Religio Cristiana També anomenada Cristianisme, és una religió monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús segons es presenta al Nou Testament. Els creients d'aquesta fe, coneguts com a "cristians creuen que Jesús és el Messies i va néixer a Jerusalem. El fonaments de la religió cristiana declaren que Jesús patí, morí per crucifixió, fou enterrat i ressuscità per obrir el cel a tots els que creuen en ell i confien en ell per a la remissió dels seus pecats. Aquests credos també ensenyen que Jesús ascendí al cel i que tornarà a la terra per jutjar els vius i els morts. Segons la fe cristiana, Jesús és considerat un model de vida virtuosa, així com salvador i Déu encarnat. El missatge de la vida i obra de Jesús es coneix com l'Evangeli. El cristianisme començà com a secta del judaisme, que s'originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins a convertir-se en la religió dominant de l'Imperi Romà. Durant l'Edat Mitjana, la major part d'Europa fou cristianitzada. Cristianisme s'estengué a Amèrica, Austràlia i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions de practicants, el 33,2% de la població mundial. El cristianisme està dividit en diferents esglésies, nascudes en diferents moments de la història d'aquesta religió i en diferents entorns culturals i socials.
El signes del cristianisme: primer en utilitzar-se va ser el peix perquè es considerava que la creu era signe de tortura, però després, es va acabar acceptant.
Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el llibre dels Fets dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del: Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Jesús és completament Déu i completament humà. Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge. Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant. Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu. La Bíblia és la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.
Amb Línies generals, Jesucrist és per als cristians el Fill de Déu, pel que les seves pràctiques s'orienten cap a la seva relació amb Déu, de la qual es desprenen les seves activitats típiques. Dins de les pràctiques ortodoxes i catòliques, destacant especialment set sagraments: Baptisme, signe iniciàtic d'introducció al cristianisme. Confirmació, signe que ratifica la fe en Jesucrist Eucaristia, signe litúrgic de l'església catòlica.
Penitència, signe de perdó, penediment dels pecats Ordre Sacerdotal, pel qual s'inicien els sacerdots. Matrimoni, celebració de la unió d'un home i una dona davant Déu i la comunitat Unció dels malalts, signe d'assistència al malalt.
Totes les versions i variacions conegudes del cristianisme practiquen l'oració. Les oracions cristianes podent ser formulades, improvisades. Les oracions normalment s'agrupen en categories d'acció de gràcia, adoració, petició, intercessió i comunió. Les oracions cristianes poden ser dirigides a Déu Pare, a Crist o un sant . Els mes comú son el Pare Nostre , i el Ave Maria. Al final de cada oració, normalment es diu Amén ("així sigui").
Imatge del mon amb el percentatge de creients en colors.
Religio Musulmana L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma mitjançant l'arcàngel Gabriel. Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista.
Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen a respectar els anomenats pilars de la religió, que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis articles de fe. D'altra banda, aquesta religió es caracteritza per no tenir litúrgia ni classe sacerdotal. Avui dia, els musulmans es divideixen bàsicament entre sunnites i xiïtes. Els primers, anomenats també ortodoxos, constitueixen una majoria aclaparadora (al voltant del 90%), mentre que els segons, situats principalment a l'Iran i a l'Iraq, formen poc més d'un 10% del conjunt de fidels. L'islam és la segona religió més gran del món, comptant amb prop de 1.570 milions de fidels, és a dir, amb aproximadament el 23% de la població mundial. Sovint aquesta religió es representa amb un creixent lunar, present a moltes banderes dels països musulmans, a vegades al costat d'una estrella.
Símbol de la religió musulmana, normalment es representa sol amb una lluna creixent, però a vegades també es representa amb una estrella.
La pràctica religiosa islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: La professió de fe: és una fórmula que diu «No hi ha cap divinitat tret de Déu i Muhàmmad és el profeta de Déu». La pregària ritual: cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. L'almoina: l'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria El dejuni durant el mes de ramadà: el ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en què començà la revelació de l'Alcorà. Durant tot aquest període es practica un dejuni purificador. El pelegrinatge: El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és el pelegrinatge als llocs sants de la Meca, que s'ha de portar a terme almenys un cop a la vida.
La Kaaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per a pregar. Per els musulmans, la Kaaba, és un lloc sagrat I es considerada la casa de Déu.
L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab i l'estil que utilitza, proper a la poesia, va marcar profundament el desenvolupament de la literatura en aquesta llengua.
Percentatge dels diferents corrents per país: verd: sunnisme, vermell: xiisme, blau: ibadisme
Religió Normanda o Vikinga Els víkings foren un grup ètnic originari d'Escandinàvia, els països nòrdics, que van sorgir entre els anys 789 i 1100. També són anomenats normands, tot i que aquesta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establerts a l'Europa Occidental. Els víkings eren descendents d'un poble d'origen germànic que es va establir a la península escandinava cap a l'any segle XXI aC. El seu nom significa "homes de mar" o "del nord". Van ser coneguts a tot Europa pel seu domini naval, que els va permetre conquerir ciutats costaneres d'arreu, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys van sotmetre Anglaterra, el nord de França i el sud d'Itàlia; i van ser els primers europeus que van arribar al continent americà. El límit meridional de la seva expansió fou Al-Andalus. Alguns víkings coneguts són Eric el Roig o Leif Ericsson. Comerciaven principalment amb pells, esclaus, i de vegades recorrien al pillatge o a l'extorsió. La seva manera d'actuar violenta va terroritzar a les antigues comunitats. Durant els segles següents, els víkings van tenir gran influència en la història europea: -A les Illes Britàniques van arribar a governar durant molts d'anys, mantenint conflictes amb els saxons, fins a la conquesta dels normands, descendents de víkings, l'any 1066. -A Rússia van contribuir a la formació de l'estat rus. De la seva unió amb els pobles eslaus sorgiren els principats russos de Kíev i Novgorod. -A Itàlia van fundar el Regne de Sicília i fins i tot van arribar a influir amb les seves incursions en el Califat de Còrdova i en l'Imperi bizantí.
Els víkings tenien tres deïtats principals: Odin, Thor i Frei. Odin: era el cap de tots els déus, i governava. Era el déu de la saviesa, de la poesia, de la música, dels morts en combat; és el més poderós dels déus víkings. La seva representació més habitual era la d'un guerrer equipat per al combat, amb una llança, de nom Gungnir, com a arma. Odin també tenia un cavall de batalla, anomenat Sleipnir, que tenia vuit potes. Com a ajudants
d'Odin i portadores de la victòria hi havia les valquíries, que cavalcaven amb Odin a la batalla i eren les encarregades de recollir als valents guerrers que havien caigut amb honor durant el combat; després els portaven al Valhalla, al saló dels guerrers. Thor: era el déu del tro, i el fill d'Odin. Si els cabdills i els guerrers honoraven Odin, a Thor l'adoraven els pagesos i la gent senzilla que depenien del tro i de les pluges, i també que els temporals s'apiadessin i no afectessin les seves collites. Thor era un déu impetuós, de naturalesa violenta i rarament reflexiu. El més destacat d'ell era la seva força, representada per el seu martell, que actuava en forma de llamp mentre provocava un gran estrèpit. Frei: era el déu de la fertilitat i de la natura. Frei, i la seva germana Freia eren bessons i totes les coses que creixen ho fan gràcies a ells.
Mapa mostrant les zones de assentament dels víkings: Segle VIII Segle IX Segle X Segle XI Àrea d'influència de les incursions dels víkings
Adopcionisme El adopcionisme és la doctrina segons la qual Jesús era un ésser humà, elevat a categoria divina per ordre de Déu per la seva adopció, o bé en ser concebut, o en algun moment al llarg de la seva vida, o després de la seva mort. Hi havia almenys dues concepcions més o menys similars (no necessàriament excloents l'una de l'altra) de les quals pot procedir aquesta idea:
En el pensament jueu, el messies és un ésser humà triat per Déu per dur a terme la seva obra espectacular: prendre als hebreus (un poble fins aleshores freqüentment sotmès per altres més poderosos), rescatar-los de l'opressió i portar el Regne del cel a la terra portant pau i prosperitat. En aquest sentit, el messies no és el Fill de Déu tal com ho considera el Cristianisme. En la tradició grega existien herois elevats a la condició divina després d'extraordinàries proeses o gestes, per mitjà de l'apoteosi. El més important exemple d'això és Hèracles, que després d'haver estat cremat en una pira és pres pel seu pare Zeus per governar al seu costat. Alhora, l'adopcionisme era psicològicament interessant per als primers cristians, i era fàcil identificar-se amb un heroi com Jesús, un ésser humà com qualsevol que és elegit ("adoptat") per Déu i que en conseqüència donava esperances de salvació als propis cristians, tan humils davant Déu com el seu heroi màxim.