Amb el casament de l'hereva legal de Manfred I, Constança de Sicíília amb Pere el Gran d'Aragoí , el regne de Sicíília esdeveí un dels principals interessos del comte-rei aragoneè s.Les Vespres Sicilianes representaran una doble ruptura: primer contra els angevins, amb qui els impostos eren molt alts; i despreí s contra l'hereè ncia de Frederic I, una hereè ncia sempre en disputa (entre Hohenstaufen i angevins) i que no estabilitzava el regne. Aixíí mateix fou una demanda d'autonomia. Per poder fer front als angevins, els sicilians van invitar a Pere el Gran a reivindicar els drets de la seva esposa, cosa que comportaraè la separacioí en dos regnes. Els conflictes entre els regnes de Sicíília i Naè pols foren constants fins que es triaè al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II de Sicíília, i li prometeí el respecte de la Santa Seu a la Trincaria . TRINCAÀ RIA
Els dos reialmes restants estaran separats fins al 1442 quan el rei d'Aragoí Alfons el Magnaè nim conqueriraè el Regne de Naè pols i provocaraè el naixement del Regne de les Dues Sicíílies, passant els seus territoris a formar part de la Monarquia Catoè lica.
Bernat Desclot Bernat Desclot, va ser un historiador catalaè , probablement originari del vescomtat de Castellnou, Rosselloí (França). Va viure a la segona meitat del segle XIII. Bernat Desclot hi amaga qualsevol refereè ncia personal i nomeí s parla d'ell una uí nica vegada. EÉ s el moment en queè doí na testimoni de la lluita cos a cos entre el rei Pere i un cavaller navarreè s que lluitava al costat de les tropes franceses en l'emboscada que va tenir lloc el 15 d'agost de 1285 quan el rei es dirigia a Besaluí
Va escriure la segona de les quatre grans croè niques meí s antigues de la Corona d'Aragoí , del Rei en Pere d'Aragoí i, dels seus antecessors passats, tambeí coneguda per Croè nica de Bernat Desclot. Es va casar amb la dama de Cabrils Marta Recatalinus l'any 1256. Van tenir set fills, peroè meí s tard es va descobrir que un dels fills havia nascut d'una infidelitat que la Dama Recatalinus va tenir amb un altre home. Bernat Desclot es va separar d'ella. Es conserven poques dades documentals sobre ell, encara que s'ha tendit a identificar-lo amb Bernat Escrivaè , personatge que per aquell temps va ocupar diversos caè rrecs importants en la cuí ria reial de Pere III d'Aragoí (1276-1285), l'escrivania de la cuí ria de Gandia a 1282 i el caè rrec de tresorer real en 1283. Va arribar a ser cambrer del rei Alfons III el Liberal, i va morir el 1287.
La data de redaccioí de la seva croè nica coincidiria possiblement amb la conquesta de Sicíília (1283), peroè tracta de fets ocorreguts entre 1137 i 1285. L'historiador Coll i Alentorn divideix l'obra en tres seccions atenent a la diversa naturalesa de les fonts documentals; integrada pels capíítols anteriors al regnat de Jaume I d'Aragoí , l'altra formada pels dedicats al regnat d'aquest rei, i la tercera constituíïda pels del de Pere III el Gran. L'estil de Desclot com a escriptor eí s realista i alhora eè pic i apassionat, arribant a la parcialitat, tot i que es preocupa de depurar i contrastar les seves fonts. Les edicions meí s antigues de la seva Histoè ria de Catalunya soí n la de Barcelona, de 1616 i la impresa per Sancha a Madrid en 1793, aquesta uí ltima recull en particular els capíítols relacionats amb la invasioí francesa a 285 i a la defensa empresa per Pere III el Gran al costat dels famosos Almogaè vers. Croè nica de Bernat Desclot Narra els fets histoè rics succeíïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta croè nica se centra en aquest darrer. L’obra de Bernat Desclot La Croè nica estaè articulada en 168 unitats narratives en l'edicioí de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats: Del capíítol 1 al capíítol 10. Desclot recorda en una seè rie cronoloè gica desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragoí abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narracioí de la batalla d'ÚÉ beda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya). Del capíítol 11 al capíítol 73. Es tracta la vida de Jaume I. Del capíítol 74 al capíítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en queè puja a la corona Pere el Gran. EÉ s la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedicioí a Alcoi i Sicíília, la conquesta de Sicíília i la victoè ria davant la invasioí francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustíícia. En la pacíífica conquesta de Sicíília, Desclot supleix la manca d'accioí amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que estaè documentada; eí s el conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que
han de venir de Sicíília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victoè ria damunt dels francesos i significa la victoè ria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedeè s. La caracteríística principal eí s l'objectivitat i la riquesa d'informacioí que doí na. L'estil eí s molt meí s acurat que a l'anterior croè nica, el Llibre dels fets, i en els primers capíítols hi ha prosificacions de cançons de gesta. Pel que fa a la llengua, la croè nica de Bernat Desclot eí s rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne tambeí els discursos que posa en boca dels personatges principals. Quan Desclot tracta de la histoè ria de Pere el Gran, o sia, dels esdeveniments contemporanis de l'autor, les seves fonts soí n els documents oficials i la proè pia experieè ncia.
PERE EL GRAN Pere el Gran (dit tambeí Pere III d'Aragoí i Pere II de Catalunya-Aragoí ) va neí ixer a Valeè ncia, Regne de Valeè ncia, el 1240, i va morir a Vilafranca del Penedeè s, Principat de Catalunya, l’11 de novembre de 1285; en aragoneè s Peroè , en llatíí Pertuí s) fou un sobiraè de la Corona d'Aragoí , amb els tíítols de comte de Barcelona, rei d'Aragoí i rei de Valeè ncia (12761285) i despreí s de la conquesta de l'illa, rei de Sicíília (1282-1285). Començaè a regnar a l'edat de 36 anys, regnaè fins als 45 anys, quan va morir. Estaè enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba eí s l'uí nica d'un sobiraè de la Corona d'Aragoí que no ha estat mai profanada. Graè cies a la seva conquesta militar del Regne de Sicíília el 1282 es feí u famosa la frase de l'almirall Roger de Lluí ria, en queè afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar mediterraè nia, sinoí portava en la seva cua un escut o un Senyal Reial. Pere el Gran (1240-1285) eí s un dels meí s importants reis de la Corona d’Aragoí . La seva conquesta de Sicíília i Malta obríí a la Corona les portes
d’Itaè lia i de la Mediterraè nia central i oriental. Home de caraè cter decidit, autoritari i aventurer, lluitaè contra les meí s grans poteè ncies del seu temps, el rei de França, el rei de Naè pols i el Papa, i les va veè ncer. El rei Pere tenia una visioí políítica dels seus estats oposada a la del seu pare, Jaume I el Conquistador. Tot i que intentaè implantar-la, l’oposicioí de la noblesa d’Aragoí i de Catalunya, i la difíícil situacioí internacional ,ja que el rei estava excomunicat i a punt d’entrar en guerra amb França, li impediren instaurar-la per complet. No obstant aixoè , el seu fill Alfons tornaè a unir per uns anys alloè que el rei Jaume havia separat. Al marge de l’extensa obra erudita inacabada de Ferran Soldevila, publicada per l’IEC entre 1950 i 1962, i de les dues biografies de Pere el Gran que aquest mateix autor va publicar els anys 1955 i 1963, no existeix cap altra obra moderna sobre aquest monarca. El present estudi, si beí manteí una líínia divulgativa de faè cil lectura, compta amb una investigacioí innovadora i rigorosa, ja que aprofita una enorme quantitat de documents ineè dits, molts dels quals eren desconeguts fins avui. Aquesta obra ens proporciona una narracioí exhaustiva i rica en detalls, alhora que revisa profundament la imatge que es tenia de la personalitat i de l’obra políítica del rei. A meí s, obre noves perspectives a la investigacioí i satisfaè la curiositat d’un puí blic lector no especialitzat, expectant despreí s de l’obertura de la tomba del rei i l’estudi de la seva moè mia.