COMUNICACIÓNS TERRESTRES Al principi el sistema va ser dissenyat per a fins militars i polítics: mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi era el principal objectiu de la seva construcció. El desenvolupament de la xarxa de calçades es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. Un cop construïdes, les calçades adquirir importància econòmica, ja que en unir diferents regions, facilitaven el comerç i les comunicacions. Les vies les construïen legionaris, amb temps de pau. Però també hi havia obrers especialitats ajudats per esclaus, presoners i condenats. Les calçades viae comunicaven entre si les ciutats romanes. A Roma arribaven un total de 372 vies desenvolupades a partir de 20 calçades principals. Des Gades (Cadis) per la Via Augusta que recorria tota la costa hispana, entrava a França i recorria la costa italiana on rebia el nom de Via Aureliana, així arribàvem a Roma. El tècnic encarregat del disseny de la calçada era el architectus assistit per dos especialistes un agrimensor (topògraf) i un anivellador librator. Els emperadors August, Tiberi i Flaminio, entre d'altres consideraven moralment recomanable la construcció de calçades per evitar que en temps de pau que els soldats es fessin vagues i no estiguessin físicament preparats. Les calçades es traçaven de la següent manera: l'agrimensor traçava el rigor una línia sobre el sòl. Amb el gram una creu de fusta amb pomades i un anell mòbil, es fixaven els angles morts. Una vegada alienada i marcada la seva amplada des 1,10 a 7,10m. S'excavava una trinxera i s'omplia amb una capa de grava amb morter statumen. Seguidament s'afegia còdols amb argila o sorra rudus, després grava nucleus i per finalitzar el paviment de lloses pavimentum amb forma de diamant perquè es consolidaran a la grava i no es desplacessin. Solien durar una mitjana d'un segle sense necessitat de reparacions. Però depenent de l’ambient o clima es construïen de diferents maneres. CALÇADES ROMANES IMPORTANTS: -Via Aemilia de Rimini (Ariminum), fins al final de la Via Flaminia, per Cesena, Bologna cap Piacenza (Placentia) i Milà(Italià). -Via Agrippa d'Arlés per la Vall del Roine, per Orange i Valence cap a Lió (Lugdunum), segueix per Amiens, Boulogne-suar-Mer (Galia, actual França).
-Akeman Street: Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Alchester Cirencester (Corinium)-(actual Gran Bretanya). -Via costanera a través de Skikda (Rusicade) cap a Cartago (Des de Àfrica a Cartago). TRANSPORT MARÍTIM : Les rutes comercials transcorrien per mars i rius, era molt més barat que per terra. Les calçades s'utilitzaven per al comerç interior, o per proveir 1 ciutat on no podia arribar un vaixell. Els romans tenien una gran flota mercant i un mar que van fer seu, el Mare Nostrum mar Mediterrani. Els principals ports de Roma eren el d'Ostia i el de Gènova. A la ciutat portuària d'Òstia estaven els naviculari, els transportistes que contractaven totes les mercaderies que arribaven. Els negotiatores, eren els mercaders que s'encarregaven del tràfic de matèries Coneixem algunes de les principals rutes comercials, i la seva durada mitjana: Pozzuoli-Alexandria, 9 dies; Narbona-Alexandria, 20 dies; Ostia-Narbona, 3 dies; Alexandria-Marsella, 30 dies.... podien ser més llargues o més curtes, ja que depenien del tipus d'embarcació i de la direcció i la força dels vents. En el Mare Nostrum la navegació quedava suspesa, mare clausum, des de mitjans de novembre fins a mitjans de març. La màxima autoritat en una nau era el magister navis el capità i la nau era tripulada pel gubernator timoner. NAUS: Les naus de transport i de comerç (naus onerariae), eren àmplies, i pesades, mogudes essencialment a vela generalment quadrada. També hi havia les naus actuariae; cada nau, arrossegava una o més embarcacions, navigia, per anar a terra a recollir passatge i per efectuar diverses maniobres d'embarcament o desembarcament de càrrega.
Els navilis es construïen segons la tradició grega, es col · locava la quilla, després els taulers per al casc units tapajuntes, mortalles i acoblaments a espiga. L'interior es reforçava amb quadernes i així quedava format l'armadura. Seguidament s'afegia la coberta. Per fer-los impermeables es enceraban, se'ls posava resina de pi o alquitranaban. La nau més comú per al comerç era la corbita, nau curta i arrodonida propulsada a vela, posseïa dos pals, tenia la popa elevada i la proa solia tenir forma de coll de cigne. Segons la grandària podia transportar de 70 a 350 tones, és a dir de 3.000-10.000 àmfores. Navegava a una velocitat mitjana de 3,5 nusos. Les naus destinades a passatgers, podien albergar fins a 600 persones. El mare Nostrum o mediterràni com l’anomenem ara, va estar envoltat per diverses colonitzacions romanes que l’envoltaven per a tindre un major comerç, de fet Empúries ve d’Empúrion que significa comerç. I així es desenvolupaven i controlaven les terres colonitzades amb mes facilita
VAIXELLS ROMANS : Vaixells De Guerra: • birreme Romà (dos rems) El birreme era impulsada per dos ordres de rems i amb un pal al centre de la seva eslora. La característica més notable d'aquests navilis, eren ràpids i maniobrables, d'escàs calat, va ser la seva estreta passarel·la de combat i el seu poderós esperó en forma de banya. La passarel·la de combat albergava les tropes d'infanteria que, durant la batalla, tenien com a missió la defensa del vaixell i l'abordatge del contrari.
• Trirrem (tres rems) Mitjana al voltant de 50m d'eslora i portava una espelma quadra. Els seus tres ordres de rems ho impulsaven amb gran velocitat contra el vaixell enemic, quan l'esperó es clavava al vaixell enemic deixaven caure el corb que era una plataforma d'assalt amb un ganxo que queia al vaixell enemic impedint separar les dues naus. Així units els dos vaixells, les tropes d'assalt passaven al vaixell adversari travant una lluita cos a cos que acabava amb la captura d'un dels vaixells.
Posició dels esclaus en el trirrem
•
El cuadrirreme rems)
(quatre
Tenia dos nivells de remers, i per tant tenia menor eslora que el quinquerreme, mentre que la seva màniga era aproximadament la mateixa. Desplaçava al voltant de 60 tones i capacitat per a uns 75 mariners. Causa de la seva gran velocitat i maniobrabilitat va ser classificat com la principal embarcació lleugera.
Estructura i Posició dels esclaus al cuadrirreme. • El quinquerreme (Cinc Rems): Era un vaixell propulsat per rems, desenvolupat a partir del trirrem. Va ser usat pels grecs, cartaginesos i romans, des del segle IV aC fins al segle I d.C. Quan la república romana, que fins llavors no tenia una flota important, i es va veure embolicada en la Primera Guerra Púnica amb Cartago, el Senat romà comandament a construir una flota de 100 quinquerremes i 20 trirremes. Transportava un total de 420 tripulants (300 eren remers) Constava de 90 rems per cada costat, i 30 files de remers. Tenia una eslora d'uns 45 metres i una mànega de 5 metres al nivell de l'aigua, amb la coberta de 3 metres per sobre del mar, i desplaçava al voltant de 100 tones. 3
Posició i estructurat dels esclaus en un quinquerreme
• Hexarreme (sis rems): Aquest disseny s'atribueix a Dionís de Siracusa, final del seu regnat. Aquests eren vaixells insígnies i navilis de representació en missions diplomàtiques, per la seva enorme port, aquests desplaçaven unes 120 tones.
ELS ROMANS A L’ACTUALITAT: Les nostres actuals carreteres tenen les seves arrels en les vies romanes. De fet, com podeu observar en aquest mapa, es comunicaven amb les ciutats o capitals mes importants per pemetre un augment de l’econòmia capital.