Informació ROGER DE LLÚRIA O LAURIA (Laurie, Basilicata, c. 1250 - Valencia, 1305) La mare de Roger de Llúria, Bella d’Amici, era una dama de Constanza de Sicília (la futura Constanza II, 1282-1302) que va formar part del sequi que va acompanyar Constanza quan es va traslladar a la Corona d’Aragó per contraure matrimoni (1262) amb l’infant Pere, futur Pere III el Gran d’ Aragó (1276-1285). Roger de Llúria, que havia marxat amb la seva mare, es va educar a la Cort aragonesa, on ben aviat va ser anomenat cavaller i li van donar uns territoris de València. Va acompanyar el monarca a les seves expedicions: 1) Barberia (Àfrica del Nord) i 2) Sicília el 1282. Va ser anomenat almirall l'any 1283, encomanant la defensa de Sicília, i obtenint el mateix any un triomf sobre els angevins (membres de la Casa d'Anjou ) a l'illa de Malta. Un any després, guanyava i va fer presoner Carles el Coix al golf de Nàpols. Saquejà les costes de Calàbria i va conquerir l'illa africana de Gelves (Djerba). L'any 1285, va defensar les costes de Catalunya, dels atacs francesos. Va tornar a Itàlia el 1287, aconseguint vèncer novament als angevins. El 1291, es posà al servei de Frederic de Sicília, encara que posteriorment va lluitar contra ell. Després de la signatura del Tractat de Caltabellotta (1302), Roger de Llúria es retirà a València, on va morir el 17 de gener de 1305. Va voler ser enterrat al peu de la tomba del seu senyor, el rei Pere el Gran, al monestir català de Santes Creus.
Orígens familiars El seu pare fou el cavaller lucanes Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.
El seu germà fou Joan de Loria i d'Amichi, fou pare de Roger, Beatriu, Constança i Hilariaeu amb el seu matrimoni amb Margarita de Lancia. Del segon matrimoni amb Saurina d'Entença van nàixer Carles, Robert, Berenguer i Margarida.
Webs d’interès: https://portalhistoria.wordpress.com/las-visperas-sicilianas/ http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/lluria.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Constanza_II_de_Sicilia http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n
Al 1266, el Papa Climent IV va nombrar a Carles d’Anjou rei de Sicília. Els francesos dominaven l’illa i, els gibelins (els habitants que no estaven d’acord amb el govern), tenien cada cop menys paciència. -Així, tots hi estem d’acord –va dir Simone, el cap de la rebel·lió. Tots van alçar els braços per demostrar que sí. Rondava principis de març de l’any 1282, a la Corona d’Aragó. Pere III el Gran, amb quaranta anys, va rebre una carta dels gibelins sicilians sol·licitant la seva ajuda i col·laboració per a una rebel·lió contra el govern francès. -He d’aprofitar aquesta oportunitat –pensava Pere, en veu alta–. Si venço els francesos amb l’ajuda dels gibelins, la Corona d’Aragó podrà comptar amb el govern d’un territori més extens. Però no podia partir sol. Necessitava el seu fidel almirall, Roger de Llúria, el millor guerrer del regne. Roger de Llúria era fill del cavaller Ricardo di Lauria i Bella d’Amici, la dama de Constança II, esposa de Pere III el Gran. Constança de Sicília va haver de fugir de la seva illa quan els angevins es van apoderar del tron. Roger de Llúria s’havia criat a la Cort Aragonesa, on aviat va ser nomenat cavaller i va rebre territoris al regne de València. El trenta de març de 1282 els gibelins sicilians, juntament amb la Corona d’Aragó i Pere III el Gran i Roger de Llúria al capdavant, van iniciar la gran revolta contra els angevins.