SOCIALS: POBLACIÓ DE LA CATALUNYA VELLA NOMS: Alba Agüera, Moises Igbinosa, Nabila Paula Cortés i Lorena Prunera
Vora l’any 878 el rei promet a Guifré que si aconsegueix reconquerir el territori, ocupat pels sarraïns, “faria que el domini de Barcelona romangués en la seva senyoria i en la dels seu llinatge per tot el temps”. Guifré aconsegueix la victòria i fa fora els sarraïns, des de llavors Barcelona es converteix en un domini de perpetuïtat, i per tant es pot parlar de la independència del comtat respecte dels francs. Durant un important banquet que va fer el rei va repartir nous poders entre els nobles presents. Possiblement aquella era la última investidura que realitzava un rei franc d’uns comptats de les nostres terres. Encara que en aquestes particions hi va haver un problema i era que entre els dominis de Guifré hi havia una vastíssima terra de ningú que amenaçava la seguretat de les possessions i dificultaven les comunicacions.
Guifré era el comte de Barcelona, de Girona, d’Osona, de Besalú, de Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes, entre totes aquestes tenia una terra sense poblar en la qual va tenir que ocupar-la amb pagesos, agricultors i ramaders. Ell els hi volia regalar la terra a canvi de que ells la cultivessin i poblessin el llocs, però era molt difícil troba gent que volgués estar allà, ja que el clima no era molt adequat i feia molt de fred. L’hivern era molt llarg ple de neu, llavors els animals no podien pasturar.
Per aquest procés explicat anteriorment podem fer una idea de la Catalunya actual, amb les seves costums, límits, etc. Poc a canviat des de llavors ha la situació actual, doncs se segueixen utilitzant les mateixes terres de cultius, la mateixa situació geogràfica. Entre el 800 i el 850, les zones ocupades van correspondre al comtat de Girona, on els monestirs (Sant Esteve de Banyoles) van ser centres d’atracció de pagesos repobladors.
Des del 870 fins el 897 va realitzar-se la tasca repobladora de Guifré el Pelós. Entre el 870 i el 878, quan era comte d’Urgell i Cerdanya, va iniciar la repoblació de la vall del Lord, on l’any 885 es va fundar el monestir de Sant Llorenç de Morunys. A partir del 878, amb la investidura dels comtats de Girona i Barcelona, Guifré va portar a terme una gran tasca al Berguedà i al comtat d’Osona, on van establir-se pagesos vinguts de la Cerdanya. Els pobladors van instal•lar-se al Ripollès, la Plana de Vic, les Guilleries, el Lluçanès, el Moianès i el Pla de Bages. A finals del segle IX, el massís de Montserrat va ser ocupat.
Entre el 900 i el 935, els descendents de Guifré van consolidar l’obra feta al Berguedà i Osona i van organitzar la repoblació del Vallès.
A partir del 935, les terres de l’interior de la Catalunya Vella van romandre inactives i va iniciar-se el poblament dels territoris situats al sud del riu Llobregat, cap a les valls de l’Anoia i del Gaià.
I aquí comença la meva història ... El meu nom es Bartomeu i vaig néixer el 4 de juliol de l’any 869, la majoria de gent provenia dels Pirineus, igual que la meva família. Ens vam instal•lar al Ripollès, la Plana de Vic, les Guilleries, el Lluçanès, el Moianès i el Pla de Bages. Els meus pares eren pagesos. Llavors Guifré els va oferir de viure en una part de les seves terres ocupades. Allò estava casi desert !! No havia ningú sempre feia fred i els cultius tardaven molt a créixer, a sobre la zona estava desbastada per les guerres de anys enrere entre cristians i sarraïns, les úniques persones que vivien allà eren pagesos, ramaders o agricultors com nosaltres que no tenien diners i no tenien cap altra oportunitat més. Els meus pares i jo teníem una vida molt trista, treballàvem tot el dia sense parar deixant el nostre suor i la nostra sang en aquelles terres però no aconseguíem res, va ser una època molt dura.
L’any 913 el comte Guifré vingué amb els seus fidels a la vall, que es trobava deserta, i l’aprisià amb els seus vilars i l’atermenà ens establí a nosaltres, va dir: ”I aquí edificàrem cases, corts, horts, vinyes, molins i cultivàrem terres ermes.” Va ser una obra personal del comte Guifré, ajudat pels seus germans i fidels, portada a cap en nom del rei i que en part s’articulà mitjançant la
fundació de monestirs: Sant Joan de les Abadesses, on hi confinà la seva filla Emma, i Santa Maria de Ripoll, on va enviar el fill Radulf a fer els vots i on el comte va planejar de construir-hi el panteó familiar.
Entre l’any 879 i 890, els comtats de Guifré es van anar expandint i van guanyar noves terres; com per exemple: la Vall de Lord, a les contrades berguedanes, establint el comtat d’Osona.
Des de aquell moment es va crear una nova frontera amb la Hispània musulmana que s’havia establert, més enllà del Llobregat, en l’anomenada Marca del Penedès. Totes les accions de l’eixamplament territorial dels comtats van ser observades amb cautela des de la frontera musulmana. Jo veia que aquest expandiment acabaría portant problemas. Un dia Guifré va topar amb els interessos musulmans a Lleida. Llavors els sarraïns, en veure la expansió, van llançar una ofensiva comandada per Llop Ibn Muhammad.
Finalment, la tasca de Guifré el Pelós va topar amb els interessos dels musulmans a Lleida. D’aquesta manera, els sarraïns, en veure l’expansió territorial impulsada per Guifré, van llançar una ofensiva comandada pel senyor de Lleida, Llop Ibn Muhammad. L’ofensiva va arribar a les portes de Barcelona on la tropa comtal va ser derrotada. Guifré resultaria ferit de mort a Navès, traspassant l’11 d’agost de 897.
Fí
Webliografïa: Em consultat aquestes pàgines a inernet: http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_Vella http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016507.xml http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/08/habitar-la-catalunya-vella-3596.php http://es.slideshare.net/mcarmearanda/4orgens-de-catalunya http://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica http://laverdadofende.wordpress.com/2013/11/01/la-marca-hispanica-y-loscondados-catalanes-origen-y-formacion/ I a més a més em consultat al llibre de socials.