La societat Romana: La població de Roma s'estructurava segons la riquesa i els drets legals. Hi havia homes lliures (ciutadans, lliberts i clients) i esclaus. Patricis i plebeus formaven el grup de ciutadans encara que amb diferents drets. La ciutadania s'obtenia a partir del naixement en un matrimoni legal entre ciutadans o per concessió. Ciutadans: Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven engentes, famílies amb un avantpassat comú. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis, i política, ja que eren els únics ciutadans amb drets polítics. els únics que podien manar sobre ells erens els pretors, els magistrats i el reis. Tenien uns drets privats junt amb els drets dels plebeus ·I dret al matrimoni. ·Idret a posseir béns, comprar i vendre. · dret a testar i a ser testimoni o beneficiant del testament. Els plebeus eren ciutadans que es van establir a Roma després de la seva fundació i únicament posseïen drets civils. Vivien de l'artesania i el comerç o petites propietats rurals. Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir. ·Ius sufragii, dret a votar. ·Ius honorum, dret a ser escollit en càrrecs públics. ·Ius provocationis, dret a apel·lar a l'assamblea del poble en contra de la sentència d'un magistrat..Magistrats:Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a comerciar ni comprar. Hi havien 2 tipus de magistrats a Roma: 1. Els magistrats ordinaris: Cónsuls: Són dos, i ostenten el poder suprem. Són generals en cap de l'exèrcit, presideixen el Senat i tenen poder executiu.
Pretors: Primer són dos, després s'eleva el nombre a vuit. La seva funció principal consisteix en presidir els tribunals de justícia.
Censors: Els únics que són elegits cada cinc anys.
Tribunos de la plebs: El seu nombre s'eleva fins a deu i són necessàriament plebeus. La seva funció primordial és defensar els interessos de la plebs. Tenen dos importantíssimes prerrogatives: la inviolabilitat i el dret de veto.
Els magistrats extraordinaris:Algunes magistratures no existien normalment sinó que només s'hi recorria en situacions d'emergència per a Roma. No Ciutadans: Els lliberts eren antics esclaus que havien aconseguit la llibertat per compra o pels mèrits realitzats Els Estrangers no tenien dret de votar i eren els que es dedicaven als cultius ja que venien d’altres terres. Les dones estaven considerades com éssers inferiors: no podien accedir a cap càrrec polític, ni votar, no podien formar part de l'excèrcit, ni tenir negocis ni propietats, etc. Si el marit moria, se li designava un tutor, que normalment era un familiar (un germà, un fill, un cunyat,...) , o un home escollit per ella. Si la dona tenia sort de poder escollir el seu tutor, gaudien d'una gran llibertat. La dona lliure podia manar a casa seva sobre els seus fills, els esclaus, i se li tenia un gran respecte. Supervisava l'educació dels fills i tenia llibertat de moviment per sortir de casa: anar a les termes, de visita, etc. Generalment, la dona tenia el dret d'aconsellar el marit en els negocis, en política i, en algunes ocasions, l'acompanyava als banquets. Els esclaus romans eren gent que provenien de indrets que van ser conquerits per l'imperi romà. De fet, se sap segur que en moltes ciutats, sabent que els romans els conqueririen, es van suïcidar per no ser els seus servents. Van anar passant aquest deure de generació en generació. Els gladiadors: Els gladiadors eren de condicions molt diverses. Generalment es reclutaven entre els presoners de guerra i els criminals.
COM VIVIEN: Els romans tenien unes contruccions excel·lents, i van crear tècniques que encara fem servir avui en dia. els edificis eren molt resistents i estaven fets amb dos nous materials: el formigó i el ciment. tenien elements de construccó nous: l’arc, la volta de canó i l’arc de mig punt. les parets les pintaven amb pintures i el terra amb mosaics. i dibuixaven ocells, retrats… Alimentació: Els Romans tenien una dieta molt senzilla . Menjaven productes basics com: el pa verdures fruita i peix. Roba: El vestit més utilitzat pel romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre elles. Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava s'ajustava amb un cinturó. L’Educació L’ Educació dels nens plebeus o patricis es feia a casa o en l'escola que estaba situada en un local situat al costat dels pòrtics del fòrum o plaça pública i només la tela d'una cortina l'aïlla dels sorolls de fora . La formació de les filles estava en mans de la mare , mentre que l'home , en complir set anys , passava a la vigilància del seu pare , qui portava al petit si tant al treball en el camp com al fòrum , als banquets , etc . , amb la finalitat que a força d'observar les activitats del seu pare , aprendrà a realitzar-les quan arribi el moment . Els nens dels esclaus o dels pagèsos tenien una educació diferent.En aquesta classe social els nens tenien que apendre les tasques dels seus majors.
Fòrum . Els edificis més importants es concentraven al Fòrum, Hi havien temples dedicats a les divinitats i la basílica.Els edificis d’oci eren els més nombrosos.(teatres, amfiteatres, circs i termes)-nayira Gairebé sempre eren construïts pels notables més rics de les
ciutats provincials.També els espectales o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats pagats sovint per algun ric. En la civilització romana el fòrum era el tret definitori de la ciutat. El fòrum era una plaça pública: un gran espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure.