut) …que ens dirigisca, que ens marque pel simple fet de ser dones, sense donar-li sentit per al que de veritat estem ací: per a treballar en pro de les falles. Però tot el contrari a la realitat, en cada acte en el qual apareixia sense banda, més assetjament i enderrocament per part d’algunes companyes de la directiva, que van arribar a dirme amb aquestes paraules: «Però

una certa ciutadana no superara allò que «ser fallera és la millor extraescolar», em va cremar. Em va cremar tant que era la Fallera. I, una vegada passades les falles, vaig renunciar a continuar. I vaig tornar amb el cap ben alt a la meua comissió, amb la certesa que havia sigut lleial als meus principis,

burca».

un dia van decidir no posar-se la banda més, així, sense més, com havien fet ells amb el faixí i ningú s’havia adonat ni els havia demanat explicacions. Perquè cal no oblidar

Crítiques en cada ple, recollida de per part d’una delegada de sector. Per contra, el suport de moltes falleres del carrer, que per xarxes socials em comptaven les seues experiències en les comissions, em demanaven consell i m’enviaven missatges d’ànim. També la implicació d’algunes companyes de protocol disposades a no posar-lila, perquè pensaven igual que jo i estaven en la lluita. O el suport de Ramón Estellés (secretari general

els drets fonamentals d’igualtat i de no-discriminació per gènere brillen per la seua absència. Tot això, afegit

10}

Vicente Llàcer Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021 Bona vesprada. Sóc Vicent i sóc el faller major de 2022 de la falla Barri d’Onda de Borriana.

m’abrigallaven quan més atacada em sentia. Finalment, la denúncia dels delegats de sector va agafar tràmit i vaig buscar assessorament en un bufet d’advocats, on no donaven crèdit a l’univers paral·lel que viu Fallera i, per tant, el món faller, on

175

Estefania de Julio Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

la meua família no els agradava res. Aleshores, no hi havia cap cosa a fer. Quan vaig tindre una xicoteta oportunitat va ser quan la meua cosina es va presentar a regina fallera de Borriana. Les paraules de boca de mon pare: «Si la teua cosina ix, tu seràs faller,

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C a10}

club de les històries

no t’apures». ¿Què va passar? No va eixir. Em vaig quedar amb les ganes a les mans.

[BS · 176]

b10}

major de 2020-2021 i jo no sabia per on anaven els tirs. Dins de mi pensava: «Aquesta xica, què està

Res, així que va passar el temps i anys, vaig poder entrar a la falla, a la comissió, que em van acceptar, i des de fa temps portàvem la idea de «vinga, va, anem allà, jo de faller

del meu voltant: «A veure si l’any passa i eres faller major». Era com si es quedara allà dalt, com que no era la meua oportunitat. Així que passava el temps i no passava res. De sobte un dia em diuen: «Eh, tal dia anem a dinar». «D’acord, sí. Què fem?». «Res, anem a dinar, anem una estoneta de festa i si no tenim ambient anem al Pa i Porta». I dic: «D’acord, perfecte, anem al Pa i Porta, que no tinc cap problema. Lliure tot el dia, l’endemà treballe, però no passa res». Així que va passar el dia, vam anar a dinar i vam fer la festa. Vam acabar malament, perquè jo damunt a ma mare li vaig dir: «Mamà, no sabia què posar-me, així que em vaig posar borratxo». Total, passa tota la vesprada i anem al Pa i Porta i allí tots assentats i jo deia: «Per a ser el Pa i Porta després de pandèmia hi ha molta gent. Una, dues, tres, quatre taules separades de persones. Alguna cosa passa ací, no és normal». Una fallera parlant per telèfon i l’altra esperant que l’altra fallera entrara. Entra, sense sopar res la

176

Vicente Llàcer Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

major i trauen una banda d’un calaix, d’una caixeta i s’agenollen les dos i em diuen: «Vols ser el no donava crèdit a què estava passant, perquè pensava que era tot una broma, així que l’únic que podia fer era riure i amagar-me en el meu colze. Elles dient: «Però això és un sí o és un no?». I jo: «A mi si em deixen, clar que sí». Em diuen: «Has de decidir-ho tu». I dic: «Home, puix sí, sí». Total que tiren confetis, tiren una no?». No era broma, no. M’havia cremat, sense consultar-ho a casa, sense dir-ho a ningú. Havia dit que sí i havia acceptat. Res, després d’això, per part de tota la gent de la comissió, l’enhorabona per part dels presidents, per part de les falleres, i les falleres que havien dit, les falleres majors d’anys anteriors, que serien de la cort si jo arribaria algun dia a ser faller major, que serien falleres, el primer que faig: «Vosaltres sou falleres, no?». Les respostes d’algunes: «No sé, així i tot, intentaré que sí». a fer el MIR, així i tot, sí. Si puc acompanyar-te, el que siga, allí estaré. No passa res, allí estaré». cort formada.

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 177]

c10}

Això va ser divendres i el diumenge rep el primer WhatsApp de la presidenta de la falla: «Vicent, em demanen el teu número des d’À Punt, què faig? El passe?». Dic jo: «Mare meua, no sé. Sí, passa-ho, no

a11}

posició, més d’una vegada, estem a risc de cremar-nos, a vegades perquè ens posem nosaltres en aquesta posició i altres vegades perquè ens apunten amb una torxa directament i no ens queda una altra que cremar-nos.

és d’ací de Borriana». D’acord. La primera entrevista. Després d’eixa, seguidament, El Periòdic. Més tard Mediterrani. De sobte em vaig veure cada setmana dia: «No sé què està passant ací». Puix sí, estava arribant el dia de ser faller major. Clar, al ser dels primers, supose que Víctor també ho sabrà, se li està donant molt de bombo. Ho entenc, però també vull que es gaste per a normalitzar aquestes coses, que tots tinguem les mateixes oportunitats. I res, eixa va ser la meua manera de cremarprogramar la setmana passada i ja anem avant amb les falles 2022. Moltes gràcies. Marina Civera Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021

11}

com una presentadora de la tele i tot. Com aquest és el club de les històries, jo m’he apuntat diverses històries. Un any de fallera major dona per a molt i en la nostra

177

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

que poden ser algunes de major rellevància, altres més xicotetes, situacions potser menys importants, però que alhora han marcat cremades en la meua història i en la meua experiència com a fallera major. Una d’elles, de les més senzilles, és una cosa molt principal d’una fallera major que és la indumentària. A l’hora de vestir se’ns obri una gran gamma de possibilitats, perquè de sobte som falleres majors i hi ha gent que ens vol vestir, hi ha gent que ens vol regalar vestits, tu tens els teus propis vestits, tothom vol opinar, tothom vol aconsellar-te. Com jo ho vaig viure, també va ser una època de molt de canvi com ha apuntat Estefanía, en el qual s’havia incorporat unes certes tradicions noves en les corts d’honor que història de València, uns canvis que jo vaig haver de viure perquè se’m van imposar com a protocol i moltes d’elles les compartia i estava d’acord. Llavors ací, vulgues o no, el que no decideixes respecte a la indumentària de fallera major, et

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C b11}

club de les històries

si la mantilla ha de ser així, que si el XVIII el volem portar amb tres i després amb un. Moltes de les opinions que ens arriben quan ens exposem d’aquesta manera a un càrrec públic com el de fallera major de València. Després, també a l’hora de vestir, que si una fallera mai porta perles i tu portes perles. Ací tu estàs penant: «Veus al mercat de Colón i mira a dalt, en els rajoletes, que veuràs el quadre antic representat ací que porten perles les falleres». en els quals no et vols cremar, perquè tu vols respectar l’opinió de

representada en el càrrec. Després, una altra de les històries en les quals, en relació a això, quasi em vaig cremar va ser en el viatge a Grècia que vam fer amb el Levante, tant Sara Larrazábal com jo, en el que tradicionalment es fa amb l’espolí de fallera major de València i vam tindre un debat en el que vam dir: «Què passa si el portem en la maleta i es perd l’espolí de fallera major? Qui el cobreix? Qui paga això? Té segur? Ens ho cobreix Levante? Ens ho cobreix l’Ajuntament? Què passa si arriba a ocórrer aquest incident?» Llavors, ací vam estar a punt de cremar-nos decidint què féiem, si anàvem amb té un valor considerable de diners. Llavors, havíem de prendre aquesta decisió per a dir si ens anàvem a arriscar a cremar-nos o no en aquesta situació.

178

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

c11}

[BS · 178]

Finalment, decidim ser previngudes i no els portàrem. Vam ser, dels últims 3 o 4 anys, les primeres en no portar l’espolí al reportatge, però jo crec que era el destí perquè quan vam ser a Grècia, un dels dies que vam estar en l’Acròpoli d’Atenes, ens donava pluja, un mal dia, i ens és una muntanya que vas escalant, i anàvem de falleres amb botes de carrer, amb… Una aventura. Molt divertida, però estant en l’Acròpoli es va posar no sols a ploure, sinó a pedregar-nos. Estàvem de valencianes, en un altre país, sense les nostres famílies, amb vestits —que gràcies a Déu no eren els de tal manera de la humitat, de l’aigua… Va ser una experiència divertida, perquè qui viu què et pedregue de fallera en l’Acròpoli d’Atenes, doncs ningú. Els vestits els vam haver de tapar amb els propis vestits, es van arrugar i això què va implicar? En tornar a València, va implicar que el meu indumentarista em vera, quasi es posara a plorar, em diguera: «Aquest vestit no té solució». Vam haver de demanar a Català que ens fera tela nova, ens traguera diversos metres, ens canviara la falda sencera i, clar, això amb l’espolí no hauria sigut possible. No hauria existit això. Llavors, ací vam estar a punt de cremar-nos. Així i tot ens cremem, però vam poder posar una solució intermèdia.

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 179]

d11}

e11}

Després, respecte a l’espolí, una altra història va ser que jo vaig tindre la meravellosa idea, que portava pensant des que vaig eixir, de regalar un tros de l’espolí a les meues xiques de la cort d’honor. Em feia molta il·lusió que elles, que no anaven a disposar d’un vestit així, tingueren el seu xicotet trosset de record. Em recorde d’estar enfront del tall d’espolí, a casa, amb tisores, amb la gota caient. «No ho faig». La meua mare: «No ho faces». «És que m’abelleix molt». «I si et fa falta després?». La meua mare, quasi literalment, dient-me «et cremaràs, et cremaràs tallant aquest vestit». I em recorde que vaig cridar al meu indumentarista, vaig telefonar Cervera, i li vaig dir: «Aquest retall que m’has donat, què puc fer amb ell?». «Res,

Perquè es quede en un calaix… I recorde tallar bé amb tisores tots els trossos. Mesurar-ho quaranta vegades, no atrevir-me. Ho torne a ho vaig tallar i, la setmana prèvia a l’exaltació, els vaig convidar a casa i els vaig entregar els seus quadres. I recorde la sensació de felicitat de totes elles, de jo fer-les partícips d’aquest privilegi de tindre el vestit, de pensar: «I si ja no són amigues? Imagina’t. I si deixem de ser amigues? I si passa alguna cosa durant l’any, ens enfadem… i us estic regalant el meu espolí?». Podria cremar-me molt, podria

179

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

haver-me cremat per tindre aquella iniciativa.

perquè em va encantar veure la seua reacció, em va encantar el simbolisme d’aquella acció, em va encantar que hui dia som amigues, que el tenen a la seua casa i que sempre s’en recorden de mi i de la nostra experiència juntes. Llavors jo crec que em vaig cremar un poc perquè vaig perdre un tros d’espolí, però és una cremada que dona gust, que no fa mal, que ha quedat bé. Després, una que potser sí que és una mica més rellevant va ser la meua història de la Crida. Aquella setmana nosaltres vam anar a Fitur, ens en vam anar a Madrid. Feia molt de fred. Vam anar amb tren. Vam estar pel carrer canviant de seus en Fitur, per a conéixer i visitar diferents llocs, diferents ciutats, països, etc., que estan ací anunciant-se. Recorde que em vaig refredar molt, vaig agafar molt de fred i allí tota la gent demana fotos, perquè la gent no sap qui eres, no sap què eres, perquè portes el que portes. Què portes? És una perruca? Si és de veritat… Llavors, la gent demanava jo sempre vaig tindre clar és que mai, mentre jo fora fallera major, amb algú. Clar, ningú t’ha fet una foto, ni jo mateixa, tapada… No estàs lluint ni de valenciana ni del que representàvem. Llavors, jo recorde fer-me fotos amb tot

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C f11}

club de les històries

Madrid i tota la gent representant de tots els països, amb la frescor. Vaig tornar de Fitur un poquet constipada, amb fred i malalta. Aquell cap de setmana era la Gala Fallera, que són l’endemà passat. mig malalta, estava prenent-me un xarop de la tos. Tothom volia que m’anara a descansar i jo no em volia anar, volia estar amb els fallers, m’eixia del VIP. «Marina, per favor, descansa una estona». Però és l’únic moment en el qual hi ha tants fallers de veritat a l’abast, tan a peu, sense protocols, sense estar en una bambolla de cristall. Record estar amb la gent, ballant, meitat per a prendre’m el xarop de la tos. I recorde estar en un cantó, davant del bany, i que em donaren el típic gotet de xarop xicotiu amb les mesures i amagar-me, la gent esperant, i prendre’m el xarop i la gent: «Eh!». Súper a dalt, pensant que m’estava prenent uns xopets. «Eh, la fallera major!».

De sobte em vaig cremar. Em vaig cremar en Fitur…, perquè el dissabte al matí quan vaig despertar no tenia veu. El dissabte era la vespra de la Crida i, literal, no podia parlar i, clar, aquell dia ja la Crida, …, no ho podré fer, que ridícul, mare meua… Clar, què passa? Aquell cap de setmana no és tranquil. Després vaig tindre tot el dissabte d’actes, el diumenge

180

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

g11}

[BS · 180]

la Despertà. La gent: «Molta sort, molt d’ànim!». I jo… «Estàs sense veu, quin desastre, què fem?». Em cremaré bé amb aquesta. Directament contractem una xica de la cort de la meua germana que era cantant i que sabia moltes coses de la veu. «Et donaré unes pastilles de corticoide i tal». I jo: «Mare meua… El meu secret…», un desastre. «Te l’has de prendre dues hores abans i després just abans d’anar», uns tripijocs, mare meua… Perquè aquell dia, tots amb els

Vaig arribar a la Crida sense saber si podia parlar, sense saber si podria fer-la. Em vaig cremar, me la vaig jugar. Vaig jugar amb el foc prenent-me medicacions, fent el que podia i vaig arribar. Va eixir la veu. Vaig fer la Crida i en el propi himne, no sé si algú s’adonaria, si el veuria o no, qui el veja a posteriori el podrà comprovar, quan estem en l’himne, em vaig vindre jo a dalt i em vaig posar a cantar a ple pulmó, pensant que ja ho havia fet, ja estava, i se’m va ser la veu, em va donar un atac de tos i isc en tot l’himne tossint, no podia, m’agarra als dels meus costats. Que m’ofegue. Em van donar aigua i tothom: «Que emocionada està! Que emocionada, li han hagut de donar aigua i tot». I jo era que no podia ja ni… respirar. Llavors, aquell cap de setmana vaig jugar molt amb foc, em vaig cremar, però amb sort vaig ressorgir i vaig poder complir un poc amb la Crida que jo havia plantejat.

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 181]

h11}

Després, en una cosa un poc més informal, respecte a normes de protocol, com ha dit Estefanía, jo sempre considerava que les normes de protocol han de ser una cosa que millore els actes, que els ajude cap incident, al fet que se li done la solemnitat necessària a cada acte i res més; no ha de representar cap rigidesa, cap intolerància. En actes m’he saltat el protocol moltes vegades contra la voluntat d’algun vicepresident o d’algun acompanyant i no perquè ell era conscient que era millor complirlos, sinó per la pròpia mentalitat que cal fer les coses com ens diuen i no equivocar-nos, etc. I crec que els moments que més he gaudit han sigut els que m’he saltat el protocol. He pogut, en un escenari, girarrígidament i anar-me, m’he pogut desviar, acostar-me i saludar a una altra fallera major de València, que estava asseguda en representació vaig poder acostar i donar-li la mà, saludar-la i donar-li un poc aquella importància històrica que també té per a les falles, encara que siga el moment d’una altra cosa. Després, en mascletaes teníem un grup de fallers addictes a les mascletaes i… Ens acostàvem i ens donaven caramels. Després els i els donàvem a xiquets… Certs moments en els quals, per a molta gent, et cremes. Consideren que estàs jugant amb foc, però crec que engrandeixen el cor a la gent, que

181

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

i11}

ens fan a nosaltres també gaudir més de l’experiència de ser fallera major. Convéncer a la gent i que … repetidament i que crec que això és una cosa que he fet molt, que molta gent ho recorda amb molt d’afecte, me’l repeteixen constantment, que m’ho agraeix, i després supose que hi haurà gent que no estarà tan m’emporte del meu any i molts d’aquests moments han tingut a veure amb això. Després, una manera en la qual em van fer cremar-me va ser quan vaig ser a À Punt. Vaig ser a una entrevista i, a manera de sorpresa, van decidir traure’m el ukelele, perquè jo toque el ukelele a manera hobby. No sóc cap experta en música ni res. He après jo sola, amb Internet, com els xiquets de hui dia. Van decidir traure-ho. I vaig dir «Faré el ridícul. Mare meua, ara què toque». Potser portava quatre mesos que no tocava el ukelele, no em recorde de cap concorde, quin desastre i en directe. D’aquesta no isc. Em recordaran per això, com va passar amb «el caloret», ja en la seua vida és la xiqueta del caloret, perquè el mateix. Mare meua, d’ací no isc. Em van traure el ukelele i vaig tindre la gran sort que em va eixir

dos concordes i vaig dir: «Això…». i recorde que en el vídeo, perquè m’ho han dit molts amics, sembla que parares per vergonya de «ja no

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C j11}

club de les històries

cante més…», però era perquè no sabia seguir. Ara què anava? Quin canvi? Quina estrofa? Clar, per sort em deiem: «Què bé, què bé has tocat». I pensava: «Quin miracle». Perquè un altre dia que vaig ser i el van traure també, em van dir: «Toca un poc de Nadal» i amb tots.

nadalenca? «Mira, sí, toca…» i dic: «No sé». «Toquem alhora i no se’t sent quasi». «Bé, dis-me que concorde». «Sol, la, re, fa, el meu, un desastre… Quasi no tocava. Que quedar dissimulat. Llavors, en la primera vegada vaig jugar amb foc. Bé, em van fer jugar amb foc. No em vaig cremar, vaig eixir airosa. Però la segona… em vaig cremar, vaig dissimular la cremada i allí es va quedar. Després, els dos últims punts una mica més rellevants, considere. Un d’ells va ser la meua incorporació a les xarxes socials com a fallera major de València. Això va ser, encara que realment no ho vaig pensar més de dos segons, jo és una cosa que sempre hauria volgut veure en una fallera major. Hui dia seguim a moltíssimes persones en el seu dia a dia, en els seus punts de vista, parlen de la seua manera de viure la vida… i és una cosa que jo crec que haguera sigut sempre un afegit a l’experiència de fallera major de València, que no el que es veu darrere, perquè

182

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

k11}

[BS · 182]

sé que és molta faena i molt és privat, però sí que poder connectar a altres nivells amb un seguiment més diari, menys distanciat de la sempre amb les falleres majors, que han estat sempre un poc en aquella gàbia de cristall, gàbia daurada, en la qual la gent no podia entrar. Recorde que jo sempre vaig pensar «que bonic seria», mentre vivia els primers mesos, «que bonic seria poder tindre un Instagram de fallera major i que la gent puga veure el que jo vull publicar». Recorde pensar: «És que jo tinc una xarxa social en la qual vull posar coses, però no la vull saturar de coses falleres, perquè em segueixen amigues de tota la vida… i estaria bé tindre alguna cosa exclusivament de falles, gent que vulga veure, seguir…» i recorde que vaig dir: «M’ho obriré. Per què no?». El Papa Francisco té Instagram, per què no l’anava a tindre la fallera major de València? moltes ganes de compartir-ho, no? Llavors, ho vaig obrir. Recorde que ho vaig obrir. No volia que fora un Instagram de fallera major, ho vaig obrir amb el meu nom. Qui voldria que ho seguira, qui no, no hi havia cap problema. compartir fotos. Record que al principi em vaig cremar una mica perquè la gent pensava que era una fan. La gent pensava que era un compte parany, i les estaven perseguint molt en aquell moment. Llavors, directament m’escrivien:

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 183]

l11}

«El que estàs fent està fatal. No pots estar simulant que eres una altra persona». Li escrivia a la persona i li deia: «És que soc Marina Civera, m’he fet aquest compte». De seguida, clar: «Ho sent, de veritat, perdona’m». I jo: «No, si no passa res». Així diverses persones i jo pensant: «M’estic cremant. M’he cremat. Això, fatal».

una resposta positiva increïble. a seguir-ho. Moltíssima gent missatges de fora d’Espanya, d’altres ciutats d’Espanya, de gent valenciana, de gent que se sent valenciana en altres llocs. Va ser, la veritat, una experiència que agraïsc molt haver fet. Em vaig jo no vaig demanar permís i a la directiva va ser una mica xoc. Se’m va preguntar i vaig dir «Sí, ho he fet amb aquesta bona intenció».

persones lliures que optem a aquest cosa personal, que jo el fera. Però després també em vaig cremar perquè hui dia les xarxes socials, tots els sabem, tenen molts haters, hi ha molta gent que pot no estar d’acord amb el que fas i aquella part l’hem d’assumir. Llavors, també, hi ha comentaris com: «Aquesta xica no m’agrada res. No hauria d’haver eixit». Tu ho lliges i sents una certa

m11}

però és difícil també caure bé a tothom. Tots ho assumim des que naixem i només podem acceptar la gent que valora que fem tot el que podem, tot el que és a la nostra mà. Llavors, les xarxes va ser de les coses en les quals més me l’he jugada i que més he jugat amb foc. una cosa que valore molt i que hui dia encara mantinc i que em posa en contacte amb moltíssima gent i crec que he ajudat a molta gent, que no podria haver accedit a les falles si no, i que continuaré mantenint i que, per sort, es veu que va agradar. Consuelo es va fer la seua pròpia Central Fallera que, d’haver-ho jo proposat, m’ho hagueren denegat, ha acceptat la realitat de les xarxes socials i ha creat un compte a la fallera major de València. Llavors, com ha dit Sandra, a la qual jo conec com a fallera major, si vegen altres coses millors després i que unes certes persones puguen cedir o aprendre i que cresquem uns i afectem el creixement d’uns altres, perquè jo estic molt orgullosa. M’alegre molt d’haver jugat amb aquell foc, que jo crec que va eixir bé.

m’estic enrotllant més que cap.

tothom t’accepte, que tothom veja el

183

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C n11}

club de les històries

Públic No,no, ha, ha, ha Marina Civera minuts…». És el famós gest del 8M. en què tothom… particularment les dones, ens sentim un poc més secundades per la societat i és un dia en què també hi ha molta presència política als balcons, en els esdeveniments, etc. A més, el meu any era un any d’eleccions. Llavors, hi havia més encara. Llavors, hi havia molta premsa, molts fotògrafs, molta gent que vol recordar o donar la notícia d’aquell dia. Recorde que pujant al balcó hi havia uns certs accessoris morats, un ventall, mocadors, una certa cartelleria, uns certs accessoris que estaven a la nostra disposició. D’una manera molt innocent, realment, i molt espontània, em van donar un mocador morat i recorde que vaig pensar: «Vull portar-lo, però vaig de valenciana, no sé… Si fora com a persona, potser m’ho lligue al coll… Però no sé què fer, vaig de valenciana». Recorde que vaig dir: «Bé, ho aguantaré» i m’ho vaig enrotllar a la mà i ho vaig aguantar en una mà i així ho porte, però no li faig cap assassinat al vestit de valenciana. Recorde que me’l vaig posar, molt humil, molt tranquil·la i vaig veure els fotògrafs des de baix. De forma molt espontània, pensant en el dia

184

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

ñ11}

[BS · 184]

que era, recorde fer el puny perquè es vera que el portava. Llavors, volia al gest del puny famós i vaig fer el puny directament. «Mira, faig el puny directament, que té molt simbolisme. Mira, té sentit». Com que va eixir espontani i ho vaig pensar i vaig dir: «Sí, té molt sentit, val, fem el puny». Recorde que, en acabar la mascletà, en pujar al cotxe, a l’hora de me missatges, gent escrivint-me: «Que important el que has fet. No saps quina repercussió està tenint el que has fet». Què he fet? Que m’he cremat amb foc. No era conscient que seria per aquell gest. De fet, alguna cosa que a mi em va cridar l’atenció, que en el moment em va resultar molt trist, va ser que cridara l’atenció aquell gest. Vaig pensar: «Mare, que en 2019… De veritat és tan rellevant o és tan increïble que una dona de 24 anys, jove, que representa ara mateix a milers de dones valencianes falleres, siga una cosa extraordinària que tots els dies treballant, estudiant, defensant la meua postura davant milions de coses. Ací també és quan vaig veure el valor al fet que polítiques, les que siguen, mostrem aquesta visibilitat o reforcem uns certs arguments que a vegades poden semblar obviats, o a mi em va semblar, que era obvi tindre aquesta postura, no? Però adonarme que si que feia falta visibilitzar

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 185]

o11}

aquestes coses o donar veu en uns certs moments a uns certs conceptes, l’important que va ser. Més enllà del que jo pensara que seria. Potser hauria pensat a fer això i no hauria impactat tant, qui sap.

p11}

Crec que va ser el genuí del gest el que va fer denotar o adonar-me de la falta que feia. La falta que feia gestos com aquestos. És una cosa que m’ha perseguit des de llavors. Molta gent m’ho ha recordat. Gent que m’escrivia a través de la xarxa social. «No sabia l’important que és. Quin orgull que algú com tu,

Cada vegada hi ha més falleres, presidentes, hi ha més directives dones i aquest és el camí que porta la societat i aquest gest crec que representa a la societat, com el fan les nostres falles. Llavors, vaig jugar amb foc en moltíssimes coses, em vaig cremar en algunes, en unes altres no, però

sempre molt reprimida, molts com em sent representada per tu. Quin gust veure créixer a la meua d’un gest espontani i natural, obvi al meu cap, isca això, isca aquesta resposta, per a mi va ser extraordinari. És una cosa que, per sort, aquell record i aquell moment em seguirà, i orgullosa que em seguisca. Però, alhora, també em vaig cremar. Hi havia molta gent que no estava d’acord. Perquè la blanca. La fallera major no ha de crec que està molt allunyat de la política, està molt allunyat de

a la societat. La societat de hui dia està evolucionant, està adaptant-se als temps. El que podem veure al carrer i en la nostra gent, és el que es veurà en les falles. I el que es veu

185

Marina Civera Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

en la gent i el que som les dones hui dia és això, dones independents, que treballem, que busquem una societat igualitària i un gest com aquest simplement representa una realitat que les falles de hui dia també representen. Llavors, com a representant de les falles, crec

la pena, igual que l’any de fallera major i aquestes són les meues històries. Moltes gràcies. 12}

Víctor Belinchón Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021

perquè no es pot ser faller major però el reglament és inclusiu, o hauria de ser-ho, ho és en uns certs apartats i era la meua il·lusió des que em recorde que era faller i volia representar a la meua comissió. I ací estic. Estic jugant amb foc, jugant amb molt de foc, però portava la jaqueta de bomber i la veritat és que ací estic. No em cremaré. Bàsicament perquè tinc molt clar on estic i tinc

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C a12}

club de les històries

molt clar qui soc. Soc un home, soc faller, estic apuntat en el cens d’homes, masculí i no vull llevar-li el protagonisme, per descomptat, a ningú. L’única cosa que volia representar era a la meua comissió. En això estic.

b12}

[BS · 186]

Víctor Bo, hui dia em diuen que no porte

la coronació, cada entrevista, cada persona, tots. Públic

Puc dir que de 200… quasi 300 fallers que som, en un 98-99% està tothom encantat que jo siga fallera major. De la meua comissió, dels altres… però jo sóc fallera major de la meua comissió.

els dies. Em creme… em volen cremar tots els dies amb això i tots els dies estic apagant focs. La veritat és que no entenc per què. Com vaig dir en alguna entrevista, no entenc molt bé per què es qüestiona hui dia que un càrrec representatiu no el puga realitzar qualsevol persona, és igual, siga home o dona, ho fem en tots els càrrecs menys en aquest. Ens han fet entrevistes… Bueno, jo no pensava que era el primer, pensava que ja estava normalitzat. Bé, normalitzat no, que no anàvem a ser nosaltres notícia, que anaven a ser uns altres. Ni tenia ganes de ser-ho. Res, com diu Sebas, jo no… Pregunteu-me coses. Públic Quantes vegades et pregunten si aniràs vestit de valenciana?

alguna cosa que em va dir el és president infantil enguany i com a president infantil està molt amb xiquets i ha d’escoltar-los. Em va dir: «Mamà, jo per què soc president si no presidisc?». d’aquesta nomenclatura. Ell és el representant infantil dels xiquets de Micaela. Llavors, hauria de canviar-se ja i deixar de ser la xiqueta la fallera major i el xiquet el president. Però, clar, a veure qui es crema, a veure qui ho diu. Víctor No aconseguiré res, ho tinc clar. Enguany, el segon… Dir el que passa, jo m’he tirat cap avant, es donaven les circumstàncies, perquè la veritat és que es donaven les circumstàncies perquè no es presentava cap xica a fallera major i és una il·lusió que jo he tingut sempre. És a dir, des que jo recorde ser fallera major, és a dir, perdó, des que sóc faller sempre he volgut ser fallera major; faller major, per descomptat, representar a la meua comissió… L’habitual en el càrrec jo vaig presidir la meua comissió en el 2010 i en el 2011. Per descomptat no hi ha absolutament res a veure

186

Víctor Belinchón Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 187]

c12}

una cosa amb una altra. Hi ha gent que diu: «Sé president». Tots hem passat per ací i hi ha moltíssims que no repetirem. Molt orgullós, molt content també, però no té res a veure, són coses diferents. Públic

Víctor Sí. Públic Igual que hi ha hagut gent que et pot haver fet mal sobre aquest tema, què has rebut també positiu? Què has descobert en positiu en ser-ho?

d12}

Víctor En la comissió no necessitem… No el reglament intern nostre sí que està previst, no està fet però està previst, que siga inclusiu, amb la qual cosa no és necessari canviar res. Sí que el reglament estatut fallera major, per això el meu càrrec és ‘fallera major’. En la meua comissió s’enfaden amb mi perquè diuen que jo sóc faller major, i jo li ho agraïsc, però el càrrec és ‘fallera major’. Públic Però tu voldries ser faller major? Víctor

Víctor comissió. M’és igual un poc el nom. un de 17, ella és la meua dona i és la raó per la qual sóc fallera major, tot cal dir-ho, perquè jo estic ací perquè ella em va dir que avant, va dir: «Papà, cada dia estic més estic orgullós de tu. El que has fet, per a mi, és el millor que li podia passar a la festa». Gràcies. Públic En la teua comissió teniu uns estatuts…? Víctor Sí. Públic I ací no podeu canviar el concepte de ‘fallera major’ per ‘faller major’?

187

Víctor Belinchón Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

Públic Et comente, nosaltres estem lluitant perquè a Borriana es canvie en els estatuts i en el règim intern de la federació perquè siga ‘fallera’ o ‘faller’ major, no siga sol… Víctor Sí, sí. Públic Per això dic si estàveu també barallant… Víctor amb el meu. No entenc, com vaig dir en alguna entrevista i tal, no entenc com no està normalitzat. Hui dia hauria d’estar normalitzat tot. És una cosa que és habitual,

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C e11}

club de les històries

al carrer no hi ha cap problema. Un home o una dona, tots fem tot. Llavors, ací estem intentant salvar les andròmines i apagant incendis.

f12}

tinc la gran sort que en la meua comissió estan contents que jo ho siga. Sí que és veritat que som una comissió un poc pionera, vam tindre la primera dona presidenta a Sagunt. Ho va passar, pobreta, bastant pitjor que jo ho estic passant. Que jo tampoc ho estic passant malament, però ella sí que ho va tindre difícil i enguany estem Eva, la presidenta, Marta i Lola, presidenta infantil i fallera major infantil, i jo, fallera major. I, bo, ja vorem.

13}

Pedro Ródenas Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021

quina falla. Públic Ressorgiràs? Víctor Sí, sí. Però, torne a repetir, molt content, orgullós i amb el suport de la meua comissió i, per descomptat, de casa. Poc més puc dir-vos. Públic Una pregunta. Dins d’aquesta inclusivitat i quan la gent et dona el suport, quines notes tu com més suport, de l’home que t’admet com a fallera major, la dona o, diguem, Has notat que és una cosa comuna o que hi ha, segons el gènere…? Víctor llista per al càrrec va estar buida minuts abans de llevar-la va passar un que em va veure com a fallera i se’m va quedar mirant, riu i dic: «No sé de què riu que siga fallera major». «Tu veuràs». «Perquè jo

[BS · 188]

Bé, bona nit a tots. Vull comptar la meua experiència. Per sort ens cremem, però ressorgim i ressorgim d’una cosa tan important com era la Despertà. Sí, nosaltres recordem, antigament la Despertà era una cosa que es feia en totes les falles i, bo, si aquest que ens cremem va servir per a mantindre aquesta tradició de la Despertà… Llavors, vull explicar com realment va sorgir.

clar. El dia que et citen et fan la

Nosaltres som una falla molt activa, amb activitats diferents, monuments diferents i era l’any

ha diferència en, crec, entre home i dona a l’hora de donar-te suport, però igual que és una xica president o presidenta, el que vol donar-te suport et dona suport i el que no,

la falla, l’esbós, tota la idea, i ens passa, com està ocorrent en altres falles, que comencem a parlar en la falla i comencem a fer activitats al voltant i conformant perquè tot a eixe monument que exposarem.

188

Víctor Belinchón Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 189]

a13}

Aquell any era «Disculpe les molèsties». Era una fallerita on estava dient silenci i és aquest silenci dels no fallers o gent que realment el molesta la festa, llavors… I nosaltres l’única cosa que vam dir va ser: «Disculpen les molèsties». Disculpen les molèsties d’aquestes falles i que el valencià vulga seguir amb aquesta la seua tradició de la falla. Comencem a pensar, comencem a donar voltes, comencem a valorar què és el que realment el molestava a la gent, a l’entorn i vam veure una cosa que molestava que era el soroll, i un dels sorolls és aquest de les huit del matí d’aquesta Despertà, amb la qual cosa demanem disculpes per aquell soroll que féiem els fallers a les huit del matí que, evidentment, al llit a les sis del matí, però per a nosaltres era l’inici de la nostra activitat fallera per a despertar, esmorzar i, després, la cercavila i seguir amb la nostra activitat fallera. Vam dir, demanarem disculpes, però el que volem és despertar a tota València alhora que ens despertem tots els fallers tots els anys a les huit del matí que féiem la Despertà. Bé, amb aquesta idea vam ser a la que era vicepresident, i li vam fer el comentari de «ens agradaria fer una Despertà, però una Depertà de València» i diu: «A veure, a veure,

189

Pedro Ródenas Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

b13}

això d’una Despertà…». «Una Macrodespertà és el que volem fer». «Això se’m va a mi de tot. Amb mi no heu de parlar, heu de parlar amb Félix Crespo», que precisament

Central Fallera i, bo, allà que… Com podem parlar amb ell? Què fem? I ens convida que li explicàrem el projecte. Evidentment ens diu: «Vindre-us a l’ajuntament, que estarem més tranquils i allí m’aneu explicant què és el que voleu fer». «Bé, Félix, tingues en compte que els fallers, a més, treballem. Nosaltres som fallers, però vivim de la nostra professió. Cadascun acaba a un horari diferent». «Bé, perquè a les huit de la vesprada ens veiem a l’ajuntament i allí tranquil·lament…», doncs allí que ens presentem quatre persones, el president, Miguel Ángel, que era el cap de totes aquestes activitats i part de la seua junta directiva. Comencem a dir-li: «Mira, portem una idea, que “disculpe les d’aquests sorolls, però realment el que volem és mantindre la nostra tradició d’aquesta Despertà que s’està perdent i ho sentim per les molèsties, però volem fer això». Evidentment, li va vindre així un poc rar i va dir: «Val, ho pensaré». Vam dir: «A més d’aquesta Macrodespertà», aquell any la fallera major vivia en Cirilo Amorós i la infantil… parle de les falleres majors de València perquè el que volíem era despertar a

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C c13}

club de les històries

València i, com vivien pràcticament a prop, Cirilo Amorós i Carrer de Sorní, vam dir: «Bé, ixen les dues comitives i al carrer Colón, entrant pel carrer de Correus, s’ajunta primer una, després altra i arribem semblava una bogeria. Nosaltres déiem: «A veure, això és una cosa diferent. Pensa-ho. Intentarem transformar, defensarem el nostre foc». En aquell moment diu: «Bé, no el tinc molt clar, deixar-m’ho que ho pense, valoraré». Vam dir: «Bé, ací podem acabar. No obstant això, tenim una altra idea que és l’entrada de bandes. Imagina’t que eixe dia, que és el dia de la Cridà, ha de ser un dia que siguen tot activitats i imagina’t l’entrada de bandes…». «Moltes coses, moltes coses». «Les pensarem. Si us agraden, genial i si no…». Eixim d’allí sense saber realment si agradava, si no agradava. Possibilitat de fer-ho? No possibilitat de fer-ho? Vam dir: ens diràs». Perquè, precisament, a la setmana següent ens tornen a convocar a l’ajuntament a la mateixa hora, que tenia el president dubtes d’aquella idea, que no era una mala idea, perquè era una cosa que podia ajudar-lo en el seu mandat i això li agradava, però la resta… Vam tornar a anar allí amb plans d’on eixíem, què féiem i de quina quantitat de fallers parlem, quina quantitat de caixes parlem, de

190

Pedro Ródenas Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

[BS · 190]

d13}

ho parlem la setmana passada, la nostra idea són unes 800 persones a dues caixes o tres caixes i…». «Massa diners!». «Però si…». «Massa diners! Hi ha que portar pólvora». «A veure, que una caixa Això ha de ser...». Bé. Li sembla bé, veurem el volum coordine i vegem com el farem. Amb la qual cosa nosaltres eixim d’allí… Bueno, sembla que la idea A la setmana següent, una altra trucada de telèfon, que Félix Crespo no ho té molt clar, que realment hi ha moltes més complicacions, perquè com es tria a les persones? Com es van a…? Evidentment, tot això en el nostre projecte estava plantejat: d’on eixir, quins carrers, com tallar, horaris… És a dir, hi havia un dossier on tot això ho posava i déiem: «Félix», ho déiem entre nosaltres evidentment perquè el que volíem era que es fera, «tot ho posa en el dossier. Només cal llegir-lo i entendre-ho». «M’agrada la idea, però és que la coordina a la gent? Com es triarà a la gent?». «Ho posa ací». «Bé, crec que ho tinc clar. La idea no em sembla malament, però parlaré amb altra vegada, sembla que això va avant. Setmana següent, telefonada, Félix Crespo, que anem una altra vegada.

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 191]

e13}

Això sí que és cremar-se. Això sí que és cremar-se, perquè aquest monòleg que sembla pesat perquè és reiteratiu, tot el reiteratiu era que nosaltres teníem la nostra idea, o no ens sabem expressar o no tenim… Bo, perquè en aquesta quarta vegada comencem a les huit de la vesprada, acabàvem a les onze i mitja de la nit, però en el nostre plantejament vam dir: «Hui ha de quedar tot clar, o és sí o és no, perquè estem cremats d’explicar el nostre projecte. Volem que siga un projecte que ... no es ...» per totes les restriccions que teníem d’Europa, els canvis… Veure la manera d’intentar… Ací va ser un pas, jo dic, dur, però i tindre que, amb la delegació de festejos, jugar a qui tenia la responsabilitat de coordinar el repartiment de les acreditacions, de qui repartia les acreditacions, de qui era responsabilitat de tindre les acreditacions. No ho volien, perquè deien que estàvem no coordinant alguna cosa, sinó llevant-los a ells Fallera. Ací sí que ens cremem totalment, perquè nosaltres enteníem com a fallers… el que volíem Central Fallera. No volíem cap protagonisme. De fet, la frase va ser: «Corona organitza la Macrodespertà amb la col·laboració Perquè no estava excessivament clar si anava a agradar, no anava a agradar… Perquè totes les

191

Pedro Ródenas Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

f13}

prediccions es van anar a baix perquè pensaven que 800 persones s’anaven a ajuntar, es van apuntar 1200, ens donaven només 600 caixes de tró de bac i aconseguim demanàvem era, almenys, dues caixes per persona. Llavors, acabem la Macrodespertà, va ser un èxit. Aquest èxit s’ha convertit que ha sigut una cosa que, a partir d’aqull Central Fallera. Tots molt contents. mantinga aquest acte, però molt cremat per tota la reiteració i tot el que costa fer entendre a la gent que qualsevol canvi d’activitat, qualsevol canvi de reglament, qualsevol canvi d’alguna cosa veritat i no coste tant.

14}

Pep Romero Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021 Hola, fallers de la falla de Borrull Socors. La història que vos vaig dels anys vuitanta, principis dels noranta. Hi havia un congrés faller en el qual la falla Arrancapins per primera vegada presentava unes esmenes a un congrés. En concret presentàrem dues esmenes, una que tractava sobre la desvinculació de la festa del fenomen religiós com a festa pagana, pensaven que no devia estar lligada al fenomen catòlic ni cristià, eixa va ser bona; l’altra va ser la defensa

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C a14}

club de les històries

de la indumentària tradicional del segle XIX perquè es posara, diguem, a l’abast de tots els fallers i falleres i deixarem de vestir-nos de cucarelles. No sé si vos recordeu del vestit de panerola, que ara només es gasta en les cavalcades de disfresses, però aleshores era,

Doncs, bé. Òbviament, no vaig a dir-vos que cap de les dues esmenes va resultar votada a favor, amb la qual cosa eixa és la part de cremat. El cert és que vint-i-cinc anys després d’aquestes esmenes, almenys una d’elles, la de la indumentària, per fenomen natural va ser assolida per tots els fallers i falleres de la ciutat. Aleshores, pràcticament ara mateixa no hi ha cap falla en la qual els homes vagen disfressats, vestits, de negre... d’aquest tipus d’indumentària.

desvincular la festa del fenòmen religiós, això ja tardarà una miqueta més d’anys, no? Doncs, bé. He de dir que la falla Arrancapins no té la culpa, falleretes, falleres joves, falleres majors i tota classe de falleres, no tenim la culpa de la cosa, de la moda, dels canvis de moda, de la moda que hi ha ara, de fer un vestit així, com si fores una campaneta d’una llàntia de tauleta de nit, d’acord? D’eixa campana tan gran nosaltres no tenim la culpa i estem d’acord i pensem, igual que vosaltres estareu pensant, que estes falleres quan vagen a cagar, per exemple, necessiten un seguici

192

Pep Romero Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

b14}

[BS · 192]

d’unes cinc o sis persones perquè puga esta persona anar al lavabo i pixar o cagar, evidentment.

impossible. Tu penses que això es puja cap amunt, però la que puja cap amunt, si és la fallera, després no pot manipular bé per fora d’això, necessita dues o tres persones que aguanten això cap amunt, la falda, i l’han d’aguantar ací, correcte? En acabant necessita dues o tres persones que facen la resta, que baixen el que siga, és sobre el vàter i més tard el mínim fenomen d’higiene, no? Que quede això ben lluït i ben net. Posteriorment, ja es posen les coses al seu lloc, deixen caure la falta i punt. La falla Arrancapins no té la culpa Primer estava la moda de tot xafat i ara és la moda de tot estovat. Probablement, d’ací a un temps, la cosa no serà tan ampla, sinó que vaja comprimit-se, siga una cosa més normal i les pobres falleres i falleretes puguen anar a pixar normalment. Eixa és la història nostra.

probablement en vint-i-cinc anys les falleres majors ja...

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 193]

15}

Pere Fuset Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021 Bona nit, amics i amigues de Borrull Socors. No puc acompanyar-vos en eixe club de les històries, perquè em pilleu tornant

esteu fent i voldria animar-me a compartir algunes experiències de què és jugar amb foc. Efectivament, ser president de la jugar amb foc. Més encara quan representes a un partit progressista després de 24 anys d’un partit seu moment al partit socialista i em va passar també a mi. Això té relació amb un dels possiblement majors incendis que es van produir que va ser precisament eixe estudi d’impacte sociològic de la festa fallera. Volíem demostrar que la festa era plural i l’única manera de demostrar que la festa era plural era preguntant per eixa pluralitat. Recorde que, en aquella polèmica, algú ens va dir: «No sé per què pregunteu quina ideologia té la gent de la festa si sabeu que la majoria són de dretes». Bo, puix realment no és així. La festa de les falles és tan plural i tan diversa com puga ser qualsevol àmbit de la nostra ciutat, en edats, generacions, en gènere, en barris

193

Pere Fuset Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

a15}

i també, òbviament, en l’àmbit ideològic i això es va demostrar, però òbviament va ser una forta polémica en la qual vam jugar amb foc. També vam fer un altre estudi precisament pel paper de la dona. En un col·lectiu com el faller, on el 60% de la gent que paga una quota són dones, això no obstant només passa. Nosaltres sosteníem que la festa de les falles no és masclista, així i tot sí que ho és el món en el qual estàvem immersos i, per tant, de la mateixa manera que es fan estudis de gènere en l’àmbit de l’empresa, l’esport, la publicitat, calia fer-ho també en les falles, perquè les falles no és un món perfecte en el qual cavalquem en unicorns. Puix, efectivament, eixe estudi es va fer, tanmateix en la universitat també va generar polèmica, però gràcies a això vam descobrir moltes realitats que són imprescindibles treballar en l’àmbit de la festa com en qualsevol altra ciutat. Més polèmiques. Les tinc ací apuntades. Home, una altra vegada que vam jugar amb foc va ser precisament quan vam canviar les bases del concurs de les falles moment eren els polítics els que triaven a dit el projecte de la falla municipal, i això feia que es presentaren un o dos projectes, bàsicament perquè segurament ja sabien les opcions que tenien.

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C b15}

club de les històries

D’això vam passar a l’últim rècord que es va produir per exemple en l’any que es va triar la Meditadora en què van ser, si no recorde mal, 17 propostes diferents, entre infantils i grans, les que van optar al concurs. Això va donar fruits com col·laboracions com la de Okuda, que van aconseguir no només un gran impacte internacional sinó també crearen un diàleg molt xulo, molt guai, entre museus, en aquest de l’ajuntament i que molts artistes multidisciplinaris volgueren col·laborar amb aquestes falles, de manera que poguérem enriquir eixe món. A banda, per cert, augmentarem també la dotació econòmica. També jugarem amb foc, també tinguérem polèmica al respecte. Un altre cas possiblement menys sorollós o menys incendiari, però que també va generar alguna polèmica, va ser el canvi d’ubicació de l’exposició el Ninot. Estava, com sabeu, en una carpa en un centre comercial i la vam passar al Museu ho vam anunciar, que va haver-hi molta gent que va dir: «Eso está muy lejos, nadie va a ir». Bueno, muy lejos depén de qui. Òbviament, volíem descentralitzar eixos eixa exposició del Ninot perquè estiguera en un lloc digne, com era eixe Museu de les Ciències. No vull deixar-me tampoc un altre incendi que era el ban de falles. El ban de falles era abans una qüestió

194

Pere Fuset Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

c15}

[BS · 194]

que es feia única i exclusivament des dels tècnics municipals i nosaltres vam decidir posar això que es diu participació ciutadana i que, per tant, el col·lectiu faller, això no obstant també el veïnat, comercials, empresaris pogueren participar aportant les seues idees. Molt d’incendi al principi, així i tot es va aprovar per unanimitat eixe ban faller i crec també va ser positiu perquè totes les parts implicades pogueren empastissar i arribar a grans acords. No voldria deixar-me tampoc alguna altra polèmica. Home, aquesta és molt bona! Recorde que jugarem amb foc quan volguérem canviar la celebració de les assemblees de presidents i presidentes d’un hemicicle en què caben, segons el pla d’emergència, com a màxim 100 persones, al algunes assemblees de presidents, abans de ser jo president, on hi havia gent que es desmaiava. No només gent pressionada, que no podia seure’s, sinó gent desmaiada per la calor, les hipotèrmies que hi havia. Vam passar d’ací al Palau de la Música, a una sala per a 400 persones. On fas una convocatòria has de garantir que totes eixes persones puguen caber a la sala. Una sala amb refrigeració, amb pantalles, molt còmode, però a pesar d’això encara tinguérem un plante per part de determinats presidències que volgueren quedarse a la porta per a evidenciar el seu disgust. Finalment, es va superar

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS · 195]

d15}

com tantes altres coses.

e15}

infantils o el mateix fet que la fallera major infantil també participara de la Crida i que fera també el seu discurs, perquè pensàvem, pensem, que els infants

Una altra polèmica, també molt absurda, va ser la dels versos. En realitat no era una polèmica en origen sobre que els versos estigueren escrits en una normativa que gasta només Lo Rat Penat i no estigueren escrits

també són el present i, per tant, calia fer-los partícips. D’aquestes en tenim moltes. La veritat és que cal atrevir-se a jugar amb foc. És cert que quan jugues amb foc et pots cremar, però només innovant, només arriscant realment és com

parlem tots, escrivim tots els que escrivim valencià. La polèmica d’origen era perquè volíem que, en lloc de fer uns poemes, la fallera major tinguera paraula i poguera parlar en un saluda en eixe llibre de festes, el llibre faller de cada any, eixe va ser el motiu original de la polèmica. Després també allò de les faldes que, precisament, el que vam fer és traure a la llum aquells vells documents de protocol que molts anys, com de fet en acabar vam demostrar, perquè es va fer una publicació en un exercici de transparència d’eixos documents que havien existit en el passat, però al extreure’ls se’ns va tirar en contra perquè van assumir que era una cosa innovadora quan no ho era. Finalment, ja sabeu com va acabar eixa història. Podríem traure molts més. Hi ha hagut altres vegades que hem jugat amb foc i d’entrada no hi ha hagut tanta polèmica, com el tema de donar-li un major protagonisme als infantils, tant als presidents infantils que, per exemple, han sigut nomenats en poder participar en els intercanvis

195

Pere Fuset Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

de les falles necessita obrir portes, modernitzar-se, perquè és només les tradicions que es renoven són aquelles que sobreviuen. Això és darwinisme pur que, aplicat a la festa de les falles, vindria a passar per ací, per jugar amb foc, que sempre és difícil, així i tot, crec jo que és molt, molt necessari.

16}

Sandra Faus Document transcrit del Club de les Històries de 17 de novembre de 2021 Bona vesprada a tots. Sent molt no poder estar en vosaltres, m’ha sigut impossible, ja vegeu des d’on vos estic gravant aquest vídeo i a última hora i res, en primer lloc, donar-vos les gràcies per haver volgut comptar amb mi i el meu testimoni.

amb foc. Vaig jugar amb foc el dia

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

C a16}

club de les històries

que vaig acceptar ser faller major de Gandia. Fins a aquest dia no hi havia ningú de la meua edat, vaig ser la més major. Sol ser amb trenta anys, però ja era la més major i la primera casada. Vos puc assegurar que al principi, no diré mentides, ho vaig passar un poc mal, vaig rebre unes quantes crítiques, que el més impressionant és que moltes d’elles eren de dones, que és el més fort de tot. Que si era massa major, que si estava casada.

una altra persona. Pense que també m’ho mereixia com qualsevol altra. La meua vida no ha canviat res des del moment que em vaig casar o en el moment que vivia en el meu home, no hi ha cap diferència. M’ho he gaudit com una més, així i tot cal dir que al principi no va ser fàcil. Pareixia que en totes les entrevistes m’havia de disculpar per estar casada. «Ai, estàs casada i la més major i...». No sé, la vida evoluciona, els temps evolucionen. Hui en dia les dones treballem, estudiem, fem carreres, ens incorporem al lloc de feina que, potser, antigament o no s’hi

[BS · 196]

b16}

Per últim, vull dir-vos que, encara que jo vaig sofrir un poc, perquè no hem d’enganyar-nos al principi, encara que ha acabat l’any pese a les circumstàncies, la pandèmia, ha sigut dos anys increïbles. He gaudit molt de les meues falles i de tot moment pese a ser un any complicat no em penedisc de res i pense que gràcies a mi es tornarà a repetir i, per a no enganyar-vos, enguany la fallera major de Gandia té uns quaranta-quatre anys i tres va ser una cosa superincreïble, supercomplicat, «ja veus, aquesta xiqueta casada», i ara és normal. Aleshores, jo pense que si, gràcies a mi, he fet normalitzar això, em sent superorgullosa. Ho tornaria a fer una i mil voltes. Per últim, espere que vos haja agradat un poc el meu testimoni. Ha sigut un poquet a preses, però res. Moltes gràcies per la invitació i vos veig molt prompte. Adéu.

anys ja estava treballant al camp o a on fora, i no per això... Pense que necessitem canviar, necessitem evolucionar. Necessitem entendre que una fallera casada és igual de vàlida que una fallera soltera, que Per això no cal menysprear a ningú. Totes ens mereixem, per què no, ser-ho.

196

Sandra Faus Club de les Històries Document transcrit 17 de novembre de 2021

17.11.2021 Club de les Históries Falla Borrull - Socors València

[BS·198]

197

Esbós de la falla

Miguel Hache

Jugant amb foc

L’In100di

Contingut imprescindible

#impres100dible

Contingut imprescindible

L’In100di

Jugant amb foc

Esbós

198

Esbós de la falla infantil

[BS·197]

Miguel Hache

[BS·199]

Jugant amb foc

j1}

j3}

Com juguem amb foc?

j4}

L’in100di; jugant amb foc

Expressió usualment aquelles persones a les quals que arrisquen massa. 100 aniversari

j2}

Una vegada cada dotze mesos, el dia del nostre aniversari, tots assaborim aqueix moment. Ens col·loquem davant d’un deliciós pastís, omplim d’aire els nostres pulmons i bufem amb totes les nostres forces. nota}

199

Miguel Hache Document d’intencions Falla Borrull-Socors 2022

E escriptor}

explicació i relació de la Falla

José Colero Explicació i relació de la falla 2022 Borrull - Socors

e1}

[BS·200]

100enari Enguany m’han encarregat que explique sense rubors allò que té preparat la falla Borrull Socors. L’encomanda és un orgull per a un poeta sonat, i escriure per a Borrull em fa ser privilegiat. I ho faré com ho he de fer posant a més d’un a toc, ja que un poeta faller sap sempre que juga amb foc. Entre mètriques variades i unes rimes consonants, les paraules apropiades punxaran punxes punxants. Com a fil argumental de tot este poemari, en un any tan especial, escriuré del centenari. Segons he sentit parlar en esta demarcació, la cosa és un no-parar amb contínua evolució. Però hi ha gent que els critica per fer falles diferents, ja que no s’identifica amb eixe nou referent.

200

[BS·201]

Són els doctes de les falles, eixos experts i sabuts, que es posen tres mil medalles i no fan la o amb un canut.

e2}

Tenen orgasmes fallers i orgies estrafolàries predicant com han de ser les falles reglamentàries. Exalcen les bonicàries, dels ninots i dels remats, amb actituds visionàries i un muntó de destrellats. Pensen que les seues falles, són les úniques possibles, menyspreant les borrumballes que tracten com a invisibles. Però esta gent s’oblida que Borrull Socors procura, de manera decidida, apostar per la cultura. No estaria malament que deixant les oratòries, s’il·luminaren la ment en el Club de les Històries. Tal volta així entendran que una falla no es valora per ser menuda o molt gran sinó per l’art que atresora.

e3}

IN100di: Jugant amb foc Parlem ara de l’incendi que enguany es provocarà quan es plante este compendi d’il·lusió i modernitat. Un incendi metafòric en el qual es vol cremar l’immobilisme diabòlic dels fallerisme actual. Un incendi d’opinions que pretén jugar amb foc perquè ací les tradicions no admeten tindre retocs. L’incendi estarà format per cent mistos incendiaris, cent mistos sobreposats amb aires anecdotaris. Cent mistos que representen cent anècdotes d’antany, cent històries que es comenten, un misto per cada any. És una màgica unió de mistos entrellaçats, i una flama en combustió filla de la humanitat. Este incendi representa amb un enorme civisme la lluita en què es fomenta la fi de l’immobilisme. Enguany jugarem amb foc com juguen els més valents, sabent que en este vell joc podem acabar perdent.

201

E e}

explicació i relació de la Falla e4}

[BS·202]

In100sateses Les falles estan formades per la unió de tradicions i les idees creades que han sigut arrelades des dels inicis dels mons. Les actituds presentades amb cent mistos incendiaris no estan per a ser canviades ni tan sols modernitzades o eixiràs en els diaris. Si sols en llevarem un, cauria tot l’entramat, o en quedaria algun que després del contrapunt continuaria plantat? Tal volta cal arriscar-se i fer la revolució, ja que el sol fet d’estancar-se per acabar d’estroncar-se és una equivocació. Cada misto una opinió que el faller no vol canviar, per por que la decisió siga una contradicció i la flama es puga apagar. O almenys això diu la gent, i ara et pregunte jo, creus que seria indecent reflexionar un moment i canviar la visió?

202

[BS·203]

Perquè hi ha idees falleres basades en l’alarmisme, amb deficiències guerreres totes plenes de quimeres que opten per l’immobilisme.

e5}

e6}

Jo t’ho puc dir clar i ras de manera analítica, creus que seria un fracàs o t’alegraria el cas d’una falla sense crítica?

O almenys això diu la gent, i ara et pregunte jo, creus que seria indecent reflexionar un moment i canviar la visió?

Encara vaig més enllà, penses que seria justa la idea que des de demà no existira el poliexpà i sols poguera ser de fusta?

Es podrien actualitzar les falles als nostres temps fent de la diversitat de la nostra actualitat un emblema dels fallers?

O si el dia de l’ofrena els homes portaren flors, creus que farien pena com un reu en la condemna o alegrarien els cors?

Penses que en estos instants veuries com un honor, que una persona trans ens mostrara els seus encants sent la Fallera Major?

Són preguntes que em faig jo sense afany de molestar, no vull fer intromissió perquè la teua opinió és digna de respectar.

Hi ha nova realitat que està prenent esplendor perquè l’home ha reclamat amb cridòries d’igualtat poder ser faller major. I disposats a pensar, i a ficar-nos en batalles, penses que es poden llevar les obsessions de premiar amb banderins a les falles?

203

E e}

explicació i relació de la Falla e7}

[BS·204]

Incandes100 Fa cent anys que plantem falla i hem passat adversitats, temps de guerra i de metralla i la flama no s’ha apagat. Hem viscut la dictadura amb més d’una prohibició, i després la investidura del que era el rei Borbó. Encara que temps després el rei de la flor i nata, ens va demostrar que el tret ens va eixir per la culata. I la flama resistia entre els trets i la censura, i la por es convertia en carburant de cultura. Hem sentit indignació entre pobresa i desgràcia, i hem vist la constitució que ens va anunciar democràcia. Hem patit canvis polítics fins i tot un colp d’estat, crisis i alguns moments crítics que ens han desencoratjat.

204

[BS·205]

Hem creat un estatut, que ens ha unit com a germans, i hem parlat com hem pogut la llengua dels valencians.

e8}

e9}

Fins i tot hem superat, una pandèmia mundial que al món sencer ha ensenyat que som festa universal.

I la fama ha seguit viva il·luminant el camí amb l’essència constructiva que ens ha portat fins ací.

Perquè la flama fallera sempre està viva i ardent per ser pura, vertadera i ser màgia incandescent.

Hem vist l’America’s Cup, hem tingut Fórmula 1, i la Ciutat de les Arts ha fet ric a algun sabut.

Ací ens pariren i ací estem plantant falla cada any i us diguem que ací estarem quan arribe el mes de març.

La ciutat enlluernadora ha patit una invasió d’una espècie aterridora que anomenem corrupció. I la flama compromesa crema com sempre ho ha fet, perquè ha sigut encesa per l’esforç del món faller. I les falles han nascut per a envair la ciutat, i l’univers ha sabut que són l’essència de l’art. Hem estimat els coets, i a les Torres dels Serrans, hem portat el caloret al cel de l’eternitat.

205

explicació i relació de la Falla

[BS·206]

dada}

206

Text del rap de la presentació 2022

[BS·207]

e10}

100iment Hem plantat la falla que ningú volia cremar, hem cremat la falla que nosaltres vam crear. Hem trencat la història i hem burlat l’immobilisme farts de tota l’oratòria que ens inculca el populisme. Totes les memòries estan fetes de records, i la nostra història fa cent anys que pega fort.

e11}

Et llig les quatre lletres que trobem dins del llibret, tinc més de cent maneres que demostren el que fem. Cremem-nos amb idees, cremem-nos amb els fets, cremem-nos com es cremem els intrèpids i els valents. Qui juga amb foc es crema, i volem jugar amb foc, eixe és el nostre emblema perquè som Borrull Socors!

Hem fet cent incendis, envoltats de sentiments, hem provocat canvis perquè sempre estem presents. Alguns falsos profetes sols intenten criticar i es freguen les manetes amb els premis que han guanyat. Absents involutistes, obtusos classicistes, si jo a tu et respecte perquè tu a mi em critiques. T’ensenye les històries que en el nostre club aprens, maneres aleatòries de cultures incloents.

207

ESCENES

{exposició DEL NINOT 2022}

[BS·208]

e12}

208

[BS·209]

e13}

a2}

e12}

Piromanía Escena confeccionada per al projecte major

209

04 de febrer del 2021 Imatge: José Atienza Exposició del Ninot València

e13}

Trencar en cas d’ incendi Escena realitzada per al projecte de la falla infantil

04 de febrer del 2021 Imatge: José Atienza Exposició del Ninot València

210

HACHE

{artista del projecte 2022}

[BS·210]

[BS·211]

211

H nota}

HACHE

{artista del projecte 2022}

[BS·212]

Miguel Hache Es diu que els valencians estem bojos per cremar les falles. També diuen els experts, que els piromans coincideixen en les característiques essencials d’aquest trastorn: la presència d’una conducta reiterada de calar foc, la fascinació en la contemplació d’aquest fenomen, l’intens interés per tots els elements que li envolten, un augment de la tensió abans de produir-lo i alleujament emocional una vegada realitzat. I tu què opines?

212

[BS·213]

213

214

HACHE

{artista del projecte 2022}

[BS·214]

[BS·215]

215

h h1}

himnes

Himne de la comissió Com la flor del jesmil [Com la flor del gessamí] que en pura blancor [que en pura blancor] diu, Valencia es un jardí, [diu, València és un jardí,]

[BS·216]

h2}

¡Valencia es lo millor! [València és el millor!] Es il·lusió molt cabal [És il·lusió molt cabal] de comissió tan fallera [de comissió tan fallera] tan sansera i formal (Bis) [tan sensera i formal] el ser sempre la primera. [ser sempre la primera.] En germanor i al·legria [En germanor i alegria] fá falla que és admirá [fa falla que és admirà] i com sempre en harmonia [i com sempre en harmonia] un any mes está plantá [un any més està plantà] está plantá... está plantá [està plantà... està plantà]

nota}

¡Comissió! [Comissió!] dels carrers Borrull Socós [dels carrers Borrull Socors] Festa valenciana [Festa valenciana] festa nacional [festa nacional] festa de les falles [festa de les falles] festa inmortal [festa inmortal]

Lletra

Música

Miguel V. Sarrión López Mestre José Esteve Albelda

(La lletra és transcripció literal de documentació que obra en el nostre arxiu). Volem agraïr al director Rafa Vizcaíno (premi Larorre 2019), l’adaptació al segle XXI i l’enregistrament de l’himne en format digital.

Entre estámpits de carcases [Entre estampits de carcasses] traques, música i foc, [traques, música i foc,] Sant Chusep dona les grasies [Sant Josep dona les gràcies] a Valencia i Comissió. [a València i comissió.] ¡Comissió! [Comissió!] dels carrers Borrull Socós [dels carrers Borrull Socors]

216

[BS·217]

h3}

lletra}

Comunitat Valenciana

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la Vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’Art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fi nes. Brindes fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres... Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians, en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!

217

218

Mistos De Fusta

Arxiu d’artistes

{artistas}

Mistos de fusta

[BS·218]

[BS·219]

nota}

Artistes convidats A més, es pot convidar a participar a artistes, il·lustradors, arquitectes, etc... Regalar una caixa de mistos perquè cada qui la intervinga com considere.

219

2021 · 2022

Miguel Hache González Piris

[BS·220]

220

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·221]

221

2021 · 2022

Ada Sinache

[BS·222]

222

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·223]

223

2021 · 2022

La Oliwa

[BS·224]

224

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·225]

225

2021 · 2022

Sara Vilar

[BS·226]

226

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·227]

227

2021 · 2022

Sara Vilar

[BS·228]

228

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·229]

229

2021 · 2022

Alejo Negro

[BS·230]

230

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·231]

231

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·232]

232

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·233]

233

2021 · 2022

Sara Vilar

[BS·234]

234

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·235]

235

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·236]

236

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·237]

237

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·238]

238

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·239]

239

2021 · 2022

Sebas Marín

[BS·240]

240

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·241]

241

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·242]

242

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·243]

243

2021 · 2022

Javi Chis

[BS·244]

244

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·245]

245

2021 · 2022

Jaume Chornet

[BS·246]

246

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·247]

247

2021 · 2022

Jaume Chornet

[BS·248]

248

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·249]

249

2021 · 2022

Gio Artcolor

[BS·250]

250

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·251]

251

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·252]

252

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·253]

253

2021 · 2022

Jordi García

[BS·254]

254

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·255]

255

2021 · 2022

Jordi García

[BS·256]

256

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·257]

257

2021 · 2022

Jordi García

[BS·258]

258

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·259]

259

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·260]

260

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·261]

261

2021 · 2022

Marta Torres

[BS·262]

262

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·263]

263

2021 · 2022

Martina Botella

[BS·264]

264

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·265]

265

2021 · 2022

Dídac Ballester

[BS·266]

266

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·267]

267

2021 · 2022

Marina Marín

[BS·268]

268

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·269]

269

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·270]

270

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·271]

271

2021 · 2022

Sara Vilar

[BS·272]

272

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·273]

273

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·274]

274

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·275]

275

2021 · 2022

Aitana Carrasco

[BS·276]

276

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·277]

277

2021 · 2022

Álvaro Terrones

[BS·278]

278

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·279]

279

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·280]

280

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·281]

281

2021 · 2022

Cristina Monzón

[BS·282]

282

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·283]

283

2021 · 2022

Cristina Monzón

[BS·284]

284

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·285]

285

2021 · 2022

Cristina Monzón

[BS·286]

286

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·287]

287

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·288]

288

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·289]

289

2021 · 2022

Aureli Domenech

[BS·290]

290

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·291]

291

2021 · 2022

Aureli Domenech

[BS·292]

292

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·293]

293

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·294]

294

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·295]

295

2021 · 2022

Natalia Aucejo

[BS·296]

296

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·297]

297

2021 · 2022

Natalia Aucejo

[BS·298]

298

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·299]

299

2021 · 2022

Natalia Aucejo

[BS·300]

300

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·301]

301

2021 · 2022

Pablo Caracol

[BS·302]

302

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·303]

303

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·304]

304

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·305]

305

2021 · 2022

Víctor Valero

[BS·306]

306

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·307]

307

2021 · 2022

Susana Rodríguez Leo Gómez Haro

[BS·308]

308

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·309]

309

2021 · 2022

Susana Rodríguez Leo Gómez Haro

[BS·310]

310

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·311]

311

2021 · 2022

Susana Rodríguez Leo Gómez Haro

[BS·312]

312

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·313]

313

2021 · 2022

Miguel Hache

[BS·314]

314

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·315]

315

2021 · 2022

Ximo Ortega

[BS·316]

316

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·317]

317

2021 · 2022

Antonio Ballesteros

[BS·318]

318

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·319]

319

2021 · 2022

Beatriz Millón

[BS·320]

320

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·321]

321

2021 · 2022

Beatriz Millón

[BS·322]

322

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·323]

323

2021 · 2022

Sebastián Alós

[BS·324]

324

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·325]

325

2021 · 2022

Sebastián Alós

[BS·326]

326

Arxiu d’artistes

Mistos de fusta

[BS·327]

327

2021 · 2022

Sebastián Alós

P s}

patrocinadors

Patrocinadors Fem barri! Col·labora. A totes les persones i entitats que han confiat en nosaltres i n’han ajudat, any rere any, inserint publicitat en el nostre llibret. Nosaltres som conscients que la finalitat de la publicitat és, en primer lloc, el retorn de la inversió realitzada i per descomptat traure benefici. Un benefici econòmic i un benefici socials. Per este motiu estem molt agraïts a les entitats anunciants habituals, perquè és evident que la seua motivació és ajudar la nostra comissió i a la festa de les falles en general. Este és el vertadre benifici social.

[BS·328]

s1}

Adela Artesania Llobe AMSTEL Cafeteria Trànsits Café La Placita Caixa Popular Carpe Diem Bar Carns Selectes Navarro Consum Cotolinos DC Disseny i Creació DiseÑarte EcoGes El baret de Javi Espinosa food+drink Espolín

Volem agraïr a les noves incorporacions d’annuncis i als que porten uns anys amb nosaltres, per col·laborar en el llibret i, vos esperem pel nostre casal per compartir bons moments. No voldriem oblidar-nos de les entitats que ja no estan amb nosaltres per diferents motius. Gràcies a ells, sense dubte, hem pogut fer molts llibrets i sempre seran part de la nostra història. Esperem tornar a comptar prompte amb el seu suport, senyal que les coses tornen a funcionar. Gràcies per la confiança i pel vostre recolzament en l’agradable faena de transmetre el que fem a la nostra falla, què és la vostra. Gràcies!

328

[BS·329]

Flors Lliso Fotògraf José Atienza Fruiteria Olmos Fruiteria i alimentació Zaman

s2}

Imprempta Bernés Inselac Intecas Laya Pons La Bien Pagà Laboratori Dental Ciutat Los Gómez Taverna Loteries El Buho Llibreria Soriano Llibreria 2000 Monfort i Bonell Mónica Álvarez Peluquería Motos Ketama

329

a5}

PMC Pescateria Germans Perona Puerta del Mar Restaurante Restaurant La Fòrcola Restaurante Juliana Reparació de calçat Toni Riu Rau Tallers Alberotècnic Taller de tapisseria Grimalt Transportes La Paz Xaranga Trambòlika Vegamar Vella Vivers Vitis Penalba Videsual

330

quadre d’honor

[BS·330]

QUADRE D’HONOR 1.

Nom Marina Sebas 2.

Cognoms Marín i Peirò Marín i Martínez

Data de naixement

Sexe

3. Nacionalitat 4. Ocupació

Presidència BS’22

Adreça Codi Postal

Saluda la perspectiva que et donen els anys (d’uns pocs anys o del doble), combinar diferents maneres de veure

Aquesta hi ha estat la proposta d’enguany des de la presidència de la comissió centenària de Borrull aquest exercici. Ajudada per una directiva feta amb el mateix paradigma, aportar des de les persones joves la seua mirada i des d’algunes en més edat, el seu bagatge que ja porten els ulls. Independentment de les circumstàncies pròpies d’aquesta pandèmia, que ha esdevingut en oportunitat, la nostra motivació inicial ha estat la d’acompanyar Carmen com a representat màxima de la comissió.

comissió borrulera. Les persones que conformem la comissió, tant la xicalla representada per Lucia i Miquel, com les persones de més edat, tenim un somni ja concedit en el nou espai faller, que ha de ser una incubadora de projectes culturals tan potents com els que anem fent i, un lloc de reunió per fer falla en majúscula. permet la ciutadania.

nosaltres puguem representar la comissió, persones què o bé des de la directiva o ajudant des de fora en cada projecte ens permeten brillar en la punta del nostre equip de treball anomenat Falla Borrull Socors. Persones que ens permeten dedicar el temps a la falla, assumint els nostres quefers quotidians,

Gaudiu de les falles, com nosaltres ho hem fet en les gestions per fer-ho possible.

2/5}

QUADRE D’HONOR 1.

Nom Carmen

Cognoms Marín i Peirò

2. Data de naixement

Sexe

3. Nacionalitat 4. Ocupació

Fallera Major BS’22

Adreça Codi Postal

Saluda Valencians i valencians, fallers i falleres; No m’agraden les falles!!!!! No m’agrada la germanor ni la meua comissió, no m’agraden els seus valors, no m’agrada anar a la mascletà, ni fer-me un esmorzar en el carrer, no m’agraden les activitats de les vesprades, ni els playbacks dels infantils, no m’agrada ni vestir-me, ni pentinar-me. No m’agraden les falles. Com bé vos podeu imaginar, i més fàcil serà encara per a la gent que em coneix, no recorde una setmana de març sense masclets, falles i tallers, ni tan sols em pot faltar el caloret faller. Així que sí, les línies anteriors eren una provocació. Imagineu si visc tant aquesta festa que des de l’any 2009, quan vaig ser la Fallera Major Infantil de Borrull Socors, vaig tindre clar que arribaria el moment de ser la Fallera Major de la meua comissió. Una família que respecta la societat i al medi ambient, un equip amb creativitat, art i cultura. Una

Filla de família de la terreta, tinc l’honor de representar a Borrull Socors en un any tan solemne com és el 100tenari +1, l’any de la celebració d’una falla centenària, una família amb història. Aquest any és per a mi una tradició de germanes, un somni de xiquetes, una festa de família. Perquè és des de fa més de vint anys, una família revolucionària de cap a peus, una falla diversa, amb valors sostenibles, 100ntiments i in100ndis. Som foc, un foc que emociona i que crida ben fort que València som les falles, però sobretot que les encara millor. Gràcies, família, gràcies, comissió, gràcies, Borrull Socors i gràcies a tu, que estàs llegint aquestes línies que volen trencat l’immobilisme faller, per fer possible que aquesta festa continue fent-se realitat.

4/5}

QUADRE D’HONOR 1.

Nom Lucía

Cognoms Ramiro i Matías

2. Data de naixement

Sexe

3. Nacionalitat 4. Ocupació

Adreça

Fallera Major Infantil BS’22

Codi Postal

5. Telèfon

Mòbil

Correu electrònic

Saluda

Hola, comissió de la Falla Borrull-Socors! Estic molt contenta I orgullosa de ser la Fallera Major Infantil enguany i comptar amb Miquel al meu costar, com a President Infantil. Tinc moltes ganes que arriben les Falles de 2022 i poder compartir amb vosaltres tots els moments bonics i únics que viurem amb molta emoció. Per a mi, vindre al casal i totes les activitats que fem entre amics són com un joc que mai vull que acabe. Espere que estes Falles siguen inoblidables, amb germanor i alegria, com cantem sempre al nostre himne. Visquen les Falles i visca la comissió de Borrull-Socors!

5/5}

QUADRE D’HONOR 1.

Nom Miquel

Cognoms Blanco i Hipólito

2. Data de naixement

Sexe

3. Nacionalitat 4. Ocupació

Adreça

Presidència Infantil BS’22

Codi Postal

5. Telèfon

Mòbil

Correu electrònic

Saluda

Hola, comissió infantil de la falla Borrull Socors. Fa 5 anys que estic en la falla i m’ho he passat molt bé, fent activitats, fent falla i en els sopars, dinars i esmorzars i, aquest any tinc l’honor de presentar-me com al vostre president infantil, al costat de uns presidents i dues falleres majors que són bones persones i bones falleres de cap a peus. És un any en què encara tenim present a la COVID-19, però encara així l’esperit de les falles

Les falles estan prop i aquest any volem fer-vos pensar, per exemple, en què passaria si hi hagués fallers majors? I aleshores, utilitzarem les preguntes per fer unes falles més inclusives, sostenibles i diverses. Vos desitge un bon exercici faller i que gaudiu de les falles al màxim, com jo ho he fet tots aquests anys.

3/5}

QUADRE D’HONOR 1.

Nom Carlos

Cognoms Galiana i Llorens

2. Data de naixement

Sexe

3. Nacionalitat 4. Ocupació

Adreça

Codi Postal Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

5. Telèfon

Mòbil

Correu electrònic

Saluda

Des de fa anys, la Falla Borrull - Socors ha contribuït a dinamitzar el món faller, a sacsejar-lo, amb algunes de les seues propostes: les seues falles, els seus llibrets, el seu Club de les Històries, l’ús de les xarxes... Són

Amb eixe esperit provocador i transgressor que els caracteritza —sens dubte, el millor homenatge a la tradició

entre l’immobilisme i els canvis. A través de les xarxes, els fallers i les falleres de la comissió Borrull - Socors Si eixe debat sempre és estimulant, potser cobra més necessitat en l’actual situació que vivim, un moment d’incertesa, però que hem de veure també com una gran oportunitat per afrontar els reptes que ens interpel·len, tant al món de la festa com al conjunt de la societat. Per això, cal agrair-vos, una volta més, la vostra aportació Desitjant-vos que viviu unes Falles intenses, vos convide a llançar conjuntament un crit d’il·lusió renovada en «Llarga vida a les Falles!».

1/5}

Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

[BS·331]

h4}

Regidor Carlos Galiana i Llorens

h5}

Fallera Major BS’22 Carmen Marín i Peiró Fallera Major Infantil BS’22 Lucía Ramiro i Matías

h6}

Presidència BS’22 Sebastián Marín Martínez i Marina Marín i Peiró Presidència Infantil BS’22 Miquel Blanco i Hipólito

331

upv

u1}

Leo Chornet Tutor del grup Escultura I

u3}

Andrea Navarro Blanca Espasa Carmen Bodoque Carla Coll Cristina Morcillo Inma Chacón Jetsabel Sánchez José Joaquín Fernández Luca Mateo Mario Biendicho Noa Fornas Paula Hernandez Rania Zeroual Sofía García Sofiia Dovgal

332

[BS·332]

{escultura I + II} u2}

Ángela Rísquez Clara Alonso Claudia Pozo Carmen Andreu Daniel Gavara Débora Patrón Duna Fernández Duna Zafra Irene Ahumada Esther Olmos Ester Gulias Esther Rocamora Elia Serrano Lorenzo Sáez Lucía Poyato Lucía Maldonado Mario Izquierdo María López Manuel Anxo Núñez Mireia Ribes Nuria Atarés Olaya Cayuelas

[BS·333]

u4}

Miguel Hernández Tutor del grup Escultura II

333

u5}

Alarcon Cuenca, Mercedes Alba Serrano, Claudia Alós Balaguer, Ricardo Vicente Bastida Pertegaz, Maria Berbegall Sempere, Aitana Blasco Gil, Clara Bonet Hernández, Laia Carreres Fluixá, Alba Castillo Sancho, Minerva De Los Desamparados Chopo Cuchí, Nerea Clar Martí, Paula Clay, Emma Grace Dolz Pereira, Macarena Espinoza Rivas, Christian Gonzalo Fernandez Rodriguez, Ana Gallent Benlloch, Paula García Mañó, Maria Teresa Goterris Boylan, Sean Christopher James Martínez, Sofía Jiménez Botella, Ananda López Fabra, Celia Maciel Silveira, Sofia Macarena Malecki Herrero, Estefania Martínez Berbel, Lucía Martínez Bode, Paula Moira Martínez Castillejos, Pablo Martínez Moreno, Paula María Martínez Pérez, Izán Monge De Las Heras, Julia Montalbán Gamir, Luna Andrea Montserrat Femenía, Xantal Moragues Ferri, Amalia María Morlà Habib, Neus Mulero Pérez, Lidia Pérez Benitez, Paula Pérez Gómez, Sergi Pérez Orta, Eva Poves Moreno, Alberto Rascón Cañada, Carlos Requejo Rastell, Malena Rodríguez Pérez, Sara Romero Gregori, Aitana Sala Grau, Julia Sansaloni Tormos, Vera Segundo Torondel, Alba Sobrino Grau, Nuria Li Soldado Soler, María Mar Solves Garibo, Carmen Vega López, Noriela Cristhel

[BS·334]

334

—

Edit a: Fa lla Borrull Socors Preu de venda: 16 €. Ti rada : 20 0 exempla rs Impremt a : Dise Ña rte. Novaber n i a Núm depòsit legal: V-424-201 2 Publicació periòdica . — Tot s els dret s reservat s.

21/22

FALLA BORRULL — SOCORS

TOTA FETA DE FUSTA

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Este llibret ha participat en els premis de les LLetres Falleres.

Mistos DE FUSTA

aprox. 100 mistos

L’IN100DI Jugant amb Joc

Articles inside

Escultura I

Ximo Càdiz

Ricardo Ruíz

Comissió

Rafa Mengó

Francesc Catalá

Hugo Morte

Immaculada Cerdà

Antonio Pérez Rodilla