Els grecs: Com vivien? Vivien en ciutats. Les ciutats solien estar situades a prop del mar. Els carrers eren estrets, tortuosos i foscos. Les seves cases eren fetes amb fang i fusta. Tenien un pati central on els grecs hi passaven moltes estones del dia. La seva distribució era com a la d’avui en dia, habitacions, menjador i una espècie de bany. Hi havia cases públiques i cases privades, l’Àgora i l’Acròpoli. L’Àgora era una plaça pública on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xarrar. L’Acròpoli era un recinte emmurallat on hi havia els temples i alguns del edificis més importants. Vivien en petites civilitzacions anomenades les polis.
Organització social i política Es basava en la democràcia. La democràcia es practicava en els espais públics o l’Àgora. Allà podien participar i les veus dels ciutadans tenien pes polític sense diferenciacions. Però no tots eren ciutadans només ho eren els fills de pares i mares polis. La resta no eren considerats com ciutadans al menys en el sentit de tenir dret a paraula a l’Assemblea.
A que es dedicaven? A l’agricultura al comerç a l’artesania i a la pesca
Cultura grega La filosofia va néixer a Grècia fa dos mil cinc-cents anys (plató). Les primeres representacions teatrals van ser tragèdies, en els quals s’escenificava el moment dramàtic de la vida. Alguns dels autors van ser Esquil i Sòfocle.
Els grecs també van destacar el la poesia. Homer va escriure en vers la Llíada i l’odissea.
Religió Els grecs eren politeistes es a dir creien en l’existència de molts deus. Les deesses i els deus grecs mes importants vivien al mont Olimp. Els rituals religiosos es duien a terme a casa, als temples i als santuaris Als santuaris es feien rituals comunitaris. Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com és el cas dels jocs olímpics.
Art grec Pintura: els grecs pintaven sobre panells de fusta. Escultura: moltes escultures en marbre i bronze, sobretot de déus. Ceràmica: destacaven els elaboracions d’ús domèstic o ús fúnebre amb gerros molt grans.
ÈPOCA ARCAICA L’època Arcaica és una periodització de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual la Hèl·lade va sortir del període anterior i es van conformar els trets de la civilització grega, que quedarà plenament cristal en la posterior Època Clàssica. Entre els segles VIII i VI a. C. es van desenvolupar les ciutats estat gregues o polis, que fins i tot es van expandir per tota la Mediterrània mitjançant la colonització. Malgrat la seva gran fragmentació política, els grecs van ser construint una identitat comuna enfront d'altres pobles de l'Antiguitat, de la qual van adquirir una consciència vigorosa, evidenciada en les seves manifestacions culturals i artístiques i en una peculiar cosmovisió que s'ha interpretat com tensió entre l'apol·lini i el dionisíac.
INFORMACIÓ SOCIALS