EXPEDICIÓ CATALANA A CÓRDOBA
INTRODUCCIÓ:
Fa més de mil anys un home anomenat Ramón Borrell que va néixer al 972 i fill successor de Ramón Borrell II i de Letgarda de Roergue, germà de Ermengol que va ser compte d’Urgell , formaven una família molt poderosa en aquella època a causa del poder que tenien. Ramón sòl tenia 14 anys i va ser associat al govern de comtats. Un any abans que la ciutat fos totalment arrasada per les forces califals manades pel victoriós general Almanzor . L'any 992 va morir Borrell II, així que Ramon Borrell va succeir al capdavant dels comtats , en un moment extremadament difícil , en què la ciutat de Barcelona encara no s'havia refet de l'atac musulmà , amb el temor que aquests atacs es repetissin. Amb tot , Ramon Borrell es va disposar a reorganitzar a tots els nivells el devastat comtat , de manera que es va casar amb la filla de Roger I de Carcassona , Ermessenda , per incorporar l'herència d'aquesta a seus territoris . Ermessenda una noia amb gran caràcter i gran bellesa. En casar-se 991 amb Ramon Borrell, la jove Ermessenda va rebre la dècima part de tots els béns del seu marit. Ramon Borrell es fes càrrec temporalment de la seva administració després de la mort del seu germà en el camp de batalla.
EXPEDICIÓ CATALANA A CÓRDOBA: Borrell II i Ramon Borrell van ser, de fet , monarques forts i necessaris . Els ambaixadors de Borrell van viatjar mínim quatre vegades a la cort califal , a Còrdova , per tractar del manteniment de la pau amb el poderós veí del sud i assegurar l'estabilitat de les fronteres . La dictadura de Almazor va fer amb gran bestiessa una conquesta a Barcelona on no va tenir molt d’èxit , però va agafar molts ciutadans de la ciutat per ser esclavitzats o venuts. Després de la mort de Almazor que era el governador de Córdova , el seu fill Abd al-Malik es va fer càrrec del exèrcit califal del seu pare per continuar els atacs a regnes cristians , en aquest cas Ramón va respondre per part de l’atac enemic. A finals d’aquell mateix any Ramón I el seu germà Armengol van organitzar una expedició militar contra les poblacions musulmanes assentades a la plana de la comarca d'Urgell. Abd al - Malik va respondre contundentment a l'atac dels comtes catalans amb la formació d'un espectacular exèrcit contra els territoris comtals. Ramón va comptar amb la participació de tropes cristianes cedides pel rei de Lleó , Alfonso V i del comte de Castella , Sancho I García , ja que també van ser atacats pels regnes de Córdoba , van formar un bon exèrcit contra els comptats califals. La dona de Ramón , Ermessenda va voler contribuir a l’expedició militar dels comptats califals de Còrdova, ella tenia gran caràcter i amb gran domini governava els comptats de Barcelona. Ramón i el seu germà mai havien tingut una bona amistat per part de França , ja que el pare dels dos germans va tindre varies reunions amb França , però mai van tindre una bona amistat. Ramón Borrell va voler anar més allà dels seus comptats i governar als regnes de la península. La primera disputa que el compte de Barcelona van tindre amb la frontera enemiga va ser a Lleida ,per part de Ramón , Armengol i Ermessenda que acompanyava al seu marit a totes les expedicions
Després de varies disputes en altres regnes de península Ramón va decidir amb el seu germà fer una expedició a les terres del sud, perquè després de la mort de Almazor volien una venjança i aprofitar el temps ràpidament, Ramón va tindre molt suport de la seva dona Ermessenda , ja que ella va ser molt forta i va marcar molt el seu poder en els seus anys. Van emprendre el camí cap al Albesa on tenien els territoris contraris, va ser un camí per poc temps acompanyat de les seves tropes militars. Al arribar els regnes califlas tenien una espectacular tropa de més de 30.000 soldats enemics, Ramón preocupat i escarmentat van fer el que van poder en aquells moments tot era complicat. Ermengol va rebre un cop a les costelles , on va ser sortir il·lès per sort no va ocorri res a Ermessenda que sempre anava amb ells en tot moment. Després de dies de guerra Ramón escarmentava la pèrdua de 35 castells atacats i destruïts per Abd – Malik i les seves tropes pel Llobregat , després van marxar cap als seus territoris. Van ser víctimes d’un atac militar horrible , que va ficar en total pèrdua els regnes de Barcelona , Llobregat.. Ramón melancòlic no es va rendir de cap de les maneres. Apart de les derrotes, al 1005 Ermessenda va donar llum al seu primer fill hereter dels regnes de Barcelona anomenat Ramón Berenguer , que marcaria molt l’historia de Catalunya a l’edat Mitjana. Al 1008 era hora de tornar a l’atac per 2a venjança , ja que Abd – Malik va morir a Corodoba. Els comptats catalans i Aragonesos van disposar-se a contribuir per 2a vegada a l’expedició a Córdoba. Van formar formar un exèrcit de més de deu mil soldats ven formats per la segona venjança. Com Abd – Malik va ser capaç de continuar el gran regne de Almazor amb gran poder. Es van formar ràpidament dos bandes : cristiana i la musulmana. Aquesta vegada Ramón i Ermengol tenien esperances de acabar l’expedició com havien pensat des de un principi de fa quants anys.
Van fer una gran guerra amb gran bestiesa entre les dos bandes enemigues. En aquest cas van sortir victoriosos els regnes cristians , van destruir gran part de comptats de Córdoba , després de la mort de Abd-Malik els comptats van estar molt temps en tranquil·litat, fins que van voler atacar els contraris.
Això va ser un gran punt bo per als regnes de Barcelona i Urgell , ja que van guanyar molta més fortuna de la que van perdre anys anteriors contra els dos poderosos califats , però atents a altres atacs de Córdoba. Uns dels homes que va estar en tot moment en pèrdues del comptats de Barcelona va ser Bernat Tallaferro compte de Besalú , ell va ajudar a que remuntessin el territori atacat va tindre molta auxiliaritat per part del compte de Besalú. Ramón pretenia evitar evitar que al comptat castellà es beneficies en exclusiva del futur repartiment territorial del cadàver de Córdoba. Així pues Ermessenda va tindre una idea essencial per part d’ella , ja que a l’any 1010 va decidir amb Ramón i Ermengol , una altra expedició , volien gran poder contra el enemics , no tenien bastant amb els territoris comtals. Van fer una expedició amb un 20.000 homes , amb el propi capità Ramón i el seu germà pels quals van organitzar tropes cada vegada que anaven passant per territoris musulmanes de Saragossa i Toledo. Molts nobles es van unir-se’n amb els regnes de Ramón , ja que van guanyar un gram fortuna al vèncer els territoris califals , va ser un dels moments més bons de la vida de Ramón va aconseguir la derrota del seu enemic principal , que era el regnat de Córdoba. Va ser la millor època dels comptats Catalans contra Córdoba. Després d’uns mesos , al Juliol va haver una batalla de Acbar al-Barak, totalment favorable a les tropes catalanes , per la qual no s’ho van pensar dos vegades i van saquejar la ciutat de Córdoba i van aconseguir un gran botí d’or. No obstant això no va ser del tot positiu el final , ja que Ermengol germà de Ramón mort en plena batalla al regne comtal , això va provocar a Ramón una gran preocupació sense l’ajuda del seu germà , en aquells moments Ermessenda va ajudar molt a Ramón després de la pèrdua.
Després de la gran victòria aconseguida , el següent repte per a Ramón i els seus comptats era Tarragona , que beneficiaria a les seves terres i cultius, era una autèntica obsessió per a ell. Tenia uns segon repte que era la seva jerarquia episcopal , no tan desitjat ell va anar distanciant-se de l’església per part dels seus comptats. Però ningun dels seus propòsits es van fer realitat , ja que mesos després va morir per desgràcia. La labor repobladora de Ramón no va ser menys important realitzada després de per seus successors , ja que van repoblar les codines
Orientals de la Segarra , la Conca de Barberà i el extens camp de Tarragona que era vital pels cultius de la regió. El successor de Ramón va ser el seu fill primogènit Ramón Berenguer, va ser el que va dirigir i fer tot el que li va dir el seu pare , amb l’ajuda de la seva mare Ermessenda que va ser una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s’apassionà pel dret i la justicia. Per la elaboració feudal ella va ser una dona del dret feudal apassionada i defensores, dues comtesses del segle XI. Però l’any 1057 una Ermessenda molt envellida i molt cansada, va abdicar. Els seus fidels consellers i amics, tal com l’Abat Oliba, en Gombau de Besora o el seu germà el bisbe Pere de Girona ja havien mort feia uns anys, i el món anava en una direcció canviant vers una feudalització que la pròpia comtessa no entenia. Amb els 80 anys complerts, Ermessenda es retirà de la vida pública per morir un any desprès. Ermessenda va rebre una decena part de l’herència del seu estimat marit Ramón, van formar un matrimoni molt poderós a Catalunya. El cos d'Ermessenda fou traslladat del seu castell de Sant Quirze de Besora a la Catedral de Besora per ser sepulcrat en un sarcòfag fet d'un sol bloc de pedra de marbre rosa buidat en forma del cos de la difunta. El sarcòfag fou situat originàriament, i tal com era costum aleshores, a la part més important que hi havia situada a la part frontal de la catedral.