La vida cotidiana a Roma
NOMS: Frendy, Andrea, Uidad, Lorena CURS: 2ยบA
LES DIVISIONS DEL DIA: Les hores no es podien explicar en l'antiga Grècia d'una manera molt exacta. No obstant això, a mitjan segle V a. C. els grecs disposaven ja de dos aparells per mesurar el temps: el quadrant solar o gnòmon, heretat d'Orient, i la clepsidra o rellotge d'aigua, que indicava el temps transcorregut pel pas regular d'una quantitat determinada de líquid. El rellotge hidràulic, basat en el mateix principi de la clepsidra, encara no existia en l'època clàssica.
Quadrant solar
Clepsidra
DIA A DIA: MATÍ: Els romans s'aixecaven d'hora: era ser mandrós aixecar-se amb el sol (al voltant de les 4'30 h. A l'estiu, i les 7'30 h. A l'hivern), igual que es ficaven al llit a la posta del sol. Es preparen ràpidament ja que es deixen posada la roba interior per dormir i es renten braços i cames (la resta del cos cada vuit dies). Prenen l'esmorzar, especialment pa, formatge, mel, dàtils, olives ... En sortir el sol comença la salutatio: els clients van a saludar el seu patró. Alguns clients tenen molts patrons als quals saludar. Surten q pesar de la pluja, del fang i amb vestit ciutadà, és a dir, amb toga. Esperen de vegades molt temps en el vestíbul, esperant el repartiment de menjar o diners (sportula) que fa el patró. La salutatio dura fins a la segona o tercera hora. La resta del matí està consagrat als negocis, públics o privats. Els personatges importants baixen al fòrum acompanyats d'una multitud de
clients. Llavors es fan les visites de dol, de felicitació i es va a veure els vells dels que s'espera heretar. Els ciutadans pobres, proveïts de la sportula, passegen. En general, el matí es dedica als negocis,a la tarda al descans. Però, en canvi hi ha gent que treballa tot el dia (els esclaus) i hi ha qui no treballa mai. El emorzar (prandium) té lloc al migdia. És semblant al sopar, que després veurem, però menys copiós. Es tracta d'una espècie de esmorzar fred amb fruites i vi. TARDE: La migdiada dura fins a la vuitena hora (entre dos quarts de dues i les dues de la tarda). Cada vuit dies els romans prenen un bany, els rics a casa seva, els altres en els banys públics, on calia pagar una entrada, si bé l'emperador o personatges rics oferien de vegades un bany gratuït. En temps de l'Imperi, els banys van ser cada vegada més luxosos i comptaven amb salons, restaurants, botigues, sales de joc, etc. El bany complet tenia quatre fases: - Tepidarium: bany tebi, - Caldarium: bany calent, - Frigidarium: bany fred, - Massatge i unció amb oli.
DINAR: El sopar és el menjar principal del dia i començava cap a les tres de la tarda. En temps antics els romans estaven contents amb el plat nacional (farina cuita o puré de llegums), i només algunes vegades es menjava carn.
Per a les gents de condició modesta la jornada ha acabat amb el sopar. Però, per als que viuen amb luxe, queda encara la comissatio que segueix al menjar. És una mena de segon festí en què es beu abundantment. Es tria per sorteig un magister bibendi, qui fixa la quantitat que cal beure i la proporció de la barreja, ja que el vi es barrejava amb aigua (calenta, freda o gelada). Sense deixar de beure, els convidats es diverteixen, escolten els flautistes, als cantaires, es presencien espectacles de mims, bufons, ballarines, etc. El menú del sopar constava de tres parts: -ENTRADES(gustatio): ous, amanides, enciam, col, cols arrissades, naps, carxofes, espàrrecs, olives, bolets, ostres. PLATS: s'aprecia molt el peix, sobretot el barb, la Murena, el turbot, el llop marí. De carn, sobretot el porc, però també ànec, pollastres, moltó, cabra, llebre, etc .; tot això amb sal, vinagre, moltes herbes fortes, canyella, julivert. ENTREMESOS I POSTRES: pastissos, bescuits, fruites, confitures, crema batuda, gelats.
ASPECTE PERSONAL: Fins a mitjans del segle III a.C. aproximadament, els romans no s'afaitaven la barba ni es tallaven el cabell. Els que estaven de dol deixaven créixer descuidadament la barba i el cabell. Hi va haver molts tipus de pentinats femenins. Les joves es recollien els cabells en un nus o en trenes i les senyores casades preferien el pentinat. També utilitzaven postissos i tints per canviar el color del cabell. El vestit romà per excel·lència era la toga. Al principi les vestien tant els homes com les dones, encara que més tard va passar a ser utilitzada només pels homes. La toga consistia en un semicercle de tela, gruixuda a l'hivern i fina a l'estiu, molt complicada de posar i que deixava el braç dret lliure. Segons els adorns que portés la toga, rebia diversos noms. La toga no la vestien ni els esclaus ni els plebeus. Sota la toga, i amb un llarg fins al
genoll, portaven la túnica, que cenyien amb un cinturó i adornaven amb una banda.
La dona vestia generalment una túnica que li arribava fins als peus. La túnica solia estar confeccionada de llana, cotó o lli, depenent de l'època de l'any. Sobre la túnica portaven l'estola, el vestit pròpiament dit. Quan la dona sortia de casa es cobria amb un mantell (palla), que els deixava el braç dret al descobert.
Les dones solien utilitzar ventall(un abanico per qui no sap el significat en català) El calçat, tant d'homes com de dones, consistia en sandàlies, esclops o sabates. L'única diferència era el color i l'adob de la pell utilitzada per a la seva confecció.
WEBGRĂ€FIA: http://www.santiagoapostol.net/latin/vida_roma.html http://es.slideshare.net/fabycambronero/vida-cotidiana-en-romaantigua